Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional

COMISSIÓ DE GLOBALITZACIÓ i RELACIONS NORD-SUD DE JUSTÍCIA I PAU

Les relacions econòmiques Nord-Sud

i l'actual comerç internacional


Les relacions econòmiques Nors-Sud

i l’actual comerç internacional

> Introducció

> Les relacions Nord-Sud

> El comerç de cada dia

> Què podem fer?


Introducció

Actualment el comerç internacional és el senyal més inequívoc de la presència de la globalització a les nostres vides.Diàriament consumim una incomptable quantitat de mercaderies provinents d’altres països i sembla que cada cop ho fem més a mida que esdevenim consumidors més sofisticats i perquè els drets d’aduana són rebaixats constantment.Però aquest comerç no beneficia a compradors i venedors per igual...

"Abans de què t’acabis l’esmorzar d’aquest matí, hauràs necessitat de la meitat del món.”

Martin Luther King


Aprendrem quines són les relacions entre els països del Nord i els del Sud en un context de globalització, i com s’aborda la xarxa d’interrelacions econòmiques, polítiques, socials i ambientals que s’estableixen al món.

Introducció

Objectius


Introducció

Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents...EFECTES per la HUMANITAT Mentre la major part de la humanitat no té

garantides les seves necessitats bàsiques, 1/3 de la població del món neda en l’abundància i consumeix molt més del que necessita.

Mentre que els països rics defensen la liberalització del comerç, a la pràctica protegeixen la seva producció agrícola amb subsidis. L’impacte als països en vies de desenvolupament es tradueix en més pobresa.

El 60% de la despesa de consum privat del món correspon tan sols al 12% de la població mundial (que viu a l’Amèrica del Nord i a l’Europa Occidental). Mentre que 1/3 de la població mundial que viu al Sud d’Àsia i a l’Àfrica subsahariana, li corresponen tan sols un 3,2% de la despesa de consum privat.


Introducció

Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents...EFECTES pel MEDI AMBIENT Les taxes de consum actuals necessiten un nivell de

recursos i de matèries primeres molt per sobre de les possibilitats de reposició de la natura, i a més, genera nivells de contaminació i residus gravíssims, nocius per a la salut humana i responsable d’un canvi climàtic de conseqüències imprevisibles.

Prop de la meitat de la coberta forestal original del món, ha desaparegut, mentre que un altre 30% està deteriorat o fragmentat. El 1999 l’ús mundial de llenya, paper i altres productes de la fusta era més del doble que el 1950.

Estem provocant greus conseqüències sobre el proveïment d’aigua, la qualitat de l’aire, els boscos, el clima, la diversitat biològica i la salut humana.


Introducció

Xifres de la diferència per no quedar-nos indiferents...EFECTES per la PAU Cada vegada és més evident la relació entre la

destrucció del medi ambient i els conflictes armats, les injustícies socials i les guerres.

Nombrosos conflictes actuals tenen com a bases la lluita pel control de matèries primeres o recursos energètics. Alguns exemples són: Conflicte pels minerals a la República Democràtica

del Congo: el Coltan i els telèfons mòvils. Conflicte pel petroli a Txad i el Camerun: els

oleoductes i la destrucció de la natura. Conflicte per la fusta il·legal a Cambodja: el preu

del consum abusiu.


Les relacions Nord-Sud

Costos socials: dels costos productius, la part corresponent a les despeses laborals, fiscals i mediambientals, i en general qualsevol despesa relacionada amb la societat d’acollida. Dèficit exterior: Aquella situació en la qual els pagaments internacionals que realitza un país són majors que els ingressos que percep d’altres països. Deute extern: conjunt d’obligacions vençudes i no pagades.Producte Interior Brut (PIB): És el valor total dels béns i serveis produïts en un país en un període de temps determinat, deduint el consumit en la producció.Monopoli: Situació que pot donar-se en un mercat que només existeix un ofertant que pot condicionar el preu.

Glossari de termes



Empresa transnacional (ETN): Empresa que, operant en diversos països a través de filials que poden ser jurídicament independents, tendeix a maximitzar els seus beneficis sota una perspectiva global de grup, i no en cadascuna de les seves unitats jurídiques aïllades.Maquila o maquiladora: Empresa d’ús intensiu en mà d’obra, situada en un país amb baixos costos laborals, que produeix per a l’exportació, muntant peces produïdes a altres països.Principi de precaució (Vorsorgeprinzip): Principi que estableix que quan existeixi la sospita científica d’un possible dany greu o irreversible, s’han de prendre les mesures necessàries per a evitar aquests riscos, en espera de proves científiques definitives.

Glossari de termes



La confusió entre DESENVOLUPAMENT i CREIXEMENT ECONÒMICCreixement econòmicaugment percentual del PIB d’una economia en un període de temps.Desenvolupament concepte més ampli que implica:

del PIB i del nivell de producció Grau d’educació de la població Indicadors de salut: mortalitat, esperança

de vida, etc Nivell de llibertat política i de pensament Nivells de seguretat de la població

Actualment s’utilitza com a indicador bàsic de desenvolupament el CREIXEMENT ECONÒMIC



Globalització

"Defino la mundialización como la libertad de mi grupo de invertir donde quiere, durante el tiempo que quiera, para producir lo que desee, aprovisionándose y vendiendo donde quiera con las menores limitaciones posibles en materia de derecho laboral y de convenciones sociales"

Percy Barnevik, antic president suec d’ABB



Globalització

Procés mundial on impera... La lògica del Lliure Mercat La Cultura econòmica de l’eficiència L’ètica de la individualitat

Perquè funcioni calen unes regles comunes... Expansió del capital internacional-regles que

facilitin la inversió estrangera Comerç internacional de béns i serveis-lliure

mercat Lliure moviment de capital Informació instantània



Globalització

Els organismes que unifiquen aquestes regles són...

El Fons Monetari Internacional (FMI) El Banc Mundial (BM) La Organització Mundial del Comerç (OMC)

Les “regles” per països poc desenvolupats... Per la inserció en el sistema internacional

aplicació de regles internacionals i pagament del deute

Com?Mitjançant crèdits del FMI/BM de lliure disponibilitat per portar a terme les reformes econòmiques.

CondicionsPagar els deutes i ser “bons alumnes”



El Comerç Internacional

Principals actors del comerç avui

Països desenvolupatsPaïsos empobrits

Empreses transnacionalsOrganització Mundial del Comerç (OMC)

Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

Institucions Financeres Internacionals (IFI’s)



El Comerç Internacional: Països desenvolupatsPaïsos industrialitzats (ex-colonialistes)Desenvolupament capitalista autònom (burgesia-proletariat)

Economia: Diversificada (agricultura, industria i

serveis) Integrada Expansiva Articulada

Desenvolupament tecnològic (I+D)Alt nivell de consum intern-alt nivell de vida de la població



El Comerç Internacional: Països empobritsEx-colònies, nous mercats (burgesia extrangera), neocolonitzacióEconomia:

Especialitzada (sector primari-exportadors) Desintegrada (compren fora) Desarticulada (produeixen per exportació i

no per consum) Dual: sector modern (classe mitja i alta,

genera benefici) vs sector subsistència (sense salari, al marge del sistema econòmic)

Totalment oberta a l’exterior



El Comerç Internacional: Països empobritsDesenvolupament econòmic dependent:

De l’exportació (PIB) De la importació (pel consum i la producció) Del comerç internacional (fluctuació de

preus) De la inversió i el capital extrangers

(multinacionals)Baix nivell d’industrialitzacióNo inversió en I+D (compren tecnologia)Alt nivell d’endeutament extern



El Comerç Internacional: Empreses transnacionalsMentalitat expansiva (a la recerca de nous mercats)Producció diversificada per criteris de rentabilitat (i no socials):

costos de transport costos de matèries primeres costos de mà d’obra costos fiscals

Àmplia llibertat d’actuació: Negociació directament amb governs i

organismes internacionals Tractats de lliure comerç: TLCAN, ALCA



El Comerç Internacional: OMCOrganisme de regulació del comerç internacional

Format pels països negociadors (134-¾PVD)

Objectius: Millora del nivell de vida i de la ocupació Liberalització del comerç Negociació i acords comercials entre

estats membresCom funciona?

Tots el països tenen igualtat de vot Decisions es prenen per CONSENS:

influenciat per països rics (no es vota)



El Comerç Internacional: OCDECoordina polítiques econòmiques i socials dels estats membres30 estats membres (Països desenvolupats)Apliquen els principis de: liberalització, no

discriminació, tracte nacional i tracte equivalent.

Per ser membre cal: liberalitzar els moviments de capitals i serveis.

Objectius:Promoure l’ocupació, el creixement econòmic i

la millora del nivell de vida i mantenir l’estabilitat

Ajudar a l’expansió econòmica (països membres i aliens)

Ampliar el comerç multilateral (sense criteris discriminatoris)



El Comerç Internacional: IFI’sQui són?

Banc Mundial (BM) Bancs Regionals de Desenvolupament:

Banc Interamericà de Desenvolupament Banc Africà de Desenvolupament Banc Asiàtic de Desenvolupament Banc Europeu per la Reconstrucció i el

Desenvolupament Fons monetari internacional (FMI) Banc Europeu d’Inversions Banc Internacional de Pagaments



El Comerç Internacional: BM i FMIObjectius inicials

Banc Mundial: Finançament per projectes, crèdits pel desenvolupament

Fons monetari internacional: regulació del sistema financer internacional

Nous objectius (1982 Consens de Washington) Els dos organismes

Dicten polítiques econòmiques (PAE) Financen crèdits per dur-les a terme Supervisen les accions

Encarregats de garantir la nova economia de mercat i supervisar l’aplicació



Programes d’Ajustament EstructuralProvoquen

Reducció del paper de l’estat Eliminació d’aranzels i liberalització

econòmica: eliminació del control de preus i obertura a la inversió extrangera

de les exportacions Eliminació de subsidis i flexibilitat mercat

laboral Privatització d’empreses públiques de la recaptació tributaria de la despesa pública

Combat la inflació



Els països empobrits al Context InternacionalAquests països presenten:

Desavantatges comercials front als països desenvolupats: Economies més sòlides Productes subvencionats Polítiques proteccionistes

Dependència de la fluctuació dels preus de matèries primeres en el mercat internacional (amb tendència a la baixa).

Les matèries primeres es substitueixen per productes manufacturats alternatius



El deute extern1980: Crisi a EEUU dels tipus d’interès

Moltes empreses no poden pagar els crèdits Neix el “Deute privat públicament garantit”

Els estats assumeixen els deutes privats Pagament de deutes de fins al 80% del PIB de la industrialització, inflació de la despesa pública

Pla d’ajustament estructural Programes econòmics estrictes per garantir

el pagament del deute Renegociacions del deute i noves

concessions


El comerç de cada dia

D’on és el meu Pontiac?3.500 € a Corea del Sud

mà d’obra i muntatge

2.000 € a Japócomponents avançats

800 € a Alemanyaenginyeria de disseny i estil

500 € a l’Est asiàticpetits components

300 € a Gran Bretanyamarketing i publicitat

60 € a Irlanda i Barbadosprocés d’informació

4.840 € a directius de Detroit, advocats i

banquers de Nova York, grups de pressió de

Washington, assegurances i sanitat pels treballadors

i accionistes de GM

12.000€


El comerç de cada dia

Existeix encara el comerç a petita escala?

Al fer una peça de roba, per exemple, el disseny es realitza a París, el cotó prové

d’Egipte, es fa el fil a Anglaterra, es confecciona a Portugal

i es comercialitza a Barcelona.

Les regles de producció i comerç actual comporten:

Un elevat cost de transport dels productes intermedis i les seves corresponents emissions.

Un desmesurat consum de matèries primeres i recursos.

Podem seguir pensant en el que comprem com a petits productes?


Què podem fer?

Ens trobem a l’era del consum. El consum s’ha convertit en el motor de la vida econòmica de la nostra societat, ha passat a ser un estil de vida. Tant és així que es diu que el consum ha envaït l’esperit dels pobles, i omple en part, el buit que ha deixat la religió, la família, la comunitat o les utopies. L’augment desenfrenat del consum no és sostenible. Si prop dels 9.000 milions de persones que es preveu que hi haurà al món cap a l’any 2050 seguissin les pautes de consum de la classe consumidora, les conseqüències serien catastròfiques.A més, com hem vist, les relacions comercials actuals no afavoreixen a tothom per igual.Què podem fer?


Què podem fer?

La importància de mantenir-nos informatsCada cop és més difícil conèixer d’on provenen els productes que consumim:

L’augment d’empreses transnacionals fa que molts dels productes no siguin “d’enlloc”.

Sovint la procedència que s’indica l’etiqueta només és el lloc on s’ha fet el processat final del producte.

Són els consumidors els que han de prendre mesures per intentar garantir que els articles que consumeixen no hagin estat produïts en condicions d’explotació:

Demanant a les empreses responsabilitats socials

Exercint el “boicot preventiu” Comprant productes garantits (comerç just,

comerç local, ...)


Què podem fer?

Modificar els hàbits de consumCal que el consum no exerceixi una influència clau a les nostres vides:

Regulant el consum excessiu: control d’envasos, ...

Dedicant més temps a enfortir les relacions interpersonals i socials en contraposició de la compra per aconseguir plaer.

Canviar l’estructura dels organismes reguladors

Existeixen diferents campanyes en marxa que sol·liciten la modificació de les estructures dels organismes internacionals reguladors del comerç internacional i de gestió del deute...


Què podem fer?

Algunes pistes...Por un consumo ético. Adela Cortina, TAURUS, 2005L’Estat del món 2004. La societat de consum. World Watch Institute, 2004Consumo sostenible. Pilar Comín y Bet, Editorial Icaria / MilenramaEducació per a l’acció crítica. www.edpac.orgConsume hasta morir. www.consumehastamorir.orgXarxa de consum solidari www.xarxaconsum.netCampanya PROU OMC www.pangea.org/prou_omcCampanya Qui deu a qui www.quiendebeaquien.org...

http://www.edpac.org/

http://www.consumehastamorir.org/

http://www.xarxaconsum.net/

http://www.pangea.org/prou_omc

http://www.quiendebeaquien.org/


Gràcies per la vostra atenció

Documents

Les relacions econòmiques Nord-Sud i l'actual comerç internacional