LA CORT DE FREDERIC II I LESCOLA SICILIANA.

Finals XII Principis segle XIII Els ltims vint anys del segle XII i els primers

deu-quinze anys del XIII representen el perode ms esplndid de la lrica provenal: Pel nombre i la importncia dels poetes (Bertran de Born,

Raimbaut de Vaqueiras, Giraut Bornelh, Folquet de Marselha, Rigaut de Berbezilh...), els quals recorren camins nous en direcci a lenriquiment formal i temtic que acostuma a evitar les maneres del trobar clus i del trobar ric.

Per lexpansi de llur poesia a les corts de mitja Europa.

Els trobadors sn reclamats a les corts ms prestigioses del moment; per exemple, Marcabru passa llargues temporades a la cort de Barcelona dAlfons II dArag. Qu implica aquests contactes: Introducci del plurilingisme:

Raimbaut de Vaqueiras: La genovesa, redactada durant la seva estada a Gnova, convidat per Bonifaci de Monferrato. s una mena de pastorella desplaada a un pla burgs en qu la festejada respon en la seva llengua, i de mala manera, al festejador.

Adaptaci de formes potiques populars i daltres tradicions lriques: Raimbaut de Vaqueiras: Kalenda Maia, amb

elements presos de les canons tradicionals de maig i ladaptaci del gnere musical francs, molt rimat, de lestampie.

Del cant al llibre: s el moment de les grans

compilacions dels canoners i lobra dordenaci historiogrfica duta a terme amb les vidas i razos:

al voltant de 1220 Hug de Sant Circ esdev ben aviat el poeta de la cort dels da Romano, i

s a Hug que es deu, en el transcurs de gaireb quaranta anys, el pacient trasps de lherncia trobadoresca dins de mduls socioculturals de tipus burgs i academicstic. [...] s el responsable de la redacci, si no de totes, dun bon nombre de vidas i de razos, i se li ha datribuir la preparaci i la revisi dun ampli material documental que probablement havia recollit al sud de Frana abans de fer cap a Treviso. [...] El seu objectiu ser intentar un establiment historiogrfic de tota la tradici trobadoresca, i sobretot, divulgar entre un nou pblic les normes de conducta i els valors de la fabulosa societat cortesa [ Costanzo di Girolamo, Els trobadors, Edicions Alfons el Magnnim, Valncia, 1994, pp. 23-24].

Els trobadors, a partir daquest moment, sn rebuts ja com a autors clssics, sobretot A LA CORT SICILIANA DE FREDERIC II, on, encara que va ser visitada per algun trobador i pels joglars de ms enll dels Alps, el coneixement dels trobadors es produeix principalment a travs del llibre manuscrit, com a prova de la nova vitalitat que la tradici occitana estava assolint per mitj de les antologies de textos, compilades feia poc.

NEIX, PER TANT, UNA NOVA POESIA DART, SOBRE BASES LLIBRESQUES I SOBRE EL DIVORCI ENTRE LRICA I CANT.

ESCOLA SICILIANA Anomenem escola siciliana el grup de poetes, tant sicilians com de la Itlia peninsular,

que es van agrupar a l'entorn de la cort de Frederic II de Siclia i van practicar unes manifestacions lriques amb unes caracterstiques homognies.

La cort itinerant de Frederic II, que s anomenada magna curia, era un dels principals centres de cultura llatina i vulgar de l'poca. La major part dels poetes de l'escola siciliana eren funcionaris o notaris de la cort.

Hi ha unes 150 composicions que es consideren dins d'aquest grup. Una trentena dels

autors d'aquestes composicions sn annims; pel que fa a la resta de poemes, pertanyen a 25 autors, molts dels quals signen noms una composici.

Es considera que la manifestaci potica anomenada escola siciliana abasta, en sentit estricte, de 1230 a 1250, tot i que exercir una influncia decisiva en les generacions posteriors.

Hi ha dades biogrfiques escasses sobre aquests poetes. El que

en sabem s grcies a la seva condici de funcionaris de cort. Alguns dels noms que apareixen en els documents sn:

Giacomo da Lentini Pier della Vigna Rinaldo d'Aquino Guido delle Colonne Giacomino Pugliese...

L'autor de qui tenim ms informaci s Giacomo da Lentini, que signa 38 composicions de temes i caracterstiques variats.

La inspiraci de la lrica de l'escola siciliana s la lrica dels trobadors. D'aquesta va prendre lxic, temes i motius, si b va reduir el repertori de gneres mtrics provenals i la va reelaborar amb trets innovadors:

laparici del sonet (Giacomo Lentini). sabandona la llengua provenal en favor de la italiana. l'eliminaci de les metfores feudals per representar la relaci entre

l'amant i la dama. es produeix una dissociaci entre lletra i msica, afavorida pel fet que

els poetes, funcionaris de cort, no es dedicaven professionalment a la literatura. Tot i aix, no s possible afirmar amb certesa si la dissociaci de lletra i msica era una caracterstica inicial, o si es va anar imposant progressivament. S que s cert que, en els manuscrits, les composicions hi apareixen sense notaci musical.

Destaca tamb labsncia de referncies poltiques, presents en la lrica provenal. Va ser Frederic II qui va exigir que les composicions lriques fossin exemptes de referncies a fets o personatges reals. Aquest s, tamb, un dels motius pels quals desapareix la tornada, que sovint contenia allusions a senyors, senyores o corts feudals.

absncia de referncies a persones i elements concrets, quotidians, del mn sensible.

La poesia de l'escola siciliana s, doncs,exclusivament amorosa.

Com s lamor? hi apareix com un fenomen que s descrit

i analitzat amb minuciositat: shi descriu la joia amorosa. sanalitzen detalladament els efectes de

lamor. amor com a malaltia. la bellesa de la dama s el desencadenant de

lamor. Lamor que entra pels ulls. lamor ja no s un ritual social.

Com s la dama? s bella (esttica de la llum). Les seves virtuts es comparen a les virtuts de les

pedres precioses, objecte de tractats en l'Edat Mitjana (lapidaris).

L'excepcionalitat de la dama s garantida pel fet que no pot ser igualada per cap altra dona, i que ni tan sols Du en voldria fer una d'igual.

Els termes que s'apliquen a la lloana de la dama, no gaire allunyats de la lrica mariana.

La qualitat quasi divina de la dama, que fins i tot mereix l'admiraci de Du.

Slide 1Finals XII Principis segle XIIISlide 3Slide 4Slide 5Slide 6ESCOLA SICILIANASlide 8Slide 9Slide 10Slide 11Slide 12