Liniasantandreu 45

redacció: 93 624 25 17 - [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniasantandreu

Març de 2014 · Núm.45 · www.liniasantandreu.cat

Solidaritat pàg 8Joves amb síndrome deDown acompanyen lagent gran a Trinitat Vella

Salut pàg 9Recullen dades sobreles llistes d’espera alscentres sanitaris públics

Comerç pàg 12L’Eix Sant Andreu engega els ‘dimecres del client’

Esports pàg 13Rosa M. Laguna, guardonadaals premis Dona i Esport

Les botigues històriques volenser patrimoni de la ciutat

Els comerços antics en risc de tancar, molts d’ells a Sant Andreu, no es conformen amb el pla de l’Ajuntament pàg 3

Obres reactivadespàg 8

Els treballs de l’estació de la Sagrera entren en una nova fase

Foto

: Jav

ierito

92

Educació pàg 9Polèmica pel trasllatdels barracons del’escola La Maquinista

Política pàg 8Oriol Junqueras parlad’independència alBon Pastor i la Sagrera

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2

Març 2014líniasantandreu.cat

3 | En Portada Març 2014 líniasantandreu.cat

Han format part del paisatgeurbà de la ciutat durant les da-rreres dècades d’història. Handonat un gran servei i una aten-ció personalitzada i propera, devegades inexistent a les grans su-perfícies. I ara molts establimentsemblemàtics de la ciutat estan enperill de desaparèixer per diver-ses raons, com la inviabilitat delseu negoci, la manca de successióo l’augment dels lloguers dels lo-cals a causa de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU) a finals d’any.

Per tal de capgirar aquesta si-tuació, el govern municipal vapresentar fa dies una bateria demesures amb l’objectiu de “prote-

gir i promocionar” aquests esta-bliments antics. Entre d’altres,s’ha elaborat un llistat de comer-ços emblemàtics de la ciutat –elconsistori calcula que n’hi ha uns400, quaranta d’ells a Sant An-dreu– per part d’una comissióespecial i s’han suspès provisio-nalment les llicències d’obres id’activitat per impedir que es pu-guin transformar els locals o des-mantellar la seva activitat. “El Plavol garantir la conservació patri-monial i el seu valor comercial”, ex-plica Raimond Blasi, regidor deComerç, Consum i Mercats.

UN PLA INSUFICIENT?Per a l’Associació EstablimentsEmblemàtics aquesta mesura degovern “no soluciona res”, se-gons explica a Línia Sant AndreuJosep M. Roig, secretari de l’as-sociació. “Portem tres anys de-

nunciant la situació dels nostrescomerços i el partit de govern hapassat del tema fins ara, quan lapressió mediàtica és més intensa”,afegeix Roig, que posa en valor l’e-xistència d’aquests tipus d’esta-bliments històrics.

Des d’Establiments Emble-màtics es demana a l’Ajunta-ment que aquestes botigues si-guin declarades patrimoni dela ciutat i asseguren que el go-vern municipal “està més inte-ressat en el negoci de les gransmarques”, que són les que sovintocupen els espais que deixenels comerços antics que han ha-gut de tancar, com la LlibreriaCatalònia o Joguines Monforte.Però la llista dels que figuren alcatàleg publicat per l’Ajunta-ment, com la Farmàcia Guinart,la Fleca Girabalt o Bervic, entred’altres, és encara més llarga.

El tancament de la memòria» L’Ajuntament impulsa el pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar

» L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res”

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

REDACCIÓ4Els propietaris delsestabliments emblemàtics de laciutat tenen marcat aquest 2014com l’any de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU), que dispara els llo-guers d’aquests comerços. Moltsd’ells no poden fer front a les no-ves tarifes que imposen els pro-pietaris dels locals i es troben enrisc de tancament.

La Llei 29/1994, de 24 de no-vembre, d’Arrendaments Ur-bans, permet extingir de coptots els contractes de lloguer delocals comercials signats abansde l’any 1994. Aquesta llei, però,va introduir una moratòria de

vint anys perquè tots els localsllogats abans del 1985 mantin-guessin la renda antiga. El tempss’esgota i el degoteig de comer-ços històrics que corren perill oestan tancant no té aturador.

L’alarma social i la pressiódels comerciants està obligantl’Ajuntament a treballar per talde frenar el desastre. Tanma-teix, la problemàtica d’aquestscomerços, a banda de la llei d’a-rrendaments, és també sovint lamanca de successió o la invia-bilitat del negoci. Uns elementsque posen en perill la històriacomercial i la memòria de laciutat de Barcelona.

Any 2015: la fi de lamoratòria de la LAU

Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que va tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez

Març 2014

Districte| 4

líniasantandreu.cat

L’Ajuntament i el Reial Automò-bil Club de Catalunya (RACC)s’han associat per dur a terme unacampanya de millora de la segu-retat viària de les persones grans.Aquest col·lectiu és un dels mésvulnerables a la carretera i tindràaviat una gran presència en la so-cietat. Per això, les dues institu-cions uneixen esforços per cons-cienciar de la importància de pre-venir accidents.

Aquesta campanya del con-sistori i el RACC compta tambéamb la col·laboració de la Fede-ració Internacional de l’Automò-bil (FIA) i la FIA Foundation, iconsisteix en l’edició de 30.000díptics amb missatges per alsconductors i per a les personesgrans, a banda de 1.000 cartellsamb els missatges de la campan-ya. Els continguts s’han elaboratconjuntament entre la Comis-

sionada de la Gent Gran de l’A-juntament, l’àrea de Seguretat iMobilitat i el RACC. S’han elabo-rat dos formats de díptics: uns quevan adreçats als conductors i quealerten de la importància de vigi-lar amb les persones grans que

van a peu, i uns altres adreçats ales persones grans vianants.

Els primers inclouen consellscom extremar les mesures deprecaució en els passos de via-nants, tenint en compte que lespersones grans tenen major difi-cultat per pujar i baixar de la vo-rera i menys agilitat en creuar el

carrer. També que les personesgrans es desorienten amb més fa-cilitat i pot ser que creuin per zo-nes no habilitades. En els dípticsadreçats a la gent gran s’aconse-lla caminar sempre per la vorerai lluny de la calçada, travessar pelpas de vianants quan estigui verd,i ser visibles, portant roba clara ipassant per zones il·luminadesquan és de nit. Els díptics es re-partiran en diversos equipaments.

UN TREBALL CONTINUATEl consistori treballa des del mesd’octubre en la campanya Gràciesper pensar en mi. Perquè circu-les amb compte, m'agrada viureamb tu, en la qual es conscienciaals conductors de la necessitat deconviure amb altres actors de lamobilitat més febles com els ci-clistes, els vianants i en especial lagent gran.

També el RACC ha fet passosen la millora de la prevenció,amb l’estudi Envellir en movi-mentque revela que el 75% de lagent gran es desplaça caminant.

Més seguretat per a la gent gran» L’Ajuntament i el RACC engeguen una campanya per millorar la seguretat viària de les persones grans

» El consistori també treballa per assegurar que la població de més edat rebi un bon tracte

RedaccióSANT ANDREU

SOCIETAT4La campanya de pre-venció viària no és l’única que elconsistori tira endavant per mi-llorar la vida de la gent gran. Eljuny de l’any passat es va pre-sentar una mesura de govern perpromoure el bon tracte a lespersones grans. Això implica di-verses accions per aconseguirque es tingui una mirada positi-va de la vellesa i que es recone-

guin les necessitats de les per-sones grans i combatre els pre-judicis i estereotips.

Aquestes accions van des dela formació als professionals es-pecialitzats en el tracte a aquestcol·lectiu fins a la sensibilitzacióde la ciutadania, l’apoderamenta les persones grans dels seusdrets i llibertats, i revisar el pro-tocol de detecció i intervenció.

Promoure el bon tracte

Es repartiran30.000 díptics amb

consells per als conductors i per

a la gent gran

Impulsen una campanya per millorar la seguretat viària de la gent gran. Fotos: Ajuntament

Prevenció | Repartiment de díptics en diversos puntsEls díptics adreçats als conductors es poden trobar a les delegacions del RACC, a les OAC’s, a l’oficina per a

abonats a l’àrea verda, al Bicing, i a les diferents Unitats Territorials de la Guàrdia Urbana, entre altres espais. Els que van adreçats a les persones grans que van a peu es distribuiran als casals de la gent gran,centres cívics, CAPs, biblioteques, i durant les xerrades sobre seguretat viària que fa la Guàrdia Urbana.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 |

Març 2014 líniasantandreu.cat

| 6Cartes dels lectorsMarç 2014líniasantandreu.cat

Un diari plural Un diari participatiu

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els firmants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

@pepturmo: #consultamigdia És impor-tant que el món vegi, el pròxim dia 8 d'abril,que el Parlament Espanyol diu no a podervotar!

@Pere_TorresG: L'escassetat sobtada(d'aigua, d'energia i d'aliments) ens re-corda, ni que sigui de passada, que vivimen una abundància només aparent.

@DavidGR1714: L'editorial d’El País sobrel'ANC és idèntic al de l’ABC, i certifica quedretes i esquerres espanyoles són exacta-ment el mateix respecte a Catalunya.

El senyor José Manuel García-Margallo, ministre d’assumptesexteriors d’Espanya, no para defer advertiments, amenaces i pro-nòstics de què ens passarà als ca-talans si continuem pel mal camí,entestats a voler fer un procés dereferèndum per votar- lo a les ur-nes. Crec sincerament, que el se-nyor ministre pateix estrabisme,perquè si mira cap a Catalunya iveu Crimea, n’és una prova defi-nitiva i no em refereixo a un es-trabisme òptic sinó mental i polí-tic. Desviar el punt de vista des deCrimea cap a Catalunya afirmantque “el paral·lelisme és absolut” ésd’una simplicitat ratllant la gro-lleria, els dos casos no tenen res aveure i estan als antípodes un del’altre, i fa un discurs sense el mésmínim respecte ni sensibilitat peraquells ciutadans que defensenpacíficament i democràticamentel seu dret a decidir.

És clar que es pot estar en con-tra d’aquesta opció, però es potfer amb ni que sigui una mica definezza política i sense excretarmentides clamoroses sobre ArturMas, Oriol Junqueras, ANC, Òm-nium, etc., etc. Els catalans quesón independentistes, per a ell,continuen sent espanyols o no?Si és que sí, com pot menysprear,insultar i maltractar a tres milionsd’espanyols pel cap baix? Aten-ció! Es posa molt d’èmfasi en elcontrovertit tema de les BalancesFiscals que ens van en contra,però crec que és molt més impor-tant seguir treballant sense des-cans per fer un país millor i així sicomparem amb Espanya les Ba-lances Democràtiques, aquestessí que s’inclinaran inexorable-ment a favor de Catalunya.

4Margalloper Jordi Lleal

El 7 de juny de 2005 apareix elprimer manifest de Ciudadanoscreat per alguns intel·lectuals.

Ciudadanos diu que la lliber-tat i la igualtat de les personesestà per davant de les llengües iles banderes. Que els drets nosón dels territoris, sinó dels ciu-tadans. Proclamant un rebuig aqualsevol caràcter d’identitat na-cional. Denuncien l’abús dels na-cionalismes. Diuen no a tots elsnacionalismes.

Rivera advoca per una Espa-nya uninacional. El seu eslògan aEspanya és “Juntos Podemos” iel partit passa a dir-se “Movi-miento Ciudadano”. Ciudadanosvol regenerar la política i apostaper tancar el model autonòmic iblindar les competències exclu-sives de l’Estat. Parla d’una Es-panya plural, però unida. Ciu-dadanos està per la monarquiaconstitucional com a forma degovern, es cataloga com d’es-querra no nacionalista, partidà-ria del liberalisme progressista idel socialisme democràtic ambuna defensa dels drets individu-als i drets socials. Ciudadanos diuque l’actual generació no ha deretre comptes del passat, ni ha desituar-se en un bàndol determi-nat. Ciudadanos diu que en els

mitjans catalans es poden trobarexemples de manipulació moltfreqüent. Vist tot plegat, Ciuda-danos és un poti-poti, un desga-vell d’idees contradictòries quebusca la confusió, la utilitzaciódel desori amb mètodes emotiusi irracionals per estimular elssentiments dels ciutadans cap al’acceptació de programes con-traris als proposats. Ciudadanosobra de manera fraudulenta i,per tant, el nom no fa l’essència.

Veiem algunes contradic-cions: 1. Els drets són dels ciuta-dans, no dels territoris. Peròaquests estan habitats per ciuta-dans que tenen drets individualsi col·lectius com a poble, que par-len una llengua i s’identifiquenamb una identitat nacional queté com a símbols les banderes.

2. Si es proclama un veritablerebuig a tots els nacionalismes, aqualsevol identitat nacional o ban-dera, aleshores per què nomésvan contra el nacionalisme catalài la llengua catalana i, en canvi, vanamb banderes espanyoles i diuenque Espanya és uninacional?

3. Si volen regenerar la polí-tica, hauríem de veure els orí-gens, l’evolució i la formació delsseus representants. Els Ciudada-nos no són ciutadans.

#TotsAmbL’ANC#VolemVotar

4El nom no fa la cosaper Francesc Bonastre

#BéEscàs

Fins a l’any passat no m’haviaadonat de la importància estra-tègica de tots els 11 de març, queòbviament és un referent de comevoluciona el procés respecte del’anterior 11 de setembre, i tambéde cara al pròxim 11 de setem-bre. El del 2014, serà més im-portant encara als dos anteriors.

Deixeu-me que reflexionirespecte d’aquestes dues pers-pectives. Els sis mesos que hanpassat des de la Via Catalana,presenten un balanç, en general,positiu, tot i que no hem de pen-sar que ja tot està fet. El procésavança a batzegades. Semblaque s’atura i de sobte fa un pasde gegant. Això és el que ha pas-sat en els darrers sis mesos. Des-prés de l’èxit de la Via i del seuimpacte internacional, el procésva entrar en camins estrets i apoc a poc semblava que totanava a caure pel pedregar.

El progressiu allunyamentdels socialistes, ha acabat sentdefinitiu. I l’actitud del governespanyol ha estat duríssima, nodonant mostres de cap flexibili-tat. Per altra banda, el pols s’hatraslladat sobretot a l’escenariinternacional, fins al punt queels espanyols van intentar im-plicar el mateix Obama, fracas-sant. L’ofensiva exterior espa-nyola ha estat un desastre rereun altre, amb ridículs espanto-sos. En el front interior, es veiaamb desesperació com s’acos-tava el mes de desembre i el més

calent era a l’aigüera: la data i lapregunta. De cop i volta, tot vacanviar, i CiU, ERC, ICV-EUiA ila CUP, en una acció audaç vanconsensuar aquests dos temes.Va ser com una glopada d’oxi-gen a algú que s’estava ofegant.La situació va canviar com unmitjó, i de nou l’optimisme vaconsolidar-se entre els catalansfavorables a la Independència.Tot semblava indicar que el se-güent pas era un govern de co-alició CiU-ERC, però de seguidaes va veure que era un miratge.Nova decepció, tot i que d’im-portància relativa. Artur Mashavia sortit reforçat de l’acord, iaixò malgrat les punyalades re-iterades del seu soci, en Duran iLleida, que no pot pair de cap deles maneres els èxits de Mas.

Però on realment va fer mall’acord de desembre va ser en elbloc espanyol. Com sempre,Madrid es va quedar amb carade pòquer, perquè no s’espera-ven que s’arribés a un acord.L’histerisme catalanòfob vapujar encara més, i les crides detall ètnic adreçades als catalansnascuts a la resta de l’Estat, esvan multiplicar. Així com lesamenaces, el foment del terror, il’advertència que caurien sobreCatalunya totes les plagues bí-bliques, fins que el mateix Gar-cia-Margallo, ha advertit queuna Catalunya independent va-garà eternament, pels seglesdels segles, per l’espai sideral.

per Josep Sort

4Els 11 de març i la Via Catalana

líniasantandreu.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] Març 2014 líniasantandreu.cat

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

@eightercua: L'ABC vol il·legalitzar l'ANC.Jo vull il·legalitzar la Fundació Franco o lesFAES i no puc. A més reben fons públics,i l'ANC no.

@salvadorcardus: Si una cosa m'emprenyaés que em perdonin la vida! Rajoy diu queni els independentistes es mereixen unaCatalunya "empobrida”.

@cristina_pardo: Secretario de Estado deSeguridad: "el disparo de pelotas de gomano causó escenas de pánico en Ceuta".Nada, lo normal es que te entre la risa.

Va deixar dit Winston Churchill, primerministre britànic durant la II GuerraMundial, que els feixistes del futur es di-rien a si mateixos antifeixistes.

Churchill es va quedar curt. Els fei-xistes del futur, no contents amb pro-clamar-se antifeixistes, s’han atrevit,passats els anys, a proclamar-se defen-sors de la democràcia. En el cas espanyol,el cas que ens ocupa per ser part de Ca-talunya, una comunitat autònoma del’Estat espanyol, la democràcia s’haequiparat de forma ràpida i simple a unaaltra paraula anomenada Constitució, detal manera que els feixistes d’avui de-fensen amb convicció cega que ambdu-es paraules són sinònimes.

Deia un estudi recent, que l’Estat es-panyol era l’Estat d’Europa amb el tempsmitjà de reforma de la seva constituciómés alt: 17,5 anys. Aquesta xifra és el re-sultat de dividir el nombre de reformesque la Constitució espanyola ha tingut en35 anys d’existència, és a dir, dues. La pri-mera reforma es va haver de fer per en-trar a formar part de la Unió Europea; lasegona, molt més recent, per limitarconstitucionalment el dèficit de l’Estat.Sense menysprear els efectes que aques-tes dues reformes han tingut i tenen so-bre la realitat actual, podríem arribar aconsiderar que, tenint en compte l’ex-tensió i el contingut del text constitu-cional espanyol, la Constitució espa-nyola no s’ha reformat mai.

Així doncs, contraposant el tempsmitjà de reforma constitucional delspaïsos occidentals (5 anys) al de l’Estat

espanyol (17,5 anys sent puristes, 35 iaugmentant sent realistes) ens trobemque el cas espanyol és, una vegada més,un cas excepcional. Existeix, en el cas delconstitucionalisme espanyol, una altradada excepcional que convé recordar:l’Estat espanyol ha tingut, al llarg de lahistòria, més constitucions que ningú,tantes com dotze.

Veieu alguna relació entre la inca-pacitat manifesta de l’Estat espanyolper reformar constitucions i l’existènciade dotze constitucions diferents? Si ésaixí, jo hi trobo dues explicacions: la pri-mera i més simple és que sou uns auto-ritaristes. La segona i més complexa d’ex-plicar és que el constitucionalisme es-panyol, si em permeteu l’ús d’aquesta ex-pressió, ha estat sempre una eina d’a-plicació restrictiva, enfront d’altres lleisfonamentals d’aplicació oberta. Dotzeconstitucions espanyoles després, algúhauria d’haver après, Meseta enllà, queno se li poden posar portes al camp o, diten altres paraules, que o els textos legalss’adapten a la realitat o la realitat acabaadaptant els textos legals. Per a més se-nyes, només cal recordar què diu algu-na constitució espanyola: “La nació es-panyola la formen els espanyols d’amb-dós hemisferis”.

Els catalans i les catalanes afrontemun procés, el del nostre alliberament na-cional, amb les armes més poderoses quehem après de la història: la raó, la pa-raula, la pau i el vot; i el vot, diguin el quediguin els feixistes d’ahir o de demà, ésdemocràcia.

4Votar és democràciaper Carles Caballero

por Carmen Santana (PP de Sant Andreu)

Al señor director de Línia Sant Andreu:En relación a la información aparecidaen su publicación número 44 de fecha26-02-2014 relacionada con el tema "delos legionarios", debo manifestarlesmi opinión sobre la misma.

El tratamiento que dan de la infor-mación, tanto en portada como en lapágina número 8, desde mi punto devista no se ajusta a la realidad.

Debo decirle que se trata de una aso-ciación legamente registrada, tanto enla Generalitat como en el Ayunta-miento, ubicada en un espacio dentrode lo que fueron viviendas militares.También quiero recordar que ni laasociación de manera global ni ningu-no de sus asociados han dado motivo

o causado el menor incidente, ni en elbarrio, ni en el distrito ni en la ciudad.

Además, quiero añadir que el cla-mor, que su publicación resalta en ta-maño de catástrofe, o la forma de tomarla fotografía interior para no mostrar larealidad de la grandiosa manifestación,dice muy poco de lo que debe ser unainformación veraz. Y tanto usted comoyo sabemos qué nombre se puede dara este tipo de "noticias".

Desearía que, en el futuro, tratarausted la información, en general, en sujusta medida, pues siendo fiel lectora deesta publicación, todos necesitamosla verdad para trabajar conjuntamen-te, cada uno desde su puesto, por el biendel barrio y del distrito.

Creieu que estaran les institucions i lapremsa del nostre país a l’alçada de laimportància que té aquesta efemèrideper reconèixer-la? No trigarem gairesdies a veure-ho, però d’entrada ens calcomençar amb un record entranyablepels companys que ens han deixat,uns en la lluita durant aquells anys tandurs, i molts altres després, algunsmassa recentment.

No tinc cap intenció de discutirper enèsima vegada sobre el paper fo-namental que va tenir el MDT, perquèestic cansat de polèmiques amb nousindependentistes que justifiquen enles contradiccions d’aquell momentles seves actituds patriòticament dis-tretes d’aleshores. En tinc prou recor-dant la il·lusió i el sacrifici d’aquellsanys, ja tan llunyans. Què feia jo aquellmarç de 1984?

No és fàcil fer un exercici de me-mòria, perquè guardàvem pocs pa-

pers i menys fotos, i el deterioramentcognitiu comença a treure el nas apartir dels cinquanta. Però recordoque durant l’any anterior en Toni Vi-llaescusa, l’Antònia, el Josep, la Pilar,el Cesc, el Julià… ens trobàvem im-mersos en la construcció del Movimentde Defensa de la Terra, entre Sant Boii Martorell. En aquells primers mesosde 1984 érem només quatre, però ensfèiem veure molt, o això deien els ve-ïns. Precisament el verb “Fer” era unamena de lema del Grup de Defensa dela Terra de Martorell.

Tinc constància que aquell març ha-víem fet un petit homenatge particularal Xavier Romeu, mort uns mesos en-rere, amb la lectura d’una de les sevesobres. Una altra curiositat de l’època ésque recordo que mentre preparàvempancartes també sonaven cançons enespanyol, en concret nicaragüenquessandinistes: “Pàtria o Mort”.

per Manel Fantassin

4“De los legionarios”

430 anys del MDT

Març 2014

Sant Andreu| 8


Les obres de la Sagrera han en-trat en una nova fase. “Irrever-sible”, segons l’alcalde de la ciu-tat, Xavier Trias. El passat 7 demarç es van reprendre els tre-balls a la futura estació de la Sa-grera després de molts mesos deritme molt lent i pocs avenços.

De fet, l’alcalde ja haviaanunciat el compromís de laministra de Foment, Ana Pastor,que les obres es reprendrienabans del 15 de març, desprésque es reunissin conjuntamentamb el ministre d’Hisenda, Cris-tòbal Montoro.

Trias considera que aquestesobres “són molt importants” irecorda que un cop comença“no poden parar, són irreversi-bles”. La nova fase d’actuacióimplica excavacions al subsòl,

per sota el nivell freàtic. Aixòobligarà a bombejar aigua cons-tantment, ja que si no la pressiópodria destrossar els treballsfets fins ara, i a mantenir el rit-me de les obres. La zona exca-vada ha d’acollir els fonamentsde l’estructura de la futura es-tació. Les associacions de veïnshan protestat en diverses oca-sions per l’aturada de les obresdurant un temps.

L'estiu passat, Foment i l'A-

juntament van signar un proto-col per rebaixar de 800 a 650 mi-lions d'euros el cost de l'Estacióde la Sagrera. L'acord preveu queel sector privat financi parcial-ment el projecte a través de l'ex-plotació de les zones comercialsde l'estació. Està previst que laSagrera doni servei a uns 100 mi-lions d'usuaris anuals i connec-ti el tren d'alta velocitat, les líniesde Rodalies i Regionals i el Me-tro de Barcelona.

Vista aèria dels terrenys de la futura estació de la Sagrera. Foto: PEMB

Es reactiven els treballs a lafutura estació de la Sagrera

» Segons l’alcalde Trias les obres entren en una fase “irreversible”» Els veïns han protestat en diverses ocasions per l’aturada

Oriol Junqueras visita el Bon Pastor i la Sagrera

AGENDA NACIONAL4El líderd’ERC, Oriol Junqueras, segueixresseguint el territori per parlarsobre la independència i unahipotètica República Catalana.Fa uns dies va fer dos actes alBon Pastor i a la Sagrera, al dis-tricte de Sant Andreu.

Junqueras va començar el re-corregut andreuenc als Jardinsdel carrer de Sant Adrià, al Bonpastor, on va parlar amb unes100 persones. El republicà vacomparar el barri amb el pobledel qual és alcalde, Sant Vicençdels Horts, i va reivindicar més

recursos per als ajuntamentsper fer front a la crisi.

Després d’aquesta visita, elpresident d’ERC va fer una xe-rrada davant d’unes 300 perso-nes, segons informa la formació,a l’Escola Pegaso del barri de laSagrera, on va insistir que “de-cidir és un dret, però a més, araés una necessitat i no ens podemresignar”. Junqueras va afegirtambé que s’ha de fer un noupaís “pensant en tothom”. “Enels que ho volen i en els que notambé. Hem de fer un nou paísper a tothom”, va concloure.

Joves amb síndrome de Downacompanyen la gent gran

SOCIETAT4Solidaritat i cohe-sió entre dos col·lectius ambnecessitats especials i moltesvegades estigmatitzats. Aquest ésl’objectiu del conveni entre Be-nestar Social i Família, la Fun-dació Catalana Síndrome deDown i la Fundació Abertis mit-jançant el qual joves amb sín-drome de Down acompanyarangent gran amb dificultats demobilitat. Concretament, elsusuaris del Casal de gent gran deTrinitat Vella.

Aquest és un projecte pilot, iporta per nom Cooperant de la

gent gran. Busca beneficis per atotes les persones implicades, jaque els joves amb síndrome deDown, fent de cooperants, veu-ran reforçada la seva autoestimai treballaran la responsabilitat.Per la seva banda, les personesgrans rebran un suport impres-cindible per trencar el seu aïlla-ment, millorar la seva socialit-zació i facilitar la seva partici-pació en les activitats del casal.

El conveni preveu que l’ex-periència es dugui a terme ini-cialment al Casal de Trinitat Ve-lla i que duri un any.

Sant Andreu opta a una‘pintura universal a Barcelona’CULTURA4Les pintures muralsde la parròquia de Sant Andreude Palomar, realitzades per Jo-sep Verdaguer i Coma, són can-didates a “pintura universal aBarcelona”. Aquestes pintures,realitzades durant el períodeentre 1956 i 1960 representen di-versos episodis bíblics.

S'entén per "10 pintures uni-versals a Barcelona" aquellesubicades en el terme municipalde la ciutat, tant les que han es-

tat realitzades a Barcelona comaquelles altres que hi són demanera permanent.

Aquesta campanya es des-envolupa en el marc de la Capi-tal de la Cultura Catalana Bar-celona 2014 i hi poden participartots els ciutadans que ho desit-gin, ja sigui proposant una can-didatura o participant en la vo-tació. Les que siguin escollidesseran promocionades nacional-ment i internacionalment.


Concurs | Últims dies d’inscripció al Premi Miquel CasablancasEl 3 d’abril s’acaba el període d’inscripció per al Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel

Casablancas 2014 que organitza el Sant Andreu Contemporani. Està obert a tots els creadors residents a l'estat espanyol, nascuts després de l'1 de gener de 1978, i ho poden fer en quatre modalitats: obra, projecte, publicació i comunicació gràfica.

Sant Andreu9 |


Recullen dades sobre lesllistes d’espera sanitàries

SANITAT4L’associació de veïnsdel districte de Sant Andreu i lesdels barris de Trinitat Vella i BonPastor s’han sumat a la recollidade dades sobre les llistes d’espe-ra sanitàries que està impulsantla Plataforma ciutadana pel Dreta la Salut (PDS) per denunciar elcol·lapse de la sanitat pública.

Les associacions que s’hansumat a la campanya considerenque les dades publicades pel

Servei Català de la Salut (CatSa-lut) referents a les llistes d’espe-ra no són reals, sobretot les co-rresponents a proves diagnòsti-ques, intervencions quirúrgi-ques i visita d’especialistes.

L’última acció es va dur a ter-me a l’Hospital Vall d’Hebron,però la campanya també arriba-rà a 18 CAP de la zona, com elSAP Muntanya-Dreta, on ja s’harealitzat l’acció reivindicativa.

Un llibre recorda les cases de pagès de Sant Andreu

HISTÒRIA4Un inventari de ca-ses de pagès andreuenques. Aixòés el llibre Les masies de Sant An-dreu de Palomar,que es presentael pròxim dijous 27 de març a lesset de la tarda a l’auditori del Cen-tre Cultural Can Fabra.

Alexandra Capdevila, Ale-jandra García, Laura Gómez,Ricard Paradís, Lourdes Pin-yol, Jordi Petit, Jordi Sánchez iPau Vinyes (coordinador delprojecte) han aconseguit loca-litzar a l’antic municipi de SantAndreu de Palomar unes 160masies, de les quals actualmentamb prou feines queden en peuunes 20. “La pressió i l’especu-lació urbanística ha fet que mol-

tes masies hagin desaparegut”,expliquen els autors del llibre.En altres casos, “els masos s’hanadaptat a la trama urbana con-figurant nous edificis”, detallen.

El llibre, que s’ha finançat enpart gràcies a les aportacions demecenes via Verkami, comptaamb les salutacions dels regidorsdels Districtes de Sant Andreu,Raimond Blasi, i de Nou Barris,Irma Rognoni (col·laboradors),i el pròleg de l’historiador JordiRabassa. A més de les 160 ma-sies o cases de pagès inventa-riades, el treball també incloudos annexos: malnoms de vin-yataires (1915) i un cens de pa-gesos de l’any 1970.

La construcció de l’edifici defini-tiu de l’Escola La Maquinistacontinua portant cua a Sant An-dreu. El projecte d’edificació d’a-questa escola, que es finançaràamb la requalificació dels te-rrenys per a l’ampliació del cen-tre comercial La Maquinista, téprevist construir un nou edifici alsolar on actualment es troben elsbarracons que allotgen els alum-nes del centre educatiu.

Per aquesta raó, i durant unperíode mínim de 3 anys, aques-tes estructures hauran de sercanviades de lloc. En aquest sen-tit, l’Ajuntament va proposar di-versos indrets per ressituar pro-visionalment els barracons, comel passeig de Polsoltega, el carrerPotosí o el carrer Barcelonesa, alcostat del Parc de La Maquinista.I és en aquesta darrera situació,aparentment la millor a criteri delconsistori –segons afirma l’EscolaLa Maquinista–, on ha esclatat lapolèmica amb els veïns.

L’escola ocuparia uns 2.000metres quadrats de superfície ver-da del parc, una solució que re-butgen els veïns de la zona. De fet,

s’han organitzat en una platafor-ma –Escola Sí, al parc No–que hainiciat una campanya de protesta.En el seu manifest declaren que lainstal·lació dels barracons al parcsuposaria “una pèrdua d’espaiverd d’ús públic”, i tot i que es mos-tren favorables a la creació del’escola, afirmen que aquesta so-lució “és posar un pegat a un pro-blema creant-ne un altre”.

L’Anna Romero és una veïnade la zona que es veuria afectadaper la instal·lació dels barraconsal parc de La Maquinista, ja queel seu habitatge té sortida a aques-ta zona verda. “Visc a un primerpis i si instal·len l’escola al parc,em posarien un mur de tres pisosd’alçada a només quatre metres

del meu balcó”, explica Romero aLínia Sant Andreu. Romero tam-bé critica que s’utilitzi una zonaverda per ubicar aquesta escola,i reconeix que “si no hi hagués te-rrenys disponibles, acceptariaque posessin l’escola aquí, però deterrenys n’hi ha”.

Tanmateix, la comunitat edu-cativa de l’Escola La Maquinistaconsidera aquesta ubicació al ca-rrer Barcelonesa com la millor“per al benestar dels nens”, i re-butja que els barracons es tras-lladin al carrer Potosí, “al bell migde les obres del centre comerciali molt a prop d’una benzinera”.Pel que fa al carrer Polsoltega, l’A-juntament ja ha considerat queaquest espai és insuficient.

Acte de protesta d’Escola Sí, al parc No del dia 15. Foto: Escola Sí, al parc No.

Polèmica pel trasllat delsbarracons de La Maquinista

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

| 10Sant AndreuMarç 2014líniasantandreu.cat

Un dels elements que confor-men la memòria històrica de laciutat, dels barris i dels seusveïns és el patrimoni. I amb laintenció de preservar-lo, l’A-juntament ha engegat un pro-jecte de recuperació de petitspaisatges, entre els quals n’hi hatres al districte de Sant Andreu.

Es tracta, en primer lloc, delpilar d’aigua de la Sagrera. Res-taurat durant el primer trimes-tre de 2014, aquest pilar d'aiguadel 1853 va ser construït per dis-tribuir l'aigua provinent deMontcada a les fàbriques i con-reus de la Sagrera i Sant Martíde Provençals. La placa Petitpaisatge instal·lada al pavimentposa en valor aquesta fita his-tòrica del barri. El descobri-ment d’aquesta placa, en unacte públic presidit pel regidorde Districte, va coincidir amb el

canvi de plaques del carrer de laSagrera, que es passa a dir carrerGran de la Sagrera.

En segon lloc, l’Ajuntamenttambé ha senyalitzat la premsade vi de la Masia de Can Xandri.Aquest element és part d'una

enorme premsa del segle XVIIIque pertanyia a Can Xandri,una antiga masia de Sant An-dreu on es conreaven vinyes ique ha donat nom a la plaça. Enaquest cas, que no ha necessitatrestauració perquè la premsa estroba en bon estat de conserva-ció, també s’ha col·locat una

placa per identificar aquest pe-tit paisatge. En tercer i últimlloc, el consistori també ha sen-yalitzat una pedra commemo-rativa on hi ha inscrit l’any d’i-nici de la construcció del barridel Congrés.

La col·locació d'aquestes pla-ques permet identificar, desco-brir i posar en valor elementsfins ara oblidats i mantenir-losvius en la memòria col·lectivadels barcelonins. Aquests ele-ments singulars que es trobenrepartits per tots els barris de laciutat aporten significat culturali social al seu entorn i són sen-yals d'identitat de Barcelona.

L'Ajuntament ha finançat elcost d'aquestes actuacions ambfons privats derivats de les com-pensacions paisatgístiques quegeneren les lones publicitàriesautoritzades en façanes en obres.En total, la restauració, neteja isenyalització dels vuit petits pai-satges de la ciutat que han con-format el programa ha suposatuna inversió de 41.000 euros.

Preservant la memòria històrica» L’Ajuntament impulsa un programa per recuperar i posar en valor ‘petits paisatges’ oblidats» El pilar d’aigua de la Sagrera i la premsa de vi de la Masia de Can Xandri, entre els elegits


HISTÒRIA4A petició dels veïnsdel Congrés s’ha posat en valorla pedra commemorativa on hiha inscrit l’any en el qual va co-mençar la construcció del barri.La placa Petit paisatge ins-tal·lada en el paviment davantd’aquest element recorda la his-tòria d’aquest barri, que celebrael seu 60è aniversari.

L’aleshores anomenada Ciu-

dad Jardín Viviendas del Con-greso Eucarístico de Barcelonava néixer oficialment el 31 demaig de 1953 amb la col·locaciód’aquesta primera pedra a la in-tersecció de la plaça del Congrésamb el carrer de Felip II. El po-lígon d’habitatges del Congrésva ser una promoció immobi-liària impulsada i dirigida perl’Església catòlica barcelonina.

Els orígens del Congrés

Aquests elementsaporten significatcultural i social alseu entorn i són

senyals d’identitat

El pilar d’aigua de la Sagrera (a dalt a l’esquerra), una de les plaques de Petit paisatge (a baix a l’esquerra) i la premsa de vi de la Masia de Can Xandri (dreta). Fotos: Ajuntament

11 |

Març 2014

Culturalíniasantandreu.cat

CENTRE CÍVIC LA SAGRERA LA BARRACA4Carrer Martí Molins, 29/ 933511702 - www.bcn.cat/cclasagrera

CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER4Passeig Santa Coloma, 110 /933457393 - www.bcn.cat/ccbarodeviver

CENTRE CÍVIC DEL BON PASTOR4Plaça Robert Gerhard, 3 /933147947 - www.bcn.cat/ccbonpastor

CENTRE CÍVIC NAVAS4Carrer Navas de Tolosa, 312 / 933493522 -www.ccnavas.cat

CENTRE CÍVIC TRINITAT VELLA4Carrer Foradada, 36 / 933457016- www.bcn.cat/cctrinitatvella

CENTRE CÍVIC SANT ANDREU4Carrer Gran de Sant Andreu, 111 /933119953 - www.bcn.cat/ccsantandreu

Centres Cívics del districte

La cultura, el coneixement, laformació, la tradició, l’associa-cionisme. Tot això és el el que ofe-reixen i fomenten els 51 equipa-ments que formen la Xarxa deCentres Cívics de Barcelona i quees distribueixen per tot el territo-ri de la ciutat per oferir un serveide qualitat i de proximitat.

Els Centres Cívics són equi-paments que tenen com a objec-tiu el desenvolupament social i cul-tural i la promoció de la vida as-sociativa de la ciutat. No noméscom a generadors de cultura, sinótambé com a informadors i difu-sors de l’oferta cultural del districtei de la ciutat i donant suport a lesiniciatives culturals ciutadanes.

De fet, aquest és un dels gransobjectius de cara al futur en el qualla Xarxa de Centres Cívics deBarcelona està treballant: obrir elscentres a les iniciatives que neixendel territori per enfortir el movi-ment associatiu i crear vincles decol·laboració. En altres paraules,aconseguir que la relació amb laciutadania sigui bidireccional.

Cada un dels 51 Centres Cívics

té el seu propi catàleg d’activitats,però tots ofereixen formació, es-pectacles culturals (dansa, arts es-cèniques, música, etc.), exposi-cions i seminaris, entre moltes al-tres. A banda d’aquests serveis, elsequipaments també disposen

d’espais per llogar i cedir a les as-sociacions dels barris, com bucsd’assaig, escenaris o sales d’actes.

INSCRIPCIONS MÉS SENZILLESLa Xarxa de Centre Cívics, a més,està treballant per facilitar l’accésdels ciutadans a l’oferta dels di-ferents centres. Per això s’ha cre-at un aplicatiu que permet ma-tricular-se a tots els cursos i tallersdes de casa.

Una altra de les apostes de laxarxa són els projectes culturals deciutat: aprofitar els grans esde-veniments culturals i de coneixe-ment de la ciutat, com ara con-gressos, per organitzar activitats

als Centres Cívics. És el cas de lacommemoració del Tricentenari,de la qual n’ha sortit l’exposicióL’Aposta Catalana, que arriba atots els districtes i que s’ha adap-tat a la història de cada un dels ba-rris on es pot visitar.

FOTOGRAFIAR LA CIUTATUn d’aquests projectes de ciutat ésObjectiu BCN, que es fa a 12 Cen-tres Cívics i que vol oferir un re-trat de diferents visions de la ciu-tat. Es tracta d’un projecte de fo-tografia documental comissariati coordinat per Samuel Aranda,premi World Press Photo 2012, ien el qual un grup de persones decada un dels Centres Cívics tre-ballaran per oferir un retrat foto-gràfic de la ciutat.

Durant els mesos que duraObjectiu BCN (de febrer a juny de2014), els participants rebran elsconsells d’alguns dels millors fo-tògrafs del panorama internacio-nal, els quals faran de professors.

Les places per participar enaquestes classes estan exhauridesperò també es faran 4 sessionsmagistrals al Museu del Dissenyobertes a tothom. Les impartiranalguns fotògrafs tan reconegutscom Navia, David Airob o Cristi-na García-Rodero.

La cultura, a prop de casa» A Barcelona hi ha 51 Centres Cívics que donen un servei de proximitat a tots els districtes

» L’oferta d’aquests equipaments inclou la formació, les arts escèniques, i el foment de la creativitat


El projecte ObjectiuBCN fomenta la

fotografia a la ciutat

Fotografia de Samuel Aranda per il·lustrar el projecte Obejctiu BCN i un cartell de l’oferta d’activitats dels Centres Cívics. Fotos: Centres Cívics de Barcelona

El nou web de la Xarxa de Centres Cívics ja està operatiu a bcn.cat/centrescivics

Recursos | Nou web i compte de TwitterPer agilitzar l’accés als serveis oferts per la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona s’ha

estrenat un nou lloc web (bcn.cat/centrescivics), des d’on es pot fer la inscripció als cursos i tallers, consultar totes les activitats i reservar espais, entre d’altres. També s’ha

creat un compte de Twitter (@CcivicsBCN) on s’informa de les últimes novetats.

Març 2014

Comerç| 12


Els representants del comerçbarceloní i l’Ajuntament vanpresentar fa uns dies un acordsobre la regulació dels horariscomercials d’obertura de lesbotigues de la ciutat.

L’acord permetrà que lesbotigues de Barcelona puguinobrir tots els diumenges de ju-liol i agost durant el matí, des deles 10 fins a les 2 de la tarda. Ladecisió no només afecta els ei-xos comercials i zones de laciutat més cèntriques i, pertant, turístiques, sinó que esfarà extensible a tota la ciutat.

Aquests dies d’obertura sesumen als 10 marcats per la novanormativa catalana, dels qualsl’Ajuntament n’ha triat quatre i elsha adaptat al turisme de con-gressos i a l’afluència de creue-

ristes. Així, s’han fixat el 18 demaig i el 14 de setembre, dos delsdies més forts pel que fa a creuers,i també el 30 de març, data quecoincideix amb el saló Alimentà-ria, i el 29 de juny, coincidint ambel Dia de l’Orgull Gai.

Les associacions comercialsque van signar l’acord –el Con-sell de Gremis de Comerç, Ser-veis i Turisme de Barcelona, laConfederació de Comerç de Ca-talunya (CCC), Pimec i la Fun-

dació Barcelona Comerç– vanmostrar la seva satisfacció peraquesta ampliació.

“Aquest és un acord pensatper satisfer a tothom”, explica aLínia Sant AndreuVicenç Gas-ca, president de la FundacióBarcelona Comerç. Gasca afirmaque aquesta mesura va dirigidaespecíficament al turista queestà de trànsit a la ciutat, ja que“no volem que la mesura afectila demanda interna”, conclou.

L’acord busca aprofitar el turisme de curta estada a la ciutat. Fotos: Arxiu

Les botigues podran obrir els diumenges de juliol i agost

» Ajuntament i comerciants arriben a un pacte pels festius d’obertura» Vicenç Gasca, Fundació BCN Comerç: “un acord per satisfer tothom”

L’Eix Sant Andreu posa enmarxa els ‘dimecres del client’CAMPANYA4L’Eix comercialSant Andreu vol premiar els seusclients mitjançant descomptesdurant la seva campanya del Di-mecres dia del client. Aquesta ini-ciativa va començar el 19 de marçi fins al 26 de novembre roman-drà operativa.

Els Dimecres dia del clientofereixen descomptes a les per-sones que comprin amb la targetaBarcelona Comerç a les botiguesassociades de l’eix que s’hagin ad-herit a la campanya. Amb aques-ta iniciativa es vol dinamitzar i

promocionar el comerç de pro-ximitat a Sant Andreu i, segonsinforma el mateix eix, la cam-panya té “molt bona acollida perpart dels veïns i veïnes del barri”.

Com a novetat, enguany es re-galarà una bossa ecològica reuti-litzable per la primera compraque es realitzi. Per tal d’aconse-guir-la, caldrà presentar el ti-quet de pagament de la primeracompra que s’hagi realitzat ambla targeta Barcelona Comerç a laseu de l’eix comercial, al carrerMateu Ferran número 4.

PROGRAMA4El comerç de pro-ximitat és un indicador de la re-alitat de qualsevol carrer o barri.Mitjançant aquests petits esta-bliments es pot conèixer l’en-torn cultural, social i històricd’una zona en concret.

En aquest sentit, la Direcció deComerç i Consum, amb la col·la-boració de l’Institut Municipald’Educació, han impulsat de nouel programa El comerç i les esco-les, una iniciativa educativa en laqual hi participen més de 60 es-

coles de tota la ciutat i més de4.000 alumnes d’infantil, primà-ria i secundària.

Aquest programa, que finalit-zarà a l’abril, ofereix diverses ac-tivitats i recursos adreçats aaquests centres, com ara visitesguiades a botigues de barri –mésde 200 des que va començar al no-vembre–, la creació del premiPunt de Llibre –que reconeixeràels millors dibuixos sobre comerçde proximitat– o tallers sobreconsum responsable i publicitat.

Les visites guiades van co-mençar el 2011 amb la partici-pació de quatre comerços. En-guany, aquesta xifra s’ha multi-plicat per 10 fins a arribar als 44actuals. “La millor prova d’unabona valoració és l‘increment delnombre de comerços i d’alumnesparticipants”, afirma RaimondBlasi, regidor de Comerç, Con-sum i Mercats.

Tot el treball dut a terme du-rant aquest programa s’exposa-rà al Disseny Hub de Barcelona.


Enguany es regalarà una bossa ecològica. Foto: Eix Comercial Sant Andreu

Apropar el comerç als escolars

Un cop finalitzat el programa se celebrarà una exposició. Foto: Ajuntament

Iniciativa | L’Eix Sant Andreu, amb la promoció del barriL’Eix comercial Sant Andreu ha iniciat una campanya dedicada a promocionar el barri entre els turistes

i els mateixos veïns de la zona. Ja des de l’any passat l’eix edita uns díptics on hi apareixen les principalsatraccions de la zona. A més, al web de l’associació s’ha obert una pestanya sota el nom Sortim?

Descobreix Sant Andreu, on es fa una repassada als actes lúdics i festius que s’organitzen al barri.

13 |

Març 2014

Esportslíniasantandreu.cat

La UE Sant Andreu va caure adomicili contra l’AE Prat per 2gols a 0, en un partit on els deMartí Cifuentes no van estar alnivell exigit i van cedir una vic-tòria al que fins aleshores eral’últim classificat, el Prat. “L’equipno va competir a l’alçada que re-queria el partit”, va assegurar Ci-fuentes a la roda de premsa pos-terior al partit.

L’equip potablava necessita-va la victòria per mantenir-seamb opcions de permanència, ino ho van desaprofitar. Ambaquesta derrota, el Sant Andreucau a la quinzena posició amb 34punts, a 4 del descens.

Els pratencs van sortir ambmolta intensitat al terreny dejoc i conscients del que es juga-ven. Les primeres ocasions van

caure de la seva banda, mentreque els quadribarrats no acon-seguien arribar a la porteria de-fensada pel porter Toni.

Els gols, però, no van arribarfins ben entrada la segona meitat.Al minut 67, Murillo va avançarel Prat mitjançant un cop de capdesprés d’una mala sortida deMorales. Deu minuts més tardVíctor Garcia recollia una cen-trada rasa de Kante i feia el segon.

El Sant Andreu va tenir al-gunes opotunitats més, com unmà a mà entre Matas i el porterpratenc Toni, i un llençament defalta d’Alcover, sense èxit.

El Prat “ha estat molt millorque nosaltres en tots els aspec-tes”, va reconèixer Cifuentes a laroda de premsa, que es va mos-trar preocupat pel rendiment del’equip fora de casa, on fa mesosque no aconsegueix una victòria.

El Prat va ser superior als andreuencs durant tot el partit. Foto: UE Sant Andreu

El Sant Andreu perd contra el Prat i voreja el descens

» La derrota dels quadribarrats (2-0) al Sagnier els deixa quinzens» L’equip fa mesos que no aconsegueix una victòria fora de casa

Rosa M. Laguna, guardonadaals premis Dona i Esport

GUARDONS4L’expatinadora iactualment entrenadora del ClubPatí Congrés, Rosa Maria Lagu-na, va rebre el premi Mireia Ta-piador a la Promoció de l’Esportdels setens premis Dona i Esport. Laguna, a més, regenta la míticabotiga d’articles per a patins TotPatí, inaugurada l’any 1980. Coma patinadora en actiu, Laguna vaser Campiona de Barcelona, deCatalunya, d’Espanya i d’Europa.Fins i tot va arribar a ser cinque-na en un campionat del mundial.

Enguany s’han entregat qua-tre premis i dues mencions, quevan recaure, a més de Laguna, enl’esquiadora de muntanya MireiaMiró, que va rebre el premi a la

Dona Esportista; l’alpinista Ara-celi Segarra, que va rebre el Pre-mi al Mitjà de Comunicació; i elCN Kallipollis, que va ser guar-donat amb el Premi al Club Es-portiu, un guardó, aquest, denova creació.

Pel que fa a les mencions es-pecials, concedides per votaciópopular, van anar a parar a l’es-portista Clàudia Prat i al club Fas-ttriatlon. La tinenta d’alcalde deQualitat de Vida, Igualtat i Es-ports, Maite Fandos, va destacarque “a Barcelona treballem per laigualtat i apostem per l’esport fe-mení, que és una gran eina detransmissió de valors i de cohe-sió social”.

L’Atlètic-Barceloneta s’endúla Copa a Sant Andreu

WATERPOLO4El CN Atlètic-Bar-celoneta va guanyar la seva des-ena Copa del Rei en derrotar elCN Sant Andreu a la piscina PereSerrat per 14 gols a 5. Els an-dreuencs, que van protagonitzarun gran torneig, no van ser ca-paços de superar un Atlètic-Bar-celoneta que sembla imbatible.

La piscina Pere Serrat va re-gistrar un aforament molt im-portant en la que era la primerafinal de l’equip andreuenc en sisanys. Tot i el gran inici dels locals,

els de Ciutat Vella van anar im-posant la seva superioritat amb elpas dels minuts. Els de ChusMartín, amb una gran defensa iun efectiu joc d’atac, van desfer elsandreuencs, que, tanmateix, vanlluitar fins al final.

Durant l’entrega de premis elvestuari del CN Sant Andreu vatenir un gran detall en cedirl’honor al capità lesionat, DaniHernández, de recollir la copa definalista de mans del president dela federació, Fernando Carpena.

Barcelona serà la seu delGrand Prix 2014 de patinatgePATINATGE4Barcelona ha tor-nat a ser escollida seu d’ungran esdeveniment esportiu.Fa uns dies la Federació Inter-nacional de Patinatge (ISU) vaanunciar que la capital catala-na acolliria la Final del ISUGrand Prix de patinatge sobregel 2014 els pròxims dies 11, 12,13 i 14 de desembre.

Així ho va anunciar l’ensesportiu internacional a prin-cipis de mes, després de la reu-

nió mantinguda el passat mesde febrer a Sotxi (Rússia) per latinenta d’alcalde de Qualitatde Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, amb represen-tants de la ISU i la FederacióEspanyola d’Esports d’Hivern.

Fandos va valorar com una“gran notícia” aquest anunci iva destacar que aquest esdeve-niment apropa la ciutat a poderorganitzar els Jocs Olímpicsd’Hivern del 2026.


Laguna (al mig) amb la resta de guardonades. Foto: Ajuntament

Inclusió | Escolars de Barcelona participen en un programa d’esport adaptatUns 200 alumnes de Barcelona participen durant aquest curs en el programa L’esport inclou, una activitat que

vol sensibilitzar l’alumnat envers les possibilitats de la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat. El programa forma part d’una sèrie d’activitats organitzades per l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament,

i comprèn disciplines esportives com la gimnàstica, l’handbol, l’hoquei o el waterpolo, entre d’altres.

| 14AgendaMarç 2014líniasantandreu.cat

AGENDA [email protected]

DIUMENGE 6 D’ABRILTot el dia El Dia minimúsica. Música, tallers i cre-

ativitat ompliran la Fabra i Coats amb GuilleMilkyway, Delafé i Miqui Puig, entre d’altres.A més també hi haurà activitats per a tota lafamília i tallers de dansa.

A PARTIR DEL 3 D’ABRILDj. 17:30-19:30 Taller d’autodefensa per a do-

nes. En aquest taller les participants troba-ran un espai on augmentar la consciència d’e-lles mateixes per saber defensar-se de pos-sibles agressions. / Centre cívic Navas.

FINS AL 31 DE MARÇMatí-Tarda Tintinaires de Catalunya. A l’abril es

commemora el 50è aniversari de la primeraedició en català de les aventures de Tintín.Aquesta mostra ofereix un recorregut per lapresència d’aquest personatge a Catalunya./ Centre cultural Can Fabra.

FINS AL 14 D’ABRILMatí-Tarda Retrats. Exposició fotogràfica de re-

trats, una especialitat amb molt de reconei-xement entre el públic i els mateixos fotògrafsper la possibilitat d’interpretar sensacions mit-jançant el gest. / Nau Ivanow.

DIJOUS 27 DE MARÇ18:00Dents! és una activitat de narració de con-

tes sobre les dents dels petits. Activitat a cà-rrec de Núria Clemenares adreçada a in-fants de 2 a 4 anys. / Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet.

A PARTIR DEL 7 D’ABRILDl. 16:00-17:00 Estimulació musical per a na-

dons té com a objectiu principal que l’infants’estimuli i visqui la música. Activitat adreçadaper a nadons de 2 a 12 mesos. / Centre cívicNavas.

DISSABTE 12 D’ABRIL18:00 Partit de waterpolo entre el CN Sant An-

dreu i el CE Mediterrani, corresponent a la 21ajornada de Divisió d’Honor masculina. / PereSerrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat de descoberta de diferents te-màtiques a través de la lectura i com-prensió de llibres i contes. Les placesper a aquesta activitat són limitades.A càrrec de Merche Ochoa i adreçadaa nens i nenes de 9 a 12 anys. / Bi-blioteca Bon Pastor.

Atreveix-te amb els llibresDm 8 d’abril a les 17:30

Cinc treballadors d’una deixalleria tro-baran en els elements d’aquest indret lapossibilitat de fer música i percussió. Ac-tuació amb una durada de 60 minuts. /Espai Dansat.

Partit del Sant Andreu

La UE Sant Andreu rep al Narcís Salal’Espanyol B en un partit de necessi-tats on els de Cifuentes intentaranguanyar per sortir de les últimes pla-ces de la classificació. / Narcís Sala.

Aquest és un espai on deixar enrere lestensions i l’ansietat de la vida diària iaprendre senzilles i efectives tècniquesbasades en la respiració i el movimentsuau i les visualitzacions. Taller a cà-rrec de Clara Dini. / Centre cívic Navas.

Taller de relaxacióA partir del 8 d’abrilDm. de 19:30 a 21:00

Dg. 30 de març a les 12:00

Hop! Cia. TrakatapDel 28 al 30 de març

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 |


| 16Març 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 30 d’abril

Documents

Liniasantandreu 45