L’escola dels Sentits VIT/ NICULTURA - vinseum.cat professorat.pdf · Carpeta per al professorat ... – Anàlisi de l’evolució d’algun element patrimonial de l’entorn proper,

L’escoladelsSentitsVIT/NICULTURACarpeta per al professorat

El vi de la bóta del racó

Educació primàriaCicle mitjàCicle superiorConeixement del medi social i naturalEducació artísticaÀmbit de LlengüesMatemàtiques

Vilafranca Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

L’escola dels SentitsVIT/NICULTURA

Carpeta per al professoratEl vi de la bóta del racó

2

SUMARI

1 Presentació de la carpeta

2 Objectius i continguts específics d’aquesta proposta educativa

2.1. 2.2. 2.3. 2.4.

3 Desenvolupament dels continguts

4 Orientacions pedagògiques. Pautes per al seguiment i l’avaluació

5 Activitats complementàries

5.1.5.2.

Objectius de VINSEUMObjectius de l’activitatObjectius específics segons el currículum d’estudis

Continguts de l’activitat

Prèvia Posterior

6 Recursos educatius per a l’alumnat

7 Per saber–ne més: recursos didàctics



3

1 Presentació de la carpeta

Aquesta carpeta és una eina de treball per al professorat, que proporciona informació així com diverses activitats de caràcter interdisciplinari per explorar temes diversos que es poden abordar en els centres educatius des diferents matèries.

Davant els canvis promoguts per la LOE, el plantejament pedagògic que fem tant d’aquesta activitat com de les complementàries s’emmarca en l’assoliment de competències bàsiques, objectiu final dels processos d’ensenyament i aprenentatge que es realitzen en l’etapa obligatòria, però que s’han d’anar treballant en procés des del primer curs d’Educació infantil. Per tal de veure amb claredat la relació que tenen els continguts que es treballen, fem un plantejament tridimensional: interrelacionem el desenvolupament d’algunes de les competències bàsiques amb àrees de coneixement i continguts curriculars a través de continguts concrets de l’activitat. La importància que té que els infants sàpiguen en tot moment què estan fent i per què ho fan, i sobretot que siguin conscients que construeixen el seu propi aprenentatge, fa que l’activitat estigui dissenyada d’una determinada manera. El mateix passa amb el protagonisme que se’ls demana d’adquirir i l’acompanyament que esperem dels mestres i de les mestres.

Aquesta carpeta conté els objectius i continguts amb què procedir i van acompanyats d’un desenvolupament més extens i d’un seguit de preguntes clau que permeten fer-ne una aproximació. Els continguts organitzen les matèries que es tractaran en la proposta educativa i suggereixen diferents estratègies participatives per treballar-los a l’aula abans i després de la visita a VINSEUM .



4

2 Objectius i continguts específics d’aquesta proposta educativa

2.1. Objectius de VINSEUM:• Donar a conèixer el patrimoni artístic custodiat per VINSEUM.

construir significats des de l’art.• Donar a conèixer les col·leccions que custodia el Museu. • Crear materials que donin suport a la tasca educativa i ajudin a

interpretar el Penedès.

2.2. Objectius de l’activitat:• Aprendre la tasca i la rellevància social del boter.

2.3. Objectius específics segons el currículum d’estudisTot i que la proposta educativa parteix de l’àrea de Coneixement del medi social i natural, desfila transversalment i està lligada a altres àrees com Llengües i Educació artística, tan és així que incloem els objectius i continguts de les diverses àreas de treball. També contribueix a la competència comunicativa i a la social i a la d’aprendre a aprendre a través de la pròpia experimentació.

Coneixement del medi social i natural:Objectiu

– Identificar l’especificitat dels éssers humans i analitzar i valorar críticament la intervenció humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i col·lectius d’actuar en la protecció i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.Continguts Cicle mitjà

– Valoració de la diversitat social, cultural i de gènere i respecte per les diferències. Identificació de les manifestacions culturals com a elements de cohesió social. Cicle superior

– Anàlisi de l’evolució d’algun element patrimonial de l’entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.



5

Educació física:Objectius

– Conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com elements culturals, propis i d’altres cultures, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador/a.Continguts:Cicle mitjà

– Apreciació del joc com a element de la realitat social i cultural. Cicle superior

– Consolidació del joc com a fenomen social i cultural.

Àmbit de llengües:Objectiu:

– Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en el àmbit escolar i en el context social i cultural proper.Contingut: Cicle mitjà i superior

– Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d’aula, situacions d’aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana.

Matemàtiques:Objectiu:Comprendre les magnituds mesurables i el procés de mesurar, i aplicar les unitats d’us habitual, les tècniques i els instruments de mesura adequats a cada situació.Contingut: Cicle mitjà i superior

– Aplicació de tècniques i instruments adequats per mesurar.

2.4. Continguts de l’activitat

• La història de la bóta.• Les feines del boter durant l’any.• La construcció d’una bóta. • Tipus de bótes i les seves capacitats. • Festes amb jocs amb bótes. • La parla del boter: frases fetes.



6

Social i ciutadana

Coneixement i interacció amb el món físic

Àrea de coneixements

Competència bàsica

Comunicació lingüística

Matemàtica Tipus de bótes i les seves capacitats

La història de la bóta

Participació en festivitats amb jocs amb bótes

Participació en festivitats amb jocs amb bótes

Tipus de bótes i les seves capacitats

Passes per construir una bóta

Valoració de la diversitat social, cultural i de gènere ...

Anàlisi de l’evolució d’algun element patrimonial de l’entorn ...

Coneixement del medi natural i social

Educació artística

Àmbit de Llengües

Apreciació del joc com a element de la realitat social i cultural

Consolidació del joc com a fenomen social i cultural

Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i enqualsevol dels escenaris ...

La parla del boter: frases fetes

La parla del boterLa història de la bóta

2.5 Q uadre sinòptic

Matemàtiques

Aplicació de tècniques i instruments adequats per mesurar



7

3. Desenvolupament dels continguts

3.1. Què és un boter?

Un boter és aquell “artesà que fa i repara recipients de fusta, format per dogues i cèrcols”, és un menestral que professa –però sobretot professava– aquest art, i que coneix les formes i dimensions de les dogues, que són les llenques de fusta que formen la bóta, les tines...; uns recipients destinats, sobretot, a contenir líquids, i especialment vi.

Aquest ofici és un dels que té més àmplia tradició popular i un dels més representatius en tota la costa mediterrània.

F ons VINSEUM.

3.2. Com van aparèixer els boters?

Restes arqueològiques ens evidencien que en època etrusca ja es construïen recipients amb dogues, a semblança de la forma d’una

considera un utensili per a fabricar, emmagatzemar i transportar la cervesa que feien els celtes. Els primers viticultors gals “romanitzats”, per tant, són els que adapten aquest sistema per elaborar vi.

Hi ha testimonis materials que demostren que en època romana ja existia l’ofici de boter. Les dogues de les bótes que construïen tenien una marca: grafits alfabètics o numèrics o la marca que deixava una eina – com podia ser una aixa – que portava en el tall les lletres retallades del boter, i que indicaven a quina boteria les podíem trobar.

L’organització dels boters en gremis, a Catalunya, la tenim documentada a partir del 1200, però com a organització amb pes social, arriba a la seva plenitud entre el segles XVI i XVII. Els gremis establien preus sense competència i controlaven la qualitat dels treballs, així, entre els integrants de cada un gremi, no hi havia competència.



8

Cap a meitat del segle XVIII, l’expansió de la vinya i de l’exportació de vi i aiguardent va fer que la producció de bótes destinades a envellir el licor s’incrementés notòriament, produint–se un gran descontrol en aquest creixement.

Per establir aquest control es fixen les mesures de bótes i barrils que han de construir–se amb fusta de roure, fent–ne la comprovació un responsable que s’anomena veedor – aquell que veu. Aquests inspectors els proposaven els comerciants i boters de les poblacions, i els nomenava la Reial Junta del Comerç.

Preguntes clau

• Heu llegit Astèrix a la Gran Bretanya? Què en recordeu?• Els bretons demanen ajut als gals perquè Juli Cèsar vol conquerir la

Gran Bretanya. Hi ha tres gals que van ajudar–los. Què utilitzen?

Astèrix a la Gran Bretanya Van Lamsweerde, Pino; Goscinny; Uderzo; [àlbum original]; Tchernia, Pierre; [adaptació guió]; Cosma, Vladimir; [música]; Piel, Yannik; [producció]Gaumond i Dargaud; [producció]; Internacional video–sistemas, 1992; [Pamplona]

3.3. Ser boter

Per ser boter havies de començar essent aprenent, serrant i fustejant barrils, escombrant... Aquestes feines duraven més o menys uns tres o quatre anys, que els joves iniciaven entre els deu i els quinze anys. Durant aquest temps, però, aquest aprenent no rebia cap salari, perquè es creia que l’ensenyament i la manutenció ja era suficient sou. Amb els anys l’aprenent s’especialitzava bé treballant bótes ja definides, bé realitzant miniatures, barrilets rodons o ovalats, o bé construint bocois (bóta més gran, utilitzada per al transport).

L’aprenent posteriorment passava a ser oficial –estava amb unes condicions semblants, però amb salari. Amb temps i paciència aquest oficial podia arribar a ser mestre, però havia de passar un examen, havia de construir una bóta de càrrega: calculant–ne les mesures, essent destre amb les eines, comprovant les proporcions, capacitats... La superació d’aquesta prova se celebrava amb una “festa”: el nou oficial es posava en una bóta dins de la qual hi tiraven sutge, farina, serradures, aigua i cervesa, i el feien rodar dins la bóta tres vegades pel taller. Entre els boters, els grans mestres tenien una marca personal, per identificar les seves obres.

L’obrador, el local on treballaven, havia estat tan habitatge com taller. Molts artesans, per altra banda, s’agrupaven en un barri o carrer, igual com succeïa amb molts altres oficis gremials, per això hi ha places o carrers dels boters, dels ferrers, dels escudellers... Tot i així la gent preferia que aquesta feina s’ubiqués fora del centre urbà, ja que l’ús de

Preguntes clau



9

foc la convertia en una feina perillosa.

Preguntes clau

tradicionals que poden desaparèixer. Quins coneixeu? Per què corren aquest perill?

• Si Catalunya és una zona vitivinícola tan important, tant en la

• S’ha inventat res que envelleixi el vi com la fusta? L’envelliment és oxidatiu, perquè a través dels porus de la fusta hi ha un intercanvi d’oxigen de fora cap a dins i provoca canvis en el vi: suavitza els tanins, aporta gust de vainilla que l’alcohol extreu de la fusta …

• Per què es van inventar els centres comercials? I les associacions de comerciants? Comenteu els acords que arriben per taxar preus, decidir l’inici de les rebaixes, les festes que organitzen... a semblança dels gremis.

3.4. Com es fa una bóta?

Preparar la fusta S’escull una bona fusta, normalment de roure o castanyer. Es tallen les costelles a la mida – que correspon als litres de la bóta que es vol construir – i més tard es tornegen amb el ribot donant–los un toc d’arrodoniment per poder–les encaixar seguides.



10

Banc de llaurar. Fons VINSEUM.

Preparar la fusta a la canaS’omple la cana amb les costelles fins que es té la combinació que dóna la mida adient.

Taula de boter. Fons VINSEUM.

Vestir la bóta

cercle. Després es col·loquen més cèrcols patró per acabar de donar–li forma.

Escanyar la bóta Es fa al foc al centre de la bóta i es va mullant i escanyant perquè les costelles es flexionin i agafin la seva forma característica sense que es trenquin.



11

Dallar una bótaEs poleix la bóta amb una dalla deixant–la llisa.

Preparar cèrcol Es col·loca una tira llarga de cèrcol sobre la bóta, es pren la mesura i es talla amb el tallam. A cada extrem s’hi fa un forat amb un punxó. S’uneixen els dos forats amb el rebló.

Preparar muntatge fonsEs repassa la bóta pels dos costats amb l’aixa i amb l’estovadora es repassa la part interior.

Fer un fonsEs tallen les fustes a mida, es marquen amb un guix i es claven petits claus amb punxa als dos costats perquè s’uneixin entre elles. Després

Muntar el fonsEs col·loca el fons en posició vertical i, amb l’ajut d’un tirafons, es posa dins el galze en posició horitzontal. Després es munten els cèrcols definitius.

Polir i acabarEs poleixen totes les parts visibles de la fusta, es pinten els cèrcols de negres i es fan els forats pel tap i l’aixeta.



12

3.5. Vocabulari sobre bótes i eines del boter

Per elaborar aquest vocabulari s’han consultat diverses fonts: Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, Diccionari Català–Valencià–Balear, Vocabulari dels boters de M. Lluïsa Bruch i Júlia Plaza,

definicions del fons documental de VINSEUM i definicions elaborades a partir de l’ús que en fan alguns boters.

Aixa: Eina que serveix per a desbastar la fusta, consistent en una planxa corbada d’acer o de ferro acerat tallant per una de les seves vores i adaptada transversalment a un mànec de fusta, de forma i grandària diferents segons els seus usos.

Aixa. Fons VINSEUM.

Barral: Recipient de fusta fet de dogues subjectades per cèrcols de ferro, amb dues nanses o cornaleres i amb tapadora, en el centre de la qual hi ha un forat d’un pam o més de diàmetre i serveix per transportar vi, oli, fems...

Barrica: Bóta d’una capacitat de 250 i 500 litres.

Barril: Bóta petita de secció transversal o ovalada, proveïda generalment de sis cèrcols, de mitja càrrega , 60 litres, o d’una càrrega, uns 120 litres.

Barrina: Eina de ferro acerat amb caragol en la part inferior o punta i un mànec encreuat a l’altre cap, que serveix per a foradar la fusta.

Barrina. Fons VINSEUM.



13

Bocoi: Bóta d’unes cinc càrregues, proveïda de vuit cèrcols que, a igualtat de diàmetre, sol tenir menys alçada que una bóta ordinària. S’emprava per transportar vi.

Bóta: Recipient de fusta, de forma aproximadament cilíndrica, amb unes bases formades per dues posts circulars i amb els costats compostos de dogues corbades i sòlidament unides per cèrcols de fusta o ferro, que serveixen per contenir vi o altres líquids i que té una cabuda variable.

Bóta congrenyada: Bóta de gran capacitat, que té per cèrcols de subjecció quatre congrenys de fusta.

Bujol: Recipient de fusta, en forma de con truncat invertit, tapat amb un fons pla damunt el qual hi ha una nansa, un broc gros i un de prim que serveix per beure.

Cana: Peça de fusta per mesurar la llargada de la bóta.

Cana. Fons VINSEUM.

Carretell o botell: Barril petit que oscil·la entre un càntir i una càrrega de capacitat.

Cèrcol: Llenca de ferro o de fusta corbada en forma de cercle amb els dos caps units, com les que es posen a les bótes, a les bujoles, etc., per mantenir unides les dogues.

Cèrcol. Fons VINSEUM.



14

Compàs: Instrument per a traçar arcs de circumferència, prendre distàncies, etc., que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per una de llurs extremitats mitjançant un piu.

Compàs. Fons VINSEUM.

Cossiol: Recipient rodó i de poca alçària.

Congreny: Cadascun dels cèrcols de fusta, compost de diverses corbes, els quals enrevolten estretament certes bótes i altres recipients de fusta per evitar la disgregació de les dogues de què estan formats.

Cuba: Bóta gran de fusta per emmagatzemar vi de 200 a 250 càntirs de cabuda.

Cup: Recipient de dogues de fusta, destinat a pitjar–hi el raïm i fer–hi el vi.

Dalla: Eina de boter emprada per a polir, en què la fulla, corbada en els extrems, i el mànec, rectilini, formen com una D allargada.

Dalla. Fons VINSEUM.

Doga: Cadascuna de les peces que, juxtaposades, formen el cos o ventre d’una bóta, barril o altres recipients semblants i estan unides per cèrcols.



15

Estovador: Eina semblant a un ribot, però arquejat, per fer el bisell de la bóta.

Estovadora. Fons VINSEUM.

Galzador: Eina de tall afinat, del grup dels ribots, per a fer galzes, que empraven fusters i ebenistes i també torners i boters.

Galzador. Fons VINSEUM.

Martell: Eina que consisteix en una cabota de ferro o d’acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per picar bótes, muntar cèrcols...

Martell. Fons VINSEUM.

Pipa: Bóta d’una capacitat de 455, 255 i 118 litres.



16

Portadores: Recipient format de dogues de fusta, de forma troncocònica invertida, més alt que ample, amb la boca i el fons de forma generalment ovalada, i a la vegada circular, amb dos agafadors laterals en la part superior que serveixen principalment per transportar vi o raïm.

Rebló: Clau curt o tros de clau amb cabota grossa i que quan està clavat es rebla formant–li cabota a l’altre extrem per deixar–lo fixat més fort.

Refilador: Escarpra amb una petita ranura en un dels extrems, amb què els boters fan entrar i fan forts els cèrcols a les bótes donant cops de maça o martell a l’altre extrem.

Ribot: Eina que consisteix en un bloc de fusta molt dura, amb un forat o encaix per a allotjar la fulla i la contrafulla, fixades amb un tascó, que serveix per a aplanar, aprimar, allisar i sobretot polir tota mena de fusta massissa.

Ribot. Fons VINSEUM.



17

Serra de boter: Eina que consisteix en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, que serveix per a tallar.

Serra de boter. Fons VINSEUM.

Tina: Recipient de fusta amb dogues, amb la boca més ampla que el sòl, que serveix per emmagatzemar vi.

Tirafons: Peça de ferro, d’un a dos pams de llargària, corbada per un cap i amb dues banyes tortes en angle recte per l’altre que és emprada pels boters per posar el fon de la bóta dins el galze.

Tona: Bóta d’una capacitat de 500 i 700 litres.

Torn: Màquina simple que consisteix en un cilindre tangencialment al qual s’aplica una resistència, especialment mitjançant una corda o un cable que s’hi enrotlla, i que es mou per mitjà d’una roda de gran diàmetre, una maneta, etc.

Torn. Fons VINSEUM.

Vaixell: Bóta congrenyada.



18

La llista que teniu a continuació, és dels recipients que la Tonelería Mecànica va regalar a VINSEUM, el 1947:

Bocoi d’embarcament de 650 litres

Bocoi d’embarcament de 650 litres. Fons VINSEUM.

Portuguesa de 540 litres

Portuguesa de 540 litres. Fons VINSEUM.

Jerezana de 450 litresPipa catalana de 455 litres

Barrica de 300 litresBarrica de 225 litres



19

Barrica de 225 litres. Fons VINSEUM

Barrica de 200 litresBordalesa de 225 litres amb 10 cèrcols de fusta Bordalesa de 225 litres amb 8 cèrcols de fusta

Bordalesa de 225 litres amb 8 cèrcols de fusta. Fons VINSEUM

Malaguenya de 118 litresBarril de 100 litresQuinto de 80 litresOctau de 50 litresDècim de 40 litresEnclota de 20 litresArrova de 14 litres

Aquesta llista, en argot dels boters, ens demostra la quantitat de recipients que construïen i podem extreure’n que la seva tipologia prové de: el lloc d’origen (Bordeus, Portugal...), i les mesures (arrova, octau...). La resta estan registrades en el diccionari com a recipient de fusta més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que serveix per guardar i envellir el vi.



20


Carpeta per al professorat El vi de la bóta del racó

20

Preguntes clau

• Sabeu què és un mestre d’aixa? Per què creieu que hi ha tantes semblances entre el vocabulari del boter i alguns termes nàutics (aixa, rebló, vaixell..)?

El mestre d’aixa és el fuster especialitzat en embarcacions, que repara i construeix qualsevol peça de fusta que calgui. I el boter, a part de fer botes, també era responsable de les peces metàl·liques i armes del vaixell. Per tant, podem dir, que sobretot en poblacions costeres ambdós eren mariners i artesans necessaris en el vaixell.

3.6. Per què eren tan importants?

Participació en actes festiusEn bona part, els boters són ben vistos perquè com a gremi –agrupació de persones que fan el mateix ofici i que solen tenir un sant patró– participaven en qualsevol tipus de festa. Durant anys, relacionant-se amb el Ball de Diables, els actes de Carnaval i amb nombrosos rituals durant la celebració del dia del patró, que consistia, per exemple, en “muntar la bóta de 12 càrregues en les diferents bodegues de la ciutat” al voltant de la qual ballaven i que cremava, el més vell dels boters, un cop acabada la festa.

Com qualsevol dels altres gremis, els boters estaven sota la protecció d’un sant: Sant Abdó i Sant Senén, Santa Caterina, Sant Josep..., depenent de la població en què eren. A partir de la segona meitat del segle XVIII, però com a gremi independent, se’n fixa un de sol, Jesús.

En moltes d’aquestes celebracions i en cadascuna de les “esglésies”, és a dir, les bodegues, el bodeguer treia porrons amb el millor vi, aquell que es guarda en la bóta del racó, i se celebrava la construcció de la bóta fent-la ballar per tota la bodega entre rajolins...”1, o en una cursa de bótes.

La relació que hi ha entre el Balls de diables i els boters –com se sap segur amb Reus, Tarragona o el Vendrell– es feia palesa en alguns trets en la indumentària tradicional. I això ha servit, a vegades, per construir teories, tot i que força discutibles, sobre la relació entre aquests personatges i el cultiu de la vinya.

A més, moltes vegades els boters treballaven al carrer perquè l’espai de què disposaven als tallers era insuficient, i això també els donava una gran visibilitat i els apropava als ciutadans en el dia a dia.

1 L’ofici de boter a Tarragona, pàg 34.

Preguntes clau



21



21

Fons VINSEUM.

Una bona remuneracióL’oficial boter es treia un jornal mitjà, l’any 1881 –al Pla de Barcelona–, oscil·lava entre les 4 i les 6 pessetes, sempre en funció del ritme de treball de cada individu. Si passem al joc de les comparacions, veurem que, quinze anys després, aquest nivell salarial no havia estat ultrapassat a Barcelona per una munió d’oficis diversos, com ara els obrers de la construcció, els fogoners de les fàbriques de gas, els treballadors de productes químics... que ni tan sols s’hi apropaven. A manca de més anàlisis comparatives, podem afirmar que el boter tenia un sou gens menyspreable (sempre en comparació amb altres oficis, naturalment), obtingut, això sí, a base d’una feina intensa i en condicions poc envejables, com hem vist més amunt. A més, aquesta feina era tota manual; fet que s’explica per dues raons essencialment: que hi havia poques màquines que cobrien només etapes molt concretes del conjunt del procés productiu; i que els oficials boters es van oposar aferrissadament a la seva introducció, i només van donar el seu vist-i-plau a la maquinària destinada a tallar fusta. Així, doncs, la modernització d’aquest ofici es va realitzar d’una manera extraordinàriament lenta.

Tonelería Mecánica del PanadésL’any 1932 la indústria botera travessava una gran crisi; l’empresa d’Albert Roig la més gran de la comarca del Penedès es va declarar en suspensió de pagaments. Arran d’aquesta problemàtica va formar-se la Societat Cooperativa.

L’1 de juliol de 1932 s’inaugura la Cooperativa Tonelería Mecánica del Panadés. Els primers quinze dies de feina els seus treballadors no van cobrar, però gràcies als preus que van aplicar van vendre’s amb molta rapidesa. L’any següent compren un local de 3689 m2, que va acabar essent un dels més grans de tot Espanya.



22



22

Tonelería Mecànica del Panadés. Fons VINSEUM.

3.5. Com parlaven?

Alt com una perxa o Estar com una cuba són dues frases fetes d’ús actual i quotidià, que tenen el seu origen en l’època d’auge de la indústria botera. Però no són les úniques, n’hi ha moltes d’altres, juntament amb un lèxic especialitzat relacionat amb les accions, instruments, eines, recipients i mesures fetes servir en aquest ofici.

Dites, frases fetes...– Durar com la bóta de sant Ferriol. Durar més del previst.– Ploure a bots i a barral. Fer un gran xàfec. (– Rebentar el bot: Explotar, estar cansat d’aguantar alguna cosa.– Tenir el bot ple. Estar tip de suportar alguna cosa.– Treure el vi de la bóta del racó. Treure o portar el bo i millor.– De gota en gota s’omple la bóta. Amb constància s’aconsegueixen les coses– Bóta dolenta no fa bon vi. – Aigua rajant totes les bótes s’ompliran. – Aigua de gener omple les bótes i el graner. – Fer les coses a tall de bon boter.– Estar fet una bóta. Estar molt gras o borratxo.– Estar com una bóta. Estar inflat, rodó.– La bóta de Sant Ferriol. Una cosa té més durada de l’esperada.– Ser una bóta buida. Ser una persona amb poc enteniment.

En la mateixa línia, podem trobar refranys, embarbussaments i endevinalles. Tots aquests casos ens demostren fins a quin punt n’estaven d’integrants, els boters, en la vida quotidiana, ja que encara en podem trobar rastre en la llengua d’ús més familiar.

RefranysPer sant Martí, enceta la bóta de vi. (11 de novembre) Per Sant Martí tapa la bóta de ton vi. (11 de novembre) Pel gener es buida la bóta i el graner.

Embarbussaments– Bóta picota, picotí de bóta. Qui no dirà bóta picota, picotí de bóta, no



23

beurà vi de la bóta.– Una boteta tota rodoneta té vi, vi té, té tap, tap té, té tap i tapó, tap i tapó té.

EndevinallesEstà gras com un garrí i té un ull que plora vi. (Bóta)

Als vostres peus m’agenollo sense tenir pietat, que em deixeu ficar allò vostre dintre del meu forat. (bóta)

De vi està plena la bóta, no n’han tret, no n’ha eixit i no en queda una gota.(vinagre)

• Quins dites, frases fetes o refranys utilitzeu habitualment? Sens dubte les dites i refranys més coneguts i populars, els que es recorden més sovint i s’usen habitualment són els refranys meteorològics o els que parlen de costums i tradicions.

4. Orientacions pedagògiques. Pautes per al seguiment

i l’avaluació

Els oficis els hem de considerar patrimoni cultural, històric i social, ja que ens permeten comprendre una part del nostre passat i l’organització de la societat. Per tant, descobrir oficis, com el de boter, permet saber i explicar coses sobre el nostre entorn i sobre nosaltres mateixos.

Alhora, comprendre el passat en què aquests oficis tenien un paper tant destacat i com han ajudat a construcció el nostre territori ajuda a construir la pròpia identitat a través de la representació de qui sóc i de quin és el meu passat.

El seguiment i l’avaluació de les propostes didàctiques que us oferim a continuació parteixen d’aquests punts. Després de la descripció de l’activitat s’anota una breu orientació pedagògica.

Preguntes clau



24

5. Activitats complementàries 5.1. Prèvia

Imaginem-vos una cremallera, un ordinador, una fregona, una bombeta, un avió, un bolígraf. Què en sabeu d’ells? Qui el va crear? Per què? Què necessitaven per fer-lo (materials, coneixements...)? Ha evolucionat el seu disseny? Quin ús tenen?

Aquestes preguntes permeten inventar possibles històries que poden haver al darrera de cadascun d’aquests objectes. Els infants haurien de fer les pregunta a algun familiar o amic més gran (avi, oncle, pare o mare…), es poden recollir les històries i il·lustrar-les a partir d’imatges i records.

Orientacions i avaluació: Després de la seva lectura i de contrastar–la amb la seva història real, es pot fer el mateix amb les bótes, cosa que permetrà introduir que en un dels llocs on podem trobar aquesta informació és a VINSEUM.

5.2. Posterior

Inventors/es d’històries

Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn

Durant l’activitat a VINSEUM hem analitzat alguns dels aspectes que tenen a veure amb el naixement i transformació d’un ofici, en el paper que hi juga una societat determinada, i en les seves aportacions culturals tant de participació, de creació d’un univers...

Proposem que cada infant pensi un ofici que conegui (de la mare, el pare, l’avi, l’àvia, els tiets o les tietes...). Després, hauran de fer agrupacions segons les ocupacions escollides i preparar preguntes, recollir històries i imatges i records que les il·lustrin.

Orientacions i avaluació: Aquesta és una primera aproximació al retrat d’un ofici des de l’experiència. També ens acostem a la reconstrucció del passat i/o del present, segons a qui entrevistin, a través de fonts gràfiques. També és una manera d’implicar als adults en les activitats d’aprenentatge dels infants.



25



25

6. Recursos educatius per a l’alumnat

Fitxa 1

Inventors/es d’històries

CremalleraImagina’t unes bótes altes fins al genoll i que porten cordons. – Segurament et passaries una bona estona cordant–te o te les trauries sense descordar–te–les – . Aquesta situació va fer que Whitecomb Judson, un mecànic de Chicago inventés la cremallera a finals del segle XIX. L’invent es va perfeccionar fins arribar als nostres dies.

OrdinadorT’imagines haver de fer tots els càlculs a mà? I com hauries de fer els treballs si no tinguessis ordinador? Saps com ho feien els teus pares quan s’equivocaven mentre escrivien amb una màquina d’escriure? La història de l’ordinador comença al segle XVII amb l’invent d’una màquina per a calcular. Es van fer molts intents per millorar el sistema

primers ordinadors personals i el primer programa per escriure, que es deia Wordstar.

FregonaNo fa gaire anys, encara ara es pot veure a diferents indrets del món, el terra es fregava de genollls a terra. Aquest utensili provocava tota mena de malalties relacionades amb els ossos i les articulacions. El 1956, Manuel Jalón Corominas, un enginyer, se li va ocórrer col·locar un pal a una baieta. A poc a poc es va perfeccionar l’invent, fins que el 1965 es va fabricar tal i com la coneixem ara.

BolígrafLaszlo Biro era periodista. Quan era jove no treballava contínuament i molts cops la tinta de la ploma se li assecava. A més, molts cops les plomes provocaven desagradables taques al paper. Uns nens jugant a bales i la millora de la tinta li van permetre inventar un nou producte: el bolígraf. L’invent es va millorar amb el temps i Marcel Bich li va comprar la patent per Europa i va popularitzar–lo sota la marca Bic.

AvióDes de sempre han existit persones que han desitjat volar. Després d’intents de tota mena, alguns amb èxit i alguns no, John J. Montgomery va aconseguir fer un vol controlar en una màquina més pesada que l’aire el 1883. I el primer avió com a tal el va crear Clément Ader que va aconseguir volar 50 m el 1890.



26

BombetaArriba el vespre i què fas? Encendre el llum! Però aquest fet tan quotidià no es va poder fer fins a finals del segle XIX. La idea la van desenvolupar gairebé al mateix temps dos inventors, un anglès que es deia Swan i Edison als EUA. Mica en mica l’invent va millorar, sobretot pel que fa a la durada de les bombetes. Actualment hi ha bombetes de baix consum que duren moltes hores i tenen una despesa molt baixa.

TelèfonEl telèfon ha permès la comunicació amb persones que viuen molt lluny i que, abans, o bé s’hi perdia el contacte o bé només hi podies escriure. Aquest invent té una història fosca: per una banda la patent és de Graham Bell però sembla que hi ha més d’un inventor que, per la seva banda, havia inventat algun sistema de transmetre la veu a distància. Casualitat? Còpies? O és que realment tots van pensar que era necessari aquest invent?

El tractorFins principis de segle XX tota la feina del camp s’havia de fer manualment i resultava molt dura. Per tal de facilitar la feina del pagès es va inventar el tractor, un enginy que va permetre fer en poques hores la feina de diferents dies.

7. Per saber-ne més. Recursos didàctics

Fullana, Miquel, Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció, Ed. Moll, Mallorca, 1999

l’Ajuntament de Falset, 1999. 2a edició feta a Reus l’any 2000

Teixell Imma, L’ofici de boter a Tarragona. Col. Els Titans. Ed. El Mèdol. Tarragona 2006

Webs http://elboter.com/http://www.tvcatalunya.com/devacances/2002/ reportatges/rep76339670.htmwww.copons.net/docs/camiral/54.pdf

Documents

L’escola dels Sentits VIT/ NICULTURA - vinseum.cat professorat.pdf · Carpeta per al professorat ... – Anàlisi de l’evolució d’algun element patrimonial de l’entorn proper,