Molt abans que algúinventés el concep-te emprenedor soci-al el nostre país jan’era ple. I abans

que es creessin estudis de gestió cul-tural ja hi havia una gran escola degestors repartida amb delegacions atot el territori, a cada barri, a cadaracó on es crea una entitat. No és ca-sualitat que el moviment associatiutingui tanta presència. Per esperit,per caràcter, per actitud, apareixeni es renoven de forma espontània lí-ders locals amb empenta. I per ne-cessitat pròpia de país petit i casti-gat ha calgut refer-ho tot diversesvegades, portem anys lluitant peravançar i no anar enrere, i la dificul-tat ens motiva. Penso que la Catalu-nya amateur fa temps que rutlla mi-llor que la professional, en eficièn-cia, ètica, constància i imaginació.És una escola de valors, de vocaci-ons, una prova que la cohesió soci-al es practica amb l’exemple diari,una fàbrica de voluntaris. I, pel ma-teix preu, qui ha de liderar una collapopular, empènyer una associació omuntar l’entitat que sigui aprèn atenir una mirada global, a plantarcara a l’adversitat, a ser creatiu iimaginatiu i a gestionar equips hu-mans i recursos econòmics escas-sos. En petites entitats juvenils,culturals i de barri s’hi fan màsterstransversals i intensius en admi-nistració d’empresa,psicologia ciutadana,política municipali gestió de crisis.Els felicito perser bona gent igent bona.

Catalunyaamateur, gran

escola de gestió

iaquí

CARLES CAPDEVILADIRECTOR DE L’ARA

director@ara.catTwitter: @carlescapde

director@ara.catTwitter: @carlescapde

latriadeldirector■ Salvador Almenar explica a So-cietat el malestar al País Valenciàper la devastació del territori i lagestió dels incendis.

■ Combatents libanesos lluiten aSíria contra el règim d’Al-Assad.Recomano la crònica in situd’Ethel Bonet a Internacional.

■ Passa el temps, però els su-perherois segueixen conquerintel món... i la taquilla. Llegiu el re-portatge de Xavi Serra a Cultura.

retratsqueparlen

Èpica d’antiheroi

Als antípodes del glamur i laprepotència, és una profundaanomalia com a imatge del

vencedor. Costa imaginar algú tanpoc galàctic com aquest salmantí decadena daurada al canell, un bigotisalpebrat i aquell tel d’afonia delsculs de cafè, copa i puro.

No parla malament de ningú nique el matin. Va per la vida amb unaire somnolent, una mica abúlic,com si els esdeveniments l’haguessinsuperat i només per dignitat seguísdonant la cara.

Té la lentitud paquidèrmica d’unMaigret i el hieratisme amb papadad’un monarca, però en els ulls enro-gits per la conjuntivitis hi guspirejal’astúcia del que et veu venir i, ambuna finta invisible en el moment just,et deixa ben retratat.

Per mantenir unit l’equip enmigde les guerres de clubs, recorre a laintel·ligència emocional que aprèn acasa d’un mestre excepcional, el seufill Álvaro, amb síndrome de Down.

La seva èpica d’antiheroi brilla enl’amargor de la derrota, com quan–acabant de perdre amb Suïssa en eldebut del Mundial on eren favorits–,en lloc de ficar-se capcot al túnel devestidors, fa cua el temps que cal perdonar la mà a l’entrenador rival.

L’èxit no li hauria arribat mai si elpaísmiserableonvanéixer nohaguésavançat en tot, sublimantlesfrustracionsenfutbol.Peròhatingutl’enormeigran mèrit de cavalcarl’onada amb l’austeramodèstiad’unfilldela postguerra.

ALBERT PLA NUALARTLINGÜISTA I ESCRIPTOR

VICENTE DEL BOSQUE

Roberto G. (@robersestao)Periodista

“Mariano Rajoy demanant a Europaque compleixi amb els seus compromisos.

Ell, que no havia d’apujar impostosni abaratir acomiadaments

i havia de dir-li pa al pa”

Arsenio Escolar (@arsenioescolar)Periodista i director de ‘20 minutos’“Com deu ser el que ens caurà a sobre,

que Rajoy ja diu avui que és«d’allò que en diuen retallades».

¿Ho portava en el programa electoral?”

José García Buitron (@jgarciabuitron)Cirurgià i coordinador de trasplantaments

“Hem passat de responsabilitzar Zapaterode la crisi a que ara ho sigui la UE.

Tot un èxit del PP i dels seus mitjansde comunicació. En saben”

Eduardo Garzón (@edugaresp)Economista

“El 95% de tot el deute empresarial espanyolpertany a les grans empreses,

les de més de 250 treballadors”

Xavier Botet (@XBotet)Cirurgià i escriptor

“Tota la vida explicant als infants que els dinersno són el més important de la vida i ara resulta

que tot només és una qüestió de diners”

Josep M. Lozano (@JosepMLozano)Professor del dept. de ciències socials d’Esade

“Si del que es tracta és d’innovar,a vegades més que de novetats es tracta

d’una altra manera de fer. D’innovació social”

Pedro Ruiz (@ElPedroRuiz)Humorista i comunicador

“Vénen dies sense futbol.És a dir, sense anestèsia general”

Guillermo Ortiz (@guilleortiz_77)Escriptor

“La mare de totes les bombollesés la del futbol, està a punt d’esclatar

i hi haurà conseqüències socials”

Joan Maria Pou (@Fotlipou)Periodista

“Avui he vist per primera vegada una corridade toros. S’ha confirmat el que intuïa,

és una salvatjada repugnant”

Roberto Saviano (@robertosaviano)Periodista i escriptor

“Alguns dels nostres millors atletesno podran córrer als Jocs Olímpics perquè

no tenen la ciutadania italiana”

vistaltwitter

MARIANO RAJOY Era el primercop que, com a president del governespanyol, clausurava una edició delcampus FAES. I es va notar. Primer,hi havia més policia. Segon, Aznar esvamantenirenundiscretsegonpla.Itercer,elpresidentesvapermetrear-ribar tard i fer esperar el seu excap.Després de la foto de rigor, tots dosvanconversarbaixet,perquènos’en-tenguésquèesdeien.Sensemirar-se.

elscromos

diccionara

Bosó de riscPrima espanyola mai vista

que aquesta setmana ha superatels 560 punts. @frandomenech

JänsomproüResposta estàndard als

candidats a treballar al nou IkeaSabadell. @Johnleblog

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara),a facebook.com/diccionara o per e-mail a diccionara@ara.cat

Coordina: Fran Domènech

TERESA FORCADES Casualitatscurioses (o no tant) en el rànquing dellibresenllenguacatalanamésllegits,segons indica el Baròmetre de la Co-municació.Alacategoriadeno-ficció,hi trobem les converses amb la mon-ja Teresa Forcades. A la categoria deficció, la història romàntica i sexualde Cinquanta ombres d’en Grey. Lec-tures de cintura en amunt, i de cin-tura en avall.

MagmaChichosNoies amb poca roba i molts fumsque ballen per atreure el turisme

a El Hierro. @victorendrino

TémèritCastell on Iniesta farà seure

junts Laporta, Rosell i Gaspart.@SReucheron

Tema del diap. 4-11elsumari

Políticap. 12-18

Internacionalp. 20-25

Economiap. 26-29

Societatp. 30-35

Miradesp. centrals

Ciènciap. 36-39

Debatp. 40-43

Les claus d’avuip. 2-3

Esportsp. 48-54

Serveisp. 55-57

Televisió i Mèdiap. 58-61

Passi-ho bép. 62-63

Culturap. 44-47

02 les claus del dia DIUMENGE, 8 DE JULIOL DEL 2012 ara

04 DIUMENGE, 8 DE JULIOL DEL 2012 aratemadeldia

La crisi no pot amb la cComença la temporada de festes majors i es fa evident el compromís del teixit associatiu amb la

cultura popular. Molts catalans que viuen fora de casa tornen de lluny per no perdre’s la sevafesta. Les entitats han patit una retallada de les subvencions, però la crisi no els ha restat força.L’època daurada de les colles castelleres no és una excepció. La cultura del foc, els gegants o els

trabucaires mobilitzen cada cop més gent. Hi ha prop de 150.000 persones que viuen amb l’agendacondicionada per la tradició. Si s’hi sumen aquells que participen en alguna festa i la força dels

ateneus, la xifra es dispara fins als 260.000, segons la direcció general de Cultura Popular.

Festes tradicionals Participació ciutadana

MARIA ORTEGA / THAÏS GUTIÉRREZ ❊BARCELONA

“Per la Mercèno fallo: vincper fer pinya”JESÚS CRESPO. VIU A PARÍS PERÒ NO SESEPARA DELS CASTELLERS DEL POBLE-SEC

Quan l’estiu del 2008 JesúsCrespo va rebre una oferta permarxar a treballar a París va dirque sí i no s’ho va pensar gaire.La feina el motivava, però, almateix temps, alguna cosa el lli-gava al barri barceloní del Po-ble-sec: la seva colla castellera.Va marxar convençut que tor-naria per a les diades impor-tants. En aquella època feia desegon als castells de la colla i noes veia capaç de superar el mo-no de pujar sobre la pinya. Du-rant aquests quatre anys l’agen-da no sempre li ha permès assis-tir a totes les diades, però n’hiha una en què no ha fallat mai:per la Mercè sempre s’enfaixa.“És una de les diades més míti-ques per a la colla: castells inè-dits, actuacions històriques,nervis a flor de pell, moltíssimagent a plaça...”, explica. Estàconvençut que la distància hacanviat poques coses, perquè alPoble-sec hi té la que considera“la segona família”. Aquest any,per la Mercè tornarà a treure lafaixa de l’armari, i a buscar vol.

“És impensableun estiu senseSanta Maria”RAQUEL I NOÈLIA GONZÁLEZ. VIUEN ABARCELONA I TORNEN A FORMENTERA

“Seria un drama!”, reconeix Ra-quel González quan se li pre-gunta què passaria si un any, pelque fos, no pogués tornar a casaseva, a Formentera, per les fes-tes de Santa Maria. Ella i la sevagermana Noèlia fa anys que vanvenir a Barcelona a estudiar, ides que van marxar de la petitade les Pitiüses, que van agafaramb força la feina de la comissióde festes. “És com si estigués-sim en deute amb l’illa, perquèens passem tot l’any fora i te-nim la necessitat de fer algunacosa per ella”, expliquen. El quemés els agrada d’aquesta festaés “l’ambient familiar” i els con-certs que hi organitzen. Aquestsdies, que ja han acabat classes ifeines, ja són a Formentera aca-bant de lligar els últims detallsde la festa d’aquest any, que secelebra els dies 4 i 5 d’agost. Undels punts forts és el pregó, que,com expliquen, omplen de críti-ca i actualitat, i que fa uns anysels va portar algun problemaperquè incloïa un record per ala casa reial espanyola.

“Si puc, tornosempre perSant Jordi”LAIA ÁLVAREZ. VIU A BERLÍN DES DE FA 3ANYS I TORNA SEMPRE PER SANT JORDI

Laia Álvarez se’n va anar a Berlína estudiar un Erasmus i la ciutatla va fascinar tant que s’hi vaquedar. “És un lloc molt actiu,molt cultural, ple de vida i on lagent és molt oberta”, destacaaquesta barcelonina de 25 anysque va estudiar periodisme. Aratreballa de cambrera, però estàpendent dels resultats d’unesproves per entrar en una de lesescoles de teatre més bones de lacapital alemanya. Si li diuen quesí seran tres anys d’estudis in-tensos, però té clar que tornaràsempre a casa per Sant Jordi. “Ésun dia molt especial i m’agradamolt ser a Barcelona per disfru-tar-ne”, diu la Laia. El primerany que vivia a Berlín es va em-portar a Barcelona el seu com-pany, que és alemany. “Volia en-senyar-li la tradició i com eral’ambient a la ciutat”, explica.Tot i això reconeix que els ale-manys “no estan gaire arrelats ales tradicions”, i enguany ell s’haquedat a Berlín i ella ha vingut aBarcelona, “sola però contenta”.

“La festa majormarca el meucalendari”JOAN PERE PLAZA. VIU A MADRID I FAESTADES A L’ESTRANGER. ARA ÉS A LIÓ

Joan Pere Plaza és un politòlegmanresà de 31 anys que fa molttemps que no viu a la seva ciu-tat. Actualment està instal·lat aMadrid, on treballa a la Univer-sidad Carlos III, però per mo-tius de feina ha de viatjar molt al’estranger i fer-hi llargues esta-des. Actualment és a França, aLió, fent un projecte de recercaque s’acaba a finals d’agost.“Una data ideal”, diu ell, perquèli permetrà tornar a casa peranar a la festa major.

“No me la perdo mai”, explicael Joan Pere. “Ja fa anys quevisc fora, però per a mi és moltimportant tornar a Manresa perla festa major, perquè és unamanera de retrobar la gent delpoble, els amics de tota la vida,la família, els coneguts...”. El Jo-an Pere destaca sobretot la festamajor alternativa, que és la quecongrega més gent, i explica queara que els seus amics han co-mençat a tenir fills “és molt bo-nic veure la canalla jugant a laplaça Major”.

05ara DIUMENGE, 8 DE JULIOL DEL 2012 temadeldia

La sardana, la més balladaNo té l’impacte mediàtic delscastells ni la popularitat d’uncorrefoc en el programa deles festes majors, però la sar-dana està més viva que mai.Mou més de 20.000 perso-nes en les entitats no compe-titives i 4.000 en les que síque entren en competició. Elball de bastons, al seu torn,atrau de manera fixa més de2.200 persones.

cultura popular

Gegants: moment dauratGegants i capgrossos mouenactualment unes 20.000persones. L’artesania de lafesta, que engloba des depuntes de coixí a cistelleria,té implicades, al seu torn,unes 2.700 persones.

Unes 150.000*persones amb latradició a l’agenda

Auge de diables i bèstiesEl correfoc viu un moment àl-gid. Entre les 245 colles de di-ables federades ja mobilitzenunes 10.000 persones. El bes-tiari també passa una bonaèpoca, amb 180 colles i més de300 figures. I els trabucairess’han multiplicat.

Boom castellerL’interès mediàtic i el reco-neixement de la Unesco handonat impuls als castells: 65colles. També han crescutles de falcons: de 6 a 10 en 4anys. Entre tots mouen unes20.000 persones.

TeatreEl teatre amateur tambés’inscriu en la cultura popu-lar i no ha perdut pistonada.Si s’hi sumen grups de pasto-rets, passions i pessebres vi-vents, s’hi compten més de16.000 persones.

Omnipresència coralEl cant coral es manté fort alconjunt de Catalunya. S’hicompten unes 35.000 perso-nes, mentre que en grups degrallers, havaneres o bandesde música tradicional, entred’altres, hi ha 5.500 personesmés.

* Suma degent que

mobilitzen lesentitats

federades dediables,

bestiari, ballspopulars,

gegants,castells,

trabucaires,teatre

amateur,corals,

falcons,societatsmusicals

i artesaniade la festa.

06 temadeldia DIUMENGE, 8 DE JULIOL DEL 2012 ara

Festes tradicionals Participació ciutadana

TRINITAT GILBERTBARCELONA

Dues noies de Bolívia vanfer ballar els gegants deReus l’any passat. No-més dues, però podrienhaver estat 47 immi-

grants els que participessin en lafesta major de Sant Pere. El progra-ma Voluntaris per la Festa, de la re-gidoria de Cultura de l’Ajuntamentde Reus, havia engrescat la poblaciónouvinguda perquè anessin a algundels 22 balls. Al final, només tres no-ies s’hi van animar de veritat; els al-tres es van fer enrere en l’últim mo-ment. I això que en els tallers quehavien fet els havien explicat comeren els balls i els havien ensenyatels passos i la història perquè s’invo-lucressin en una de les festes majorsmés populars del país.

A Valls, el casteller de la Colla Ve-lla dels Xiquets de Valls Juan Rome-ro, el Juanatxo, recorda el primerdia que va arribar a Catalunya i vaanar al local de la colla castellera.Tenia 12 anys quan els seus germansi els pares van anar a casa dels tietsdesprés del llarg viatge des de Navasde Tolosa (Jaén) fins a Valls. “Unsveïns, coneguts dels meus tiets, vanentrar a la casa i ens van dir si volí-em anar amb ells a fer castells”, ex-plica. El Juanatxo i la resta d’homesde la família s’hi van apuntar. En-guany fa 51 anys que el Juanatxo facastells. Ha arribat a ser-ne el capde colla, i ha passat per gairebé totels pisos, inclosos els dosos. “A al-tres amics meus els van proposar deballar els balls de bastons, i tambého van fer”, recorda. “En un poblepetit com Valls era molt fàcil for-mar part de la cultura popular, i anosaltres, que acabàvem d’arribard’Andalusia, ens anava la mar de béperquè fèiem amics”, diu.

Captació de gentAra encara és senzill formar part delscastellers, no calen gaires habilitats, itot just fent pinya ja es fa molta fei-na. I també perquè les colles castelle-res, com ara les de Valls, fan una cap-tació expressa, porta per porta si cal,departicipants.“Alanostraèpocaeradiferent perquè les colles castellereseren petites, tan sols érem 70 o 80persones; ara en som 400, i vivim enun temps en què cadascú mira mésper ell mateix i no tant per l’altre”,apunta el Juanatxo, que es confessaandalúsicatalàalmateixtemps.“An-dalús perquè hi vaig néixer, catalàperquè és on he vist néixer les mevestres filles i els meus néts”, explica.

A Vilafranca del Penedès, la festamajor petita, l’1 de setembre, té unabonabarrejadecanallavilafranquinainouvinguda.Sud-americans,algunsmagribins i tres saharauis (que pas-sen l’estiu amb famílies de Vilafran-ca) participen en els balls populars.

Reportatge

De les 400 criatures que ballen, hi haun tant per cent important que sónimmigrants.“Éspetit,peròésuntantper cent molt més considerable queelquehihaenelsballshomònimspera adults de la festa major”, expliquentècnics de Cultura de l’Ajuntament.

Llistes d’esperaL’escola fa molta feina, treballa ambintensitat la història dels 18 balls dela festa major, i la canalla petita ar-rossega els pares perquè els apun-tin. Ara bé, els immigrants que par-ticipen en la resta de la festa majorsón comptats. “També són comp-tats els vilafranquins que tenenl’oportunitat màgica de poder par-ticipar-hi”, afirma Ricard Rafecas,

director del setmanari El 3 de Vuiti exballador de bastons. Segons elperiodista vilafranquí, “Vilafrancano té ben resolta la participació enels balls de la festa major”. Amb lademocràcia, s’han fet llistes d’espe-ra, que han provocat que hi hagi per-sones que estiguin 10 anys esperantque els cridin per poder ballar. “Ales llistes d’espera els adolescentsque s’hi apunten es fan adults sen-se que ningú no els digui per què nos’acompleix el seu somni”, es la-menta. Aquestes frases les va pro-nunciar el mateix Rafecas en el seupregó de la festa major el 2003 i,com a efecte dòmino, es va aconse-guir que s’escrivís un nou protocolperquè els balladors s’estiguessin

només quatre anys ballant, i sis siformaven part d’un ball de foc. “Jaseria hora que un magribí fes l’ale-ta en un castell o que ballés pande-ros o cintes”, expressa Rafecas.

Festes a les Illes BalearsA Mallorca, els balls mallorquins, oballs de bot –que es fan a totes lesfestes patronals–, són, segons el pro-fessor de cultura popular catalana ala Universitat de les Illes Balears(UIB) Felip Munar, “una expressióde llibertat, que permet participar atothom”. Els balls es fan en una pla-ça buida, en què sona la música i tot-hom que hi sigui balla. Una altra his-tòria són els cossiers. “Són uns ballselitistes, en què participen 6 perso-nes només, i ni els mallorquins hotenen fàcil per entrar-hi”, explicaMunar. Als anys 60 els cossiers vanestar a punt de desaparèixer, peròara estan en un punt “àlgid”.

“A Menorca ha de passar una ge-neració perquè els immigrants s’in-tegrin a les festes de Sant Joan”,afirma Moisès Coll, veí de Ciutade-lla i expert en la festa. Les escolestreballen intensament tot el que es-tà relacionat amb Sant Joan, per-què, a més, coincideix amb el finalde curs. Els adolescents de secun-dària compten els dies que faltenperquè arribi el dia festiu. En canvi,els adults immigrants es miren lafesta des de fora. Aquest any el cai-xer senyor era de Sevilla, malgratque té arrels a Ciutadella, i es vaaprendre sa convidada –el discurs–en català perquè no el parla. “I ho vafer la mar de bé, se li notava l’accentde Sevilla, però ho va fer perfecte”,conclou Coll.e

Una via per acostar-se als immigrantsLes entitats de cultura popular fan esforços per integrar la població nouvinguda

“La cultura popular encara és molt endogàmica”

Si els immigrants encara no for-men part, d’una manera majorità-ria, de les activitats de cultura po-pular és perquè acaben d’arribar i,a més, “perquè és un món molt en-dogàmic encara”, afirma el directorgeneral per a la Immigració, XavierBosch. El titular d’Immigració delGovern recorda que les personesd’origen estranger han d’entrar enel món associatiu, però també hi had’haver una feina a la inversa. “Lesassociacions els han d’anar a bus-car, i hem de fer-los interessar perla cultura popular, perquè serà lamanera que entenguin la nostra so-cietat”, apunta Bosch.

Jan Grau, tècnic especialista encultura popular i tradicional quetreballa al departament de Cultura

de la Generalitat de Catalunya, re-corda que antigament ningú no vo-lia fer ballar els gegants o ballar capdansa, i es van haver d’enginyar ide-es per convèncer ciutadans que hiparticipessin. Qui ho feia en aquellaèpoca? “La classe baixa, que cobra-va per ballar, i que, per un dia, esconvertia en famós”, detalla Grau.Per trobar un símil amb l’actualitat,equivaldria als participants en xoustelevisius com Operación Triunfo:persones desconegudes que aconse-guien instants de protagonisme.Amb els balls populars passava elmateix. En l’actualitat, en les activi-tats de cultura popular “tothom volballar i, curiosament, passa que notothom pot perquè hi ha llistes d’es-pera”, afirma Grau.

ACOSTAMENTLes festes populars són una via

per a la integració. A la foto,el ball dels turcs i cavallets,a la Patum de Berga. CÈLIA ATSET

Pendent“Ja seriahora queun magribífes l’aleta enun castell”,diu Rafecas

VallsEl Juanatxo,andalúsi català, fa 51anys que facastells i va sercap de colla

08/07/12ARABARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 30.737 EjemplaresDifusión: 17.819 Ejemplares

Página: 10Sección: POLÍTICA NACIONAL Valor: 3.480,00 € Área (cm2): 921,2 Ocupación: 85,39 % Documento: 1/2 Autor: MARIA ORTEGA Núm. Lectores: 77000

Cód: 59742642

08/07/12ARABARCELONA

Prensa: DiariaTirada: 30.737 EjemplaresDifusión: 17.819 Ejemplares

Página: 11Sección: POLÍTICA NACIONAL Valor: 1.617,00 € Área (cm2): 428,0 Ocupación: 39,68 % Documento: 2/2 Autor: MARIA ORTEGA Núm. Lectores: 77000

Cód: 59742642