Línies bàsiques pgou (2)

05 DEFENSA I SALVAGUARDADEL LITORAL

5. DEFENSA I SALVAGUARDA DEL LITORAL

Calvi s un dels municipis de les Illes Balears amb ms franja de territori en contacte directe amb la mar. La seva costa s'estn al llarg de 54 quilmetres, des de Cas Catal fins al cap Andritxol. Des d'un punt de vista geogrfic, presenta la particularitat que podem dividir la seva costa en dues franges (est/oest), a banda i banda del cap de cala Figuera; la franja est se situa dins la badia de Palma i comprn des de Cas Catal fins a cala Figuera, mentre que la franja oest s'obre a mar oberta i arriba fins al cap Andritxol. Quant a la seva geologia, la costa rocosa hi s la predominant (85 %) enfront de la costa arenosa (12 %). Si b encara existeixen importants rees costaneres sense urbanitzar i actualment protegides (com la zona de Rafaubetx o els voltants del cap Andritxol), el cert s que la costa de Calvi es caracteritza per haver patit un procs ininterromput d'urbanitzaci massiva. Aquest procs, que es va iniciar amb el boom turstic dels anys 50-60, s'ha perllongat de manera gaireb contnua en el temps fins al punt que a hores dara el 63 % del litoral calvianer est urbanitzat. De fet, estudis recents situen Calvi com el municipi de les Illes Balears on s'ha destrut ms litoral, mentre que en lmbit nacional ocupa el tercer lloc pel que fa a superfcie artificial ocupada en la franja de terreny corresponent als primers 500 metres des de la lnia de la mar, amb 1.150 hectrees.

Fotografies aries realitzades els anys 1968 i 2015 corresponents a les zones de Magaluf, el Toro i Santa Pona (de dalt a baix), en qu es constata el procs durbanitzaci massiva que ha patit el litoral de Calvi al llarg daquests anys.

Fotografies actuals de Magaluf, el Toro i Santa Pona en qu saprecia limpacte visual que provoca la urbanitzaci massiva sobre el litoral.

Aquesta excessiva transformaci de la primera lnia de costa (zones humides, sistemes dunars o platges convertides en zones urbanes) ha provocat un gran nombre de processos de degradaci del litoral, com per exemple:

La prdua sistemtica d'ecosistemes i del seu equilibri dinmic.

La prdua de flora i de fauna autctones, i per contra la introducci d'espcies allctones i invasives.

La modificaci dels microclimes originals que caracteritzaven certes zones abans de ser

urbanitzades.

La ruptura dels equilibris geomorfolgics i canvis en la dinmica de materials a la costa (erosi, esllavissaments, disminuci de l'estabilitat de les platges, etc.).

La impermeabilitzaci del sl, amb el consegent risc d'inundaci.

Davant aquesta situaci, els experts coincideixen en la necessitat urgent d'aturar aquests processos d'artificialitzaci i degradaci del litoral per fer front als efectes nefasts que tenen sobre el territori i les persones. En aquesta lnia, la revisi del Pla General proposa les actuacions segents:

Recuperar i naturalitzar els espais costaners que es consideren emblemtics i que es troben actualment transformats o ocupats.

Esponjar les rees ms denses i saturades de la primera lnia de mar, concentrades

habitualment en les zones turstiques del municipi.

Ordenar les platges urbanes i protegir les que es conserven verges, aix com les cales.

Delimitar una zona de servitud de salvaguarda del litoral, dins la qual no estigui perms edificar sobre terrenys amb un pendent igual o superior al 20 %.

Delimitar una zona de protecci de terrenys escarpats i platgetes, amb la conseqent

identificaci i quantificaci de la totalitat d'edificacions afectades per aquesta delimitaci als efectes de declarar-les en situaci de fora d'ordenaci.

D'altra banda, es proposen les segents actuacions puntuals:

Declarar una reserva marina entre l'illot del Sec i les illes Malgrat.

Rehabilitar el fort d'Illetes de manera que la seva preservaci patrimonial sigui compatible amb la seva destinaci com a parc martim d'Illetes.

Millorar la connexi del municipi amb la mar mitjanant la recuperaci i obertura dels

accessos pblics a la costa en els diferents nuclis. Finalment, cal tenir en compte que tant la Llei 2/2014, d's i ordenaci del sl de les Illes Balears, com el reglament que la desenvolupa per a l'illa de Mallorca, contenen normes d'aplicaci directa que el planejament urbanstic haur de tenir en compte quan defineixi l'ordenaci. Aquestes normes es refereixen principalment a la protecci paisatgstica i de les visuals en els llocs de paisatge obert i natural (com s el martim), aix com a l'adaptaci de les installacions, construccions i edificacions a l'ambient en el qual semplacin, amb la qual cosa la seva transcripci al Pla General tendr una incidncia directa sobre la defensa i salvaguarda del litoral.

Imatges de diferents espais emblemtics del litoral de Calvi que es pretenen recuperar o salvaguardar. De dalt a baix: terrenys escarpats del Toro i Portals Nous, Portals Vells, zona de Rafaubetx - cala Figuera, pennsula de Torrenova o la Romana de Peguera.

PLA GENERAL MUNICIPAL

Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI05

Mar 2016Lnies Bsiques de PlanejamentDEL LITORAL

DEFENSA I SALVAGUARDA

REA DE PROTECCI RESERVA MARINA

RESERVA MARINA

LIC

ZONES DE SALVAGUARDA

PORTS

PLATGES URBANES

PLATGES NATURALS

06 INFRAESTRUCTURES

6. INFRAESTRUCTURES MILLORAR EL CICLE INTEGRAL DE L'AIGUA 6.1. Abastiment d'aigua L'alimentaci d'aigua potable en alta al municipi de Calvi es fa majoritriament (aproximadament amb un 82 %) a travs de lartria general de distribuci, de la qual s titular el Govern Balear i que es gestionada per lAgncia Balear de l'Aigua i Qualitat Ambiental (ABAQUA). Aquesta infraestructura enllaa el dipsit de Son Pacs, en el polgon de Son Castell de Palma, amb el dipsit de capalera de Costa den Blanes, ja a Calvi, amb una capacitat til de 24.000 m3, i travessa el municipi de Calvi finalitzant a Andratx. Al llarg del seu traat hi ha set punts dentrega amb alta cap a les xarxes de distribuci. La procedncia de l'aigua entregada a travs d'aquest sistema t diversos orgens, en funci de la gesti de les fonts de subministrament de qu disposa el Govern de les Illes Balears (dessaladores, manantial de s'Estremera, font de sa Costera, extraccions de laqfer Muro - Santa Margalida, etc.), i s responsabilitat d'ABAQUA determinar en cada moment la procedncia ms adequada. Per part del municipi de Calvi, com a clients d'un subministrament, la regulaci d'aquest s subjecta al contracte entre Govern Balear i Ajuntament de Calvi firmat al juny de 2009 amb una vigncia de 15 anys (2024), en el qual s'estableixen les condicions de subministrament i preus a aplicar, a excepci de la concessionria d'Aiges de Peguera, que disposa d'un acord propi unificat amb Andratx. Aquest conveni amb ABAQUA garanteix un mnim de 10 Hm3/any d'aigua per al subministrament al municipi. El 18 % restant de la distribuci en alta procedeix de diferents captacions, tant municipals com privades. Es poden diferenciar quatre zones bsiques de captaci: zona des Capdell, zona del Galatz, zona de ses Algorfes i zona de la Vall Verda. En conjunt hi ha 12 pous a Calvi - es Capdell i un pou a la zona de Peguera. Desprs del tancament de la dessaladora de Son Ferrer, de propietat del Govern de les Illes Balears l'any 2010, ha pujat notablement la dependncia de l'exterior, ja que aquesta dessaladora va permetre la captaci de ms del 18 % del total d'aigua captada al municipi, encara que amb el consegent impacte ambiental i d'emissions de CO2 que generava. A aquesta dependncia de l'exterior del subministrament en alta, hi hem d'afegir la privatitzaci de la xarxa en baixa. En el passat, en el terme municipal de Calvi el subministrament en baixa es duia a terme mitjanant tres empreses concessionries: Compaa de Aguas Paguera S.L.U., Calvi 2000 S.A. i Aguas del Trmino Municipal de Calvi, S.A. (ATERCA). I, per tant, una daquestes, Calvi 2000 SA, era una empresa pblica. En data de 5 de juliol de 2010, la Junta de Govern Local va acordar adjudicar el contracte de Gesti del servei municipal d'abastiment d'aigua potable, mitjanant gesti indirecta i en rgim de concessi als nuclis de poblaci del terme municipal de Calvi a la societat mercantil SOREA (Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, S.A., actualment Hidrobal), per un termini de 50 anys (2060), s a dir, amb una durada superior a la vigncia prevista per a la nova Revisi del Pla General d'Ordenaci Urbana de Calvi, de vuit anys (2028). L'mbit d'aplicaci inicial d'aquest contracte es circumscrivia a les zones gestionades per Calvi 2000 S.A., si b ja es preveia que l'any 2019 s'hi incorporarien les zones gestionades per la Compaa de Aguas de Paguera S.L., i, l'any 2025, les zones gestionades per ATERCA, de manera que tot el terme municipal quedava englobat en el contracte de gesti amb Hidrobal. Aix, doncs, el servei de distribuci d'aigua potable en baixa al municipi de Calvi est gestionat actualment per tres operadors.

El percentatge de distribuci de cada un es correspon al que sindica a continuaci i les dates de finalitzaci de les concessions sn les segents: 1. Hidrobal 60 % Data finalitzaci de la concessi: 9/2060 2. Aterca 30 % Data finalitzaci de la concessi: 6/2025 3. Aiges de Peguera 10% Data finalitzaci de la concessi: 2/2019

Dades bsiques dels serveis:

UNITAT DE

MESURA HIDROBAL ATERCA AIGES

PEGUERA SUMATORI HABITANTS Ut 53.182 22.399 12.294 87.875

CLIENTS Ut 8.982 5.487 955 15.424

VOLUM COMPRAT Hm3/ANY 9,91 3,53 1,05 10,96

VOLUM SUBMINISTRAT EN ALTA Hm3/ANY 3,53 - - 3,53

VOLUM SUBMINISTRAT EN BAIXA Hm3/ANY 5,39 2,84 0,78 9,00

RENDIMENT TCNIC DE LA XARXA % 90 % 80 % 74 % 82 %

FINALITZACI CONCESSI DATA 09-2060 06-2025 02-2019

El volum de compra en alta d'Aterca no suma, ats que la compra es fa directament a Hidrobal.

HIDROBAL ATERCA AIGES PEGUERA

HABITANTS 60,5 % 25,5 % 14,0 %

CLIENTS 58,2 % 35,6 % 6,2 %

VOLUM COMPRAT 90,4 % 32,2 % 9,6 %

VOLUM SUBMINISTRAT EN BAIXA 59,8 % 31,6 % 8,6 %

El concessionari Hidrobal fa un volum d'inversi anual establert en el seu contracte de 1.500.000 en renovaci i redimensionat d'infraestructures. A ms, d'acord amb el plec de condicions, l'objectiu de prdues est en un 85 %. Aquest percentatge ja sha assolit per a l'actual xarxa gestionada per Hidrobal. Tal com ja s'ha senyalat, l'any 2019 es preveu que l'rea de concessi d'Aiges de Peguera s'incorpori a la concessi dHidrobal. Actualment la xarxa de Peguera t un rendiment tcnic del 74 % i, per tant, aix suposa que, quan s'integri a Hidrobal, aquesta haur de complir amb el rendiment del 85-90 %, i, en conseqncia, ser necessari que es renovi la xarxa per donar compliment a aquest objectiu. La xarxa d'ATERCA es preveu que sincorpori l'any 2025 i, per tant, tamb s'haur de renovar part de la xarxa per complir l'objectiu de rendiment del 85-90 %. Aquesta millora de rendiment de la xarxa fins a un 85-90 % millorar notablement el cicle de l'aigua en el terme municipal, ja que s'evitaran les prdues de la xarxa d'aigua potable i es millorar l'eficcia en el consum dels recursos naturals. 6.2. Sistema de sanejament i depuraci Aquest sistema es gestiona directament a travs de l'empresa pblica Calvi 2000 S.A. Dins les rees gestionades per Calvi 2000 S.A. t un paper destacat el Cicle Integral de l'Aigua, ja que el seu objectiu s abastar tots els aspectes relacionats amb la utilitzaci, el tractament i la regeneraci d'aiges dins el marc de la prestaci directa de serveis pblics. Integra, per tant, aspectes com:

Recollida d'aiges residuals mitjanant la xarxa de sanejament i impulsi de les aiges residuals.

Depuraci de les aiges residuals. Regeneraci de les aiges residuals mitjanant tractament terciari. Gesti de la distribuci d'aiges regenerades per a reg de zones pbliques. Direcci i supervisi del servei municipal d'aigua potable. Servei de laboratori d'aiges, medi ambient i aliments.

A grans trets, les installacions gestionades per Calvi 2000 S.A. sn: XARXES DE SANEJAMENT: XARXES D'AIGES RESIDUALS 237 km XARXES D'AIGES PLUVIALS 92 km XARXES D'AIGES REGENERADES 45 km ESTACIONS D'IMPULSI: ESTACIONS D'IMPULSI D'AIGES RESIDUALS DE DEPURACI: 27 Les ms destacables en sn: Santa Pona 1 i 2, Magaluf, Blanc, Palmanova, Peguera 1 i 2, Les Palmeres, Son Ferrer, Cas Catal, Illetes, Port Adriano, EL Toro 4, Quatre Illes, Hafria, Es Capdell. ESTACIONS D'IMPULSI D'AIGES RESIDUALS BRUTES I DE PLUVIALS: 48 Les ms destacables en sn: Cal den Pellicer, Murillo, Torrent, Es Castellot, Son Caliu, Plaa d'Espanya, Encreuament Peguera, La Romana i El Mago. ESTACIONS DE DEPURACI:

Calvi 2000 S.A. tamb gestiona les plantes de depuraci de les aiges residuals urbanes (EDAR) que es generen al municipi, per la qual cosa el percentatge d'aigua depurada en el terme municipal de Calvi s del 100 %.

En el terme municipal de Calvi hi ha a dia d'avui quatre estacions de depuraci d'aiges (EDAR):

1. Bendinat 2. Santa Pona 3. Peguera 4. Calvi - es Capdell

L'any 2010 es va eliminar definitivament l'EDAR que hi havia as Capdell, que es va unificar amb l'existent a Calvi vila. En el seu lloc ara hi ha una estaci de bombeig.

Lnica depuradora que actualment fa tractament terciari avanat de les aiges residuals s lestaci depuradora de Bendinat.

VOLUM DEPURAT: 1. EDAR Santa Pona: 4.102.099 m3 2. EDAR Peguera: 1.000.160 m3 3. EDAR Bendinat: 752.484 m3 4. EDAR Calvi - es Capdell: 98.756 m3 Les caracterstiques fonamentals actuals d'aquestes EDAR sn les segents: EDAR SANTA PONA ANY CONSTRUCCI/REFORMA: 1996/2009

CABAL DE DISSENY 31.000 M3/DIA

VOLUM ANUAL TRACTAT 5,8 Hm3/ANY

TIPUS DE DEPURACI TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS

TRACTAMENT TERCIARI NO DISPOSA

TRACTAMENT DE FANGS DIGESTI ANAERBIA I DESHIDRATACI

DESTINACI FINAL DE L'AFLUENT: REG CAMPS DE GOLF REG AGRCOLA - EMISSARI SUBMAR

CONCESSIONS D'AIGUA: REG CAMPS DE GOLF - EXCEDENT CALVI 2000

EDAR PEGUERA ANY CONSTRUCCI/REFORMA 1996



TIPUS DE DEPURACI TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS. AERACI PROLONGADA

TRACTAMENT TERCIARI FILTRACI (PROPIETAT DEL GOVERN FORA DE SERVEI DES DE FA 6 ANYS)

TRACTAMENT DE FANGS AERACI PROLONGADA I DESHIDRATACI

DESTINACI FINAL DE L'AFLUENT REG AGRCOLA - PREVISI REG ZONES ENJARDINADES PBLIQUES - EMISSARI SUBMAR

CONCESSIONS D'AIGUA REG CAMPS DE GOLF - EXCEDENT CALVI 2000

EDAR BENDINAT ANY CONSTRUCCI/REFORMA 1996



TIPUS DE DEPURACI TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS. AERACI PROLONGADA

TRACTAMENT TERCIARI FLOCULACI FILTRACI - MICROFILTRACI 0,2 Hm3/ANY

TRACTAMENT DE FANGS AERACI PROLONGADA I DESHIDRATACI

DESTINACI FINAL DE L'AFLUENT REG CAMPS DE GOLF (SECUNDARI) - REG AGRCOLA - REG ZONES ENJARDINADES PBLIQUES I PRIVADES

(TERCIARI) - EMISSARI SUBMAR

CONCESSIONS D'AIGUA REG CAMPS DE GOLF- EXCEDENT CALVI 2000

EDAR CALVI - ES CAPDELL ANY CONSTRUCCI/REFORMA 1981


TIPUS DE DEPURACI TRACTAMENT SECUNDARI PER FANGS ACTIUS

TRACTAMENT TERCIARI NO DISPOSA

TRACTAMENT DE FANGS DIGESTI AERBIA. TRANSPORT DE FANGS LQUIDS A EDAR SANTA PONA

DESTINACI FINAL DE L'AFLUENT A TORRENT

CONCESSIONS D'AIGUA SOLLICITAT TOTAL AFLUENT CALVI 2000

OBRES PRINCIPALS QUE ES PREVEUEN EN EL SERVEI DE DEPURACI

SITUACI DESCRIPCI OBRES PRESSUPOST OBRES

DATA PREVISTA ENTRADA EN

FUNCIONAMENT

EDAR SANTA PONA CONSTRUCCI TRACTAMENT TERCIARI Dotaci de tractament terciari avanat que permetr la reutilitzaci del volum total depurat a l'EDAR.

4.670.000 2017

EDAR PEGUERA REFORMA Millores tcniques de les installacions que permetran millorar la protecci mediambiental i l'optimitzaci dels processos de tractament.

1.140.000 2017

EDAR BENDINAT REFORMA Millores tcniques de les installacions que permetran millorar la protecci mediambiental i l'optimitzaci dels processos de tractament.

1.160.000 2017

EDAR CALVI REFORMA INTEGRAL / CONSTRUCCI TRACTAMENT TERCIARI Reforma integral de l'estaci depuradora amb dotaci de tractament terciari avanat.

2.930.000 201

TRACTAMENT TERCIARI AVANAT Com ja s'ha senyalat, d'aquestes EDAR tan sols la de Bendinat t avui tractament terciari. Aix mateix, d'acord amb el quadre de les obres previstes, resulta que:

- Per a l'any 2017 est previst que entri en funcionament aquest tractament a la de Santa Pona. - A Peguera hi ha un tractament terciari per de propietat del Govern de les Illes Balears, actualment en estat d'abandonament. En principi no est prevista la seva entrada en funcionament.

- Es preveu l'ampliaci de la depuradora de Calvi per a l'any 2018-2019, amb inclusi tamb de tractament terciari.

A hores dara, la destinaci de l'aigua regenerada del terciari de Bendinat s fonamentalment per al reg de jardins pblics del terme municipal de Calvi i sen distribueix una petita part per a reg de zones verdes privades.

La producci actual prevista s de 200.000 m3/any. La zona actual de reg pblic abasta el Passeig Calvi des de Cas Catal fins al Toro. La segona fase del Passeig ja construt, des de Magaluf fins a Peguera, podria ser regat, en cas de posar-se en funcionament el sistema de reg.

Es preveu que, quan la de Santa Pona tengui operatiu aquest tipus de tractament, podr donar servei a Port Adriano.

Aix mateix els camps de golf actuals tenen autoritzaci de Recursos Hdrics per utilitzar aiges depurades de tractament secundari, responsabilitzant-se del seu tractament terciari per al posterior reg de les seves installacions.

La Revisi proposa com a objectiu que totes les estacions depuradores disposin de tractament terciari i que els emissaris tenguin abocament zero a la mar, per tal que tota l'aigua depurada pugui ser reutilitzada per a reg.

Per aix es proposa fer obligatori l's d'aquestes aiges depurades amb tractament terciari per a:

1. El Passeig Calvi en tota la seva extensi 2. Les zones verdes pbliques 3. Els ports esportius 4. Els camps de golf

A ms, en la LNIA BSICA 07 DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMTIC tamb es proposen altres mesures d'estalvi d'aigua potable. 6.3. Donar soluci a la problemtica actual de possibles inundacions en zones concretes del municipi Aix mateix, el Pla General haur de resoldre el problema de les aiges pluvials que existeix a la zona de Son Ferrer i a la marina de Magaluf amb la creaci de basses de laminaci d'aigua, per tal d'evitar possibles inundacions en aquestes zones. Aix mateix s necessari donar sortida a les aiges pluvials del polgon de Son Bugadelles i del polgon de Galatz, desviant-les al Torrent de Santa Pona. I en l'ordenaci tant de la zona de Peguera com de l'entrada de Santa Pona s'haur de tenir en compte el risc d'inundaci que suposen tant el torrent de Tor com el torrent de Galatz, respectivament. 6.4. Xarxa viria i transport pblic La modificaci del sistema general viari s'ha desenvolupat en una LNIA BSICA INDEPENDENT, la 04. Tamb es desenvolupa la problemtica de la xarxa viria i del transport pblic en la LNIA BSICA 07 DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL I CANVI CLIMTIC.


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI

Mar 2016Lnies Bsiques de Planejament

SL URBANITZAT I URBANITZABLE

06.aAIGUA POTABLEINFRAESTRUCTURES:

CONTAMINACI AQFERSREES PREVENCI DE RISCOS

ARTRIA DE PONENT

DEPSITS

POUS D'ABASTIMENT

ZONA RESTRICCIONS MXIMESPERMETRE PROTECCI POUS 250 m

ZONA PROTECCI MODERADESPERMETRE PROTECCI POUS 1 Km

DesaladoraSon Ferrer

Estacin Elevacin"El Toro"

CONTADOR H3ZONA ALTA

BOMBEOBELLAVISTA

(Fuera de uso)

contadorsector

Boulevardcontadorsector

AvenidaNovaSantaPona

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

R

F

F

F

F

F

F

F

F

XARXA D'ATERCA

XARXA D'HIDROBAL

XARXA A RENOVARXARXA DE AGUAS DE PAGUERA

24.000 m3COSTA DEN BLANESDEPSIT DE CAPALERA

SON BALLESTER

SES ALGORFES

CAN MOYSON HORTEL

SA COMA

SES FIGUERETES

NA BARRATXETA

GALATZ

DEPSIT SON PACS

SA MARINETAS'EXTREMERASA COSTERADESSALADORA BADIA DE PALMA10 Hm3/any FINS 2014ABAQUA

POU LPEZ

GRAN I PETITSON JOVERA


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI



06.bAIGES PLUVIALSINFRAESTRUCTURES:XARXA D'AIGES PLUVIALS

PROBLEMTIQUES D'INUNDACI A RESOLDRE

REES PREVENCI DE RISCOS D'INUNDACI


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI



06.cAIGUA REGENERADAINFRAESTRUCTURES:

XARXA AIGUA REGENERADA

DEPURADORA AMB TRACTAMENT TERCIARI

EMISSARI

EMISSARI EN PROCS DE REGULARITZACI

PORTS

CAMPS DE GOLF

PROPIETAT DE LA CAIB FORA DE SERVEIDEPURADORA AMB TRACTAMENT TERCIARI

TRACTAMENT TERCIARIDEPURADORA AMB PREVISI INCORPORACI

AIGUA REGENERADAPASSEIG CALVI PENDENT REG AMBAIGUA REGENERADAPASSEIG CALVI REGAT AMB

CALVI-ES CAPDELLEDAR

SANTA PONAEDAR

PEGUERA

EDAR

BENDINAT

EDAR

BENDINAT

EMISSARI

ILLETES

EMISSARI

PALMANOVA

EMISSARI

SANTA PONAEMISSARI

PEGUERA

EMISSARI

CAS CATALEMISSARI

MAGALUF

EMISSARI

07 SOSTENIBILITAT I MESURESCONTRA EL CANVI CLIMTIC

7. SOSTENIBILITAT I MESURES CONTRA EL CANVI CLIMTIC CANVI CLIMTIC AL MUNICIPI DE CALVI El municipi de Calvi presenta una de les majors situacions de vulnerabilitat de Mallorca davant del canvi climtic, principalment a causa de la pressi humana i turstica. Calvi alberga fins al 20 % del total de places turstiques existents a Mallorca, la qual cosa suposa una gran demanda de recursos en els mesos de temporada alta.

Segons el dossier del nmero de la revista Entorn de Calvi dedicat al medi ambient: Canvi climtic a Calvi, escrit per Pablo de la Pea Cifuentes, l'escenari previst per a Calvi s d'un augment de la temperatura mitjana mxima entre 2,5 i 3 C, i de la mitjana mnima entre 2 i 2,5 C, en comparaci amb les temperatures mitjanes mximes dels anys 1961-1990. Quant a les precipitacions, l'escenari per al segle XXI s d'un lleuger descens o estabilitat en les precipitacions a principis de segle, encara que es preveu una escassetat important en la segona meitat del segle. En definitiva, com a conseqncia de l'augment de temperatures, disminuci de les precipitacions i augment de la pressi humana sobre el territori, podem preveure diversos sectors especialment vulnerables per a Calvi.

Un dels sectors vulnerables ms importants s el dels recursos hdrics. L'aigua que es consumeix a Calvi prov principalment dels aqfers i embassaments de Mallorca, aix com tamb de la dessaladora de la badia de Palma. D'aquesta forma, Calvi presenta una gran dependncia dels recursos hdrics, la qual cosa dificulta la satisfacci de la demanda. Si a aquest fet hi sumam la prevista disminuci de les precipitacions i la pressi humana, es presenta de forma clara un gran risc.

s important esmentar la vulnerabilitat de les zones costaneres a causa de l'augment del nivell de la mar juntament amb les variacions dels parmetres que incideixen en l'onatge. Com a mitjana, es pot estimar una reculada de la lnia de costa dentre 10 i 15 metres a les principals platges del municipi per a l'any 2050.

Un altre factor de vulnerabilitat s l'erosi del sl, essent-ne un dels principals motius la prdua de massa forestal. El municipi de Calvi s un dels termes ms afectats pel que fa a incendis forestals, els quals han suposat una prdua del 15 % de la superfcie de pinars i matolls. El canvi climtic constituir un augment d'aquest risc, i, a ms, una prdua de superfcie boscosa suposar una menor absorci de CO2.

Totes aquestes circumstncies influiran de forma decisiva en el benestar dels habitants del municipi, aix com tamb modificaran les pautes de la demanda turstica a Calvi. A partir d'aqu, ser necessari en un futur dibuixar el MAPA DE VULNERABILITAT DEL MUNICIPI DE CALVI DAVANT EL CANVI CLIMTIC. A partir d'aquest MAPA es podran promoure actuacions de mitigaci de les causes i de les conseqncies del canvi climtic, aix com actuacions d'adaptaci a aquestes conseqncies, i es podran identificar els principals riscos que es donaran en el municipi de Calvi.

Variaci de les temperatures Pujada del nivell de la mar Onades de calor Rgim de precipitacions Perodes de sequera Episodis de pluges torrencials Episodis de vent extrem

Segons l'AEMET, els models climtics constitueixen la millor eina actualment disponible per estimar com afectaran els canvis de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle als canvis en el clima. Per les estimacions dels canvis en l'evoluci futura del clima sempre estan afectades per diferents fonts d'incertesa de diverses procedncies que han de ser tingudes en compte, ja que les emissions de GEI sn el resultat del creixement demogrfic, socioeconmic i del desenvolupament tecnolgic, l'origen del qual deriva de l'activitat humana.

Per explorar el conjunt de possibles alternatives de l'evoluci del clima i la seva incertesa respecte de l'emissi de GEI, en el cinqu informe d'avaluaci de lIPCC es contemplen quatre escenaris d'emissi segons:

- Emissions altes - Emissions mitjanes - Emissions baixes - Forta mitigaci

Per tant, a partir d'aquest context exposat, la Revisi del Pla General haur d'incloure les actuacions necessries tant per a la mitigaci com per a l'adaptaci al canvi climtic a partir de les dades que s'obtindran en els diferents escenaris possibles en el municipi de Calvi. A aquest efecte, es proposa la redacci del PLA LOCAL D'ADAPTACI AL CANVI CLIMTIC. CALVI I GESTI LOCAL SOSTENIBLE El municipi de Calvi es va comprometre amb el desenvolupament de poltiques locals sostenibles l'any 1995 mitjanant la signatura de la Carta d'Aalborg, comproms renovat l'any 2004 amb la signatura dels compromisos d'Aalborg + 10 i que es va ampliar el novembre de 2011 amb l'adhesi al Pacte de Batles i Batlesses Per una energia sostenible local, amb l'objectiu global de reduir el 20 % de les emissions de CO2 al 2020. El comproms UE 20-20-20 t els segents objectius per a l'any 2020: 1. Una reducci del 20 % dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) 2. Un increment del 20 % de l's denergies renovables (ER) 3. Un increment del 20 % de l'eficincia energtica (EE) L'estratgia de Calvi pel Clima est formada principalment pel resum de l'inventari d'emissions de Calvi duita a terme l'any 2008 i pel Pla d'Acci Calvi pel clima, format per projectes de mitigaci d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, juntament amb altres projectes d'adaptaci als models de canvi climtic que prediu el Panell Intergovernamental de Canvi Climtic (IPCC), aix com programes de participaci ciutadana, sensibilitzaci i comunicaci. Els objectius globals que proposa l'estratgia de Calvi pel Clima, mitjanant l'aprovaci l'any 2012 del Pla d'Acci per a l'Energia Sostenible de Calvi (PAES), amb un horitz temporal de 2013-2020, sn: 1. Reducci del 20 % de les emissions del CO2 del municipi de Calvi: - 108 kt 2. Reducci del 25 % de les emissions del CO2 de l'Ajuntament de Calvi: - 3.300 kt (3,54 % del total) Per assolir aquests objectius, s'ha seguit la metodologia de la Xarxa Espanyola de Ciutats per al Clima, la qual s'estructura en plans, programes i mesures, i shi han afegit els sectors d'actuaci que ha de contenir un PAES.

A continuaci se n'adjunta un diagrama:

Taula 1: Estructura de l'estratgia Calvi pel clima. Font: PAES Calvi 2013-2020 Com s'ha comentat anteriorment, l'estratgia de Calvi pel Clima compta amb l'Inventari d'emissions de Calvi, realitzat l'any 2008, on es calcula que les emissions totals de CO2 generades durant l'any 2007 (any escollit com a referncia i sobre el qual es plantegen els objectius de reducci) foren de 663,65 kt de CO2, el 6,28 % de les emissions totals de les Illes Balears. A continuaci s'adjunta una taula que mostra les emissions de CO2 a Calvi l'any 2007 en funci de la font d'emissi.

Taula 2: Emissions de CO2 a Calvi (2007). Font: dossier del nmero de la revista Entorn de Calvi dedicat al medi ambient: Canvi climtic a Calvi

L'any 2007 les fonts d'emissions de GEI identificades en el municipi de Calvi procedien del consum elctric com a principal font d'emissi (57,95 %), seguida de les emissions produdes pel transport per carretera (19,04 %) i gasoil residencial (17,05 %), els gasos liquats del petroli (GLP, 2,46 %), la gesti de residus (2,49 %) i el gas canalitzat (1,01 %). A partir d'aquestes dades, s important esmentar el fet que el sector residencial a Calvi s un dels sectors que ms emissions emet de CO2 a l'atmosfera, aix com tamb el transport per carretera, atesa la gran dependncia que hi ha a Calvi del vehicle privat i la insuficincia d'un transport pblic efica. LNIES ESTRATGIQUES QUE ES PROPOSEN A partir d'aquest context, es pot dir que algunes de les principals lnies estratgiques a seguir pel que fa a la revisi del PGOU de Calvi i a la redacci del PLA LOCAL D'ADAPTACI AL CANVI CLIMTIC podrien ser les segents:

La incorporaci d'energies renovables Leficincia energtica en edificaci, habitatge, etc. Lincrement de la massa arbria del municipi Lestabliment dun pla de mobilitat sostenible La millora i optimitzaci del consum d'aigua El foment del reciclatge i la reutilitzaci del residus.

Revisi del PGOU de Calvi pel que fa a la incorporaci d'energies renovables

1. Redefinir el model energtic municipal, de manera que:

1.1. S'hi incorpori la possibilitat d'utilitzaci de les fonts energtiques renovables: Segons el Pla d'Actuaci en Energies Renovables de les Illes Balears, es considerem tecnologies madures, s a dir, capaces de ser competitives, la fotovoltaica i lelica. Per tant, es recomana que l'estratgia de producci d'electricitat se centri en les energies renovables fotovoltaica i elica.

1.1.1. Viabilitat d'implantaci de l's de lenergia elica combinada amb la hidrulica, estudiant exemples com el de l'illa dEl Hierro, que permeten arribar a nivells d'autosuficincia del 80 %. Es proposen dos possibles emplaaments: un a Peguera i un altre a la serra de na Burguesa. Aquest segon emplaament sembla el ms viable des del punt de vista de suficincia elica.

Ser necessari establir xarxes de distribuci, aix com tamb desenvolupar un sistema d'emmagatzematge adequat, ja que es depn de les condicions atmosfriques, les quals sn canviants. Tamb, per quantificar si s viable la implantaci de l'energia elica terrestre, s'ha de verificar l'existncia d'un rgim elic suficient. A continuaci s'adjunta un mapa extret de l'IDEIB, on es mostra l'aptitud per a installacions eliques.

Imatge o mapa 1. Informaci geogrfica de l'aptitud per a installacions eliques (Font: IDEIB) Com es pot comprovar en el mapa adjunt, la localitzaci de les zones ms ptimes se sol presentar a les zones elevades. No obstant aix, d'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, daprovaci definitiva de la modificaci del Pla Director Sectorial Energtic de les Illes Balears, sembla que aquestes ubicacions proposades no sn viables legalment, ja que es considera zona dexclusi per a les installacions eliques tipus C (potncia total no superior a 4 MW, nombre total daerogeneradors 4) i tipus D l'mbit delimitat per la serra de Tramuntana, s a dir, l'mbit delimitat pel permetre exterior de l'mbit del PORN i de l'ANEI de la serra de Tramuntana, incloses les ARIP adjacents. Aquesta determinaci fa inviable les installacions eliques tipus C i D en el terme municipal de Calvi, ja que, o estam a la serra de Tramuntana, o a menys de 500 metres d'algun nucli urb.

Sembla que nicament hi ha la possibilitat de fer installacions microeliques. 1.1.2. Viabilitat d'implantaci de parcs fotovoltaics. A Calvi ja existeix un parc fotovoltaic privat a ses Barraques, amb una extensi de 16 Ha, aprovat per resoluci de la Direcci General dEnergia de data 12.04.2007, que exonera de la corresponent llicncia municipal.

Imatge 2. Foto aria del parc fotovoltaic de ses Barraques En aquest sentit, es proposa: 1.1.2.1. La utilitzaci de les cobertes dels edificis municipals i dels aparcaments pblics com a parcs fotovoltaics.

1.1.2.2. La utilitzaci de les cobertes del polgon Industrial de Son Bugadelles. Es planteja la possibilitat d'establir drets d's municipal de totes les cobertes de les naus d'aquest polgon per proveir una xarxa de subministrament municipal de fonts renovables. Amb aquesta mesura, a ms dincentivar l's de les energies renovables, s'unifica la imatge aria d'aquest polgon industrial i es millora el paisatge urb d'aquesta zona.

1.1.2.3. Utilitzaci de zones transformades per a la ubicaci de nous parcs fotovoltaics dins les delimitades com d'aptitud alta o mitjana del plnol que sacompanya. Per exemple, utilitzar l'ampliaci proposada per al polgon de Son Bugadelles nicament amb l's de producci d'energia fotovoltaica.

A continuaci s'adjunta una imatge que mostra el polgon de Son Bugadelles, el qual t una rea aproximada de 25 ha, i el plnol d'aptitud per a installacions fotovoltaiques.

Imatge 3. Foto aria del polgon de Son Bugadelles.

Imatge o mapa 4. Informaci geogrfica de l'aptitud per a installacions fotovoltaiques (Font: IDEIB)

Com es por comprovar en el mapa anterior, Calvi s un municipi ptim per a l'aplicaci d'energia solar. A continuaci s'adjunten unes imatges on es pot veure el camp fotovoltaic de ses Barraques:

Imatge 5. Fotografia del camp fotovoltaic.

1.1.3. Viabilitat d'implantaci denergia mareomotriu. Les Illes Balears es troben ubicades a la Mar Mediterrnia i, per tant, la fora de les marees i de les ones no s molt forta. A ms, la relaci entre la quantitat d'energia que es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econmic i ambiental d'installar els dispositius per al seu procs es pot considerar que encara no s gaire viable. Tot i aix, no es descarta per al futur.

1.2. Es fomenti l'autoconsum, tot i les traves que aquest t actualment. 1.3. Es millori l'eficincia energtica actual, tant dels edificis pblics com dels privats. Tot aix, tenint cura tant de la viabilitat tcnica com econmica de les propostes, aix com del que disposa el Pla Director d'Energies Renovables de les Illes Balears.

2. Subscriure el nou Pacte de Batles i Batlesses Pel Clima i l'Energia, ampliant l'objectiu de reducci del 20 % al 2020 a una reducci del 40 % al 2030. Amb aquest comproms s'amplien els objectius per al 2020 amb els segents per al 2030: 1. Una reducci del 40 % dels gasos d'efecte hivernacle (GEI) 2. Un increment del 27 % de l's denergies renovables (ER) 3. Un increment del 27 % de l'eficincia energtica (EE) Eficincia energtica en edificaci i habitatge La Directiva UE/31/2010 contempla que tots els edificis pblics nous construts a partir del 31.12.2018 i tots el edificis privats a partir del 31.12.2020 hauran de ser edificis de consum d'energia gaireb nul. S'entn per edifici de consum d'energia gaireb nul els edificis amb un nivell deficincia energtica molt alt, en qu la quantitat quasi nulla o molt baixa d'energia requerida ha de ser coberta per energia procedent de fonts renovables, ja sigui produda in situ o a l'entorn. Per aix, com a primeres actuacions, sen desprenen les segents: 1. Optimitzar els consums d'energia: 1.1. En el parc edificat: Actualment en el parc edificat trobam que els edificis anteriors al 1979 (NBE-CT-79), un 60 %, sn classe G, els posteriors fins al 2007 (pre-CTE), un 30 %, sn classe F, i els construts a partir del 2007 (CTE), un 10%, sn com a mnim classe E i alguns classe D. Es proposa que dins el marc de les operacions de rehabilitaci i millora urbanes es millori amb dues classes la qualificaci energtica dels edificis existents, s a dir, que el parc edificat sigui com a mnim classe E. 1.2. Per als nous edificis: contemplar l'obligaci de complir amb el nivell d'eficincia energtica de la classe A, aix s, edificis de consum d'energia gaireb nul. 1.3. Ecobarris

Es proposa que les iniciatives de millora no siguin tan sols en lmbit de les edificacions, sin anar ms enll i dur aquestes iniciatives a l'escala dels barris, tot aix dins el marc de la Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitaci, regeneraci i renovaci urbana.

Es proposa utilitzar aquestes figures a la zona de la marina de Magaluf i en el triangle de Son Bugadelles. 1.4. En l'enllumenat pblic. 1.5. En els edificis pblics municipals. Incrementar en un 20% la massa arbria de les zones urbanes i periurbanes Segons la Conselleria de Medi Ambient, l'absorci de CO2, grcies a la biomassa existent en el municipi de Calvi, s de 18.699,25 t de CO2 a l'any. Es proposa incrementar en un 20 % aquesta xifra.

Implementar un pla de mobilitat sostenible

Calvi t una poblaci des de l'any 2009 que supera els 50.000 habitants. Per tant, d'acord amb la Llei de bases de rgim local, s competncia municipal el transport pblic municipal. s obligaci, doncs, dotar el municipi d'una xarxa de transport pblic municipal. Tamb s'han de millorar les connexions amb el municipi de Palma, especialment amb laeroport, l'hospital de Son Espases i el centre histric. Aquest pla de mobilitat inclour: 1. Una xarxa de transport pblic collectiu, fomentant l's de vehicles elctrics (tenint en compte que la generaci sigui d'energia renovable) tant pblics com privats i implementant les xarxes de recrrega daquests.

Tamb es promour la introducci de GNL (gas natural liquat), GLP (gas liquat de petroli), GNC (gas natural

comprimit) en els vehicles municipals. 2. Ampliaci de les xarxes ciclistes i de vianants del municipi:

Establir rutes segures en diferents zones del territori municipal. Promocionar les bicicletes com una alternativa viable dins els nuclis de Calvi i entre aquests.

Per exemple, algunes actuacions que es proposen sn: alentiment del trnsit (rees 30) i restriccions circulatries en determinades zones (ACIRE), incrementant la mobilitat ciclista i de vianants a les zones urbanes.

3. Establir una mobilitat intermodal, per tal d'intercomunicar diferents formes de transport i optimitzar de la millor manera els trajectes. D'aquesta forma s'aconsegueix oferir, en cada cas, el mitj de transport ms adequat per reduir el consum d'energia.

La tendncia internacional en mobilitat urbana sostenible s la creaci d'estacions intermodals sostenibles: en aquests casos, la combinaci de diferents formes de transport permet arribar a les zones on no arriba el transport collectiu pblic (Centre de Mobilitat Sostenible: http://www.cedemos.org/servicios/movilidad-electrica/)

Per exemple, es poden installar estacions de bicicletes a les parades d'autobs.

4. Aparcaments de dissuasi: Aquests aparcaments compleixen inicialment una funci de dissuasi, s a dir, eviten que els vehicles accedeixin als nuclis urbans i fan que utilitzin altres aparcaments ms als afores. Cal tenir en compte que aquests aparcaments han d'estar ben connectats amb lnies de transport pblic, prstec de bicicletes i/o altres alternatives, s a dir, transport intermodal que doni accs a la zona urbana.

Al mateix temps, tamb es promouran els aparcaments gratuts per a vehicles elctrics.

5. L'estudi dels grans centres generadors de mobilitat del municipi (ajuntaments, escoles, centres de salut, etc.).

6. La creaci d'un projecte per substituir l's individual del vehicle per l's compartit d'autombils (si sn elctrics millor). Millorar la qualitat del cicle de l'aigua i optimitzar el consum d'aigua potable Tota la gesti de l'aigua ja s'ha explicat en la LNIA BSICA 06 INFRAESTRUCTURES. A ms del que aquesta senyala, es vol fer incidncia en el segent: Desprs del tancament de la dessaladora de Son Ferrer l'any 2010, propietat del Govern Balear, ha pujat notablement la dependncia de l'exterior, ja que aquesta dessaladora va permetre la captaci de ms del 18 % del total d'aigua captada al municipi, encara que amb el consegent impacte ambiental i d'emissions de CO2 que generava.

A aquesta dependncia de l'exterior del subministrament en alta hi hem d'afegir la privatitzaci de la xarxa en baixa. En el passat, en el terme municipal de Calvi el subministrament amb baixa es duia a terme mitjanant tres empreses concessionries: Compaa de Aguas Paguera S.L.U., Calvi 2000 S.A. i Aguas del Trmino Municipal de Calvi S.A. (ATERCA). En data de 5 de juliol de 2010, la Junta de Govern Local va acordar adjudicar el contracte de Gesti del servei municipal d'abastiment d'aigua potable, mitjanant gesti indirecta i en rgim de concessi als nuclis de poblaci del terme municipal de Calvi a la societat mercantil SOREA (Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas S.A., actualment Hidrobal), per un termini de 50 anys (2060), s a dir, amb una durada superior a la vigncia prevista per a la nova Revisi del Pla General d'Ordenaci Urbana de Calvi (2028). L'mbit d'aplicaci inicial d'aquest contracte se circumscrivia a les zones gestionades per Calvi 2000 S.A., si b ja es preveia que l'any 2019 s'hi incorporaran les zones gestionades per la Compaa de Aguas de Paguera S.L., i l'any 2025 les zones gestionades per ATERCA, de manera que tot el terme municipal quedar dins el contracte de gesti dHidrobal. Aquesta decisi no deixa marge de maniobra pel que fa a la gesti adequada de l'aigua potable, si b consideram necessari incidir en les segents qestions: S'hauran d'incloure mesures efectives per optimitzar el consum d'aigua potable, com ara: 1. Fomentar un programa de detecci i reparaci de fuites de les xarxes, que hi elimini les prdues actuals i en millori el rendiment. 2. Fer obligatoris els comptadors individuals. 3. Fer obligatoris els aljubs. 4. Fer obligatries les aixetes eficients. 5. Fer obligatoris els regs programats amb aiges regenerades. 6. Fer obligatria la reutilitzaci de les aiges depurades amb tractament terciari en els ports esportius i camps de golf. Reciclatge, reutilitzaci i tractament dels residus de Calvi Avanar cap a la gesti sostenible de residus porta associada la mitigaci de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Per tant, el sector de la gesti de residus municipals pot reduir de manera molt significativa les seves prpies emissions. La llei espanyola de residus i sls contaminats (Llei 22/2011, de 28 de juliol) estableix que la lluita contra el canvi climtic s una prioritat de la poltica ambiental i que existeix un potencial significatiu de reducci d'emissions de GEI associat al sector dels residus. Dins la gesti dels residus municipals es poden diferenciar de forma general dos tipus d'emissions de gasos d'efecte hivernacle: Directes: les generades per les activitats del sector de gesti de residus municipals, i que, per tant, el propi sector pot controlar. Per exemple, emissions de gasos causats per una planta de compostatge. Indirectes: les generades per les activitats que proveeixen materials i energia al sector de gesti de residus municipals.

En el cas del municipi de Calvi, Calvi 2000 s l'empresa municipal de serveis que gestiona diferents sectors ambientals, entre els quals hi ha la gesti dels residus municipals. Calvi 2000 est compromesa amb les poltiques ecolgiques de l'Ajuntament de Calvi, i, per tant, lidera programes com ara la recollida selectiva.

Com s'ha esmentat en apartats anteriors, el terme municipal de Calvi t una gran pressi humana i, per tant, una generaci de residus important, sobretot en l'poca de temporada alta. Per tant, es proposen, a banda de mantenir les poltiques ambientals, les segents actuacions:

Augmentar el nombre de parcs verds en el terme municipal de Calvi, sobretot fent referncia a la temporada alta i, per tant, aquests parcs verds podrien ubicar-se en els nuclis costaners, en qu la pressi humana s ms forta i genera ms residus.

Una altra alternativa pot ser la creaci de punts verds mbils, com en el cas del municipi

dEstellencs, on el servei de recollida es fa de forma itinerant. Aquest itinerari seria el resultat d'un estudi previ, tenint en compte les zones amb ms pressi humana en els mesos d'estiu, per exemple. La ruta hauria de ser la ms ptima possible, per tal de minvar les emissions indirectes relacionades amb el transport.

Dins aquests tipus de recollida de residus s'augmentaria la recollida de tipologies de residus poc habituals, com per exemple les piles. Ja existeix a Palmanova un parc verd on els ciutadans poden dipositar qualsevol tipus de residu urb, aix com piles i oli. En referncia al tractament dels residus, Calvi no disposa de cap incineradora, per s que es troba present en el terme una planta de compostatge, a crrec de l'empresa TIRME. Aquesta planta ocupa una superfcie de 5.700 m2. Est dissenyada per poder tractar la fracci orgnica de recollida municipal i la fracci vegetal de procedncia municipal, de particulars i dorganismes. El disseny de la installaci s'ha fet tenint en compte el material d'entrada i la qualitat del producte a obtenir i, al mateix temps, procurant evitar l'emissi i proliferaci d'olors. Els gasos produts durant el procs de fermentaci sn extrets pel sistema de ventilaci dels tambors i enviats al sistema de depuraci d'olors, per ser-hi tractats. En tot cas, es proposa per al futur fer un estudi previ sobre aquests gasos que emet la planta de compostatge i el seu tractament, per posteriorment proposar-hi millores i solucions alternatives. Si s'agafa l'exemple d'un estudi duit a terme per la consultora Imclanco2 i amb la collaboraci de la Fundaci Biodiversitat i el Ministeri d'Agricultura, Alimentaci i Medi Ambient, tamb es planteja la idea de:

- Compostatge descentralitzat i/o comunitari L'estudi abasta tots els factors relacionats amb la petjada del carboni, des de l'aigua utilitzada fins a l'electricitat i el transport per al tractament dels residus, essent aquest ltim el major generador de gasos d'efecte hivernacle. Per tant, es pot extreure la necessitat de comptar amb iniciatives de compostatge domstic, aix com amb plantes de compostatge comunitries i descentralitzades en els municipis. Aquestes petites plantes de compostatge es poden ubicar en diferents espais pblics, amb necessitat d'un estudi previ de la seva localitzaci ms ptima. D'aquesta manera, s'evitaria el transport dels residus i s'aconseguiria un gran estalvi en l'emissi dels gasos d'efecte hivernacle. De forma ms general, cal comentar que, segons el document La millora en la prevenci i gesti dels residus municipals a Espanya contribueix a la lluita contra el canvi climtic, escrit per la Fundaci Frum Ambiental Barcelona, s necessari augmentar les possibilitats de reciclat i de valoritzaci material i energtica, mitjanant la implantaci de les tecnologies actuals ms eficients, tenint en compte l'objectiu de maximitzar la mitigaci de les emissions dels gasos d'efecte hivernacle en tota l'economia i de crear el major valor socioeconmic i ocupaci estable. A ms, l'article 15.1 de la Llei 22/2011, de residus, estableix que les administracions pbliques han de planificar mesures de prevenci que s'encaminaran a aconseguir la reducci del pes dels residus produts en 2020 en un 10 % respecte dels generats en 2010.

Imatge Marina Magaluf


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI07

Mar 2016Lnies Bsiques de PlanejamentCONTRA EL CANVI CLIMTICSOSTENIBILITAT I MESURES

REA DE PROTECCI RESERVA MARINA

RESERVA MARINA

LIC

SL URB I URBANITZABLE

REFORESTACI

PARC PBLIC PROTEGIT

PARC PRIVAT PROTEGIT

TORRENTS

CENTRAL HIDROELICA

PARC FOTOVOLTAIC

APARCAMENTS DISSUASSORIS

08 HABITATGE

8. HABITATGE

8.1. MARC GENERAL Segons el que estableix larticle 81 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de mar, dordenaci i s del sl, per a lilla de Mallorca, s necessari que el Pla General inclogui entre els seus documents una memria social, que shaur dajustar al que estableix larticle 83 de lesmentat reglament, i per tant, shaur danalitzar:

a) Anlisi de les necessitats, localitzaci de sl residencial i habitatge, en relaci al medi ambient urb en qu es localitzen i amb anlisi de les necessitats dhabitatge social, tenint en compte les dotacions dhabitatge protegit que sestableixen en larticle 73 del mateix reglament i analitzant els mecanismes dobtenci de sl. b) Previsi dhabitatges dotacionals pblics en funci de les caracterstiques socials del municipi. c) Anlisi de les necessitats de nous equipaments pblics, tenint en compte la situaci actual i els creixements prevists. d) Avaluaci de limpacte de lordenaci urbanstica proposada en funci del gnere, aix com respecte als collectius socials que requereixin atenci especfica, com ara les persones immigrants i les persones majors, especialment en el que es refereix a mobilitat, accessibilitat, seguretat i s de lespai pblic. El Pla far una completa diagnosi de la realitat social actual del municipi identificant els principals collectius afectats per la dificultat daccs a lhabitatge, les principals mancances dequipaments i la identificaci dels collectius socials amb risc dexclusi, inclosa la integraci de criteris digualtat de gnere en el desenvolupament urbanstic.

8.2. PREVISIONS D'HABITATGES PROTEGITS Laprovaci del concurs per establir reserves estratgiques de sl (RES) derivades de la Llei 5/2008 de la CAIB, a ms de les reserves que per a ls dhabitatge protegit estan situades en sl urbanitzable, en execuci, de Peguera Oest, ha proporcionat una reserva de sl per a aquest s pblic i privat, que es detalla en el quadre que segueix. RESERVA DE SL AMB DESTINACI A HABITATGE PROTEGIT PBLIC: 488 HPP

CALVI UA/CV-03 ED RP-2 18.927 M2 12.907 M2 CT 103 habitatges 103 HPP pblics

ES CAPDELL UA/CP-05 ED RU-N1

2.467 M2 2.000 M2 CT 16 habitatges 14 HPP pblics

COSTA DE LA CALMA UA/CC-03 --- RP-1 15.393,40 M2

9.000 M2 CT 100 habitatges 78,78 % pblics

79 HPP pblics

SANTA PONA RES-4 RP-7 Parcella 1 60 HPP pblics 16 taxats 23 lliures

99 HPP pblics

RES-50 RP-6 Parcella 6 15 HPP pblics 34 taxats 29 lliures

78 HPP pblics

MAGALUF

RES-2 RP-5 88 HPP pblics

UA/PG-03 -- RP-2 31.456 M2 24.500 M2 CT. 175 habitatges 40% HPP: 70 habitatges

15%: 10 HPP pblics PEGUERA

SUBBLE PEGUERA

OEST

PP RP-2 17 HPP pblics

RESERVA DE SL AMB DESTINACI A HABITATGE PROTEGIT PRIVAT: 276 HPP + 269 TAXATS = 545 HABITATGES PROTEGITS

COSTA DE LA CALMA UA/CC-03 --- RP-1 15.393,40 M2 S40-42-44: 3.267 M2

9.000 M2 CT. 100 habitatges 21,22 %

Privats: 21

21 HPP privats

Parcella 2 39 HPP privats 30 taxats privats

SANTA PONA RES-4 RP-7

Parcella 3 60 taxats privats

MAGALUF RES-50 RP-6 Parcelles 1-2-3-4 i 5

76 HPP privats 179 taxats privats

UA/PG-03 -- RP-2 31.456 M2 24.500 M2 CT. 175 habitatges 40 % HPP: 70

habitatges

60 HPP privats PEGUERA

SUBBLE PEGUERA

OEST

PP RP-2 80 HPP privats

Es dedueix que per primer cop hi haur a Calvi sl suficient, condici indispensable per fer una veritable poltica dhabitatge que haur de ser objecte dun programa, incls en la Memria Social del Pla General, en el qual es fixin terminis i agents inversors per mobilitzar aquest sl. 8.3. EL PROBLEMA DELS HABITATGES AMB PREU TAXAT Hi ha a la RES de Calvi un nombre considerable dhabitatges acollits a la modalitat, prevista en la Llei 5/2008, de preu taxat, que han de complir la condici, tot i ser de promoci privada, de ser adjudicats per lAdministraci actuant. Gaireb han passat nou anys des de laprovaci de lesmentada llei, per no sha produt el desenvolupament reglamentari per establir les condicions objectives que shauran dobservar en lesmentada adjudicaci pblica.

Per aix, per part de la Direcci General dArquitectura i Habitatge del Govern de les Illes Balears, sest elaborant un decret reglamentari que defineixi tot all relatiu a aquest extrem, que sincorporar a la Memria Social del Pla.

8.4. EL PROBLEMA DEL LLOGUER TURSTIC DE PISOS

La Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears, no regula un dels fets del negoci turstic ms complexos: el lloguer turstic dhabitatges en edificis plurifamiliars.

No tan sols no el regula, sin que en nega la possibilitat, la qual cosa t com a conseqncia que lampla i difusa oferta daquesta modalitat dallotjament turstic esdevingui clandestina.

Aquesta negaci, lluny de solucionar els problemes que es deriven de traslladar ls turstic a teixits urbans residencials, ha fet que la modalitat sestengus i ha provocat una problemtica de primera magnitud: que els preus dels lloguers turstics hagin entrat en competncia amb els residencials i se nhagi produt una pujada soterrada (en general, els pagaments per absncia de contracte es fan en negre), per que exclou amplis collectius de famlies amb recursos limitats de laccs a habitatges de lloguer assequibles.

Per aix, s imprescindible a Calvi una poltica dhabitatge pblic que no es vegi afectat per les canviants dinmiques del mercat i que fixi els preus dels lloguers en funci dels ingressos familiars i no com a percentatge del mdul estatal fixat en el Pla Estatal dHabitatge, per cert, obsoletament inoperant.

La manca de recursos econmics per promoure habitatge pblic no pot ser lexcusa per mantenir la dimissionria actitud dels ltims anys per part de les administracions de la comunitat i municipal. Calvi t sl, recurs primer, de cessi amb el qual i aix s el que definir el Programa Municipal dHabitatge es pot articular a mitjan termini una carta dofertes suficient per complir el mandat constitucional.

Tanmateix, a cert termini shaur dequipar un nombre dhabitatges pblics (al voltant de 10) destinats a fer front a demandes socials demergncia. Aquesta mesura, tot i que figurar en la Memria Social, ja est en marxa amb els cinc primers habitatges pblics a Calvi i Peguera, gestionats amb aquesta finalitat, completament equipats, als quals seguiran un mnim de cinc ms, que ara es troben en procs de moblament.

8.5. LINFRAHABITATGE

A les zones turstiques de Calvi hi ha bosses dinfrahabitatge que, d'acord amb l'Estudi Municipal per a la Declaraci de Zones Turstiques Madures, signifiquen:

- A la zona de Santa Pona:

- El 26,84 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona sn infrahabitatges.

- El 68,02 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona sn edificis d's inicialment turstic modificats illegalment.

A la zona de Palmanova-Magaluf:

- El 10,10 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona sn infrahabitatges.


A la zona de Peguera:

- L1,30 % del total d'habitatges plurifamiliars existents a la zona sn infrahabitatges


- El 12,85 % del total d'habitatges de la zona est buit.

El Pla General haur destablir les corresponents estratgies de regeneraci i rehabilitaci per tal que saconsegueixi:

Que no hi hagi processos de substituci social.

Que els edificis tenguin unes condicions de seguretat estructural i eficincia dinstallacions garantides.

Que els habitatges compleixin les condicions dhabitabilitat reglamentades.

Que els edificis estiguin adaptats a les determinacions del reglament de supressi de barreres arquitectniques vigent.

Que les condicions dallament tcnic permetin pujar al nivell E la qualificaci energtica dels edificis.

Que es puguin rehabilitar les faanes per adaptar-les a lobjectiu de millorar les condicions del paisatge urb dels barris residencials.

Imatges Habitatges de Protecci Municipals

Promocii d'habitatge pblic Son Ferrer

Promoci d'habitatge pblic Son Ferrer

Promoci d'habitatge pblic Peguera

Promoci d'habitatge p'ublic Galatz


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI08

Mar 2016

DE SL PRIVAT HPP

Lnies Bsiques de Planejament

DE SL PBLIC HPP

DE SL PRIVAT TASSAT

RESERVA HABITATGE PROTEGIT

488 HPP

276 HPP

TOTAL 1.033 HABITATGES

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

SANTA PONA - RES 4

103

103

0

0

14

0

0

14

CALVI VILA - UA/CV-03

ES CAPDELL - UA/CP-05

PEGEURA - UA/PG-03

COSTA CALMA - UA/CC-03

SUBLE PEGUERA OEST

Hab. Pblic HPP

Hab. Privat HPP

Hab. Privat Tassat

TOTAL

MAGALUF - RES 2

MAGALUF - RES 50

10

60

0

7017

80

0

97

79

21

0

100

99

39

90

228

76

179

78

333

269 TASSAT

HABITATGE

88

88

0

0


RESERVA HPO

09 ORDENACI D'REESTURSTIQUES

9. ORDENACI D'REES TURSTIQUES

El Pla d'Ordenaci de lOferta Turstica de l'Illa de Mallorca (POOT) de 1995 va delimitar una srie de zones turstiques en el municipi de Calvi, les quals varen ser recollides posteriorment en el Pla Territorial de Mallorca de 2004 mitjanant la figura d'rea de reconversi territorial (ART).

La Modificaci nm. 2 del Pla Territorial de 2011 va suprimir les ART, mentre que la Llei 8/2012, de turisme, va derogar el POOT. Aix no obstant, com a conseqncia de l'adaptaci del Pla General d'Ordenaci Urbana al Pla Territorial l'any 2009, les ART de Calvi mantenen actualment la seva vigncia.

A finals de l'any 2014, des de l'Ajuntament es varen realitzar estudis de diagnosi d'algunes d'aquestes rees per a la seva declaraci com a Zones Turstiques Madures. En concret, es varen analitzar els nuclis de Palmanova-Magaluf, Santa Pona i Peguera.

D'acord amb els resultats d'aquests estudis es desprn que en els tres casos es tracta de zones turstiques saturades amb un elevat grau de degradaci urbana i ambiental, amb presncia de les caracterstiques comunes segents:

Nombre elevat d'establiments turstics envellits i poc reformats. Les xifres sn molt similars en les tres zones, amb una mitjana d'edat de 36 anys dels apartaments turstics i de 45 anys dels hotels; aix mateix, la mitjana d'establiments turstics que no han fet cap intervenci en les seves installacions s d'un 73 % del total.

Activitat turstica caracteritzada per un turisme de masses que genera fortes dinmiques

sobre les rees centrals i provoca problemes de convivncia, aix com certa conflictivitat, especialment a les zones de Palmanova-Magaluf i Santa Pona.

Forta estacionalitat derivada del turisme de sol i platja, amb els consegents desequilibris

que aix comporta en aspectes de vital importncia per al municipi, com ara l's racional dels recursos o la gesti dels residus.

Rtio mitjana turstica excessivament baixa, amb uns valors de l'ordre de 19 a 31 m/plaa

turstica.

Baixa diversitat en l'oferta turstica.

Oferta d'oci i d'entreteniment actualment en decadncia.

Degradaci de l'espai urb (viari, mobiliari, enllumenat, etc.) i de les dotacions de serveis a causa del seu envelliment, ja que, si b en alguns casos s'han fet reformes, en general es tracta de zones urbanitzades en els anys 50-60.

Aix mateix, en els casos concrets de Palmanova-Magaluf i de Santa Pona, tamb shi detecten els segents problemes:

Important percentatge d'edificis inicialment turstics que han canviat de manera illegal el seu s a residencial (de l'ordre del 60 % des habitatges plurifamiliars existents).

Densitats de poblaci molt importants en un gran nombre de parcelles, amb valors actuals

de l'ordre dels 200 habitants/Ha i valors potencials que se situen entre els 200 i 360 habitants/Ha.

Elevada contaminaci acstica derivada de l'oferta actual d'oci i entreteniment en

decadncia.

Davant aquesta situaci, es proposa dur a terme un seguit d'actuacions comunes per a les tres zones i unes altres despecfiques per a cadascuna. En concret, es proposen les segents actuacions comunes a les tres zones:

Limitar el nombre de places turstiques.

Reurbanitzar els centres urbans.

Regenerar les zones degradades amb eliminaci dels usos obsolets.

Millorar la qualitat de l'oferta turstica i la complementria.

Esponjar les primeres lnies de mar actualment congestionades i excessivament densificades.

Incrementar les rtios turstiques, com a mnim per complir els estndards urbanstics mnims que fixa la legislaci vigent en la matria.

Establir un programa de rehabilitaci obligatria dels allotjaments turstics i de l'oferta

complementria.

Definir els usos de les platges urbanes.

Minvar el trnsit intern de vehicles particulars mitjanant la creaci d'aparcaments dissuasius a les perifries i afavorir l's per als vianants de les avingudes ms importants.

Pel que fa a les actuacions especfiques, per a cadascuna de les zones es proposa el segent: 9.1. PALMANOVA-MAGALUF

Elaborar plans especials de reforma interior (PERI) conjuntament amb la revisi del Pla General, per reconvertir-ne les zones ms degradades.

Ordenar l'mbit del triangle ses Planes per destinar-lo a usos complementaris i d'equipament.

Redissenyar el passeig martim de Magaluf.

Naturalitzar la zona de la Marina, recuperant una part de les basses del salobrar i creant un

parc ambiental de caracterstiques biolgiques ben marcades.

Resoldre la problemtica de la xarxa de pluvials que desemboca a la platja de Magaluf.

9.2. SANTA PONA

Elaborar plans especials de reforma interior (PERI) conjuntament amb la revisi del Pla General, per reconvertir-ne les zones ms degradades.

Ordenar l'mbit situat a l'entrada de Santa Pona per a usos collectius compatibles amb la protecci de la zona inundable.

Definir el traat i secci del Passeig Calvi en aquesta zona, amb especial atenci a les

zones de transici entre el sl rstic i l'urb, el Parc Arqueolgic del Puig de sa Morisca i les visuals de les illes Malgrat des de la costa.

Potenciar les visites culturals al Parc Arqueolgic del Puig de sa Morisca.

Valorar la creaci d'una marina seca al voltant del polgon de serveis de Son Bugadelles, per tal de potenciar i regular l'oferta dels ports esportius de Santa Pona i el Toro.

Eliminar els anomenats falsos urbans amb la creaci de zones d'esbarjo a la rereguarda.

9.3. PEGUERA

Definir el passeig martim que ha de connectar aquesta zona amb la de Santa Pona.

Establir els parmetres per a l'ampliaci de l'EDAR de Peguera.

Potenciar la connexi amb el parc del Galatz i amb l'inici de la ruta de pedra en sec de la

serra de Tramuntana, per tal de promoure-hi el turisme d'excursionistes.

Potenciar la connexi amb el parc del Galatz i amb l'inici de la ruta de pedra en sec de la serra de Tramuntana, per tal de promoure-hi el turisme d'excursionistes.

Establir estratgies comunes amb el municipi d'Andratx per a les zones confrontants

qualificades com d'especial protecci. Finalment, cal esmentar altres actuacions puntuals amb influncia sobre les tres zones:

Declarar una Reserva Marina entre l'illot del Sec i les illes Malgrat.

Crear el Parc Natural de Cala Figuera/Rafaubetx.


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI09

Mar 2016Lnies Bsiques de PlanejamentTURSTIQUESORDENACI D'REES

ZONES TURSTIQUES MADURES

REGENERACI

SISTEMES ADSCRITS ZTM

CAMPDE MAR

ITINERARI NATURAES CAPDELLGR-221SERRA DE TRAMUNTANA

POSSESSI LA ROMANASERRA DE TRAMUNTANA

CONECTOR AMBIENTALGALATZSERRA DE TRAMUNTANA

CALVI VILAES CAPDELLSERRA DE TRAMUNTANACAM DE SON PILLO

GOLF DESANTA PONA

MIRADOR PUIGDE SARAGOSSA

SERRA DE TRAMUNTANAA TRAVS DE SERRA DE NA BURGUESACAM DE SA GUIXERIA

CALVI VILACOLL DES CUCONS

CAP DE CALA FIGUERA

RAFEUBETX

PARC VERDCALVI VILAANTIGA CARRETERAPALMA-ANDRATX

10 PROTECCI SL RSTICI PATRIMONI

10. PROTECCI DEL SL RSTIC I PATRIMONI L'any 2009 el Pla General de Calvi es va adaptar al Pla Territorial Insular de Mallorca. En el cas del sl rstic, emper, aquesta adaptaci va ser nicament una superposici de les categories de sl rstic que definia el Pla General del 2000 a les categories proposades pel Pla Territorial Insular de Mallorca. Ara es proposa una integraci de les categories de l'antic Pla del 2000, les denominades SR, a les categories establertes pel Pla Territorial, AANP, ANEI, ARIP-B, ARIP..., per municipals, de manera que es simplifiqui i, per tant, es clarifiqui la matriu dusos per a aquests tipus de sl. En lmbit municipal, existeixen al municipi tres grans espais de protecci: 1. La serra de Tramuntana, que cont la finca pblica de Galatz 2. La punta de Rafaubetx 3. La serra de na Burguesa Es vol donar a aquests espais una especial rellevncia pel que fa a la seva protecci, aix com al seu manteniment i funcionament biolgic, a travs de la proposta duns grans corredors ambientals i biolgics que uneixin aquests tres grans pulmons verds. Aquests corredors, a ms, coincideixen en gran part amb els torrents ms importants del municipi: 1. El torrent de Tor a Peguera 2. El torrent de Galatz a Santa Pona Aix mateix, es pretn iniciar una reflexi sobre els usos d'habitatge en sl rstic com i les seves caracterstiques, aix com sobre la prohibici de l's residencial en sl rstic protegit. Aquesta reflexi parteix de la realitat que s'ha donat tant a Calvi com a la resta de Mallorca, on ha estat una norma en tot el sl rstic la substituci generalitzada dels usos tradicionals agricolaramaders pels usos residencials ms o manco extensius, s a dir, amb parcelles de superfcie variable. Aquesta activitat en el Pla Provincial de 1973 es possibilitava lligada als usos rurals com a habitatges annexos a l'explotaci agrcola i, per tant, sense explotaci semblava que no hi podia haver habitatge. I, a ms, tamb sembla que les caracterstiques tipolgiques daquest havien de respondre a la condici rural de l'explotaci. Tanmateix, el resultat va ser en el millor dels casos el control de la parcella mnima, que va passar de constituir una unitat de cultiu a una nova xarxa periurbana de carcter residencial. Aquesta progressiva prdua del carcter agrcola del sl rstic de cultiu a Calvi s'ha manifestat de dues formes: a) Ocupaci de parcelles rurals per edificacions ms o manco referenciades amb les tradicionals per substituint-ne l's pel residencial de temporada o estable. Aix suposa una extensi de 1.065 Ha de sl rstic al voltant dels nuclis urbans tradicionals en la qual estimam que subiquen uns 550 habitatges. Des del Pla General, lluny de considerar aquesta problemtica com a residual i de mantenir la regulaci del PTM, volem obrir el debat de la convenincia de seguir com fins ara i consolidar la tendncia transformadora existent o iniciar un procs de recuperaci de les caracterstiques tradicionals, el que passaria per no fer possibles ms xalets. En qualsevol cas, es far un estudi sobre la capacitat de crrega residencial dels diferents sls i l'informe d'estrategia ambiental valorar les conseqncies que aquesta transformaci comporta. b) Presncia de la parcellaci rstica de Son Font. El problema de la regularitzaci de Son Font s present des de finals dels 70, sense que s'hagi deixat d'edificar amb aparena de legalitat aquesta parcellaci de regadiu com una urbanitzaci de sl unifamiliar residencial amb tipologia de xalets. El tractament d'aquesta rea en el Pla General vigent s el de nucli rural amb un posterior intent fracassat de classificaci com a sl urb a recer del que disposava la Llei 7/2012 del Govern Balear per als assentaments en el medi rural.

En aquesta zona, a ms de paralitzar qualsevol actuaci urbanitzadora o edificatria, encara que siguin reformes de l'existent, es tracta dactuar amb criteris ambientals basats en l'autosuficincia de les edificacions existents, de minvar la superfcie de sl transformat i daplicar una normativa molt estricta d'adequaci de les edificacions existents a criteris paisatgstics i tipolgics condicionats per la protecci dels rstics que l'envolten. El Pla tamb valorar les condicions per ubicar en sl rstic altres usos, de vegades anomenats atpics, pels quals no tan sols s'acrediti que sn incompatibles amb els usos urbans, sin que el Pla dimensionar i valorar ladmissibilitat de lempremta ecolgica que signifiquin. Per altra banda, a les propostes de protecci ja existents de diferents espais naturals ara vigents s'hi afegiran les zones que es trobin en perill manifest de degradaci, incorporant-hi criteris d'actuaci per a la reforestaci d'espais transformats i per a la recuperaci de la morfologia original prpia tant de la part plana, en especial dels penya-segats, com de les zones de muntanya. PROTECCI DEL PATRIMONI L'adaptaci del Pla General al Pla Territorial de Mallorca l'any 2009 va suposar la incorporaci de nous elements patrimonials inclosos en una nova estructura organitzativa pel que fa a les tipologies patrimonials i la seva adaptaci a la normativa establerta en el Pla Territorial Insular. Aix va suposar la inclusi de diferents tipus de patrimoni etnolgic existent al municipi, com ara els sistemes hidrulics, les tipologies d'explotaci etnogrfica de recursos forestals (conjunts de carboners, forns de cal...), elements d'explotaci agropecuria com ara les eres, etc. A ms, s'amplien els camins i itineraris dinters paisatgstic i s'inclou, tamb, una categoria d'arbres singulars i una altra d'espais amargenats dinters preferent. Aix, s'ampli el nombre d'elements catalogats, que va passar de 182 a 480. La revisi que ara es proposa t els segents objectius: 1. La reconceptualitzaci del catleg amb la incorporaci de noves eines conceptuals, entre les quals destaca el concepte de paisatge. La inclusi d'aquest concepte permet una millor estratgia de protecci dels conjunts patrimonials, ja que incorpora i integra el paisatge natural i l'antrpic, aix com els entorns i ambients que es generen entre lun i laltre. Com la majoria dels catlegs patrimonials de les Illes Balears, l'actual de Calvi s'organitza a partir d'una concepci individual del conjunt patrimonial. Aquesta concepci s'articula a partir de l'establiment de fitxes individuals especfiques per a cada conjunt. El resultat d'aquest plantejament es la generaci d'estratgies de protecci individuals, fragmentades i poc vinculades amb el territori que les envolta i amb l'entorn paisatgstic en el qual, juntament amb altres elements, s'inclou el b patrimonial a protegir. Davant aquesta situaci, per a la revisi del catleg es proposa una redefinici de les estratgies de organitzaci dels conjunts patrimonials, de les eines de delimitaci i de la normativa de protecci que hi va associada. L'objectiu que es persegueix s millorar les estratgies de protecci amb la finalitat daconseguir una vinculaci i protecci ms harmnica entre el b catalogat, el paisatge que l'envolta i la resta d'elements existents en aquell paisatge. Amb aix es pretn protegir, no tan sols aspectes materials del b, sin tamb del seu entorn i paisatge, i la significaci que aquell hi t. Es parteix d'una protecci del paisatge i dels seus elements constitutius, no de la protecci individual i desconnectada dels conjunts patrimonials. Per aix, es proposa la creaci de tres tipus dunitats de paisatge: 1.1. Unitats de paisatge urb: es definiran els paisatges urbans que per la seva histria i caracterstiques mereixen una protecci singular.

Aquest nou disseny permetr una disminuci del nombre de fitxes arquitectniques individuals, alhora que permetr eines de protecci de l'espai urb concebut en la seva globalitat i no com la suma desestructurada d'elements individuals a protegir. S'inclour aix per primera vegada una protecci dels paisatges que caracteritzen els nuclis de Calvi i des Capdell. 1.2. Unitats de paisatge rural: es protegiran els paisatges que per la seva histria i les seves caracterstiques patrimonials dins les zones rstiques tenen una especial significaci en funci de la concentraci de categories patrimonials de tipus etnogrfic, agropecuari o agrari-residencial. Aquestes unitats de paisatge parteixen del principi que hi ha una ntima relaci histrica, orgnica i funcional entre les principals residncies tradicionals rstiques, les cases de possessi, les seves dependncies d'explotaci agropecuria, les infraestructures d'explotaci dels recursos forestals i els paisatges forestals i agraris existents en el municipi. A ms de la relaci histrica, funcional i orgnica, els elements que les conformen es relacionen a travs dels connectors existents, que sn, principalment, camins i pistes forestals. Principalment aquestes unitats de paisatge se centraran al voltant de les cases de possessi del terme municipal i en relaci al sistema de vida que suposava aquesta forma d'assentament en el medi rural. 1.3. Unitats de paisatge arqueolgic o paleontolgic: De manera excepcional, alguns territoris es presenten com un fssil, ja que permeten tenir una idea de com es va articular el paisatge i els jaciments arqueolgics en temps antics. Pel seu carcter d'element fssil despecial significaci, es proposa la creaci dunitats de paisatge arqueolgic. Un bon exemple ns el Parc Arqueolgic del Puig de sa Morisca, al qual es preveu donar una major rellevncia. Aix mateix es preveu protegir el sistema visual que encara existeix a hores dara entre les antigues torres de defensa del municipi, aix com els camins de comunicaci interior entre aquestes i que formen part del sistema defensiu original ents com a conjunt i no com a elements dissociats. A partir d'aquest esquema conceptual, totes les estratgies de protecci s'articularan a partir daquest dos eixos: 1. Estratgies de protecci dunitats de paisatge i dels elements que el conformen. 2. Estratgies de protecci individualitzada per als conjunts patrimonials que no estiguin inclosos dins unitats de paisatge. 2. Un redisseny i ampliaci de la informaci que es recollir en les fitxes de catleg. 3. Laplec i gesti de tota la informaci del catleg a partir de la generaci de bases de dades georeferenciades en un sistema dinformaci geogrfica (SIG), alhora que una revisi de la delimitaci dels mbits de protecci dels diferents elements. 4. La incorporaci de nous elements patrimonials identificats. A ms de nous elements, s'haur de donar compliment a la prescripci nm. 4 de l'acord d'aprovaci definitiva de l'Adaptaci del Pla General de Calvi al Pla Territorial de Mallorca de data 26 de juny de 2009, publicat en el BOIB nm. 126 EXT, de data 28.08.2009. Aquesta prescripci senyala que: En la propera revisi del Pla General dOrdenaci de Calvi, shauran de tenir en compte les segents consideracions, quedant subjecta mentrestant qualsevol intervenci sobre els segents elements patrimonials afectats a linforme previ daquesta comissi en matria de patrimoni histric:

a) A banda del pont de Galatz (460), cal justificar la inexistncia de cap altre pont dinters patrimonial en el terme municipal.

b) Shauran dincloure dins el catleg els murs que limitin camins o carreteres, amb valor paisatgstic ambiental. c) Shauran de catalogar els segents elements hidrulics: la snia de lHort de Son Estades; el pou amb capella a Son Camps; la mina a la canaleta de Bendinat, la canaleta de Bendinat, larc de la canaleta de Bendinat; la font de sErmita i laljub de la font de sErmita; la font des Comellar de sa Mina; la canaleta de la Vall Negra, i larc de la canaleta de la Vall Negra. d) En les fitxes dherldica shan demplenar les dades de grau de conservaci i criteris dintervenci. e) Sha dampliar la informaci de les fitxes dels camins, aix com incloure-hi els diferents camins empedrats.

Analitzada aquesta prescripci, la revisi proposa anar ms enll del que senyala el CIM en la seva prescripci i s incloure en el catleg els camins d'inters patrimonial i natural del municipi de Calvi. Aix suposar, no tan sols cartografiar tots aquests camins, sin a ms fer una profunda revisi formal i conceptual de les fitxes dels camins que sincorporaran: 1. L'anlisi de les caracterstiques del cam (tipologia, tipus de tram, paviments, elements configuradors: ponts, escopidors, empedrats, cantoneres, sistemes de paret en sec...). 2. L'anlisi dels conjunts patrimonials associats a cada cam. 3. L'anlisi dels conjunts d'rees dinters mediambiental associades al cam. 4. L'anlisi del patrimoni paisatgstic associat al cam. 5. La incorporaci de noves tipologies patrimonials identificades. Per primera vegada, i seguint les proteccions establertes en la Llei 12/1998, de patrimoni historicoartstic de les Illes Balears, i en el decret 14/2011, dintervencions arqueolgiques i paleontolgiques de les Illes Balears, es vol incorporar al catleg de Calvi la protecci del patrimoni paleontolgic del municipi. 6. Canvis en el camp normatiu del catleg. Es preveu fer tots els canvis normatius necessaris per tal d'adaptar la normativa del catleg a aquesta nova estratgia de protecci de paisatges, sistemes i formes de vida, i no delements individualitzats en el territori. Tamb es preveu un major nivell de concreci de la normativa aplicada al conjunt patrimonial amb la finalitat de facilitar la interpretaci de la protecci existent, disminuir-ne l'ambigitat i facilitar l'aplicaci de la normativa a latorgament de llicncies urbanstiques. Aix suposar la identificaci dels elements patrimonials del conjunt que mereixen una especial protecci, aix com, si el conjunt ho requereix, una graduaci del nivell de protecci de les diferents unitats integrants en funci de les seves caracterstiques patrimonials especfiques. Finalment, es proposa potenciar, tant des de l'mbit pblic com des del privat, la inversi en la recuperaci del patrimoni histric del municipi a partir de l'establiment d'un percentatge mnim destinat a aquesta finalitat en les obres que afectin bns catalogats i els pressuposts de les quals superin una determinada quantitat econmica o una determinada envergadura. Aquesta proposta t la seva inspiraci en el percentatge cultural que s'estableix en el ttol VII de la Llei de patrimoni histric espanyol, de mesures de foment, i la seva translaci al ttol IX de la Llei 12/98, de patrimoni histric de les Illes Balears, i intenta que no tan sols es recuperi el patrimoni que a hores dara t un rendiment econmic possible, sin tamb la consolidaci i recuperaci del patrimoni que actualment no s rendible econmicament perqu no se li pot donar un s rendible, per la pervivncia del qual resulta dinters social.

Torre de Cala Figuera


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI



10.aPROTECCI DEL SL RSTIC

SON FONT

PARC PBLIC PROTEGIT

PARC PRIVAT PROTEGIT

SL RSTIC PROTEGIT


Ajuntament de Calvi

Escala 1:60.000

REVISI



10.bPROTECCI DEL PATRIMONI

CAMINS I ITINERARIS D'INTERS

TORRES DE DEFENSA

FINCA PBLICA ES GALATZ

PARC ARQUEOLGIC PUIG DE SA MORISCA

DELIMITACI UNITATS DE PAISATGE URB

CASES DE POSSESSI:DELIMITACI UNITATS DE PAISATGE RURAL:

SISTEMA DEFENSIU COSTANER

05 PORTADA05 LITORAL AMB FOTOS_DEFINITIVO_PLENO_CATALAN_interlineadoLB05 litoral06 PORTADA06 INFRAESTRUCTURES_DEFINITIVO_PLENO_catalaLB06a aguapotLB06b pluvialsLB06c regenerada07 PORTADA07 SOSTENIBILITAT_definitivo_ple _FOTOS_CATALALB07 sostenibilitat08 PORTADA08 HABITATGE_DEFINITIVO_PLENO_CATALAN_fotosLB08 habitatge protegit09 PORTADALB09 ZTM10 PORTADA10 RUSTIC_DEFINITIVO_PLENO_CATALAN_fotosLB10a rusticLB10b patrimoni

Documents

Línies bàsiques pgou (2)