Upload
phidalg2
View
1.721
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
SEGONS FAMOSE
És l’acondicinament del medi, més o menys complexe, i una sèrie d’instruments (i/o consignes) que específicament s’han
de fer en relació a aquest acondicionament del medi.
SEGONS BLÁZQUEZ
És aquella informació proporcionada pel professorat la qual està constituïda per:
-Preparació i l’acondicionament del medi.
-Les instruccions per a la utilització d’aquest acondicionament.
PROFESSOR
Instruccions
Acondicionament del medi
ALUMNE/AACTIVITAT
MOTRIU
TASCA
ACONDICIONAMENT DEL MEDI
Conjunt organitzat dels objectes, dels equipaments, o d’altres subjectes, que serveixen de suport a l’activitat
motriu del practicant.
INSTRUCCIONS
Donades abans de l’execució motriu especificaran o l’organització del material, o les modalitats o formes
d’execució, o els objectius a realitzar.
Famose distingueix entre tres grans grups de tasques (en funció de l’especificació o no del material, els objectius, i/o les
formes d’execució:
-Tasques no definides.
-Tasques semi-definides.
-Tasques definides.
Es caracteritza per la no especificació de l’objectiu final del comportament motor del nen/a, i la no especificació de les
operacions o accions a realitzar
Aquest tipus de tasques es divideix en tres sub-grups:
TASQUES NO DEFINIDES DEL TIPUS I:
Res està definit. Els participants entren a la sala o s’ha disposat el material a l’atzar. Cadascú escull lliurament el
material i l’activitat que prefereix. La consigna és mínima i es tracta tan sols de conduir als nens/es a aquests tipus de
situació.
El rol de professor és preparar el lloc i la disposició del material, preveïent en certa mesura les possibles respostes motores. Després de la sessió, el professor/a analitza el que
ha succeït per tal de preparar la classe següent.
TASQUES NO DEFINIDES DEL TIPUS II:
La consigna donada pel professor especifíca únicament l’acondicionament del medi. Ex: “agafeu una pilota i feu amb
ella el que desitgeu”.
-L’acondicionament està especificat.
-L’objectiu de l’acció no està específicat.
-Les operacions a efectuar no estan especificades.
TASQUES NO DEFINIDES DEL TIPUS III:
En aquest cas el professor/a perllonga la fase exploratòria a través de reconduir la situació, introduïnt noves activitats o materials. Ex: “què es pot fer, a més, amb les pilotes?” o “busqueu altres maneres possibles de llançar la pilota”.
Així doncs, les tasques no definides es caracteritzen per la no determinació de l’objectiu a assolir, i la no especificació de les accions a realitzar. Això no exclou la possibilitat que el nen/a
es plantegi, per si mateix, els seus propis objectius.
Les tasques no definides constitueixen la base de les situacions exploratòries. Cal,
però, que cada situació suposi un caràcter de novetat, d’inèdit, d’imprevisible.
La fase exploratoria es pot allargar introduïnt noves
tasques no definides.
Amb quins estils d’ensenyament creieu que
guarda relació?
Es caracteritza per la determinació d’un objectiu final a assolir, sense que això comporti cap indicació sobre les accions que
cal realitzar
La consigna defineix l’objectiu que han d’assolir, i al mateix temps proporciona un o varis criteris d’avaluació. No indica
la manera en què es pot assolir un objectiu.
En podem distinguir dos sub-grups diferents:
TASQUES SEMI-DEFINIDES DEL TIPUS I:
-La utilització del material (acondicionament del medi) no està especificada.
-L’objectiu de l’acció està especificat.
-Les operacions a efectuar no estan especificades, hi poden haver-hi múltiples solucions i totes elles vàlides
TASQUES SEMI-DEFINIDES DEL TIPUS II:
-L’acondicionament del medi està específicat.
-L’objectiu de l’acció està especificat.
-Les operacions a efectuar segueixen sense estar especificades.
En les tasques semi-definides cal destacar que els objectius a assolir, que es troben determinats pel professor, introdueixen
una norma sobre la qual el nen/a ajusta la seva activtat.
La situació genera un problema sobre el qual el subjecte ha d’actuar. Les diferències individuals determinaran el grau de
dificultat de la tasca.
Es caracteritza per la forma unívoca d’especificar les operacions a realitzar
En podem distinguir dos sub-grups diferents:
TASQUES DEFINIDES DEL TIPUS I:
-L’acondicionament del medi està especificat.
-L’objectiu a aconseguir no està especificat.
-Les operacions a efectuar si estan especificades.
Són les tasques típiques del.....
TASQUES DEFINIDES DEL TIPUS II:
-L’acondicionament del medi, l’objectiu, i les
operacions a efectuar estan especificats.
TINC UN DUBTE... PER VOSALTRES, LA PRÀCTICA D’UN ESPORT COL·LECTIU QUIN TIPUS DE TASCA ÉS?
Segons Cratty (1982):– Fines (Treball maual precís)– Globals (Movs. Globals)
Segons Poulton (1957):– Obertes (Context desconegut i/o variable)– Tancades(Context conegut i estable)
Segons Fitts i Posner:– Discretes (Principi i final determinat, ex: salt d’alçada)– Seriades (moviments es repeteixen cíclicament, ex: córrer)– Contínues. S’allarguen variant moviments.
Segons Knapp (1963):– Habituals (Conegudes, s’automatitzen)– Perceptives (Major implicació cognitiva)
Segons Singer (1986):– Regulació Externa (obertes i perceptives)– Autorregulació (tancades i habituals)– Regulació Mixta (són obertes i habituals, i a la vegada tancades i perceptives) (golf, esquí)
Sanchez Bañuelos (1986):– Mecanisme perceptiu– Mecanisme decisió– Mecanisme executor
- Han d’ajustar-se a l’objectiu didàctic.
- Han de ser significatives (que aportin...)
- Han de permetre diferents ritmes d’aprenentatge.
- Han de seguir una progressió lògica.
- Han de partir del què l’alumne sap.
No
defin
ides
I
No
defin
ides
II
No
defin
ides
III
Sem
i-def
inid
es I
Sem
i-def
inid
es II
Def
inid
es I
Def
inid
es I
I
LLIBERTAT DISCIPLINA
Comportaments espontanis
Màxim grau d’indeterminació
del moviment
Comportaments determinats
Determinació total del
moviment
PEDAGOGIA DE LA LLIURE EXPLORACIÓ
PEDAGOGIA DE LES
SITUACIONS PROBLEMA
PEDAGOGIA DE LA SITUACIÓ
PEDAGOGIA DEL MODEL
ESTILS D’ENSENYAMENT
JI H G F C B A
E D