Upload
oriol-serra-pujol
View
215
Download
2
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Evoca la Magdalena
Citation preview
Senyor, vaig dins l’ombra sense sort;la fe dels meus majors ja no il·lumina
amb pacífica llum al que camina:¡mon esperit està trist, fins a la mort!
En va cerco una estrella, busco llum; busco en va, un amor que em redimeixi;
el meu diví ideal el veig tan lluny,i jo, ¡pobre de mi!, jec a la fosca...
La lira que regales, entre burlesdels mundans, sense concert em sona,
mes estrofes es perden a les nits,com Agar al desert, amb aquells crits !
I pària del bo, i tot solitari,sento fàstic de tot el que existeix...Jo, Jesús, com Tu, pujo al Calvari,
i no he tingut el Tabor, que a Tu et vesteix...
Tingues pietat de mon mal; dura és la pena;
nombroses les batalles que lluitarfixa en mi ton mirar, Crucificat!
i dóna’m, com fa temps a Magdalena,la calma: ¡també jo, molt he estimat!