L’escola de Eleàtica i filòsofs pluralistes

L’ESCOLA ELEÀTICA: Xenòfanes, Parmènides i Zenó

ELS FILÒSOFS PLURALISTES: Anaxàgores i Empèdocles

INTRODUCCIÓ AL TREBALL¿De què anem a parlar? Hui anem a parlar dels filòsofs que d'una manera o d'altra gracies als seus pensaments van a inspirar a Plató a fer la seua teoria sobre els distints mons que hi ha i la realitat de les coses que ens envolten: la seua naturalesa, la idea que tenim de aquestes i fins i tot la part en les que les situem, és a dir, un món perfecte i inmutable o un altre món imperfecte com és el nostre.

Xenófanes de Colofó

BIOGRAFIA: Parlarem de la data en que va nàixer i de la que va morir d'una forma aproximada, no exacta, les obres que va escriure i la seua trajectòria en la filosofia durant la seua vida, és a dir, els pensaments que tenia del món i dels déus.

Xenófanes de Colofó

BIOGRAFIAXenófanes de Colofó, nascut entre el 580 a. C. i el 570 a. C. - mort

entre el 475 a. C. i el 466 a. C. Va ser un poeta elegíac i filòsof grec. A soles es conserven fragments d´algunes obres gràcies a les recopilacions d'autors posteriors . A partir dels fragments conservats, pot reconstruir-se una visió del món i dels déus oposada als plantejaments de l'èpica homèrica i hesiódica. Es senyalat com esceptic per el seus fragments gnoseològics, a més a més, es deduí que va crear la primera formulació d'un monoteisme a Grècia.

Empedócles

BIOGRAFIA: Parlarem de data aproximada en la que va viure, la ciutat on va nàixer i un breu resum de la trajectòria en la seua vida.

PENSAMENT: Les seues obres o les que li atribueixen, la seua teoria que planteja en aquestes obres en les que sobre tot es basa en la realitat del món.

Empedócles

BIOGRAFIAVa nàixer per l'any 495 A.C. En la ciutat d'Akragas (Agrigent) , a

Sicília. A banda de ser filòsof també va ser conegut com a metge i com a xaman, és a dir, relacionat amb la màgia.

Es diu que va ser deixeble de Pitàgores i mestre sofista d'altres filòsofs com Gorgias de Leontini, i se li atribueix la creació de la retòrica.

Dibuix d'Empedócles

Empedócles PENSAMENT- Se li atribuïx l'escriptura de dues obres: una que conté la seua interpretació de

la naturalesa i a la que se li ha donat el nom de "Sobre la naturaleza"; i una altra, les "Purificacions", que conté un conjunt d'instruccions més religioses

- Va acceptar el postulat parmenídeo de la permanència del ser; però tractarà de donar una explicació del canvi, negant-se a acceptar el caràcter il·lusori la realitat sensible. Empédocles postula l'existència de quatre elements (foc, terra, aire, aigua) permanents i inmutables, i dues forces còsmiques (Amor, Odi) que són la actuacó dels elements.

- La realitat és el resultat de la combinació d'eixos quatre elements originaris Les generacions són agregacions o mescla d'elements. I el que cridem corrupció no suposa la destrucció, sinó només la separació.

- El món tal com nosaltres ho coneixem està a mitjan camí entre la realitat primitiva (l'Amor), i la fase de total separació dels elements (l'Odi).

- Respecte a les seues ensenyances religioses podríem relacionar-les directament amb l'orfisme i amb el pitagorisme. En la seua obra la disgregació dels elements suposa la desaparició de l'objecte i, per tant, la mort no podrà donar pas a la immortalitat d'una ànima material.

Anaxàgores

BIOGRAFIA: Parlarem de la seua trajectòria com a filòsof de l'época i les seues vivències.

PENSAMENTS: Parlarem de la seua teoria, que coses proposa sobre el sers i el món en el que vivim. Sobretot destaca la seua teoria sobre l'explicació de l'univers.

Anaxàgores

BIOGRAFIAFilòsof, geòmetra i astrònom grec. Es dedueis que podia haber sigut

deixeble d'Anaxímenes, Anaxàgores va pertànyer a la denominada escola jònica i va obrir la primera escola de filosofia a Atenes. Alguns filòsofs que van ser deixebles seus són: Pèricles, Tucídides, Eurípides, Demòcrit, Empédocles i, encara que no se sap a ciència certa també es pensa que podia haber sigut Sòcrates. Va patir l'expulsió d'Atenes davall l'acusació d'ateisme, el motiu real va ser la seua afinitat amb Pèricles, el qual es trobava en oposició a Tucídides.

Dibuix d'Anaxàgores

Anaxàgores PENSAMENTS-Anaxàgores accepta la teoria de la immutabilitat del ser. Però s'esforça per

conciliar les dos tendències: la de la immobilitat del ser i la de l'etern esdevindre.

-No són quatre les partícules constitutives, sinó infinites. Es tracta de que en cada cosa hi ha molts gèrmens (spérmata) qualitativament diferents.

-Arriba a la conclusió que perquè quelcom sorgisca ha d'estar abans present en allò de tot això procedix, és a dir, arriba així al principi Tot està en tot. Anáxagores va situar el principi de totes les coses (arché) en el nous (enteniment) encarregat d'imprimir orde al caos original. Va afirmar la divisibilitat indefinida de l'espai i del temps.

-La gran aportació d'Anaxàgores al pensament filosòfic és precisament haver introduït en l'explicació de l'univers el nous com a força motora de tot el que existix. L'entitat del nous és tal que es troba per damunt de qualsevol altra realitat. El nous "es infinit i autònom, i amb res es mescla", i totes les coses es veuen impregnades d'ell. Anaxógores no va portar el seu descobriment fins les seues últimes conseqüències: es va quedar en la causalitat del nous sense atribuir-li cap causa final.

ZenóBIOGRAFIA -Nasque el 490 i

es mort en 430 a. C. -Originari de Elea

-Discipul de Parmenid-Fill de Telentàgoras , adoptat per

Parmenid

-Influència politica:Vol enderrocar al tirà d’Eleata

-No va conformar ninguna doctrina positiva de la seua propia mà.

-Tot lo que defend ho pren de Parménides-Es limita a atacar tot plantejament

que no partixen de les tesis eleàtiques.

-Títol de: "inventor de la dialéctica"

ZenóTEORIA

-Intenta probar que el ser té que ser homogéni i únic.-Va en contra de:

-La pluralitat com estructura de lo reial.

-La validesa de l’espai.

-La realitat del moviment.

-La realitat del transcórrer del temps.

-Pensamen infinitissimal

-Utilitza la demostració ad absurdum (reducció al absurd), que toma per hipótesi el contrari del que es considera i mostra les incongruències d’aquest.

(Mètode de la discusió)

ParmenidesBIOGRAFIA

-Va nàixer en l´any 540 a. C, va morir l´any 470 a. C

-Originari d’Elea, al sud d’Italia-Considerat com el creador de la lògica.-Defensor de la raó-Representant més noble dels filòsofs eleàtics.-Ha arribat a nosaltres que en un principi va ser

alumne de Xenòfanes, però, que el va deixar i es va associar amb Aminia, un pitagòric al que va preferir com a

professor.

ParmenidesTEORIA

-En la seua Teoria te l´interés per abastar la veritat, que te que ser eterna i sense canvis.

-Es basa en dues vies de saber:SER

Etern Inmutable Perfecte Complet

-Via de l´opinió: “el ser és i no ÉS”, aquesta via pertany a la

dels sentis, en aquesta via els sentits ens diuen que una cosa “és açò no és allò altre”, mentre que no accepta la multiplicitat, ja que és el que nosaltres vèiem i es

considerat una aparença, i aquesta es una opinió

creada pels sentits, aleshores és un saber enganyós.

-Via de la veritat: “EL SER ÉS i el no ser no És”, aquesta via pertany a la de la raó, el SER fa referencia a allò que

existeix, és etern, immutable i complet, l´univers ÉS, és a dir és immutable i perfecte, a aquesta via s´arriba sense els sentits, únicament amb el coneixement i la raó, i d´altra banda l´ens que no es “ser” no ÉS, ja que no és perfecte, es incomplet i divisible.

Influencies en Plato

Parmènides-La discriminació dels sentits-Distinció via veritat i via de la opinió (Opinió i coneixement)-Els atributs de les idees de Plató s’assemblen als del Ser-Distinció entre realitat i aparença (Distinció mon Sensible i intel·ligible)

Zenó -Mètode de la discusió com a mode de trobar la veritat

Xenófanes

Anaxàrogues-Similitud entre la seua teoria i la teoria de les idees de Plató(està teoria és molt similar a l'anterior ja que per a Plató la IDEA era alguna cosa SEPARAT de les coses i que al mateix temps servia de model per a elles).

EmpédoclesCom Empédocles, Plató tracta d'explicar la formació de les parts del cos humà per la combinació i la modificació dels elements primers