Linia lhospitalet 33

redacció: [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected] | administració: [email protected]

Cultura pàg 18

El novel·lista Jo Nesbøparla del seu últimllibre a la Bòbila

Entrevista a Núria MarínAlcaldessa de l’Hospitalet

pàgs 8 i 9

“Tot el que és bo i no volBarcelona intentem que es quedi a L’H”

Polèmica pàg 10

Els legionaris tornarana desfilar a Sanfeliuaquest Dijous Sant

Reportatge pàg 3

Un docent del Balmes correla Marató per recollir fonsper a una escola de Guinea

Pubilla Cases pàg 18

El barri s’omple de ‘pasos’ i‘saetas’ de la mà de la 15+1

Bellvitge pàg 16

Satisfacció al Bellsport per lacondemna a l’excomptable

Comerç pàg 21

El consistori homenatja les50 botigues més antigues

Esports pàg 22

La ciutat es prepara per a una nova Cursa Nocturna

línial’HPeriòdic gratuït de l’Hospitalet · linialh.cat · Març 2016 · Núm. 33 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Opinió pàg 6

Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517| 2 línial’H.cat Març 2016

3 | línial’H.catMarç 20163 | Reportatge

Arribar el 8.791è a la línia demeta mai no ha estat tan especiali constructiu. I és que en aquestaocasió, l’important sí que era par-ticipar. Eduard Plana, professord’economia i emprenedoria alcol·legi Jaume Balmes, va recórrerels 42,195 quilòmetres de la Ma-rató de Barcelona del 13 de marçper una causa justa: recaptar di-ners per a l’escola que la fundaciód’aquest centre està consolidant aBata, una ciutat de Guinea Equa-torial, excolònia espanyola. Aquestés l’últim episodi d’una història desolidaritat i constància que vaarrencar fa sis anys.

L’any 2010 el centre escolar ri-berenc –que és una cooperativade professors– va aconseguirobrir una escola en aquesta ciutatafricana a imatge i semblançaseva, una iniciativa que es va fermitjançant la Fundació Okume

AZ, vinculada a l’escola i de la qualPlana n’és el president. Sis anysmés tard, els primers alumnes quevan ingressar-hi han arribat a lasecundària, i és per aquesta raóque des del Jaume Balmes bus-quen fons per poder arrencaraquest nou cicle educatiu.

UNIR L’H AMB BATALa campanya, que seguirà obertaa okumeaz.orgun temps més perpoder recollir més recursos, con-vida a fer aportacions econòmiquesque converteixin en euros els 6.374quilòmetres que separen l’Hospi-talet de Bata. A més, Plana va de-dicar cadascun dels 42 quilòmetresde la Marató barcelonina als pri-mers donants. De moment, la ini-ciativa està lluny dels 6.000 euros,tot i que supera amb escreix el mi-ler, una quantitat amb la qual “espoden fer moltes coses a Guinea”,assegura Plana.

Ara per ara, l’escola té uns300 nens i nenes. Aquest detall“és important”, destaca Plana, jaque el paper de la dona al país

africà és més aviat secundari.“Allà parlem d’igualtat en una re-gió on la formació de les dones ésdesigual”, assegura Plana, el qualrecorda que la directora del cen-tre germà és una dona, MariCarmen Ensefumu.

El centre guineà es va consoli-dant gràcies a les aportacions quees fan des de l’Hospitalet i a les con-tribucions “simbòliques” que pa-guen les famílies dels alumnes.“Aquesta quota garanteix que els in-fants assisteixin a classe i introdueixseriositat en el projecte”, argu-menta Plana. De fet, el pal de pa-ller de la iniciativa és “reproduir elsistema de cooperativa del Bal-mes a la ciutat a Bata”, explica elprofessor. Un sistema que ha de ga-rantir que “els alumnes guineansacabin tenint el nivell dels d’aquí”,afirma, i que l’escola “pugui fun-cionar autònomament en el futur”.

Tanmateix, aquesta “tasca es-gotadora”, tal com la descriu Pla-na –que va visitar l’escola l’anypassat–, s’ha topat sovint amb di-ficultats, no només econòmiques,

sinó també culturals. Tot i ser unpaís amb mancances i subdesen-volupat, la situació a GuineaEquatorial no és límit, com síque ho és a Somàlia o al Sudan.Aquest fet els juga en contra, se-gons Plana, ja que no s’hi enviensuficients recursos per millorar l’e-ducació o pal·liar la pobresa de lazona. “Guinea no és prioritària niper a Espanya, que ha volgut gi-rar una pàgina delicada de laseva història”, lamenta. Tot i queno és l’únic projecte estatal quetreballa actualment a l’antiga co-lònia, Plana recrimina el paperpoc rellevant de la cooperacióespanyola en un antic territori.

Precisament això deriva enuna altra dificultat. “Alguns gui-neans encara es malfien del pro-jecte”, explica el professor, ja quecreuen que els cooperativistes“volen alguna cosa a canvi”. Unsrecels, tanmateix, “comprensi-bles”, ja que s’expliquen a travésde l’espoli que van patir els gui-neans per part de la metròpoli es-panyola durant dècades. “De ve-

gades allà no t’entenen, però ésque tampoc aquí”, ironitza Plana.

CÓRRER PER FOMENTAR VALORSAquest és un projecte, diu Plana,de cooperació internacional i lo-cal, ja que també involucra tota lacomunitat educativa del JaumeBalmes. En aquesta voluntat depromoure els valors de la solida-ritat a casa nostra, la iniciativa dela Marató ha estat impulsadaamb la col·laboració dels seusalumnes de secundària, batxille-rat i grau, que han ajudat a dis-senyar i promocionar la campan-ya a la xarxa. “Corro per ajudar elsd’allà, però també els d’aquí”, as-segura Plana, el qual, tanmateix,deixa clar que “és la punta de llan-ça d’un projecte amb molta gental darrere”, sense la qual “no hau-ria estat possible fer res”.

Unes persones, com els seusalumnes, que el van acompanyardurant la prova i que van creuarla meta amb ell portant una ban-dera guineana i un missatge degermanor i passió per l’educació.

42 quilòmetres de solidaritat» Un docent del Balmes participa en la Marató de Barcelona per recollir fons per a una escola de Guinea

» El projecte educatiu, impulsat pel centre mitjançant la Fundació Okume AZ, va arrencar fa sis anys

F. Javier RodríguezBELLVITGE

Plana (esquerra), després de córrer la Marató, amb una bandera de Guinea Equatorial conjuntament amb membres del projecte, en homenatge als alumnes de Bata (dreta). Fotos: EP i Okume AZ

| 4 línial’H.cat Març 2016 Agenda Nacional

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

Arnau NadeuL’HOSPITALET

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517 5 | línial’H.catMarç 2016

| 6 línial’H.cat OpinióMarç 2016

publicitat 686 429 517

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línial’H.catDipòsit legal: B 12321-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#ADeclarar#Diàleg #Preconcurs

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunióamb Pedro Sánchez demostra que lesdiscrepàncies no impedeixen el diàlegcordial.

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de19 milions, encara més alt del que xifra elTribunal de Comptes. Es veu abocada a unpreconcurs de creditors.

@gerardotc: El juez ha llamado a de-clarar a Rita Barberá y ésta ha convocadouna rueda de prensa para hablar de otrascosas.

Tribuna

Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.

Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ens

deixa diners que s’han

recaptat a Catalunya

cobrant-nos un interès

que ens costa més que

el Pla de Xoc Social

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Un diari participatiu

4La injusta realitat de l’economia catalana

4El cambio en l’Hospitaletper Miguel García (C’s l’Hospitalet)

El cambio no ha llegado al go-bierno de l’Hospitalet. En las pa-sadas elecciones municipales, elPSC quedó lejos de la mayoríaabsoluta. Desde C’s quisimosdarle un margen para compro-bar si habían entendido estostiempos de cambio en los quelos ciudadanos no confían lamayoría absoluta a ningún par-tido y nos empujan a llegar aconsensos. Pero el PSC de L’H,tras 36 años gobernando con có-modas mayorías, pretende se-guir en el poder como si todo si-guiese igual.

En C’s hemos tratado deacordar con el gobierno políticaspor el bien de los hospitalenses,como por ejemplo la rebaja delIBI que, tras una subida del casiel 30% en los últimos años, hagenerado el sinsentido de que enla ciudad tengamos impuestos dericos para pisos de pobres. Cu-ando el PSC ha visto que las di-versas fuerzas de la oposición so-mos capaces de ponernos deacuerdo, ha optado por comprarla voluntad de dos concejalestránsfugas, que a cambio de dos

puestos bien pagados a 65.500euros por cabeza al año, le cedenal PSC de L’H los votos que no lehabían concedido las urnas.

El PSC está dispuesto a quenada cambie: tras más de 36años gobernando, ha patrimo-nializado las instituciones y pro-piciado una tupida red clientelara su servicio. No solo eso, está an-quilosado en viejas políticas cen-tradas en grandes obras quedudosamente revertirán en elconjunto de la población. La al-caldesa ya ha anunciado una in-versión de 30 millones en elDistrito Cultural y esto tras ha-ber subido el IBI casi un 30% enlos últimos años. Aprendamos dederroches como la Ciudad de lasArtes y las Ciencias de Valenciao la Ciudad de la Cultura de San-tiago cuyos costes superaron 4veces lo presupuestado. En C’sabogamos por la prudencia ycreemos que ha llegado la horade cambiar las prioridades: trasuna larga crisis es momento depotenciar las políticas sociales ymejorar la calidad de vida en losbarrios, de las personas.

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] línial’H.catMarç 2016

Un diari obert

En el 99,9% dels casos, quan algú par-la d'eixamplar la base independentistaper assegurar la victòria del sí en un re-ferèndum, autoritzat o no per Madrid,pensa en l'òrbita de Podemos i les sevesderivades. Diposita esperances en aques-ta esquerra sobiranista que aposta peruna transició a l'Espanya plurinacional.I és veritat que hi ha molt camp per cór-rer, perquè com a mínim a curt termi-ni no tenim indicis que el poder majo-ritari espanyol vulgui desfer-se de les es-tructures del règim del 78. Al contrari,va camí de reforçar-ne les costures. Ésobvi que el 'sí' creixerà per l'esquerra.

I la dreta? Cal anar a predicar-hi. Quiho defensa és, sinó el que més, un delsdiputats amb més pedigrí d'esquerres deJunts pel Sí, Lluís Llach: "A la dreta hiha quedat gent despenjada que es pot re-cuperar", deia en una entrevista al pro-grama .Cat de TV3. Quantes vegades hansentit a dir a un diputat de JxSí que calbastir ponts en aquesta direcció d'unaforma tan desacomplexada? El presidentde la comissió d'estudi del Procés Cons-tituent apunta als 100.000 votants d'U-nió que en algun moment hauran de dirsí o no, però també als empresaris de pa-tronals de tradició catalanista que no hanfet el pas obertament, com CECOT o Pi-mec, a alguns socis de Foment del Tre-

ball i del Cercle d'Economia i, per què no,alguns banquers. En Lluís Llach, un "ciu-tadà d'esquerres" que socialment encaixaal mil·límetre amb la CUP, defensa la in-clusió de la dreta en el full de ruta i dis-crepa obertament de la tesi d'una partd'aquesta formació, que creu que elprojecte independentista és patrimoniexclusiu de les esquerres. En Llach té totala raó del món volent sumar la dreta ca-talanista al procés.

Una defensa valenta. En Lluís Llachha fugit de superioritats morals que enocasions s'han atorgat les esquerresrespecte a la dreta catalanista, totalmentdemonitzada. El diputat de Junts pel Sí,que ve del carrer i que no té intenció deviure d'un sou públic, vol sumar senseexcloure. Justament, aquest és l'objec-tiu de la comissió parlamentària que pre-sideix, que de fet és la translació políti-ca de l'ADN de les entitats de la socie-tat civil en el procés.

La nova CDC pot encarregar-se de laseducció d'aquesta dreta catalanista.Connecta amb les masses, arriba a l'úl-tim racó de cada poble i també a les elitsdel país. Però el nou partit -suposant quedeixi enrere la vella política- haurà de pa-rar compte perquè aquesta seducció nol'acabi fent traïdor.

Publicat a El Món

4La dreta i l’Ítaca de Lluís Llachper Gemma Aguilera

4La Caputxinada i el catolicisme per Oriol Domingo

Unes cinc-centes persones (delegatsestudiantils, professors, periodistes,convidats com Salvador Espriu, JoanOliver, Jordi Rubió i Antoni Tàpies) esreuniren fa 50 anys, el 9 de març del1966, en el convent dels Caputxins deSarrià. L’objectiu fou constituir el Sin-dicat Democràtic d’Estudiants de laUniversitat de Barcelona. La reunióclandestina als Caputxins és conegudacom la Caputxinada.

Les forces d’ordre públic assetjarenel convent i al cap de tres dies hi entra-ren sense manament judicial. La tanca-da i l’assetjament mostraven una de lesgrans contradiccions de la dictadurafranquista. Un règim auto batejat de ca-tòlic atacava una institució catòlica.També mostraven una greu contradic-ció interna del catolicisme. Amplis sec-tors de religiosos i laics del catolicismecatalà xocaven, en nom de l’Evangeli,amb el sector episcopal espanyolista afíal franquisme.

El règim nacional catòlic atacà ambla seva policia el convent de Sarrià per re-primir unes persones acollides per unscaputxins que actuaven segons l’esperitde l’Evangeli, de San Francesc d’Assis idel concili Vaticà II. La transmissió de l’E-vangeli inclou la defensa dels drets hu-mans com els de reunió i expressió, delsdrets i de les llibertats de les persones idels pobles sempre i arreu, sobretot en

períodes de dictadura o en règims d’es-cassa qualitat democràtica.

La Caputxinada de fa cinquanta anysés crucial en la vida política i eclesial ca-talana. D’aquells dies del març del 1966sorgiren dues línies d’actuació que hanincidit en el present i en el futur polítici eclesial de Catalunya. Políticament esconstituí la Taula Rodona, organismeunitari de la lluita contra la dictadura.Eclesialment, els abats i provincials de lesordes i congregacions religioses signarenun manifest de suport als Caputxins deSarrià i aquest manifest es traduí en lacreació de la Unió de Religiosos de Ca-talunya. La Caputxinada, entesa coml’Església acollidora de les persones i deles institucions que aspiren a viure de ma-nera lliure i solidaria, també cal ara i aquí.

Dos llibres expliquen aquest epi-sodi: La Caputxinada. Per la llibertati una nova universitat (1987) de JoanCrexell (Edicions 62) i La Caputxina-da. Frares compromesos amb el país ila llibertat (2016) de Clara Fons Duo-castella (Ed Mediterrània). La Caput-xinada revela les conseqüències que vatenir per als frares la seva col·laboracióamb la lluita antifranquista: amenacesi coaccions des dels sectors més in-transigents de l'Espanya dels seixanta,però també un corrent de solidaritat,fraternitat i obertura a la convulsa so-cietat catalana de mitjans del segle XX.

#SoLHidàris#UnPasMés #HiTornen

@jaumegraells (regidor d’Educació iCultura): Aprovem al Ple l’inici del procésde construcció de l’escola Ernest Lluch.Felicitats!

@MiguelAGBatista: Los legionariosburlan la ley para desfilar en l’Hospitalet.Alegan una manifestación en favor de lalibertad religiosa.

@rosatauste: A la plaça de l’Ajuntamentde l’Hospitalet de Llobregat, amb elsrefugiats. Justícia, acolliment i pau almón.

Opinió en 140 caràcters

| 8 línial’H.cat Març 2016

Per començar li voldríem lle-gir una cita: “L’Hospitaletvol deixar de ser la porta del

darrere de Barcelona per passar aser la del davant”. Ho comparteix?Bé, jo crec que ja no som la porta deldarrere de Barcelona. Aquesta ésuna frase que va dir el president Pu-igdemont en la seva visita a la ciu-tat, la recordo bé.

Exacte.Puc estar d’acord amb l’esperit de lafrase, però fent el matís que ja noens considerem la porta del darrere.A l’inici de la democràcia érem unaciutat abocada a ser-ho, però ambel treball i l’esforç de tots hem acon-seguit ser la segona ciutat de Cata-lunya a tots els efectes. Aquestaprova ja l’hem superat.

Últimament han coincidit diver-ses vegades, amb el presidentPuigdemont, i sembla que tenenmolt bona sintonia. Sí. La darrera trobada a la ciutat vaser molt cordial i el president vamostrar la seva voluntat institucio-nal de començar a treballar d’una

manera diferent i específica ambl’Hospitalet, amb la creació d’unacomissió mixta Ajuntament-Gene-ralitat per abordar els temes de ciu-tat que són competència seva.

I per fer front comú a Madrid pelque fa a les infraestructures.També. Entre les quals una de lesmés prioritàries és el túnel ferroviaride l’Hospitalet.

Opten per fer pinya, vaja.Sí, en aquests temes sí.

Des de fora es nota una químicaespecial entre vostès. Pel passatd’alcalde del president, potser?Bé, jo crec que és més fàcil entendrela realitat quan has tingut l’oportu-nitat de ser alcalde i d’estar a la trin-xera de la política municipal. Ell ésmolt conscient que la Generalitat,més enllà d’altres qüestions que arano entraré a valorar, també ha deprioritzar l’agenda social. Fins ara els Ajuntaments ens hem sentit moltsols a l’hora de fer front a les conse-qüències de la crisi econòmica i aixòha de canviar.

Mentre vostè ara aposta per lacol·laboració, altres companysseus de partit, com l’alcalde deCornellà, Antonio Balmón, estu-

dien denunciar la Generalitat peldeute, per exemple.En el nostre cas això són pantallespassades. Ja ho hem fet.

Per això mateix li volíem preguntarsi, vist amb perspectiva, creu queaquesta és una via encertada o espoden obtenir millors resultatsamb negociació i col·laboració?El que és ideal és la col·laboració ins-titucional. Això és evident i és el que

intentem tots els alcaldes i alcaldes-ses. Però si fa anys vam optar perl’altra via és perquè la del diàleg noexistia. No sé si és gaire efectiva,però en tot cas era l’única via queteníem. El diàleg no era possible.

Ara sí que ho és?Ara s’ha obert un punt de trobada icrec que hi ha voluntat d’acord perpart de tots per poder solucionar elsdeutes històrics amb la ciutat.

Un d’aquests deutes històrics, comvostè ha apuntat, és el soterra-ment de les vies. Creu que el nougovern que s’acabi conformant aEspanya farà realitat aquesta de-manda?L’únic candidat que s’ha pronunciatsobre aquest tema ha estat PedroSánchez, que va expressar la sevavoluntat de donar prioritat aaquesta qüestió si és president. Siho acaba sent, estarem més a propde tenir una infraestructura, el túnelferroviari, imprescindible per fer deRodalies una xarxa del segle XXI.

Les vies han estat envoltades depolèmica darrerament a causadel soroll i la brutícia que s’hi acu-mula. Línia l’H es va posar en con-tacte amb ADIF fa dies...I què us va dir?

Que evitar abocaments a les viesno és competència seva.[Somriu].

Això té tota la pinta d’acabar ma-lament.El Ministeri ha de ser conscientque, com a propietari de les vies,ha de mantenir en perfectes con-dicions la zona. Nosaltres ja hemintentat fer-li entendre per la viadel diàleg, però no hem obtingut

la resposta adequada. I no ho dicjo, ho diuen els veïns i ho pot veuretothom. A partir d’aquí, podríemutilitzar els tribunals per reclamarel que considerem necessari.

No creu que, en tot plegat, l’inci-visme també hi juga el seu paper? L’Hospitalet té 260.000 habitants. Elque fa el Ministeri és com si jo dei-xés de netejar un carrer. És evidentque també hi ha certes actituds in-cíviques, però no és només un pro-blema d’això: si les vies no es netegenni es mantenen, acaben brutes.

Parlant de trens, la inauguracióde la Línia 9 ha vingut acompa-nyada de controvèrsia a la ciutat,ja que hi ha veïns de Collblancque denuncien “sorolls insupor-tables” a dins de casa. Té solució?Aquests veïns han estat atesos perl’Ajuntament des de l’inici i hanrebut el suport de la Generalitat.Se’ls ha promès solucions, però sónproblemes que no són fàcils de re-soldre en 24 hores.

Els trens també han estat notíciadarrerament arran de les vagues aTMB coincidint amb el Mobile.Creu que s’ha gestionat bé aquestconflicte?És lògic que els treballadors aprofitin

Núria MarínAlcaldessa de l’Hospitalet

Text: A. Nadeu / F.J. RodríguezFotografia: Neus Marmol

“S’ha obert un punt de trobada amb laGeneralitat per solucionar deutes històrics”

“Anys enrere

Barcelona expulsava

coses negatives. Ara

n’expulsa de positives”

Entrevista

9 | línial’H.catMarç 2016

el congrés per pressionar l’empresa.Però crec que la resposta de les ne-gociacions que requereixen resoldreaquesta situació ha arribat més tarddel que hauria estat desitjable. La-mento profundament que s’haginproduït les vagues, no tant per l’orga-nització del Mobile, sinó pels proble-mes que han causat als ciutadans,que no en tenen cap culpa.

La preocupa que per polèmiquescom aquesta el congrés puguiacabar marxant a mitjà termini?John Hoffman, a qui coneix bé,se’l va veure força molest.És evident que una vaga no afavo-reix que les coses vagin bé, però notinc por. Hoffman va expressar elseu malestar durant l’inici del con-grés, però vaig parlar amb ell un copacabat i crec que va quedar molt sa-tisfet de com va funcionar tot. Nocrec que hi hagi cap perill.

Hi ha qui, com el Gremi d’Hosta-leria local, no el preocupa tant lacontinuïtat del Mobile. De fet, diuque té “nul·la repercussió” al seusector a la ciutat.Aquestes declaracions les va ferabans del Mobile.

Però amb l’experiència d’altresanys.Bé, nosaltres com a ciutat hem tre-ballat força per aprofitar el congrésde mòbils. Vam organitzar l’Hospita-let Experience per mostrar la nostracultura i gastronomia i va ser tot unèxit: es van vendre 16.000 tapes i hivan passar 9.000 persones. A més,em consta que hi ha restauradorsque amb el Mobile han notat un in-crement de la clientela.

Canviant de tema, la Generalitats’ha compromès a aprovar en-

guany l’ampliació de la Gran Viafins al Llobregat, un dels gransprojectes que vostè defensa. Perquè és tan important?Aquest és un projecte clau des delpunt de vista del desenvolupamenteconòmic, ja que generarem llocsde treball i riquesa per distribuirentre els ciutadans. Aprofitarem unterritori central per desenvolupar elsector biomèdic, ja que som unaciutat privilegiada en aquest àmbitperquè tenim hospitals, universitat icentres d’investigació. I, a més, crea-rem un pulmó verd de 26 hectàreesde parc urbà i guanyarem una en-trada al riu.

Col·lectius ecologistes i veïnalsdenuncien que el pla destruirà lazona de Can Trabal i farà augmen-tar l’especulació. Què en pensa?Amb tot el respecte, crec que oestan mal informats o interpretenmalament el projecte. Aquí no hi hacap tipus d’especulació. També hi vahaver moltes crítiques durant la pri-mera fase de la transformació de laGran Via i hi havia gent que no veiael projecte de la plaça Europa. Peròalguns dels crítics d’aleshores sónels primers que avui destaquen laimportància d’aquesta plaça. Ambtot, espero que, quan l’ampliació dela Gran Via fins al Llobregat finalitzi,molta gent pugui canviar d’opinió.

Parlant d’especulació, una altragran decisió seva ha estat la d’o-bligar els bancs a cedir pisos buitsper a lloguer social. Sembla quel’amenaça ha tingut efecte, per-què el BBVA ja ha accedit a cedir-ne els primers. Ens podria dir dequants pisos es tracta?Encara no tenim tancat l’acord. Elque sí que sabem és que a la ciutathi ha més d’un miler de pisos buits

en mans d’entitats financeres. Lacessió forçosa no és cap amenaça,és un advertiment: la farem serviren el cas de les entitats que no vul-guin negociar. Ara mateix tenim 39expedients oberts amb dos bancs:el Popular i el Santander. L’objectiuno és sancionar el banc, sinó acon-seguir una llar per a les 150 famíliesque tenim en llista d’espera ambemergència habitacional.

També està decidida a impulsar elque anomena Districte Cultural. Apeu de carrer, en què es traduiràtot plegat i en què beneficiarà elsveïns?Volem reconvertir i aprofitar part deles indústries i els espais que hanquedat buits com a conseqüència

de la crisi. Per tant, aquest projectegenerarà economia i llocs de treball.El sector cultural té molt marge demaniobra per créixer.

Alguns ja parlen de l’Hospitaletcom el Brooklyn català.[Somriu]. Aquesta és una frase delsentesos en la matèria per visualitzari explicar millor una actuació comaquesta.

També vol convertir l’Hospitaleten una “ciutat trilingüe”, reforçantl’anglès a les escoles. N’hi haurà

prou amb professors auxiliars peraconseguir-ho?Segurament no. Per què ens hemd’enganyar.

[Silenci].Aquesta és una aposta que, mésenllà dels ajuntaments, ha de fer laGeneralitat. Hem d’intentar que l’an-glès sigui una llengua que dominitothom. Nosaltres, modestament, hivolem contribuir des de l’Ajunta-ment, però cal una actuació de país.

És clar que l’anglès és una einacabdal per beneficiar-se de lesoportunitats del turisme, queaquí van a l’alça amb la projeccióde nous hotels. On es farà exac-tament el que s’està negociant ala carretera de Collblanc?Es farà al centre del que avui és elCollblanc comercial. Y hasta aquípuedo leer.

L’obertura de nous hotels, l’aco-llida de la pista de gel que abanstenia Barcelona... Sembla que elque no vol Ada Colau s’ho quedaNúria Marín.No, això no és veritat. Ho matiso: totel que és bo i no vol Barcelona in-tentem que es quedi a l’Hospitalet.Però no qualsevol cosa. De fet, n’hiha hagut que tampoc hem volgut.Dit això, Barcelona s’ha quedat pe-tita per a determinades activitats. Iés per això que nosaltres també ensreplantegem la nostra política itenim la voluntat d’impulsar projec-tes com el del Districte Cultural quecomentàvem fa un moment. Anysenrere Barcelona expulsava cosesnegatives. En aquests momentsn’expulsa de positives. O almenysaixí ho veiem nosaltres.

Hi ha qui ja ha dit que s’està pro-duint una competició entre Bar-celona i l’Hospitalet.Jo no veig Barcelona com una com-petidora de l’Hospitalet, com tam-poc Cornellà, ni Esplugues, ni elPrat... Jo no parlaria de competició.Al contrari, crec que hem de col·la-borar i treballar conjuntament permillorar en tots els aspectes.

Sigui com sigui, l’Hospitalet s’estàposant de moda. Fins i tot el pre-sident Puigdemont diu que la ciu-tat és clau per a la independència.Què en pensa?[Somriu]. Això li hauríeu de pre-guntar al president. No sé ben béa què es refereix.

En tot cas, creu que l’Hospitaletpot jugar un paper clau en el pro-cés sobiranista?L’Hospitalet té la seva personalitat.Som la segona ciutat de Catalunya imolta gent mira què està passantaquí. Jo estic convençuda que l’Hos-pitalet, com ha fet sempre, treba-llarà pensant en la millora del dia adia dels ciutadans i en resoldre elsproblemes que realment tenim.

Des del PP i C’s ja s’han afanyat acriticar que, quan Puigdemont vatreure aquest tema en la seva vi-sita a la ciutat, vostè no va sortir alpas per “defensar Espanya”, diuen.Què els respon?Bé, podria dir ‘sense comentaris’.[Somriu]. L’opinió de l’alcaldessade l’Hospitalet en aquest sentit ésconeguda. Crec que no haig de ferescarafalls amb aquesta qüestió.Respecto les opinions de tothom,només faltaria. Però també recordoque el president va tancar l’acte i,per tant, crec que tampoc era ne-cessari corregir ni puntualitzar ab-solutament res del que va voler dir.

Aquí l’ataquen però a nivell espa-nyol C’s pacta amb el seu partit. Esfa difícil acceptar com a aliat a Es-panya l’adversari polític de méspes a la ciutat?[Pensa] Jo tinc claríssim que lescoses han canviat. Els ciutadans jano aposten per majories absolutes:volen pacte, negociació i acord.Això és el que crec que s’ha de fer aMadrid i arreu: intentar prioritzar elque uneix. I si els partits no ho en-tenen, doncs...

Ens n’anirem a unes noves elec-cions. Creu que estem més a propd’aquesta sortida que d’un pacte?No ho sé. Però crec que els resul-tats d’unes hipotètiques noveseleccions serien molt similars alsactuals. Per tant, no fem esperar.Posem fil a l’agulla, pactem tot allòque cal tirar endavant i comencema treballar. Jo crec que hi ha possi-bilitat d’acord.

Mirant cap a la dreta o cap a l’es-querra? Núria Parlon ja ha dit quesi Sánchez acabés pactant ambRajoy es donaria de baixa del par-tit. Què faria vostè?Jo ni em plantejo aquesta opcióperquè no es produirà. Ho hem ditper activa i per passiva... Fer supòsitsque ja sabem que no passaran hotrobo... En fi, jo ni m’ho plantejo.

“El nou hotel es farà

al centre del que avui

és el Collblanc

comercial. Y hasta

aquí puedo leer”

– Col·lectius ecologistes i veïnals denuncienque l’ampliació de la Gran Via destruirà lazona de Can Trabal i farà augmentar l’especulació. Què en pensa?

– Amb tot el respecte, crec que o estan mal informats o interpreten malament el pla.Aquí no hi ha cap tipus d’especulació.

Entrevista

Ciutat| 10

línial’H.cat Març 2016

Com el torró per Nadal, la polè-mica de les desfilades dels legio-naris a la ciutat torna per Setma-na Santa. L’any passat el consis-tori va denegar els permisos per-què la Germandat d’Antics Cava-llers Legionaris –amb seu al ba-rri de Sant Andreu de Barcelona–desfilés a Sanfeliu per dur armesde foc durant les processons –elslegionaris asseguren que no sónautèntiques–. Aquesta decisió vaprovocar una manifestació encontra que va arribar fins a lesportes de l’Ajuntament dema-nant “llibertat religiosa”, encap-çalada pel mossèn de la parròquiadel barri, Custodio Ballester.

Doncs bé, un any més tard esrepetirà la mateixa història. I ésque de cara a la tarda de DijousSant, 24 de març, està prevista unamobilització similar al barri. Unanova manifestació en contra de ladecisió municipal de no autoritzarles processons dels legionaris.

La marxa està organitzada perla plataforma Mas Libres i reco-rrerà alguns carrers de Sanfeliu.Ballester, que participarà en laconcentració “com qualsevol altreciutadà que lluita per la llibertat re-ligiosa”, tal com explica a Línia l’H,emfatitza que no l’ha convocada elli defensa la presència dels legio-naris al barri. “És una cosa que esfa a altres parts d’Espanya i no pas-sa res”, argumenta al respecte Ba-llester. Per la seva banda, la ger-mandat de legionaris ha anunciatla seva participació com a convi-dada en “manifestacions per la lli-

bertat religiosa amb forma de pro-cessó legionària” a la ciutat –dijous24– i a Palafolls –l’endemà–. Enconversa amb Línia l’H, des de lagermandat han assegurat que hiparticiparan “com a bons confra-res” i que hi portaran tots els seusestris, tot i que no precisen si hihaurà armes o no. Fonts de l’A-juntament han explicat que esta-ran “vigilants” per actuar en casque es faci una activitat que nocompleixi la normativa.

“GAT PER LLEBRE”Aquesta estranya fórmula de ma-nifestar-se és, segons la portaveude Canviem, Ana González, unamanera de “vendre gat per llebre”i un “acte de provocació”.

Una postura que coincideixamb la d’ERC, des d’on reafirmenel seu suport al govern municipalpel que fa a la decisió de no donarpermís a les processons de legio-naris. “No té res a veure amb laSetmana Santa i estan directa-ment vinculats amb el franquis-me”, etziba Antoni Garcia, cap defiles republicà.

De fet, fa un any el Ple va apro-var una moció de rebuig a les pro-cessons legionàries a Sanfeliu,que va rebre el suport d’ICV-

EUiA, PSC i CiU, mentre que PPi PxC hi van votar en contra. Laportaveu popular, Sonia Esplugas,ha expressat el seu “respecte ab-solut” a aquesta manifestació,“tal com es fa amb altres”, i de-mana a l’Ajuntament “ser objec-tiu” amb totes les confessions, unapostura similar a la que manté araCiutadans. El regidor taronja Je-sús Martín diu que “la Constitu-ció empara la concentració”, a laqual no s’oposen sempre i quan“respecti la llei”.

En les antípodes hi ha la CUP,la qual critica que aquest acte té“un alt perfil anticatalà”, que elsseus participants “tenen vinclesamb la ultradreta” i que “no té tra-dició a la ciutat”.

Amb tot, els partits han afegitque “no estan en contra de les pro-cessons” i posen com a exemplepositiu les que fa 15+1.

SUPORT AL BARRI?Segons explica Ballester, la pro-cessó gaudeix d’acceptació entreels veïns, els quals “la demanen”.Un extrem que neguen des de laFederació d’Associació de Veïns.El seu president, Manuel Piñar, as-segura que els veïns, “majorità-riament”, no hi estan a favor.

Els legionaris tornaran adesfilar a Sanfeliu Dijous Sant

» Participaran en una manifestació demanant “llibertat religiosa”» Partits polítics i veïns s’oposen a la seva presència a la ciutat

Daniel Ligero, autor del cartellde les Festes de Primavera

CELEBRACIÓ4Un fons verdd’on surt un espantasogres quetrenca la superfície i que simu-la la llengua d’un drac. Aquestaés la simple descripció del cartellde les Festes de Primavera d’en-guany, elaborat per Daniel Li-gero, alumne de l’Escola d’Art iSuperior de Disseny Serra i Abe-lla, que va guanyar el concursconvocat per l’Ajuntament.

El jurat del certamen va des-tacar la “qualitat de les obres pre-sentades” durant l’acte de lliu-rament del premi a Ligero, ce-

lebrat el dia 11 de març. El guan-yador va arribar a la final delconcurs amb Sergi Gorgues iEster Penalva.

Aquesta serà la cinquenaedició de les Festes de Primave-ra que comptarà amb un cartelldissenyat per un alumne de l’es-mentada escola.

ELS CONCERTSLes festes tindran lloc del 21 al 24d’abril i oferiran concerts d’ar-tistes com Loquillo, Los Suaves,Hombres G o Antonio Orozco.

Consistori i Generalitatestrenyen la col·laboració

POLÍTICA4Si la visita del pre-sident Puigdemont a la ciutat afinals de febrer va inaugurar, demanera oficial, una nova etapade les relacions entre el consis-tori i la Generalitat, aquesta vaquedar refermada dies més tardamb el desembarcament a laciutat de l’exregidora de CiU,Meritxell Borràs, com a conse-llera de Governació, Adminis-tracions Públiques i Habitatge.

Borràs es va reunir amb l’al-caldessa, Núria Marín, per abor-dar diferents qüestions, en es-

pecial pel que fa al tema del’habitatge. En aquest sentit, lesdues administracions van acor-dar estrènyer la seva col·labo-ració per agilitzar el lliuramentde pisos protegits. A més, elGovern es va comprometre aajudar en el procés de les ces-sions forçoses de pisos buits debancs per a lloguer social.

A la reunió també es va de-cidir que la comissió bilateralAjuntament-Generalitat per ferseguiment de diferents projecteses conformarà abans de l’estiu.

Successos | Localitzen sana a la ciutat una noia desapareguda a ExtremaduraUna jove de 23 anys procedent d’Hoyos, a la província de Cáceres –Extremadura–, va ser localitzada a la ciutat el

passat dia 10 de març en perfecte estat de salut, després d’haver estat una setmana desapareguda. La Guàrdia Civil vadifondre una imatge de la jove a les xarxes socials, que va ser vista per última vegada a l’estació d’autobusos de Cáce-

res, des d’on hauria vingut de manera voluntària a l’Hospitalet. La jove va ser identificada a la ciutat pels Mossos.

F. Javier RodríguezSANFELIU


| 12


Centre

La pluja no va ser un impedimentperquè més d’un centenar depersones participessin el passatdimecres 16 de març a la tarda enuna concentració a la plaça de l’A-juntament –convocada per l’Es-pai de Ciutadania– per mostrarla solidaritat riberenca amb elsrefugiats. Els assistents van de-nunciar la crisi humanitària ques’està produint a les fronteres dediversos països de la Unió Euro-pea –com ara la de Grècia ambMacedònia–, on hi ha atrapadesmilers de persones que fugen dela guerra de Síria i altres conflic-tes a l’Orient Mitjà i Àsia.

A la mobilització també es vacriticar el preacord de la UnióEuropea amb Turquia per re-tornar refugiats al país otomà.L’acte, que es va haver de tras-lladar al vestíbul del consistoriper la pluja, va cloure amb la lec-tura d’un manifest per part d’un

membre de l’Espai de Ciutada-nia, Enric Roldán, molt críticamb l’actuació de la Unió davantla crisi dels refugiats. “Sentimvergonya de la Unió Europea”, vaetzibar. El text també va sortir endefensa de la Declaració Uni-versal dels Drets Humans i esvan encendre espelmes en recorddels refugiats.

L’alcaldessa, Núria Marín,conjuntament amb membres del’equip de govern i represen-

tants dels grups municipals, vanestar presents a la concentració,durant la qual la bandera d’Eu-ropa va onejar a mig pal. A més,diversos Consells de Districtees van afegir a la protesta alllarg de la ciutat.

Aquesta mobilització es vacelebrar de manera paral·lela ala que va tenir lloc a la plaça deSant Jaume de Barcelona i a al-tres ciutats de Catalunya i l’Es-tat espanyol.

Espelmes enceses en record dels refugiats. Foto: Twitter

La ciutat se solidaritza amb elsrefugiats amb una concentració

Cultura | Presenten el ‘Diccionari de la guerra, la pau i el desarmament’La llibreria Abacus va acollir el passat dimarts 15 de març la presentació del llibre Diccionari de la guerra,

la pau i el desarmament. L’acte va anar a càrrec de Pilar Massana, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H)i del professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Pere Brunet. També hi van intervenir Tica

Font, director de l’Institut Català per la Pau, i Abel Rius, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

RedaccióCENTRE

Els horts socials de CanBuxeres celebren dos anys

SOLIDARITAT4Enguany escompleixen dos anys des que esva posar en marxa el projected’horts socials al parc de Can Bu-xeres. Per celebrar-ho, el passatdissabte 5 de març es va orga-nitzar un esmorzar amb elsusuaris i usuàries dels horts.

Va començar a les 11 delmatí, amb la participació de l’al-caldessa Núria Marín i la presi-denta de la Creu Roja de la ciu-tat, Dolors Ruiz, entre altres. Du-rant l’esmorzar els usuaris iusuàries dels horts van donar a

conèixer els productes que hihan conreat.

Els horts socials de Can Bu-xeres formen part d’una inicia-tiva conjunta de l’Ajuntament,l’Assemblea Local de la CreuRoja i la plataforma Espai deCiutadania. Hi ha un total de 35parcel·les destinades a diversoscol·lectius vulnerables de la ciu-tat que se cedeixen per a un pe-ríode d’un any. Hi ha la possi-bilitat de prorrogar-ho fins aun màxim de cinc anys i la ces-sió es fa de manera gratuïta.

Posen en marxa un tractamentcontra la processionària

MEDI AMBIENT4L’Ajuntamentha decidit actuar davant l’aug-ment de la processionària enl’arbrat de la ciutat i des de finalsde febrer ja està duent a termetasques per lluitar contra aques-tes erugues.

La manca de pluja i la calordels darrers mesos d’hivern hafet que el cicle biològic d’aquests

animals s’alterés i que la sevapresència s’iniciés abans.

Al gener ja es van començara tallar i destruir les bosses d’e-rugues i a l’abril es preveu feruna segona tanda, a més de se-guir amb els tractaments habi-tuals. També s’han emprat sis-temes de baix impacte ambien-tal com les feromones sexuals.


Sant Josep| 14


El Ple del mes de febrer va apro-var una moció a favor de la mo-dificació del Pla general metro-polità per tal d’ampliar els usosa diverses zones del barri on esvol desenvolupar el DistricteCultural de la ciutat.

En concret, es modificarà laqualificació de les àrees consi-derades “industrials”, situadesentre l’avinguda del Carrilet, l’a-vinguda de la Fabregada, la tra-vessia Industrial i el carrer de Ro-salía de Castro, segons han in-format fonts municipals.

L’Ajuntament ha engegataquesta proposta en el marc d’u-na “aposta estratègica per a laciutat sorgida del procés partici-patiu L’Hospitalet on”. L’objec-tiu de la iniciativa és situar la cul-tura “com un dels eixos bàsics dedesenvolupament social i eco-nòmic”, expliquen des de l’A-juntament.

El canvi consisteix a modifi-car, renovar i ampliar el tipusd’activitats industrials que s’in-clouen en l’àmbit del planeja-ment urbanístic de la zona. Perfer-ho, es tindran en compte lesactivitats relacionades amb laindústria cultural que es pre-veuen encabir-hi.

L’àrea on es preveu aplicar lamodificació dels usos de les sevesactivitats ocupa una superfície de261.221 metres quadrats. Se-gons remarquen fonts munici-pals, la modificació “no com-

porta transformació d’usos ur-banístics ni cap augment d’edi-ficabilitat”.

ES CREARÀ UN ‘CENTRAL STREET’La nova ordenació preveu trac-tar el carrer del Cobalt com a cen-tral street i funcionaria com a eixarticulador de la zona. El carrerde Miquel Romeu seria una viade prioritat invertida per facilitar-hi la creació de comerç i restau-ració. També s’ha proposat fer un“parc de les arts” paral·lel a lesvies del ferrocarril.

El carrer de Cobalt es projectarà com a ‘central street’. Foto: Google Maps

Pas endavant per fer realitat el Districte Cultural

Cultura | Una exposició recorda Jiménez-Balaguer El Centre d’Art Tecla Sala acull una mostra que recorda la figura del

pintor riberenc Jiménez-Balaguer. L’exposició es podrà visitar fins al pròxim 19 de maig i recull una cinquantena d’obres de l’artista des del

1965 fins al 2014. Jiménez-Balaguer va morir el 16 d’abril de l’any passat.

RedaccióSANT JOSEP

Sant Josep s’involucra en laSetmana Mundial del CervellSOCIETAT4El Centre CulturalSant Josep ha estat un dels es-pais que ha acollit la celebracióde la Setmana Mundial del Cer-vell, del 14 al 17 de març.

L’objectiu de les jornades haestat donar a conèixer al públicgeneral els estudis que es portena terme en l’àmbit mundial so-bre el cervell humà. És una ini-ciativa dels organitzadors delprograma Pessics de Ciència,que compta amb diversos in-vestigadors.

A Sant Josep, el passat di-mecres 16 de març es va oferir laconferència Memòria i cervell.Som el que recordem?. L’acte vaanar a càrrec de la neurocientí-fica María Martínez de Lagran,la qual va parlar sobre els diver-sos tipus de memòria: imme-diata, a curt termini i a llarg ter-mini, entre altres.

Les biblioteques Tecla Sala,Can Sumarro i Bellvitge i l’Au-ditori Barradas han acollit tam-bé altres activitats.

15 |

Santa Eulàlialínial’H.cat Març 2016

El passat 1 de març la Comissiód’Educació del Parlament vaaprovar per unanimitat instar ala Generalitat a posar en marxala construcció de l’escola PacoCandel, entre altres projecteseducatius que afecten la ciutat.

En el cas de l’escola PacoCandel, concretament, es recla-ma al Govern “elaborar i posaren marxa un calendari per a laconstrucció del nou edifici del’escola”.

A més d’aquesta proposta, eldocument incorpora reclama-cions en altres projectes queafecten la ciutat, com és el cas del’escola Ernest Lluch, per la qualel Parlament insta a “iniciar la li-citació del projecte de construc-ció de l’edifici definitiu”.

Els grups parlamentaris tam-bé demanen “informar sobre lasituació de l’escola Frederic Mis-tral i el calendari previst per re-

tirar les teulades d’uralita delcentre” i “iniciar la seva retirada”.

El grup del PSC, a més, vaafegir una esmena perquè elGovern informés també “sobre lasituació de les escoles MilagrosConsarnau, Busquets i Punset,Joaquim Ruyra i Bernat Metge”.

PARTIDISME?La proposta aprovada per una-nimitat al Parlament va ser pre-sentada el novembre passat pel

grup parlamentari de Ciutadans.La Xarxa Groga de l’Hospitaletha emès recentment un comu-nicat agraint que Ciutadans hagipresentat aquesta moció. Detota manera, però, rebutja l’ús“partidista” que, segons critica,la formació ha fet del cas. Segonsel col·lectiu, Ciutadans s’ha apro-piat “de la lluita dels docents, pa-res i mares de les AMPA i AFA,les quals fa molts anys que llui-ten”, asseguren.

Protesta a l’escola per reclamar l’ampliació. Foto: AFA Paco Candel

El Parlament insta el Govern a construir l’escola Paco CandelRedaccióSANTA EULÀLIA

Sis anys de presó per al líderde la banda Los Menores

JUDICI4El líder de la bandacriminal Los Menores, que va ac-tuar en moltes ocasions al barride Santa Eulàlia, ha estat con-demnat a sis anys i nou mesos depresó. Així ho va sentenciar fauns dies el tribunal de l’Audièn-cia de Barcelona.

El cap de la banda, MalfreRafael Sierra Méndez, era cone-gut com “El Jefe”, “Zero” o “elRey”. Ha estat condemnat pelsdelictes d’organització criminal,amenaces, obstrucció a la justí-cia i tinença il·lícita d’armes.

Quatre membres més de labanda de Los Menores tambéhan estat condemnats. Les sevespenes oscil·len entre els dos anysi sis mesos i l’any de presó, se-gons el cas.

ESCISSIÓ DELS BLACK PANTHERSLos Menores està integrada peruna vintena de joves d’origensud-americà, tots ells adoles-cents. Va néixer l’any 2006, des-prés que s’escindissin de la ban-da dels Black Panthers, ja queaquesta no acceptava menors.

El judici s’ha celebrat a l’Audiència de Barcelona. Foto: Arxiu

Educació | Torna el projecte ‘Cultura emprenedora a l’escola’ Les escoles Milagros Consarnau, la Frederic Mistral, Bernat Desclot i Pompeu Fabra han

participat un any més en el programa Cultura emprenedora a l’escola. El projecte consisteixque cada centre educatiu crea una cooperativa. El passat 10 de març totes van rebre el seu NIF

corresponent i el pròxim 20 de maig presentaran els seus productes en un mercat a l’aire lliure.

Bellvitge| 16


Solidaritat | La Cursa Nocturna col·labora amb l’IDIBELLL’IDIBELL és enguany la causa solidària de la setena edició de la Cursa Nocturna Sport de l’Hospita-let, la qual se celebrarà el pròxim 16 d’abril. Les donacions solidàries dels participants es destinaran

a projectes de biomedicina liderats per investigadors del centre. La cursa se celebra en el marc de les Festes de Primavera i hi participaran més de sis mil corredors [veure pàgina 22].

L’excap financer de l’AE Bells-port, Esteban Obes, ha estat con-demnat a un any i nou mesos depresó per haver falsificat docu-mentació mercantil del polies-portiu Sergio Manzano.

Així ho ha sencenciat el Jut-jat Penal número 14, el qual amés l’ha inhabilitat per a l’exer-cici del sufragi passiu durant eltemps de la condemna. Obestambé haurà de pagar sis eurosal dia durant nou mesos i hauràde respondre a la responsabilitatcivil subsidiària que es determi-ni un cop s’executi la sentència.També haurà de fer-se càrrec delscostos processals.

L’AE Bellsport ha rebut ambsatisfacció la condemna i fa unsdies va emetre un comunicatdient que “l’entitat, la seva jun-ta directiva i gerència resten lliu-res de culpabilitat”. “Desitgempoder recuperar la credibilitat en

el treball que hem estat realitzantdurant els més de 30 anys d’e-xistència”, afegeixen.

Les irregularitats en la gestiódel Sergio Manzano es van des-cobrir fa aproximadament dosanys. Aleshores es van detectarque algunes factures no concor-daven i que s’havien fet transfe-rències irregulars, falsificacionsde documents i hi havia deutesamb Hisenda i la Seguretat So-cial. Davant d’això, l’AE Bellsportva denunciar Obes. Segons un in-

forme de la Intervenció Generalmunicipal, les desviacions pres-supostàries acumulades podriensuperar els 100.000 euros.

UN NOU ESTUDI DE VIABILITATTot i l’escàndol, l’entitat ha seguitgestionant el poliesportiu però haestat sotmesa a un pla de viabi-litat per garantir els serveis. Detota manera, el Ple del mes de ge-ner va acordar que es fes un nouestudi de viabilitat de la gestió delSergio Manzano.

Satisfacció al Bellsport per lacondemna al seu excap financerRedaccióBELLVITGE

L’IES Bellvitge celebra els 50anys del barri amb un muralEDUCACIÓ4Diversos alumnesde Batxillerat de l’Institut Bell-vitge han col·laborat amb l’as-sociació Contorno Urbano perrealitzar un mural que comme-mora el cinquantè aniversaridel barri. Ho van fer els passatsdies 9 i 10 de març i va ser un en-càrrec de l’Associació de veïns iveïnes de Bellvitge.

Els alumnes participants cur-sen la modalitat artística delBatxillerat. En la realització delmural s’han encarregat de pin-tar el fons amb formes abstrac-tes de diversos colors. A sobre,

s’hi han pintat diverses paraulesque formen un text reivindicatiu:“Esforç i lluita, Bellvitge és Bell-vitge”, resa.

MURALISME I ART URBÀL’associació Contorno Urbanoestà formada per diversos artis-tes de la ciutat, a més d’una in-tegradora social i una arquitec-ta. Les seves propostes girenentorn de l’art mural i el grafiticom a “elements actius per di-fondre la cultura i millorar laqualitat de vida de les persones”,segons diuen des de l’entitat.

El mural ha estat encarregat per l’AVV del barri. Foto: Institut Bellvitge

Exterior del poliesportiu. Foto: Sergio Manzano


Pubilla Cases| 18


Joventut | Activitats gratuïtes per fomentar l’anglès El Centre de Creació Multimèdia de Torre Barrina ha reprès els cursos gratuïts per afavorir la

pràctica d’anglès oral entre els joves de la ciutat. Hi ha dos programes, el PlayLH English, per ajoves d’entre 12 i 18 anys, i l’Idiomatic, per a alumnes d’entre 19 i 35 anys. Els tallers començaran

el pròxim 12 d’abril i acabaran el 23 de juny. El període d’inscripcions finalitza el 30 de març.

Les processons a la ciutat se-gueixen en marxa a càrrec de laConfraria 15+1. Els pròxims dies,la ciutat s’omplirà de confrares ipenitents i rememorarà així “lestradicions andaluses”, tal com ex-pressa l’alcaldessa Núria Marín.

La pròxima processó se cele-brarà el divendres 25 de marçamb Nuestra Señora de los Do-lores. El recorregut començarà ala plaça de la Bòbila i passarà perla plaça d’Eivissa, la plaça de laMare de Déu del Pilar, la plaça del’Alzina i l’avinguda de SeveroOchoa i acabarà a la plaça de laBòbila. Es calcula que comenci ales nou del matí i finalitzi a dosquarts de tres de la tarda.

El mateix dia a dos quarts denou del vespre se celebrarà laprocessó del Cristo de la Expira-ción. El recorregut començarà ifinalitzarà al carrer del Molí i pas-sarà per l’avinguda de l’Electri-

citat, el carrer dels Tarongers i laplaça de la Bòbila, entre altres.

El dissabte 26 hi haurà duesprocessons simultànies, una ambel Santo Sepulcro –a les vuit delvespre i començarà a la plaça dela Bòbila– i una amb Nuestra Se-ñora de la Soledad –s’iniciarà ales vuit també a la plaça de la Bò-bila i farà el mateix recorregutque el Santo Sepulcro–.

El diumenge 17 se celebrarà

la darrera processó amb NuestraSeñora de los Remedios. Co-mençarà i acabarà a la plaça dela Bòbila. El tret de sortida es do-narà a un quart de set de la tar-da, aproximadament.

CARRERS ENGALANATSEl president de la Confraria 15+1,Manuel Romera, ha dit que “en-galanaran cada centímetre delscarrers” de la ciutat.

Sortida de la Virgen de los Remedios de l’any passat. Foto: 15+1

Pubilla s’omple de ‘pasos’ i ‘saetas’ de la mà de la 15+1

RedaccióPUBILLA CASES

Jo Nesbø omple la Bòbila en una trobada del Club del LlibreCULTURA4L’escriptor noruecJo Nesbø va omplir la bibliote-ca la Bòbila el passat dijous 17 demarç. Nesbø va ser el convidatdel Club del Libre d’aquest mesi va conversar amb els lectors delclub de lectura del centre sobrediverses qüestions i sobre laseva última obra, Policia.

Les localitats per assistir al’esdeveniment es van exhaurirràpidament, ja que Jo Nesbø ésun dels referents actuals enl’àmbit de la novel·la negra.

Dies abans de la celebracióde l’acte, a través de la Bibliote-ca Virtual els usuaris i usuàries

van poder participar en una en-trevista virtual amb l’autor. Elsinteressats van poder enviar-liuna sèrie de preguntes a travésd’un formulari. El pròxim dijous31 de març se’n publicaran lesrespostes.

LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTORJo Nesbø va néixer a Oslo l’any1960. El 1997 va publicar laseva primera novel·la, Flagger-musmannen, i va ser premiadaamb el Riverton i el Grassnøk-kelen. És conegut principalmentper les seves novel·les negres so-bre l’inspector Harry Hole.

L’autor conversant amb els assistents a l’acte. Foto: Twitter (@Roja_Negra)

19 |

Collblanc-Torrassalínial’H.cat Març 2016

Cultura | Una jornada de foment de la poesia juvenilEl Teatre Joventut va acollir dijous la setzena edició de la Jornada de

Poesia Juvenil de l’Hospitalet. S’hi han presentat un centenar de poesies d’alumnes de Secundària, Batxillerat i cicles formatius de diversos instituts de la ciutat. Es van llegir 55 poemes finalistes i va haver-hi espectacles de dansa.

El Ple municipal va aprovar elpassat divendres 18 de març lacessió a la Generalitat dels te-rrenys del carrer de Montsenyper encabir-hi el nou edifici del’escola Ernest Lluch.

Al nou espai es construiràl’escola d’educació infantil i pri-mària, les quals actualment estaninstal·lades en barracons provi-sionals al carrer de Mas. En to-tal, hi ha 177 alumnes que des delcurs 2011-2012 cursen els seusestudis en aquests mòduls pre-fabricats. Aquest anunci va ser re-but amb alegria per part de laXarxa Groga.

L’alcaldessa Núria Marín hadit que han aprovat la cessiódels terrenys “perquè la Gene-ralitat pugui engegar de formaimmediata el projecte construc-tiu i l’execució de l’obra”. Des dela CUP, però, van assegurar al Pleque la construcció de l’Ernest

Lluch “és una victòria de la Xar-xa Groga”. Abans de l’aprovació,el passat 1 de març el Parla-ment, a través de la Comissió d’E-ducació, havia instat a la Gene-ralitat a dur a terme la licitació del’edifici del centre educatiu.

LES AMPA FAN PINYARecentment es va anunciar la cre-ació d’una coordinadora d’AMPAde Collblanc-Torrassa per “crearun espai comú per tractar tots elstemes que ens preocupin com a

pares i mares”, expliquen en uncomunicat. L’entitat destaca quemolts dels problemes que tenenles AMPA d’aquests barris estanvinculats a la “falta de mitjans, re-cursos, equipaments i espais pera compartir”.

A més, des de la nova plata-forma volen així “dinamitzar elsbarris a través d’activitats con-juntes”. Entre altres, per Setma-na Santa han organitzat una ses-sió d’skate i patins i un concursde còmic.

Membres de l’AMPA al Parlament, l’1 de març. Foto: AMPA Ernest Lluch

L’H cedeix al Govern els terrenysper a l’escola Ernest Lluch

RedaccióLA TORRASSA

Reclamen explicacions per lesvibracions de l’L9 a CollblancCOLLBLANC4El Partit Popularva presentar fa uns dies una ba-teria de preguntes al Parlamentper reclamar explicacions sobreles vibracions detectades en la Lí-nia 9 del metro a Collblanc.

La portaveu del PP a la ciutat,Sonia Esplugas, va demanar ex-plicacions per “conèixer les raonstècniques” d’aquest fenomen. Es-plugas insta a la Generalitat a“avaluar el nivell de risc que com-porta per als veïns”. El mes pas-sat, un dels afectats pel soroll vaexplicar a Línia l’H que tenien el

compromís per part de la Gene-ralitat de buscar solucions al pro-blema. A més, Esplugas ha recla-mat l’alcaldessa que mostri “lamateixa bel·ligerància en aquestassumpte que durant la cam-panya electoral a l’hora de recla-mar infraestructures a l’Estat”.

En l’entrevista a l’alcaldessapublicada en aquest número [veu-re pàgines 8 i 9], Núria Marín as-segura que els veïns “han estat ate-sos pel consistori des de l’inici” iha explicat que estan tractant laqüestió amb la Generalitat.

L’actor Enric Majó repassa la seva trajectòria al Joventut ESPECTACLES4 El Teatre Jo-ventut va acollir el passat diu-menge 13 de març un espectaclecommemoratiu del cinquantèaniversari de l’actor Enric Majósobre els escenaris.

L’obra porta per títol Unavida al teatre i està escrita pel re-conegut dramaturg i guionistaDavid Mamet. Majó va escollir

aquest text per celebrar els seuscinquanta anys dedicant-se al te-atre. Aquesta va ser la primerarepresentació de l’obra.

Majó va començar la seva ca-rrera amb l’obra Després de lacaiguda, d’Arthur Miller. Hatreballat amb Bonnín, Pilar Mirói Sergi Belbel, entre altres, i hatreballat al cinema i a la televisió.

| 20Comarcalínial’H.cat Març 2016

L'economia de les comarques bar-celonines continua mantenint va-riacions positives en ocupació iatur, seguint la tendència que es vainiciar a finals de l’any 2014. Així horeflecteixen les dades de l'Informede conjuntura socioeconòmica dela província de Barcelona, elaboratper l'Àrea de DesenvolupamentEconòmic Local de la Diputació deBarcelona, i que es refereix al quarttrimestre de l’any passat.

L’informe també destaca la con-tinuació de la bona marxa de les ex-portacions i especialment del tu-risme. En canvi, com a dades no tanpositives hi ha el decreixement dela població ocupada femenina(amb un descens del 0,2%) i l’im-portant increment (18%) dels tre-balladors amb contracte temporal.

El document evidencia que lapoblació ocupada estimada aug-menta interanualment un 1,8%,mantenint el seu creixement per

vuitè trimestre consecutiu. D’a-questa manera, la variació inter-anual situa la xifra d'ocupats alquart trimestre de 2015 en2.275.400 persones. L'ocupació fe-menina i masculina, però, es com-porten d'una manera contrària(un augment en els homes del3,8% i un petit retrocés pel que fa

a les dones, d’un 0,2%), mentre quela taxa d'ocupació de 16 a 64 anysse situa en el 65,4%, la xifra més altades de principis de 2009.

Per desè trimestre consecutiudes de l’inici de la crisi es pro-dueix un descens significatiu delsaturats. Les dades de l’Enquesta dePoblació Activa (EPA) del quart tri-mestre de 2015 mostren com elnombre de persones que no tenien

feina ha caigut un 12,7% inter-anual. Així, el nombre total d’atu-rats estimats se situa en 474.400,uns 69.000 menys que l’any ante-rior. L’atur masculí ha baixat un21%, mentre que el femení ho hafet en un 3,5%. La taxa d’atur de 16a 64 anys el quart trimestre de 2015se situa en el 17,3%.

El nombre de beneficiaris deprestacions per desocupació a lademarcació de Barcelona se situaen 205.756 persones en el mes dedesembre de 2015, dada que re-presenta una caiguda interanualdel 15%. Aquesta xifra és la mésbaixa dels darrers anys, amb unataxa de cobertura actual del 60,3%el mes de desembre de 2015 (mésde 26 punts percentuals per sotade l’any 2009). Per tipologia deprestació, la variació interanual ésnegativa en els beneficiaris del ni-vell contributiu (un descens del15%), els de nivell assistencial(menys 14%) i també en els derenda activa d’inserció (reducciódel 17%).

El nombre de centres de cotit-zació registrats (dada que s’apro-

xima al nombre d’empreses) a lescomarques barcelonines el quarttrimestre de 2015 ha augmentat un2,4% interanual, el que represen-ta 4.245 empreses més respecte delmateix període de l’any anterior,una dinàmica que consolida elcreixement que va començar aprincipis de 2014. Això situa el

nombre d’empreses totals d’a-quest quart trimestre en 179.895,xifra, però, encara lluny de les200.000 que hi havia l’any 2005.

EXPORTACIÓ I TURISMEPer altra banda, la demarcació deBarcelona ha exportat béns per unvalor de quasi 9.000 milions d’eu-ros en els dos primers mesos delquart trimestre de 2015, xifra su-

perior a la del mateix període del’any anterior, i continua com la pro-víncia més exportadora amb mol-ta diferència sobre la segona (queés Madrid, amb 4,7 milions). Per ti-pologia dels béns destaquen envolum la fabricació de vehicles,les indústries químiques i farma-cèutiques, la fabricació de maqui-nària, la indústria alimentària i laconfecció. Aquest darrer sector,juntament amb la indústria de fa-bricació de maquinària, són elsque més creixen en el període.

Per últim, durant el quart tri-mestre, 2,4 milions de turistes hanvisitat les comarques barcelonines.Segons l’Enquesta d’Ocupació Ho-telera, el nombre de turistes que leshan visitat entre octubre i desem-bre de 2015 se situa en 2.407.084persones, un 4,1% més que l’any an-terior, cosa que representa el volummés important de viatgers en la sè-rie de dades per un quart trimestre.Pel que fa a l’ocupació, el mes de se-tembre la xifra era d’un 43,7%,dada que suposa un augment dedos punts respecte del mateix pe-ríode de l’any anterior.

En la bona direcció» Ocupació, exportacions i turisme es consoliden com els punts forts de l’economia barcelonina

» Un estudi de la Diputació de Barcelona confirma la tendència a l’alça dels principals indicadors

La xifra de personesamb feina creix per

vuitè trimestre seguit

RedaccióL’HOSPITALET

La demarcació de Barcelona continua sent la més exportadora (esquerra) al mateix temps que segueix atraient milions de turistes (dreta). Fotos: iStock i Age fotostock

La demarcació va rebre 2,4 milions de

turistes en tres mesos

21 |

Comerçlínial’H.cat Març 2016

El consistori hospitalenc va pre-miar els 52 establiments co-mercials més antics de la ciutat.En un acte celebrat el passat 7 demarç al Joventut, l’alcaldessaNúria Marín, va atorgar el re-coneixement a aquestes boti-gues, algunes de les quals datende mitjans dels anys trenta.

Els premiats van rebre unadistinció i un diploma. Hi ha es-tabliments comercials recone-guts a tots els barris de la ciutat.Un d’ells, Mobles Occident, es vafundar a la dècada dels trenta, enconcret l’any 1933. La resta vanéixer entre els anys quaranta iseixanta.

Els premiats havien de com-plir els requisits d’haver-se fun-dat abans del 1969 i de seguir ac-tius en l’actualitat gràcies a lacontinuïtat generacional. “Totsells s’han hagut d’adaptar alllarg dels anys als canvis so-

cials i demogràfics que ha ex-perimentat l’Hospitalet”, des-taquen fonts municipals.

MENCIONS ESPECIALSA més de la cinquantena de co-merços reconeguts, l’Ajunta-ment va lliurar dues mencionsespecials. Una d’elles la va rebreLluís Murlà, president del mer-cat de Santa Eulàlia, i l’altra, Mi-reia López, presidenta de l’as-

sociació de comerciants de San-ta Eulàlia.

El consistori ha destacat“l’activisme” de Murlà “al cap-davant dels mercats, des d’on hadut a terme accions dinamitza-dores”. López ha estat recone-guda pel seu paper dinamitza-dor i per impulsar “nombrosesaccions i projectes innovadorsper afavorir el comerç”, segonsfonts municipals.

El consistori homenatja les 50 botigues més antigues

Gastronomia | Acaba el QuintoTapa amb més de 53.000 degustacions La tercera edició del QuintoTapa ha finalitzat amb èxit. Des del passat 25 de febrer fins al 13 de març,

35 restauradors locals van servir un total de 55 propostes de Tapes Km 0 o Tapes de la casa amb un quinto Moritz. Segons els organitzadors, el resultat final de les tapes vengudes ha superat les 53.000. A

l’esdeveniment s’han afegit enguany els barris Centre, Collblanc, Santa Eulàlia, Gran Via Sud i Sant Josep.


Montserrat Vilalta, novadirectora general de ComerçNOMENAMENT4La Generali-tat ha nomenat Montserrat Vi-lalta com a nova directora ge-neral de Comerç, un càrrec quefins ara havia ocupat JosepMaria Recasens, que es va aco-miadar definitivament.

Nascuda a Barcelona l’any1965, Vilalta és llicenciada enCiències Econòmiques per laUniversitat de Barcelona, doc-torand en Direcció i Organit-zació d’Empreses a la PompeuFabra i diplomada en Màrque-

ting de Serveis (ESADE) i enAlta Direcció en Vendes (IESE).

La nova directora general hadesenvolupat la seva carreraprofessional principalment enel sector de les organitzacionsempresarials i la consultoriaestratègica i de màrqueting enempreses de comerç.

Vilalta també ha estat sub-directora general de l’Associa-ció Multisectorial d’Empreses(AMEC) i directora de l’orga-nització Comertia.

La històrica Vespa Ballart ha estat una de les premiades. Foto: Google Maps

Foto de família amb els homenatjats. Foto: Ajuntament

Esports| 22


Una de les cites més emblemà-tiques del calendari atlètic decasa nostra ja és molt a prop. Eldissabte 16 d’abril se celebrarà lasetena edició de la Cursa Noc-turna de l’Hospitalet, una provaque creix any rere any i quepresenta l’atractiu afegit de có-rrer en un moment del dia pocconvencional.

La plaça d’Europa serà el puntde sortida per a les dues distànciesque els participants podran triar,la de 5 o la de 10 qulòmetres. L’a-vinguda del Carrilet, la Granvia oel carrer d’Amadeu Torner seranels grans escenaris de l’itinerari dela prova, que un any més co-mençarà a les 9 de la nit.

Les inscripcions es podranformalitzar fins al dia 8 d’abril adiferents poliesportius i comer-

ços de la ciutat i de Barcelona ifins al dia 13 d’abril al portal webde la competició fins que s’arri-bi als 6.000 participants.

ÈXIT DE LA CURSA APEL·LESPer altra banda, el passat 28 defebrer es va disputar una nova

edició de la cursa Corre amb l’A-pel·les al barri de Sanfeliu.

Andrés Acuña i Florence Ber-tholet van ser els més ràpids enla cursa llarga, mentre que en lacategoria de la milla van acon-seguir la victòria Carles Roja iIria Belmonte.

Una imatge de la cursa de l’any passat. Foto: CN

La ciutat es prepara per a unanova edició de la Cursa Nocturna

» La prova celebrarà el seu setè aniversari dissabte 16 d’abril» Els participants podran triar entre les distàncies de 5 i 10 quilòmetres

Una nova ‘app’ permet fer esport i conèixer la ciutatSALUT4Caminar i fer una vidasaludable al mateix temps que esdescobreixen els racons més in-teressants de la ciutat és moltmés fàcil amb CiutatLHon, unaaplicació que han desenvolu-pat a la Universitat Pompeu Fa-bra amb la col·laboració d’Al-quimia i de Torre Barrina.

Aquesta aplicació és una au-dioaventura que proposa dife-rents rutes per punts emble-màtics de la ciutat. Seguint lesinstruccions que l’usuari rep esva completant el recorregut al-

hora que es van desbloquejantfragments d’àudio que permetencontinuar el trajecte. Un cop escompleta tota la història, a lapantalla del mòbil es podenveure dades com el temps in-vertit i els quilòmetres caminats.

CiutatLHon està pensat pera persones de totes les edats icondició física i se suma a altrespropostes del projecte d’esportsi salut L’Hospitalet on i a dife-rents iniciatives sobre seguretatciutadana, civisme i impuls del’activitat cultural.

‘Chaca’ Real s’enfrontarà al’ucraïnès Karpets a BarcelonaBOXA4Isaac Chaca Real ja estàpreparat per a la seva pròximalluita. El veterà púgil de la To-rrassa s’enfrontarà a l’ucraïnèsArtem Karpets a la vetllada Con-tra viento y marea que la pro-moció Gallego Prada celebrarà alpavelló de la Vall d’Hebron el dia1 d’abril a les 9 del vespre.

Real –14 victòries, 1 derrotai 1 empat– serà una de les gransatraccions de la nit i arriba aaquest enfrontament havent

guanyat 4 dels darrers 5 com-bats, un per K.O., dos per deci-sió arbitral i l’altre per decisiódels jutges. Chaca vol comprovarel seu nivell per saber si pot tor-nar a lluitar pel campionat d’Eu-ropa en categoria super welter.

El seu rival –21 victòries i no-més 1 derrota– és un púgil quesupera el metre i 80 centímetresque sap aprofitar el seu avantatgeper mantenir l’oponent a dis-tància i desgastar-lo físicament.

Ciclisme | La Volta a Catalunya podria decidir-se a la ciutatLa ciutat tindrà un gran protagonisme en la classificació final de la Volta. La setena i

última etapa, que tindrà el seu origen i final a la muntanya de Montjuïc, recorrerà unapart important de l’avinguda de la Granvia i per la carretera Antiga del Prat. Tots els

favorits intentaran adjudicar-se l’etapa per pujar al graó més alt del podi a Barcelona.


El CE l’Hospitalet escollirà nou president el 10 d’abril

FUTBOL4Els socis del Centred’Esports l’Hospitalet ja saben ladata en la qual triaran el seu noumàxim mandatari. Serà el 10d’abril, el dia en el qual es cul-minarà el calendari electoralque va arrencar el passat 26 defebrer amb la convocatòria delscomicis.

D’aleshores ençà, s’ha fetl’exposició del cens i la presen-tació de reclamacions, d’acordamb l’article 16.b dels estatuts

del club i la resolució de recla-macions per la Junta Electoral iaprovació del cens definitiu,procediment que es va comple-tar el passat dia 19.

Entre el 20 i el 25 d’aquestmes es podran presentar lescandidatures i entre el 26 i el 29s’anunciaran les llistes que op-taran a les eleccions. Entre el 30de març i el 8 d’abril es farà lacampanya, que s’acabarà el dia9 amb la jornada de reflexió.

Castellano va anunciar la convocatòria a finals de febrer. Foto: CELH

23 | Agenda línial’H.catMarç 2016

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 31 DE MARÇ20:30 La secreta dansa. Concert del cantant Ales-sio Arena, que presenta el seu segon àlbumd’estudi gravat entre Barcelona i Madrid. Enel marc del Festival Barnasants. Lloc: Audi-tori Barradas.

A PARTIR DEL 29 DE MARÇMatí-TardaCom Gestionar emocions en situacions

de conflicte (suport al teixit empresarial 2016Diputació de Barcelona). Els objectius del curssón aprendre a gestionar les diferències de for-ma efectiva. Lloc: Gornal Activa.

DIVENDRES 15 D’ABRILConsultar horaris Cine Fòrum: Techo y comi-da, dirigida per Juan Miguel del Castillo i pro-duïda per Diversa Audiovisual. Organitzat pelGrup de Joves Santa Gemma. Lloc: Centre Cul-tural la Bòbila.

A PARTIR DEL 4 D’ABRILMatí-Tarda Exposició de dibuixos: Dibuixos

six de H.F. Sabélico. L’artista ha conreat el di-buix amb ploma entorn d’una temàtica ins-pirada principalment en la figura humana.Lloc: Centre Cultural la Bòbila.

FINS AL 29 DE MAIGMatí-Tarda L’Hospitalet recorda el pintor Ji-ménez- Balaguer, nascut a la ciutat i que vairrompre a l’escena artística catalana en la dè-cada dels anys cinquanta. Lloc: Centre d’ArtTecla Sala.

DIMECRES 23 DE MARÇ18:00 Vacances a la biblioteca: Contes d’animals+ Concurs de Dibuix. Durada aproximada del’activitat: una hora. Lloc: Biblioteca CentralTecla Sala.

DIVENDRES 8 D’ABRIL17:30 Cinema infantil: Matilda, de Danny De-Vito. Matilda és una nena molt curiosa i in-tel·ligent, tot el contrari que els seus pares,que solen ignorar-la. Inspirada en la novel·lade Roald Dahl. Lloc: Biblioteca Josep Janés.

DIUMENGE 27 DE MARÇ12:00 Partit de futbol de l’Hospi en la jornada31 de segona divisió B. Es disputarà al campmunicipal de la Feixa Llarga contra la UE Cor-nellà.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Concurs infantil amb el qual es posa aprova la memòria dels més petits i elsseus coneixements dels contes tradi-cionals, en el marc del Dia Internacionaldel Llibre Infantil i Juvenil. Lloc: Bi-blioteca Central Tecla Sala.

Concurs ‘Personatges amagats’ per a infants

Fins al 9 d’abril

Es practicaran les pressions, mobilit-zacions i formes de contacte senzillespròpies de la reflexologia i el shiatsuque són d'utilitat al dia a dia. En el marcde la Primavera Jove (de 18 a 35anys). Lloc: Espai Brotes.

Reflexologia i shiatsu per al benestar corporal

De l’1 al 15 d’abril

La pel·lícula escollida per a la projec-ció d'aquest mes a la biblioteca ha es-tat The Martian. Adaptació cinema-togràfica de la novel·la El marciano,d'Andy Weir. Lloc: Can Sumarro.

Dimecres de Cinema: ‘Marte’ (‘The Martian’)

Ds. 9 d’abril a les 18:00

Cursa atlètica per circuit urbà (5km i10km), que se celebra de nit en el marcde les Festes de Primavera. El punt desortida i arribada tindrà lloc el vespredel dissabte a la plaça d'Europa.

7a Cursa nocturna Sport Ciutat de L'HospitaletDs. 16 d’abril a les 21:00

| 24 Pròxima edició: 18 d’abrillínial’H.cat Març 2016

Documents

Linia lhospitalet 33