INDEX

1- Índex

2- Consell Escolar i personal del centre

3- Editorial

4- 9 Fotos cursos

10- Apima

11-15 – Infantil

16- 30 - 1r Cicle

31 i 32 - La meva experiència

33- 43 - 2n Cicle

44- 56 - 3r Cicle

57- 59 - Equip de suport

60 i 61 - Veterinaris sense fronteres

62- Ajuntament

Edita: CP llorenç Riber - Campanet

LLAPIS DE COLORS Nº 25

CURS 2011-2012

Dipòsit Legal : PM- 774-1998

CONSELL ESCOLAR President: Llorenç Palou Soler Cap d‛estudis: Onofre Mir Ribas Mestres: Catalina Rosselló Socias Esperança Estrany Gelabert Francisca Garí Perelló Mª Victòria Alzamora Palou Magdalena Ramis Garau Pares/mares: Mª del Carmen González Osorio Maria Pons Pons Arnau Rebassa Socias R. Ajuntament: Margalida Oliver Bennnàsar R. Personal no docent Mª Luisa Hernàndez Juan Secretària: Antònia Vallespir Aguiló PERSONAL DEL CENTRE RELACIÓ DE TOT EL PROFESSORAT 3 anys A Paula Mª Cirac Valls, Mª Margarita García Bonilla 3 anys B Laura Villaret Bennàsar, Antònia Bennàsar Sampol 4 anys A Antònia Serra Crespí, Joana Cifre Roig, Mª Neus Tugores Pascual 4 anys B Francisca Ripoll Mas 5 anys A Catalina Rosselló Monserrat, Elena Mª Follack Pons 5 anys B Aina Crespí Cerdà Suport Tina J. Morro Ramon, 1r A Elena Vila Fiol, Antònia Mª Salleras Julià 1r B Magdalena Ramis Garau 2n Joan Toni Jaume Mairata 3r Esperança Estrany Gelabert, Victòria Adrover Jaume 4t A Joana Mª Amengual Alcina 4t B Mª Victòria Alzamora Palou 5è Jaume Morell Pons 6è Maria de Lluc Tortella Reinés Suport i Especialistes :usuport i Especialistes : ANG. Francisca Garí Perelló, Clara Figuerola Bockitsch E.F. Joan Toni Jaume Mairata, Llorenç Palou Soler Director P.T. Joan Siquier Mir A.D. Catalina Rosselló Socias Religió Joan Toni Llabrés Payeras AL Antònia Vallespir Aguiló Secretària Mús Mª Victòria Alzamora Palou, Elena Vila Fiol, Antònia Mª Salleras Julià In/Hor Nofre Mir Ribas Cap d‛Estudis EOEP Àngela Mª Colomar Vich PERSONAL NO DOCENT ATE Maria Luisa Hernàndez Cuina Xisca Solivellas Martorell Cuina Xisca Bisquerra Mascaró Neteja Mavi Martínez, Mari Aguilar i Es Garrover

2

Editorial

Un any més arribam a les acaballes del curs escolar i tornam a reflexionar sobre tot allò que ha passat. Un curs, com segur heu pogut comprovar, molt mogut. Començarem amb la necessitat de fer un desdoblament al grup de 3 anys, ja que el consideràvem molt nombrós, després de moltes demandes, escrits i informes dels pares i mestres, tota la comunitat educativa es va mobilitzar per demanar un mestre més d’Educació Infantil, finalment des de l’administració ens van aportar una altra professora i vàrem poder desdoblar el grup.

Al llarg del curs, podríem dir que la desinformació per part de l’administració ha estat la tònica general . Ens hem assabentat pels mitjans de comunicació de les continues novetats que havien d’arribar a l’ensenyament, l’increment de les ràtios, la possibilitat d’elecció de llengua a les noves matricules d’infantil i primer cicle, la supressió de desdoblaments i la conseqüent disminució del nombre de Mestres… i moltes vegades hem hagut d’informar als pares, sense haver rebut instruccions clares de la Conselleria i sense saber res més que les notícies dels mitjans de comunicació.

I a final de curs ens trobam amb la següent situació: possiblement que per al curs 2012-2013 ens quedarem sense cap desdoblament, o com a màxim un a infantil, sense beques de menjador ni de llibres, així com tampoc no es podrà dur a terme el programa de reutilització de llibres de text, hi haurà moltes dificultats per poder seguir amb els projectes de biblioteca i hort i granja escolar.... , amb el mateix nombre d’alumnes tendrem 6 professors menys, però com que en aquest moment això no està confirmat del tot, intentarem, amb escrits, informes i demandes, no quedar amb el professorat reduït a la “mínima expressió”.

Abans d’acabar aquest curs ja s’anuncia un començament del curs 2012-13 prou calent, amb vagues i manifestacions, esperem que el seny s’acabi imposant i entre tots poder fer el millor per als vostres fills, els nostres alumnes.

Amb el desig de que una reflexió ens porti altra vegada al bon camí, vos volem desitjar a tots i a totes, a pesar de tot, un bon estiu.

3

FOTOS DELS CURSOS

3a A

3a B

4

4a A i 4a B

5a A i 5 a B

5

1r curs A i B

2n curs

6

3r curs

4t curs A i B

7

5è curs

6è curs

8

Mestres

Viatge d’estudis 2012

Aquest any hem anat al Pirineu català, en concret a Masella, però també hem visitat França, Andorra, La Seu d’Urgell, Puigcerdà, Nuria,… i hem fet un bon grapat d’activitats, com ràfting, piragüisme, patinatge damunt gel, tirolines, tir amb arc, a més de molt de ball i anades i vingudes. Arribàrem ben cansats.

9

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, LAICA, GRATUÏTA I DE QUALITAT

Un any més, hem arribat a les acaballes d’un altre curs escolar que no ha estat precisament un camí de roses.

Al llarg del curs 2011/2012, hem tengut múltiples ocasions de sentir i veure com l’ensenyament públic, que tants d’esforços ha costat als nostres avantpassats col·locar-lo en un lloc digne, ha patit contínues i dures retallades per part del govern autonòmic de les Illes Balears.

Des de l’APIMA hem fet esforços per mantenir informades les famílies de quina serà la situació imminent per al curs 2012/2013, situació que tendrà com a principals protagonistes els nostres fills i filles que veuran com la seva situació de benestar educativa es pot trobar certament malmesa.

Programes de reutilització de llibres eliminats, suports econòmics i subvencions a les APIMAs per escola matinera, activitats extraescolars, menjador escolar, etc., reduïdes i/o supimides, ràtios d’alumnes per classe seriosament augmentades provocant una mancança a l’hora d’atendre totes les necessitats educatives del 100% del nostre alumnat, mesures que el que promouen és una educació no inclusiva i segregadora en tots els àmbits, atacant la integritat de la llengua catalana com a llengua vehicular i com a eina d’integració.

En d nitiva, des de l’APIMA del CP Llorenç Riber apostam per una educació en valors dirigida cap a la formació de ciutadans i ciutadanes autònoms, crítics i solidaris.

Rebut jam aquesta agressió a la qualitat de l’Educació Pública que abocarà els nostres estudiants a un augment significatiu del fracàs escolar.

Reivindicam l’escola com un espai de formació i d’igualtat per a tots els ciutadans perquè invertir en EDUCACIÓ és invertir en el FUTUR!

10

11

Jo som amable i educada. Els meus amics diuen que som molt simpàtica. M’agrada jugar a tenis. En ser gran vull ser mestra de tenis.

Jo som un conillet guapo i tenc un bon cor. Els meus amics diuen que som un bombon dolç. M’agraden els espaguetis. En ser gran vull ser mestra de primer

Jo som bon al.lot. Els amics diuen que som juganer i llest. M’agraden els espaguettis i estar amb la família. En ser gran vull ser guàrdia civil o policia

Jo som simpàtica i baixeta. Els amics diuen que som simpàtica. M’agrada jugar. En ser gran vull ser sa madona d’un supermercat.

18

COM SOM?

Jo som esportista, divertida i treballadora. Els amics diuen que som molt guapa.

M'agrada molt viatjar pel món. En ser gran vull ser cantant o científica.

Jo som esportista, observador i valent. Els amics diuen que som fort .

M'agrada jugar a futbol amb els meus amics. En ser gran vull ser entrenador o electricista .

Jo som viu, esportista i llest. Els amics diuen que som valent.

M'agrada jugar a futbol amb el meu equip. En ser gran vull ser massatgista i futbolista.

Jo som simpàtica, llesta i treballadora. Els amics diuen que som educada.

M'agrada dibuixar, llegir i escoltar música. En ser gran vull ser mestra o metge .

23

Jo som bon estudiant, bon al·lot i llest. Els amics diuen que som xerraire.

M'agrada fer esport i llegir contes En ser gran vull ser metge.

Jo som rialler, bon al·lot i treballador.

Els amics diuen que som un bon esportista. M'agrada anar a jugar a la plaça de Son Puça.

En ser gran vull ser futbolista o entrenador.

Jo som educada, presumida i espavilada.

Els amics diuen que som encantadora. M'agrada colcar amb el meu cavall, en Rostoi.

En ser gran vull ser mestra d'escola i una cantant famosa.

Jo som simpàtica, alegre i educada. Els amics diuen que som divina .

M'agrada molt jugar amb ses meves amigues. En ser gran vull ser mestra.

Jo som llesta, divertida i bon amiga . Els amics diuen que som sociable. M'agrada escoltar molta música .

En ser gran vull ser cantant

24

Jo som treballadora, bona amiga i llesta. Els amics diuen que som feinera.

M'agrada molt anar de viatge. En ser gran vull ser mestra de dibuix.

Jo som presumit, esportista i sociable . Els amics diuen que som molt “mono”.

M'agrada anar a jugar a futbol. En ser gran vull ser mecànic i futbolista.

Jo som bona amiga, atenta i riallera. Els amics diuen que som bona al·lota.

M'agrada anar a nedar a la piscina. En ser gran vull ser mestra.

Jo som bona al·lota, aguda i genial . Els amics diuen que som tranquil·la.

M'agrada molt els animals, sobretot els cavalls. En ser gran vull ser veterinària.

Jo som sincera, feinera i culta . Els amics diuen que som bona al·lota.

M'agrada estudiar, mirar fotos i escoltar música. En ser gran vull ser policia o mestra.

25

Jo som alegre, bon amic i simpàtic. Els amics diuen que som presumit .

M'agrada jugar, pintar i mirar la televisió. En ser gran vull ser mestre i pescador.

Jo som esportista, alegre i valent. Els amics diuen que som viu.

M'agrada viatjar per molts de països diferents. En ser gran vull ser futbolista.

Jo som bon amic, alegre i esportista. Els amics diuen que som espavilat.

M'agrada colcar amb bicicleta. En ser gran vull ser motorista de GP i mecànic.

Jo som llesta, divertida i bona amiga. Els amics diuen que som encantadora.

M'agrada dibuixar, llegir i mirar la televisió . En ser gran vull ser pintora o mestra de dibuix.

Jo som simpàtica, sincera i educada. Els amics diuen que som dormidora .

M'agrada jugar, llegir i els animals. En ser gran vull ser pintora i guarda-nins.

26

Jo som llest, feiner i valent.

Els amics diuen que som divertit . M'agrada colcar amb bicicleta .

En ser gran vull ser mecànic o camioner.

Jo som simpàtica, valenta i esportista. Els amics diuen que som bona amiga .

M'agrada escoltar música. En ser gran vull ser mestra i compositora.

Jo som treballador, alegre i espavilat. Els meus amics diuen que som gamberro.

M'agrada escolar música . En ser gran vull ser policia .

27

COLÒNIES A LA VICTÒRIA 2012

Comentaris 1r:

RAFEL: “ M’ha agradat molt nedar i fer castells d’arena i pedretes a sa platja. No m’ha agradat que sa classe de 2n ens vengués a despertar amb els coixins .

Mª DEL MAR: “ M’ha agradat molt nedar perquè feia molta calor i s’aigua estava fresca” .

JOEY: “M’ha agradat tot, però especialment la cursa d’orientació que es tractava d’anar a cercar números al bosc i en grup”.

XAVI: “Quan hem fet l’activitat de tir amb arc, m’he fet mal amb sa corda que m’ha pegat a s’orella. S ’orientació m’ha agradat, perq uè m’agrada córrer ”.

CARLA: “ M’han agradat moltes cose s però no m’ha agradat fer pir agüi sme perquè em va fer por i vaig haver de tornar a sa platja”.

JOAN MARTORELL: “ M’ha agradat anar al bosc de nit a cercar mopis perquè me varen tirar pixo a la boca: tenia gust d’aigua”.

JOANA Mª: “ No m’ha agradat escalar el rocòdrom . Era molt amunt i tenia por de caure. No m’agraden ses altures! “

28

XISCA: “ El que més m’ha agradat ha estat fer kayak. Quan estàvem enmig de la mar ens havíem d’aixecar i fer una volta amb els braços creuats. Quasi vaig caure ! “.

MARIA: “ Tot m’ha agradat però especialment el joc dels pitu fos que havíem de cercar pitufos amagats i noltros anàvem amb grup i cantàvem una cançó”.

CARME: “ No m’ha agradat anar a dormir perquè no tenia son i les mestres no em deixaven aixecar i ens feien dormir. Quin rotllo de mestres! “.

J. ABDON: “ M’ha agradat molt anar a cercar pitu fos es vespre. Havíem de cercar na Pitufina, en Gargamel, es Pitufo pallasso i es Papà Pitufo. Per tot hi havia Pitufos”.

XISCO: “ El que més m’ha agradat ha estat nedar i fer un castell de pedres. I el que no m’ha agradat és que el monitor m’ha posat de diana al tir amb arc. Quin ensurt m’ha donat! “

NÚRIA: “ M’han agradat moltes coses, però sobretot veure mopi s. Són de color blanc i gris i fan molt de pixo. Em van compixar!!

MARICELA: “ M’ha agradat anar a sa platja i anar amb sa pi ragua perquè jo som sa que anava davant de tot. No vaig tenir gens de por!! “.

MARGALIDA: “ A mi m’ha agradat tot!! Però especialment m’ha agradat anar a sa platja i les sessions de massatges amb pedres calentes. Quin relax!! “.

TONI: “ M’han agradat més els jocs dels núm eros i lletres i ens donaven punts. El meu equip era El Rayo. Vàrem guanyar!! “

BEL Mª: “ M’ha agradat fer escalada perquè he escalat molt alt. I no m’ha agradat caçar mopi s perquè me feien molta por. Vaig sentir un renou de branques rompudes. Ahhh!! “

ARIADNA: “ Tot el que hem fet m’ha agradat molt, però el que més m’ha agradat ha estat anar a sa platja i car el cap davall s’aigua . Ja sé bussejar! !!

JAUME S.: “ Tot m’ha agradat, especia lment el tir amb arc i es joc dels pitu fos perquè jugàvem a escondi te nocturn. No em va fer por perquè anàvem en grup. Què guai que va ser!

JAUME J.: “ M’ha agradat fer escalada i anar a nedar. S’aigua era molt fresca. I no m’han agradat es frescos que són cagarritos frescos. No era bo el menjar! Ja ja ja ja!!! “

MALEN: “ M’ha agradat caçar mopis perquè era es vespre, tenia un poc de por, no en vaig veure però els vaig sentir que movien ses branques dels arbres. Quina por!!

29

Comentaris 2n:

PEP JOAN: “El que m’ha agradat més és fer tir amb arc perquè pareixia un indi i anar a cercar mopis” .

GUILLEM: “ M’han agradat moltes coses: fer orientació , el joc dels pitufos , l’hora d’anar a dormir, jugar a la mar i anar al camp de futbol”.

MATEU: “ M’ha agradat molt dormir amb els meus amics i també fer una guerra de coixins el dematí”.

JÚLIA: “ Sobretot m’ha agradat la guerra de coixins, anar amb kayak , anar a la platja i el joc dels Pitufos. No m’ha agradat anar a cercar mopis perquè em va fer por”.

JOAN: “ Tot m’ha agradat molt, però sobretot anar a despertar els nins i nines de 1r amb els coixins. Va ser molt divertit!! ”.

ALBA : “ No m’ha agradat anar a cercar mopis perquè feia molta foscor i me varen pixar”.

NEUS: “ El que més m’ha agradat ha estat fer kayak , tot i que ens vàrem cansar de remar i, també, dormir amb les meves amigues”.

30

NÚRIA: “ Sobretot m’ ha agradat el joc dels Pitufos perquè vàrem cantar una cançó molt divertida, però no m’ha agradat anar a cercar mopis . Em vaig espantar molt! “

CRISTINA: “ M’ha agradat anar amb kayak perquè feia molta estona que no hi anava. Per animar a una amiga, em vaig alçar del kayac i vaig caure dins l’aigua. Tanta sort que duia el guardapits!! “.

A. MARGALIDA: “ El que més m’ha agradat ha estat que quan anàvem amb la piragua ens estirava una barca. Com que anàvem tant ràpid la barca ens esquitxava. Va ser molt divertit!

JAUME: “ M’ha agradat anar a cercar pallassos que estaven amagats al bosc i jugar amb els meus amics. I no m’ha agradat que es vespre ses nines ens pegassin amb els coixins. Quines nines!! “

SIMÓ: “ Sobretot m’ha agradat practicar tir amb arc perquè m’agraden els indis i em vaig sentit un poc indi. I també va ser divertit anar a cercar mopis . Em varen pixar! “

TOBIAS: “ M’ha agradat la cursa d’orientació perquè havíem de cercar números i lletres. Estaven ben amagats! Anar a cercar mopis no m’ha agradat perquè eren els monitors”

JUDITH: “ Tot, tot m’ha agradat molt, però el que més m’ha agradat ha estat que els nins i nines de segon vàrem anar a despertar els de primer amb tocs de coixí. Desperteu-vos, desperteu-vos!!!

ANTÒNIA: “ M’ha agradat fer piragua perquè no ho havia provat mai. És divertidíssim!. I no m’ha agradat sa història de por que ens va contar en Joan perquè després no em podia dormir. “

LLUC: “ El que m’ha agradat més ha estat tirar amb arc i que els mopis es pixessin damunt els nins i nines. A mi em van pixar el pijama i vaig haver de posar-me una altra muda per dormir. Què divertit va ser!

31

LA MEVA EXPERIÈNCIA...

Al llarg de tota la carrera et

preparen per ser mestre, però allà on

realment veus la realitat d'una escola, és

quan hi formes part d'ella. Durant tres

mesos he pogut comprovar que la feina

de mestre no és gens fàcil, du moltes hores de preparació, tens moltes responsabilitats,

has d'atendre una gran diversitat d'alumnes, però és una de les més gratificants. Veure

com els nins i nines aprenen de tu no té preu, sinó que ajuda a superar-te i a voler-ho fer

millor dia darrera dia.

Tot el que he après en aquesta experiència, ho he fet gràcies a l'ajuda de tots i

cada un dels mestres que m'han donat una mà en aquest camí, especialment el meu

tutor, amb qui he viscut el dia a dia d'aquesta experiència, qui m'ha donat els millors

consells i qui realment m'ha ensenyat com ser mestra. I no només he après d'ells, sinó

també de cada un dels vint-i-tres alumnes que hi havia dins classe.

Tots junts hem compartit grans moments inoblidables dins i fora de l'aula, hores

d'estudi, de fer feina, sortides, concursos, temps d'esplai. A tots aquests moments s'aprèn.

Són moments per observar com ho fan els altres i com interaccionen els nins amb els

mestres que els envolten. Aprens a ser mestre quan veus tot allò positiu que en surt de les

relacions personals entre mestre i nin.

Trepitjar una escola per primera vegada, ja no com a alumna de primària, et fa

sentir mil sensacions alhora i reviure molts records del passat, sobretot perquè no ha estat

una escola qualsevol, sinó l'escola de la meva infància, aquella on va sorgir la meva idea

per ser mestra, on vaig passar part dels millors moments de la meva infància, on vaig tenir

uns dels millors mestres i d'on conserv les millors amistats. Ara ja no sóc aquella nina que

somniava en ser mestra, sinó aquella al·lota que està a punt d'aconseguir-ho.

Francesca Aina Pujadas Mestre

32

LA MEVA EXPERIÈNCIA A CAMPANET:

Mai m’hauria imaginat tornar al col·legi CEIP Llorenç Riber

deu anys després d’haver-hi participat com alumna. El fet

de què se m’oferís la oportunitat de tornar-hi per a realitzar

les pràctiques de magisteri va ser motiu de dubte, em feia

molta il·lusió a la vegada que una mica de respecte: és

l’escola que vaig anar des de ben petita, al igual que ho

han fet els meus dos germans, coneixia pràcticament tots

els alumnes i les famílies. Massa coses per assimilar. I per

l’altra banda un se sent orgullós de formar part de la història del centre, de retrobar-se amb els

que foren els seus mestres, de ser un antic alumne, de retornar a viure moments i experiències de

la seva infantesa i de fer les pràctiques a l’escola del seu poble.

Al llarg d’aquests anys, un se n’adona que s’han produït molts canvis al centre, començant per les

obres d’ampliació davant l’increment del nombre d’alumnes, s’ha construït un parc infantil, s’ha fet

un camp de gespa artificial, l’Ajuntament ha cedit un petit terreny per a desenvolupar el projecte de

l’hort escolar, s’ha establert els serveis d’escola matinera i de menjador... El centre ha donat

resposta a les noves necessitats que han permès millorar el seu funcionament.

Aquesta experiència ha estat inoblidable, gratificant i molt enriquidora. Aquest tres mesos de

pràctiques m’han permès viure de ben a prop quina és la realitat educativa del dia a dia d’una

escola, conèixer les característiques i les necessitats de l’alumnat, la convivència d’una gran

diversitat multicultural a dins les aules, experimentar la presència de les TICs (ordinadors dins les

aules i pissarres digitals) a dins les classes... Dir també que me sent satisfeta d’haver pogut

participar i organitzar de tot un seguit d’activitats noves per a mi, com : la Setmana Cultural, anar

d’acampada a La Victòria, sortides, ball de fi de curs, preparar un teatre, les reunions de cicle, els

claustres i tot des de l’altra rol: el de mestra.

La tasca diària d’un mestre requereix de temps, organització, coordinació, d’un esforç constant de

reflexió i d’autocrítica, de formació contínua i sobretot de bon treball en equip. I tot això

acompanyat d’un bon ambient, de ganes d’ensenyar i aprendre i d’autosuperar-se, un sap que la

seva feina és vocacional i que no s’ha equivocat de camí. Gràcies a tots els que heu fet que pugui

qualificar aquesta experiència amb un excel·lent!

Joana Reus Escalas

33

!

!

!!

34

)

35

36

37

DIVERSES SORTIDES DEL SEGON CICLE Aquest curs els alumnes de 3r i 4t hem fet diferents sortides:

BINIFALDÓ Les mestres ens varen dir que aquesta vegada anavem d'excursió tan si plovia, com si nevava, com si feia una ventada. I varem tenir molta sort, va fer un sol que cremava el cul a les llebres. Ens ho varem passar molt bé, encara que ens varem cansar un poc.

Varem partir des de l'escola amb autocar cap a Pollença i allà va començar l'ascens cap a la Serra de Tramuntana. Les vistes eren precioses! Primer de tot arribarem a la finca de Menut on varem baixar de l'autocar i varem

començar el camí fins a Binifaldó. Aprofitarem el camí per aprendre quins eren els boscos típics de la Serra, veure el Puig Tomir i el Major i conèixer des de aprop unes cases de possessió. Varem veure un forn de calç, varem visitar la font de mina, on varem beure una aigua

38

boníssima, un safareig enorme i l'alzinar de'n Pere un arbre que té cinc cents anys. Varem veure el camí vell de Pollença i ens varen explicar el tipus de camins que podem trobar a la Serra de Tramuntana. Una vegada arribats a Binifaldó varem berenar, temíem molta gana, i varem jugar un poc. Alguns ens varem banyar els peus i d'altres varem patinar i varem caure de cul. Ara aprofitarem per apuntar tot allò que varem observar al nou quadern de camp que acabam d'estrenar.

LES COVES DE CAMPANET Les Coves de Campanet estan situades al vessant sud del Puig de sant Miquel, a la serra de tramuntana,al nord de Mallorca. Tenen una superfície aproximada de 3.200m2 i un recorregut proper als 400m. Es desenvolupen a una mitjana de 50m sota la superfície del terreny creen un buit d'uns 40 minuts de durada transcorre per diverses galeries i sales algunes de les quals presenten embassaments d'aigua.

Aquestes sales tenen noms tan suggerents com: la Sala Romàntica , Sala del Llac, Castell Encantat, Sala de la Palmera, Cascada Sonora entre d'altres .

Les Coves destaquen per la delicadesa i exuberància dels seus dipòsits calcaris en forma d'estalactites i estalagmites també denominades espeleoctames pels geòlegs.

A més de la rica cementació natural, diversos aspectes han atret també l'atenció de científics i naturalistes . Per exemple durant les obres de condicionament de les Coves es trobaren restes de fòssils de Myotragus Balearicus una espècie de bòvid emblemàtic de Mallorca i Menorca existint fa uns 4.000 anys i també d'Hypogeobium jordai Reitter un escarabat cec i carnicer.

Les grutes han inspirat pintors com Casimir Tarrasco qui es va dedicar a una serie monogràfica d'olis sigmota el 1948 i poetes com Bartomeu Guasp i Gelabert que compongué l'ode Coves de Sant Miquel(1949). Fins i tot ha sortit d´escenari de alguna pel·lícula.

A les fonts ufanes hi ha molts

de Torrents, moltes persones han anat

39

a veure les fonts ufanes. Allà poden sopar, dinar berenar. Allà també poden anar a córrer a caminar o a colcar en bicicleta i sobretot a fer fotos. Allà també hi poden anar a l‛estiu i nedar als Torrents (si hi ha aigua).

ENDESA KATMADÚ

ENDESA Dia 11 de maig els alumnes de 4t varem realitzar una sortida a GESA Endesa i Katmandú. A les 9:00h va venir l´autocar i varem deixar les motxilles a un mega maleter. Varem pujar i en Miquel el conductor ens va dur cap a Palma. Vam estar, aproximadament, 30 minuts a l'autocar.

Quan arribarem a l'edifici de GESA Endesa varem haver d'esperar 3 quarts d'hora perquè ens rebessin. Com que tardaven molt varem començar a berenar, després ens varen cridar i entrarem. Les monitores: na Marina, na Catia i na Marina ens varen dividir en dos grups per fer jocs i activitats. Després ens varen tornar a ajuntar i ens varen donar: una gorra, un llapis, un llibret i una cinta que brilla quan li dona la llum. Quan vam acabar, anarem tots contents cap a Katmandú.

KATMANDU Quant arribarem a Katmandú varem agafar les motxilles i entrarem al cine 4D. Les cadires es movien acompanyant a la pel·lícula. Va ser molt divertit!. Quan va acabar varem entrar a la visita de la casa al revés.

Primer hi havia un laberint de miralls, el yeti gegant i moltes coses més. Ens vam haver d'anar i no ens va donar temps a fer més coses. Així que prenguerem camí cap a Campanet. No passeu pena, tenim idea de tornar!

40

VA SER MOLT DIVERTIT!!! Al tancament d'aquesta revista, encara ens faltaven moltes coses per descobrir i

veure. Dia 7 de juny hem d'anar a Son Serra de Marina a veure el projecte Balears i la mar. Aquest projecte ens vol donar a conèixer la flora i la fauna del medi marí i costaner de les nostres illes, a més de conscienciar-nos sobre la necessitat de tenir cura del nostre entorn. Dia 8 de juny, gràcies al premi guanyat per en Marc Fernández de 4tB en el concurs d'auques del diari Última Hora, ens anirem tots junts a Aqualand. Tenim moltes ganes de passar un dia junts a les piscines i els tobogans d'aquest parc aquàtic i així despedir-nos del curs.

41

Els cuiners demanaren a na Danae com ho havia fet per què li sortís tan bona i ella els ho va contar. Com premi va obtenir un viatge per a quatre persones a elegir entre Barcelona, València, Eivissa i Menorca. També una targeta de 20€ per gastar al Corte Inglés, una gorra, un bolígraf i xocolatines que ens va dur per tota la classe. Per cert varen esser boníssimes! Gràcies i enhorabona!

43

També en Marc Fernández ha guanyat un premi en el concurs d'auques del diari Última Hora. Aquí la podem veure quan encara l'estava elaborant. Ningú no sabia que l'auca seria publicada al diari i que a part obtindria un premi.

La nostre sorpresa fou que no només han premiat en Marc si no que també tota la classe ja que forma part del seu grup i també per què tots hi varem participar. El proper 8 de juny ens anam a Aqualand tot el dia, podrem gaudir de totes les piscines, tobogans i atraccions i a més ens conviden a dinar i a berenar. També sabrem quin serà el premi que ha obtingut en Marc. Gràcies i enhorabona!

44

45

46

,,,

'

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

La tècnica de la Super Nanny La Jo Frost és una experta en educació infantil que protagonitza “Supernanny”, un conegut programa del Chanel 4 de la televisió britànica (TV3 també l’ha emès sota el títol de “La Supermainadera”). En el seu programa, hem pogut veure com aconseguia disciplinar nins extremadament difícils amb una tècnica relativament senzilla. S’anomena “Tècnica de l’Aparcament”, i és un sistema per inculcar les normes fent que el nen reflexioni sobre el seu mal comportament. Aquesta tècnica li hem vist aplicar a nins i nines d’entre 1 i 9 anys d’edat. Resumidament, la seva tècnica es basa en seguir els següents passos:

1. Els nins necessiten seguir una rutina. Cal estructurar el dia fins al mínim detall per establir un ritme ben conegut pels nens, la qual cosa per a ells es tradueix en conformitat i seguretat.

2. Cada vegada que un nin es porta malament, has de: a. Ajupir-te fins al nivell dels ulls del nin b. Dir-li, mirant-lo als ulls, que aquell acte o gest NO és acceptable c. Fer servir un to de veu ferm i més greu de l’habitual però SENSE

AIXECAR LA VEU d. Li advertiràs de què no torni a repetir-ho

3. Si el nin torna a repetir l’acte no desitjable, se l’ha “d’aparcar” portant-lo a una habitació buida i avorrida (sempre al mateix lloc, de manera que el nin arribi a associar aquell lloc amb la disciplina). Per no rebre missatges contradictoris, aquesta habitació no pot ser l’habitació dels jocs, ni el seu dormitori, ni tampoc el bany. Si no disposeu de cap habitació buida, el podeu fer seure en una cadira, una catifa, una escala, o enviar-lo a un racó.

4. En deixar-lo allà, se li ha d’explicar amb claredat i poques paraules perquè l’estem “aparcant”, quina és la mala conducta que estem sancionant.

5. Es deixa al nen allà 1 minut per cada any que tingui. Per exemple, si té 5 anys s’ha de quedar 5 minuts. Durant aquest temps NO PARLAREM AMB ELL. Si crida l’ignorarem. I si intenta marxar, l’hi tornarem a portar una vegada i una altra, però sense dir-li res. Encara que l’hi hagueu de portar moltes vegades, no us poseu nerviosos, al final aprendrà a quedar-se quiet.

6. Un cop passats els minuts corresponents tornarem amb ell i li preguntarem si sap perquè l’hem “aparcat”. Si el nin no ho té clar, li explicarem el perquè.

7. Per deixar-lo marxar, el nen haurà de demanar-nos perdó (a nosaltres o a la persona a qui hagi fet mal). Si no vol fer-ho, s’haurà de quedar allà uns minuts més, fins que hagi reflexionat i estigui disposat a demanar perdó pel que ha fet. Observeu que es tracti d’una disculpa sincera (ho sabreu pel to de veu).

8. Quan s’hagi disculpat, elogieu-lo per això. Digueu-li “Gràcies, així m’agrada”. Torneu al vostre to de veu normal, i així el nen veurà que ja l’heu perdonat. Feu-vos una abraçada i un petó.

9. S’ha acabat! Doneu per tancat l’incident. Convideu-lo a jugar o a afegir-se al que estàveu fent en aquell moment.

58

És important que seguiu correctament tots els passos sense saltar-vos-en cap. Per exemple, no seria correcte aparcar-lo immediatament sense haver-lo avisat abans, perquè no donaríeu al nen la possibilitat de corregir el seu comportament. La persona que fa la primera advertència ha de ser la mateixa que després “aparqui” al nen. No us aneu passant el tema d’un adult a l’altre, perquè estareu minant-vos l’autoritat (semblarà que un és capaç de fer advertències però necessita que sigui l’altre qui imposa el “càstig” perquè ell mateix no és capaç de fer-ho). Altres regles importants de la Jo Frost a l’hora d’educar els nins són les següents:

o Premis i lloances: de la mateixa manera que renyem els mals comportaments, també hem de premiar i elogiar els bons. El millor premi que li podem donar a un nen és atenció, lloances i amor. Els caramels i les joguines no són necessariament una recompensa. Sí que ho pot ser una sortida especial amb nosaltres a qualsevol lloc. Dibuixeu en una pissarra magnètica un camí dividit en deu o dotze caselles (com si fos un petit Joc de l’Oca), i feu fitxes imantades amb una foto dels nens. Els bons comportaments seran premiats avançant una posició endavant en el camí, mentre que els mals comportaments implicaran retrocedir una casella enrere. Cada cop que un nin arriba fins a la meta rep com a premi una sortida especial amb nosaltres a on ell vulgui.

o Coherència: un cop hem establert una norma, no la podem canviar simplement per estalviar-nos discussions o per evitar que el nen ens munti una escena. Les normes han de ser fermes. Assegureu-vos que tots els adults que cuiden del nen mantinguin les mateixes normes.

o Rutina: Els pares heu de mantenir la casa ordenada i establir una rutina diària (les hores de llevar-se, de menjar, de banyar-se i d’anar a dormir). Els mestres i monitors també: manteniu la classe ordenada, establiu una rutina setmanal i guieu-vos per un horari durant les sortides. En el vostre horari hi ha d’haver hores per jugar, hores per treballar, hores per banyar-se, hores per menjar, hores per netejar, hores per dormir,... Feu que quedi clar que “toca fer” en cada moment, i així els nens ja estaran preparats per al tema i es mostraran més conformes, evitant-vos discussions. Durant les vacances i caps de setmana la rutina pot ser una mica més flexible.

o Límits: els nens necessiten saber que hi ha uns límits al seu comportament, és a dir, que hi ha coses que no són acceptables. Cal que establiu unes normes i explicar-los com les han de complir.

o Disciplina: per mantenir els límits en el seu lloc és necessària la disciplina. Això significa un control ferm i just. Sovint n’hi ha prou amb una veu autoritària i una advertència per mantenir el control. Mai no faceu servir el càstig físic ni la humiliació.

o Avisos: aviseu contínuament al nin de què és el següent que “tocarà fer” (p.ex. “D’aquí a cinc minuts sortiràs de la banyera i et portaré al llit”; p.ex. “D’aquí a deu minuts ja estarà el dinar”; p.ex. “Quan acabem de

59

dinar el grup verd recollirà la taula i el grup blau rentarà els plats”). D’aquesta manera el nin ja està preparat per al següent que vindrà, l’anem acostumant a la rutina, i és menys probable que ens posi pegues per, p.ex., sortir de la banyera, seure a dinar o fer les tasques que té encomanades.

o Advertències per mal comportament: quan el nin es porti malament, no el castigueu ja d’entrada; la primera vegada simplement l’advertiu, i així li doneu la oportunitat de corregir el seu comportament.

o Explicacions: un nin petit no pot entendre com volem que es comporti si no li hem explicat abans. Hem de parlar-li amb claredat i ensenyar-li com és la manera correcta. (“Has de demanar les coses així: «Me’n dones una mica, si us plau?»”). I tot això sense raonaments complicats: un nen petit no els entén, limiteu-vos a frases senzilles (“A la nena li fa mal si li tires de les trenes”; “El nen està trist si li prens la joguina”; “Mossegar no està bé”). Quan estigueu renyant a un nin, expliqueu-li els motius amb paraules apropiades a la seva edat. Pregunteu-li si entén la raó per la qual l’hem renyat, d’aquesta manera, en respondre’ns, el missatge li calarà més fons.

o Contenció: no perdis la calma, NO CRIDIS MAI. Tu ets l’adult, i se suposa que controles la situació. No reaccionis a una enrabiada amb una demostració de còlera ni responguis a uns crits cridant tu també. Tu sempre t’has de mantenir centrat; no deixis que t’afectin les seves rebequeries. Però tampoc permetis que et vacil·lin.

o Responsabilitat: la infància és l’edat de fer-se gran. Deixa’ls créixer. Permet que facin petites coses al seu abast per estimular la seva autoconfiança i aprendre les habilitats socials necessàries. Mantén-los involucrats en la vida familiar. Deixa que t’ajudin a fer les coses. Però modera les teves expectatives; no et pots sentir defraudat perquè fallin o s’equivoquin de tant en tant.

o Relaxar-se: disposar de temps de qualitat és necessari per a tots, fins i tot per a tu mateix. Acompanya als nens quan vagin a dormir llegint-los un conte i fent-los unes bones abraçades. I assegura’t de que tu, el teu company/a i tots els nens disposen de temps de qualitat amb atenció individual.

o Quan no s’ha de renyar: 1. quan el nen està malalt 2. quan hi ha dubtes considerables sobre qui ha fet la malifeta 3. quan el mal comportament l’ha afectat de debò i li sap greu de

tot cor EQUIP DE SUPORT .

60

Veterinaris sense Fronteres som una ONG que promovem des de la cooperació un model de desenvolupament rural just a favor de la Sobirania alimentària, com a proposta que dignifiqui la vida pagesa i garanteixi la sostenibilitat ambiental, social i cultural del dret a l'alimentació per a tota la població mundial. La Sobirania alimentària és el dret dels pobles a decidir i implementar les seves pròpies polítiques i estratègies agràries i alimentàries per a la producció i distribució sostenible dels aliments que garanteixin una alimentació sana, basada en la petita i mitjana producció, respectant les pròpies cultures i la diversitat dels models pagesos, pesquers i indígenes de producció agropecuària, comercialització i gestió de recursos sense discriminació per raons de sexe, edat, ètnia o d'altres tipus. ALIMENTACCIO és una iniciativa destinada a la comunitat educativa a les zones rurals de l’estat espanyol per a la proposta d’accions que generin un coneixement, consciència i canvis en les actituds sobre com el model de producció, distribució i consum d’aliments influeix en el desenvolupament de les nostres comunitats, la salut i el medi ambient i sobre les relacions d’equitat entre homes i dones en tot el procés. La duració del programa seran tres cursos escolars, i ens dirigim a un total de 50 centres de tot l'estat espanyol. A les Illes Balears, CEIP Llorenç Riber ha estat un dels interessats en la iniciativa i juntament amb l'equip de claustre hem iniciat tot un seguit d'activitats i propostes per tal d'apropar el concepte de la sobirania alimentària a infants, pares i mares i mestres. Per a cada edat es treballa amb un material concret i adaptat a cada una de les edats.

Una història de Closques és un espectacle de titelles produït conjuntament amb Produccions de Ferro que ens conta la història de dos caragols, qui viuen al seu ritme, respectant els cultius de temporada, seguint un model sostenible, fins l'arribada d'un personatge que els vol convèncer sobre la utilització d'un producte que farà que els seus cultius facin més via i els fruits siguin molt més grossos, però amb el temps comproven que a això a la llarga sols ha tengut un efecte negatiu tant en els productes, com en la terra com en ells

mateixos. Per acabar la història , la mare terra i un equip de caragols treballen per recuperar el que tenien i tornen al seu model de cultiu. Els més menuts aprenen la importància de valorar els productes de la terra no sols per la seva vista sino pel treball que hi ha darrera.

61

La història den Sylvano, ens mostra la realitat de la pagesia a altres països. Bàsicament les problemàtiques es centren el la lluita per a la preservació dels coneixements ancestrals, de la conservació de la terra, del respecte cap a la naturalesa i el dret de la vida digna dels pagesos i pageses. En Sylvano és un infant de Bolívia que ens mostra el seu dia a dia i permet que els nostres infants coneguin realitats llunyanes a les nostres, i també ens permet aprendre del seu estil de vida. Es treballa a l'aula. Pels més grans es proposa una dinàmica que els portarà a participar d'una

investigació duta a terme per una periodista, per saber que hi ha al darrera de les grans indústries alimentàries i sobretot al darrera d'un negoci de menjar ràpid. Com afecta en concret a una comunitat de pagesos de Paraguai. Cada infant assumeix el rol d'un o varis personatges podent experimentar les diferents situacions existents. En finalitzar la història es convida a una reflexió conjunta i on ells manifesten el seu esperit crític, i la cura i consciència que tenen envers el medi natural.

També coneixerem en Cítricus, un personatge que arriba del futur per fer-nos veure que allò que treballam avui des de l'escola és important pel nostre futur. Ell ens pot ajudar a entendre que el futur està per fer i és a les nostre mans. Ens visitarà sempre que alguna cosa en el futur no estigui funcionant bé, així podrem ser-hi a temps . Per a continuar aquesta tasca iniciada a les aules volem proposar accions amb els pares i mares, volem continuar el treball a les aules, integrant-ho com a unitats didàctiques i volem treballar conjuntament amb les mestres, al llarg dels dos cursos escolars en els que continuarem la nostra tasca, a l'escola de Llorenç Riber i amb la resta de 50 centres escolars. Podeu consultar més informació a la nostra plana web www.veterinarissensefronteres.org o bé directament a la plana web del programa on aviat podrem veure la participació de la totalitat dels centres alimentaccion.net

62

63