View
233
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista gratuïta per universitaris
Citation preview
L’HIPERBÒLIC39 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISFEBRER 2006
Alguna pregunta més?
Parelles lingüístiques - Premiats del concurs d’esquí!
L’HIPERBÒLICEDITORIAL2
2 EDITORIAL Llengua de tots
3 LA IMATGE El camí
4 MÓN UNIVERSITARI Notícies
5 DURSI Periodistes de laboratori
6 JOVENTUT Deu voluntaris...
7 EL CONVIDAT David Verdaguer
10 REPORTATGE Trucs per tenir èxit ...
12 TEMA DEL MES Parelles lingüístiques
14 ALTAVEU The Companys
15 REPORTATGE Els murs de la vergonya
16 REPORTATGE PROMOCIONS ...Nivalia
17 MÓN VIU ...Kyoto, salvem el món
18 SABIES QUE... TDT
20 TENDÈNCIES Més enllà de la màscara
21 CALAIX DE SASTRE
22 CULTURA Febrer 2006
Flaixos
L’HIPERBÒLIC39 FEBRER
L'Hiperbòlic és una publicació independent,
plural i alegre. Els articles firmats reflectei-
xen l'opinió exclusiva dels seus autors, que
L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En
defensa de la llibertat d'expressió i de la plu-
ralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es
compromet a acceptar les rèpliques dels
lectors, sempre que guardin el respecte que
es mereixen les persones i les institucions, i
siguin d'interès general.
El lloc:Sta. Coloma de Gramenet
Finalment seran 3 edificis (i una casa unifami-
liar) els que s’hauran d’enderrocar com a conse-
qüència de l’explosió de gas que es va produir a
la ciutat del Barcelonès a principis de gener. 16
famílies hauran de ser desallotjades i trigaran
cap a dos anys a poder tornar a casa seva. Les
companyies de gas i aigua estan treballant per
esbrinar les causes de l’explosió, però sobretot
haurien de fer-ho per evitar, en un futur, situa-
cions com les de Sta. Coloma.
El personatge: Marc Coma
El pilot d’Avià de KTM s’ha convertit en el segon
pilot català a guanyar el Rally Lisboa-Dakar.
Coma no ha guanyat cap etapa, però ha aconse-
guit una gran regularitat en acabar totes les eta-
pes entre els sis primers. Moltes felicitats en un
any ple d’èxits on Marc Coma ha aconseguit el
campionat del món de raids. El Dakar ha set el
premi final a una gran temporada.
La frase: Francisco José Hernando,President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial
“Si estigués exercint aCatalunya aprendria català,però com un enriquimentpersonal, com m’agradariaquan vaig a Andalusia saberballar sevillanes”.
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Direcció: Anna Salarich
Cap de màrqueting: Àngel Garcia
Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Esther Latorre, Helena Mullor,Jaume López, Pere Viladomiu i TelmBorràs
Assessorament lingüístic: Rosa Soley
Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo
Publicitat: Tel. 93 451 61 70,[email protected]
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
Tirada 25.000 exemplars
En aquest número ens fem ressó d’una activitat molt
interessant que inicià fa uns anys Òmnium Cultural i que,
per la seva qualitat i abast, ha merescut la distinció de la
Comissió Europea per ser una de les millors iniciatives
per motivar l’estudi d’un idioma: les parelles lingüís-
tiques. La idea pot semblar simple, un catalanoparlant es
troba una hora a la setmana amb algú que vol aprendre
la nostra llengua, l’experiència dura deu setmanes. Però
rere aquest petit gest s’amaga una passa més en un
camí d’una trascendència que caldria no oblidar.
La llengua és el principal vehicle d’integració en una
societat. Genera unes complicititats que difícilment creen
altres tipus d’intercanvi. Parlar un idioma és com entrar
en un club privat format per tots els seus parlants, en
aquest cas tots i totes les catalanoparlants (per cert, i per
tant, amb uns límits que defugen fronteres autonòmiques
i similars). Aquest sentiment de comunitat que la llengua
fomenta esdevé especialment important quan no es dis-
posa d’un estat propi amb què definir un conjunt de drets
i deures compartits per tots els ciutadans, siguin de l’ori-
gen que siguin.
L’actual realitat migratòria, més complexa i diversa que
en processos anteriors, reclama un esforç d’integració
especial. Es tracta d’una tasca difícil. Però potser tenim
més a guanyar que mai amb aquest repte. En primer lloc
perquè si som capaços de superar els guetos dins de la
nostra societat enriquirem la nostra cultura amb el mi-
llor de les moltes cultures portades pels nouvinguts. En
segon lloc perquè, en aquest marc, el català pot esde-
venir una veritable llengua franca (com ho fora a l’Edat
Mitjana, temps també de convivència de cultures), llen-
gua pont amb la que es comunicaran nous catalans
vinguts del Pakistan, de la Xina o de l’Equador. Potser ara
sigui més fàcil copsar que a Catalunya es parlen moltes
llengües, totes elles patrimoni dels catalans, però no la
llengua pròpia d’aquest país, i entre les quals el castellà
n’és una més.
Per això hem de trencar tabús. Acostumar-nos a sentir
gent parlant català amb diversos accents no autòctons.
Obrir la llengua, sense desnaturalitzar-la. I fer un esforç
per compartir, tenir la paciència per explicar. Però també
passar-s’ho bé que és com, en definitiva, sembla que s’ho
passen les més de deu mil parelles lingüístiques d’arreu
dels Països Catalans.
Llenguade tots
L’HIPERBÒLICLA IMATGE 3
la Tira
El camí
Nova gestió de referències bilbiogràfiques
Arriba per als universitaris l’accés al gestor de referències bibliogràfiques
RefWorks, que permet crear una base de dades pròpia, on es poden man-
tenir, organitzar i donar forma a les referències bibliogràfiques que han
obtingut els usuaris, ja sigui a través d’una base de dades, des d’altres
gestors, des d’un fitxer de dades o des d’un catàleg. Es pot accedir al
servei, que ofereix el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i a la
Investigació, a través d’una subscripció al Consorci de les bilbioteques de
les Universitats Catalanes (CBUC). El programa no necesita instal·lació
prèvia i només cal registrar-se com a usuaris. A més, també dóna accés
a l’opció RefShare, que permet compartir amb als usuaris les carpetes o
les seves bases de dades.
www.ub.es
Nou edifici per a la recerca
La Fundació Esther Koplowitz finançarà un nou edifici per a la recerca de
l’IDIBAPS que estarà gestionat per la Fundació Clínic. L’aportació de l’em-
presària ha estat de 15 milions d’euros i representa el mecenatge privat més
important a la investigació científica que s’ha fet mai a Espanya. Aquesta
donació s’utilitzarà per construir l’edifici que albergarà l’estudi de les malal-
ties més importants al nostre país i, seguint la filosofia de l’IDIBAPS, en la
recerca de transferència. El nou centre tindrà una façana de 40 metres, sis
plantes i tres més de soterrades, i es preveu que sigui operatiu l’any 2008.
www.idibaps.ub.edu
L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI4
notíciaLes universitats sónnotícies breusUNIVERSITATS
Prohibit fumarLes universitats catalanes també s’adhereixen a la
nova llei antitabac que tanta polseguera està aixe-
cant arreu del territori des de principis d’any. A la
Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple,
desapareixen les zones de fumadors i se senyalit-
zaran els edificis amb el distintius de prohibit
fumar. Igualment, la UAB ha començat una campa-
nya informativa a tots els nivells per tal que es
conegui la nova llei i es puguin aconseguir uns edificis sense fum. Estarà prohibit el con-
sum de tabac, el seu subministrament i la seva publicitat, i aquestes restriccions afectaran
també a les empreses que realitzin serveis dins la universitat. També s’ha posat al servei de
la comunitat universitària de la UAB una campanya de deshabituació de l’hàbit de fumar
que tindrà lloc al Servei Assistencial de Salut. Si us hi voleu apuntar o rebre’n més informa-
ció ho podeu fer al: 93 581 18 00.
www.uab.es
de laboratori
L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI 5
5
L’afirmació que les persones que
excel·leixen en la ciència tenen poca
facilitat per explicar la seva feina de
manera planera ja s’ha convertit en un
tòpic. I com tots els tòpics té una part
de raó. Encara hi ha moltes i molts
investigadors que no veuen important
dedicar-se a fer l’esforç de simplificar
els seus pensaments i el seu vocabula-
ri perquè tothom entengui què fan. És
més, de vegades sembla que fer servir
uns conceptes espessos i unes parau-
les enrevessades sigui sinònim de
competència i donin valor a la seva
recerca. Einstein, de qui ningú no
dubta de la seva capacitat científica,
va manifestar el seu desacord amb
aquesta actitud amb frases, que ja
s’han fet cèlebres, com aquestes: “no
entens realment una cosa si no ets
capaç d’explicar-ho a la teva àvia”, “si
la teva intenció és descriure la veritat,
fes-ho amb senzillesa i l’elegància
deixa-la per al sastre”.
Explicar la feina de recerca que es fa a
Catalunya serà ara una mica més fàcil. El
Departament d’Universitats, Recerca i
Societat de la Informació (DURSI) ha edi-
tat una guia per facilitar al col·lectiu inves-
tigador de Catalunya la difusió de la seva
feina. La publicació, anomenada Breus
orientacions per a la comunicació científi-
ca, conté orientacions de com elaborar
l’estratègia comunicativa del grup o centre
de recerca, així com recomanacions d’estil
per adequar-se als públics destinataris, o
una descripció dels canals de difusió i
comunicació que tenen al seu abast per a
què puguin entendre el funcionament dels
mitjans de comunicació. Aquesta iniciativa
està adreçada especialment als centres i
grups de recerca que habitualment no
desenvolupen estratègies ni accions de
comunicació, per animar-los a invertir
una petita part del seu temps en la
difusió de la seva feina i obtenir-ne el
màxim rendiment.
La guia està basada en un document ela-
borat per la Unió Europea i s’emmarca
dins del programa de foment de la cultura
científica i tecnològica establert al Pla de
Recerca i Innovació (PRI) 2005-2008 de
la Generalitat, que té per objectiu promo-
cionar la importància de la ciència i la tec-
nologia en el conjunt de la ciutadania. Si
l’experiència té una bona acollida, el
DURSI ha previst elaborar altres guies
d’ampliació dels recursos divulgatius i de
didàctica de la ciència.
La guia s’ha distribuït principalment en
la seva versió electrònica a la majoria
de centres de recerca i grups de recer-
ca de Catalunya, però també estarà
disponible a la pàgina web del DURSI
(www.gencat.net/dursi) i en paper per
als grups que ho sol·licitin.
www.gencat.net/dursi
Periodistes
Però les eines per informar sobre l’activitat cientí-
fica no s’acaben aquí. S’acaba de posar en
marxa el Node Català de Suport a la Mobilitat
dels Investigadors, una iniciativa per desenvolu-
par i impulsar la capacitat de Catalunya per
atreure investigadors forans. Està constituït pel
DURSI, les 12 universitats catalanes, l’Agència de
Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR),
ICREA i el Barcelona Centre Universitari (BCU), i
gestionat per la Fundació Catalana per a la
Recerca i la Innovació (FCRI). Actuarà com a
Centre de Mobilitat a Catalunya de l’estructura
espanyola de suport a la mobilitat d’investigadors
a Europa impulsada per la Fundación Española
para la Ciencia y la Investigación (FECYT).
Aquesta iniciativa s’emmarca dins la iniciativa
europea i, en concret, de l’estratègia de mobilitat
per a l’Àrea Europea de Recerca (European
Research Area- ERA), de creació xarxes de suport
als investigadors i investigadores en cadascun
dels estats membres de la Unió Europea.
Els investigadors o investigadores que planegen
venir a treballar a Catalunya podran trobar en el
web www.catalunyarecerca.info informació
rellevant sobre ofertes i vacants en l’àmbit de la
recerca, programes de beques, formació i sobre
aquells aspectes administratius, socials i cultu-
rals necessaris per a la vostra vinguda i estada al
nostre país.
Nou recurs per atreure investigadors
DUR SI
L’HIPERBÒLICJOVENTUT6
Deu joves cooperantsper a deu projectes de
Cooperant a NicaraguaL’Elena Caballero es va inscriure al programa
perquè, segons diu, en tenia ganes, va sortir
l’oportunitat i era el moment. La seva destinació
és Nicaragua i treballarà la promoció de la salut
amb les nenes del carrer a Managua. Les infor-
marà sobre hàbits saludables, higiene, sida, se-
xualitat, etc. Va estudiar treball social i va entrar
en contacte amb el projecte gràcies a l’asso-
ciació anti-sida on participava. L’Elena no s’ha fet
expectatives respecte què es trobarà, està “ober-
ta al que sigui, al que vingui”.
Els que estigueu interessats en viure una expe-
riència com la de la Blanca i l’Helena ja podeu
estar a l’aguait per a la propera edició del pro-
grama. De segur que la vivència valdrà la pena.
cooperacióSón molts els països en vies dedesenvolupament que necessitenun cop de mà, i són molts també elsjoves catalans disposats a oferir-la.Amb el propòsit de promoure opor-tunitats de professionaliztació delsjoves en aquest sector, la Secre-taria General de Joventut i l’AgènciaCatalana de Cooperació al Desen-volupament acaben de posar enmarxa un any més el programa JovesCooperants.
Un total de deu joves catalans d’entre 24 i 29
anys que estaven a l’atur acaben de ser selec-
cionats i contractats per realitzar tasques de
cooperació a països en vies de desenvolupament.
Els joves, motivats per l’àmbit de la cooperació,
han estat triats pel seu perfil i per la capacitat de
respondre a les necessitats de cadascun dels pro-
jectes que desenvoluparan. Els projectes en els
quals participaran han estat proposats per deu
organitzacions no governamentals per al desen-
volupament (ONGD) i estan ubicats a Amèrica
Llatina (Nicaragua, Guatemala, Bolívia i República
Dominicana) i Àfrica (Camerun i Marroc).
Els diplomats o llicenciats embarcats en el viatge,
que fa unes setmanes que ja són al seu país de
destinació, tenen l’oportunitat de treballar profes-
sionalment i obtenir experiència de primera mà, i
de formar-se i adquirir coneixements en el sector
de la cooperació internacional. Donar suport a
projectes solidaris gestionats per ONGD es perfila
cada vegada més com una nova ocupació laboral.
Portal Jovewww.gencat.net/joventut
Cooperant al MarrocLa Blanca Camps és una llicenciada en
Ciències Polítiques que gràcies a la iniciativa
avui té l’oportunitat de treballar en la posada
en marxa i el seguiment d’un centre socio-
cultural per a joves a Chaouen, al Marroc. Hi
participa per viure una experiència al Magrib,
on pot aplicar els coneixements adquirits de
treballar amb joves del nostre país.
L’interessa “el treball amb la joventut com a
motor per a la transformació social” i creu
que “la cooperació, si es fa bé, pot ser un
element molt positiu que beneficiï el treball
comunitari”. Tot va començar quan una altra
participant la va animar a inscriure-s’hi, i ara
ja és al Marroc vivint l’aventura.
7L’HIPERBÒLIC
EL CONVIDAT
Dav
id V
erda
guer
L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT8
Provoco de gratis, ho sé””
Tal com rajaNom complet: David Verdaguer RuizLloc i data de naixement: 28/9/83 GironaUna pel·lícula: El meu Oncle, amb Jacques TatiUn disc: qualsevol de SabinaUn viatge: Un temps bastant llarg a París, per les escolesde circ i pallassoUna debilitat: Les d... no, no puc: el fumarUn color: El vermellUna situació incòmode: Quan se’t posen els calçotets perdins...Per dins de què: del cul!La teva assignatura pendent: MadurarPlat que cuines millor: Entrecot al roquefortUna mania: Una?No s’hauria de permetre que: Hi hagués gent que no puguiriureTens fama de ser molt: Barrut, caradura, i no ho sóc gensLa primera vegada en un escenari: 9 o 10 anys, vaig ferde pecat capital, l’ira, als pastorets.
S’ha banyat a la Cibeles el dia delMardid-Barça, ha fet 30 “piquitos” aespontanis de Sitges i s’ha parat enmigde la carretera per saltar dalt d’un cotxegegant. Què li ha permès fer aquestesanimalades? El programa Alguna pre-gunta més? (APM?), on protagonitzauna secció passada de voltes en quèse’l veu perseguint i enquestant el per-sonal del carrer, quan no li fuig.
Quan vas perdre la vergonya?
Sí, sí que tinc vergonya, sóc bastant vergonyós i bastant
tallat al principi. Però quan et poses una màscara com
és un bigoti i unes ulleres grans et transformes. En
públic et creixes. Jo no vaig fotent “piquitos” a la gent, ni
vaig saltant i sembla que vagi borratxo tot el dia.
Quan et poses una màs-cara, com és un bigoti i unesulleres grans, et transformes”En alguns moments hem vist que el teu físic perilla-
va. Algun cop has pensat “avui em foten una òstia”?
Vam anar dos cops al partit Madrid-Barça, i jo amb la
samarreta del Barça per on entraven els Ultrasur... Hi va
haver molta tensió. És provocar de gratis. Ho sé. I allà a
la Cibeles, algun insult, algun “filldeputa”. Però va ser
una cosa molt ràpida, entrar i sortir corrents, ens espe-
rava un taxi. A més, coincidia amb la manifestació del
20-N a favor de Franco de l’endemà. Allà hi havia un
cacau mental amb estatut i la catalanofòbia... Va ser un
merder bastant gros. Vam haver de tapar el logo de Tv3
del micro, perquè sinó molta gent no es parava a parlar
amb nosaltres.
Qui t’encarrega fer això? Hi ha algú dins l’equip que
t’odia molt?
No, no m’odia ningú, però els guionistes proposen
reptes. És més, banyar-me a la Cibeles no era al guió.
Se’ns va ocórrer a l’equip. Ells tampoc m’exposen tant.
Amb la samarreta del barçaper on entraven els Ultrasur...Hi va haver molta tensió”Què no faries pel programa?
Potser tinc un punt agre o cínic, pot semblar que me’n
cardo de la gent, perquè vaig molt ràpid, contesto, les
preguntes són en doble sentit, però jo no consentiria
mai incloure al vídeo final una persona ofesa, amb qui
m’hagués passat o que ella s’hagués passat amb mi.
Acostumo a incloure les persones que es queden amb
mi, és normal que ho facin, no pots treure només on
quedes tu bé. Quedo en ridícul moltes vegades, sóc com
un perdedor, un antiheroi. Però no permetria que sortís
alguna cosa ofensiva per a la persona que enquesto.
Alguna anècdota?
Una situació de mal rotllo: un home a qui només li vaig
dir “li puc fer una pregunta?”, sempre ho preguntem
abans de gravar. No sé què li va passar va fotre un cop
al micro i el va tirar a terra. Em va començar a insultar
molt. Era la primera persona que enquestava. Em va ta-
llar el rotllo tot el matí. Pensa que en un matí gravem 5
enquestes. És una animalada. El realitzador va carregat
i ens anem canviant de roba on sigui.
Aquesta pregunta te l’hauran fet un milió de cops: A
què ve això del bigoti?
Una collonada. A l’APM? vaig començar de visiona-
dor, fent els talls. Em van proposar de fer de reporter.
David Verdaguer, actor i presentador d’APM?
“
“
L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT 9
Primer va sortir una mà, després tot el cos, però sense
protagonisme. Em van demanar de fer un personatge i
vam crear el reporter amb bigoti -ja duia bigoti per una
obra de teatre-. A partir d’aquí: imprescindible. És una
bona marca. Un paio jove amb bigoti, “algo retro”.
També representes Bartleby al Versus Teatre, quin tipus
d’obra és?
L’autor és Melville, però que no s’espanti la gent que no
és tostón. És una obra feta en clau d’humor, en plan sàti-
ra, però també on hi ha moments dramàtics heavies.
Bartleby és un personatge excèntric que té por de coses
com de no morir, de triomfar, fer a la vida alguna cosa que
no li agradaria fer, és un personatge molt complicat. És un
tio que no passarà per l’aro i es rebota de manera pacífi-
ca simplement dient que “preferiria no fer-ho”. No fa més
que això. Toca els collons però no fa més que això.
Un bon paio, curiós, per estudiar. Gent d’uni-
versitat, “obligada” a venir.
Telm Borràs, [email protected] Foto: Ivan Giménez
L’HIPERBÒLICREPORTATGE10
Trucs per tenir
en els exàmens
No hi podeu fer res. És una llei universal: estu-
diar implica tenir exàmens. Per molt que lamen-
teu i maleïu el munt d’assignatures que vau
agafar a principi de curs, hi haureu de passar!
Però per a què la cosa no us agafi per sorpre-
sa hem fet els “10 manaments per estudiar” de
L’Hiperbòlic i passar amb més glòria que pena
l’odiada època d’exàmens.
1 Mentalitzeu-vos que els exàmens s’han de
fer! Quan hagueu fet l’exercici de mentalització,
trieu un lloc còmode, amb bona ventilació i la
temperatura adequada.
2La vida sedentària repercuteix negativament
en la capacitat de concentració. Per això és acon-
sellable fer esport en època d’exàmens, tot i que
és saludable fer-ne sempre!
3Tan saludable és per a la vostra ment fer exer-
cici físic com mantenir una bona alimentació. Feu
sempre un esmorzar complet, oblideu-vos dels
menjars ràpids! Un altre hàbit aconsellable per
aquesta època és menjar xocolata ja que, segons
un estudi de la universitat de Bradfort, ajuda a
reduïr el nivell d’estrès. Això sí, no apliqueu la
mateixa norma a tots els dolços ni abuseu del
consum de la xocolata!
4Manteniu una bona postura a l’hora de seure
a la cadira perquè no us agafi mal l’esquena.
També es recomana que us aixequeu de tant en
tant per estirar les articulacions.
5Utilitza els teus propis materials: dibuixa, fes
resums i esquemes, utilitza colors, etc. T’ajudarà
fer-ho a la teva manera, a més escriure-ho sem-
pre va bé per memoritzar.
6Sempre arriba un punt en què el vostre cap
diu que no i, quan ho diu, és que és no. És inútil
forçar-lo, així que descanseu i relaxeu-vos.
7Des de L’Hiperbòlic us recomanem que estu-
dieu en grup perquè moltes vegades fer-ho en
equip és una tècnica excel·lent.
8Compartir coneixements, i expressar-los en
veu alta, us pot ajudar a memoritzar.
9També és idoni que facis un examen
d’autoavalució i que, de tant en tant, t’exa-
minis a tu mateix.
10 I si tot això que us hem dit no funciona,
la millor solució és posar-se mans a la feina per
fer-vos les xuletes pertinents i necessàries. Ja
veureu que, un cop les hagueu fet, no caldrà ni
que les utilitzeu perquè haureu fet una bona
memorització!
èxitAnna Salarich, [email protected]
lingüístiquesEn Jordi Pujol s’hi va apuntarperquè per salvar el català, enparaules seves, “si no hi posem totsel coll...”. Doncs es va inscriure alprograma Voluntaris per la Llenguai, si no se’n ha desdit, aquest febreracabaran les trobades amb la sevaparella lingüística, en FabricioGrana, d’Argentina. No cal quepateixi la família, no és una troba-da que els pugui comprometre, elprograma consisteix en reunir duespersones, una catalanoparlant iuna no catalanoparlant, per “donarcorda al català”, perquè tothomque vulgui tingui un company deconversa en català. El “molt hono-rable” i en Fabricio formen la pa-rella número 10.000.
No cal ser una celebritat per participar en el
Voluntaris per la Llengua, cal tenir ganes de
conèixer gent i voler parlar català. Òmnium
Cultural va iniciar fa 4 anys el projecte que
ara està estès a ciutats de tot Catalunya.
Inscriure’s és gratuït, es pot fer des de la
web www.omniumcultural.org i admet tant
persones com entitats o empreses. Un cop
inscrit, el sol·licitant ha d’esperar a que li
assignin una parella i, quan tingui el con-
tacte, els dos s’han de posar d’acord per
trobar-se una hora a la setmana durant deu
setmanes per parlar en català.
No hi ha cap local on s’hagi d’assistir, la
parella decideix el lloc i l’hora. Si volen
L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES12
poden sortir a passejar, anar a la platja
o anar de compres; no hi ha un temari a
seguir, la conversa està oberta a tot. En
definitiva, no és una assignatura avalu-
able, no cal que els que s’inscriguin pre-
sentin cap titulació en català ni en
anglès, només un qüestionari amb les
aficions per fer més fàcil trobar dues
persones amb inquietuds afins. El
propòsit és que tothom que visqui a
Catalunya tingui l’oportunitat de conèi-
xer el català i expressar-s’hi, sigui quina
sigui la procedència.
A més de practicar la llengua, els organit-
zadors destaquen el valor cultural de les
trobades. Un participant immigrant permet
entrar en contacte amb una experiència
fascinant, posar-se a la pell d’algú que ha
tingut una vida totalment diferent a l’altra
banda del Mediterrani, a l’altre extrem de
l’Oceà o a l’altra punta de món.
Trios i altres modalitatsUn cop assentades les bases del programa,
cada població -o cada parella- pot afegir
activitats de collita pròpia. Aquest Nadal es
van representar a Vic uns pastorets amb actors
procedents de diversos països, eren els
Pastorets de les parelles lingüístiques. A
l’Anoia es va fer una excursió a les festes de
Santa Úrsula, a Valls. També es té constància
que algunes parelles conviden a amics per fer
“trios lingüístics” o intercanvis de parelles.
L’inconvenient són els atacs de gelosia, però
un bon mestre de català també ha de saber
ensenyar i fer ús del seny.
Al País Valencià també es duen a terme
trobades de parelles lingüístiques. L’escola
valenciana ha constatat que les trobades
poden ser més productives amb el suport de
material pedagògic, per tant, el Voluntariat pel
Valencià ha editat al gener la Guia didàctica
del voluntariat, que conté decàleg de reco-
manacions, bibliografia bàsica literària i de
consulta lèxica i gramatical, diccionari de bar-
barismes, passatemps, etc. Cada dos per tres
apareixen notícies en premsa local que tal
població ja ha arribat a tal número de partici-
pants. L’editorial l’Àlber de Vic ha publicat Tots
els colors de la llengua, que és el testimoni de
diverses parelles. Qui havia de dir que el
fenomen generaria tanta literatura.
La Comissió Europea va considerar fa un any que
el voluntariat lingüístic català és la millor experièn-
cia pedagògica que es realitza a Europa per
fomentar l’aprenentatge d’una llengua. Es va
decidir així sobretot per l’alt índex de participació.
Per tant, no és estrany que s’exporti a altres comu-
nitats autònomes com la valenciana i la balear.
Parelles Telm Borràs,
L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 13
Any Participants
2002 19
2003 1.500
2004 5.000
2005 10.000
Índex de participació
Les músiques de Lo CartanyàEl grup de la terra ferma presenta elrecopilatori Les músiques de Lo Cartanyà.
Amb dos collons (Picap, 2005). Creadorsd’un subgènere del rock agrícola -el rockDCK (de secà)- el grup és l’autor de labanda sonora de la sèrie: la cançó “Joflipo”. Un tema que va ser inclòs en el seuprimer disc, Apuja’t la bragueta (Picap,2002), i que llavors ja interpretaven amb elmateix Xavier Bertran. Hem parlat ambRobert Masip, baixista i autor de les lletresdel grup, que, a més a més, és l’assessorlingüístic de Lo Cartanyà.
S’ha de tenir valor per treure un disc encatalà al mercat des de les Terres deLleida?Sincerament, sí. Tothom ha de ser valent:les discogràfiques, en aquest cas Picap,per apostar per grups que canten encatalà, i els grups, per cantar en català enaquests temps que corren. Però si no hoféssim, també seria una petita traïció capa nosaltres mateixos. Per nosaltres és unprojecte d’humilitat i sinceritat.
El to del títol lliga bastant amb l’espe-rit de la sèrie...The Companys som com Lo Cartanyà.Ens agrada dir les coses clares, notenim complexos de cap mena. Espodria dir que seguim la mateixa líniaideològica. Diem les coses sense capmirament i potser de vegades sensepensar-hi gaire... I la sèrie és això, unaaposta sincera i sense tabús.
Quin criteri heu seguit per seleccionar lescançons?Hem triat les cançons dels nostres dosdiscos –Apuja’t la bragueta (Picap, 2002) iNi polític, ni correcte (Picap, 2004)– queapareixen a la sèrie. Evidentment, hi ha el“Jo flipo”, on canta Xavier Bertran, que hisurt en la versió original del primer disc ien la versió inèdita de la careta. La tria haestat fàcil, perquè Lo Cartanyà i TheCompanys tenim gairebé vides paral·leles i
les cançons tenen el mateix tarannà que lasèrie: humor estripat i lletres políticamentincorrectes.
Lo Cartanyà posa sobre la taula la identi-tat lleidatana. Cal reivindicar-la?Nosaltres reivindiquem la nostra forma devida, però per damunt de tot ens sentimcatalans. No som sectaris ni volem serl’estàndard d’un suposat lleidatanisme.Fem música i cantem en lleidatà o, el queés el mateix, la modalitat oriental del català.Creiem que ja era hora que algú ho fes.
Quina relació teniu amb l’actor XavierBertran? No cantarà en cap dels vostresconcerts?Estaria molt bé, la veritat. El seu suportsempre ha estat exemplar, en tots el sen-tits. Nosaltres hem fet el que hem pogut,però amb ell hem tingut un gran ressòmediàtic. Tenim previst fer una petita girade presentació del disc, i seria molt bonaidea que hi pogués col·laborar cantant.
L’HIPERBÒLICALTAVEU14
The Companyspresenten
Gener 2006
SouvenirsWhiskyn’sUn nou disc on Whiskyn’s
confirmen el moment
dolç que estan vivint. Dotze cançons que
mostren l’ampli ventall de les seves possibilitats,
sense deixar en cap moment la referència musi-
cal a les formacions de pop britànic dels Beatles
ençà. Per lluitar contra la pirateria, el disc inclou
una butlleta que sorteja una cançó inèdita i de-
dicada. Souvenirs és un disc de pop autèntic fet
amb gust i ben acabat.
Esgarrapada MazoniEsgarrapada és el segon
disc de Mazoni, el grup
encapçalat pel bisba-
lenc Jaume Pla. Un treball molt complert que
inclou temes ballables, d’altres més rockers
com “De mans i peus” i alguna balada, en un
CD que també inclou una versió de Pau Riba,
“Cançó 7a en colors”. Un disc ben equilibrat
i amb algunes guitarres tan esmolades que
esgarrapen el cor, i amb d’altres que guareixen
les ferides.
Grans èxitsLax’n’bustoGairebé vint anys d’histò-
ria resumits en un recopi-
latori. Una bona col·lecció
de cançons, aptes tant per als fans d’ara que
vulguin descobrir els primers clàssics de la banda
del Vendrell, com per als seguidors granadets
que hi recuperen part de la seva juventut i, de
passada, descobriran les composicions més
actuals. Sens dubte, els Grans Èxits d’uns dels
grans del rock en català.
www.enderrock.com
Marc Pérez, Foto: Juan Miguel Morales
els nacionalistes irlandesos catòlics, i per l’altra
els protestants lleials a la unió amb la Gran
Bretanya i que han demanat la construcció d’un
segon mur.
Marroc – Sàhara OccidentalUn conjunt de murs de 8 m al llarg de 2.500 km
separen el Marroc amb la zona ocupada del
Sàhara Occidental, com a teòrica defensa del grup
armat del Frente Polisario. La col·losal obra de for-
migó té búnquers, tanques, camps de mines, i tot
això amb total impunitat. Cap organisme interna-
cional ha aixecat la veu contra aquesta divisió i
l’actuació del govern marroquí.
La generació del segle XXI es caracte-ritza per la baixada de les barreres ensectors com el de la comunicació.Però altres murs, més cruels, grisos ifreds, s’aixequen a molts racons delplaneta. Alguns els coneixem, d’altresno, però sembla que a ningú li impor-ta la gent que ha de viure a l’ombradel formigó.
L’HIPERBÒLICREPORTATGE 15
Els mursde la vergonyaFa 17 anys va caure, davant cente-nars de càmares que ho van retrans-metre arreu del món, el Mur de Berlínque separava les dues alemanyesdesprés de la II Guerra Mundial. Tot iaquella victòria, els murs i les barre-res encara existeixen. De diferentsformes, separen, aïllen i contenen apersones i pobles.
Palestina – IsraelAriel Sharon, primer ministre israelí, està erigint un
mur immens per separar les regions de Palestina i
Israel. Davant la impunitat internacional, l’estra-
tosfèrica obra, formada per tanques i filaments i,
que en alguns llocs, es converteix en un mur de
formigó de més de 10 m d’alçada, arribarà a tenir
uns 700 km de llargada i suposarà un fort entre-
banc per crear un estat àrab-israelí en pau. L’única
explicació que s’ha donat per part del govern de
Sharon és que el mur respon a raons de seguretat
pels atemptats suïcides. Però la realitat és que el
nou mur de la vergonya, a més de no seguir les
fronteres reconegudes marcades per la Línia
Verda, atempta contra els drets fonamentals de
les persones, la seva dignitat i la seva llibertat.
Estats Units – MèxicLa frontera entre el món ric i el món en desenvolu-
pament té una llargada de 3.200 km i, quan arri-
ba a les platges de Tijuana, encara s’endinsa
200m en el mar. Per als mexicans, el somni ame-
ricà s’amaga darrera del mur de formigó (amb
filats) més controlat de tot el planeta: 8.000
agents equipats amb visors d’infrarojos, sensors de
moviment, gossos ensinistrats per ensumar perso-
nes, reflectors d’alta potència, permís per utilitzar
bales de goma, gasos lacrimògens i explosius de
dissuassió. Segons la Secretaria de Relacions
Exteriors de Mèxic, cada 20 hores mor un immgi-
rant mexicà a la frontera amb els Estats Units. L’any
2000 van ser 491 els “polleros” o “coyotes” que hi
van perdre la vida i, si tenim en compte que en tots
els anys del Teló d’Acer van morir 191 persones, les
dades són realment preocupants.
Espanya – Marroc És ben sabuda per tots la trista història dels milers
d’immigrants subsaharians que salten les tanques
que envolten Melilla buscant una oportunitat al
territori europeu. Però aquesta no és la única
barrera que existeix entre Espanya i el Marroc.
Ceuta també està envoltada per una tanca doble
d’acer, amb torres de vigilància, càmeres, sensors
òptics i acústics.A Melilla, el mur de filaments arri-
ba als 4 m d’alçada i a una extensió de 7km, vigi-
lats fins fa ben poc per desenes de soldats de
reforç vinguts de la península.
Però en el cas del Marroc, la vigilància es
doble ja que és un país trampolí cap al somni
europeu de molts immigrants africans. Per
aquesta raó, a més de la barrera natural que
suposa el mar Mediterrani, hi ha estacions
costeres equipades amb radar, càmeres de
visió nocturna i diurna, i una càmara infraroja
capaç de detectar l’escalfor d’un cos humà o
d’un motor a 17 km de distància.
Irlanda L’anomenada Línia de la Pau de Belfast és un mur
construït a la dècada dels 70 pel departament bri-
tànic que s’ocupava dels assumptes del nord
d’Irlanda. Aquella època fou una de les més ence-
ses del conflicte entre catòlics i protestants, que
va acabar amb un mur de ciment coronat amb fil-
ferros amb més de 300 m de llarg i 6 m d’alt.
Aquest separa dos barris populars: per una banda
Anna Salarich
16
Ja fa uns dies L’Hiperbòlic va estar present a
la fira de l’esquí més important de
Catalunya, el Nivalia Ski Show. No podíem
faltar a la cita que dóna el tret de sortida a
la temporada d’hivern, on tots els amants de
la neu i les marques amb més renom tenen
el seu punt de trobada. La primera experièn-
cia al saló de la neu va ser tant gratificant
que L’Hiperbòlic hi serà present any rera any,
per donar-te la informació que necessites:
novetats a les estacions d’esquí, novetats en
equipament, ofertes en viatges, allotjament,
regals… i molt més!
Volíem donar les gràcies a tots els que us
vau acostar a visitar l’estand, als que vau
participar al nostre concurs, als que ens vau
conèixer i als que mes rera mes ens llegiu
fidelment. El nostre més cordial agraïment
també a Ricard Tarré, Atòmic i a tots els
anunciants que van aparèixer al suplement
de neu de L’Hiperbòlic. El més calorós i
afectuós suport al Jordi Font a les
Olimpíades d’aquest any a Torino (del 10 al
26 de febrer) i a la Queralt Castellet
perquè es recuperi de la seva lesió i la
puguem veure pròximament a la competició.
Recordeu que encara està en vigor l’oferta
L’HIPERBÒLICREPORTATGE PROMOCIONS
L’Hiperbòlic a
Nivalia SkiShow!
dels 2€ euros de descompte si us feu el
Targeneu, que proporciona la Federació
Catalana d’Esports d’Hivern assegurant-
vos la millor assegurança a la neu els 365
dies l’any, a tot el món i descomptes a la
xarxa de botigues col·laboradores. Aquestes
ofertes, no es poden deixar escapar!
D’altra banda, a finals de gener comença
la Pirena, la cursa de trineus tirat per gos-
sos que cada any se celebra als Pirineus,
del 21 de gener al 4 de febrer. Si en voleu
més informació podeu consultar a
www.pirena.com.
`
El segle XX ha estat fatídic per al’atmosfera. L’emissió de gasos ambefecte d’hivernacle és constant, lacapa que filtra els raigs solars esdebilita, el planeta s’escalfa i lesconseqüències poden ser terribles.La massa de gel acumulada als polspodria fondre’s i fer augmentar elnivell del mar fins al punt d’inundarpoblacions senceres, certes zonesdel planeta es desertitzarien, can-viaria la freqüència i la intensitat deles onades de calor, de les plugestorrencials i de les tempestes. Elsefectes sobre la salut, l’agricultura,el proveïment d’aigua i la producti-vitat, tot i desconèixer-se, poden sercatastròfics.
Les Nacions Unides van decidir intervenir
per evitar els mals el 1997 amb la redac-
ció del Protocol de Kyoto. El van ratificar
157 estats –entre els quals no s’inclouen
els Estats Units ni Austràlia- que s’han
compromès a reduir l’emissió de gasos
mitjançant un compromís jurídicament vin-
culant. Es va decidir que el 2012 es dis-
minuiria l’emissió un 8% respecte el 1990,
però encara que molts països han fet pas-
sos de gegant -Regne Unit (13%), Suècia
(2,3%), França (1,9%)- el total global és
de 1,4%. Espanya l’ha augmentat un
41,7%, encara que sigui dels països
menys contaminants d’Europa.
L’HIPERBÒLICMÓN VIU 17
Protocol de Kyoto,
salvem el món
Fonts d’energia
Les principals fonts d’energia al món són els
combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural.
Són fonts no renovables i signifiquen el 88% de
l’energia primària. Cada any augmenta el consum
d’energia i, en conseqüència, augmenten també
les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
producte de la combustió. Per aconseguir un sis-
tema sostenible, cal fer una transició cap a un
model basat en les energies renovables, ines-
gotables i molt més saludables per al medi am-
bient. El Protocol de Kyoto és el document que
intenta dirigir la transició cap a un món més
equilibrat ecològicament, encara que els èxits
fins ara han estat només parcials i els avenços es
fan a pas de tortuga.
La cimera de MontrealEl gran èxit de Montreal va ser aconseguir un compromís de tots els països del món
de buscar “formes de cooperació a llarg termini” per evitar l’escalfament global. Fins
i tot els Estats Units van acceptar participar-hi. Malauradament no es van fixar
objectius, tot va ser una declaració d’intencions. Igual que el segon acord més re-
llevant a què es va arribar, que compromet als signants a “considerar nous compro-
misos” més enllà del 2012. Els Estats Units no s’hi van sumar, la qual cosa és una
mala notícia ja que aquest país genera el 25% de les emissions mundials. Segons
el govern nord-americà retallar les emissions implica perdre competitivitat.
El 3 d’abril del 2010 hi haurà “l’apagada
analògica”. Començarà l’era de la televisió
digital, els canals abandonaran l’emissió
en analògic i l’aparell de casa guanyarà en
funcionalitat i aplicacions. En primer lloc
augmentarà el nombre de canals, 33 de
cobertura estatal espanyola, sense comp-
tar els autonòmics i els locals; més quali-
tat d’imatge i so, equiparable al DVD; i
més interactivitat, l’usuari podrà, entre
altres coses, decidir els continguts i tenir
accés a internet.
La televisió digital actualment ja es pot
rebre per cable, satèl·lit o per ones ter-
restres. Aquesta últim modalitat és el que
s’anomena Televisió Digital Terrestre (TDT),
que podrà rebre tothom que rebi l’actual
televisió terrestre convencional, ja que uti-
litza els mateixos centres emissors. El
senyal que transmet és més immune a
interferències, la cobertura mínima és la
cobertura del senyal analògic actual, la
implantació és fàcil i ràpida, i no requereix
ni subscripcions ni pagaments.
Què cal per rebre la TDT?Si el receptor es troba en una zona de cobertu-
ra i està connectat a una antena que li permet
rebre l’emissió analògica, llavors si està
preparada també pot rebre el senyal digital. Es
pot consultar quins són els territoris coberts
amb el senyal a la web del Fòrum TDT de
Catalunya (www.tdtcat.net).
En general, no es necessita un canvi d’antena,
però sí un descodificador. Això vol dir que si la
televisió no incorpora un receptor digital (es
reconeix pel segell DVB-T), s’haurà d’adquirir un
receptor extern o Set-Top-Box (STB), que té
l’aspecte d’un petit reproductor de vídeo i es
connecta al televisor. Una llar equipada amb
una antena i un STP ja està preparada..
L’HIPERBÒLICREPORTATGE18
(TDT)La Televisió Digital Terrestre
Qui emet?Estem en un període de transició. Ni el nombre
de canals d’ara és el que hi haurà el 2010 ni la
interactivitat és la mateixa, però de totes formes
des del 2002 emeten en digital Televisió de
Catalunya (TV3, C33/K3 i 3/24), TVE, Antena 3,
Tele 5, Canal +, Veo TV i Net TV. El grup Godó
és adjudicatària de 4 programes més en digital
i la resta s’adjudicaran abans del 31 de desem-
bre del 2005.
La digitalizació obre la porta a nous con-
tinguts. Més canals significaran més plurali-
tat, més competència i programes més
especialitzats. En definitiva, es pretén més
qualitat en tots els sentits.
Telm Borràs, [email protected]
L’HIPERBÒLICTENDÈNCIES20
Hi ha un ritual que prové d’ èpoques remotes i
que ha anat passant de mares a filles al llarg
de la nostra història. Lligat sempre a la bellesa,
al desig i a la vanitat, el maquillatge ha estat
una de les pràctiques més apreciada i també,
condemnada per la humanitat.
El glamour Fa milers d’anys, els nois i les noies de l’antic
Egipte van ressaltar per primera vegada la mirada
dels seus ulls pintant-se la ratlla. Mitjançant la
barreja de diversos components naturals, els
egipcis van aconseguir fer del maquillatge un art.
Aleshores la pintura no era d’ús exclusivament
femení, i fins i tot els guerrers més temuts sortien
a lluitar després de pintar-se l’ombra dels ulls.
L´atrevimentDurant l’època grega, el maquillatge s’identificava
amb les dones, concretament amb les prostitutes,
que en aquella època eren les úniques que es
podien permetre el luxe de sortir de casa i posar
un peu a l’esfera pública. Gràcies a elles el
maquillatge va rebre un nou impuls.
La vanitatA Roma, la moda de la pell blanca i les pestanyes
fosques es va convertir en una obsessió. Diuen
que Poppea, la muller de Neró, era un model de
bellesa de l’època. Tancada a la seva cambra, es
sotmetia diàriament a un ritual de bellesa amb
l’ajuda de més de 100 esclaves. Entre tanta acti-
vitat, no va arribar a saber mai que el focus, la
planta amb la que els experts fabricaven el seu
pintallavis, era un fort verí i que desgraciadament
el maquillatge que es posava cada dia marcaria el
seu destí.
El pecatL’Edat Mitjana va ser una època fosca també per
al maquillatge. Qualsevol pintura que pretengués
potenciar la bellesa humana es considerava vani-
tat i es relacionava amb el pecat. Pintar-se els
llavis era raó més que suficient per anar de cap a
la foguera i així va ser com el maquillatge es va
convertir en una activitat perseguida i condemna-
da. Segles més tard, l’escriptor Orwell retrataria
aquesta persecució a la novel·la 1984.
L´exageracióLa cort francesa recupera ostentosament el
maquillatge, que es converteix també en un iden-
tificador de la classe social alta. La moda de les
pells blanquejades passa a ser el primer crit i
apareix per primer cop el coloret, que s’utilitzava
exageradament. El coloret es relacionava amb una
bona salut i intentava imitar el color natural que
les pageses aconseguien treballant al camp però
que els nobles havien perdut tancats a palau.
La varietatL’any 1880 neix la primera barra de llavis verme-
lla feta a base de mantega fresca, cera d’abella,
arrels roges colorants i raïm negre. El nou estri
marca l’inici del maquillatge modern, que anirà
canviant d’estil en relació als diversos esdeveni-
ments històrics.
L’atreviment dels anys 20 contrastarà amb les
èpoques posteriors a la Segona Guerra Mundial,
on el maquillatge es basa en colors clars i apa-
gats. Els 50 ens van portar el maquillatge ideal
per a la mestressa de casa, i els 60 la revolució
dels colors i l’exageració dels ulls com a forma de
seducció. El minimalisme, que va ser el rei dels
90, ha anat evolucionant fins a l’actualitat fusio-
nant-se i reinventant noves formes. La història
encara no està tancada, però és segur que sem-
pre hi haurà una barra de pintallavis a casa.
de la màscaraMés enllà
Esther Latorre, [email protected]
L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21
Columna
Acudit
Oído cocina
Ens sembla just recomanar alguns dels pro-
grames del nou canal Cuatro, per la seva ori-
ginalitat i “bon saber fer”. Per aquesta raó
volem destacar Oído cocina, un programa on
s’uneixen el reality show amb la feina de més
de 180 ONGs i destacades figures de la gas-
tronomia. L’objectiu no és altre que muntar un
restaurant on 15 joves amb dificultats treballin
i aprenguin l’ofici de l’hostaleria. Tot un repte,
tant per als alumnes com per als professors!
El mateix dilluns, Albert Riquer
La primera obra d’Albert Riquer, guanyadora
del premi Ramon Juncosa de narracions cur-
tes 2005, acaba de sortir al carrer. El mateix
dilluns ens presenta en Poe, un personatge
fictici de 22 anys que es planteja tot el com-
pacte de la vida. Amb un llenguatge simple i
planer, Riquer dóna èmfasi als estats d’ànims
d’en Poe al llarg de cinc capítols que sempre
comencen igual, però que després ens
mostren realitats ben diferents.
Aeon Flux
Dir.: Karyn Kusama
Actors: Charlize Theron, Marton Csokas, Jonny
Lee Miller,…
Ens trobem al segle XXV, les malalties han matat
la gran majoria de la població, excepte una ciutat
protegida anomenada Bregna i liderada per un
grup de científics. Aeon Flux (Theron) és l’agent
més important del grup rebel fins que rep l’encàr-
rec de matar el cap del govern. Acció futurista i
molta intriga!
El Cafè de la RepúblicaEls nostres pares, però més encara els seusque ens fan avui d’avis, pertanyen a la gene-ració de la ràdio. Amb l’orella plantada al costatdel transistor, hauran viscut els moments cul-minants de la història, amb la seva imaginacióacompanyada de la veu seductora d’algun locu-tor, més aviat traspassat. Per intentar definir lanostra generació, podria referir-me físicamental fet que tenim el cap quadrat i si no hem esca-timat en recursos, ara més aviat el nostre capés pla com un televisor d’última generació.Sens dubte, la nit i el dia pel que fa a varietatd’imatge. Però si ens parem a pensar, tenimmés programes de ràdio aprofitables queestones televisives interessants. La ràdio con-tinua mantenint el llistó alt i la televisió, qued’aquí a quatre dies tindrà més canals quebotons el comandament a distància, fa tempsque té el llistó ben corcat.No voldria fer un repàs de graelles ni convertir-me en un aprenent a Monegal però entre lavarietat digne d’admiració, o si més nod’escoltar un cop a la vida, El Cafè de laRepública, del periodista Joan Barril, formariapart de la meva recomanació sense voler caureamb aquest suggeriment en el que els metgesconsideren “prescripció mèdica”. Cada dia alvespre, entre les 9 i les 11, o entre les 21 i les23 si ho preferiu en xifrat de ràdiodespertador,l’equip d’en Barril i companyia ens regalen dueshores de noves formes d’explicar què passaperò amb un embolcall de poesia satírica,comentaris amb enginy, sorna i recomanacionsimpossibles per a l’endemà. A El Cafè de laRepública “ens arriscarem a destriar el gra de lapalla i distingir, com deia Machado, les veusque realment importen dels ecos que tan sovintarriben” Barril dixit.I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquestconte s’ha acabat.
David Baret
Passatemps
HORITZONTALS: 1. Sense ella tots aquests fulls notindrien sentit. Ara, si és com aquesta, millor / 2.Faig amistat amb un cognom que s’hi presta. Gratan gros que podria saltar / 3. Fa tard. Cames, bra-ços i altres formant part de la junta. Extrems delSabadell / 4. Joiós de son saber. Calculada amb uncop d’ull previ / 5. Afronto la qüestió d’en Caro. Fande mal cosir, aquests líquids supurosos / 6. Nucli delPSUC. Tan doblada podria acabar germinant, l’ela /7. Escuren com folls fins a trobar el veí del tarrago-ní. Amics de Deixar Passar / 8. Necessita unsquants germans per envoltar el lliri. Passeja tot elsant dia però d’esquena / 9. El mestre em va pegar.Apliqui Rexona a fons. Jo no sé per què / 10. Netejade sang no destinada al consum. Nedo, també d’es-quena / 11. Allà on el camí es perd. Tan toix que espensa que el tamany s’entoma / 12. Prefix de con-versa. Feridor, sobretot per les d’IU. Posen fi a la fri-sança / 13. De gran serà com un arbre. Produir comtot un artista.
VERTICALS: 1. Galtes que no tenen penques.Emissora radiofònica penjada de la cisterna / 2.Arbre de tothom. Criatura escuada per natura.Prefix per dir ‘ronyó capgirat’ / 3. No és el típictímid, perquè s’extreu de la farigola. Arbust defulles roses procedent del sud / 4. Part interna deles tiges. Puig de cim tan punxegut que sol anar aparells. Mor a palau / 5. Entès: secció d’adquisi-cions en borsa. Capes silícico-alumíniques / 6. Estàal dia, i a la nit. No és de la broma però en fa molta.Diminutiu per excel·lència / 7. El tros dolent de laSagrera. Objectes del desig de l’editor / 8. Torço icorbo l’articulació d’una sacsejada. Un estoic llunyde llevant / 9. Fonamental, com l’educació general.Calmant per quintos / 10. Dos quarts d’onze i enca-ra busca lloc. Compost de sodi fet a mida delwhisky. Guanya en experiència / 11. Com que l’ita-lià no hi fa via, ens l’hem apropiada. D’allà on elcamí es perd cap aquí, i fes-te’n que vull ballar / 12.Hi van d’excursió els xirucaires marroquins. Ompliramb intencions de concebre.
Pau Vidal
Solucions
Man
el F
ontd
evila
film
l l ibre
El millor del mes
programa
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
L’HIPERBÒLICCULTURA22
febrer 2006Agenda
EXPOSICIÓ VII FOTOCONCURS
CARNET JOVE I +
25
del 13 d
e g
ener al 18 d
e febre
r
Les
25 obre
s guanya
dore
s de la
se
tena VII edic
ió del
Foto
concurs
Carn
et Jo
ve i +
25 ja e
s poden v
eure
a la s
eu
de la S
ecre
taria G
enera
l de J
ove
ntu
t. L
a q
ualit
at
foto
grà
fi-
ca, la
cre
ativita
t i l’o
rigin
alit
at han s
et els c
rite
ris
esc
ollits
per tria
r els g
uanya
dors
d’a
quest
a e
dic
ió, que c
om
cada
any
pro
mou la G
enera
litat de C
ata
lunya
am
b l’o
bje
ctiu
de f
om
enta
r la
prà
ctica f
oto
grà
fica e
ntre e
ls jove
s.
Enguany
la p
artic
ipació
ha s
upera
t le
s 4.5
00 o
bre
s
pre
senta
des,
xifra
rècord
fin
s al m
om
ent.
7A EDICIÓ
DEL CICLE DE XERRADES TR
IA VIA
El Punt de l’E
spai Jo
ve B
oca N
ord
, am
b la c
ol·la
bora
ció
de 1
3 c
en-
tres
d’E
ducació
Secundària d
el distric
te d
’Horta-G
uin
ard
ó, org
anit-
zen la 7
a e
dic
ió d
el Tr
ia V
ia, un c
icle
de c
onfe
rèncie
s que v
ole
n
aju
dar els jove
s a c
onèixer le
s carrere
s univers
itàries
i els c
icle
s
form
atius
de g
rau s
uperior. L
es
xerrades
sobre
ense
nya
ment
univers
itari t
indra
n llo
c d
el 23 a
l 27 d
e g
ener
i ofe
rira
n e
l
màxim
d’in
form
ació
i rig
oro
sita
t, p
er fe
r-le
s m
és
ente
ne-
dore
s i el m
àxim
de p
artic
ipative
s. E
l m
atí d
el 30 d
e
març
se
rà el
mom
ent
dels cic
les
form
atius
mentre
que a
princip
is d
’abril se
cele
bra
ran e
ls fòru
ms
on-
line
on a
lum
nes
de d
ifere
nts
est
udis u
nivers
itaris
resp
ondra
n les
pre
gunte
s que s
e’ls
hi pla
nte
gin
.
www.b
ocanord
.org
CARNAVAL DE SITG
ES
del 26 a
l 28 d
e febre
r
Com
cada m
es
de febre
r el Carn
ava
l arrib
a a
moltes
pobla
-
cio
ns
de C
ata
lunya
. Esp
ecia
lment ens
refe
rim
al de S
itges
perq
uè é
s un d
els m
és
coneguts
del te
rritori c
ata
là i u
n
dels m
és
seguits
pel públic
, ta
nt de la p
obla
ció
com
de
fora
. El re
i carn
est
oltes
torn
arà
a d
esp
legar
tote
s le
s
seve
s arm
es
per desf
erm
ar l’ale
gria i la fest
a q
ue é
s
la t
radic
ió m
és
pocave
rgonya
de les
que s
e c
ele
-
bre
n a
casa
nost
ra. Així doncs,
no p
erd
eu e
l tren
i com
enceu a
pensa
r en les
vost
res
disfress
es!
www.s
itges.c
om
/carn
aval
MOSTRA
D’ANIMACIÓ I CURTM
ETRATGES DE
CASSÀ DE LA SELVA
del 2 al 5 de febrer
Arrib
a a Cassà de la
Selva la
setena edic
ió de la
m
ostra
de
curtm
etratges/anim
ació
La
Macca
(M
ostra
d’A
nim
ació
i Curtm
etratges de Cassà). Del 2 al 5 de
febrer, el cin
eclu
b 8 ½
acollir
à la
proje
cció
de le
s
obres presentades en form
at 35m
m i DVD, alh
o-
ra q
ue e
s p
odrà g
audir,
durant e
ls m
ateixos d
ies,
de talle
rs i sem
inaris de cin
em
a.
www.vuitim
ig.org
Esport
XXIX Trial Indoor 5 de febrerPalau Sant Jordi, Barcelona
Música
Concert Depeche Mode10 i 11 de febrerPalau Sant Jordi, Barcelona
Projecció
Quarta edició delVídeofòrum: Smoke, deWayne Wang.16 de febrerCasa de cultura, Girona
Excursió
Sortida a la Vila ClosaTamarit (Tarragona)Inici el 4 de febrerOrganitza Vila Closa de Tamarit
Exposició fotogràfica
La Festa al Pallars Sobirà (1905 - 1970)Fins el 2 de FebrerOrganitza l’Arxiu Històric Comarcal delPallars Sobirà
Teatre
BartlebyFins el 12 de febrerVersus Teatre, Barcelona
Exposició
Espai públic / Dues audièn-cies. Obres i documents dela Col·lecció Annick i AntonHerbert7 de febrerMacba, Barcelona
Música
Gossos17 de febrerConcert Festa Major de La Llum,Manresa
Teatre
Un mundo felizEl 4 de febrer,Festa del 1r aniversari.Teatre Neu, Barcelona
L’HIPERBÒLICEL RACÓ 23
La festaTot era a punt, els vuitanta o noranta comensals a la taula vestits per a l’ocasió, o bé de mil
i un botons o bé disfressats com sargantanes, i rient per sota al nas i xiuxiuejant a l’orella
del company o companya que tenien al costat. El regal no es movia d’on l’havien deixat, era
al centre de la taula, gran, formós, grandiós, excel·lentment elegit per na Ramona, l’esposa
de l’afortunat que no s’esperava de cap de les maneres aquella festa. Aquella festassa que
a la pobra Ramona li havia costat un ull de la cara i part del ronyó esquerra, que havia llo-
gat per a l’ocasió als grans chefs de la cuina francesa, que havia llogat per a l’ocasió el local
més fashion de tota la ciutat, aquella nit degudament tancat amb pany i forrellat per al gran
públic i només obert per als familiars i amics, que fins i tot havia llogat un petit comitè de
discjokeys, a més a més dels que ja hi havia encarregats tots plegats d’amenitzar la vetlla-
da fins l’hora que fes falta. Bé, en una paraula, que no s’estava de res a l’hora de fer feliç
el seu estimadíssim marit, aquell pusil·lànime, alt i prim i llargarut tros d’home del qual
s’havia enamorat bojament ara feia gairebé quatre dècades.
Només un quart d’hora de retard va fer sospitar a na Ramona, que el va trucar per veure què
passava i el què passava segons deia el pusil·lànime del seu marit era que tenia una reunió
de feina. Mentida! L’amo de Corp. Inc. S.A. l’esperava juntament amb alguns treballadors
més. Només faltaven ell i la senyoreta Catarina, aquesta última al·legant malaltia. Ja.
Ferran Genís
Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a [email protected] te'ls publiquem!
De “Cant d’estiu”, dins Aeda, la ruta del verbo
Ànima poètica.
Avui creixes
com les pupil·les d’un gat negre
sota la lluna plena.
Absència eterna.
Tant la trobe a faltar
que els camins i les sendes
es torben a primera vista.
Cop d’ull immens.
Com un excèlsior als secrets
tot em copsa amb una pena.
La llunyania sempreviva.
Que s’amaga rera llàgrimes,
rera crits d’angúnia.
Sota una amarga màscara.
Josep Manel AGULLÓ I PASTOR
EXPOSICIÓ
“DESARMATS, MÉS SEGURS?”
L’exp
osici
ó de l
a Fundaci
ó per
la P
au arrib
a a C
astellb
isbal
aquest m
es de f
ebrer.
“Desa
rmats
, m
és se
gurs
?”, é
s una
most
ra a
ctual p
erquè p
er prim
er co
p des
del 1987 e
l pre
s-
supost
milita
r m
undial ha t
ornat
a cré
ixer
i ta
mbé f
a pre
n-
dre p
osici
ons al
visita
nt se
gons
les
seve
s co
nvicc
ions.
L’exp
osici
ó és
curio
sa p
erquè u
tilitz
a les
tres
dimensi
ons
de l’e
spai
amb l
’ús
de pla
fons
que es
desple
guen a
mesu
ra q
ue el v
isita
nt els
obre
. Una in
tere
ssant
pro-
posta p
er desc
obrir e
ls d
ubtes
que pla
nteja
l’est
e-
sa o
pinió
que c
om m
és arm
ament,
més
segu
re-
tat. w
ww.fundaci
operlapau.o
rg