Llei 25/2010, del 29 de juliol,del llibre segon del Codi ... · PDF fileLlei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família

text

os le

gisl

atiu

sLleidel llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família

Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família

Aprovada pel Ple del Parlament (tramitació núm. 200-00054/08)en la sessió núm. 83, del 14 de juliol de 2010 (Diari de Sessions del Par lament de Catalunya, sèrie P, núm. 127/VIII).

Publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 783/VIII, del 28 de juliol de 2010.

Promulgada el 29 de juliol de 2010 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5686, del 5 d’agost de 2010).

Barcelona, 2010

Primera edició Barcelona, desembre del 2010(edició núm. 394)Textos Legislatius, 126

© Publicacions del Parlament de CatalunyaDepartament d’Edicions Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 · Fax 933 046 636 A/e: [email protected] www.parlament.cat/web/documentacio/cataleg

Índex analític elaborat per Marian Gili (UPF) Imprès a Impressors de Barcelona Tiratge: 1.300 exemplars

DL: B.45380-2010

Edició no venal

Sumari

Preàmbul . . . . . . . . . . . . 25

Article únic . . . . . . . . . . . 62

Llibre segon. La persona i la família

Títol I. La persona física

Capítol I. Personalitat civil i capacitat

Article 211-1. Personalitat civil . . . . . . 62

Article 211-2. Commoriència . . . . . . . 62

Article 211-3. Capacitat d’obrar . . . . . . 63

Article 211-4. Majoria d’edat . . . . . . . 63

Article 211-5. Minoria d’edat . . . . . . . 63

Article 211-6. Interès superior del menor . . . 63

Article 211-7. Emancipació . . . . . . . 64

Article 211-8. Formes d’emancipació . . . . 64

Article 211-9. Emancipació per consentiment . . 64

Article 211-10. Emancipació per resolució judicial . 65

Article 211-11. Vida independent del menor . . 65

Article 211-12. Actes que requereixen complement de capacitat . . . . . . . 65

Article 211-13. Manca d’atorgament del complement de capacitat . . . . . . 66

Capítol II. Autonomia de la persona en l’àmbit de la salut

Secció primera. Tractaments mèdics

Article 212-1. Dret a la informació sobre la salut . 66

Article 212-2. Consentiment informat . . . . 67

Article 212-3. Document de voluntats anticipades . 68

Secció segona. Internaments

Article 212-4. Internament . . . . . . . 69

Article 212-5. Internament urgent . . . . . 69

Article 212-6. Canvi de circumstàncies en l’internament voluntari . . . . . . . 70

Secció tercera. Decisions sobre el propi cos

Article 212-7. Decisions sobre el propi cos . . . 71

Títol II. Les institucions de protecció de la persona

Capítol I. Disposicions comunes

Article 221-1. Funció de protecció . . . . . 71

Article 221-2. Deure d’exercici . . . . . . 71

Article 221-3. Gratuïtat . . . . . . . . 72

Article 221-4. Obligació d’informar i escoltar la persona assistida . . . . . . . . . 72

Article 221-5. Mesures de control . . . . . 72

Capítol II. La tutela

Secció primera. Disposicions generals

Article 222-1. Persones que s’han de posar en tutela . 73

Article 222-2. Poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat . . . . . . . 73

Article 222-3. Formes de delació . . . . . 74

Secció segona. Delació voluntària

Article 222-4. Delacions fetes per un mateix . . 74

Article 222-5. Tutela deferida pels titulars de la potestat parental . . . . . . . . 75

Article 222-6. Concurrència de nomenaments o d’exclusions . . . . . . . . . . . 75

Article 222-7. Substituts . . . . . . . . 75

Article 222-8. Inscripció . . . . . . . . 75

Article 222-9. Nomenament . . . . . . . 76

Secció tercera. Delació judicial

Article 222-10. Ordre de la delació . . . . . 76

Article 222-11. Tutela de germans . . . . . 78

Article 222-12. Separació de l’administració patrimonial . . . . . . . . . . . 78

Article 222-13. Remuneració . . . . . . . 78

Secció quarta. Constitució i exercici de la tutela

Article 222-14. Persones obligades a promoure la constitució de la tutela . . . . . . . . 79

Article 222-15. Aptitud per a exercir càrrecs tutelars 79

Article 222-16. Tutela per persones jurídiques . . 80

Article 222-17. Exclusió per conflicte d’interessos . 81

Article 222-18. Excuses per a no exercir càrrecs tutelars . . . . . . . . . . . . 81

Article 222-19. Al·legació i acceptació de l’excusa . 82

Article 222-20. Caució . . . . . . . . 82

Article 222-21. Inventari . . . . . . . . 82

Article 222-22. Contingut de l’inventari . . . . 83

Article 222-23. Dipòsit de valors i objectes preciosos 83

Article 222-24. Despeses . . . . . . . 84

Article 222-25. Nombre de titulars . . . . . 84

Article 222-26. Tutela conjunta . . . . . . 84

Article 222-27. Distribució de funcions entre tutor i administrador . . . . . . . . . . 84

Article 222-28. Desacords . . . . . . . 85

Article 222-29. Conflicte d’interessos . . . . 85

Article 222-30. Cessament d’un tutor o d’un administrador patrimonial . . . . . 85

Article 222-31. Comptes anuals . . . . . . 86

Article 222-32. Informe sobre la situació personal . 87

Article 222-33. Causes de remoció . . . . . 87

Article 222-34. Nomenament de nou càrrec tutelar 87

Secció cinquena. Contingut de la tutela

Article 222-35. Deure de cura i de procurar aliments 88

Article 222-36. Relacions entre tutors i tutelats . . 88

Article 222-37. Deure d’educació . . . . . 89

Article 222-38. Deures respecte a la persona incapacitada . . . . . . . . . . . 89

Article 222-39. Lloc de residència i domicili . . 89

Article 222-40. Administració dels béns . . . 90

Article 222-41. Béns subjectes a administració especial . . . . . . . . . . . . 90

Article 222-42. Administració per la persona tutelada 91

Article 222-43. Actes que requereixen autorització judicial . . . . . . . . . 91

Article 222-44. Autorització judicial . . . . . 92

Article 222-45. Denegació de la renúncia d’adquisicions gratuïtes . . . . . . . . 93

Article 222-46. Actes fets sense autorització judicial pel tutor o per l’apoderat especialment designat . . . . . . . . . . . . 93

Article 222-47. Representació legal . . . . . 94

Secció sisena. Extinció

Article 222-48. Causes d’extinció . . . . . 95

Article 222-49. Rendició final de comptes . . . 95

Article 222-50. Rendició de comptes per cessament en el càrrec . . . . . . . 96

Article 222-51. Aprovació dels comptes . . . 96

Article 222-52. Meritació d’interès . . . . . 97

Article 222-53. Desaprovació dels comptes . . 97

Secció setena. El consell de tutela

Article 222-54. Consell de tutela . . . . . 97

Capítol III. La curatela

Article 223-1. Casos de curatela . . . . . . 98

Article 223-2. Constitució . . . . . . . 99

Article 223-3. Preexistència de tutela . . . . 99

Article 223-4. Contingut . . . . . . . . 99

Article 223-5. Curatela dels menors emancipats . 100

Article 223-6. Curatela de les persones incapacitades . . . . . . . . . . . 100

Article 223-7. Conflicte d’interessos . . . . . 100

Article 223-8. Manca de complement de capacitat 100

Article 223-9. Extinció . . . . . . . . 100

Article 223-10. Règim jurídic . . . . . . . 101

Capítol IV. El defensor judicial

Article 224-1. Defensor judicial . . . . . . 101

Article 224-2. Nomenament . . . . . . . 102

Article 224-3. Actuació . . . . . . . . 102

Article 224-4. Ineficàcia dels actes en cas de conflicte d’interessos . . . . . . 102


Capítol V. La guarda de fet

Article 225-1. Guardador de fet . . . . . . 103

Article 225-2. Obligació de comunicar la guarda . 103

Article 225-3. Funcions del guardador de fet . . 104

Article 225-4. Indemnització . . . . . . . 104


Capítol VI. L’assistència

Article 226-1. Nomenament d’assistent . . . . 105

Article 226-2. Contingut de l’assistència . . . 105

Article 226-3. Anul·labilitat dels actes de la persona assistida . . . . . . . . 106

Article 226-4. Modificació de l’assistència . . . 106

Article 226-5. Extinció de l’assistència . . . . 106


Article 226-7. Publicitat registral . . . . . . 107

Capítol VII. Protecció patrimonial de la persona discapacitada o dependent

Article 227-1. Beneficiaris . . . . . . . 107

Article 227-2. Patrimoni protegit . . . . . . 108


Article 227-4. Administració del patrimoni protegit . 110

Article 227-5. Mesures de control de l’administració 111

Article 227-6. Rendició de comptes . . . . . 111


Article 227-8. Romanent . . . . . . . . 112

Article 227-9. Publicitat registral . . . . . . 113

Capítol VIII. La protecció dels menors desemparats

Article 228-1. Menors desemparats . . . . . 113

Article 228-2. Declaració de desemparament . . 114

Article 228-3. Efectes de la declaració de desemparament . . . . . . . . . 114

Article 228-4. Dades biogenètiques . . . . . 115

Article 228-5. Canvi de circumstàncies . . . . 115

Article 228-6. Guarda per l’entitat pública . . . 115

Article 228-7. Mesures de protecció . . . . . 116

Article 228-8. Règim de relacions personals . . 116

Article 228-9. L’acolliment familiar com a mesura de protecció del menor desemparat . . . . 116

Títol III. La família

Capítol I. Abast de la institució familiar

Article 231-1. L’heterogeneïtat del fet familiar . . 117

Secció primera. El matrimoni: disposicions generals i efectes

Article 231-2. Matrimoni . . . . . . . . 117

Article 231-3. Domicili familiar . . . . . . 118

Article 231-4. Direcció de la família . . . . . 118

Article 231-5. Despeses familiars . . . . . 119

Article 231-6. Contribució a les despeses familiars 119

Article 231-7. Deure d’informació recíproca . . . 120

Article 231-8. Responsabilitat per despeses familiars . . . . . . . . . . . . 120

Article 231-9. Disposició de l’habitatge familiar . . 120

Secció segona. Relacions econòmiques entre els cònjuges

Subsecció primera. Disposicions generals

Article 231-10. Règim econòmic del matrimoni . . 121

Article 231-11. Llibertat de contractació . . . . 122

Article 231-12. Presumpció de donació . . . . 122

Article 231-13. Comptes indistints . . . . . 122

Article 231-14. Donacions fora de capítols . . . 123

Subsecció segona. Adquisicions oneroses amb pacte de supervivència

Article 231-15. Règim dels béns adquirits amb pacte de supervivència . . . . . . . . 123

Article 231-16. Incompatibilitat amb l’heretament . 124

Article 231-17. Embargament i concurs . . . . 124


Secció tercera. Els capítols matrimonials


Article 231-20. Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial . . . . . . . . . . . 126

Article 231-21. Capacitat . . . . . . . . 127

Article 231-22. Forma i inscripció . . . . . 127

Article 231-23. Modificació . . . . . . . 127

Article 231-24. Drets adquirits . . . . . . 127

Article 231-25. Donacions . . . . . . . 127

Article 231-26. Ineficàcia per nul·litat, separació judicial o divorci . . . . . . . . . . 128

Secció quarta. Les donacions per raó de matrimoni atorgades fora de capítols matrimonials

Article 231-27. Règim . . . . . . . . . 128

Article 231-28. Donacions condicionals, modals i de béns gravats . . . . . . . . . . 128

Article 231-29. Revocació . . . . . . . 129

Secció cinquena. Els drets viduals familiars

Article 231-30. Dret al parament de l’habitatge . . 129

Article 231-31. Any de viduïtat . . . . . . 129

Capítol II. Règims econòmics matrimonials

Secció primera. El règim de separació de béns


Article 232-2. Béns propis . . . . . . . 130

Article 232-3. Adquisicions oneroses . . . . 130

Article 232-4. Titularitats dubtoses . . . . . 131

Article 232-5. Compensació econòmica per raó de treball . . . . . . . . . . . . 131

Article 232-6. Regles de càlcul . . . . . . 132

Article 232-7. Pactes sobre la compensació . . 133

Article 232-8. Forma de pagament de la compensació . . . . . . . . . 133

Article 232-9. Actes en perjudici del dret a la compensació . . . . . . . . . . 134

Article 232-10. Compatibilitat . . . . . . 135

Article 232-11. Exercici del dret a la compensació . 135

Article 232-12. Divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa . . . . . . 135

Secció segona. El règim de participació en els guanys



Article 232-14. Inventari . . . . . . . . 136

Article 232-15. Pactes sobre l’abast de la participació en els guanys . . . . . . 137


Article 232-17. Retroacció dels efectes de l’extinció 137

Subsecció segona. La liquidació del règim

Article 232-18. Inici de la liquidació . . . . . 138

Article 232-19. Determinació del patrimoni final . 138

Article 232-20. Determinació del patrimoni inicial . 139

Article 232-21. Determinació del crèdit . . . . 140

Subsecció tercera. Pagament del crèdit de participació

Article 232-22. Forma de pagament . . . . . 140

Article 232-23. Anotació preventiva . . . . . 141

Article 232-24. Actes en perjudici del crèdit . . 141

Secció tercera. L’associació a compres i millores

Article 232-25. Règim . . . . . . . . 142

Article 232-26. Administració . . . . . . 142

Article 232-27. Liquidació . . . . . . . 143

Secció quarta. L’agermanament o pacte de mig per mig

Article 232-28. Règim . . . . . . . . 143

Secció cinquena. El pacte de convinença o mitja guadanyeria

Article 232-29. Règim . . . . . . . . 144

Secció sisena. El règim de comunitat de béns

Article 232-30. Contingut . . . . . . . 144

Article 232-31. Béns comuns . . . . . . 145

Article 232-32. Béns privatius . . . . . . 145

Article 232-33. Administració i disposició dels béns comuns . . . . . . . . . . . 146

Article 232-34. Règim dels béns privatius . . . 146

Article 232-35. Responsabilitat per despeses familiars . . . . . . . . . . . . 147

Article 232-36. Extinció del règim . . . . . 147

Article 232-37. Determinació i valoració dels béns . 148

Article 232-38. Divisió dels béns comuns . . . 148

Capítol III. Els efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial


Article 233-1. Mesures provisionals . . . . . 149

Article 233-2. Mesures definitives proposades per conveni regulador . . . . . . . . 151

Article 233-3. Aprovació judicial dels pactes . . 152

Article 233-4. Mesures definitives acordades per l’autoritat judicial . . . . . . . . . 152

Article 233-5. Pactes fora de conveni regulador . 153

Article 233-6. Mediació familiar . . . . . . 154

Article 233-7. Modificació de mesures . . . . 155

Secció segona. Cura dels fills

Article 233-8. Responsabilitat parental . . . . 155

Article 233-9. Pla de parentalitat . . . . . 156

Article 233-10. Exercici de la guarda . . . . 157

Article 233-11. Criteris per a determinar el règim i la manera d’exercir la guarda . . . . . . 158

Article 233-12. Relacions personals amb els avis i els germans . . . . . . . . . . . 159

Article 233-13. Supervisió de les relacions personals en situacions de risc . . . . . . 160

Secció tercera. Prestació compensatòria

Article 233-14. Prestació compensatòria . . . 160

Article 233-15. Determinació de la prestació compensatòria . . . . . . . . . . 161

Article 233-16. Pactes sobre la prestació compensatòria . . . . . . . . . . 161

Article 233-17. Pagament de la prestació compensatòria . . . . . . . . . . 162

Article 233-18. Modificació de la prestació compensatòria . . . . . . . . . . 162

Article 233-19. Extinció del dret a prestació compensatòria . . . . . . . . . . 163

Secció quarta. Atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar

Article 233-20. Atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar . . . . . . . . . 163

Article 233-21. Exclusió i límits de l’atribució de l’ús de l’habitatge . . . . . . . . . 165

Article 233-22. Publicitat del dret d’ús de l’habitatge 166

Article 233-23. Obligacions per raó de l’habitatge . 166

Article 233-24. Extinció del dret d’ús . . . . 167

Article 233-25. Actes dispositius sobre l’habitatge subjecte a dret d’ús . . . . 167

Capítol IV. Convivència estable en parella


Article 234-1. Parella estable . . . . . . . 168

Article 234-2. Requisits personals . . . . . 168

Article 234-3. Règim durant la convivència . . . 168

Secció segona. Extinció de la parella estable

Article 234-4. Causes d’extinció . . . . . . 169

Article 234-5. Pactes en previsió del cessament de la convivència . . . . . . . . . . 169

Article 234-6. Acords assolits després del cessament de la convivència . . . 170

Secció tercera. Efectes de l’extinció de la parella estable

Article 234-7. Exercici de la guarda dels fills i relacions personals . . . . . . 170

Article 234-8. Atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar . . . . . . . 170

Article 234-9. Compensació econòmica per raó de treball . . . . . . . . . . 171

Article 234-10. Prestació alimentària . . . . 172

Article 234-11. Pagament de la prestació alimentària 172

Article 234-12. Extinció de la prestació alimentària fixada en forma de pensió . . . . 173

Article 234-13. Exercici dels drets . . . . . 173

Article 234-14. Efectes de l’extinció per mort . . 173

Capítol V. La filiació


Article 235-1. Classes de filiació . . . . . . 174

Article 235-2. Efectes de la filiació . . . . . 174

Secció segona. La filiació per naturalesa

Subsecció primera. Disposicions generals de la determinació de la filiació

Article 235-3. Determinació . . . . . . . 174

Article 235-4. Període legal de concepció . . . 175

Subsecció segona. La determinació de la filiació matrimonial

Article 235-5. Paternitat matrimonial . . . . 175

Article 235-6. Concepció abans del matrimoni . . 176

Article 235-7. Naixement abans del matrimoni . . 176

Article 235-8. La fecundació assistida de la dona casada . . . . . . . . . . . . 177

Subsecció tercera. La determinació de la filiació no matrimonial

Article 235-9. Establiment . . . . . . . 177

Article 235-10. Presumpcions de paternitat . . 178

Article 235-11. Capacitat per al reconeixement de la paternitat o la maternitat . . . . . . 178

Article 235-12. Requisits del reconeixement de la paternitat o la maternitat . . . . . . 179

Article 235-13. La fecundació assistida de la dona . 180

Article 235-14. Eficàcia limitada . . . . . . 180

Subsecció quarta. Regles comunes a les accions de filiació

Article 235-15. Mitjans de prova . . . . . . 181

Article 235-16. Persones que intervenen en el procés . . . . . . . . . . . 181

Article 235-17. Mesures cautelars en el judici de filiació . . . . . . . . . . . . 181

Article 235-18. Relacions sexuals de la mare amb altres homes . . . . . . . . . 182

Article 235-19. Filiació contradictòria . . . . 182

Subsecció cinquena. La reclamació de la filiació

Article 235-20. Filiació matrimonial . . . . . 182

Article 235-21. Filiació no matrimonial . . . . 183

Article 235-22. Acumulació de pretensions . . . 183

Subsecció sisena. La impugnació de la filiació

Article 235-23. Impugnació pel marit de la paternitat matrimonial . . . . . . . 184

Article 235-24. Impugnació per la mare de la paternitat matrimonial . . . . . . . 184

Article 235-25. Impugnació pel fill de la paternitat matrimonial . . . . . . . . . . . 185

Article 235-26. Impugnació de la paternitat no matrimonial . . . . . . . . . . 185

Article 235-27. Impugnació del reconeixement de la paternitat . . . . . . . . . . 185

Article 235-28. La prova en la impugnació de la paternitat . . . . . . . . . . 186

Article 235-29. Impugnació de la maternitat . . 187

Secció tercera. La filiació adoptiva

Subsecció primera. Condicions requerides per a l’adopció

Article 235-30. Requisits personals per a adoptar . 187

Article 235-31. Prohibicions per a adoptar . . . 188

Article 235-32. Adopció de menors d’edat . . . 188

Article 235-33. Adopció de persones majors d’edat 189

Subsecció segona. L’acolliment preadoptiu

Article 235-34. La mesura d’acolliment preadoptiu 189

Article 235-35. Resolució d’acolliment . . . . 190

Article 235-36. Cessament de l’acolliment preadoptiu 191

Article 235-37. Confidencialitat de les dades . . 191

Article 235-38. Proposta d’adopció . . . . . 191

Subsecció tercera. Constitució de l’adopció

Article 235-39. Constitució per resolució judicial . 192

Article 235-40. Consentiment a l’adopció . . . 192

Article 235-41. Assentiment a l’adopció . . . . 192

Article 235-42. Concurrència de causa de privació de la potestat . . . . . . . 193

Article 235-43. Persones que han d’ésser escoltades 193

Subsecció quarta. Adopció i acolliment internacionals

Article 235-44. Adopció internacional de menors . 194

Article 235-45. Tramitació de l’adopció per l’entitat pública . . . . . . . . . 195

Article 235-46. Funcions d’intermediació . . . 196

Subsecció cinquena. Efectes específics de la filiació adoptiva

Article 235-47. Efectes específics de l’adopció . . 197

Article 235-48. Cognoms de l’adoptat . . . . 198

Article 235-49. Dret a la informació sobre el propi origen . . . . . . . . . 199

Article 235-50. Obligació d’informar el fill adoptat sobre l’adopció . . . . . . . . . . 200

Subsecció sisena. Extinció

Article 235-51. Irrevocabilitat i impugnació . . . 200

Article 235-52. Efectes de l’extinció . . . . . 200

Capítol VI. Potestat parental


Article 236-1. Titulars de la potestat parental . . 201

Article 236-2. Exercici de la potestat parental . . 201

Article 236-3. Intervenció judicial . . . . . 201

Article 236-4. Relacions personals . . . . . 202

Article 236-5. Denegació, suspensió i modificació de les relacions personals . . . . 202

Article 236-6. Privació de la potestat parental . . 203

Article 236-7. Recuperació de la potestat parental . 204

Secció segona. L’exercici de la potestat parental

Article 236-8. Exercici conjunt de la potestat parental 204

Article 236-9. Exercici de la potestat parental amb distribució de funcions o individual amb consentiment de l’altre progenitor . . . . 205

Article 236-10. Exercici exclusiu de la potestat parental 205

Article 236-11. Exercici de la potestat parental en cas de vida separada dels progenitors . . . 205

Article 236-12. Deure d’informació . . . . . 207

Article 236-13. Desacords . . . . . . . 207

Article 236-14. Facultats del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor . . . . . 208

Article 236-15. Atribució de la guarda del fill en cas de mort del cònjuge o convivent en parella estable . . . . . . . . . . 208

Article 236-16. Progenitors menors . . . . . 209

Secció tercera. El contingut de la potestat parental

Article 236-17. Relacions entre pares i fills . . . 210

Article 236-18. Representació legal . . . . . 210

Article 236-19. Prestació personal . . . . . 211

Article 236-20. Conflicte d’interessos . . . . 211

Article 236-21. Administració dels béns . . . . 211

Article 236-22. Contribució dels fills a les despeses familiars . . . . . . . . 212

Article 236-23. Exercici de l’administració . . . 212

Article 236-24. Rendició de comptes . . . . 213

Article 236-25. Béns exclosos de l’administració . 213

Article 236-26. Administració especial . . . . 214

Article 236-27. Actes que requereixen autorització judicial . . . . . . . . . 214

Article 236-28. Autorització judicial . . . . . 216

Article 236-29. Denegació de la renúncia d’adquisicions gratuïtes . . . . . . . . 216

Article 236-30. Autoritzacions alternatives . . . 216

Article 236-31. Manca d’autorització . . . . 216

Secció quarta. L’extinció de la potestat

Article 236-32. Causes d’extinció . . . . . 217

Secció cinquena. La pròrroga i la rehabilitació de la potestat

Article 236-33. Pròrroga . . . . . . . . 217

Article 236-34. Rehabilitació . . . . . . . 217

Article 236-35. Constitució de la tutela o de la curatela . . . . . . . . . . 218


Capítol VII. Aliments d’origen familiar


Article 237-2. Persones obligades . . . . . 219

Article 237-3. Exempció de l’obligació . . . . 220

Article 237-4. Dret a reclamar aliments . . . . 220

Article 237-5. Naixement del dret . . . . . 220

Article 237-6. Ordre de reclamació . . . . . 220

Article 237-7. Pluralitat de persones obligades . . 221

Article 237-8. Pluralitat de reclamacions . . . 221

Article 237-9. Quantia . . . . . . . . 222

Article 237-10. Compliment de l’obligació . . . 222

Article 237-11. Prestació d’aliments per tercers . . 223

Article 237-12. Característiques del dret als aliments 224


Article 237-14. Subsidiarietat . . . . . . . 225

Títol IV. Les relacions convivencials d’ajuda mútua


Article 240-2. Requisits personals . . . . . 225


Article 240-4. Acords . . . . . . . . . 226

Article 240-5. Extinció de les relacions de convivència 226

Article 240-6. Efectes de l’extinció de les relacions de convivència respecte a l’habitatge . . . . 227

Article 240-7. Pensió periòdica en cas de defunció 228

Disposicions addicionals

Primera. Registre de patrimonis protegits . . . 229

Segona. Mesures de conciliació del treball i la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes que conviu en parella estable . 229

Tercera. Especialitats processals relatives a pretensions liquidatòries de règim econòmic exercides dins dels processos matrimonials . . 230

Quarta. Especialitats processals relatives a pretensions economicomatrimonials exercides en els processos de liquidació i divisió de l’herència . 231

Cinquena. Procediments relatius a la ruptura de la parella estable . . . . . . . . . 232

Sisena. Dictàmens pericials relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental . . . . 232

Setena. Supervisió del règim de relacions personals per la xarxa de serveis socials o el punt de trobada familiar . . . . . . . 234

Vuitena. Intervenció d’especialistes com a auxiliars dels tribunals en el control de les institucions de protecció . . . . . . 235

Novena. Informació sobre el pla de parentalitat . 235

Disposicions transitòries

Primera. Institucions tutelars . . . . . . . 236

Segona. Efectes del matrimoni . . . . . . 237

Tercera. Efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial . . . . . 238

Quarta. Convivència estable en parella . . . . 239

Cinquena. Filiació . . . . . . . . . . 240

Sisena. Adopció . . . . . . . . . . 241

Setena. Potestat parental . . . . . . . 241

Vuitena. Relacions convivencials d’ajuda mútua . 242

Disposició derogatòria . . . . . . . . 242

Disposicions finals

Primera. Modificació del llibre primer del Codi civil de Catalunya . . . . . . . . . . 242

Segona. Modificació del llibre quart del Codi civil . 243

Tercera. Modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya . . . . . . . . . . 244

Quarta. Remissions de la Llei 21/2000 . . . . 249

Cinquena. Entrada en vigor . . . . . . . 249

Afectacions . . . . . . . . . . . 250

Disposicions citades . . . . . . . . 251

Índex analític . . . . . . . . . . 254

Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família

Preàmbul

I. Finalitat

La finalitat d’aquesta llei és aprovar el llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la famí-lia, i bastir una altra de les parts del nou sistema jurí-dic privat que ha d’anar completant el Codi general.

Des que la Generalitat de Catalunya recuperà la competència legislativa en matèria civil, el Parlament de Catalunya ha dut a terme una tasca remarcable en l’àmbit del dret de la persona i de família. Inicial-ment, la Llei 13/1984, del 20 de març, va adaptar la Compilació als principis constitucionals d’igual-tat jurídica dels cònjuges i d’equiparació jurídica dels fills dins i fora del matrimoni, alhora que incor-porava el text compilat a l’ordenament català. Poc després, s’emprengué una etapa d’adequació del dret civil a les noves realitats familiars, en la qual es van combinar la tècnica de les lleis especials —les lleis 7/1991, del 27 d’abril, de filiacions; 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció; 39/1991, del

26 Llei 25/2010

30 de desembre, de la tutela i les institucions tute-lars; 12/1996, del 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare, i 10/1996, del 29 de juliol, d’aliments entre parents— amb la reforma de la Compilació, per mitjà de la Llei 8/1993, del 30 de setembre, de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges. D’aquesta manera es va anar perfilant un cos normatiu força complet en l’àmbit del dret civil que, seguint el camí marcat per la Llei 40/1991, del 30 de desembre, del Codi de suc-cessions per causa de mort en el dret civil de Cata-lunya, va conduir a la seva codificació sectorial, amb l’aprovació de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família. Malgrat tot, per raons diverses, algunes institucions van quedar fora del Codi de família: per exemple, les unions estables de parella, regulades per la Llei 10/1998, del 15 de juliol.

L’actuació legislativa del Parlament en matèria de persona i família, tanmateix, no s’esgotà en el Codi de família, sinó que va tenir altres fites molt significatives, com la Llei 8/1995, del 27 de juliol, d’atenció i pro-tecció dels infants i els adolescents, i la Llei 1/2001, del 15 de març, de mediació familiar de Catalunya. A més, va abordar realitats més concretes, com en la Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mútua, i problemes específics de determinats àmbits, com en la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació con-cernent la salut i l’autonomia del pacient, i la docu-mentació clínica. Posteriorment, la Llei 3/2005, del 8 d’abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de

Llei 25/2010 27

parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela, va eliminar les diferències quant a la possibilitat d’adopció conjunta per parelles formades per persones del mateix sexe.

D’acord amb l’article 3 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera del Codi civil de Catalunya, el llibre segon ha d’incloure la regulació de la persona física, les matèries compreses en la Llei 9/1998 i les lleis especials d’aquest àmbit. És per això que, des de la seva creació, l’Observatori de Dret Privat de Catalunya va començar a treballar en les tasques de revisió, harmonització i sistematització de la le-gislació en matèria familiar entesa en un sentit ampli, és a dir, incloent-hi la regulació de la persona física. Malgrat el que estableix l’article 6 de la Llei 29/2002, la integració del dret de la persona i de la família en el Codi civil no s’ha fet mitjançant una proposta de modificacions d’addició, supressió o nova redacció de les normes vigents, tot preveient una refosa ulte-rior en el nou llibre segon. S’ha optat, per contra, per presentar un text alternatiu íntegre, la qual cosa evita les dificultats inherents a una refosa posterior i per-met contextualitzar les nombroses i importants no-vetats que s’introdueixen en aprovar el llibre segon.

II. Principis

L’article 40 de l’Estatut d’autonomia disposa que els poders públics han de garantir la protecció jurídi-ca, econòmica i social de les diverses modalitats de família, com a estructura bàsica i factor de cohe-sió social i com a primer nucli de convivència de les

28 Llei 25/2010

persones. La mateixa norma estatutària posa èmfasi també en la protecció que la llei ha de donar als in-fants, els joves, les persones amb discapacitats i les persones grans. La família és, en efecte, el referent essencial dels ciutadans i un dels pocs que susciten l’adhesió de tothom. En totes les societats, és un dels àmbits vitals més ben valorats i té gran importància per als membres de la família.

En aquest àmbit té lloc la interacció i la solidaritat entre les generacions, especialment en ocasió de la criança i l’educació dels infants i joves. Aquest llibre recull i reforça el principi de l’interès superior del me-nor en relació amb el conjunt d’institucions i àmbits en què la seva persona o el seu patrimoni es poden veure afectats per decisions que altres prenen en el seu nom. La nova normativa proporciona, a més, criteris amb què es pot perfilar millor aquest interès en relació amb les circumstàncies del cas concret, especialment quan cal establir com s’exerceixen les responsabilitats parentals sobre els fills menors des-prés de la ruptura matrimonial o de la convivència es-table en parella, però també en el desenvolupament de la potestat parental o de la tutela.

D’altra banda, les transformacions socials han fet que avui la família s’entengui més aviat com un àmbit en què la comunicació i el respecte als desitjos i les aspiracions individuals dels membres que la com-ponen ocupen un lloc important en la definició del projecte de vida en comú. És per això que es posa èmfasi en el desenvolupament individual, en la lliber-tat i autonomia de l’individu, però també en la seva responsabilitat. Aquesta concepció de la família tam-

Llei 25/2010 29

bé inspira tot el dret del menor i la regulació de les relacions entre els progenitors i els fills en potestat.

Tocant als interessos dels col·lectius especialment vulnerables, l’ordenament civil ha de fer possible, no obstant les especials necessitats de protecció per raó d’edat o de disminució psíquica o física, que tot-hom pugui desenvolupar el seu projecte de vida i prendre part, en igualtat de drets i deures, en la vida social. És per això que la nova regulació posa èm-fasi en la capacitat natural de les persones i en el respecte a llur autonomia en l’àmbit personal i fami-liar, sense ignorar que la possibilitat d’abusos recla-ma la previsió de mecanismes de control adequats. En aquesta línia, s’insereixen dues noves institucions adreçades a protegir i afavorir l’autonomia de perso-nes que, per diferents raons, poden necessitar pro-tecció: d’una banda, l’assistència, concebuda com un mitjà de protecció a disposició de persones per a les quals, per llurs condicions psicofísiques, la incapaci-tació i la tutela posterior sovint no són possibles ni tan sols aconsellables, i, d’altra banda, la possibilitat de constituir patrimonis protegits, en interès de persones amb discapacitat psíquica o física o en situació de dependència, destinats a atendre’n les necessitats.

El llibre segon ha tingut en compte que la socie-tat catalana, com altres de l’entorn, ha evolucionat i que les característiques de les famílies han canviat substancialment en relació amb les de la generació immediatament anterior. Catalunya es troba en plena transició demogràfica i és, avui, una societat més en-vellida i amb un gran creixement del nombre de llars unipersonals, fruit de l’augment de l’esperança de

30 Llei 25/2010

vida, d’una fecunditat més aviat baixa i de taxes de divorci en augment. D’altra banda, l’home ha deixat d’ésser l’únic membre de la llar que aporta ingressos a la unitat familiar, i cada vegada hi ha més famílies en les quals tant l’home com la dona tenen una feina remunerada. La taxa d’activitat femenina ha crescut d’una manera constant fins a apropar-se a la mitjana dels països més desenvolupats, la qual cosa explica també que l’edat en el moment de contreure el pri-mer matrimoni superi els trenta anys tant en dones com en homes. Com en altres països de l’entorn de Catalunya, el divorci s’ha normalitzat i ha augmentat considerablement. Si a mitjan anys vuitanta les ta-xes de divorcis encara eren baixes, entorn de 0,1 per mil habitants, en l’actualitat han arribat a prop de 2,1 per mil habitants. Aquest augment dels divorcis s’ha traduït en un augment significatiu de llars familiars en què viu només un dels progenitors amb els fills, i també de famílies reconstituïdes, és a dir, formades per un progenitor, el seu cònjuge o parella, els fills d’almenys un d’ells i, si n’hi ha, els comuns, les quals, fins ara, si deixem de banda alguna norma aïllada en matèria de despeses familiars i l’adopció, gairebé no havien tingut reflex normatiu.

Finalment, avui predomina una més gran tolerància envers formes de vida i de realització personal dife-rents de les tradicionals. En una societat oberta, la configuració dels projectes de vida de les persones i de les mateixes biografies vitals no pot venir condi-cionada per la prevalença d’un model de vida sobre un altre, sempre que l’opció lliurement escollida no comporti danys a tercers. Aquest és el principi de què

Llei 25/2010 31

parteix el llibre segon pel que fa al reconeixement de les modalitats de família. Per això, a diferència del Codi de família, aquest llibre acull les relacions fa-miliars basades en formes de convivència diferents de la matrimonial, com les famílies formades per un progenitor sol amb els seus descendents, la convi-vència en parella estable i les relacions convivencials d’ajuda mútua. La nova regulació acull també la famí-lia homoparental, salvant les diferències que imposa la naturalesa de les coses.

III. Estructura i contingut

Aquesta llei, d’un sol article, aprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i conté nou disposicions addicionals, vuit de transitòries, una de derogatòria i cinc de finals. S’es-tructura sobre la base del Codi de família, del qual reordena els continguts i esmena les errades tèc-niques i al qual introdueix un nombre considerable de novetats per a adequar l’ordenament jurídic a les noves necessitats socials.

El llibre segon del Codi civil es divideix en quatre títols: el títol I regula la persona física; el títol II, les institucions de protecció de la persona; el títol III, la família, i el títol IV, les altres relacions de convivència.

a) La persona físicaEl capítol I del títol I, relatiu a la personalitat civil i a la capacitat, col·loca la persona física en l’eix central de l’ordenament civil. Als efectes del dret català, la personalitat civil s’adquireix pel naixement, en la línia del que disposa l’article 7 de la Convenció sobre els

32 Llei 25/2010

drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i ratificada per l’Estat espanyol el 30 de novembre de 1990. De fet, aquesta regla no fa més que explicitar i desenvolupar el que ja es desprenia dels articles 196.1 i 254.2 del Codi de successions, els quals, en relació amb la capacitat successòria, permetien en-tendre que l’adquisició de la personalitat es produeix sempre que el concebut arribi a néixer. S’explicita també el principi, que ja regia en el dret successori català, establert pels articles 9 i 143.2 del Codi de successions, entre d’altres, segons el qual el con-cebut té la consideració de persona per a tots els efectes que li siguin favorables si arriba a néixer. Pel que fa a la capacitat de la persona, el llibre segon posa l’accent en la capacitat natural com a criteri que fonamenta l’atribució de la capacitat d’obrar, d’acord amb el que disposa el Codi civil, de manera que, combinada amb l’edat, permet fer-ne una valoració gradual, no estrictament seccionada en etapes al llarg de la vida de la persona.

S’estableix una norma sobre commoriència que exigeix que, perquè pugui tenir lloc la transmissió de drets, el beneficiari de la successió o de la transmis-sió hagi sobreviscut al causant almenys setanta-dues hores. Es pretén eliminar els problemes de prova que aquestes situacions solen plantejar. Alhora, aquesta regla és més respectuosa amb la voluntat del causant que volia afavorir una determinada persona i no pas els hereus d’aquesta.

Finalment, aquest capítol conté unes disposicions sobre majoria i minoria d’edat i una regulació comple-

Llei 25/2010 33

ta de l’emancipació i del règim jurídic dels actes del menor emancipat, que omple les llacunes existents. En aquest àmbit, s’ha optat per suprimir la intervenció dels dos parents més pròxims com a complemen-tadors de la capacitat del menor emancipat en els casos de desacord o d’impossibilitat del que ha de complementar la capacitat, ja que no ha tingut cap transcendència pràctica. Per la mateixa raó, s’ha su-primit la intervenció dels dos parents amb relació a la curatela.

El capítol II, referit a l’autonomia de la persona en l’àmbit de la salut, incorpora els principis de la Llei 21/2000. Les disposicions, més aviat disperses, que el Codi de família dedicava a aquests principis en el marc de la tutela i la guarda de fet no els reflectien bé ni els harmonitzaven. En aquest sentit, s’aclareix l’abast de la legitimació per a prendre decisions en substitució del pacient, se suprimeix l’autorització ju-dicial que havien de demanar el tutor o els pares per a aplicar certs tractaments mèdics a les persones po-sades en tutela o en potestat, que no exigeix la legis-lació de l’àmbit sanitari. Aquest capítol es completa amb unes normes referides al document de voluntats anticipades i a l’internament per raons de trastorn psí-quic, del qual s’elimina la referència al fet que s’hagi de tractar d’un establiment tancat.

b) Les institucions de protecció de la personaLa distinció que l’article 3 de la Llei 29/2002, en rela-ció amb el contingut del llibre segon, fa entre persona física i família, ha permès emfasitzar el protagonisme que han de tenir les institucions tutelars, donant-los

34 Llei 25/2010

un tractament autònom i independent que les allu-nya, en part, de llur consideració com a succedani de les relacions familiars. Així, el títol II del llibre segon agrupa les institucions de protecció de les persones majors d’edat que no es poden governar per si ma-teixes i la protecció dels menors, en particular la dels menors en situació de desemparament. Juntament amb aquestes institucions, s’inclou la regulació de l’assistència i la protecció patrimonial de persones discapacitades i dependents.

La principal característica del títol II és que incorpo-ra una gran varietat d’instruments de protecció, que pretenen cobrir tot el ventall de situacions en què es poden trobar les persones amb discapacitat.

Aquesta llei manté les institucions de protecció tra-dicionals vinculades a la incapacitació, però també en regula d’altres que operen o poden eventualment operar al marge d’aquesta, atenint-se a la constata-ció que en molts de casos la persona amb discapa-citat o els seus familiars prefereixen no promoure-la. Aquesta diversitat de règims de protecció sintonitza amb el deure de respectar els drets, la voluntat i les preferències de la persona, i amb els principis de proporcionalitat i d’adaptació a les circumstàncies de les mesures de protecció, tal com preconitza la Convenció sobre els drets de les persones amb dis-capacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 i ratificada per l’Estat espanyol. En particular, les referències del llibre segon a la incapacitació i a la persona incapacitada s’han d’interpretar d’acord amb aquesta convenció, en el sentit menys restrictiu possible de l’autonomia personal.

Llei 25/2010 35

El capítol I d’aquest títol sistematitza unes dispo-sicions comunes a totes les institucions de protecció i les configura com un deure que, sota el control de l’autoritat judicial, s’ha d’exercir en interès de la per-sona protegida i d’acord amb la seva personalitat, procurant que les decisions que l’afectin responguin als seus anhels i expectatives.

Pel que fa a la tutela, el capítol II incorpora el règim del Codi de família, però amb algunes novetats re-marcables. D’una banda, en la línia d’un major refor-çament de l’autonomia de la persona —que segueix el camí iniciat per la Llei 11/1996, del 29 de juliol, de modificació de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars, amb l’admissió de l’autotutela—, es flexibilitza la resposta jurídica davant la pèrdua progressiva de facultats cognitives i volitives de la persona, admetent que, si s’havia atorgat un po-der en previsió d’una situació de pèrdua de capacitat, el fet que aquesta circumstància s’arribi a produir no duu necessàriament a l’extinció d’aquell. És a dir, es permet que, sense necessitat de constituir la tutela, l’apoderat pugui continuar tenint cura dels interessos de la persona que ja no es pot valer per si mateixa. Ai-xò no impedeix, òbviament, que, en interès de la per-sona protegida, s’arribi finalment a constituir la tutela i que l’autoritat judicial, si li ho demana el tutor, pugui resoldre l’extinció del poder. Es tracta que no sempre calgui la incapacitació i la constitució formal de la tu-tela, que es configura com una mesura de protecció, especialment en casos de desemparament de l’in-capaç, quan a la greu malaltia psíquica s’hi afegeix la manca, inadequació o impossibilitat de suport familiar.

36 Llei 25/2010

Paral·lelament, s’han fixat unes cauteles per a l’atorga-ment de les escriptures que contenen la delació feta per un mateix, ja que s’ha detectat que, amb una fre-qüència excessiva, algunes escriptures de designació de tutor s’atorguen just abans d’instar la incapacita-ció, fet que fa sospitar que hi pot haver captació de la voluntat per part del designat o, simplement, que l’atorgant no era plenament capaç. Per això, d’una banda, es consideren ineficaces les delacions fetes per un mateix si l’escriptura que les conté s’ha ator-gat després d’haver-se instat el procés sobre la seva capacitat o després que el ministeri fiscal n’hagi iniciat les diligències preparatòries; i de l’altra, es legitimen les persones cridades per la llei per a exercir la tutela o el ministeri fiscal per a oposar-se judicialment a la designació feta pel mateix interessat dins l’any anterior a l’inici del procediment sobre la capacitat.

S’incideix també en l’aptitud per a exercir els càr-recs tutelars i s’adapten les normes sobre excuses a la realitat de la necessària i convenient especialitza-ció de les entitats tutelars no lucratives dedicades a la protecció de persones incapacitades. Per això, es permet que les persones jurídiques s’excusin si no disposen de mitjans suficients per a desenvolupar adequadament la tutela o si les condicions personals del tutelat són alienes a les finalitats per a les quals han estat creades. Finalment, en línia amb la crítica unànime que havien fet els operadors jurídics, també s’ha revisat el règim de la rendició de comptes durant l’exercici del càrrec i al final d’aquest, de manera que s’hagin de retre davant l’autoritat judicial que hagi constituït la tutela.

Llei 25/2010 37

Els capítols III i IV tracten de la curatela i del de-fensor judicial, respectivament. Tot i que la curatela es concep com una institució complementadora de la capacitat en la qual és la persona protegida la que actua per si mateixa, s’admet que en supòsits d’in-capacitació parcial la sentència pugui conferir facul-tats d’administració al curador, que, si cal, pot actuar com a representant. És per això que s’inclou també l’obligació de retre comptes, pròpia de tota gestió de negocis d’altri. El capítol IV manté el caràcter ver-sàtil i flexible del defensor judicial partint de la seva configuració com a institució tutelar que acompleix una funció d’ajustament de les altres institucions de protecció, inclosa la potestat parental.

El capítol V delimita uns contorns més precisos per a la guarda de fet, que es vincula als casos en què hom té cura d’una persona menor en situació de desemparament o d’una persona major d’edat en la qual es dóna una causa d’incapacitació. En aquest segon cas, l’obligació de comunicar el fet de la guar-da a l’autoritat judicial es limita al cas en què la perso-na està en un establiment residencial, sens perjudici del que estableix la legislació processal. A la pràctica s’ha pogut constatar que són excepcionals, i més aviat extrems, els casos en què les famílies prenen la decisió de sol·licitar la incapacitació de les persones ancianes afectades de demències senils o d’altres malalties que els impedeixen decidir per si mateixes. D’altra banda, quan s’exerceix la guarda de fet d’una persona que està en potestat parental o en tutela, també s’ha considerat pertinent que l’autoritat judicial pugui conferir funcions tutelars al guardador, si hi ha

38 Llei 25/2010

circumstàncies, com ara la durada previsible de la guarda o les necessitats de la persona guardada, que ho facin aconsellable. L’atribució de funcions tutelars comporta la suspensió de la potestat o la tutela, i evi-ta al guardador la càrrega, massa onerosa, sobretot en un context familiar, d’haver d’instar la privació de la potestat o la remoció del tutor.

Juntament amb la disposició que permet no cons-tituir la tutela si s’havia atorgat un poder en previsió de la pèrdua de capacitat, els canvis en relació amb la guarda de fet són un reflex del nou model de pro-tecció de la persona que dissenya el llibre segon. Aquest model ha estat guiat per la idea de conside-rar que la incapacitació és un recurs massa dràs-tic i, a vegades, poc respectuós amb la capacitat natural de la persona protegida. És per això mateix que el capítol VI inclou un nou instrument de pro-tecció, l’assistència, adreçat al major d’edat que ho necessita per a tenir cura de la seva persona o dels seus béns a causa de la disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques. Es par-teix, així, d’una concepció de la protecció de la per-sona que no es vincula, necessàriament, als casos de manca de capacitat, sinó que inclou instruments que, basant-se en el lliure desenvolupament de la personalitat, serveixen per a protegir les persones en situacions com la vellesa, la malaltia psíquica o la discapacitat. Aquest instrument pot ésser molt útil, també, per a determinats col·lectius especial-ment vulnerables però per als quals la incapacitació i l’aplicació d’un règim de tutela o curatela resulten desproporcionades, com ara les persones afectades

Llei 25/2010 39

per un retard mental lleu o altres per a les quals, pel tipus de disminució que sofreixen, els instruments tradicionals no són apropiats per a atendre llurs ne-cessitats. En línia amb les directrius de la Recoma-nació R (99) 4, del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, del 28 de febrer de 1999, i amb els pre-cedents existents en diferents ordenaments jurídics de l’entorn de Catalunya, es considera més adequat aquest model de protecció, paral·lel a la tutela o la curatela. A més, aquesta tendència és la mateixa que inspira la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

El capítol VII incorpora al dret català la figura del patrimoni protegit, que comporta l’afectació de béns aportats a títol gratuït per la persona constituent, i també dels seus rendiments i béns subrogats, a la satisfacció de les necessitats vitals d’una persona afectada per discapacitat psíquica o física d’una cer-ta gravetat o per una situació de dependència igual-ment severa. S’ha pogut detectar que, malgrat els beneficis fiscals que estableix la legislació estatal, els casos en què les famílies catalanes han fet servir aquest instrument han estat més aviat pocs. És per això que la regulació que es proposa, coherent amb l’objectiu d’oferir una protecció patrimonial a la perso-na beneficiària, afecta el patrimoni protegit a aquesta finalitat i parteix de la idea que aquest patrimoni no respon de les obligacions de la persona beneficiària, ni tampoc de les de la persona constituent o de qui hi va fer aportacions, sinó que únicament queda vin-culat per les obligacions contretes per l’administra-dor per a atendre les necessitats vitals de la persona

40 Llei 25/2010

protegida. Com a complement d’aquesta figura, es dissenya un règim d’administració del patrimoni pro-tegit i de supervisió de l’activitat de l’administrador i la disposició addicional primera regula, també, la creació del Registre de patrimonis protegits.

Per a acabar el títol I, el capítol VIII, relatiu a la pro-tecció dels menors desemparats, incorpora al llibre segon els aspectes civils de la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i té en compte el nou model de protecció de la legislació sobre la infància i l’adolescència, en la qual la declaració de desem-parament es reserva per als casos més greus, és a dir, aquells en què cal separar el menor del seu nucli familiar. En aquesta matèria, el Codi civil de Catalunya regula la protecció de menors desemparats en paral-lel a les altres institucions de protecció de la persona, i remet a la legislació sobre la infància i l’adolescència els indicadors de desemparament, les mesures de protecció, el procediment per a adoptar-les i revisar-les, el règim de recursos i les causes de cessament. Alhora, es dóna visibilitat a la funció que compleix la persona o família acollidora, que assumeix la guarda i les responsabilitats parentals de caràcter personal respecte al menor i les facultats que en resulten, sens perjudici de la vigilància, l’assessorament i l’ajut de l’organisme competent. A més, l’acolliment preadop-tiu, com a període de prova de l’adopció, passa a re-gular-se, juntament amb aquesta, en el capítol V del títol III. Es posa fi, així, a la discriminació, encara que només ho hagi estat en termes de tècnica legislativa, derivada del fet que el règim protector dels menors

Llei 25/2010 41

desemparats, és a dir, aquells respecte als quals no es pot constituir una tutela ordinària, perquè en llur cercle proper no hi ha persones que se’n puguin fer càrrec, es mantingués en una llei especial, fora de la norma simbòlicament més emblemàtica del dret civil català.

Tot i que se n’ha fet un ús més aviat escàs, es man-té la legitimació de l’Administració pública per a ins-tar la privació de la potestat parental i es completa la regulació amb una norma que considera causa justa per a la privació el fet que els progenitors, sense motiu suficient, no manifestin interès per llur fill desemparat o incompleixin el règim de relacions personals durant sis mesos, o el fet que els fills menors d’edat o inca-pacitats pateixin abusos sexuals o maltractaments.

c) La famíliaEl títol III manté la sistemàtica del Codi de família, llevat de la important incorporació, en el primer pre-cepte, d’altres formes de família, com la parella es-table i la família formada per un progenitor sol amb els seus descendents, i també del reconeixement del caràcter familiar dels nuclis en què conviuen fills no comuns, sens perjudici dels vincles d’aquests amb l’altre progenitor.

El capítol I regula les disposicions generals i els efectes del matrimoni, que es defineix d’una manera ajustada al nou marc normatiu que regula el dret a contreure matrimoni, tot incorporant una referència expressa al deure d’ambdós cònjuges de contribuir a les responsabilitats domèstiques, inclosa la de tenir cura d’altres membres de la família a llur càrrec i que convisquin amb ells.

42 Llei 25/2010

Precisament, el nou marc normatiu del matrimo-ni, juntament amb el de la determinació de la filiació pel consentiment de la dona a les tècniques de re-producció assistida de la seva esposa o companya, i també la possibilitat d’adopció conjunta per matri-monis o parelles estables del mateix sexe, fan que el fill pugui tenir dos pares o dues mares. Això ha fet imprescindible una tasca d’harmonització que permet assolir més neutralitat en el llenguatge en termes de gènere. En aquesta línia, la major part de les referèn-cies que es feien al «marit» i la «muller» se substituei-xen per «els cònjuges», i les que es feien al «pare» i la «mare» se substitueixen per «els progenitors» amb el benentès que aquesta accepció inclou tant els pares i les mares per naturalesa com els adoptius.

Pel que fa a les despeses familiars, se n’exclouen les d’adquisició i millorament de l’habitatge familiar, ja que són despeses d’inversió que cal vincular a la titularitat de l’immoble. De fet, el Codi de família ja les circumscrivia a la part corresponent al valor d’ús, pe-rò això tampoc no s’adequava amb el fet que aquesta mateixa obligació de contribució no s’apliqués també si l’habitatge ja pertanyia a un dels cònjuges abans del matrimoni o bé si l’havia adquirit a títol lucratiu durant aquest. D’altra banda, si l’esmentada regla de contribució es posava en relació amb el règim de res-ponsabilitat per les obligacions contretes per raó de les despeses familiars, tampoc no resultava coherent que el cònjuge no titular pogués acabar responent d’aquesta obligació de manera solidària.

El règim de les adquisicions amb pacte de supervi-vència es manté en l’àmbit familiar. En la línia marcada

Llei 25/2010 43

per la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tanmateix, ja no es limita a les compra-vendes sinó que s’estén a tot tipus d’adquisició one-rosa i es desvincula dels règims econòmics matrimo-nials de separació de béns o de participació. Això no exclou, òbviament, la possibilitat que, dins o fora de l’àmbit familiar, es pugui acudir a altres figures certa-ment properes però d’un abast i un règim diferen ciats, com els heretaments i les atribucions particulars.

D’altra banda, es desenvolupa la referència genè-rica que el Codi de família feia, en matèria de capí-tols matrimonials, als pactes en previsió d’una ruptura matrimonial. Se n’estableixen els requisits formals i substantius perquè es puguin considerar plenament vàlids i eficaços. Entre aquests requisits destaquen la possibilitat d’adoptar-los en una escriptura que no sigui capitular i el paper cabdal que s’atribueix al no-tari que autoritza l’escriptura, per a garantir que els pactes, particularment els de renúncia, han estat pre-cedits de suficient informació sobre les respectives situacions patrimonials i expectatives econòmiques. En línia amb precedents comparats en aquesta ma-tèria, es deixa la porta oberta a la revisió de l’eficà-cia del pacte si en el moment en què se’n pretén el compliment és greument perjudicial per a un cònjuge i aquest acredita que han sobrevingut circumstàncies que no es van preveure ni es podien raonablement preveure en el moment d’adoptar-lo. Al mateix temps, es marquen uns límits a les facultats dispositives de les parts en les institucions on aquests pactes poden tenir més incidència, com ara en la prestació com-pensatòria i en relació amb la compensació econò-

44 Llei 25/2010

mica per raó de treball, i es distingeixen els acords en previsió d’una ruptura dels que es fan quan el matri-moni ja ha entrat en crisi. També s’ha considerat per-tinent aclarir que l’exercici de les pretensions incloses en el pacte en previsió d’una ruptura matrimonial es poden fer efectives en el marc del procediment ma-trimonial contenciós posterior, sense que es pugui remetre les parts a un procediment declaratiu ulterior.

Finalment, en consonància amb la nova configuració que el llibre quart del Codi civil de Catalunya dóna als pactes successoris, s’ha optat per no incloure, entre altres normes, les que regulaven l’usdefruit universal capitular, ja que responien a un model de successió contractual propi d’una economia rural que no té res a veure amb la societat catalana d’avui. És clar, tan-mateix, que si les parts el volen pactar ho poden fer. Semblantment, la completa regulació de la donació que conté el llibre cinquè ha permès simplificar les dis-posicions que es destinaven a les donacions per raó de matrimoni, per bé que ha calgut corregir la dissonància sistemàtica que comportava mantenir en aquell llibre una regla específica que remetia a la regulació de les donacions per raó de matrimoni del Codi de família.

El capítol II, relatiu als règims econòmics matrimo-nials, manté el règim de separació de béns com a legal supletori i en conserva, amb algunes modifica-cions remarcables, els trets definitoris. Es manté el principi que els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni pertanyen al cònjuge que consti com a titular, tradicionalment reforçat amb la presumpció de donació de la contraprestació si s’aconsegueix pro-var que aquesta prové del patrimoni de l’altre. Com

Llei 25/2010 45

a novetat, però, s’exclouen d’aquest règim els béns mobles destinats a l’ús familiar, com ara els vehicles, el mobiliari, els aparells domèstics o els altres béns que integren el parament de la casa. En aquest tipus de béns, la mera acreditació de la titularitat formal, per exemple per mitjà de rebuts de compra, és sovint poc significativa i, per això, atesa la destinació fami-liar dels béns, s’ha considerat preferible partir de la presumpció que pertanyen a ambdós cònjuges per meitats indivises, sens perjudici de la possibilitat de destruir aquesta presumpció per mitjans de prova més concloents.

En aquest capítol també es fa una regulació més completa i acurada de la compensació econòmica per raó de treball per a la casa o per a l’altre cònjuge, com a correctiu dels efectes no gens desitjables que en ocasions produeix aquest règim. Fins ara, l’aplicació de la compensació econòmica per raó de treball ha generat força problemes a causa, fonamentalment, de la migradesa de la regulació, cosa que ha com-portat que a la pràctica hagi esdevingut un factor de difícil predicció, atès l’elevat marge de discrecionalitat en mans de l’autoritat judicial. S’ha estimat necessà-ria una intervenció legislativa que proporcioni unes pautes normatives més clares i unes regles que fa-cilitin la determinació de la procedència i el càlcul de la compensació. En aquest sentit, la nova regulació abandona tota referència a la compensació com a re-mei substitutori d’un enriquiment injust, prescindeix de la idea de sobrecontribució a les despeses familiars, implícita en la formulació de l’article 41 del Codi de família, vigent fins a l’entrada en vigor d’aquesta llei, i

46 Llei 25/2010

es fonamenta, senzillament, en el desequilibri que pro-dueix entre les economies dels cònjuges el fet que un faci una tasca que no genera excedents acumulables i l’altre en faci una altra que sí que en genera. Per això, n’hi ha prou d’acreditar que un dels dos s’ha dedicat a la casa substancialment més que l’altre. Per a cal-cular l’import de la compensació es tenen en comp-te el tipus de treball prestat i la durada i intensitat de la dedicació, i es restringeix la discrecionalitat judici-al a l’hora d’apreciar la rellevància d’aquests factors amb l’establiment d’un límit de quantia, que és el de la quarta part de la diferència dels increments patri-monials obtinguts pels cònjuges durant la vigència del règim. Tanmateix, es permet l’atorgament d’una compensació de quantia superior si el cònjuge cre-ditor pot provar que la incidència del seu treball en l’increment patrimonial de l’altre cònjuge ha estat no-tablement superior. La regulació de la compensació aclareix també l’abast de l’autonomia dels cònjuges per a adoptar pactes sobre la compensació, fins i tot en previsió d’una ruptura matrimonial. Com a novetat, el supòsit de fet s’estén també als casos d’extinció del règim per mort d’un dels cònjuges si és el supervivent el qui té dret a la compensació.

Pel que fa als altres règims econòmics, s’han re-visat tant el règim de participació en els guanys com el de comunitat per corregir les deficiències que, a la pràctica, dificultaven que poguessin tenir-se en compte com una alternativa al règim legal supletori.

El capítol III es dedica als efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial i comen-ça amb una regulació específica de les mesures provi-

Llei 25/2010 47

sionals que s’ajusta més a les necessitats pròpies del dret civil català. També es regulen per primera vegada els anomenats acords amistosos de separa ció i se’n fixa el règim de validesa i els efectes, tot remarcant-ne el caràcter vinculant però preveient un termini de revocació que pretén garantir que els acords s’hagin adoptat lliurement. Concretament, el cònjuge que en el moment de l’adopció de l’acord no hagi disposat d’assistència lletrada independent el pot deixar sense efecte durant els tres mesos següents a l’adopció o, com a màxim, fins al moment de la contestació de la demanda o, si s’escau, de la reconvenció en el procés matrimonial en què es pretenguin fer valer. Aquesta possibilitat es justifica pel context especial en què les parts subscriuen aquests acords. Sovint hi ha desequi-libris greus en la informació disponible per a una part i per a l’altra, i s’arriba als acords en situacions d’an-goixa o estrès que fan difícil fer una valoració objectiva dels termes convinguts, en les quals hi ha un risc elevat d’explotació o abús d’una part per l’altra.

Pel que fa a la responsabilitat dels progenitors en-vers els fills en ocasió de la separació o el divorci, cal remarcar dues novetats. La primera és que tota pro-posta dels progenitors sobre aquesta matèria s’ha d’incorporar al procés judicial en forma de pla de parentalitat, que és un instrument per a concretar la manera com ambdós progenitors pensen exercir les responsabilitats parentals, en el qual es detallen els compromisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i l’educació dels fills. Sense imposar una mo-dalitat concreta d’organització, encoratja els proge-nitors, tant si el procés és de mutu acord com si és

48 Llei 25/2010

contenciós, a organitzar per si mateixos i responsa-blement la cura dels fills en ocasió de la ruptura, de manera que han d’anticipar els criteris de resolució dels problemes més importants que els afectin. En aquesta línia, es facilita la col·laboració entre els ad-vocats de cadascuna de les parts i amb psicòlegs, psiquiatres, educadors i treballadors socials indepen-dents, perquè facin una intervenció focalitzada en els aspectes relacionats amb la ruptura abans de pre-sentar la demanda. Es vol afavorir així la concreció dels acords, la transparència per a ambdues parts i el compliment dels compromisos assolits.

La segona novetat és que s’abandona el principi general segons el qual el trencament de la convivèn-cia entre els progenitors significa automàticament que els fills s’han d’apartar d’un per a encomanar-los indi-vidualment a l’altre. Per contra, s’introdueix com a nor-ma que la nul·litat, el divorci o la separació no alteren les responsabilitats dels progenitors envers els fills. En conseqüència, aquestes responsabilitats mantenen, després de la ruptura, el caràcter compartit i corres-pon a l’autoritat judicial determinar, si no hi ha acord sobre el pla de parentalitat o si aquest no s’ha aprovat, com s’han d’exercir les responsabilitats parentals i, en particular, la guarda del menor, atenint-se al caràcter conjunt d’aquestes i a l’interès superior del menor.

S’estima que, en general, la coparentalitat i el man-teniment de les responsabilitats parentals comparti-des reflecteixen materialment l’interès del fill a con-tinuar mantenint una relació estable amb tots dos progenitors. La igualtat de drets i deures entre els progenitors elimina les dinàmiques de guanyadors i

Llei 25/2010 49

perdedors, i afavoreix la col·laboració en els aspectes afectius, educatius i econòmics. Recentment, França, Itàlia i Bèlgica han adoptat normes en aquesta direc-ció. Això no impedeix, tanmateix, que l’autoritat judi-cial hagi de decidir d’acord amb les circumstàncies de cada cas i en funció de l’interès concret dels fills. És per això que el llibre segon proporciona una sèrie de criteris que s’han de ponderar conjuntament per a determinar el règim i la manera d’exercir la guarda.

El missatge del llibre segon és el d’afavorir les fór-mules de coparentalitat i la pràctica de la mediació, com a eina per a garantir l’estabilitat de les relacions posteriors a la ruptura entre els progenitors, i l’adapta-ció natural de les regles als canvis de circumstàncies, però no s’oblida que les relacions familiars en la nostra societat mantenen encara un alt grau de masclisme. També s’ha tingut en compte que el paper de la ma-re és qualitativament més necessari per als menors que el del pare quan les dinàmiques familiars han es-tat construïdes sobre models tradicionals, tant en la idiosincràsia de Catalunya com en la realitat d’altres cultures que s’han incorporat a la societat catalana. Per aquest motiu, es destaquen com a criteris per a determinar la guarda individual la vinculació especial dels fills amb un dels progenitors i la dedicació als fills que la mare o el pare hagin tingut abans de la ruptura.

De manera més específ ica, en la l ínia de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, i amb la consciència de la lluita contra aquesta violència, s’exclou de tota participació en la guarda el progenitor contra el qual hi hagi sentència ferma o mentre hi hagi indicis fona-

50 Llei 25/2010

mentats de violència familiar o masclista i s’estableix explícitament la supervisió de les relacions personals en situacions de risc.

Finalment, tot reconeixent el caràcter privilegiat de les relacions dels menors amb l’entorn més proper, particularment amb els avis i els germans, s’estableix un procediment que fixa la manera en què, en cas de crisi matrimonial, es pot fer efectiu el dret dels fills menors a mantenir aquestes relacions personals.

Tocant a la regulació de la pensió compensatòria, es mantenen els perfils de la institució tal com la va recollir el Codi de família, si bé, en generalitzar-se la possibilitat de pagament en forma de capital, passa a rebre el nom de prestació compensatòria. Certament, molts divorcis afecten matrimonis de durada mitjana força breu i persones relativament joves, per la qual cosa, en general, o bé tots dos hi perden semblant-ment o bé la convivència conjugal no ha compro-mès irremeiablement les oportunitats econòmiques de cap d’ells. Això no ha portat, tanmateix, a alterar essencial ment la configuració legal de la prestació compensatòria. S’ha tingut en compte que la incorpo-ració de la dona al mercat de treball no ha anat paral-lela, a la pràctica, a un repartiment de les responsabi-litats domèstiques i familiars entre tots dos cònjuges i que en força casos l’activitat laboral o professional d’un dels cònjuges se supedita encara a la de l’altre, fins al punt que, en determinats nivells educatius i de renda, continua essent habitual que un dels cònju-ges, típicament la dona, abandoni el mercat de tre-ball en contreure matrimoni o en tenir fills. Ambdues circumstàncies abonen reconèixer el dret a prestació

Llei 25/2010 51

compensatòria vinculant-lo al nivell de vida de què es gaudia durant el matrimoni, per bé que donant priori-tat al dret d’aliments dels fills i fixant la quantia d’acord amb els criteris que la mateixa norma detalla. No obs-tant això, per als casos en què la prestació se satisfà en forma de pensió, s’insisteix en el caràcter essen-cialment temporal d’aquesta, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb caràcter indefinit. En general, s’admet la renúncia al dret a prestació compensatòria, fins i tot la continguda en pactes prematrimonials, però sempre en el marc general que el llibre segon es-tableix per a aquests i amb el límit que la renúncia prèvia no pot acabar comprometent les necessitats bàsiques del cònjuge que té dret a la prestació.

Les regles sobre l’atribució de l’ús de l’habitatge fa-miliar presenten novetats importants. Tot i partir d’atri-buir-lo, preferentment, al cònjuge a qui correspongui la guarda dels fills, es posa èmfasi en la necessitat de valorar les circumstàncies del cas concret. Per això, es preveu que, a sol·licitud de l’interessat, es pugui excloure l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar si qui en seria beneficiari té mitjans suficients per a cobrir les seves necessitats i les dels fills, o bé si el qui l’ha de cedir pot assumir i garantir suficientment el pagament dels aliments als fills i la prestació que pugui corres-pondre al cònjuge en una quantia que permeti cobrir les necessitats d’habitatge d’aquest. Inversament, si malgrat correspondre a un cònjuge l’ús de l’habitatge per raó de la guarda dels fills és previsible que la ne-cessitat d’aquest es perllongui després d’arribar els fills a la majoria d’edat, l’atribució de l’ús de l’habitatge

52 Llei 25/2010

familiar es pot fer inicialment per aquest concepte. En tot cas, l’atribució per raó de la necessitat és sempre temporal, sens perjudici que es puguin instar les pròr-rogues que escaiguin. Es vol posar fre a una jurispru-dència excessivament inclinada a dotar de caràcter indefinit l’atribució, en detriment dels interessos del cònjuge titular. La matèria es completa establint cri-teris per a la distribució de les obligacions per raó de l’habitatge i per a la resolució del cas, força freqüent a la pràctica, en què algun familiar pròxim hagi cedit un immoble perquè hi vagi a viure el matrimoni. Com ha reiterat la jurisprudència, els qui ocupen l’habitatge familiar en condició de precaristes no poden obtenir una protecció possessòria superior a la que el preca-ri proporciona a la família. Si la possessió deriva, en canvi, d’un títol contractual, hom s’ha d’ajustar al que estableixi aquest, sens perjudici de la possibilitat de subrogació que preveu la legislació d’arrendaments.

Amb relació als efectes de la nul·litat de matrimo-ni, del divorci i de la separació, el llibre segon fa un desenvolupament més ampli de la limitada regulació que l’article 76.2 del Codi de família feia de la media-ció. Es parteix de l’existència d’una regulació general de la mediació per llei general, però se’n concreten aspectes especials dins de les institucions pròpies del dret de la persona i de la família, especialment quant a la previsió de la confidencialitat de les media-cions prèvies a la interposició de la demanda. Hom preveu que en qualsevol fase del procediment ma-trimonial els cònjuges puguin demanar sotmetre les discrepàncies a mediació o bé que l’autoritat judicial, sense menyscapte del caràcter voluntari d’aquesta,

Llei 25/2010 53

pugui remetre’ls d’ofici a una sessió informativa so-bre mediació.

El capítol IV es dedica a la convivència estable en parella i substitueix íntegrament la Llei 10/1998, de manera que es posa fi al tractament separat que l’or-denament català havia donat a les parelles estables. Com és ben conegut, la regulació de les parelles es-tables, tot i que va seguir una tramitació parlamen-tària paral·lela al Codi de família i es va aprovar en la mateixa sessió plenària, finalment es va mantenir en una llei especial. D’altra banda, amb l’aprovació de la Llei de l’Estat 13/2005, de l’1 de juliol, per la qual es modifica el Codi civil en matèria de dret a contreu-re matrimoni, una part molt important dels objectius previstos inicialment per aquella llei especial han es-tat superats, per tal com és innegable que una de les seves principals finalitats fou dotar d’un règim jurídic les parelles formades per persones que, en la legali-tat anterior a la Llei de l’Estat 13/2005, tenien exclòs l’accés al matrimoni.

A diferència de la Llei d’unions estables de parella, la regulació de la convivència estable en parella del llibre segon ja no estableix cap tipus de diferència per raó de l’orientació sexual dels membres de la parella. S’amplia, a més, l’àmbit subjectiu d’aplicació de la normativa, incloent-hi les parelles estables formades per persones que no podrien contreure matrimoni entre si perquè un d’ells continua casat amb una al-tra persona. S’estima que, tractant-se d’una regulació fonamentalment adreçada a resoldre els problemes derivats del cessament de la convivència, un trac-tament desigual no té justificació. Es vol evitar, així

54 Llei 25/2010

mateix, que un nombre molt important de parelles quedin fora de la regulació —segons algunes estima-cions, entorn d’un 30% de les parelles heterosexuals existents a Catalunya i un nombre indeterminat de pa-relles homosexuals— i que les conseqüències de la ruptura s’hagin de determinar acudint a una doctrina jurisprudencial de perfils massa imprecisos.

Mentre dura la convivència les relacions de la pare-lla estable es regulen exclusivament pels pactes dels convivents, incloent-hi, en la línia seguida per la juris-prudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nya, la possibilitat de fer adquisicions conjuntes one-roses amb pacte de supervivència. No obstant això, com a mesura de protecció de la família es manté la protecció davant de la disposició de l’habitatge fami-liar, que ja establia la Llei 10/1998. S’inclouen com a novetat els pactes en previsió del cessament de la convivència, amb remissió als límits que s’estableixen per al matrimoni, i una regulació del règim d’atribució de l’ús de l’habitatge familiar en cas de ruptura. Fi-nalment, la disposició addicional cinquena assenyala que els conflictes judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten per les regles del procedi-ment matrimonial.

El model de regulació de la parella estable que dis-senya el llibre segon és el més apropiat per a la so-cietat catalana actual. Certament, l’inici d’un projecte de vida en comú no es fa avui únicament per mitjà del matrimoni. A diferència d’altres països de l’entorn de Catalunya, no obstant això, la incidència de la convi-vència no matrimonial és relativament baixa i estudis recents constaten que en parelles joves es presenta

Llei 25/2010 55

com un fenomen força diferent del matrimoni, a partir d’indicadors com la durada, l’estabilitat, la fecunditat o el grau de compromís recíproc palesat en actes com la posada en comú de béns o coses similars. Predo-mina la modalitat que la concep com un matrimoni a prova, bé perquè la parella es trenca o bé perquè es transforma en matrimoni. Aquest fet justifica prescin-dir d’un estatut jurídic de la convivència estable en parella, que és molt difícil d’harmonitzar amb la gran varietat de situacions que presenta aquesta realitat. Naturalment, això no exclou que, quan la ruptura de la convivència provoca —per la seva durada, pel fet d’haver tingut fills en comú o, en general, per raó de les decisions preses per cadascun dels convivents en interès comú— que algun d’ells es trobi en una situació de necessitat, pugui obtenir de l’altre els mit-jans necessaris per a refer la seva vida. Tot plegat, sens perjudici del dret a la compensació econòmica per raó del treball per a la llar o per a l’altre convivent, que neix al marge de l’estatut jurídic de la convivència i que resulta del fet que, en interès comú, un convi-vent ha fet una tasca que no ha generat excedents acumulables mentre que l’altre n’ha fet una altra que sí que n’ha generat.

El capítol V, relatiu a la filiació, abraça tant la filiació per naturalesa com l’adoptiva, que el Codi de família regulava en títols separats.

Pel que fa a la filiació per naturalesa, s’incorporen els canvis respecte a la filiació dels nascuts a con-seqüència de fecundació assistida introduïts per la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Co-di civil de Catalunya, relatiu a les successions, que

56 Llei 25/2010

possibiliten l’establiment de la maternitat en relació amb la dona que consent l’aplicació de tècniques de reproducció humana assistida a l’esposa o a la com-panya amb la qual està convivint en parella estable. Evidentment, la maternitat derivada del mer consen-timent per a la procreació assistida de la seva espo-sa o companya no és una maternitat biològica, per naturalesa, sinó una relació jurídica purament legal. Tanmateix, això no és cap novetat en l’ordenament jurídic català. Es dóna en la paternitat de l’home, ca-sat o no, que presta el consentiment per a la procre-ació assistida de la seva esposa o parella estable. Per aquest motiu, s’ha cregut oportú no incorporar una nova categoria jurídica per a aquest tipus de filiació i s’ha optat per assimilar-la, quant al tractament legal, a la paternitat de l’home que consent la fecunda-ció assistida, atès que en ambdues el títol d’atribu-ció és el consentiment, i no pas la relació biològica. Com que la possibilitat que la maternitat de l’esposa o companya que consent la fecundació assistida de la que serà la mare biològica es determini directa-ment afecta els mitjans de determinació de la filiació, ha calgut afegir el consentiment per a la procreació assistida a la llista de títols d’atribució de la filiació. A partir d’aquí, s’ha considerat convenient estendre-hi el règim d’impugnació del reconeixement, cosa que estalvia una aplicació analògica de la legislació sobre tècniques de reproducció humana assistida.

Finalment, per a esvair qualsevol dubte sobre la no-aplicabilitat a Catalunya de les disposicions de la Llei de l’Estat 1/2000, del 7 de gener, d’enjudiciament civil, que, en els processos sobre filiació, exigeixen aportar

Llei 25/2010 57

un principi de prova sobre els fets en els quals es fo-namenta l’acció, es deixa clar que, en el dret català, aquesta aportació no és un requisit d’admissibilitat de la demanda; tot això, una vegada més, en la línia de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya, seguint la tradició jurídica catalana.

Amb relació a la filiació adoptiva, els canvis més substancials es van produir amb l’aprovació de la Llei 3/2005, que possibilità l’adopció per parelles del mateix sexe. Posteriorment, la Llei 10/2008 va su-primir les restriccions a la formació de relacions de parentiu entre l’adoptat i els seus descendents i la família de l’adoptant. El llibre segon hi introdueix unes modificacions sistemàtiques, ja que s’ha optat per una regulació conjunta de l’adopció i de l’acolliment preadoptiu fent prevaler la consideració d’aquest com a període d’acoblament del menor amb la que ha d’ésser la persona o família adoptant. Quant a la formalització de l’acolliment preadoptiu, es remet al procediment que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència. D’altra banda, es reconeix explícitament el dret dels adoptats a conèixer la in-formació sobre llur origen i, en línia amb la legislació comparada més moderna, s’imposa als adoptants l’obligació d’informar el fill adoptat sobre l’adopció. Per a fer-lo efectiu, s’estableix, així mateix, un proce-diment confidencial de mediació. També i excepcio-nalment, s’obren fórmules perquè, en interès del fill adoptat, aquest pugui continuar mantenint les rela-cions personals amb la família d’origen.

El capítol VI té per objecte la potestat parental, que és un dels elements integrants de les responsabilitats

58 Llei 25/2010

parentals que els progenitors assumeixen com a re-sultat del vincle de filiació.

En aquest àmbit, s’incorporen, en la línia inicia-da per altres ordenaments europeus, unes disposi-cions per a donar resposta a les necessitats de les anomenades famílies recompostes o reconstituïdes, és a dir, les integrades per parelles que tenen a llur càrrec fills no comuns. Fins a l’entrada en vigor del llibre segon, l’adopció del fill del cònjuge o del con-vivent, que, val a dir-ho, no sempre és possible, era l’única via per a permetre al cònjuge o la parella del progenitor biològic intervenir en la potestat parental sobre els fills d’aquest, especialment en cas de mort de l’altre progenitor o si aquest darrer s’havia desen-tès del fill i el referent patern o matern havia passat a ésser l’actual parella de la mare o el pare biològic. El llibre segon el faculta per a intervenir en les qüestions referides a les relacions amb els educadors, l’aten-ció a les necessitats ordinàries i altres determinaci-ons que afecten el menor i en les quals, sovint, està involucrat materialment. A més de poder fer, durant la convivència, aquests actes de la vida ordinària en interès del fill de l’altre, es preveu la possibilitat que, una vegada mort el progenitor que tenia la guarda de manera exclusiva, si l’altre progenitor no la recupera, l’autoritat judicial atribueixi excepcionalment al vidu o al convivent supervivent la guarda i les altres respon-sabilitats parentals, sempre que això sigui favorable a l’interès del menor i es garanteixi que tant el menor com l’altre progenitor han estat escoltats.

Finalment, amb l’objectiu de donar una resposta clara als problemes derivats de la violència en les re-

Llei 25/2010 59

lacions familiars, es considera causa justa perquè l’au-toritat judicial pugui suspendre o denegar les relacions personals dels progenitors amb els fills menors que aquests hagin estat víctimes directes o indirectes de violència de gènere en el marc d’aquelles relacions.

El capítol VII, relatiu als aliments d’origen familiar, manté la regulació del Codi de família amb pocs can-vis. Primerament, cal referir-se, per la seva finalitat es-sencialment protectora i de lluita contra la xacra de la violència familiar o masclista, a la norma que permet demanar els aliments anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial, si aquests no es van reclamar per una causa imputable a la persona obligada a prestar-los, com massa sovint passa, en els casos de maltracta-ments a la persona que els havia de reclamar. En segon lloc, se suprimeix la incoherent regulació del dret als aliments dels germans, dels descendents i dels ascen-dents, de manera que, basant-se en el principi d’auto-satisfacció de les necessitats pròpies, s’explicita amb caràcter general que no tenen dret als aliments les per-sones que estan en situació de necessitat per una cau-sa que els sigui imputable, mentre dura aquesta causa.

d) Altres relacions convivencialsLa Llei 19/1998 va regular les relacions convivencials constituïdes per parents en la línia col·lateral o per persones simplement unides per vincles d’amistat o companyonia que, sense constituir una família nu-clear, comparteixen l’habitatge i posen en comú el treball domèstic amb voluntat d’ajuda mútua i de per-manència. Aquesta llei s’integra al llibre segon com a títol IV, amb algunes modificacions. La primera es

60 Llei 25/2010

refereix al nom de la institució, que ara, d’una mane-ra més descriptiva, es denomina relació convivencial d’ajuda mútua. Pel que fa al contingut, s’ha conside-rat que no esqueia mantenir el dret a la compensació econòmica per raó de treball, que partia d’un estricte paral·lelisme amb el matrimoni i amb les parelles es-tables, perquè difícilment es donarà, atès que la fina-litat de les relacions convivencials d’ajuda mútua és posar remei a les dificultats pròpies de la gent gran. Igualment, s’ha eliminat la norma que, sense fixar cap criteri orientatiu ni limitació temporal, permetia atribuir l’ús de l’habitatge de titularitat conjunta a al-gun dels cotitulars. Aquesta és una qüestió que s’ha de resoldre per les regles pròpies de la comunitat.

Pel que fa al pacte d’acolliment que regula la Llei 22/2000, del 29 de desembre, d’acolliment de persones grans, tot i que denota una certa inspira-ció en institucions de dret de família i que dibuixa un contingut amb uns perfils extrets de la relació de pa-rentiu, en la mesura que es concep com un contrac-te onerós i que hi intervé una contraprestació, ha de restar fora del llibre segon i, si escau, integrar-se en el llibre sisè, relatiu a les obligacions i els contractes.

IV. Part final de la Llei

Aquesta llei inclou nou disposicions addicionals, el contingut de les quals és la constitució del Registre de patrimonis protegits, les mesures de conciliació del treball i la vida familiar del personal de les administraci-ons públiques catalanes que conviu en parella estable, les especialitats processals relatives a pretensions pa-trimonials exercides dins dels processos matrimonials i

Llei 25/2010 61

dins dels processos de liquidació i divisió de l’herència, els procediments relatius a la ruptura de parella esta-ble, els dictàmens pericials relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental, la supervisió del règim de relacions personals, la intervenció d’especialistes com a auxiliars dels tribunals en el control de les institucions de protecció i la informació sobre el pla de parentalitat. Amb relació a les especialitats processals, es pretén oferir una via processal per a canalitzar la reclamació de la compensació econòmica per raó de treball i in-centivar que en el procés corresponent es presenti tota la documentació rellevant. A aquest efecte, es pre-veu que l’autoritat judicial pugui incorporar al procés la informació rellevant que consti per altres causes, pen-dents o resoltes, entre les parts. El nombre de dispo-sicions transitòries és de vuit. Aquestes disposicions regulen les diferents conseqüències pràctiques de la substitució del dret vigent abans de l’entrada en vigor del llibre segon. Pot resultar especialment important la disposició transitòria tercera, que permet acordar la revisió de les mesures adoptades en el procediment matrimonial en aquells aspectes en què la nova regu-lació ha obert noves possibilitats.

Aquesta llei substitueix tot el dret català de família i de la persona anterior i, convenientment harmonitzat i ajustat a les necessitats socials actuals, l’incorpora al que ha d’ésser el text més emblemàtic del dret ci-vil català.

Mitjançant tres disposicions finals es modifiquen una sèrie de disposicions dels llibres primer, quart i cinquè del Codi civil de Catalunya, a fi d’harmonit-zar-ne el contingut amb els criteris que fixa el llibre

62 Llei 25/2010

segon. La disposició final quarta fa referència a les remissions que la Llei 21/2000 feia al Codi de família i que ara s’han d’entendre fetes al llibre segon. En una cinquena disposició s’estableix l’entrada en vi-gor d’aquesta llei.

Article únic

S’aprova el llibre segon del Codi civil de Catalunya, amb el contingut següent:

LLIBRE SEGON. La persona i la família

TÍTOL I. La persona física

Capítol I. Personalitat civil i capacitat

Article 211-1. Personalitat civil

1. La personalitat civil és inherent a la persona física des del naixement.

2. El concebut té la consideració de persona als efec-tes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer.

3. La personalitat civil s’extingeix amb la mort.

Article 211-2. Commoriència

La crida a una successió o la transmissió de drets a favor d’una persona que depenen del fet que hagi sobreviscut a una altra només tenen lloc si aquella ha viscut almenys setanta-dues hores més que la persona a qui havia de sobreviure.

Llei 25/2010 63

Article 211-3. Capacitat d’obrar

1. La capacitat d’obrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural, d’acord amb el que estableix aquest codi.

2. La capacitat d’obrar plena s’assoleix amb la majo-ria d’edat.

3. Les limitacions a la capacitat d’obrar s’han d’inter-pretar d’una manera restrictiva, atenent la capaci-tat natural.

Article 211-4. Majoria d’edat

1. La majoria d’edat s’assoleix als divuit anys. 2. El dia del naixement es considera sencer per al

còmput de l’edat.

Article 211-5. Minoria d’edat

El menor pot fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes següents: a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que

les lleis que els regulin estableixin una altra cosa. b) Els relatius a béns o serveis propis de la seva edat,

d’acord amb els usos socials. c) Els altres actes que la llei li permeti.

Article 211-6. Interès superior del menor

1. L’interès superior del menor és el principi inspirador de qualsevol decisió que l’afecti.

2. El menor d’edat, d’acord amb la seva edat i ca-pacitat natural i, en tot cas, si ha complert dotze anys, té dret a ésser informat i escoltat abans que es prengui una decisió que afecti directament la seva esfera personal o patrimonial.

64 Llei 25/2010

3. Per a qualsevol acte del representant legal que impliqui alguna prestació personal del menor, es requereix el seu consentiment si ha complert dotze anys o si, tenint-ne menys, té prou coneixement.

Article 211-7. Emancipació

1. El menor emancipat actua jurídicament com si fos major d’edat, però necessita el complement de ca-pacitat per als actes que estableix l’article 211-12.

2. La capacitat del menor emancipat es complemen-ta amb l’assistència del cònjuge major d’edat en cas d’emancipació per matrimoni, dels progenitors o, si no n’hi ha, del curador.

Article 211-8. Formes d’emancipació

1. L’emancipació pot tenir lloc: a) Per matrimoni. b) Per consentiment dels qui exerceixen la potestat

parental o la tutela. c) Per resolució judicial. 2. L’emancipació és irrevocable i s’ha de fer constar

al Registre Civil. Mentre no s’inscrigui, no produeix efectes contra tercers.

Article 211-9. Emancipació per consentiment

1. L’emancipació per consentiment dels qui exercei-xen la potestat parental o la tutela requereix que el menor tingui almenys setze anys i la consenti. En cas d’emancipació per consentiment del titular de la tutela, es requereix, a més, l’autorització judicial amb un informe del ministeri fiscal.

Llei 25/2010 65

2. L’emancipació per consentiment s’atorga en una escriptura pública o per compareixença davant de l’autoritat judicial encarregada del Registre Civil. El notari ha de comunicar d’ofici l’emancipació al Registre Civil.

Article 211-10. Emancipació per resolució judicial

1. L’autoritat judicial pot concedir l’emancipació, a sol-licitud del menor de més de setze anys, si hi ha causes que fan impossible la convivència amb els progenitors o amb el tutor, o que dificulten greu-ment l’exercici de la potestat parental o de la tutela.

2. La concessió judicial de l’emancipació requereix l’au-diència prèvia de les persones que exerceixen la po-testat parental o la tutela i l’informe del ministeri fiscal.

Article 211-11. Vida independent del menor

1. El menor de més de setze anys es considera eman-cipat si viu d’una manera econòmicament indepen-dent dels progenitors o el tutor, amb llur consenti-ment. Aquest consentiment es pot revocar.

2. En el cas a què fa referència l’apartat 1, el menor necessita el complement de capacitat per als ma-teixos actes que el menor emancipat.

Article 211-12. Actes que requereixen complement de capacitat

1. El menor emancipat necessita el complement de capacitat per a:

a) Fer els actes a què fa referència l’article 236-27.1. b) Acceptar el càrrec d’administrador d’una societat.

66 Llei 25/2010

2. El complement de capacitat no es pot concedir de manera general, però es pot atorgar per a di-versos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs, especificant-ne les circumstàncies i carac-terístiques fonamentals.

3. Els actes fets sense el complement de capaci-tat són anul·lables, en el termini de quatre anys, a instància de la persona que havia de prestar-lo d’acord amb l’article 211-7 i, a partir de l’arribada a la majoria d’edat, de la persona interessada.

4. El complement de capacitat amb relació als béns i els drets adquirits per donació o a títol successori no és necessari si el donant o el causant l’han ex-clòs expressament.

Article 211-13. Manca d’atorgament del complement de capacitat

El menor emancipat pot demanar autorització judici-al per a actuar tot sol en els casos d’impossibilitat o de desacord entre les persones que han de prestar el complement de capacitat, o si aquestes no l’ator-guen sense causa justificada.

Capítol II. Autonomia de la persona en l’àmbit de la salut

Secció primera. Tractaments mèdics

Article 212-1. Dret a la informació sobre la salut

1. Tota persona té dret a rebre informació verídica, comprensible i adequada a les seves necessitats

Llei 25/2010 67

i als seus requeriments sobre l’abast de qualsevol intervenció en l’àmbit de la seva salut, que l’ajudi a prendre decisions d’una manera autònoma, llevat que hagi expressat la voluntat de no ésser-ne infor-mada. Aquest dret és directament exigible davant dels tribunals de justícia.

2. El pacient és el titular del dret a la informació i qui té el dret a permetre i autoritzar l’accés a la infor-mació que fa referència a la seva salut, llevat dels casos en què la legislació estableix una altra cosa.

3. Tota persona té dret que es respecti la confiden-cialitat de les dades que fan referència a la se-va salut i que no es generin registres amb dades perso nals de salut que no siguin estrictament ne-cessàries.

4. Si la persona es troba en un estat físic o psíquic que no li permet rebre la informació o compren-dre-la, aquesta s’ha de donar, de la manera que estableix la legislació per a l’àmbit sanitari, a la persona designada en el document de voluntats anticipades, a l’assistent legalment designat, al re-presentant legal, a la persona que en té la guarda de fet, als familiars o a les persones que hi estan vinculades, segons que correspongui.

Article 212-2. Consentiment informat

1. Les persones majors de setze anys i les menors que tinguin una maduresa intel·lectual i emocional suficient per a comprendre l’abast de la intervenció en la seva salut han de donar el consentiment per si mateixes, llevat dels casos en què la legislació d’àmbit sanitari estableix una altra cosa.

68 Llei 25/2010

2. Si la persona es troba en un estat físic o psíquic que no li permet fer-se càrrec de la seva situació ni decidir, el consentiment s’ha d’obtenir, de la ma-nera que estableix la legislació per a l’àmbit sani-tari, de les mateixes persones que han de rebre la informació a què fa referència l’article 212-1.4.

3. L’interessat, o les persones que supleixen la seva capacitat, en interès del mateix interessat, poden revocar el consentiment atorgat.

4. Si les persones cridades a donar consentiment per substitució s’hi neguen, l’autoritat judicial pot autoritzar la intervenció a sol·licitud del facultatiu responsable i en interès de la persona que no pot consentir.

Article 212-3. Document de voluntats anticipades

1. La persona major d’edat amb plena capacitat d’obrar pot expressar en un document de volun-tats anticipades les instruccions per a la realització d’actes i tractaments mèdics, per al cas en què es trobi en una situació en què no ho pugui decidir per ella mateixa. També pot designar la persona que, en substitució seva, ha de rebre la informa-ció sobre la seva salut i decidir sobre la realització d’aquells actes i tractaments.

2. En el document de voluntats anticipades hi poden constar previsions referents a la donació dels òr-gans o del cos, i a les formes d’enterrament o a la incineració.

3. Els professionals que atenguin l’atorgant d’un do-cument de voluntats anticipades han de respectar

Llei 25/2010 69

les instruccions que hi expressa, dins dels límits que estableix la legislació de l’àmbit sanitari.

4. Pel que fa a la forma d’atorgament del document de voluntats anticipades, al procediment de co-municació de les voluntats anticipades al centre sanitari i als seus efectes, hom s’ha d’ajustar al que estableix la legislació especial de l’àmbit sa-nitari.

5. El document de voluntats anticipades és sempre revocable.

6. Si la persona atorgant d’un document de volun-tats anticipades ha fet delació voluntària de la se-va tutela d’acord amb l’article 222-4 i ambdós actes contenen designacions o instruccions in-compatibles, prevalen les del document de data posterior.

Secció segona. Internaments

Article 212-4. Internament

L’internament en un establiment especialitzat d’una persona per raó de trastorns psíquics o malalties que puguin afectar la capacitat cognitiva requereix l’autorització judicial prèvia si la seva situació no li permet decidir per si mateixa, qualsevol que en si-gui l’edat.

Article 212-5. Internament urgent

1. No cal autorització judicial prèvia si es produeix una causa d’urgència mèdica que requereixi l’in-ternament sense dilació. Aquesta causa ha d’ésser constatada per un facultatiu i s’ha de fonamentar

70 Llei 25/2010

en un risc immediat i greu per a la salut del malalt o per a la integritat física o psíquica del malalt o d’altres persones.

2. El director de l’establiment on es faci l’internament l’ha de comunicar a l’autoritat judicial del lloc on estigui l’establiment en el termini de vint-i-quatre hores.

3. L’autoritat judicial ha de ratificar o deixar sense efecte l’internament, d’acord amb la legislació pro-cessal, en el termini de setanta-dues hores des que rep la comunicació.

4. L’autoritat judicial, en la resolució en què ratifica l’internament, hi ha de fer constar el termini, que no pot excedir els dos mesos, en el qual el direc-tor de l’establiment ha d’informar periòdicament sobre la situació de la persona internada, a fi de revisar la necessitat de la mesura. A petició del di-rector de l’establiment, l’autoritat judicial pot acor-dar, atesa la situació de la persona internada, que els informes successius s’emetin en intervals su-periors, que no poden excedir els sis mesos.

Article 212-6. Canvi de circumstàncies en l’internament voluntari

Si una persona que va consentir el seu propi interna-ment per raó de trastorn psíquic ja no està en con-dicions de decidir-ne la continuació perquè les cir-cumstàncies clíniques o el risc associat al trastorn han canviat de manera significativa, el director de l’establiment ho ha de comunicar a l’autoritat judicial perquè, si escau, en ratifiqui la continuació, d’acord amb el que estableix l’article 212-5.3.

Llei 25/2010 71

Secció tercera. Decisions sobre el propi cos

Article 212-7. Decisions sobre el propi cos

La lliure decisió de les persones és determinant en les qüestions que puguin afectar llur dignitat, integri-tat i benestar físic i mental i, en particular, pel que fa al propi cos i a la salut reproductiva i sexual.

TÍTOL II. Les institucions de protecció de la persona

Capítol I. Disposicions comunes

Article 221-1. Funció de protecció

Les funcions de protecció de les persones menors d’edat, de les que no es poden governar per elles mateixes, si no estan en potestat parental, i de les que necessiten assistència s’han d’exercir sempre en interès de la persona assistida, d’acord amb la seva personalitat, i s’adrecen a la cura de la seva persona, a l’administració o defensa dels seus béns i interessos patrimonials i a l’exercici dels seus drets.

Article 221-2. Deure d’exercici

1. L’exercici de les funcions de protecció és un deu-re i té caràcter personalíssim. Només se n’admet l’excusa en els casos a què fa referència l’arti-cle 222-18.

2. Les persones titulars de les funcions de protecció només poden atorgar poders especials per a actes

72 Llei 25/2010

concrets o per a diversos actes de la mateixa natu-ralesa o referits a la mateixa activitat econòmica.

Article 221-3. Gratuïtat

Les persones titulars de les funcions de protecció exer-ceixen els càrrecs de manera gratuïta, llevat dels ca-sos en què s’estableixi expressament una remuneració. Tanmateix, tenen dret al reemborsament de les des-peses i a la indemnització per danys per raó d’aquest exercici a càrrec del patrimoni de la persona assistida.

Article 221-4. Obligació d’informar i escoltar la persona assistida

Les persones titulars de les funcions de protecció han d’informar i escoltar la persona assistida d’acord amb el que estableix l’article 211-6 si és menor i, si es tracta d’una persona major d’edat, sempre que tingui prou coneixement.

Article 221-5. Mesures de control

1. L’autoritat judicial, d’ofici o a instància del ministeri fiscal, dels titulars de les funcions de protecció, de la mateixa persona assistida o de les persones cridades a l’exercici de la tutela d’acord amb l’arti-cle 222-10, pot acordar, en qualsevol moment, les mesures que estimi necessàries per a controlar el bon funcionament de la institució de protecció, sens perjudici de les mesures de control previstes per la persona interessada o pels progenitors del menor o incapacitat.

2. L’autoritat judicial, per al seguiment de l’evolu-ció i de les condicions de vida de les persones

Llei 25/2010 73

i amb relació a mesures de control de la gestió patrimonial, pot requerir la intervenció d’especia-listes, que tenen la consideració d’auxiliars dels tribunals.

Capítol II. La tutela


Article 222-1. Persones que s’han de posar en tutela

S’han de posar en tutela: a) Els menors no emancipats que no estiguin en po-

testat parental. b) Els incapacitats, si ho determina la sentència.

Article 222-2. Poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat

1. No cal posar en tutela les persones majors d’edat que, per causa d’una malaltia o deficiència per-sistent de caràcter físic o psíquic, no es poden governar per si mateixes, si a aquest efecte han nomenat un apoderat en escriptura pública perquè tingui cura de llurs interessos.

2. El poderdant pot ordenar que el poder produeixi efectes des de l’atorgament, o bé establir les cir-cumstàncies que han de determinar l’inici de l’efi-càcia del poder. En el primer cas, la pèrdua sobre-vinguda de capacitat del poderdant no comporta l’extinció del poder. El poderdant també pot fixar les mesures de control i les causes per les quals s’extingeix el poder.

74 Llei 25/2010

3. Si en interès de la persona protegida s’arriba a constituir la tutela, l’autoritat judicial, en aquell mo-ment o amb posterioritat, a instància del tutor, pot acordar l’extinció del poder.

Article 222-3. Formes de delació

1. La tutela es defereix per: a) Testament o codicil. b) Escriptura pública. c) Resolució judicial. 2. La tutela dels menors desemparats es defereix de

la manera que estableixen les lleis i es regeix per les seves normes especials.

Secció segona. Delació voluntària

Article 222-4. Delacions fetes per un mateix

1. Per al cas que sigui declarada incapaç, tota per-sona amb plena capacitat d’obrar pot nomenar o excloure, en escriptura pública, una o més perso-nes perquè exerceixin els càrrecs tutelars. També pot fer disposicions respecte al funcionament i el contingut del règim de protecció que pugui ésser adequat, especialment pel que fa a la cura de la seva persona.

2. L’atorgament d’un acte de delació tutelar posteri-or revoca l’anterior en tot allò que el modifiqui o hi resulti incompatible.

3. Són ineficaces les delacions fetes per un mateix atorgades des que s’insta el procés sobre la seva capacitat o el ministeri fiscal n’inicia les diligències preparatòries.

Llei 25/2010 75

Article 222-5. Tutela deferida pels titulars de la potestat parental

1. Els titulars de la potestat parental poden ordenar la tutela de llurs fills menors no emancipats i, si en tenen la potestat prorrogada o rehabilitada, la dels fills emancipats o majors d’edat incapacitats, amb l’abast que estableix l’article 222-4.1.

2. En el cas a què fa referència l’apartat 1, la delació de la tutela es pot fer mitjançant una escriptura pública, un testament o un codicil, i de manera individual o conjunta.

Article 222-6. Concurrència de nomenaments o d’exclusions

En cas de concurrència de nomenaments o d’exclu-sions fets pels titulars de la potestat parental, és pre-ferida la voluntat de qui l’ha exercida en darrer lloc, sens perjudici, si s’escau, de l’eficàcia del nomena-ment fet per l’altre del titular de l’administració espe-cial dels béns que ell mateix hagi disposat per do-nació o títol successori a favor del menor o incapaç.

Article 222-7. Substituts

1. En els actes de delació voluntària de càrrecs tute-lars, es poden designar substituts.

2. Si es designen substitutes diverses persones i no s’especifica l’ordre de substitució, es prefereix la designada en el document posterior i, si n’hi ha més d’una, la designada en primer lloc.

Article 222-8. Inscripció

1. Les delacions de les tuteles atorgades en escrip-tura pública en ús de les facultats que establei-

76 Llei 25/2010

xen els articles 222-4 i 222-5 s’han d’inscriure en el Registre de Nomenaments Tutelars no Testa-mentaris.

2. El notari que autoritzi l’escriptura ho ha de comuni-car d’ofici al registre a què fa referència l’apartat 1, d’acord amb la seva normativa específica.

3. Els poders atorgats en previsió d’una situació d’in-capacitat s’han d’inscriure en el Registre de No-menaments Tutelars no Testamentaris.

Article 222-9. Nomenament

1. Si es constitueix la tutela, l’autoritat judicial ha de nomenar les persones designades en l’acte de de-lació voluntària.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, ateses les circumstàncies del cas i a instància del ministeri fiscal o d’alguna de les persones cridades per la llei a exercir la tutela d’acord amb l’article 222-10, l’autoritat judicial pot prescindir d’aquella designa-ció en els supòsits següents:

a) Si s’ha produït una modificació sobrevinguda de les causes explicitades o que presumiblement es van tenir en compte en fer l’acte de delació voluntària.

b) Si l’acte de delació voluntària es va fer dins l’any anterior a l’inici del procediment relatiu a la capa-citat de la persona protegida.

Secció tercera. Delació judicial

Article 222-10. Ordre de la delació

1. La designació correspon a l’autoritat judicial si no hi ha cap persona designada per un acte de de-

Llei 25/2010 77

lació voluntària, si no escau el seu nomenament o si s’excusa o cessa per qualsevol causa.

2. En el cas a què fa referència l’apartat 1, l’autoritat judicial prefereix per a la tutela:

a) El cònjuge o el convivent en parella estable de la persona incapacitada, si hi ha convivència.

b) Els descendents majors d’edat de la persona in-capacitada.

c) Els ascendents del menor o incapacitat, llevat que es prorrogui o rehabiliti la potestat parental.

d) En cas de mort del progenitor del menor o inca-pacitat, el cònjuge o el convivent en parella esta-ble d’aquell, si conviu amb la persona que s’ha de posar en tutela.

e) Els germans del menor o incapacitat. 3. No obstant el que estableix l’apartat 2, si ho esti-

ma més convenient per als interessos de la per-sona menor o incapacitada, l’autoritat judicial, per mitjà d’una resolució motivada, pot alterar l’ordre establert o elegir la persona que ha actuat com a assistent o com a guardadora de fet, les que es presentin voluntàriament per a assumir els càrrecs indicats o una altra persona.

4. Si hi ha diverses persones que volen assumir la tu-tela, l’autoritat judicial les pot remetre a una sessió informativa sobre mediació familiar, amb la finalitat que assoleixin un acord.

5. Si no hi ha persones de l’entorn familiar o comuni-tari que vulguin assumir la tutela, l’autoritat judicial ha de designar persones jurídiques, públiques o privades, sense ànim de lucre, que la puguin as-sumir satisfactòriament.

78 Llei 25/2010

Article 222-11. Tutela de germans

La delació judicial de la tutela de germans menors d’edat ha de recaure en una mateixa persona, lle-vat que les circumstàncies justifiquin una resolució diferent.

Article 222-12. Separació de l’administració patrimonial

1. En constituir la tutela, l’autoritat judicial pot sepa-rar la tutela de la persona de l’administració dels béns, designar els titulars d’ambdós càrrecs i fi-xar-ne l’àmbit de competència.

2. L’autoritat judicial, d’ofici o a sol·licitud del tutor, del ministeri fiscal o del tutelat, pot nomenar un administrador patrimonial en el decurs de la tutela si el patrimoni del tutelat assoleix una importància considerable o si es produeix una altra causa que ho fa necessari.

Article 222-13. Remuneració

1. La persona interessada o els titulars de la potestat parental, en l’acte de delació voluntària de la tute-la, o l’autoritat judicial, en la resolució d’aprovació de l’inventari, si s’escau, poden fixar una remune-ració per al tutor i, si escau, per a l’administrador patrimonial, sempre que el patrimoni del tutelat ho permeti.

2. L’autoritat judicial pot modificar la quantia de la re-muneració si és excessiva o insuficient ateses les circumstàncies de la tutela o si varia substancial-ment el patrimoni del tutelat.

Llei 25/2010 79

Secció quarta. Constitució i exercici de la tutela

Article 222-14. Persones obligades a promoure la constitució de la tutela

1. Les persones a què fa referència l’article 222-10 i les persones o les institucions que tinguin en llur guarda un menor o una persona que s’ha de posar en tutela estan obligades a promoure’n la consti-tució i responen dels danys i perjudicis que causin a aquella persona si no la promouen.

2. L’entitat pública competent en matèria de protecció de menors ha d’instar la constitució de la tutela dels menors desemparats que tingui a càrrec si hi ha per-sones que la puguin assumir en interès d’aquells.

3. El ministeri fiscal ha de demanar la constitució de la tutela o l’autoritat judicial l’ha de disposar d’ofici si s’assabenten que hi ha alguna persona que s’ha de posar en tutela en l’àmbit de llur jurisdicció.

4. Tota persona que conegui la circumstància a què fa referència l’apartat 3 l’ha de comunicar a l’auto-ritat judicial o al ministeri fiscal.

Article 222-15. Aptitud per a exercir càrrecs tutelars

Poden ésser titulars de la tutela o de l’administració patrimonial les persones físiques que tinguin capa-citat d’obrar plena i no incorrin en cap de les causes d’ineptitud següents: a) Estar privades o suspeses de l’exercici de la po-

testat o de la guarda per resolució administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys.

80 Llei 25/2010

b) Haver estat remogudes d’una tutela per una causa que els fos imputable.

c) Estar complint una pena privativa de llibertat. d) Estar en situació declarada de concurs i no haver

estat rehabilitades, llevat que la tutela no inclogui l’administració dels béns.

e) Haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exer-cirien la tutela d’una manera correcta.

f) Observar una conducta que pugui perjudicar la formació del menor o la cura de l’incapacitat.

g) Estar en situació d’impossibilitat de fet per a exercir el càrrec.

h) Tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o conflictes d’interessos.

i) No tenir mitjans de vida coneguts.

Article 222-16. Tutela per persones jurídiques

1. Poden ésser titulars de la tutela les persones jurí-diques sense ànim de lucre que es dediquin a la protecció de persones menors o incapacitades i que compleixin els requisits que estableix la llei.

2. Les persones jurídiques han de notificar a l’entitat pública competent el nomenament i el cessament com a tutores en el termini de quinze dies des que hagin tingut lloc.

3. Les persones jurídiques han d’assignar un o més professionals perquè es responsabilitzin del be-nestar del tutelat. Aquestes persones no poden incórrer en cap de les situacions d’ineptitud que estableix l’article 222-15.

Llei 25/2010 81

Article 222-17. Exclusió per conflicte d’interessos

1. No poden ésser titulars de la tutela ni de l’admi-nistració patrimonial, ni executores materials de les funcions tutelars, les persones físiques o jurídiques privades que estiguin en una situació de conflicte d’interessos amb la persona protegida. En particular, no ho poden ésser les que, en virtut d’una relació contractual, prestin serveis assistencials, residenci-als o de naturalesa anàloga a la persona protegida.

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, davant cir-cumstàncies excepcionals per necessitats de la persona tutelada, l’autoritat judicial pot autoritzar les entitats tutelars a prestar serveis assistencials i residencials.

Article 222-18. Excuses per a no exercir càrrecs tutelars

1. Es poden al·legar com a excuses per a no exercir càrrecs tutelars l’edat, la malaltia, la manca de re-lació amb la persona que s’ha de posar en tutela, les derivades de les característiques de l’ocupació professional del designat o qualsevol altra que faci l’exercici de la tutela especialment feixuc o que el pugui afectar.

2. Les persones jurídiques es poden excusar d’exer-cir càrrecs tutelars si no tenen els mitjans humans i materials suficients per a exercir-los adequada-ment o si les condicions de la persona que s’ha de posar en tutela no s’adeqüen a les finalitats per a les quals han estat creades les dites persones jurídiques.

82 Llei 25/2010

Article 222-19. Al·legació i acceptació de l’excusa

1. L’excusa s’ha d’al·legar en el termini de quinze dies a partir de la notificació del nomenament. Si l’ex-cusa sobrevé posteriorment, s’ha d’al·legar amb la màxima diligència possible.

2. La persona que s’excusa després d’haver accep-tat el càrrec l’ha d’exercir fins que l’autoritat judicial accepti l’excusa.

3. L’autoritat judicial, simultàniament a l’acceptació de l’excusa, ha de nomenar una altra persona per a exercir el càrrec.

4. L’acceptació de l’excusa comporta la pèrdua del que s’hagi donat o llegat en consideració al no-menament. Si l’excusa es produeix d’una manera sobrevinguda, l’autoritat judicial en pot acordar la pèrdua total o parcial, ateses les circumstàncies del cas.

Article 222-20. Caució

Abans de donar possessió d’un càrrec tutelar, l’auto-ritat judicial pot exigir caució a la persona designada per a exercir-lo. En qualsevol moment i per una causa justa, la pot deixar sense efecte o modificar.

Article 222-21. Inventari

1. El tutor i, si n’hi ha, l’administrador patrimonial han de fer inventari del patrimoni del tutelat, en el termi-ni de dos mesos a partir de la presa de possessió del càrrec. L’autoritat judicial pot prorrogar aquest termini per causa justa fins a un màxim de dos mesos.

Llei 25/2010 83

2. L’inventari s’ha de formalitzar judicialment o nota-rialment. En aquest segon cas, el tutor i, si n’hi ha, l’administrador patrimonial n’han de dipositar una còpia en el jutjat que ha constituït la tutela.

3. El ministeri fiscal i el tutelat, si té prou coneixement i, en tot cas, si és un menor de més de dotze anys, han d’ésser convocats a la formalització de l’inventari.

4. El tutor i, si n’hi ha, l’administrador patrimonial han de facilitar l’accés a l’inventari al tutelat si té prou coneixement i, en tot cas, si té més de dotze anys i es tracta de tutela de menor.

Article 222-22. Contingut de l’inventari

1. L’inventari ha de descriure amb detall els béns, els crèdits, les càrregues i els deutes que integren el patrimoni objecte de la tutela, incloent-hi, si escau, els béns l’administració dels quals hagi estat enco-manada a un administrador especial. Si la tutela o l’administració comprèn alguna empresa mercantil, s’hi ha d’incorporar també l’inventari i els darrers comptes anuals d’aquesta.

2. El tutor i, si escau, l’administrador patrimonial que no incloguin en l’inventari els crèdits que la perso-na tutelada tingui contra ells han d’ésser remoguts del càrrec. Si l’omissió fa referència a un crèdit a favor del tutor o l’administrador, s’entén que hi re-nuncien.

Article 222-23. Dipòsit de valors i objectes preciosos

El tutor o, si escau, l’administrador patrimonial ha de dipositar o tenir en un lloc segur els valors, les joies,

84 Llei 25/2010

les obres d’art i els altres objectes preciosos del tu-telat, i ho ha de comunicar al jutjat.

Article 222-24. Despeses

Les despeses originades per la realització de l’inven-tari, la prestació de caució i les mesures de control que estableix l’article 221-5 són a càrrec del patri-moni del tutelat.

Article 222-25. Nombre de titulars

La tutela l’exerceix una sola persona, excepte en els casos següents: a) Si la persona interessada o els titulars de la po-

testat parental han designat dues persones per a exercir el càrrec.

b) Si la tutela correspon a una persona casada o que con-viu en parella estable i es creu convenient que el cònju-ge o l’altre membre de la parella també l’exerceixin.

Article 222-26. Tutela conjunta

En els casos en què hi hagi dos tutors, la tutela s’ha d’exercir de la manera que s’estableixi en constituir-la. Si no s’estableix, ambdós han d’actuar conjun-tament però qualsevol d’ells pot fer els actes que, d’acord amb les circumstàncies, es pot considerar normal que siguin fets per un sol tutor, i també els actes de necessitat urgent.

Article 222-27. Distribució de funcions entre tutor i administrador

Si hi ha un administrador patrimonial, el tutor només s’ocupa de l’àmbit personal. Les decisions que con-

Llei 25/2010 85

cerneixin tant l’àmbit personal com el patrimonial s’han de prendre conjuntament.

Article 222-28. Desacords

Els desacords entre els tutors o entre els titulars de la tutela i de l’administració patrimonial, si han d’ac-tuar conjuntament, s’han de resoldre judicialment, en ambdós casos sense recurs ulterior i amb l’audi-ència prèvia dels afectats i de la persona tutelada, si té prou coneixement i, en tot cas, si té més de dotze anys i es tracta de tutela de menor.

Article 222-29. Conflicte d’interessos

En el cas de conflicte d’interessos amb el tutelat, si hi ha dos tutors o un tutor i un administrador patrimonial, la persona afectada és substituïda per l’altra. Si només hi ha un tutor o si el conflicte d’interessos també hi és amb relació a la persona que l’hauria de substituir, l’autoritat judicial ha de nomenar un defensor judicial.

Article 222-30. Cessament d’un tutor o d’un administrador patrimonial

1. Si hi ha dos tutors o un tutor i un administrador patrimonial i, per qualsevol causa, un d’ells cessa, l’altre ha de continuar exercint la tutela o l’adminis-tració, excepte que s’hagi exclòs expressament, i ho ha de comunicar a l’autoritat judicial perquè designi un substitut.

2. Les persones obligades a demanar la constitució de la tutela han de comunicar el cessament del tutor o l’administrador patrimonial a l’autoritat ju-dicial. També pot comunicar-lo el tutelat.

86 Llei 25/2010

Article 222-31. Comptes anuals

1. El tutor o, si escau, l’administrador han de retre anualment els comptes de la tutela dins els sis pri-mers mesos de l’exercici següent. No obstant ai-xò, si el patrimoni de la persona tutelada és reduït, l’autoritat judicial, després de la primera rendició de comptes anuals, pot disposar, amb l’audiència prèvia del tutelat si té prou coneixement i, en tot cas, si té més de dotze anys i es tracta de tutela de menor, que les següents rendicions de comptes es facin per períodes més llargs, que no ultrapassin els tres anys.

2. La rendició de comptes a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer davant l’autoritat judicial que va consti-tuir la tutela, amb la intervenció del ministeri fiscal.

3. La rendició anual de comptes consisteix en un es-tat detallat d’ingressos i despeses, un inventari de l’actiu i el passiu del patrimoni a la fi de l’exercici i el detall dels canvis amb relació a l’inventari de l’any anterior, acompanyat dels justificants corres-ponents.

4. Si el volum d’ingressos bruts del tutelat supera els 100.000 euros anuals o si percep rendes de pensions, plans de pensions o altres rendiments periòdics superiors, en conjunt, als 7.500 euros mensuals, l’autoritat judicial pot demanar al tutor o a l’administrador patrimonial que encarregui una auditoria independent que, si escau, doni el visti-plau als comptes anuals. Aquesta auditoria ha de detallar els canvis amb relació a l’inventari de l’any anterior i s’ha d’acompanyar amb els justificants corresponents.

Llei 25/2010 87

Article 222-32. Informe sobre la situació personal

En ocasió de la rendició de comptes, el tutor ha d’in-formar detalladament dels canvis rellevants que s’ha-gin produït en la persona incapacitada tutelada des de l’anterior rendició de comptes, indicant-ne l’estat de salut, el lloc de residència i la situació personal i familiar.

Article 222-33. Causes de remoció

1. El tutor i, si escau, l’administrador patrimonial han d’és ser remoguts del càrrec si els sobrevé una causa d’ineptitud, si incompleixen els deures in-herents al càrrec o si actuen amb negligència en l’exercici d’aquest. El tutor també pot ésser remo-gut del càrrec si es produeixen problemes de con-vivència greus i continuats amb el tutelat.

2. L’autoritat judicial pot ordenar la remoció del tutor o de l’administrador d’ofici o a sol·licitud del minis-teri fiscal, del tutelat, del tutor o de l’administrador, aquests darrers, l’un amb relació a l’altre, o de les persones obligades a demanar la constitució de la tutela.

3. Abans de resoldre sobre la remoció del tutor o l’administrador, l’autoritat judicial ha d’escoltar la persona afectada, les que poden instar la remoció i el tutelat, si té prou coneixement i, en tot cas, si té més de dotze anys i es tracta de tutela de menor.

Article 222-34. Nomenament de nou càrrec tutelar

1. La resolució que ordena la remoció ha de contenir el nomenament de la persona que ha d’ocupar el

88 Llei 25/2010

càrrec en substitució de la que ha estat remogu-da. Mentre no recaigui aquesta resolució, s’ha de designar un defensor judicial.

2. L’autoritat judicial, ateses les circumstàncies del cas, pot acordar que el remogut de la tutela o de l’administració patrimonial perdi, totalment o par-cialment, allò que hom li hagi deixat en considera-ció al nomenament.

Secció cinquena. Contingut de la tutela

Article 222-35. Deure de cura i de procurar aliments

1. El tutor ha de tenir cura del tutelat i li ha de procu-rar aliments si els recursos econòmics d’aquest no són suficients.

2. L’administrador patrimonial, si n’hi ha, ha de facilitar al tutor els recursos perquè pugui complir adequa-dament les seves obligacions. En cas de desacord sobre aquesta qüestió, l’autoritat judicial ha de re-soldre d’acord amb el que estableix l’article 222-28.

Article 222-36. Relacions entre tutors i tutelats

1. El tutor ha de tractar el tutelat amb consideració i ambdós s’han de respectar mútuament.

2. El tutelat, si és menor d’edat, ha d’obeir el tutor, que el pot corregir d’una manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat. El tutor no li pot imposar sancions humi-liants ni que atemptin contra els seus drets. Amb aquesta finalitat, el tutor pot sol·licitar l’assistència dels poders públics.

Llei 25/2010 89

Article 222-37. Deure d’educació

1. El tutor té el deure d’educar el tutelat i de propor-cionar-li una formació integral, si escau a la seva edat i situació personal.

2. Per a adoptar decisions relatives a l’educació, el tutor necessita l’autorització judicial si el tutelat té més de dotze anys i manifesta voluntat contrària.

3. Per a internar el tutelat en un centre o en una ins-titució d’educació especial, cal l’autorització ju-dicial.

Article 222-38. Deures respecte a la persona incapacitada

1. El tutor ha d’assegurar el benestar moral i material de la persona incapacitada i ha de respectar tant com sigui possible els desigs que aquesta expressi d’acord amb la seva capacitat natural.

2. El tutor ha de fer tot el que calgui per a afavorir la recuperació de la capacitat del tutelat i la seva in-serció en la societat o, si això no és possible, per a prevenir el seu empitjorament i per a mitigar les conseqüències de la incapacitat.

Article 222-39. Lloc de residència i domicili

1. El tutor pot establir el lloc de residència del tutelat. 2. El tutor ha de conviure amb el menor tutelat. Si

hi ha un motiu suficient, l’autoritat judicial, havent escoltat prèviament el tutelat, pot autoritzar que aquest resideixi en un lloc diferent.

3. Si el tutor és una persona jurídica, ha de comunicar a l’autoritat judicial el lloc de residència del tutelat i els canvis de residència posteriors.

90 Llei 25/2010

4. El domicili del tutelat és el del tutor. Si hi ha més d’un tutor i tenen domicilis diferents, el domicili de la persona tutelada és el d’aquell amb qui convisqui, llevat que en la constitució de la tutela o per resolu-ció judicial posterior s’hagi establert una altra cosa.

Article 222-40. Administració dels béns

1. En l’exercici de les funcions respectives, el tutor, l’administrador patrimonial o l’apoderat d’acord amb l’article 222-2.1 han d’actuar amb la diligèn-cia d’un bon administrador i responen dels danys causats per llur actuació.

2. L’acció per a reclamar la responsabilitat a què fa referència l’apartat 1 prescriu al cap de tres anys de la rendició final de comptes.

3. Els fruits dels béns administrats pertanyen al tu-telat. També li pertanyen els béns que adquireixi amb la seva activitat.

Article 222-41. Béns subjectes a administració especial

1. Estan subjectes a administració especial els béns que el tutelat adquireix per donació o títol succes-sori si el donant o el causant ho ha ordenat i ha nomenat la persona que ha d’exercir-la.

2. El nomenament d’una persona per a l’administració especial no és eficaç mentre no s’hagi acceptat la donació o el títol successori.

3. Són aplicables als titulars de l’administració es-pecial les normes relatives a la tutela pel que fa a aptitud, excusa i remoció dels tutors, i també a l’administració i la disposició dels béns afectats i

Llei 25/2010 91

a la responsabilitat dels qui actuen com a adminis-tradors patrimonials, si el donant o el causant no ha establert altres normes.

Article 222-42. Administració per la persona tutelada

El menor tutelat que adquireix béns amb la seva ac-tivitat té, a partir dels setze anys, facultat per a admi-nistrar-los, amb l’assistència del tutor en els supòsits a què fa referència l’article 222-43.

Article 222-43. Actes que requereixen autorització judicial

1. El tutor i l’administrador patrimonial necessiten au-torització judicial per als actes següents:

a) Alienar béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial o altres béns de valor extraordinari, i també gravar-los o subrogar-se en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogació es faci per a finançar l’adquisició del bé.

b) Alienar drets reals sobre els béns a què fa referèn-cia la lletra a o renunciar-hi, amb l’excepció de les redempcions de censos.

c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal l’autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotit-zades en borsa ni per a alienar els drets de subs-cripció preferent.

d) Renunciar a crèdits. e) Renunciar a donacions, herències o llegats; accep-

tar llegats i donacions modals o oneroses.

92 Llei 25/2010

f) Donar i prendre diners en préstec o a crèdit, llevat que aquest es constitueixi per a finançar l’adquisi-ció d’un bé.

g) Atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys.

h) Avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d’obligacions alienes.

i) Adquirir la condició de soci en societats que no li-mitin la responsabilitat de les persones que en for-min part, i també constituir, dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats.

j) Renunciar, assentir a la demanda, desistir o transi-gir en qüestions relacionades amb els béns o els drets a què fa referència aquest apartat.

k) Cedir a terceres persones els crèdits que el tute-lat tingui contra el tutor o adquirir a títol onerós els crèdits de tercers contra el tutelat.

2. No cal l’autorització judicial amb relació als béns adquirits per donació o a títol successori si el do-nant o el causant l’han exclosa expressament.

3. El tutor i l’administrador patrimonial no poden sot-metre a arbitratge les qüestions relacionades amb els béns o els drets a què fa referència l’apartat 1.

Article 222-44. Autorització judicial

1. L’autorització judicial es concedeix en interès de la persona tutelada en cas d’utilitat o necessitat justificades degudament, amb l’audiència prèvia del ministeri fiscal.

2. L’autorització no es pot concedir de manera ge-neral. Això no obstant, es pot atorgar amb aquest caràcter per a una pluralitat d’actes de la mateixa

Llei 25/2010 93

naturalesa o referits a la mateixa activitat econò-mica, encara que siguin futurs. En tots els supòsits s’han d’especificar les circumstàncies i caracterís-tiques fonamentals dels dits actes.

3. L’apoderat, d’acord amb l’article 222-2.1, necessita l’autorització judicial per als mateixos actes que el tutor, llevat que el poderdant l’hagi exclosa expres-sament.

4. L’autoritat judicial, si la repercussió econòmica de l’acte de disposició o gravamen que s’ha d’autorit-zar supera els 50.000 euros, pot demanar al tutor que aporti un informe tècnic elaborat per un agent de la propietat immobiliària, un economista o un censor jurat de comptes o auditor independent, segons la naturalesa de l’acte. Tenen la consideració d’indepen-dents els professionals imparcials escollits pels col-legis professionals de llistes o censos predeterminats.

Article 222-45. Denegació de la renúncia d’adquisicions gratuïtes

La denegació de l’autorització judicial per a les renún-cies a què fa referència l’article 222-43.1.e comporta l’acceptació de la transmissió. Si es tracta d’una he-rència, s’entén que s’accepta a benefici d’inventari.

Article 222-46. Actes fets sense autorització judicial pel tutor o per l’apoderat especialment designat

1. Els actes fets pel tutor, o per l’administrador patrimo-nial, sense l’autorització judicial, quan sigui necessà-ria, són anul·lables a instància del nou tutor o, si no n’hi ha, de les persones legalment obligades a cons-

94 Llei 25/2010

tituir la tutela i del mateix tutelat, en aquest darrer cas en el termini de quatre anys a partir del moment en què surti de la tutela. També els poden impugnar els hereus del tutelat en el termini de quatre anys a partir de la mort d’aquest, o en el temps que resti per a completar-lo si ha començat a córrer abans.

2. Els actes de l’apoderat nomenat d’acord amb l’ar-ticle 222-2.1 fets sense autorització judicial són anul·lables a instància del tutor, després d’haver constituït la tutela, i a instància del poderdant en el termini de quatre anys a partir del moment en què té lloc l’acte, si el tutelat té prou capacitat, o a partir del moment en què aquest surt de la tutela. També els poden impugnar els hereus del poderdant en el termini de quatre anys a partir de la seva mort, o en el temps que resti per a completar-lo si ha començat a córrer abans.

Article 222-47. Representació legal

1. El tutor i, si escau, l’administrador patrimonial, en l’àmbit de les competències respectives, són els representants legals del tutelat.

2. S’exceptuen de la representació legal els actes se-güents:

a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa.

b) Els que pugui fer el tutelat d’acord amb la seva ca-pacitat natural i, en la tutela de menors, els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials.

c) Aquells en els quals hi hagi un conflicte d’interes-sos amb el tutelat.

Llei 25/2010 95

d) Els relatius als béns exclosos de l’administració de la tutela o, si escau, de l’administració patrimonial, d’acord amb els articles 222-41 i 222-42.

Secció sisena. Extinció

Article 222-48. Causes d’extinció

1. La tutela s’extingeix per les causes següents: a) La majoria d’edat o l’emancipació. L’arribada de la

majoria d’edat no comporta l’extinció de la tutela si abans el menor ha estat incapacitat.

b) L’adopció del tutelat. c) La resolució judicial que deixa sense efecte la de-

claració d’incapacitat, o que la modifica i substi-tueix la tutela per la curatela.

d) La mort o la declaració de mort o d’absència del tutelat.

2. En cas d’extinció de la tutela, el tutelat, el tutor o l’administrador patrimonial, si escau, han de co-municar el fet que l’ha causada al jutjat on es va constituir la tutela. També ho pot fer qualsevol altra persona interessada.

Article 222-49. Rendició final de comptes

1. En acabar la tutela, el tutor o, si escau, el tutor i l’administrador patrimonial han de retre comptes finals de la tutela a l’autoritat judicial en el termini de sis mesos a partir de l’extinció d’aquella, pror-rogables judicialment, per una causa justa, per un altre període de tres mesos com a màxim. L’obli-gació es transmet als hereus si la persona obliga-da mor abans de la rendició de comptes, però, en

96 Llei 25/2010

aquest cas, el termini se suspèn entre la defunció i l’acceptació de l’herència.

2. El tutelat o, si escau, el seu representant legal o els seus hereus poden reclamar la rendició de comp-tes durant tres anys a partir del venciment del ter-mini que estableix l’apartat 1. El còmput de la pres-cripció de l’acció no s’inicia fins al moment en què hagi cessat la convivència entre el tutelat i el tutor.

3. Les despeses necessàries de la rendició de comp-tes són a càrrec del patrimoni del tutelat.

Article 222-50. Rendició de comptes per cessament en el càrrec

1. Si, abans de l’extinció de la tutela, es produeix el cessament del tutor o, si escau, de l’administra-dor patrimonial, aquestes persones han de retre comptes de llur gestió a l’autoritat judicial que va constituir la tutela, en el termini que estableix l’ar-ticle 222-49, comptador des del cessament.

2. Si el cessament del tutor o l’administrador patri-monial és per mort, correspon als hereus fer la rendició de comptes i el termini es compta des de l’acceptació de l’herència.

Article 222-51. Aprovació dels comptes

1. L’autoritat judicial ha d’aprovar els comptes o dene-gar-ne l’aprovació, tant si són finals com per raó de cessament, amb la intervenció del ministeri fiscal i l’audiència, segons que correspongui, del tute-lat, del tutor o de l’administrador patrimonial. Amb aquesta finalitat, pot practicar les diligències que estimi pertinents.

Llei 25/2010 97

2. L’aprovació dels comptes no impedeix l’exercici de les accions que corresponguin recíprocament a les persones a què fa referència l’apartat 1 per raó de la tutela.

Article 222-52. Meritació d’interès

1. Les quantitats acreditades en virtut de la rendició de comptes pel tutelat o pel tutor o, si escau, l’ad-ministrador patrimonial meriten l’interès legal.

2. Si el ròssec resultant és a favor de les persones que van ocupar els càrrecs tutelars, l’interès es merita des del moment en què el tutelat és requerit de pa-gament, un cop aprovats els comptes i lliurat el patri-moni. Si és en contra d’aquelles, l’interès es meri-ta des del moment en què s’aproven els comptes.

Article 222-53. Desaprovació dels comptes

Si es denega l’aprovació dels comptes, l’autoritat ju-dicial ho ha de comunicar al ministeri fiscal perquè insti, si escau, les accions oportunes, inclosa la de responsabilitat, i pot demanar a les persones que van exercir el càrrec de tutor o, si escau, d’administrador patrimonial, o a llurs hereus, garanties per a la pro-tecció de l’interès del tutelat.

Secció setena. El consell de tutela

Article 222-54. Consell de tutela

En les tuteles deferides per un mateix o pels titulars de la potestat parental, d’acord amb el que establei-xen els articles 222-4.1 i 222-5.1, la supervisió de l’exercici de la tutela es pot encomanar a un consell

98 Llei 25/2010

de tutela, que ha de constituir-se i actuar d’acord amb les regles següents: a) El consell de tutela ha d’estar compost per un mí-

nim de tres membres, als quals s’han d’aplicar les normes sobre aptitud per a exercir càrrecs tutelars, excusa per a no exercir-los i remoció de la tutela. El nomenament dels membres del consell correspon a l’autoritat judicial en l’acte de constitució de la tutela.

b) El consell de tutela ha d’actuar d’acord amb les nor-mes que estableix l’acte de delació o, si no n’estableix, d’acord amb les que aprovi el mateix consell per al seu funcionament. Així mateix, el consell ha de vetllar pel bon desenvolupament de la tutela i, a aquest efecte, els seus membres han de mantenir una relació regular amb el tutor o els tutors. El consell s’ha de reunir com a mínim una vegada l’any per a ésser informat sobre la situació de la persona tutelada i perquè li siguin retuts els comptes anuals de la tutela.

c) Es poden atribuir al consell, si ho estableix l’acte de delació de la tutela, la funció de resoldre conflictes entre els tutors i la d’autoritzar els actes a què fa referència l’article 222-43.

Capítol III. La curatela

Article 223-1. Casos de curatela

S’han de posar en curatela, si escau, les persones següents: a) Els menors d’edat emancipats, si els progenitors han

mort o han quedat impedits per a exercir l’assistèn-cia prescrita per la llei, llevat del menor emancipat per matrimoni amb una persona plenament capaç.

Llei 25/2010 99

b) Els incapacitats amb relació als quals no s’hagi considerat adequada la constitució de la tutela.

c) Els pròdigs.

Article 223-2. Constitució

1. Les persones obligades a instar la constitució de la tutela han de demanar la de la curatela, si escau.

2. L’autoritat judicial pot disposar la constitució de la curatela, malgrat que hom hagi demanat la de la tu-tela, d’acord amb les circumstàncies de la persona afectada.

Article 223-3. Preexistència de tutela

Si s’ha de constituir la curatela d’un tutelat, l’ha d’exercir la persona que n’és tutor o administrador patrimonial, llevat que l’autoritat judicial disposi una altra cosa.

Article 223-4. Contingut

1. El curador no té la representació de la persona po-sada en curatela i es limita a completar-ne la capa-citat, sens perjudici del que estableix l’article 223-6.

2. Si el curador refusa, sense causa justificada, pres-tar l’assistència en algun dels actes que la reque-reixin, la persona posada en curatela pot demanar l’autorització judicial per a actuar tota sola.

3. La sentència que declari la prodigalitat o la inca-pacitat relativa ha de determinar l’àmbit en el qual la persona afectada necessita l’assistència del cu-rador. En qualsevol cas, aquesta assistència és necessària per als actes a què fa referència l’arti-cle 222-43 i per a atorgar capítols matrimonials.

100 Llei 25/2010

Article 223-5. Curatela dels menors emancipats

La curatela dels menors emancipats només s’ha de constituir, a instància d’aquests, quan calgui la inter-venció del curador.

Article 223-6. Curatela de les persones incapacitades

La sentència d’incapacitació pot conferir al curador funcions d’administració ordinària de determinats as-pectes del patrimoni de la persona assistida, sens perjudici de les facultats d’aquesta per a fer els altres actes d’aquesta naturalesa per ella mateixa.


Si hi ha conflicte d’interessos entre la persona posa-da en curatela i el curador, i també en el cas d’im-possibilitat, l’autoritat judicial ha de designar un de-fensor judicial.

Article 223-8. Manca de complement de capacitat

Els actes fets sense l’assistència del curador, si és ne-cessària, són anul·lables a instància del curador, o de la persona posada en curatela en el termini de quatre anys a partir del moment en què surt de la curatela.

Article 223-9. Extinció

La curatela s’extingeix per les causes següents: a) La majoria d’edat del menor emancipat. b) El matrimoni del menor emancipat amb una per-

sona plenament capaç. c) L’adopció de la persona posada en curatela.

Llei 25/2010 101

d) La resolució judicial que deixa sense efecte la de-claració d’incapacitat, o que la modifica i substitu-eix la curatela per la tutela.

e) La mort o la declaració de mort o d’absència de la persona posada en curatela.

f) La resolució judicial que deixa sense efecte la de-claració de prodigalitat.

Article 223-10. Règim jurídic

S’apliquen a la curatela les normes de la tutela en allò en què no s’oposin al règim propi d’aquella, incloses les relatives a la rendició de comptes si el curador té atribuïdes funcions d’administració ordinària.

Capítol IV. El defensor judicial

Article 224-1. Defensor judicial

L’autoritat judicial ha de nomenar un defensor judicial en els casos següents: a) Si hi ha un conflicte d’interessos entre el tutor i el

tutelat, o entre el curador i la persona posada en curatela.

b) Si ho exigeixen les circumstàncies de la perso-na que ha d’ésser tutelada, mentre la tutela no es consti tueixi.

c) Mentre no es constitueixi la curatela de pròdigs o de persones en situació d’incapacitat relativa.

d) En els supòsits en què per qualsevol causa els tu-tors o curadors no exerceixin llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona per a l’exercici dels càrrecs.

e) En els altres casos determinats per la llei.

102 Llei 25/2010

Article 224-2. Nomenament

1. L’autoritat judicial nomena defensor judicial, d’ofici o a petició del ministeri fiscal, del tutor, del curador, del mateix menor o de qualsevol persona amb un interès legítim.

2. El nomenament ha de recaure en la persona que l’autoritat judicial cregui més idònia, tenint en compte el fet que determina el nomenament.

Article 224-3. Actuació

En els casos de conflicte d’interessos, l’actuació del defensor judicial es limita als actes que n’hagin deter-minat el nomenament. Si aquests actes requereixen autorització judicial, s’entén que aquesta és implícita en el nomenament.

Article 224-4. Ineficàcia dels actes en cas de conflicte d’interessos

Els actes fets pel tutor, per l’apoderat nomenat d’a-cord amb l’article 222-2.1 o per la persona posada en curatela amb l’assistència del curador, en cas de conflicte d’interessos, si no ha nomenat un defensor judicial, són anul·lables d’acord amb el que els ar-ticles 222-46 i 223-8 estableixen per a la tutela i la curatela, respectivament.


1. Són aplicables al defensor judicial les normes re-latives a l’aptitud per a exercir el càrrec de tutor, a les excuses per a no exercir-lo, a les causes de remoció i, si escau, a la remuneració. El defensor

Llei 25/2010 103

judicial ha de donar compte de la seva gestió, una vegada acabada, a l’autoritat judi cial.

2. Si el defensor judicial, d’acord amb el que esta-bleix l’article 224-1, exerceix funcions tutelars, se li apliquen les normes de la tutela o de la curatela, segons que correspongui.

Capítol V. La guarda de fet

Article 225-1. Guardador de fet

És guardadora de fet la persona física o jurídica que té cura d’un menor o d’una persona en la qual es dóna una causa d’incapacitació, si no està en potestat parental o tutela o, encara que ho esti-gui, si els titulars d’aquestes funcions no les exer-ceixen.

Article 225-2. Obligació de comunicar la guarda

1. El guardador de fet que ha acollit transitòriament un menor que ha estat desemparat per les perso-nes que tenen l’obligació de tenir-ne cura ho ha de comunicar a l’entitat pública competent en matèria de protecció de menors o a l’autoritat judicial en el termini de setanta-dues hores des de l’inici de la guarda.

2. En cas de guarda de fet d’una persona major d’edat en la qual es dóna una causa d’incapacita-ció, si aquesta està en un establiment residencial, la persona titular de l’establiment residencial ho ha de comunicar a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal en el termini que fixa l’apartat 1.

104 Llei 25/2010

Article 225-3. Funcions del guardador de fet

1. El guardador de fet ha de tenir cura de la persona en guarda i ha d’actuar sempre en benefici d’a-questa. Si n’assumeix la gestió patrimonial, s’ha de limitar a fer actes d’administració ordinària.

2. En la guarda de fet de persones que estiguin en potestat parental o en tutela, l’autoritat judicial pot conferir al guardador, si ho sol·liciten aquelles per-sones, les funcions tutelars, sempre que hi con-corrin circumstàncies que ho facin aconsellable. Les funcions tutelars s’atribueixen en un procedi-ment de jurisdicció voluntària, amb l’audiència de les persones titulars de la potestat o tutela si és possible. Aquesta atribució comporta la suspensió de la potestat parental o tutela.

Article 225-4. Indemnització

El guardador de fet té dret al reemborsament de les despeses i a la indemnització per danys per raó de la guarda, a càrrec dels béns de la persona pro-tegida.


1. La guarda de fet s’extingeix per desaparició de les causes que la van motivar, per la declaració de des-emparament del menor, pel nomenament de defen-sor judicial o per la constitució del règim de protec-ció pertinent.

2. En acabar la guarda de fet, l’autoritat judicial pot disposar que el guardador li reti comptes de la se-va gestió si ho justifica la durada de la guarda.

Llei 25/2010 105

Capítol VI. L’assistència

Article 226-1. Nomenament d’assistent

1. La persona major d’edat que ho necessiti per a te-nir cura d’ella mateixa o dels seus béns, a causa de la disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques, pot sol·licitar a l’autoritat ju-dicial el nomenament d’un assistent, d’acord amb el que estableix aquest capítol, pel procediment de jurisdicció voluntària.

2. L’autoritat judicial ha de respectar la voluntat de la persona que s’ha d’assistir pel que fa al nomena-ment o l’exclusió d’alguna persona per a exercir la funció d’assistència.

Article 226-2. Contingut de l’assistència

1. En la resolució de nomenament, l’autoritat judicial determina l’àmbit personal o patrimonial de l’assis-tència i els interessos dels quals ha de tenir cura l’assistent.

2. En l’àmbit personal, l’assistent ha de vetllar pel benestar de la persona assistida, respectant-ne plenament la voluntat i les opcions personals. En particular, correspon a l’assistent rebre la informa-ció i donar el consentiment a què fan referència, respectivament, els articles 212-1 i 212-2, si la per-sona assistida no pot decidir per ella mateixa sobre la realització d’actes i tractaments mèdics i no ha atorgat un document de voluntats anticipades.

3. En l’àmbit patrimonial, l’assistent ha d’intervenir, juntament amb la persona assistida, en els actes jurídics relacionats amb les funcions de l’assistèn-

106 Llei 25/2010

cia. A petició de la persona assistida, l’autoritat judicial també pot conferir a l’assistent funcions d’administració del patrimoni de la persona assis-tida, sens perjudici de les facultats d’aquesta de fer actes d’aquesta naturalesa per ella mateixa.

Article 226-3. Anul·labilitat dels actes de la persona assistida

Els actes jurídics que la persona assistida faci sense la intervenció de l’assistent, si aquesta intervenció és necessària, són anul·lables a instància de l’assistent o de la persona assistida. També ho són a instància del tutor, si es constitueix la tutela, i dels hereus de la persona assistida, en el termini de quatre anys a comptar de la posada en tutela o la mort d’aquesta.

Article 226-4. Modificació de l’assistència

1. A instància de part, inclosa la persona assistida, l’autoritat judicial ha d’acordar la reducció o l’am-pliació de l’àmbit de funcions de l’assistent si és necessària ateses les circumstàncies.

2. Si l’assistent té coneixement de circumstàncies que permeten l’extinció de l’assistència o la modi-ficació del seu àmbit de funcions, ho ha de comu-nicar a l’autoritat judicial.

Article 226-5. Extinció de l’assistència

1. L’assistència s’extingeix per les causes següents: a) Per la mort o la declaració de mort o d’absència

de la persona assistida. b) Per la desaparició de les circumstàncies que la van

determinar.

Llei 25/2010 107

c) Per la incapacitació de la persona assistida. 2. En el supòsit de l’apartat 1.b, l’autoritat judicial, a

instància de part, ha de declarar el fet que dóna lloc a l’extinció de l’assistència i ha de deixar sense efecte el nomenament de l’assistent.


En la mesura en què siguin compatibles amb la fun-ció d’assistència, s’apliquen a l’assistent les normes d’aquest codi en matèria d’aptitud, excusa i remo-ció dels tutors, i també les relatives a la rendició de comptes si l’assistent té atribuïdes funcions d’admi-nistració ordinària del patrimoni de la persona as-sistida.

Article 226-7. Publicitat registral

1. L’assistència, mentre no s’inscrigui en el Registre Civil, no és oposable a tercers.

2. La presa de possessió del càrrec d’assistent s’ha d’inscriure en el Registre Civil del domicili de la per-sona assistida mitjançant la comunicació de la re-solució judicial.

Capítol VII. Protecció patrimonial de la persona discapacitada o dependent

Article 227-1. Beneficiaris

1. Poden ésser beneficiàries de patrimonis protegits constituïts d’acord amb aquest capítol les perso-nes amb discapacitat psíquica igual o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%. També ho poden ésser les per-

108 Llei 25/2010

sones que estan en situació de dependència de grau II o III, d’acord amb la legislació aplicable.

2. El grau de discapacitat o de dependència s’acredi-ta per mitjà del certificat emès per l’òrgan adminis-tratiu competent o per mitjà d’una resolució judicial ferma.

Article 227-2. Patrimoni protegit

1. El patrimoni protegit comporta l’afectació de béns aportats a títol gratuït pel constituent, i també dels seus rendiments i subrogats, a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari. S’identifica mit-jançant la denominació que consta en l’escriptura de constitució i és un patrimoni autònom, sense personalitat jurídica, sobre el qual el constituent, l’administrador i el beneficiari no tenen la propietat ni cap altre dret real.

2. El patrimoni protegit no respon de les obligacions del beneficiari, ni tampoc de les del constituent o de qui hi va fer aportacions. Tanmateix, les apor-tacions fetes a un patrimoni protegit després de la data del fet o de l’acte del qual neixi el crèdit no perjudiquen els creditors de la persona que les va fer, si manquen altres recursos per a cobrar-lo. Tampoc no perjudiquen els legitimaris.


1. Tota persona, inclosa la beneficiària, pot constituir un patrimoni protegit. La constitució d’un patrimo-ni protegit en interès d’una persona diferent del constituent requereix l’acceptació del beneficiari o, si escau, la dels seus representants legals.

Llei 25/2010 109

2. La constitució del patrimoni protegit es formalitza per mitjà d’escriptura pública en què s’han de fer constar:

a) El constituent i els beneficiaris, i també les cir-cumstàncies d’aquests que autoritzen la consti-tució del patrimoni protegit.

b) L’expressió de la voluntat de constituir un patrimoni protegit i d’afectar els béns que l’integren a la sa-tisfacció de les necessitats vitals dels beneficiaris.

c) La denominació del patrimoni protegit, que s’ha de fer mitjançant l’expressió «patrimoni protegit a favor de» seguida del nom i els cognoms del be-neficiari.

d) La descripció dels béns objecte de l’aportació i de la forma com es fa o es farà.

e) Les persones designades per a administrar el patri-moni protegit, que no poden ésser els benefi ciaris.

f) Les persones davant les quals s’han de retre comp-tes en cas de conflicte d’interessos.

3. En l’escriptura de constitució s’hi pot fer cons-tar qualsevol altra disposició referent al patrimoni protegit, especialment les normes d’administració dels béns que l’integren, les facultats de disposi-ció i administració conferides a l’administrador i les garanties que aquest ha de prestar. També hi pot constar la destinació del romanent del patrimoni protegit per al moment en què aquest s’extingeixi d’acord amb l’article 227-7.

4. Les successives aportacions a un patrimoni pro-tegit s’han de formalitzar en escriptura pública i llur administració s’ha de subjectar al que s’hagi establert en l’escriptura de constitució, sens per-

110 Llei 25/2010

judici del que estableix l’article 227-4.5 en matèria de modificació de les normes d’administració.

Article 227-4. Administració del patrimoni protegit

1. L’administració del patrimoni protegit correspon a la persona física o jurídica designada en l’escriptu-ra pública de constitució. Si la persona designada no pot o no vol acceptar, o renuncia a continuar en el càrrec, qualsevol persona interessada o el ministeri fiscal poden sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’un administrador. Són aplicables als administradors del patrimoni protegit les nor-mes d’aquest codi en matèria d’aptitud, excusa i remoció del tutor.

2. El constituent pot ésser administrador del patrimo-ni protegit si no n’és alhora beneficiari.

3. L’administrador té el deure de conservar els béns que l’integren, mantenir-ne la productivitat i aplicar-los, directament o per mitjà de llurs rendiments, a la satisfacció de les necessitats vitals del benefi ciari.

4. L’administrador està legitimat per a defensar pro-cessalment el patrimoni protegit i pot contreure obligacions a càrrec del patrimoni per a complir la finalitat per a la qual es va constituir.

5. Si l’escriptura de constitució no estableix res res-pecte a les facultats de disposició i administració sobre els béns afectats, s’apliquen a l’administra-dor els articles 222-40 a 222-46, en matèria d’ad-ministració dels béns del tutelat.

6. Si les normes d’administració que conté l’escrip-tura de constitució del patrimoni protegit no ser-

Llei 25/2010 111

veixen adequadament la seva finalitat, qualsevol persona interessada o el ministeri fiscal poden sol-licitar a l’autoritat judicial que les modifiqui.

Article 227-5. Mesures de control de l’administració

1. En constituir el patrimoni protegit, es poden desig-nar persones que en supervisin l’administració i es poden adoptar les mesures de control de la gestió de l’administrador que es considerin convenients.

2. Si els beneficiaris del patrimoni protegit són me-nors d’edat o incapacitats, s’ha d’aplicar el que l’article 221-5 estableix sobre la facultat de l’autori-tat judicial d’acordar d’ofici les mesures que estimi necessàries per al bon funcionament de l’adminis-tració del patrimoni protegit.

Article 227-6. Rendició de comptes

1. L’administrador ha de retre anualment comptes da-vant del beneficiari o els seus representants legals. Si escau, els comptes s’han de retre davant de la persona designada a aquest efecte d’acord amb l’article 227-3.2.f.

2. A més del que estableix l’apartat 1, la rendició anu-al de comptes s’ha de fer davant de les persones especialment encarregades de supervisar l’admi-nistració del patrimoni protegit i, si s’ha previst ex-pressament en l’escriptura de constitució, davant de la persona constituent o els seus hereus.

3. En matèria de rendició dels comptes de la tutela, són aplicables els articles 222-31 i 222-32, llevat que l’escriptura de constitució del patrimoni pro-tegit disposi una altra cosa.

112 Llei 25/2010


1. El patrimoni protegit s’extingeix per les causes següents: a) Mort o declaració de mort del beneficiari. b) Pèrdua de la condició de persona discapacitada o

en situació de dependència. c) Renúncia de tots els beneficiaris. d) Expiració del termini pel qual es va constituir o com-

pliment d’alguna condició resolutòria establerta en l’escriptura de constitució.

2. A instància del constituent o dels seus hereus, l’au-toritat judicial ha de disposar l’extinció del patri-moni protegit si el beneficiari incorre en una causa d’ingratitud envers el constituent, d’acord amb el que estableix l’article 531-15.1.d en matèria de re-vocació de donacions.

3. L’extinció del patrimoni protegit comporta la seva liquidació, que han de fer les persones designa-des en l’escriptura de constitució o, si no n’hi ha, l’administrador.

4. L’extinció del patrimoni protegit per alguna de les causes que estableix aquest article comporta l’obli-gació de l’administrador de retre comptes finals de la seva gestió davant de la persona beneficiària o dels seus hereus.

Article 227-8. Romanent

1. La persona que ha fet la liquidació del patrimoni pro-tegit ha de donar al romanent la destinació establer-ta en l’escriptura de constitució, que pot incloure la reversió dels béns al constituent o als seus hereus.

2. Si l’escriptura de constitució no estableix la desti-nació dels béns o si aquesta no es pot complir, el

Llei 25/2010 113

romanent ha de revertir al constituent o als seus he-reus testamentaris o legals. En cas de successió per la Generalitat, s’ha d’adjudicar a una entitat no lucra-tiva que tingui per finalitat la protecció de persones amb discapacitats o en situació de dependència.

Article 227-9. Publicitat registral

1. Els béns que integren el patrimoni protegit són ins-criptibles en el Registre de la Propietat o en altres registres públics a favor del mateix patrimoni amb la denominació que consta en l’escriptura de cons-titució d’acord amb l’article 227-3.2.c.

2. En la inscripció dels béns que integren el patrimoni protegit, s’han de fer constar les facultats confe-rides a l’administrador, les causes d’extinció del patrimoni protegit i la destinació establerta per al romanent.

Capítol VIII. La protecció dels menors desemparats

Article 228-1. Menors desemparats

1. Es consideren desemparats els menors que es-tan en una situació de fet en la qual els manquen els elements bàsics per al desenvolupament inte-gral de llur personalitat, o que estan sotmesos a maltractaments físics o psíquics o abusos sexu-als, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del menor del seu nucli familiar.

2. L’entitat pública competent ha d’adoptar les mesu-res necessàries per a assolir la protecció efectiva

114 Llei 25/2010

dels menors desemparats, d’acord amb el que es-tableixen aquest codi i la legislació sobre la infància i l’adolescència.

Article 228-2. Declaració de desemparament

La declaració de desemparament es regeix pel que estableixen aquest codi i la legislació sobre la infàn-cia i l’adolescència en allò que fa referència als indi-cadors de desemparament, el procediment, el règim d’impugnació i la revisió per canvi de circumstàncies.

Article 228-3. Efectes de la declaració de desemparament

1. La declaració de desemparament comporta l’as-sumpció immediata, per l’entitat pública compe-tent, de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no es constitueixi la tutela per les regles ordinàries o mentre el menor no sigui adoptat o reintegrat a qui en tingui la potestat o la tutela, o mentre no s’emancipi o arribi a la majoria d’edat. Aquestes funcions comprenen les mateixes facultats que la tutela ordinària, i s’hi aplica el que estableix el ca-pítol II, llevat d’allò que s’oposi a la regulació espe-cífica del present capítol o al règim propi de l’entitat pública, d’acord amb la legislació sobre la infància i l’adolescència.

2. L’assumpció de les funcions tutelars implica la sus-pensió de la potestat parental o de la tutela ordi-nària durant el temps d’aplicació de la mesura.

3. L’entitat pública competent pot demanar, si escau, la privació de la potestat parental o la remoció de la tutela i exercir les accions penals corresponents.

Llei 25/2010 115

4. La suspensió o la privació de la potestat parental no afecten l’obligació dels progenitors o d’altres pa-rents de fer tot el que calgui per a assistir els menors ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.

Article 228-4. Dades biogenètiques

L’entitat pública competent, mentre exerceix les funci-ons tutelars sobre el menor desemparat, pot sol·licitar les dades biogenètiques dels progenitors d’aquest, en interès de la seva salut.

Article 228-5. Canvi de circumstàncies

Només si s’ha produït un canvi substancial en les cir-cumstàncies que van motivar la declaració de desem-parament, els progenitors o els titulars de la tutela que no hagin estat privats de la potestat o remoguts de la tutela ordinària poden sol·licitar a l’entitat pública com-petent, dins el termini i amb els requisits i el procedi-ment que estableix la legislació sobre la infància i l’ado-lescència, que deixi sense efecte la dita declaració.

Article 228-6. Guarda per l’entitat pública

1. L’entitat pública competent assumeix la guarda dels menors si li ho demanen els progenitors o els titulars de la tutela perquè hi concorren circums-tàncies greus i alienes que els impedeixen tempo-ralment complir les funcions de guarda pròpies. Pel que fa a la possibilitat d’aplicar una mesura protectora, hom s’ha d’atenir al que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.

2. La guarda no afecta l’obligació dels progenitors o d’altres parents de fer tot el que calgui per a as-

116 Llei 25/2010

sistir els menors ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.

Article 228-7. Mesures de protecció

Les mesures de protecció dels menors en situació de desemparament, el procediment per a adoptar-les i revisar-les, el règim de recursos i les causes de cessament són els que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.

Article 228-8. Règim de relacions personals

La declaració de desemparament i l’aplicació con-següent d’una mesura de protecció no han d’impe-dir les relacions personals del menor amb els seus familiars, llevat que l’interès superior del menor faci aconsellable limitar-les o excloure-les.

Article 228-9. L’acolliment familiar com a mesura de protecció del menor desemparat

1. En cas de desemparament d’un menor, l’admi-nistració pública competent pot acordar com a mesura de protecció l’acolliment familiar simple o permanent. La persona o família acollidora ha de vetllar pel menor, tenir-lo en companyia seva, ali-mentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació in-tegral, sempre sota la vigilància, l’assessorament i l’ajut de l’organisme competent.

2. La persona o família acollidora assumeix la guarda i l’exercici ordinari de les funcions tutelars perso-nals sobre el menor, per delegació de l’administra-ció pública competent.

Llei 25/2010 117

3. El procediment per a formalitzar i revisar la mesu-ra d’acolliment familiar, el règim de recursos i les causes de cessament són els que estableix la le-gislació sobre la infància i l’adolescència.

TÍTOL III. La família

Capítol I. Abast de la institució familiar

Article 231-1. L’heterogeneïtat del fet familiar

1. La família gaudeix de la protecció jurídica que de-termina la llei, que empara sense discriminació les relacions familiars derivades del matrimoni o de la convivència estable en parella i les famílies forma-des per un progenitor sol amb els seus descen-dents.

2. Es reconeixen com a membres de la família, amb els efectes que es determinin legalment, els fills de cadascun dels progenitors que convisquin en el mateix nucli familiar, com a conseqüència de la for-mació de famílies reconstituïdes. Aquest reconei-xement no altera els vincles amb l’altre progenitor.

Secció primera. El matrimoni: disposicions generals i efectes

Article 231-2. Matrimoni

1. El matrimoni estableix un vincle jurídic entre dues persones que origina una comunitat de vida en la qual els cònjuges han de respectar-se, actuar en

118 Llei 25/2010

interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu.

2. Els cònjuges tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures, especialment la cura i l’atenció dels altres membres de la família que estiguin a llur càr-rec i convisquin amb ells, i han de compartir les responsabilitats domèstiques.

Article 231-3. Domicili familiar

1. Els cònjuges determinen de comú acord el domicili familiar. Davant terceres persones, es presumeix que el domicili familiar és aquell on els cònjuges o bé un d’ells i la major part de la família conviuen habitualment.

2. En cas de desacord respecte al domicili, qualsevol dels cònjuges pot acudir a l’autoritat judicial, que l’ha de determinar en interès de la família als efec-tes legals.

Article 231-4. Direcció de la família

1. La direcció de la família correspon als dos còn-juges de comú acord, tenint sempre en compte l’interès de tots els seus membres.

2. En interès de la família, qualsevol dels cònjuges pot actuar tot sol per a atendre les necessitats i les des-peses familiars ordinàries, d’acord amb els usos i el nivell de vida de la família, i es presumeix que el cònjuge que actua té el consentiment de l’altre.

3. Cap dels cònjuges no es pot atribuir la represen-tació de l’altre si no li ha estat conferida, llevat de situacions d’urgència o d’impossibilitat de l’altre cònjuge de donar el consentiment.

Llei 25/2010 119

4. A la gestió feta per un dels cònjuges en nom de l’al-tre, li són aplicables les regles en matèria de gestió de negocis.

Article 231-5. Despeses familiars

1. Són despeses familiars les necessàries per al man-teniment de la família, d’acord amb els usos i el nivell de vida familiar, especialment les següents:

a) Les originades en concepte d’aliments, en el sen-tit més ampli, d’acord amb la definició que en fa aquest codi.

b) Les despeses ordinàries de conservació, mante-niment i reparació dels habitatges o d’altres béns d’ús de la família.

c) Les atencions de previsió, les mèdiques i les sani-tàries.

2. Són despeses familiars els aliments a què fa refe-rència l’article 237-1 dels fills no comuns que con-visquin amb els cònjuges, i les despeses origina-des pels altres parents que hi convisquin, llevat, en ambdós casos, que no ho necessitin.

3. No són despeses familiars les derivades de la ges-tió i la defensa dels béns privatius, llevat de les que tenen connexió directa amb el manteniment familiar. Tampoc no són despeses familiars les que responen a l’interès exclusiu d’un dels cònjuges.

Article 231-6. Contribució a les despeses familiars

1. Els cònjuges han de contribuir a les despeses fa-miliars, de la manera que pactin, amb els recursos procedents de llur activitat o de llurs béns, en pro-porció a llurs ingressos i, si aquests no són sufi-

120 Llei 25/2010

cients, en proporció a llurs patrimonis. L’aportació al treball domèstic és una forma de contribució a les despeses familiars. Si hi ha béns especialment afectes a les despeses familiars, llurs fruits i rendes s’han d’aplicar preferentment a pagar-les.

2. Els fills, comuns o no, mentre conviuen amb la família, han de contribuir proporcionalment a aquestes des-peses de la manera que estableix l’article 236-22.1.

3. Els parents que conviuen amb la família han de contribuir, si escau, a les despeses familiars en la mesura de llurs possibilitats i d’acord amb les des-peses que generen.

Article 231-7. Deure d’informació recíproca

Els cònjuges tenen l’obligació recíproca d’informar-se adequadament de la gestió patrimonial que du-en a terme amb relació a l’atenció de les despeses familiars.

Article 231-8. Responsabilitat per despeses familiars

Davant terceres persones, ambdós cònjuges respo-nen solidàriament de les obligacions contretes per a atendre les necessitats i les despeses familiars or-dinàries d’acord amb els usos i el nivell de vida de la família. En cas d’altres obligacions, en respon el cònjuge que les contreu.

Article 231-9. Disposició de l’habitatge familiar

1. Amb independència del règim econòmic matrimo-nial aplicable, el cònjuge titular, sense el consenti-ment de l’altre, no pot fer cap acte d’alienació, de

Llei 25/2010 121

gravamen o, en general, de disposició del seu dret sobre l’habitatge familiar o sobre els mobles d’ús ordinari que en comprometi l’ús, encara que es re-fereixi a quotes indivises. Aquest consentiment no es pot excloure per pacte ni atorgar amb caràcter general. Si manca el consentiment, l’autoritat judici-al pot autoritzar l’acte, tenint en compte l’interès de la família, i també si es dóna una altra causa justa.

2. L’acte fet sense el consentiment o l’autorització que estableix l’apartat 1 és anul·lable, a instància de l’altre cònjuge, si viu en el mateix habitatge, en el termini de quatre anys des que en pren coneixe-ment o des que s’inscriu l’acte en el Registre de la Propietat.

3. L’acte manté l’eficàcia si l’adquirent actua de bona fe i a títol onerós i, a més, el titular ha manifestat que l’immoble no té la condició d’habitatge familiar, encara que sigui una manifestació inexacta. No hi ha bona fe si l’adquirent coneixia o podia conèixer raonablement en el moment de l’adquisició la con-dició de l’habitatge. En qualsevol cas, el cònjuge que n’ha disposat respon dels perjudicis que hagi causat, d’acord amb la legislació aplicable.

Secció segona. Relacions econòmiques entre els cònjuges


Article 231-10. Règim econòmic del matrimoni

1. El règim econòmic matrimonial és el convingut en capítols.

122 Llei 25/2010

2. Si no hi ha pacte o si els capítols matrimonials són ineficaços, el règim econòmic és el de separació de béns.

Article 231-11. Llibertat de contractació

Els cònjuges es poden transmetre béns i drets per qualsevol títol i fer entre ells tota mena de negocis jurídics. En cas d’impugnació judicial, correspon als cònjuges la prova del caràcter onerós de la trans-missió.

Article 231-12. Presumpció de donació

1. En cas de declaració de concurs d’un dels còn-juges, els béns adquirits per l’altre a títol onerós durant l’any anterior a la declaració se subjecten al règim següent:

a) Si la contraprestació per a adquirir-los procedia del cònjuge concursat, se’n presumeix la donació.

b) En aquella part en què no es pugui acreditar la pro-cedència de la contraprestació, se’n presumeix la donació de la meitat.

2. La presumpció de l’apartat 1.b es destrueix si s’acredita que, en el moment de l’adquisició, l’ad-quirent tenia ingressos o recursos suficients per a fer-la.

3. Les presumpcions que estableix aquest article no regeixen si els cònjuges estaven separats judicial-ment o de fet en el moment de l’adquisició.

Article 231-13. Comptes indistints

En cas de declaració de concurs de qualsevol dels cònjuges o d’embargament de comptes indistints per

Llei 25/2010 123

deutes privatius d’un dels cònjuges, el cònjuge no deu-tor pot sostreure de la massa activa del concurs o de l’embargament els imports que acrediti que li perta-nyen.

Article 231-14. Donacions fora de capítols

Les donacions entre cònjuges fetes fora de capí-tols matrimonials són revocables en els casos ge-nerals de revocació de donacions, encara que, en el cas de supervenció de fills, només ho són si es tracta de fills comuns.

Subsecció segona. Adquisicions oneroses amb pacte de supervivència

Article 231-15. Règim dels béns adquirits amb pacte de supervivència

1. Els cònjuges o futurs contraents que adquireixin béns conjuntament a títol onerós poden pactar en el mateix títol d’adquisició que, quan qualsevol d’ells mori, el supervivent esdevingui titular únic de la totalitat.

2. Mentre visquin ambdós cònjuges, els béns adqui-rits amb pacte de supervivència s’han de regir per les regles següents:

a) No poden ésser alienats ni gravats, si no és per acord d’ambdós cònjuges.

b) Cap dels cònjuges no pot transmetre a terceres persones el seu dret sobre els béns.

c) S’ha de mantenir la indivisió dels béns. 3. En els béns adquirits amb pacte de supervivèn-

cia, l’adquisició de la participació del premort s’ha

124 Llei 25/2010

de computar en l’herència d’aquest pel valor que tingui la participació en el moment de produir-se la mort, als efectes del càlcul de la llegítima i de la quarta vidual, i s’ha d’imputar a aquesta pel mateix valor. En cas de renúncia, s’entén que el renunciant no ha adquirit mai la participació del premort.

4. El pacte de supervivència atorgat per futurs contra-ents caduca si el matrimoni no s’arriba a celebrar en el termini d’un any.

Article 231-16. Incompatibilitat amb l’heretament

El pacte de supervivència esdevé ineficaç si un dels cònjuges adquirents ha atorgat amb anterioritat un heretament universal i aquest és eficaç en morir l’he-retant.

Article 231-17. Embargament i concurs

1. El creditor d’un dels cònjuges pot demanar l’em-bargament sobre la part que el deutor té en els béns adquirits amb pacte de supervivència. L’em-bargament s’ha de notificar al cònjuge que no és part en el litigi.

2. En cas de declaració de concurs, la part correspo-nent al cònjuge concursat s’integra a la massa activa. L’altre cònjuge té dret a treure de la massa aquesta part satisfent-ne el valor. Si es tracta de l’habitatge familiar, el valor és el del preu d’adquisició actu-alitzat d’acord amb l’índex de preus de consum específic del sector de l’habitatge. En els altres béns, el valor és el que determinin de comú acord el cònjuge del concursat i l’administració concursal

Llei 25/2010 125

o, si no n’hi ha, el que fixi l’autoritat judicial després d’haver escoltat les parts i amb l’informe previ d’un expert si ho considera pertinent.


1. El pacte de supervivència s’extingeix per: a) Acord d’ambdós cònjuges durant el matrimoni. b) Declaració de nul·litat del matrimoni, separació ju-

dicial o de fet, o divorci. c) Adjudicació a un tercer de la meitat del bé com a

conseqüència de l’embargament o d’un procedi-ment concursal.

2. La ineficàcia i l’extinció del pacte de supervivència determinen la cotitularitat, en comunitat indivisa ordinària, dels cònjuges, o del cònjuge supervi-vent i dels hereus del premort, o bé del cònjuge no deutor i de l’adjudicatari de la meitat del còn-juge deutor.

Secció tercera. Els capítols matrimonials


1. En els capítols matrimonials, hom pot determinar el règim econòmic matrimonial, convenir pactes suc-cessoris, fer donacions i establir les estipulacions i els pactes lícits que es considerin convenients, fins i tot en previsió d’una ruptura matrimonial.

2. Els capítols matrimonials es poden atorgar abans o després de la celebració del matrimoni. Els ator-gats abans només produeixen efectes a partir de la celebració del matrimoni i caduquen si el matri-moni no s’arriba a celebrar en el termini d’un any.

126 Llei 25/2010

Article 231-20. Pactes en previsió d’una ruptura matrimonial

1. Els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial es poden atorgar en capítols matrimonials o en una escriptura pública. En cas que siguin avantnup-cials, només són vàlids si s’atorguen abans dels trenta dies anteriors a la data de celebració del matrimoni.

2. El notari, abans d’autoritzar l’escriptura a què fa referència l’apartat 1, ha d’informar per separat cadascun dels atorgants sobre l’abast dels canvis que es pretenen introduir amb els pactes respec-te al règim legal supletori i els ha d’advertir de llur deure recíproc de proporcionar-se la informació a què fa referència l’apartat 4.

3. Els pactes d’exclusió o limitació de drets han de tenir caràcter recíproc i precisar amb claredat els drets que limiten o als quals es renuncia.

4. El cònjuge que pretengui fer valer un pacte en previsió d’una ruptura matrimonial té la càrrega d’acreditar que l’altra part disposava, en el moment de signar-lo, d’informació suficient sobre el seu pa-trimoni, els seus ingressos i les seves expectatives econòmiques, sempre que aquesta informació fos rellevant amb relació al contingut del pacte.

5. Els pactes en previsió de ruptura que en el moment en què se’n pretén el compliment siguin greument perjudicials per a un cònjuge no són eficaços si aquest acredita que han sobrevingut circumstàn-cies rellevants que no es van preveure ni es podien raonablement preveure en el moment en què es van atorgar.

Llei 25/2010 127

Article 231-21. Capacitat

Poden atorgar capítols matrimonials els qui poden contreure vàlidament matrimoni, però necessiten, si escau, els complements de capacitat corresponents.

Article 231-22. Forma i inscripció

1. Els capítols matrimonials i llurs modificacions s’han d’atorgar en escriptura pública.

2. Els capítols matrimonials, llurs modificacions i les resolucions judicials que alterin el règim econòmic matrimonial no són oposables a terceres perso-nes mentre no es facin constar en la inscripció del matrimoni en el Registre Civil i, si escau, en altres registres públics.

Article 231-23. Modificació

1. Per a modificar els capítols o per a deixar-los sense efecte, cal el consentiment de totes les persones que els havien atorgats, o de llurs hereus, si la modi-ficació afecta drets conferits per aquestes persones.

2. Els cònjuges poden modificar el règim econòmic matrimonial sense la intervenció de les altres per-sones que hagin atorgat els capítols.

Article 231-24. Drets adquirits

La modificació del règim econòmic matrimonial no afecta els drets adquirits per terceres persones.

Article 231-25. Donacions

Les donacions atorgades en capítols matrimonials únicament són revocables per incompliment de càr-regues.

128 Llei 25/2010

Article 231-26. Ineficàcia per nul·litat, separació judicial o divorci

Els capítols queden sense efecte si es declara nul el matrimoni, si hi ha separació judicial o si el matri-moni es dissol per divorci, però conserven l’eficàcia: a) El reconeixement de fills fet per qualsevol dels còn-

juges. b) Els pactes fets en previsió de la ruptura matrimo-

nial. c) Els pactes successoris en els casos en què ho es-

tableix aquest codi. d) Els pactes que tenen els capítols com a instrument

merament documental.

Secció quarta. Les donacions per raó de matrimoni atorgades fora de capítols matrimonials

Article 231-27. Règim

Les donacions que un dels contraents atorga fora de capítols matrimonials a favor de l’altre en con-sideració al matrimoni i les que atorguin altres per-sones per la mateixa raó es regeixen per les regles generals de les donacions, llevat del que estableix aquesta secció.

Article 231-28. Donacions condicionals, modals i de béns gravats

1. Les donacions per raó de matrimoni atorgades fora de capítols es poden sotmetre a condicions i modes.

2. Si el bé donat està subjecte a càrrega o gravamen, el donant no està obligat a l’alliberament corresponent.

Llei 25/2010 129

Article 231-29. Revocació

Les donacions a què fa referència aquesta secció es poden revocar pels motius següents: a) Manca de celebració del matrimoni en el termini

d’un any des de la donació. b) Declaració de nul·litat del matrimoni, si el donatari

és de mala fe i el donant és el seu cònjuge. c) Incompliment de càrregues. d) Ingratitud del donatari.

Secció cinquena. Els drets viduals familiars

Article 231-30. Dret al parament de l’habitatge

1. Correspon al cònjuge supervivent, no separat ju-dicialment o de fet, la propietat de la roba, del mo-biliari i dels estris que formen el parament de l’ha-bitatge conjugal. Els dits béns no es computen en el seu haver hereditari.

2. No són objecte del dret de predetracció les joies, els objectes artístics o històrics, ni els altres béns del cònjuge premort que tinguin un valor extraordinari amb relació al nivell de vida del matrimoni i al patri-moni relicte. Tampoc no ho són els mobles de pro-cedència familiar si el cònjuge premort n’ha disposat per actes d’última voluntat a favor d’altres persones.

Article 231-31. Any de viduïtat

1. Durant l’any següent a la mort d’un dels cònju-ges, el supervivent no separat judicialment o de fet que no sigui usufructuari universal del patrimoni del premort té dret a continuar usant l’habitatge conju-

130 Llei 25/2010

gal i a ésser alimentat a càrrec d’aquest patrimoni, d’acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és independent dels altres que li cor-responguin en virtut de la defunció del premort.

2. El cònjuge supervivent perd els drets a què fa re-ferència l’apartat 1 si, durant l’any següent a la mort del seu cònjuge, es torna a casar o passa a viure maritalment amb una altra persona, i també si abandona o negligeix greument els fills comuns en potestat parental. En cap cas no està obligat a tornar l’import dels aliments percebuts.

Capítol II. Règims econòmics matrimonials

Secció primera. El règim de separació de béns


En el règim de separació de béns, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure dispo-sició de tots els seus béns, amb els límits que esta-bleix la llei.

Article 232-2. Béns propis

En el règim de separació de béns, són propis de ca-dascun dels cònjuges tots els que tenia com a tals quan es va celebrar el matrimoni i els que adquireixi després per qualsevol títol.

Article 232-3. Adquisicions oneroses

1. Els béns adquirits a títol onerós durant el matrimoni pertanyen al cònjuge que consti com a titular. Si

Llei 25/2010 131

es prova que la contraprestació es va pagar amb béns o diners de l’altre cònjuge, se’n presumeix la donació.

2. Si els béns adquirits a títol onerós durant el matri-moni són béns mobles de valor ordinari destinats a l’ús familiar, es presumeix que pertanyen a ambdós cònjuges per meitats indivises, sense que preval-gui contra aquesta presumpció la mera prova de la titularitat formal.

Article 232-4. Titularitats dubtoses

Si és dubtós a quin dels cònjuges pertany algun bé o dret, s’entén que correspon a ambdós per meitats indivises. Tanmateix, es presumeix que els béns mo-bles d’ús personal d’un dels cònjuges que no siguin d’extraordinari valor i els que estiguin directament destinats a l’exercici de la seva activitat li pertanyen exclusivament.

Article 232-5. Compensació econòmica per raó de treball

1. En el règim de separació de béns, si un cònjuge ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre que en el moment de l’extinció del règim per separació, divorci, nul·litat o mort d’un dels cònjuges o, si s’escau, del cessa-ment efectiu de la convivència, l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior d’acord amb el que estableix aquesta secció.

2. Té dret a compensació, en els mateixos termes que estableix l’apartat 1, el cònjuge que ha treba-

132 Llei 25/2010

llat per a l’altre sense retribució o amb una retribu-ció insuficient.

3. Per a determinar la quantia de la compensació eco-nòmica per raó de treball, s’ha de tenir en compte la durada i la intensitat de la dedicació, atesos els anys de convivència i, concretament, en cas de treball domèstic, el fet que hagi inclòs la criança de fills o l’atenció personal a altres membres de la família que convisquin amb els cònjuges.

4. La compensació econòmica per raó de treball té com a límit la quarta part de la diferència entre els in-crements dels patrimonis dels cònjuges, calculada d’acord amb les regles que estableix l’article 232-6. Tanmateix, si el cònjuge creditor prova que la se-va contribució ha estat notablement superior, l’au-toritat judicial pot incrementar aquesta quantia.

5. En cas d’extinció del règim de separació per mort, el cònjuge supervivent pot reclamar la compensació econòmica per raó de treball com a dret persona-líssim, sempre que els drets que el causant li hagi atribuït, en la successió voluntària o en previsió de la seva mort, o els que li pertoquin en la successió intestada, no cobreixin l’import que li correspondria.

Article 232-6. Regles de càlcul

1. Els increments dels patrimonis dels cònjuges es calculen d’acord amb les regles següents:

a) El patrimoni de cadascun dels cònjuges està inte-grat pels béns que tingui en el moment de l’extinció del règim o, si s’escau, del cessament efectiu de la convivència, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin i les obligacions.

Llei 25/2010 133

b) S’ha d’afegir al patrimoni de cadascun dels còn-juges el valor dels béns dels quals hagi disposat a títol gratuït, calculat en el moment de transmetre’ls, excloses les donacions fetes als fills comuns i les liberalitats d’ús, i també el valor del detriment pro-duït per actes fets amb la intenció de perjudicar l’altre cònjuge.

c) S’ha de descomptar del patrimoni de cadascun dels cònjuges el valor dels béns que tenia en co-mençar el règim i que conserva en el moment en què s’extingeix, una vegada deduïdes les càrre-gues que els afectin, i també el valor dels adqui-rits a títol gratuït durant la vigència del règim i les indemnitzacions per danys personals, exclosa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de convivència.

2. Les atribucions patrimonials que el cònjuge deutor hagi fet al cònjuge creditor durant la vigència del règim s’imputen a la compensació pel valor que tenen en el moment de l’extinció del règim.

Article 232-7. Pactes sobre la compensació

En previsió d’una ruptura matrimonial o de dissolució del matrimoni per mort, hom pot pactar l’increment, la reducció o l’exclusió de la compensació econò-mica per raó de treball d’acord amb el que estableix l’article 231-20.

Article 232-8. Forma de pagament de la compensació

1. La compensació s’ha de pagar en diners, llevat que les parts acordin una altra cosa. No obstant

134 Llei 25/2010

això, per causa justificada i a petició de qualsevol de les parts o dels hereus del cònjuge deutor, l’au-toritat judicial en pot ordenar el pagament total o parcial amb béns.

2. A petició del cònjuge deutor o dels seus hereus, l’autoritat judicial pot ajornar el pagament de la compensació o ordenar que es faci a terminis, amb un venciment màxim de tres anys i la merita-ció de l’interès legal a comptar del reconeixement. L’autoritat judicial pot, en aquest cas, ordenar la constitució, si escau, d’una hipoteca, d’acord amb el que estableix l’article 569-36, o d’altres garan-ties a favor del cònjuge creditor.

Article 232-9. Actes en perjudici del dret a la compensació

1. Si en el patrimoni del cònjuge deutor no hi ha béns suficients per a satisfer la compensació econòmica per raó de treball, el creditor pot demanar la reduc-ció o la supressió de les donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes per aquell du-rant la vigència del règim, començant per la més recent, seguint per la següent més recent i així suc-cessivament, per ordre invers de data. La reducció s’ha de fer a prorrata si la data és la mateixa o és in-determinada. El creditor també pot impugnar els ac-tes a títol onerós fets pel deutor en frau del seu dret.

2. Les accions a què fa referència l’apartat 1 cadu-quen al cap de quatre anys de l’extinció del règim i no són procedents quan els béns estiguin en poder de terceres persones adquirents a títol onerós i de bona fe.

Llei 25/2010 135

Article 232-10. Compatibilitat

El dret a la compensació econòmica per raó de tre-ball és compatible amb els altres drets de caràcter econòmic que corresponen al cònjuge creditor i s’ha de tenir en compte per a fixar aquests drets i, si es-cau, per a modificar-los.

Article 232-11. Exercici del dret a la compensació

1. En cas de nul·litat del matrimoni, separació o divorci, la compensació econòmica per raó de treball s’ha de reclamar en el procés que causa l’extinció del règim, i en el cas de resolucions o decisions eclesiàstiques, en el procés adreçat a obtenir-ne l’eficàcia civil. Com a qüestió prèvia, la sentència matrimonial es pot pro-nunciar sobre el règim vigent si les parts en fan qüestió.

2. En cas d’extinció del règim de separació per mort, la pretensió per a reclamar la compensació econò-mica per raó de treball prescriu al cap de tres anys de la mort del cònjuge. Tanmateix, si el cònjuge supervivent interposa una demanda a l’empara de l’article 233-14.2, ha de reclamar la compensació en el mateix procediment.

Article 232-12. Divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa

1. En els procediments de separació, divorci o nul·litat i en els adreçats a obtenir l’eficàcia civil de les re-solucions o decisions eclesiàstiques, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l’acció de divi-sió de cosa comuna respecte als béns que tinguin en comunitat ordinària indivisa.

136 Llei 25/2010

2. Si hi ha diversos béns en comunitat ordinària indivi-sa i un dels cònjuges ho demana, l’autoritat judicial els pot considerar en conjunt a efectes de formar lots i adjudicar-los.

Secció segona. El règim de participació en els guanys



1. El règim econòmic matrimonial de participació en els guanys atribueix a qualsevol dels cònjuges, en el moment en què s’extingeix el règim, el dret a participar en l’increment patrimonial obtingut per l’altre durant el temps que aquest règim hagi es-tat vigent.

2. Durant el matrimoni, cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l’administració i la lliure disposició dels seus béns, però té el deure d’informar adequada-ment l’altre de la seva gestió patrimonial.

3. Si no hi ha pacte i no es pot aplicar el que esta-bleix aquesta secció, el règim de participació en els guanys es regeix per les normes del de sepa-ració de béns.

Article 232-14. Inventari

L’escriptura pública de constitució del règim de par-ticipació en els guanys s’ha d’acompanyar amb un inventari del patrimoni inicial de cada cònjuge, en el qual s’han de ressenyar els béns, indicant-ne l’estat material, les càrregues i les obligacions.

Llei 25/2010 137

Article 232-15. Pactes sobre l’abast de la participació en els guanys

1. Els pactes que atribueixin una participació en els guanys diferent de la meitat de l’increment patrimo-nial solament són vàlids si s’estableixen amb caràc-ter recíproc i igual a favor de qualsevol dels cònjuges.

2. La invalidesa del pacte determina la participació en els guanys en la meitat.


1. El règim de participació en els guanys s’extingeix per:

a) La nul·litat o la dissolució del matrimoni o la sepa-ració judicial.

b) L’acord dels cònjuges per mitjà del qual estipulen en capítols matrimonials un règim diferent.

2. El règim de participació en els guanys s’extingeix per resolució judicial, a petició d’un dels cònjuges, si es produeix alguna de les circumstàncies següents:

a) Separació de fet per un període superior a sis mesos. b) Incompliment greu o reiterat per l’altre cònjuge del

deure d’informar, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 232-13.2.

c) Gestió patrimonial irregular o supervenció d’algu-na circumstància personal o patrimonial en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l’extinció.

Article 232-17. Retroacció dels efectes de l’extinció

Si el règim de participació en els guanys s’extingeix per resolució judicial, els efectes de l’extinció es retro-

138 Llei 25/2010

treuen al moment de la presentació de la demanda. A petició d’un dels cònjuges o dels seus causahavents, l’autoritat judicial pot acordar la retroacció dels efectes de l’extinció a la data en què va cessar la convivència.

Subsecció segona. La liquidació del règim

Article 232-18. Inici de la liquidació

El règim de participació en els guanys, una vegada extingit, s’ha de liquidar per a fixar el crèdit de parti-cipació, establint la diferència entre el patrimoni final i l’inicial de cada cònjuge.

Article 232-19. Determinació del patrimoni final

1. El patrimoni final de cadascun dels cònjuges com-prèn tots els béns que li pertanyin en el moment de l’extinció del règim en l’estat material en què es trobin, una vegada deduïdes les càrregues que els afectin i les obligacions, i exclosos els béns com-prats amb pacte de supervivència.

2. Al patrimoni calculat d’acord amb el que estableix l’apartat 1 s’hi ha d’afegir:

a) El valor dels béns dels quals s’hagi disposat a títol gratuït durant la vigència del règim, d’acord amb l’estat material en què es trobaven en el moment de disposar-ne, amb l’excepció de les liberalitats d’ús i de les donacions que l’altre cònjuge hagi consentit.

b) El valor dels béns dels quals s’hagi disposat a títol onerós durant la vigència del règim per a disminu-ir fraudulentament els guanys, d’acord amb l’estat material en què es trobaven en el moment d’alie-nar-los i amb independència del preu que s’hagi fet

Llei 25/2010 139

constar, i també el valor de les obligacions o dels gravàmens constituïts fraudulentament.

c) El valor dels béns destruïts o deteriorats, en les ma-teixes circumstàncies a què fa referència la lletra b.

3. El valor dels béns és el que tenen en el moment en què s’extingeix el règim. En cas de béns alienats, deteriorats o destruïts es pren per valor el que te-nien en el moment en què es van transmetre, de-teriorar o perdre.

Article 232-20. Determinació del patrimoni inicial

1. El patrimoni inicial de cadascun dels cònjuges com-prèn tots els béns que li pertanyien en el moment de començar el règim, una vegada deduïdes les càrregues que els afectaven i les obligacions. Si el passiu del patrimoni inicial és superior a l’actiu, s’ha de computar el valor negatiu, llevat que les parts acordin una altra cosa.

2. Al patrimoni calculat d’acord amb el que estableix l’apartat 1 s’hi ha d’afegir:

a) El valor dels béns adquirits a títol lucratiu durant la vigència del règim, una vegada deduïdes les càr-regues que els afectaven.

b) Les indemnitzacions per danys personals, exclo-sa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de vigència del règim.

3. El valor dels béns és el que tenen en el moment en què s’extingeix el règim, tenint en compte l’es-tat material en què es trobaven a l’inici del règim i, quant als adquirits a títol gratuït, l’estat material en què es trobaven en el moment d’adquirir-los.

140 Llei 25/2010

Article 232-21. Determinació del crèdit

Si no hi ha pacte, el crèdit de participació es deter-mina d’acord amb les regles següents: a) Si únicament un dels cònjuges ha obtingut un in-

crement patrimonial, calculat per la diferència en-tre el patrimoni final i l’inicial, l’altre o els seus suc-cessors tenen dret a la meitat del valor d’aquest increment.

b) Si ambdós cònjuges han obtingut un increment patrimonial, qui n’hagi obtingut menys, o els seus successors, tenen dret a la meitat de la diferència entre el valor del seu propi increment i el de l’altre cònjuge.

c) Si cap dels cònjuges no ha obtingut un increment patrimonial, no hi ha crèdit de participació.

Subsecció tercera. Pagament del crèdit de participació

Article 232-22. Forma de pagament

1. El crèdit de participació s’ha de pagar en diners, llevat que les parts acordin una altra cosa. No obs-tant això, per causa justificada i a petició de qual-sevol de les parts o de llurs hereus, l’autoritat judi-cial en pot ordenar el pagament total o parcial amb béns de la persona obligada.

2. Si el règim s’extingeix per la mort d’un dels cònjuges i al supervivent li correspon el crèdit de participació, pot demanar que se li adjudiqui l’habitatge familiar en propietat o en usdefruit. Si el valor del bé o el dret adjudicat és superior al del crèdit de participa-ció, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

Llei 25/2010 141

3. Per causa justificada i a petició del cònjuge deutor o dels seus hereus, l’autoritat judicial pot ajornar el pagament o ordenar que es faci a terminis amb un venciment màxim de tres anys i una meritació de l’interès legal a comptar del reconeixement. En aquest cas, l’autoritat judicial pot ordenar la cons-titució de garanties a favor del creditor.

Article 232-23. Anotació preventiva

El creditor o els seus successors poden demanar l’adopció de mesures cautelars, inclosa l’anotació preventiva d’embargament als registres públics, per a assegurar el pagament del crèdit de participació mentre es tramita llur reclamació.

Article 232-24. Actes en perjudici del crèdit

1. Si en el patrimoni del cònjuge deutor no hi ha béns suficients per a satisfer el crèdit de participació, el creditor pot demanar la reducció o la supressió de les donacions i les atribucions particulars en pacte successori fetes per aquell durant la vigència del rè-gim i fins que hagi estat liquidat, començant per la més recent, seguint per la següent més recent i així successivament, per ordre invers de data. La reduc-ció es fa a prorrata si la data és la mateixa o és inde-terminada. El creditor també pot impugnar els actes a títol onerós fets pel deutor en frau del seu dret.

2. Les accions a què fa referència l’apartat 1 cadu-quen al cap de quatre anys de l’extinció del règim i no són procedents quan els béns estan en poder de terceres persones adquirents a títol onerós i de bona fe.

142 Llei 25/2010

Secció tercera. L’associació a compres i millores


1. L’associació a compres i millores, pròpia del Camp de Tarragona i d’altres comarques, exigeix un pac-te exprés en capítols matrimonials.

2. En tot allò que no regulin els pactes de la cons-titució del règim ni aquesta secció, l’associació a compres i millores es regeix pel costum de la co-marca i, si no n’hi ha, per les disposicions del règim de participació en els guanys, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica.

3. Cada cònjuge pot associar l’altre a les compres i les millores que faci durant el matrimoni. També es pot establir l’associació amb caràcter recíproc o associant als cònjuges llurs ascendents, tant si els han fet heretament com si no.

4. Es consideren compres els béns que, constant l’associació, qualsevol de les persones associa-des adquireixi a títol onerós o obtingui per la seva activitat professional o treball.

5. Es consideren millores els augments de valor dels béns de qualsevol dels associats deguts a impen-ses útils i a l’alliberament de càrregues i gravàmens.

Article 232-26. Administració

1. L’administració de l’associació a compres i millores correspon a l’associat que s’indiqui en els capítols. Si no hi ha designacions, correspon a tots els associats.

2. L’administrador únic de l’associació, si escau, pot, sense que hi intervingui ningú més, disposar a títol

Llei 25/2010 143

onerós dels béns que la constitueixen, però no pot fiançar en nom de l’associació, si no és per a profit de la família.

3. Els deutes particulars de cada associat graven ex-clusivament la seva part.

Article 232-27. Liquidació

La liquidació dels guanys de cada associat es re-fereix al moment de la seva mort o de l’extinció del règim i es pot fer amb diners o amb altres béns de l’associació.

Secció quarta. L’agermanament o pacte de mig per mig


1. L’agermanament o pacte de mig per mig, propi del dret de Tortosa, exigeix un pacte exprés en capí-tols matrimonials.

2. En tot allò que no regulin els pactes de la consti-tució del règim ni aquesta secció, l’agermanament es regeix pel costum del lloc i, si no n’hi ha, per les disposicions del règim de comunitat, en la mesura que ho permeti la seva naturalesa específica.

3. La comunitat inclou tots els béns que tinguin els cònjuges en casar-se o en el moment de convenir el pacte d’agermanament, els que adquireixin per qualsevol títol i els guanys o lucres de tota mena mentre subsisteixi el règim.

4. En l’agermanament, l’administració de la comunitat correspon a ambdós cònjuges.

144 Llei 25/2010

5. La liquidació de l’agermanament s’ha de fer adju-dicant a parts iguals els béns que inclogui entre els cònjuges o entre el cònjuge supervivent i els hereus del premort.

Secció cinquena. El pacte de convinença o mitja guadanyeria


1. La convinença, o mitja guadanyeria, associació pròpia de la Vall d’Aran, exigeix un pacte exprés en capítols matrimonials.

2. En tot allò que no regulin els pactes de la constitu-ció del règim ni aquesta secció, s’han d’aplicar el costum de la Vall d’Aran i el capítol X del privilegi de la Querimònia.

3. A més del que estableix l’apartat 1, la convinença també es pot establir entre els progenitors i els fills, i fins i tot entre estranys, pactant que els béns guanyats i els que es guanyaran restin en comu-nitat mentre subsisteixi l’associació.

4. Els cònjuges han de contribuir per parts iguals a pagar les despeses derivades del règim i el govern de la casa i han de dividir, quan es dissol el règim, si no hi ha fills, els guanys i els augments.

Secció sisena. El règim de comunitat de béns


En el règim de comunitat de béns, els guanys obtin-guts indistintament per qualsevol dels cònjuges i els

Llei 25/2010 145

béns als quals confereixin aquest caràcter esdeve-nen comuns.

Article 232-31. Béns comuns

Són béns comuns: a) Els béns als quals els cònjuges confereixin aquest

caràcter en el moment de convenir el règim o des-prés.

b) Els guanys obtinguts per l’activitat professional o pel treball de qualsevol dels cònjuges.

c) Els fruits i les rendes de tots els béns, si no hi ha pacte en contra.

d) Els béns adquirits per subrogació real d’altres béns comuns.

e) Els guanys obtinguts en el joc per qualsevol dels cònjuges.

Article 232-32. Béns privatius

Són béns privatius de cada cònjuge: a) Els que pertanyien a cada cònjuge abans d’iniciar

el règim, si no se’ls ha conferit el caràcter de co-muns.

b) Els adquirits per donació o títol successori. c) Els adquirits per subrogació real d’altres béns pri-

vatius. d) Les indemnitzacions per danys personals, exclo-

sa la part corresponent al lucre cessant durant el temps de vigència del règim.

e) Els béns d’ús personal que no siguin d’un valor extraordinari i els estris necessaris per a exercir la professió, encara que l’adquisició s’hagi fet a càr-rec dels béns comuns.

146 Llei 25/2010

Article 232-33. Administració i disposició dels béns comuns

1. Si no hi ha pacte, l’administració i la disposició dels béns comuns corresponen als cònjuges conjunta-ment, o a un d’ells amb consentiment de l’altre.

2. Qualsevol dels cònjuges pot contreure obligacions a càrrec de la comunitat i disposar dels béns co-muns per a pagar les despeses familiars.

3. Si un dels cònjuges exerceix una activitat professi-onal o mercantil valent-se de béns comuns amb el consentiment de l’altre, pot fer tot sol, amb relació als béns mobles que hi estiguin afectes, els actes d’administració i de disposició que siguin conse-qüència de l’exercici normal d’aquella activitat.

4. En cas de manca de capacitat d’un dels cònju-ges o d’impossibilitat de gestió conjunta, l’autoritat judicial pot conferir l’administració de la comuni-tat i la disposició dels béns comuns a un sol dels cònjuges. També pot autoritzar que un de sol faci actes dispositius, en interès de la família o si es produeix una altra causa justa, si l’altre no hi dóna el consentiment.

Article 232-34. Règim dels béns privatius

1. Cadascun dels cònjuges té l’administració i la lliure disposició dels seus béns privatius dins dels límits que estableix la llei.

2. Dels deutes contrets per qualsevol dels cònju-ges, per raó de la tinença i l’administració dels béns privatius, en responen aquests. Si els béns privatius són insuficients, el creditor pot demanar l’embargament de béns comuns, que ha d’ésser

Llei 25/2010 147

notificat a l’altre cònjuge, el qual pot exigir la dis-solució de la comunitat i que l’embargament tin-gui lloc sobre la meitat corresponent al cònjuge deutor.

Article 232-35. Responsabilitat per despeses familiars

Dels deutes contrets per a atendre despeses fami-liars, en responen solidàriament els béns de la co-munitat i els del cònjuge deutor, i subsidiàriament els de l’altre cònjuge.

Article 232-36. Extinció del règim

1. El règim de comunitat de béns s’extingeix per les causes següents:

a) La nul·litat o la dissolució del matrimoni o la sepa-ració judicial.

b) L’acord dels cònjuges per mitjà del qual estipulen en capítols matrimonials un règim diferent.

2. El règim de comunitat de béns s’extingeix per resolució judicial, a petició d’un dels cònjuges, si es produeix alguna de les circumstàncies se-güents:

a) Separació de fet per un període superior a sis me-sos.

b) Incompliment greu o reiterat per l’altre cònjuge del deure d’informar-lo de les seves activitats econò-miques.

c) Gestió patrimonial irregular o supervenció d’algu-na circumstància personal o patrimonial en l’altre cònjuge que comprometi greument els interessos de qui sol·licita l’extinció.

148 Llei 25/2010

d) Embargament de béns comuns en el supòsit de l’article 232-34.2.

Article 232-37. Determinació i valoració dels béns

1. Als efectes de la divisió de la comunitat, els béns comuns i els béns privatius s’han de determinar amb referència al moment de la dissolució.

2. Els béns comuns que es posseeixin en el moment de la dissolució de la comunitat s’han de computar segons el valor que tinguin en el moment de fer-ne la liquidació.

Article 232-38. Divisió dels béns comuns

1. En cas d’extinció de la comunitat, els béns comuns s’han de dividir entre els cònjuges o entre el còn-juge supervivent i els hereus del premort a parts iguals, llevat que s’hagi convingut una altra cosa.

2. En el supòsit que regula l’apartat 1, si l’habitat-ge conjugal i els seus mobles d’ús ordinari tenen la condició de béns comuns, el cònjuge supervi-vent pot demanar que li sigui atribuïda la propietat d’aquests béns en pagament de la seva quota. Si el valor és superior al valor de la seva quota, l’ad-judicatari ha de pagar la diferència en diners.

3. En la divisió dels béns comuns, cada cònjuge pot recuperar els béns que eren de la seva propietat abans de l’inici del règim de comunitat i que sub-sisteixen en el moment de l’extinció, segons l’es-tat inicial. Els altres béns i les millores fetes en els béns aportats s’han d’incloure en la divisió de la comunitat i, si el valor d’aquells béns és superior

Llei 25/2010 149

al valor de la quota, l’adjudicatari ha de pagar la diferència en diners.

Capítol III. Els efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial


Article 233-1. Mesures provisionals

1. El cònjuge que pretengui demandar o demandi la separació, el divorci o la nul·litat del matrimoni i el cònjuge demandat, en contestar la demanda, poden sol·licitar a l’autoritat judicial que adopti, d’acord amb els procediments que estableix la legislació proces-sal, les mesures provisionals següents:

a) La determinació de la manera com els fills han de conviure amb els pares i s’han de relacionar amb aquell d’ambdós amb qui no estiguin convivint. Ex-cepcionalment, l’autoritat judicial pot encomanar la guarda dels fills als avis, a altres parents, a perso-nes pròximes o, si no n’hi ha, a una institució idò-nia, a les quals es poden conferir funcions tutelars amb suspensió de la potestat parental.

b) La manera com s’ha d’exercir la potestat sobre els fills.

c) L’establiment, si escau, del règim de relacions per-sonals dels fills amb els germans que no convis-quin en la mateixa llar.

d) La distribució del deure d’aliments a favor dels fills i, si escau, la fixació d’aliments provisionals a favor d’un dels cònjuges.

150 Llei 25/2010

e) La fixació d’aliments per als fills majors d’edat o emancipats que no tinguin recursos econòmics propis i convisquin amb algun dels progenitors, tenint en compte el que estableix l’article 237-1.

f) L’assignació de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament o, alternativament, l’adopció de mesures que garanteixin les necessitats d’habi-tatge dels cònjuges i dels fills. Si s’atribueix l’ús de l’habitatge familiar a un cònjuge, l’autoritat ju-dicial ha de fixar la data en què l’altre l’ha d’aban-donar.

g) El règim de tinença i administració dels béns en comunitat ordinària indivisa i dels que, per capí-tols matrimonials o escriptura pública, estiguin especial ment afectes a les despeses familiars i, si el règim és de comunitat, dels béns comuns.

h) Les necessàries per a evitar el desplaçament o la retenció il·lícits dels fills, si n’hi ha el risc.

2. En cas de violència familiar o masclista, l’autori-tat judicial competent ha d’adoptar, a més de les mesures que estableix l’apartat 1, les que esta-bleix la legislació específica.

3. L’autoritat judicial pot acordar les garanties que siguin adequades per a assegurar el compliment de les mesures provisionals.

4. L’autoritat judicial, en el moment d’acordar les me-sures definitives, pot revisar els acords assolits pels cònjuges respecte al contingut de les mesures pro-visionals.

5. La sol·licitud de mesures provisionals implica la revocació dels consentiments i poders que qual-sevol dels cònjuges hagi atorgat a favor de l’altre.

Llei 25/2010 151

Article 233-2. Mesures definitives proposades per conveni regulador

1. Si els cònjuges insten de comú acord el divorci, la separació judicial o l’adopció o modificació de mesures reguladores de les conseqüències de la nul·litat del matrimoni, o si ho fa un d’ells amb el consentiment de l’altre, han d’acompanyar l’escrit inicial amb un conveni regulador.

2. Si els cònjuges tenen fills comuns que estan so-ta llur potestat, el conveni regulador ha de con-tenir:

a) Un pla de parentalitat, d’acord amb el que esta-bleix l’article 233-9.

b) Els aliments que els han de prestar, tant respecte a les necessitats ordinàries com a les extraordi-nàries, indicant-ne la periodicitat, la modalitat de pagament, els criteris d’actualització i, si ho han previst, les garanties.

c) Si escau, el règim de relacions personals amb els avis i els germans que no convisquin en el mateix domicili.

3. A més del que estableix l’apartat 2, el conveni re-gulador també ha de contenir, si escau:

a) La prestació compensatòria que s’atribueix a un dels cònjuges, indicant-ne la modalitat de paga-ment i, si escau, la durada, els criteris d’actualit-zació i les garanties.

b) L’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge fami-liar amb el seu parament.

c) La compensació econòmica per raó de treball. d) La liquidació del règim econòmic matrimonial i la

divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa.

152 Llei 25/2010

4. A més del que estableixen els apartats 2 i 3, en el conveni regulador els cònjuges també poden acor-dar aliments per als fills majors d’edat o emancipats que no tinguin recursos econòmics propis.

Article 233-3. Aprovació judicial dels pactes

1. Els pactes adoptats en conveni regulador han d’és-ser aprovats per l’autoritat judicial, llevat dels punts que no siguin conformes amb l’interès dels fills me-nors.

2. Si denega l’aprovació dels pactes adoptats en con-veni regulador, l’autoritat judicial ha d’indicar els punts que s’han de modificar i ha de fixar el ter-mini per a fer-ho. Si els cònjuges no formulen una proposta de modificació o aquesta tampoc no és aprovada, l’autoritat judicial ha d’adoptar la reso-lució pertinent.

3. La sentència ha d’incorporar els punts del conveni que hagin estat aprovats i la decisió que corres-pongui quant als punts no aprovats. També pot contenir les mesures necessàries per a garantir-ne el compliment efectiu.

Article 233-4. Mesures definitives acordades per l’autoritat judicial

1. Si un cònjuge demana la nul·litat del matrimoni, el di-vorci o la separació judicial sense consentiment de l’altre, o si ambdós cònjuges no arriben a un acord sobre el contingut del conveni regulador, l’autoritat judicial ha d’adoptar les mesures definitives perti-nents sobre l’exercici de les responsabilitats paren-tals, incloent-hi el deure d’aliments i, si escau, el rè-

Llei 25/2010 153

gim de relacions personals amb avis i germans. Així mateix, l’autoritat judicial, a instància del cònjuge amb qui els fills convisquin, pot acordar aliments per als fills majors d’edat o emancipats tenint en comp-te el que estableix l’article 237-1, i que aquests ali-ments es mantinguin fins que els dits fills tinguin in-gressos propis o estiguin en disposició de tenir-ne.

2. Si algun dels cònjuges ho sol·licita, l’autoritat judi-cial ha d’adoptar les mesures pertinents respecte a l’ús de l’habitatge familiar i el seu parament, la prestació compensatòria, la compensació econò-mica per raó del treball si el règim econòmic és el de separació de béns, la liquidació del règim eco-nòmic matrimonial i la divisió dels béns comuns o en comunitat ordinària indivisa.

Article 233-5. Pactes fora de conveni regulador

1. Els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial atorgats d’acord amb l’article 231-20 i els adoptats després de la ruptura de la convivència que no for-min part d’una proposta de conveni regulador vincu-len els cònjuges. L’acció per a exigir el compliment d’aquests pactes es pot acumular a la de nul·litat, se-paració o divorci i es pot demanar que s’incorporin a la sentència. També es pot demanar que s’incorpo-rin al procediment sobre mesures provisionals per-què siguin recollits per la resolució judicial, si escau.

2. Els pactes adoptats després de la ruptura de la convivència sense assistència lletrada, indepen-dent per a cadascun dels cònjuges, es poden dei-xar sense efecte, a instància de qualsevol d’ells, durant els tres mesos següents a la data en què

154 Llei 25/2010

són adoptats i, com a màxim, fins al moment de la contestació de la demanda o, si escau, de la reconvenció en el procés matrimonial en què es pretenguin fer valer.

3. Els pactes en matèria de guarda i de relacions per-sonals amb els fills menors, i també els d’aliments a favor d’aquests, només són eficaços si són con-formes a llur interès en el moment en què se’n pretengui el compliment.

Article 233-6. Mediació familiar

1. Els cònjuges, en qualsevol fase del procediment matrimonial i en qualsevol instància, poden sotme-tre les discrepàncies a mediació i intentar arribar a un acord total o parcial, excepte en els casos de violència familiar o masclista.

2. L’inici d’un procés de mediació familiar, abans de la interposició de la demanda o en qualsevol fase del procediment matrimonial, a iniciativa de les parts o per derivació dels advocats o d’altres professionals, està sotmès als principis de voluntarietat i confiden-cialitat. En cas de desistiment, aquest no pot perju-dicar els litigants que han participat en el dit procés.

3. L’autoritat judicial pot remetre els cònjuges a una sessió informativa sobre mediació, si considera que, ateses les circumstàncies del cas, encara és possible arribar a un acord.

4. Les parts poden demanar de mutu acord la sus-pensió del procés mentre dura la mediació. La co-municació a l’autoritat judicial del desistiment de qualsevol de les parts o de l’acord obtingut en la mediació dóna lloc a l’aixecament de la suspensió.

Llei 25/2010 155

5. Els acords obtinguts en la mediació, un cop in-corporats en forma al procés, s’han de sotmetre a l’aprovació judicial en els mateixos termes que l’article 233-3 estableix per al conveni regulador.

6. Els acords assolits en mediació respecte al règim d’exercici de la responsabilitat parental es conside-ren adequats per als interessos del menor. La man-ca d’aprovació per l’autoritat judicial s’ha de fona-mentar en criteris d’ordre públic i interès del menor.

Article 233-7. Modificació de mesures

1. Les mesures ordenades en un procés matrimonial es poden modificar, mitjançant una resolució judici-al posterior, si varien substancialment les circums-tàncies concurrents en el moment de dic tar-les.

2. El conveni regulador o la sentència poden preveure anticipadament les modificacions pertinents.

3. Si la part que sol·licita judicialment la modifica-ció de les mesures establertes per alteració subs-tancial de circumstàncies ha intentat arribar a un acord extrajudicial iniciant un procés de mediació, la resolució judicial que modifica les mesures pot retrotreure els efectes a la data d’inici del procés de mediació.

Secció segona. Cura dels fills

Article 233-8. Responsabilitat parental

1. La nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial no alteren les responsabilitats que els pro-genitors tenen envers els fills d’acord amb l’arti-cle 236-17.1. En conseqüència, aquestes respon-

156 Llei 25/2010

sabilitats mantenen el caràcter compartit i, en la mesura que sigui possible, s’han d’exercir conjun-tament.

2. Els cònjuges, per a determinar com s’han d’exer-cir les responsabilitats parentals, han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, amb el con-tingut que estableix l’article 233-9.

3. L’autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d’atendre de manera prioritària l’interès del menor.

Article 233-9. Pla de parentalitat

1. El pla de parentalitat ha de concretar la manera en què ambdós progenitors exerceixen les responsa-bilitats parentals. S’hi han de fer constar els com-promisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i l’educació dels fills.

2. En les propostes de pla de parentalitat hi han de constar els aspectes següents:

a) El lloc o els llocs on viuran els fills habitualment. S’hi han d’incloure regles que permetin determi-nar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment.

b) Les tasques de què s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills.

c) La manera com s’han de fer els canvis en la guarda i, si escau, com s’han de repartir els costos que generin.

d) El règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell.

Llei 25/2010 157

e) El règim d’estades dels fills amb cadascun dels pro-genitors en períodes de vacances i en dates espe-cialment assenyalades per als fills, per als proge-nitors o per a llur família.

f) El tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si escau.

g) La manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills.

h) La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.

3. Les propostes de pla de parentalitat poden preveu-re la possibilitat de recórrer a la mediació familiar per a resoldre les diferències derivades de l’apli-cació del pla, o la conveniència de modificar-ne el contingut per a adaptar-lo a les necessitats de les diferents etapes de la vida dels fills.

Article 233-10. Exercici de la guarda

1. La guarda s’ha d’exercir de la manera convinguda pels cònjuges en el pla de parentalitat, llevat que resulti perjudicial per als fills.

2. L’autoritat judicial, si no hi ha acord o si aquest no s’ha aprovat, ha de determinar la manera d’exer-cir la guarda, atenint-se al caràcter conjunt de les responsabilitats parentals, d’acord amb l’arti-cle 233-8.1. Tanmateix, l’autoritat judicial pot dis-posar que la guarda s’exerceixi de manera indivi-dual si convé més a l’interès del fill.

3. La manera d’exercir la guarda no altera el contingut de l’obligació d’aliments envers els fills comuns,

158 Llei 25/2010

si bé cal ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les des-peses que cadascun d’ells hagi assumit pagar di-rectament.

4. L’autoritat judicial, excepcionalment, pot encoma-nar la guarda als avis, a altres parents, a persones pròximes o, si no n’hi ha, a una institució idònia, a les quals es poden conferir funcions tutelars amb suspensió de la potestat parental.

Article 233-11. Criteris per a determinar el règim i la manera d’exercir la guarda

1. Per a determinar el règim i la manera d’exercir la guarda, cal tenir en compte les propostes de pla de parentalitat i, en particular, els criteris i les cir-cumstàncies següents ponderats conjuntament:

a) La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives.

b) L’aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d’acord amb llur edat.

c) L’actitud de cadascun dels progenitors per a co-operar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima es-tabilitat als fills, especialment per a garantir ade-quadament les relacions d’aquests amb tots dos progenitors.

d) El temps que cadascun dels progenitors havia de-dicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar.

e) L’opinió expressada pels fills.

Llei 25/2010 159

f) Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d’iniciar-se el procediment.

g) La situació dels domicilis dels progenitors, i els ho-raris i les activitats dels fills i dels progenitors.

2. En l’atribució de la guarda, no es poden separar els germans, llevat que les circumstàncies ho jus-tifiquin.

3. En interès dels fills, no es pot atribuir la guarda al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentèn-cia ferma per actes de violència familiar o mas-clista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes. En interès dels fills, tampoc no es pot atribuir la guarda al progenitor mentre hi hagi indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes.

Article 233-12. Relacions personals amb els avis i els germans

1. Si els cònjuges proposen un règim de relacions personals de llurs fills amb els avis i amb els ger-mans majors d’edat que no convisquin en la matei-xa llar, l’autoritat judicial el pot aprovar, amb l’audi-ència prèvia dels interessats i sempre que aquests donin el consentiment.

2. Les persones a qui s’hagi concedit el règim de relacions personals estan legitimades per a recla-mar-ne l’execució.

160 Llei 25/2010

Article 233-13. Supervisió de les relacions personals en situacions de risc

1. L’autoritat judicial pot adoptar, per raons fona-mentades, mesures perquè les relacions perso-nals del menor amb el progenitor que no exerceix la guarda o amb els avis, els germans o altres persones pròximes es desenvolupin en condi-cions que en garanteixin la seguretat i l’estabilitat emocional.

2. Si hi ha una situació de risc social o perill, es pot confiar la supervisió de la relació a la xarxa de ser-veis socials o a un punt de trobada familiar.

Secció tercera. Prestació compensatòria

Article 233-14. Prestació compensatòria

1. El cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a sol·licitar en el primer procés matrimonial una prestació com-pensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills, que és prioritari. En cas de nul·litat del matrimoni, hi té dret el cònjuge de bona fe, en les mateixes cir-cumstàncies.

2. Si un dels cònjuges mor abans que passi un any des de la separació de fet, l’altre, en els tres me-sos següents a la mort, pot reclamar als hereus el seu dret a la prestació compensatòria. La mateixa regla s’ha d’aplicar si el procediment matrimonial

Llei 25/2010 161

s’extingeix per la mort del cònjuge que l’hauria de pagar.

Article 233-15. Determinació de la prestació compensatòria

L’autoritat judicial, per a fixar la quantia i la durada de la prestació compensatòria, ha de valorar espe-cialment: a) La posició econòmica dels cònjuges, tenint en

compte, si escau, la compensació econòmica per raó de treball o les previsibles atribucions derivades de la liquidació del règim econòmic matrimonial.

b) La realització de tasques familiars o altres deci-sions preses en interès de la família durant la con-vivència, si això ha minvat la capacitat d’un dels cònjuges d’obtenir ingressos.

c) Les perspectives econòmiques previsibles dels còn-juges, tenint en compte llur edat i estat de salut i la manera com s’atribueix la guarda dels fills comuns.

d) La durada de la convivència. e) Les noves despeses familiars del deutor, si escau.

Article 233-16. Pactes sobre la prestació compensatòria

1. En previsió de ruptura matrimonial, hom pot pactar sobre la modalitat, la quantia, la durada i l’extinció de la prestació compensatòria, d’acord amb l’arti-cle 231-20

2. Els pactes de renúncia no incorporats a una pro-posta de conveni regulador no són eficaços en allò que comprometin la possibilitat d’atendre les necessitats bàsiques del cònjuge creditor.

162 Llei 25/2010

Article 233-17. Pagament de la prestació compensatòria

1. La prestació compensatòria es pot atribuir en for-ma de capital, sia en béns o en diners, o en forma de pensió. En cas de desacord, l’autoritat judicial ha d’emetre una resolució sobre la modalitat de pagament atenent les circumstàncies del cas i, es-pecialment, la composició del patrimoni i els recur-sos econòmics del cònjuge deutor.

2. En cas d’atribució en forma de capital, l’autoritat judicial, a petició del cònjuge deutor, pot ajornar el pagament o ordenar que es faci a terminis, amb un venciment màxim de tres anys i amb meritació de l’interès legal a comptar del reconeixement.

3. En cas d’atribució en forma de pensió, aquesta s’ha de pagar en diners i per mensualitats avança-des. A petició de part, es poden establir garanties i fixar criteris objectius i automàtics d’actualització de la quantia.

4. La prestació compensatòria en forma de pensió s’atorga per un període limitat, llevat que hi con-corrin circumstàncies excepcionals que justifiquin de fixar-la amb caràcter indefinit.

Article 233-18. Modificació de la prestació compensatòria

1. La prestació compensatòria fixada en forma de pensió només es pot modificar per a disminuir-ne l’import si millora la situació econòmica de qui la percep o empitjora la de qui la paga.

2. Per a determinar la capacitat econòmica del deu-tor, s’han de tenir en compte llurs noves despeses

Llei 25/2010 163

familiars i s’ha de donar prioritat al dret d’aliments de tots els seus fills.

Article 233-19. Extinció del dret a prestació compensatòria

1. El dret a la prestació compensatòria fixada en for-ma de pensió s’extingeix per les causes següents:

a) Per millora de la situació econòmica del creditor, si aquesta millora deixa de justificar la prestació, o per empitjorament de la situació econòmica de l’obligat al pagament, si aquest empitjorament jus-tifica l’extinció del dret.

b) Per matrimoni del creditor o per convivència marital amb una altra persona.

c) Per la mort del creditor. d) Pel venciment del termini pel qual es va establir. 2. El dret a la prestació compensatòria fixada en

forma de pensió no s’extingeix per la mort de l’obligat al pagament, encara que el creditor o els hereus del deutor en poden demanar la substi-tució pel pagament d’un capital, tenint en comp-te l’import i, si escau, la durada de la pensió, i també l’actiu hereditari líquid en el moment de la mort del deutor.

Secció quarta. Atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar

Article 233-20. Atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar

1. Els cònjuges poden acordar l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament a un

164 Llei 25/2010

d’ells, a fi de satisfer, en la part que escaigui, els aliments dels fills comuns que convisquin amb el benefi ciari de l’ús o la prestació compensatòria d’aquest. També poden acordar la distribució de l’ús de l’habitatge per períodes determinats.

2. Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, l’au-toritat judicial ha d’atribuir l’ús de l’habitatge fa-miliar, preferentment, al progenitor a qui corres-pongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta.

3. No obstant el que estableix l’apartat 2, l’autoritat judicial ha d’atribuir l’ús de l’habitatge familiar al cònjuge més necessitat en els casos següents:

a) Si la guarda dels fills queda compartida o distri-buïda entre els progenitors.

b) Si els cònjuges no tenen fills o aquests són majors d’edat.

c) Si malgrat correspondre-li l’ús de l’habitatge per raó de la guarda dels fills és previsible que la ne-cessitat del cònjuge es perllongui després d’arribar els fills a la majoria d’edat.

4. Excepcionalment, encara que hi hagi fills menors, l’autoritat judicial pot atribuir l’ús de l’habitatge fa-miliar al cònjuge que no en té la guarda si és el més necessitat i el cònjuge a qui correspon la guarda té mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.

5. L’atribució de l’ús de l’habitatge a un dels cònju-ges, en els casos dels apartats 3 i 4, s’ha de fer amb caràcter temporal i és susceptible de pròrro-ga, també temporal, si es mantenen les circums-tàn cies que la van motivar. La pròrroga s’ha de

Llei 25/2010 165

demanar, al més tard, sis mesos abans del venci-ment del termini fixat i s’ha de tramitar pel proce-diment establert per a la modificació de mesures defini tives.

6. L’autoritat judicial pot substituir l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar per la d’altres residències si són idònies per a satisfer la necessitat d’habitatge del cònjuge i els fills.

7. L’atribució de l’ús de l’habitatge, si aquest pertany en tot o en part al cònjuge que no n’és beneficiari, s’ha de ponderar com a contribució en espècie per a la fixació dels aliments dels fills i de la prestació compensatòria que eventualment meriti l’altre còn-juge.

Article 233-21. Exclusió i límits de l’atribució de l’ús de l’habitatge

1. L’autoritat judicial, a instància d’un dels cònjuges, pot excloure l’atribució de l’ús de l’habitatge fami-liar en qualsevol dels casos següents:

a) Si el cònjuge que seria beneficiari de l’ús per raó de la guarda dels fills té mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.

b) Si el cònjuge que hauria de cedir l’ús pot assumir i garantir suficientment el pagament de les pen sions d’aliments dels fills i, si escau, de la prestació com-pensatòria de l’altre cònjuge en una quantia que cobreixi a bastament les necessitats d’habitatge d’aquests.

2. Si els cònjuges posseeixen l’habitatge en virtut d’un títol diferent del de propietat, els efectes de l’atribució judicial del seu ús queden limitats pel

166 Llei 25/2010

que disposi el títol, d’acord amb la llei. Si els cònju-ges detenen l’habitatge familiar per tolerància d’un tercer, els efectes de l’atribució judicial del seu ús acaben quan aquest en reclama la restitució. Per a aquest cas, d’acord amb el que estableix l’arti-cle 233-7.2, la sentència pot ordenar l’adequació de les prestacions alimentàries o compensatòries pertinents.

3. En previsió de ruptura matrimonial, hom pot pac-tar sobre l’atribució o distribució de l’ús de l’habi-tatge i sobre les modalitats d’aquest ús. No són eficaços els pactes que perjudiquin l’interès dels fills, ni tampoc, si no s’han incorporat a un conve-ni regulador, els que comprometin les possibilitats d’atendre les necessitats bàsiques del cònjuge be-neficiari de l’ús.

Article 233-22. Publicitat del dret d’ús de l’habitatge

El dret d’ús de l’habitatge familiar atribuït al cònju-ge es pot inscriure o, si s’ha atribuït com a mesura provisional, anotar preventivament en el Registre de la Propietat.

Article 233-23. Obligacions per raó de l’habitatge

1. En cas d’atribució o distribució de l’ús de l’habitat-ge, les obligacions contretes per raó de la seva ad-quisició o millora, incloses les assegurances vincu-lades a aquesta finalitat, s’han de satisfer d’acord amb el que disposi el títol de constitució.

Llei 25/2010 167

2. Les despeses ordinàries de conservació, mante-niment i reparació de l’habitatge, incloses les de comunitat i subministraments, i els tributs i les ta-xes de meritació anual són a càrrec del cònjuge beneficiari del dret d’ús.

Article 233-24. Extinció del dret d’ús

1. El dret d’ús s’extingeix per les causes pactades entre els cònjuges i, si es va atribuir per raó de la guarda dels fills, per l’acabament de la guarda.

2. El dret d’ús, si es va atribuir amb caràcter temporal per raó de la necessitat del cònjuge, s’extingeix per les causes següents:

a) Per millora de la situació econòmica del cònjuge beneficiari de l’ús o per empitjorament de la situació econòmica de l’altre cònjuge, si això ho justi fica.

b) Per matrimoni o per convivència marital del cònju-ge beneficiari de l’ús amb una altra persona.

c) Per la mort del cònjuge beneficiari de l’ús. d) Pel venciment del termini pel qual es va establir o,

si s’escau, de la seva pròrroga. 3. Una vegada extingit el dret d’ús, el cònjuge que és

titular de l’habitatge en pot recuperar la possessió en execució de la sentència que hagi acordat el dret d’ús o de la resolució ferma sobre la durada o l’extinció d’aquest dret, i pot sol·licitar, si escau, la cancel·lació registral del dret d’ús.

Article 233-25. Actes dispositius sobre l’habitatge subjecte a dret d’ús

El propietari o titular de drets reals sobre l’habitatge familiar en pot disposar sense el consentiment del

168 Llei 25/2010

cònjuge que en tingui l’ús i sense autorització judi-cial, sens perjudici del dret d’ús.

Capítol IV. Convivència estable en parella


Article 234-1. Parella estable

Dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels casos següents: a) Si la convivència dura més de dos anys ininterrom-

puts. b) Si durant la convivència, tenen un fill comú. c) Si formalitzen la relació en escriptura pública.

Article 234-2. Requisits personals

No poden constituir una parella estable les perso-nes següents: a) Els menors d’edat no emancipats. b) Les persones relacionades per parentiu en línia

recta, o en línia col·lateral dins del segon grau. c) Les persones casades i no separades de fet. d) Les persones que convisquin en parella amb una

tercera persona.

Article 234-3. Règim durant la convivència

1. Les relacions de la parella estable es regulen ex-clusivament pels pactes dels convivents, mentre dura la convivència.

Llei 25/2010 169

2. En matèria de disposició de l’habitatge familiar, s’aplica el que estableix l’article 231-9.

3. Els convivents en parella estable poden adquirir conjuntament béns amb pacte de supervivència. En aquest cas, s’apliquen els articles 231-15 a 231-18, en matèria d’adquisicions oneroses amb pacte de supervivència.

Secció segona. Extinció de la parella estable


1. La parella estable s’extingeix per les causes se-güents:

a) Cessament de la convivència amb trencament de la comunitat de vida.

b) Mort o declaració de mort d’un dels convivents. c) Matrimoni de qualsevol dels convivents. d) Comú acord dels convivents formalitzat en una

escriptura pública. e) Voluntat d’un dels convivents notificada fefaent-

ment a l’altre. 2. L’extinció de la parella estable implica la revocació

dels consentiments i poders que qualsevol dels convivents hagi atorgat a favor de l’altre.

Article 234-5. Pactes en previsió del cessament de la convivència

En previsió del cessament de la convivència, els convi-vents poden pactar en escriptura pública els efectes de l’extinció de la parella estable. A aquests pactes se’ls aplica l’article 231-20.

170 Llei 25/2010

Article 234-6. Acords assolits després del cessament de la convivència

1. Després del cessament de la convivència, els con-vivents poden acordar els efectes de l’extinció de la parella estable.

2. En el cas d’acords assolits després del cessament de la convivència, els convivents de comú acord o un dels convivents amb el consentiment de l’altre poden sotmetre a l’aprovació de l’autoritat judicial una proposta de conveni que inclogui tots els efec-tes que l’extinció hagi de produir respecte als fills comuns i entre els convivents.

3. S’apliquen als acords inclosos en una proposta de conveni i als assolits fora de conveni els arti-cles 233-4 i 233-5, respectivament.

Secció tercera. Efectes de l’extinció de la parella estable

Article 234-7. Exercici de la guarda dels fills i relacions personals

En matèria d’exercici de la guarda dels fills i rela-cions personals, s’apliquen a la parella estable els articles 233-8 a 233-13.

Article 234-8. Atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar

1. Els convivents en parella estable poden acor-dar l’atribució a un d’ells de l’ús de l’habitatge familiar, amb el seu parament, per a satisfer en la part que sigui pertinent els aliments dels fills

Llei 25/2010 171

comuns que convisquin amb el beneficiari de l’ús o l’eventual prestació alimentària d’aquest.

2. Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, en el cas que els convivents tinguin fills comuns, l’auto-ritat judicial pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar, tenint en compte les circumstàncies del cas i se-guint les regles següents:

a) Preferentment, al membre de la parella a qui cor-respongui la guarda dels fills mentre duri aquesta.

b) Si la guarda dels fills és compartida o distribuïda entre ambdós membres de la parella, al que en tingui més necessitat.

3. L’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge, si aquest pertany en tot o en part al membre de la parella que no n’és beneficiari, ha d’ésser tinguda en compte per a la fixació dels aliments als fills i la prestació alimentària que eventualment meriti l’altre membre de la parella.

4. S’aplica a l’atribució o distribució de l’ús de l’habi-tatge el que estableixen l’article 233-20.6 i 7 i els articles 233-21 a 233-25.

Article 234-9. Compensació econòmica per raó de treball

1. Si un convivent ha treballat per a la casa substan-cialment més que l’altre o ha treballat per a l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient, té dret a una compensació econòmica per aques-ta dedicació sempre que en el moment del ces-sament de la convivència l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior, d’acord amb les regles de l’article 232-6.

172 Llei 25/2010

2. S’aplica a la compensació econòmica per raó de treball el que estableixen els articles 232-5 a 232-10.

Article 234-10. Prestació alimentària

1. Si la parella estable s’extingeix en vida dels con-vivents, qualsevol dels convivents pot reclamar a l’altre una prestació alimentària, si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en un dels casos següents:

a) Si la convivència ha minvat la capacitat del sol-licitant d’obtenir ingressos.

b) Si té la guarda de fills comuns, en circumstàncies en què la seva capacitat d’obtenir ingressos resti minvada.

2. Els pactes de renúncia a la prestació alimentària no són eficaços en allò que comprometin la possibi-litat d’atendre les necessitats bàsiques del convi-vent que té dret a demanar, llevat que hagin estat incorporats a una proposta de conveni presentada d’acord amb l’article 234-6.

3. Si un dels convivents mor abans que passi un any des de l’extinció de la parella estable, l’altre, en els tres mesos següents a la mort, pot reclamar als hereus el seu dret a la prestació alimentària. La mateixa regla s’ha d’aplicar si el procediment adre-çat a reclamar la prestació alimentària s’extingeix per la mort del convivent que l’hauria de pagar.

Article 234-11. Pagament de la prestació alimentària

1. La prestació alimentària es pot atribuir en forma de capital o en forma de pensió.

Llei 25/2010 173

2. Si no hi ha acord, l’autoritat judicial resol sobre la modalitat de pagament d’acord amb les regles de l’article 233-17.

3. La prestació alimentària en forma de pensió té ca-ràcter temporal, amb un màxim de tres anualitats, llevat que la prestació es fonamenti en la minva de la capacitat del creditor d’obtenir ingressos deri-vada de la guarda de fills comuns. En aquest cas, es pot atribuir mentre duri la guarda.

4. La prestació alimentària en forma de pensió es pot modificar en els termes de l’article 233-18.

Article 234-12. Extinció de la prestació alimentària fixada en forma de pensió

La prestació alimentària en forma de pensió s’extin-geix d’acord amb les regles de l’article 233-19.

Article 234-13. Exercici dels drets

Els drets a la compensació econòmica per raó de treball i a la prestació alimentària prescriuen en el termini d’un any a comptar de l’extinció de la parella estable i s’han de reclamar, si escau, en el mateix procediment en què es determinen els altres efectes de l’extinció de la parella estable.

Article 234-14. Efectes de l’extinció per mort

En cas d’extinció de la parella estable per mort d’un dels convivents, el supervivent té, a més de la com-pensació per raó de treball que eventualment li cor-respongui d’acord amb l’article 232-5.5, els drets vi-duals familiars que reconeixen els articles 231-30 i 231-31.

174 Llei 25/2010

Capítol V. La filiació


Article 235-1. Classes de filiació

La filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció.

Article 235-2. Efectes de la filiació

1. Tota filiació produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels efectes específics de la filiació adoptiva.

2. La filiació determina la potestat parental, els cog-noms, els aliments i els drets successoris i com-porta l’assumpció de responsabilitats parentals en-vers els fills menors i els altres efectes establerts per les lleis.

3. El pare i la mare poden establir de comú acord l’or-dre dels cognoms en la inscripció del naixement o de l’adopció del primer fill. Els fills, en arribar a la majoria d’edat o en emancipar-se, poden alterar l’ordre dels cognoms.

Secció segona. La filiació per naturalesa

Subsecció primera. Disposicions generals de la determinació de la filiació

Article 235-3. Determinació

La filiació per naturalesa, amb relació a la mare, re-sulta del naixement; amb relació al pare i la mare es pot establir pel reconeixement, pel consentiment a

Llei 25/2010 175

la fecundació assistida de la dona, per l’expedient registral o per sentència, i, únicament amb relació al pare, pel matrimoni amb la mare.

Article 235-4. Període legal de concepció

El període legal de concepció comprèn els primers cent vint dies del període de gestació, que es presu-meix d’un màxim de tres-cents dies, llevat que pro-ves concloents demostrin que el període de gestació ha durat més de tres-cents dies.

Subsecció segona. La determinació de la filiació matrimonial

Article 235-5. Paternitat matrimonial

1. Es tenen per fills del marit els nascuts després de la celebració del matrimoni i dins els tres-cents di-es següents a la separació, judicial o de fet, dels cònjuges o a la declaració de nul·litat o a la disso-lució del matrimoni.

2. Els fills nascuts després dels tres-cents dies se-güents a la separació judicial o de fet dels cònju-ges són matrimonials si es prova que han nascut a conseqüència de les relacions sexuals entre els cònjuges. La mateixa regla s’aplica en el cas de nul·litat o de dissolució del matrimoni si es prova que les relacions han tingut lloc abans de produir-se aquests efectes.

3. Si dins dels tres-cents dies següents a la dissolu-ció o a la nul·litat hi ha hagut un nou matrimoni de la mare, es presumeix que els nascuts després

176 Llei 25/2010

de la celebració d’aquest matrimoni són fills del segon marit.

Article 235-6. Concepció abans del matrimoni

1. Si el fill neix dins els cent vuitanta dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot deixar sense efecte la determinació de la filiació que re-sulta de l’article 235-5 declarant que en desconeix la paternitat. Aquesta declaració, que ha d’ésser autèntica, ha d’entrar en el Registre Civil en el ter-mini dels sis mesos següents al naixement.

2. El desconeixement de la paternitat no és eficaç en els casos següents:

a) Si el marit ha conegut l’embaràs abans de contreu-re matrimoni, llevat que la declaració a què fa re-ferència l’apartat 1 s’hagi fet amb el consentiment de la muller.

b) Si el marit ha admès la paternitat de qualsevol forma.

c) Si la mare demostra l’existència de relacions se-xuals amb el marit durant el període legal de la concepció.

Article 235-7. Naixement abans del matrimoni

1. Els fills comuns nascuts abans del matrimoni del pare i de la mare tenen, des de la data de la cele-bració d’aquest, la condició de matrimonials si la filiació queda determinada legalment.

2. La impugnació de la filiació a què fa referència l’apartat 1 es regeix per les regles de la filiació no matrimonial.

Llei 25/2010 177

Article 235-8. La fecundació assistida de la dona casada

1. Els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la muller, practicada amb el consen-timent exprés del cònjuge formalitzat en un docu-ment estès davant d’un centre autoritzat o en un document públic, són fills matrimonials del cònjuge que ha donat el consentiment.

2. En la fecundació assistida practicada després de la mort del marit amb gàmetes d’aquest, el nascut es té per fill seu si es compleixen les condicions següents:

a) Que consti fefaentment la voluntat expressa del marit per a la fecundació assistida després de la mort.

b) Que es limiti a un sol cas, comprès el part múltiple. c) Que el procés de fecundació s’iniciï en el termini

de 270 dies a partir de la mort del marit. L’autoritat judicial pot prorrogar aquest termini per una causa justa i per un temps màxim de 90 dies.

Subsecció tercera. La determinació de la filiació no matrimonial

Article 235-9. Establiment

1. La filiació no matrimonial es pot establir per: a) Reconeixement fet en testament o codicil, en es-

criptura pública o davant la persona encarregada del Registre Civil.

b) Resolució dictada en un expedient tramitat d’acord amb la legislació del Registre Civil.

c) Sentència ferma en un procediment civil o penal.

178 Llei 25/2010

d) Pel que fa a la mare, en la forma que la legislació del Registre Civil estableix per a la inscripció.

2. En el reconeixement fet en testament o escriptu-ra pública o davant la persona encarregada del Registre Civil no es pot manifestar la identitat de l’altre progenitor si no ha estat ja determinada le-galment. Aquesta regla no s’aplica al cas del re-coneixement del concebut i no nascut fet en tes-tament o escriptura pública.

Article 235-10. Presumpcions de paternitat

1. Es presumeix que és pare del fill no matrimonial: a) L’home amb el qual la mare ha conviscut en el pe-

ríode legal de la concepció. b) L’home amb el qual la mare ha mantingut relacions

sexuals en el període de la concepció. c) L’home que ha reconegut la paternitat tàcitament

o d’una manera diferent de la que estableix l’arti-cle 235-9.

2. Les presumpcions a què fa referència l’apartat 1 es poden destruir amb tota classe de proves en el judici corresponent.

Article 235-11. Capacitat per al reconeixement de la paternitat o la maternitat

1. Els majors de catorze anys tenen capacitat per al reconeixement de la paternitat. La mare té ca-pacitat per al reconeixement de la maternitat des que s’acrediti el fet del part, tingui l’edat que tin-gui. En ambdós casos, cal que tinguin capacitat natural.

Llei 25/2010 179

2. Per a la validesa del reconeixement fet per menors no emancipats o incapacitats, cal l’aprovació judi-cial, amb audiència del ministeri fiscal.

Article 235-12. Requisits del reconeixement de la paternitat o la maternitat

1. Per a l’eficàcia del reconeixement d’un fill no ma-trimonial major d’edat o menor emancipat, cal el seu consentiment exprés o tàcit.

2. El pare i la mare poden reclamar que es declari judicialment la paternitat o la maternitat no matri-monials encara que el fill hagi denegat el consen-timent a què fa referència l’apartat 1. La sentència que l’admeti ha de determinar la filiació sense cap altre efecte, llevat que es provi la raó que justifica el retard en el reconeixement.

3. Per a l’eficàcia del reconeixement d’una persona menor o incapacitada que no es faci en el termini fixat per a la inscripció del naixement, cal l’aprova-ció judicial, amb audiència del ministeri fiscal, del representant legal del menor i, si és conegut, de l’altre progenitor. La denegació de l’aprovació judi-cial no impedeix la reclamació de la filiació d’acord amb el que estableix l’apartat 2 i amb el mateix abast.

4. El reconeixement d’un fill ja mort només és eficaç si deixa descendents i els de grau més pròxim el consenten. Si els descendents són menors o inca-pacitats, cal l’aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal. La denegació de consentiment o d’aprovació judicial no impedeix la reclamació de

180 Llei 25/2010

la filiació d’acord amb el que estableix l’apartat 2 i amb el mateix abast.

Article 235-13. La fecundació assistida de la dona

1. Els fills nascuts de la fecundació assistida de la ma-re són fills de l’home o de la dona que l’ha consen-tida expressament en un document estès davant d’un centre autoritzat o en un document públic.

2. En la fecundació assistida després de la mort de l’home que convivia amb la mare, el nascut es con-sidera fill d’aquest si es compleixen les condicions que estableix l’article 235-8.2, en allò que hi sigui aplicable.

Article 235-14. Eficàcia limitada

1. Els efectes de la declaració de filiació es limiten a la mera determinació d’aquest estat, a petició dels fills majors d’edat o emancipats o del representant legal dels menors d’edat o incapacitats, en els ca-sos següents:

a) Si el progenitor ha estat condemnat per sentència ferma en un procediment penal per causa de les relacions que han donat lloc a la filiació.

b) Si la filiació reclamada ha estat declarada judicial-ment amb l’oposició del progenitor demandat.

c) Si el reconeixement s’ha fet amb mala fe o amb abús de dret.

2. La determinació de la filiació en els casos a què fa referència l’apartat 1 no produeix cap efecte civil a favor del progenitor, el qual està sempre obligat a vetllar pel fill i a prestar-li aliments.

Llei 25/2010 181

Subsecció quarta. Regles comunes a les accions de filiació

Article 235-15. Mitjans de prova

1. En l’exercici de les accions de filiació no cal la pre-sentació de cap principi de prova.

2. En els processos de filiació s’admet tota classe de proves, sens perjudici del que estableix l’arti-cle 235-28.2.

Article 235-16. Persones que intervenen en el procés

1. En tot procés de filiació han d’ésser demandades les persones la paternitat, la maternitat o la filiació de les quals sigui reclamada o estigui legalment determinada.

2. En el cas que una persona que hauria d’ésser de-mandada hagi mort, l’acció s’ha de dirigir contra els seus hereus.

3. En les accions de filiació, l’autoritat judicial pot no-menar un defensor judicial si el fill ha d’intervenir per mitjà d’un representant legal i ho justifica el seu interès.

Article 235-17. Mesures cautelars en el judici de filiació

Mentre dura el procediment de reclamació o d’im-pugnació de la filiació, l’autoritat judicial pot adoptar les mesures de protecció convenients sobre la per-sona i els béns del fill menor o incapacitat i, fins i tot, en cas de reclamació, pot acordar aliments provi-sionals a favor del fill.

182 Llei 25/2010

Article 235-18. Relacions sexuals de la mare amb altres homes

1. La prova de les relacions sexuals de la mare amb un home diferent del demandat durant el període legal de concepció no és suficient per a destruir les presumpcions de paternitat.

2. Si en el procés s’invoca l’excepció de relacions se-xuals de la mare amb homes diferents del deman-dat, se’ls pot cridar, a petició de part legitimada per a reclamar la paternitat, perquè intervinguin en el procés en qualitat de demandats.

3. Si, en aplicació del que estableix l’apartat 2, són demandats diversos homes, s’ha de declarar pa-re aquell la paternitat del qual resulti més versem-blant.

Article 235-19. Filiació contradictòria

1. La determinació de la filiació no té cap mena d’efec-te mentre n’hi hagi una altra de contradictòria.

2. No es pot reclamar una filiació que en contradigui una altra que s’hagi establert per sentència ferma.

Subsecció cinquena. La reclamació de la filiació

Article 235-20. Filiació matrimonial

1. El pare, la mare i els fills, per si mateixos o mit-jançant llurs representants legals, si escau, poden exercir l’acció de reclamació de la filiació matrimo-nial durant tota la vida. L’acció interposada pels fills pot ésser continuada per llurs descendents o hereus.

Llei 25/2010 183

2. Els descendents o els hereus dels fills poden exer-cir l’acció de reclamació de la filiació matrimonial, dins el temps que resti per a completar el termini de dos anys comptadors des del descobriment de les proves en les quals es fonamenta la reclamació.

3. Si quan el fill mor no han transcorregut quatre anys des de l’assoliment de la majoria d’edat o des de la recuperació de la plena capacitat, els descendents o els hereus del fill poden exercir o continuar l’ac-ció de reclamació de la filiació matrimonial, dins el temps que resti per a completar aquest termini, si és superior al de dos anys que fixa l’apartat 2.

Article 235-21. Filiació no matrimonial

1. Els fills per ells mateixos o per mitjà de llurs repre-sentants legals, si escau, poden exercir l’acció de reclamació de la filiació no matrimonial durant tota la vida. En els supòsits de l’article 235-20.2 i 3, els descendents o els hereus dels fills poden exercir o continuar l’acció, dins el temps que resti per a completar els terminis corresponents.

2. El pare i la mare poden exercir, durant tota la vida, l’acció de reclamació de paternitat o maternitat no matrimonial, en nom i interès propis, si no poden reconèixer els fills o si el reconeixement no ha es-tat eficaç per manca de consentiment dels fills o d’aprovació judicial.

Article 235-22. Acumulació de pretensions

L’exercici de l’acció de reclamació de filiació permet l’acumulació de l’acció d’impugnació de la filiació con-tradictòria. En aquest cas, l’acció d’impugnació és

184 Llei 25/2010

accessòria de la de reclamació i només pot ésser es-timada si s’estima també aquesta, llevat que la part demandant estigui legitimada per a exercir l’acció d’impugnació i aquesta no hagi caducat.

Subsecció sisena. La impugnació de la filiació

Article 235-23. Impugnació pel marit de la paternitat matrimonial

1. El marit pot exercir l’acció d’impugnació de la pa-ternitat matrimonial en el termini de dos anys a partir de la data en què conegui el naixement del fill o del descobriment de les proves en què fona-menta la impugnació.

2. L’acció d’impugnació es transmet als fills o des-cendents i als hereus del marit si aquest mor des-prés d’haver interposat l’acció o abans que fineixin els terminis que fixa l’apartat 1. En aquests casos, qualsevol d’ells pot exercir l’acció, dins el temps que resti per a completar els dits terminis.

3. Si el marit mor sense conèixer el naixement o les proves en què ha de fonamentar l’acció, el termini de dos anys es compta des de la data en què els conegui la persona legitimada per a impugnar.

Article 235-24. Impugnació per la mare de la paternitat matrimonial

La mare, en nom propi o en interès i representació del fill, si és menor o incapaç, pot impugnar la pater-nitat matrimonial durant el termini de dos anys a par-tir de la data del naixement del fill o del descobriment de les proves en què es fonamenta la impugnació.

Llei 25/2010 185

Article 235-25. Impugnació pel fill de la paternitat matrimonial

El fill pot exercir l’acció d’impugnació de la paterni-tat matrimonial dins dels dos anys següents a l’as-soliment de la majoria d’edat, a la recuperació de la plena capacitat o al descobriment de les proves en què fonamenta la impugnació.

Article 235-26. Impugnació de la paternitat no matrimonial

1. El pare, la mare i els fills per ells mateixos o per mitjà de llur representant legal poden exercir l’ac-ció d’impugnació de la paternitat no matrimonial en el termini de dos anys a partir de l’establiment d’aquesta paternitat o, si escau, des del moment en què es conegui aquest establiment o des de l’aparició de noves proves contràries a la pater-nitat.

2. En el cas del fill, l’acció caduca al cap de dos anys de l’assoliment de la majoria d’edat, de la recupe-ració de la plena capacitat o de l’aparició de les noves proves contràries a la paternitat. Durant la minoria d’edat o la incapacitat del fill, pot exercir l’acció la mare, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 235-24.

Article 235-27. Impugnació del reconeixement de la paternitat

1. L’acció d’impugnació del reconeixement de la pa-ternitat fet sense capacitat o per error, violència, intimidació o dol, correspon a qui l’ha atorgat i als seus representants legals.

186 Llei 25/2010

2. L’acció de nul·litat per manca de capacitat caduca al cap de dos anys de l’arribada a la majoria d’edat o de la recuperació de la capacitat. En cas de vici de la voluntat, l’acció caduca al cap de dos anys, que es compten, en cas d’error, des de l’atorga-ment del reconeixement de la paternitat, i en els altres casos, des que cessa el vici. Els fills, els des-cendents i els hereus de l’atorgant poden continuar l’acció de nul·litat, o exercir-la, si l’atorgant mor abans que hagin transcorregut els dos anys, durant el temps que resti per a completar aquest termini.

3. El que estableixen els apartats 1 i 2 s’aplica també al consentiment donat a la fecundació assistida de la dona.

4. El reconeixement de la paternitat fet en frau de llei és nul. L’acció de nul·litat és imprescriptible i pot ésser exercida pel ministeri fiscal o per qualsevol altra persona amb un interès directe i legítim.

Article 235-28. La prova en la impugnació de la paternitat

1. Perquè prosperi qualsevol acció d’impugnació de la paternitat matrimonial i no matrimonial, s’ha de provar d’una manera concloent que el presumpte pare no és progenitor de la persona la filiació de la qual s’impugna.

2. Si la filiació deriva de la fecundació assistida de la mare, l’acció d’impugnació no pot prosperar si la persona la paternitat o maternitat de la qual s’im-pugna va consentir la fecundació d’acord amb els articles 235-8 o 235-13, i tampoc, en cap cas, si és progenitor biològic del fill.

Llei 25/2010 187

Article 235-29. Impugnació de la maternitat

1. Els fills, per ells mateixos o per mitjà de llurs repre-sentants legals, poden exercir l’acció d’impugna-ció de la maternitat durant tota la vida si proven la suposició de part o que no és certa la identitat del fill. També la pot exercir la mare en el termini de dos anys des del coneixement de les proves que fonamenten la impugnació.

2. L’acció d’impugnació es transmet als fills o des-cendents i als hereus de la mare si aquesta mor després d’haver interposat l’acció o abans que fi-neixin els terminis que fixa l’apartat 1. En aquests casos, qualsevol d’ells pot exercir l’acció, dins el temps que resti per a completar els dits terminis.

3. Si la mare mor sense conèixer les proves en què ha de fonamentar l’acció, els dos anys es compten des de la data en què la persona legitimada per a impugnar la maternitat les coneix.

Secció tercera. La filiació adoptiva

Subsecció primera. Condicions requerides per a l’adopció

Article 235-30. Requisits personals per a adoptar

1. Per a poder adoptar hom ha de complir els requi-sits següents:

a) Tenir plena capacitat d’obrar. b) Ésser major de vint-i-cinc anys, llevat que es tracti

de l’adopció del fill del cònjuge o de la parella esta-ble o de parents orfes, i tenir com a mínim catorze anys més que la persona adoptada.

188 Llei 25/2010

2. L’adopció per més d’una persona només s’admet en el cas dels cònjuges o dels membres d’una pa-rella estable. En aquests casos, n’hi ha prou que un dels adoptants hagi complert vint-i-cinc anys.

Article 235-31. Prohibicions per a adoptar

1. No poden adoptar les persones que hagin estat suspeses o privades de la potestat o les que hagin estat remogudes d’un càrrec tutelar mentre esti-guin en aquesta situació.

2. No es poden adoptar les persones següents: a) Els descendents. b) Els germans. c) Els parents en segon grau de la línia col·lateral

per afinitat, mentre dura el matrimoni que origina aquest parentiu.

Article 235-32. Adopció de menors d’edat

1. Es poden adoptar els menors d’edat desempa-rats que estan en situació d’acolliment preadoptiu. També es poden adoptar els menors següents:

a) Els fills del cònjuge o de la persona amb qui l’adop-tant conviu en parella estable. En aquests casos, l’adopció requereix que la filiació no estigui deter-minada legalment respecte a l’altre progenitor, o que aquest hagi mort, estigui privat de la potestat, estigui sotmès a una causa de privació de la po-testat o hi hagi donat l’assentiment.

b) Els orfes que són parents de l’adoptant fins al quart grau de consanguinitat o afinitat.

c) Les persones tutelades per qui vol adoptar, un cop aprovat el compte final de la tutela.

Llei 25/2010 189

2. Es poden adoptar els menors desemparats que es-tiguin en acolliment simple dels que volen adoptar, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn dels menors a llur família, perquè es pro-dueix alguna de les circumstàncies de l’acolliment preadoptiu o d’altres que en fan impossible el retorn.

3. Es pot constituir l’adopció, encara que l’adoptant o un dels adoptants hagi mort, si ha donat el con-sentiment a l’adopció davant l’autoritat judicial o bé en testament, codicil o escriptura pública.

4. En cas de mort de l’adoptant individual o, si és adopció conjunta, d’ambdós adoptants, és possi-ble un nou procediment d’adopció de la persona que estava en procés d’ésser adoptada.

Article 235-33. Adopció de persones majors d’edat

Només es pot adoptar una persona major d’edat o una persona emancipada si ha conviscut ininterrom-pudament amb l’adoptant des d’abans d’haver com-plert catorze anys o si ha estat en situació d’aco-lliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors a l’assoliment de la majoria d’edat o a l’emancipació, i hi ha continuat convivint sense interrupció.

Subsecció segona. L’acolliment preadoptiu

Article 235-34. La mesura d’acolliment preadoptiu

1. L’entitat pública competent ha d’acordar la mesura d’acolliment preadoptiu, com a pas previ a l’adop-ció, en els casos següents:

190 Llei 25/2010

a) Si no és possible el retorn del menor a la seva fa-mília d’origen i el més favorable al seu interès és la plena integració en una altra família mitjançant l’adopció.

b) Si els progenitors o els tutors ho sol·liciten a l’en-titat pública competent i abandonen els drets i els deures inherents a llur condició.

2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, s’entén que no és factible el retorn del menor a la seva fa-mília biològica si aquest retorn requereix el trans-curs d’un període durant el qual es pot produir un major deteriorament psicosocial en el desenvolu-pament evolutiu del menor.

3. Una vegada acordada la mesura d’acolliment pre-adoptiu, s’han de suspendre les visites i les relaci-ons del menor amb la família biològica, per a acon-seguir que s’integri millor en la família acollidora, si convé a l’interès del menor.

4. Les persones acollidores tenen els deures de vet-llar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. A aquest efecte, assumeixen plenament les respon-sabilitats parentals i les facultats que en deriven. Aquestes funcions s’han d’exercir sota la supervi-sió de l’entitat competent, que ha de facilitar l’as-sessorament necessari.

Article 235-35. Resolució d’acolliment

L’acolliment preadoptiu s’ha d’acordar per mitjà d’una resolució de l’entitat pública competent en el termini i amb els requisits i el procediment que estableix la legislació sobre la infància i l’adolescència.

Llei 25/2010 191

Article 235-36. Cessament de l’acolliment preadoptiu

1. L’acolliment preadoptiu cessa per les causes se-güents:

a) Adopció de la persona acollida. b) Mort, incapacitat o voluntat de la persona o les

persones acollidores. c) Sol·licitud de la persona acollida, si ha complert

dotze anys. d) Decisió de l’entitat pública competent fonamenta-

da en un informe de seguiment desfavorable. 2. El cessament de l’acolliment per les causes a què

fa referència l’apartat 1.b, c i d determina l’adop-ció de la mesura de protecció que més escaigui en benefici del menor.

Article 235-37. Confidencialitat de les dades

Les persones que intervenen en la constitució de l’acolliment preadoptiu o de l’adopció, tant si pres-ten serveis en l’entitat pública competent o en les institucions col·laboradores com si no n’hi presten, estan obligades a guardar secret de la informació que n’obtinguin i de les dades de filiació dels acollits o adoptats, i han d’evitar, especialment, que la família d’origen conegui l’acollidora o l’adoptiva.

Article 235-38. Proposta d’adopció

1. Per a iniciar el procediment d’adopció, cal la pro-posta prèvia de l’entitat pública competent, ex-cepte en els casos a què fan referència l’article 235-32.1.a, b i c i l’article 235-33.

192 Llei 25/2010

2. En la proposta d’adopció s’han de fer constar, de-gudament acreditades, les dades següents:

a) La idoneïtat raonada de la persona o les persones que volen adoptar ateses llurs condicions perso-nals, socials, familiars i econòmiques i llur aptitud educadora.

b) El darrer domicili, si és conegut, dels progenitors, dels tutors o dels guardadors de l’adoptat.

Subsecció tercera. Constitució de l’adopció

Article 235-39. Constitució per resolució judicial

L’adopció s’ha de constituir per mitjà d’una resolu-ció judicial motivada, d’acord amb el que estableix aquesta secció i tenint en compte l’interès de l’a-doptat.

Article 235-40. Consentiment a l’adopció

Els adoptants i l’adoptat, si ha complert dotze anys, han de donar el consentiment a l’adopció davant l’au-toritat judicial.

Article 235-41. Assentiment a l’adopció

1. Han de donar l’assentiment a l’adopció, si no es-tan impossibilitades per a fer-ho, les persones se-güents:

a) El cònjuge de l’adoptant, excepte en el cas de se-paració judicial o de fet, o la persona amb qui l’a-doptant conviu en parella estable.

b) Els progenitors de l’adoptat, llevat que estiguin privats legalment de la potestat o incorrin en una

Llei 25/2010 193

causa de privació d’aquesta, o, en el cas d’acolli-ment preadoptiu, que la resolució que el va acor-dar hagi esdevingut ferma.

2. L’assentiment s’ha de donar davant l’autoritat judi-cial. La mare no el pot donar fins que hagin passat sis setmanes del part.

3. L’assentiment dels progenitors no es pot referir a una persona determinada, llevat del cas excep-cional que una causa raonable ho justifiqui.

Article 235-42. Concurrència de causa de privació de la potestat

1. La concurrència d’una causa de privació de la po-testat, en un dels progenitors o en ambdós, a què fa referència l’article 235-41.1.b, s’ha d’apreciar en el mateix procediment d’adopció, mitjançant una resolució motivada.

2. L’autoritat judicial, suspenent la tramitació de l’ex-pedient, ha d’assabentar les persones que incorrin en una causa de privació de la potestat dels efectes de la resolució i ha d’assenyalar el termini que consi-deri necessari, no inferior a vint dies, perquè puguin comparèixer i al·legar allò que estimin més conve-nient en defensa de llur dret, seguint els tràmits del judici verbal.

Article 235-43. Persones que han d’ésser escoltades

L’autoritat judicial ha d’escoltar en la tramitació de l’expedient d’adopció les persones següents: a) Els progenitors dels majors d’edat o dels menors

emancipats i les persones de les quals no cal l’as-

194 Llei 25/2010

sentiment, llevat dels que estan privats de la po-testat parental.

b) Els tutors, els curadors o els guardadors de fet de l’adoptat.

c) L’adoptat menor de dotze anys, si té prou conei-xement.

d) Els fills dels adoptants, si els dits fills i adoptants conviuen, i, si escau, els fills de l’adoptat, si tenen prou coneixement i és possible.

Subsecció quarta. Adopció i acolliment internacionals

Article 235-44. Adopció internacional de menors

1. L’adopció i l’acolliment internacionals han de res-pectar els principis dels convenis de drets fona-mentals relatius als infants, les normes convencio-nals i les normes de dret internacional privat que siguin aplicables.

2. En l’adopció i l’acolliment internacionals s’ha de garantir:

a) Que hi intervé una autoritat competent. b) Que es respecta el principi de subsidiarietat de

l’adopció internacional. c) Que l’adopció o l’acolliment responen a l’interès

del menor. d) Que el menor pot ésser adoptat. e) Que els consentiments requerits es donen lliure-

ment, sense rebre cap mena de contraprestació, coneixent les conseqüències i els efectes que en deriven, especialment pel que fa al trencament de-

Llei 25/2010 195

finitiu, en el cas de l’adopció, de tot vincle jurídic amb la família d’origen.

f) Que l’adopció o l’acolliment no comporten un be-nefici material indegut per a les persones respon-sables del menor o per a qualsevol altra persona.

g) Que el menor, si té prou coneixement, és escoltat. 3. No es poden iniciar tràmits per a adoptar menors

en països en situació de conflicte bèl·lic o desastre natural.

4. L’autoritat judicial pot disposar, de manera excep-cional, respecte a menors als països d’origen dels quals no existeixi l’adopció ni cap altra institució equivalent, la constitució de l’adopció en aquelles situacions anàlogues a l’acolliment o a la tutela, constituïdes a l’estranger amb finalitat protecto-ra permanent. Són requisits imprescindibles que la constitució de l’adopció sigui necessària per a l’interès del menor, que ho permetin les normes de dret internacional privat aplicables i que l’enti-tat pública competent de la residència de la família emeti el certificat d’idoneïtat respecte a la perso-na o les persones que el tenen confiat i sol·liciten l’adopció.

Article 235-45. Tramitació de l’adopció per l’entitat pública

1. L’entitat pública competent només ha de tramitar les adopcions de menors originaris dels països en els quals quedi suficientment garantit el respecte als principis i a les normes de l’adopció interna-cional i la intervenció deguda de llurs organismes administratius i judicials.

196 Llei 25/2010

2. Per a garantir el ple respecte als drets dels me-nors, en el cas d’adopcions internacionals, l’en-titat pública competent exerceix les funcions se-güents:

a) Adoptar mesures per a evitar lucres indeguts i impedir pràctiques contràries a l’interès del me-nor.

b) Reunir i conservar la informació relativa als adop-tats i a llurs orígens i garantir-ne l’accés si la llei ho permet.

c) Facilitar i seguir els procediments d’adopció. d) Assessorar sobre l’adopció i, si cal i en la mesura

permesa per la llei, fer el seguiment de les adop-cions, si ho exigeix el país d’origen de la persona que es vol adoptar.

e) Seleccionar les persones i les famílies sol·licitants tot valorant-ne la idoneïtat d’acord amb els criteris i els processos que més afavoreixin l’èxit del procés adoptiu.

f) Determinar el perfil del menor en concordança amb el de la persona o la família adoptant, per a facilitar l’encaix del menor i l’èxit de l’adopció.

Article 235-46. Funcions d’intermediació

Només pot intervenir amb funcions d’intermediació per a l’adopció internacional l’entitat pública com-petent de la Generalitat. No obstant això, la Gene-ralitat pot acreditar entitats col·laboradores per a l’exercici d’aquestes funcions en els termes i amb el compliment dels requisits que s’estableixin per reglament. En tot cas, aquestes entitats no han de tenir ànim de lucre, han d’estar legalment cons-

Llei 25/2010 197

tituïdes, han de tenir com a finalitat la protecció dels menors i han de defensar l’interès primordial del menor per damunt de cap altre, d’acord amb les normes de dret internacional aplicables. A més, s’han de sotmetre a les directrius, la inspecció i el control de l’entitat pública competent.

Subsecció cinquena. Efectes específics de la filiació adoptiva

Article 235-47. Efectes específics de l’adopció

1. L’adopció origina relacions de parentiu entre l’a-doptant i la seva família i l’adoptat i els seus des-cendents, i produeix els mateixos efectes que la filiació per naturalesa.

2. L’adopció extingeix el parentiu entre l’adoptat i la seva família d’origen, llevat dels casos a què fa referència l’article 235-32.1.a i b, en què es manté el parentiu respecte a la branca familiar del pro-genitor o els progenitors substituïts.

3. Els vincles de l’adoptat amb la seva família d’ori-gen es mantenen només en els casos que esta-bleix la llei i, especialment, als efectes dels impe-diments per a contreure matrimoni i en els casos en què es mantenen els drets successoris.

4. L’autoritat judicial, excepcionalment, a propos-ta de l’entitat pública competent o del minis-teri fiscal, pot disposar que es mantinguin les relacions personals de l’adoptat amb la família d’origen en els supòsits a què fa referència l’ar-ticle 235-44.4 o si hi ha vincles afectius el tren-

198 Llei 25/2010

cament dels quals sigui greument perjudicial per a l’interès del menor.

Article 235-48. Cognoms de l’adoptat

1. La persona que és adoptada per dues persones conjuntament porta els cognoms dels adoptants en l’ordre establert per a llur primer fill comú o, si no en tenen, en l’ordre que acordin o en el que disposa la llei. Si els adoptants són del mateix se-xe i no tenen cap fill comú ni acorden l’ordre dels cognoms, l’autoritat judicial l’ha de decidir dins el procediment d’adopció.

2. La persona que és adoptada per una sola perso-na porta els cognoms de l’adoptant, excepte en el supòsit a què fa referència l’article 235-32.1.a, en què conserva el cognom del progenitor d’origen i s’apliquen les normes de l’apartat 1. Tanmateix, aquest progenitor i l’adoptant poden sol·licitar de comú acord que l’adoptat conservi els dos cog-noms d’origen com un sol cognom, unint-los amb un guionet i col·locant en primer lloc el del pro-genitor supervivent. En aquest cas, l’adoptat ha de portar aquest cognom juntament amb el de l’adoptant. Per a dur a terme aquesta unió, cal que el progenitor d’origen substituït per l’adopció hagi mort i que l’adoptat, si ha complert els dotze anys, ho consenti.

3. L’ordre dels cognoms de la persona adoptada per una sola persona es pot invertir a petició d’aquesta en el moment de l’adopció. L’ordre establert per al primer fill regeix per als següents.

Llei 25/2010 199

4. L’adoptat major d’edat o emancipat pot conservar els cognoms d’origen si ho sol·licita en el moment de l’adopció.

5. En els supòsits d’elecció, petició d’inversió o con-servació dels cognoms a què fa referència aquest article, la part dispositiva de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció ha d’establir expressament els cognoms de l’adoptat.

Article 235-49. Dret a la informació sobre el propi origen

1. L’adoptat té dret a ésser informat sobre el seu ori-gen.

2. L’adoptat, a partir de l’assoliment de la majoria d’edat o de l’emancipació, pot exercir les accions que condueixin a esbrinar la identitat dels seus progenitors biològics, la qual cosa no afecta la fi-liació adoptiva.

3. Les administracions públiques han de facilitar a l’adoptat, si les demana, les dades que tinguin sobre la seva filiació biològica. Amb aquesta fi-nalitat, s’ha d’iniciar un procediment confidencial de mediació, previ a la revelació, en el marc del qual tant l’adoptat com el seu pare i la seva mare biològics han d’ésser informats de les respectives circumstàncies familiars i socials i de l’actitud ma-nifestada per l’altra part amb relació a la possible trobada.

4. L’adoptat pot sol·licitar, en interès de la seva salut, les dades biogenètiques dels seus progenitors. També ho poden fer els adoptants mentre l’adop-tat és menor d’edat.

200 Llei 25/2010

5. Els drets que reconeixen els apartats 2 i 3 s’han d’exercir sense detriment del deure de reserva de les actuacions.

Article 235-50. Obligació d’informar el fill adoptat sobre l’adopció

Els adoptants han de fer saber al fill que el van adop-tar, tan aviat com aquest tingui prou maduresa o, al més tard, quan compleixi dotze anys, llevat que aquesta informació sigui contrària a l’interès supe-rior del menor.

Subsecció sisena. Extinció

Article 235-51. Irrevocabilitat i impugnació

1. L’adopció és irrevocable. 2. L’autoritat judicial pot establir l’extinció de l’adopció

en interès de l’adoptat en els casos següents: a) Si els progenitors no han intervingut, d’acord amb la

llei, en l’expedient d’adopció per una causa que no els és imputable i impugnen l’adopció en el termini de dos anys a partir del moment en què es constitueix.

b) Si es produeixen les causes que la llei estableix per a la revisió de les sentències fermes.

Article 235-52. Efectes de l’extinció

1. L’extinció de l’adopció comporta el restabliment de la filiació per naturalesa. L’autoritat judicial pot acordar restablir la filiació només del progenitor que ha exercit l’acció.

2. Els efectes patrimonials de l’adopció produïts amb anterioritat es mantenen.

Llei 25/2010 201

Capítol VI. Potestat parental


Article 236-1. Titulars de la potestat parental

Els progenitors, per a complir les responsabilitats parentals, tenen la potestat respecte als fills menors no emancipats. La potestat parental es pot esten-dre als fills majors d’edat incapacitats prorrogant-la o rehabilitant-la.

Article 236-2. Exercici de la potestat parental

La potestat parental és una funció inexcusable que, en el marc de l’interès general de la família, s’exer-ceix personalment en interès dels fills, d’acord amb llur personalitat i per a facilitar-ne el ple desenvolu-pament.

Article 236-3. Intervenció judicial

1. L’autoritat judicial, en qualsevol procediment, pot adoptar les mesures que estimi necessàries per a evitar qualsevol perjudici personal o patrimonial als fills en potestat. A aquest efecte, pot limitar les facultats dels progenitors, exigir-los la prestació de garanties i, fins i tot, nomenar un administrador judicial.

2. L’autoritat judicial pot adoptar les mesures a què fa referència l’apartat 1 d’ofici o a instància dels ma-teixos fills, dels progenitors, encara que no tinguin l’exercici de la potestat, dels altres parents dels fills fins al quart grau per consanguinitat o segon per afinitat i del ministeri fiscal.

202 Llei 25/2010

Article 236-4. Relacions personals

1. Els fills i els progenitors, encara que aquests no tinguin l’exercici de la potestat, tenen dret a rela-cionar-se personalment, llevat que els primers hagin estat adoptats o que la llei o una resolució judicial o administrativa, en el cas dels menors de-semparats, disposin una altra cosa.

2. Els fills tenen dret a relacionar-se amb els avis, els germans i altres persones pròximes, i tots aquests tenen també el dret de relacionar-se amb els fills. Els progenitors han de facilitar aquestes relacions i només les poden impedir si hi ha una causa justa.

3. La pretensió per a fer efectius els drets a què fa re-ferència aquest article s’ha de substanciar, sempre que no escaigui fer-ho en un procediment matrimo-nial, pels tràmits del procediment especial sobre guarda de menors. L’autoritat judicial pot adoptar, en tot cas, les mesures necessàries per a garantir l’efectivitat d’aquestes relacions personals.

Article 236-5. Denegació, suspensió i modificació de les relacions personals

1. L’autoritat judicial pot denegar o suspendre el dret dels progenitors o de les altres persones a què fa referència l’article 236-4.2 a tenir relacions per-sonals amb els fills, i també en pot variar les mo-dalitats d’exercici, si incompleixen llurs deures o si la relació pot perjudicar l’interès dels fills o hi ha una altra causa justa. Hi ha causa justa si els fills pateixen abusos sexuals o maltractament físic o psíquic, o són víctimes directes o indirectes de vio lència familiar o masclista.

Llei 25/2010 203

2. L’entitat pública competent pot determinar com s’han de fer efectives les relacions personals amb els menors desemparats i, fins i tot, suspendre-les si convé a l’interès del menor.

Article 236-6. Privació de la potestat parental

1. Els progenitors poden ésser privats de la titularitat de la potestat parental per incompliment greu o reiterat de llurs deures. Hi ha incompliment greu si el fill menor o incapacitat pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics, o si és vícti-ma directa o indirecta de violència familiar o mas-clista.

2. Hi ha causa de privació de la potestat parental so-bre el menor desemparat si els progenitors, sense un motiu suficient que ho justifiqui, no manifesten interès pel menor o incompleixen el règim de rela-cions personals durant sis mesos.

3. La privació de la potestat parental s’ha de decretar en un procés civil o penal i és efectiva des que la sentència esdevé ferma, sens perjudici que es pu-gui acordar cautelarment de suspendre’n l’exercici.

4. Estan legitimades per a demanar la privació de la potestat parental les persones a què fa referència l’article 236-3.2 i, en el cas dels menors desem-parats, l’entitat pública competent.

5. Si s’ha sol·licitat en la demanda, es pot constituir la tutela ordinària en el mateix procediment de pri-vació de potestat parental, amb l’audiència prèvia de les persones legalment obligades a promou-re’n la constitució.

204 Llei 25/2010

6. La privació de la potestat no eximeix els progeni-tors de complir l’obligació de fer tot el que calgui per a assistir els fills ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.

Article 236-7. Recuperació de la potestat parental

L’autoritat judicial ha de disposar, si l’interès dels fills ho aconsella, la recuperació de la titularitat i, si es-cau, de l’exercici de la potestat parental, si ha cessat la causa que n’havia motivat la privació.

Secció segona. L’exercici de la potestat parental

Article 236-8. Exercici conjunt de la potestat parental

1. Els progenitors exerceixen la potestat parental respecte als fills conjuntament, llevat que acordin una altra modalitat d’exercici o que les lleis o l’au-toritat judicial disposin una altra cosa.

2. En l’exercici conjunt de la potestat parental s’apli-quen les regles següents:

a) En els actes d’administració ordinària i respecte a tercers de bona fe, es presumeix que cada pro-genitor actua amb el consentiment de l’altre.

b) En els actes d’administració extraordinària, els progenitors han d’actuar conjuntament o bé, si ho fan individualment, amb el consentiment ex-prés de l’altre. Són actes d’administració extra-ordinària els que requereixen l’autorització judi-cial.

Llei 25/2010 205

c) En els actes de necessitat urgent i en els que, d’acord amb l’ús social o les circumstàncies fami-liars, normalment fa una persona sola, qualsevol dels progenitors pot actuar indistintament.

Article 236-9. Exercici de la potestat parental amb distribució de funcions o individual amb consentiment de l’altre progenitor

1. Els progenitors poden acordar que un d’ells exer-ceixi la potestat parental amb el consentiment de l’altre o que l’exerceixin ambdós amb distribució de funcions.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, els progeni-tors es poden atorgar poders de caràcter general o especial, revocables en tot moment. Els poders de caràcter general s’han d’atorgar en escriptura pública i s’han de revocar mitjançant una notifica-ció notarial.

Article 236-10. Exercici exclusiu de la potestat parental

La potestat parental és exercida exclusivament per un dels progenitors en els casos d’impossibilitat, ab-sència o incapacitat de l’altre, llevat que la sentència d’incapacitació estableixi una altra cosa, i en el cas que l’autoritat judicial ho disposi en interès dels fills.

Article 236-11. Exercici de la potestat parental en cas de vida separada dels progenitors

1. Si els progenitors viuen separats, poden acordar mantenir l’exercici conjunt de la potestat paren-tal, delegar-ne l’exercici a un d’ells o distribuir-se’n

206 Llei 25/2010

les funcions d’acord amb el que estableix l’arti-cle 236-9.1.

2. Els progenitors poden sotmetre els acords a què fa referència l’apartat 1, i també el pla de parenta-litat que hagin convingut, a aprovació judicial. Els acords han d’ésser aprovats sempre que no siguin perjudicials per als fills, atesos, en la mesura que escaiguin, els criteris per a l’atribució de la guarda que fixa l’article 233-11. Els acords són executius des del moment en què s’aproven.

3. Els acords de delegació o distribució, si no han estat incorporats a un conveni regulador aprovat judicialment, s’han de formalitzar en escriptura pública i es poden revocar en qualsevol moment mitjançant una notificació notarial.

4. En cas de desacord sobre l’exercici de la potestat parental, qualsevol dels progenitors pot recórrer a l’autoritat judicial, que ha de decidir havent escol-tat l’altre progenitor i els fills que hagin complert dotze anys o que, tenint-ne menys, tinguin prou coneixement.

5. Les obligacions de guarda corresponen al pro-genitor que en cada moment tingui els fills amb ell, sia perquè de fet o de dret hi resideixin habi-tualment, sia perquè estiguin en companyia seva a conseqüència del règim de relacions personals que s’hagi establert.

6. El progenitor que exerceix la potestat parental, lle-vat que l’autoritat judicial disposi una altra cosa, necessita el consentiment exprés o tàcit de l’al-tre per a decidir el tipus d’ensenyament dels fills, per a variar-ne el domicili si això els aparta de llur

Llei 25/2010 207

entorn habitual i per a fer actes d’administració extraordinària de llurs béns. S’entén que el con-sentiment s’ha conferit tàcitament si ha vençut el termini de trenta dies des de la notificació, degu-dament acreditada, que s’hagi fet per a obtenir-lo i el progenitor que no exerceix la potestat no ha plantejat el desacord segons el que estableix l’ar-ticle 236-13.

Article 236-12. Deure d’informació

1. Si l’exercici de la potestat parental ha estat atribuït a un dels progenitors o distribuït entre ambdós, el progenitor que l’estigui exercint ha d’informar l’altre immediatament dels fets rellevants que s’es-devinguin en la cura del fill i en l’administració del seu patrimoni i, amb caràcter ordinari, almenys cada tres mesos.

2. El progenitor amb qui està el fill té el mateix deure d’informació a què fa referència l’apartat 1 amb relació als fets esdevinguts mentre es fa efectiu el règim establert de relacions personals.

Article 236-13. Desacords

1. En cas de desacord ocasional en l’exercici de la potestat parental, l’autoritat judicial, a instància de qualsevol dels progenitors, ha d’atribuir la facultat de decidir a un d’ells.

2. Si els desacords són reiterats o es produeix qual-sevol causa que dificulti greument l’exercici con-junt de la potestat parental, l’autoritat judicial pot atribuir totalment o parcialment l’exercici de la po-testat als progenitors separadament o distribuir-ne

208 Llei 25/2010

entre ells les funcions de manera temporal, per un termini màxim de dos anys.

3. En els procediments que se substancien per raó de desacords en l’exercici de la potestat parental, els progenitors poden sotmetre les discrepàncies a mediació. Així mateix, l’autoritat judicial els pot remetre a una sessió informativa amb la mateixa finalitat.

Article 236-14. Facultats del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor

1. El cònjuge o convivent en parella estable del pro-genitor que en cada moment té la guarda del fill té dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la seva vida diària.

2. En cas de desacord entre el progenitor i el seu cònjuge o convivent en parella estable preval el criteri del progenitor.

3. En cas de risc imminent per al menor, el cònjuge o el convivent en parella estable del progenitor que té la guarda del fill pot adoptar les mesures necessàries per al benestar del fill, de la qual cosa ha d’informar sense demora el seu cònjuge o con-vivent. Aquest n’ha d’informar l’altre progenitor.

Article 236-15. Atribució de la guarda del fill en cas de mort del cònjuge o convivent en parella estable

1. Si mor el progenitor que tenia atribuïda la guarda de manera exclusiva, l’altre progenitor la recupera.

2. L’autoritat judicial, amb l’informe del ministeri fiscal, pot atribuir excepcionalment la guarda i les altres

Llei 25/2010 209

responsabilitats parentals al cònjuge o convivent en parella estable del progenitor difunt si l’interès del fill ho requereix i es compleixen els requisits següents:

a) Que el cònjuge o convivent del progenitor difunt hagi conviscut amb el menor.

b) Que s’escolti l’altre progenitor i el menor d’acord amb el que estableix l’article 211-6.2.

3. El cònjuge o convivent del progenitor difunt a qui no correspongui la guarda d’acord amb l’apartat 2, si l’interès del fill ho justifica, pot demanar a l’au-toritat judicial que li atribueixi un règim de relació, sempre que hagi conviscut amb el menor durant els dos darrers anys.

Article 236-16. Progenitors menors

1. El pare o la mare menors necessiten, per a exercir la potestat, l’assistència dels progenitors respec-tius o d’aquell dels dos que tingui l’exercici de la potestat parental o, si manquen aquests, de llur tutor o llur curador.

2. No cal l’assistència a què fa referència l’apartat 1 en els casos següents:

a) Si el pare o la mare menor és casat amb una per-sona major d’edat, respecte als fills comuns.

b) Si el pare o la mare menor està emancipat i té al-menys setze anys.

3. En els casos de desacord entre les persones que han de donar l’assistència o entre aquestes i el menor titular de la potestat parental, i també en el cas d’impossibilitat de prestació de l’assistència, es requereix l’autorització judicial.

210 Llei 25/2010

Secció tercera. El contingut de la potestat parental

Article 236-17. Relacions entre pares i fills

1. Els progenitors, en virtut de llurs responsabilitats parentals, han de tenir cura dels fills, prestar-los aliments en el sentit més ampli, conviure-hi, edu-car-los i proporcionar-los una formació integral. Els progenitors també tenen el deure d’administrar el patrimoni dels fills i de representar-los.

2. Els progenitors determinen el lloc o els llocs on vi-uen els fills i, d’una manera suficientment motivada, poden decidir que resideixin en un lloc diferent del domicili familiar.

3. Els progenitors i els fills s’han de respectar mútua-ment. Els fills, mentre estan en potestat parental, han d’obeir els progenitors, llevat que els intentin imposar conductes indignes o delictives.

4. Els progenitors poden corregir els fills en potestat d’una manera proporcionada, raonable i modera-da, amb ple respecte a llur dignitat.

5. Als efectes del que estableixen els apartats 3 i 4, els progenitors poden sol·licitar excepcionalment l’assistència i la intervenció dels poders públics.

Article 236-18. Representació legal

1. L’exercici de la potestat sobre els fills comporta la representació legal d’aquests.

2. S’exclouen de la representació legal dels fills els actes següents:

a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin estableixin una altra cosa.

Llei 25/2010 211

b) Els relatius a béns o serveis propis de l’edat dels fills, d’acord amb els usos socials, i, en cas de po-testat prorrogada o rehabilitada, els que pugui fer el fill d’acord amb la seva capacitat natural.

c) Els actes en què hi hagi un conflicte d’interessos entre ambdós progenitors o entre el progenitor que exerceix la potestat i els fills.

d) Els relatius als béns exclosos de l’administració dels progenitors.

Article 236-19. Prestació personal

Per a qualsevol acte que impliqui alguna prestació personal dels fills, es requereix llur consentiment si han complert dotze anys, o si, tenint-ne menys de dotze, tenen prou coneixement.


Si en algun assumpte hi ha conflicte d’interessos en-tre els fills i els progenitors, i ambdós progenitors exerceixen la potestat, el fill és representat pel pro-genitor amb el qual no té conflicte d’interessos. Si la contraposició és amb tots dos alhora o amb el que exerceix la potestat, s’ha de nomenar el defensor ju-dicial que estableix l’article 224-1.

Article 236-21. Administració dels béns

1. Els progenitors que exerceixen la potestat han d’administrar els béns dels fills amb la diligència exigible a un bon administrador, segons la natura-lesa i les característiques dels béns.

2. Pertanyen als fills els fruits i els rendiments de llurs béns i drets, i també els pertanyen els guanys de

212 Llei 25/2010

llur pròpia activitat i els béns o els drets que en puguin derivar.

Article 236-22. Contribució dels fills a les despeses familiars

1. Els fills tenen el deure de contribuir proporcional-ment a les despeses familiars, mentre convisquin amb la família, amb els ingressos que obtinguin de llur activitat, amb el rendiment de llurs béns i drets i amb llur treball en interès de la família, sempre que aquest deure no sigui contrari a l’equitat.

2. Els progenitors poden destinar els fruits dels béns i els drets que administren a mantenir les despeses familiars en la part que correspongui.

3. Si hi ha béns i drets dels fills no administrats pels progenitors, la persona que els administra ha de lliurar als progenitors, o al progenitor que tingui l’exercici de la potestat parental, en la part que correspongui, els fruits i els rendiments dels béns i els drets afectats. Se n’exceptuen els fruits pro-cedents de béns i drets atribuïts especialment a l’educació o la formació del fill, que només s’han de lliurar en la part sobrera o, si els progenitors no tenen altres mitjans, en la part que, segons l’equi-tat, l’autoritat judicial determini.

Article 236-23. Exercici de l’administració

1. En l’exercici de l’administració dels béns i els drets dels fills, els progenitors estan dispensats de fer inventari i són responsables dels danys i els per-judicis produïts en els interessos administrats per dol o culpa.

Llei 25/2010 213

2. Els progenitors no tenen dret a remuneració per raó de l’administració, però sí a ésser rescabalats amb càrrec al patrimoni administrat, si el rescaba-lament no es pot obtenir d’una altra manera, per les despeses suportades i els danys i perjudicis que l’administració els hagi causat, si no són im-putables a dol o culpa.

Article 236-24. Rendició de comptes

1. Al final de l’administració, els progenitors han de restituir el patrimoni administrat. Les despeses de restitució són a càrrec del patrimoni adminis-trat.

2. Els progenitors estan obligats a retre comptes al final de llur administració si el fill i, si escau, el seu representant legal ho reclamen. En aquest cas, la rendició de comptes s’ha de fer en el termini de sis mesos, a partir de la data de la reclamació, termini que l’autoritat judicial pot prorrogar, amb una cau-sa justa, per un altre període de tres mesos com a màxim.

3. L’acció per a exigir el compliment de l’obligació a què fa referència l’apartat 2 prescriu al cap de tres anys.

Article 236-25. Béns exclosos de l’administració

A més del cas d’administració judicial determinat per l’article 236-3.1, s’exclouen de l’administració dels progenitors els béns i els drets següents: a) Els adquirits pel fill per donació o títol successori

quan el donant o el causant ho hagi ordenat així

214 Llei 25/2010

de manera expressa, cas en què s’ha de complir estrictament la voluntat expressada sobre l’admi-nistració d’aquests béns i sobre la destinació de llurs fruits.

b) Els adquirits per títol successori, si un dels proge-nitors o ambdós han estat desheretats justament o n’han estat exclosos per causa d’indignitat.

c) Els adquirits pel fill, si té més de setze anys, amb una activitat que generi benefici.

Article 236-26. Administració especial

1. Els béns i els drets a què fa referència l’article 236-25 han d’ésser objecte d’una administració especial a càrrec de la persona designada pel donant o cau-sant. Si no hi ha designació, els ha d’administrar el progenitor que no hagi estat exclòs, si escau, o, en darrer terme, una persona designada per l’autoritat judicial a aquest efecte.

2. Els fills que, amb llur activitat, adquireixin béns tenen, a partir dels setze anys, la facultat d’admi-nistrar-los amb l’assistència dels progenitors en els supòsits a què fa referència l’article 236-27.

Article 236-27. Actes que requereixen autorització judicial

1. Els progenitors o, si escau, l’administrador es-pecial, amb relació als béns o els drets dels fills, necessiten autorització judicial per als actes se-güents:

a) Alienar béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial, o altres béns de valor extraordinari, i també gravar-los o

Llei 25/2010 215

subrogar-se en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogació es faci per a finançar l’adquisició del bé.

b) Alienar drets reals sobre els béns a què fa referèn-cia la lletra a o renunciar-hi, amb l’excepció de les redempcions de censos.

c) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal l’autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotit-zades en borsa ni per a alienar els drets de subs-cripció preferent.

d) Renunciar a crèdits. e) Renunciar a donacions, herències o llegats; ac-

ceptar llegats i donacions modals o oneroses. f) Donar i prendre diners en préstec o a crèdit, llevat

que aquest es constitueixi per a finançar l’adquisi-ció d’un bé.

g) Atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys.

h) Avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d’obligacions alienes.

i) Adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat de les persones que en formin part, i també constituir, dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats.

j) Renunciar, assentir a la demanda, desistir o trans-igir en qüestions relacionades amb els béns o els drets a què fa referència aquest apartat.

2. No cal l’autorització judicial amb relació als béns adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l’han exclosa expressa-ment.

216 Llei 25/2010

Article 236-28. Autorització judicial

1. L’autorització judicial es concedeix en interès dels fills en cas d’utilitat o necessitat justificades de-gudament, amb l’audiència prèvia del ministeri fiscal.

2. L’autorització no es pot concedir de manera ge-neral. Això no obstant, es pot atorgar amb aquest caràcter per a diversos actes de la mateixa natu-ralesa o referits a la mateixa activitat econòmica, encara que siguin futurs. En tots els supòsits s’han d’especificar les circumstàncies i les característi-ques fonamentals dels dits actes.

Article 236-29. Denegació de la renúncia d’adquisicions gratuïtes

La denegació de l’autorització judicial per a les re-núncies de l’article 236-27.1.e comporta l’acceptació de la transmissió.

Article 236-30. Autoritzacions alternatives

Hom pot substituir l’autorització judicial pel consen-timent de l’acte, manifestat en escriptura pública: a) Del fill, si té almenys setze anys. b) Dels dos parents més pròxims del fill, de la manera

que estableix l’article 424-6.1.a.

Article 236-31. Manca d’autorització

1. Els actes que determina l’article 236-27 són anul-lables si s’han fet sense l’autorització judicial o sen-se els requisits que estableix l’article 236-30.

2. L’acció per a impugnar els actes que determina l’ar-ticle 236-27 caduca al cap de quatre anys del mo-

Llei 25/2010 217

ment en què els fills hagin assolit la majoria d’edat o l’emancipació, o del reintegrament judicial de la capacitat.

Secció quarta. L’extinció de la potestat


Sens perjudici del que estableix l’article 236-6, la po-testat parental s’extingeix per les causes següents: a) La mort o la declaració de mort d’ambdós proge-

nitors o dels fills. b) L’adopció dels fills, llevat que ho siguin del cònju-

ge o de la persona amb qui l’adoptant conviu en parella estable.

c) L’emancipació o la majoria d’edat dels fills. d) La declaració d’absència dels progenitors o dels

fills.

Secció cinquena. La pròrroga i la rehabilitació de la potestat

Article 236-33. Pròrroga

La declaració judicial d’incapacitat dels fills menors no emancipats comporta la pròrroga de la potestat parental quan arriben a la majoria d’edat, en els ter-mes que estableixi la mateixa declaració.

Article 236-34. Rehabilitació

1. La declaració judicial d’incapacitat dels fills majors d’edat o emancipats comporta la rehabilitació de la potestat parental, en els termes que estableixi la mateixa declaració.

218 Llei 25/2010

2. No obstant el que estableix l’apartat 1, la potestat no es rehabilita si l’incapaç ha designat un tutor o un curador per ell mateix, d’acord amb el que esta-bleix aquest codi, o si s’ha de constituir la tutela o la curatela a favor del cònjuge, de la persona amb qui conviu en parella estable o dels descendents majors d’edat de l’incapaç.

Article 236-35. Constitució de la tutela o de la curatela

L’autoritat judicial, no obstant el que estableixen els articles 236-33 i 236-34, tenint en compte l’edat i la situació personal i social dels progenitors, el grau de deficiència del fill incapaç i les seves relacions per-sonals, pot no acordar la pròrroga o la rehabilitació de la potestat i ordenar la constitució de la tutela o de la curatela.


1. La potestat parental prorrogada o rehabilitada s’extingeix per les causes següents:

a) Les que estableix l’article 236-32, sens perjudici del que estableix l’article 236-6.

b) La declaració judicial de cessació de la incapacitat del fill.

c) La constitució posterior de la tutela a favor del còn-juge, de la persona amb qui conviu en parella es-table o dels descendents.

d) El matrimoni de l’incapaç amb una persona major d’edat capaç.

e) La sol·licitud dels qui exerceixen la potestat pror-rogada, aprovada judicialment, si la situació per-

Llei 25/2010 219

sonal i social d’aquests i el grau de deficiència del fill incapaç impedeixen el compliment adequat de la seva funció.

2. Si en cessar la potestat prorrogada o rehabilitada subsisteix la incapacitació, s’ha de constituir la tu-tela o la curatela.

Capítol VII. Aliments d’origen familiar


S’entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l’habitatge, el vestit i l’assistència mèdica de la persona alimentada, i també les des-peses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la ma-joria d’edat, si no l’ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera.

Article 237-2. Persones obligades

1. Els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans estan obligats a prestar-se ali-ments.

2. Els deures d’assistència entre cònjuges i entre els progenitors i llurs fills es regulen per llurs disposi-cions específiques i, subsidiàriament, pel que es-tableix aquest capítol.

3. Els germans majors d’edat i no discapacitats no-més tenen dret als aliments necessaris per a la vida.

220 Llei 25/2010

Article 237-3. Exempció de l’obligació

Estan exemptes de prestar aliments entre parents les persones que tenen reconeguda la condició de discapacitades, excepte en el cas que previsible-ment llurs possibilitats excedeixin llurs necessitats futures, tenint en compte llur grau de discapaci-tació.

Article 237-4. Dret a reclamar aliments

Té dret a reclamar aliments només la persona que els necessita o, si escau, el seu representant legal i l’entitat pública o privada que l’aculli, sempre que la necessitat no derivi d’una causa que li sigui imputa-ble, mentre la causa subsisteixi.

Article 237-5. Naixement del dret

1. Hom té dret als aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial.

2. En el cas dels aliments als fills menors, es poden demanar els anteriors a la reclamació judicial o extrajudicial, fins a un període màxim d’un any, si la reclamació no es va fer per una causa imputable a la persona obligada a prestar-los.

Article 237-6. Ordre de reclamació

1. La reclamació dels aliments, si escau i si hi ha diverses persones obligades, s’ha de fer seguint l’ordre següent:Primer. Al cònjuge.Segon. Als descendents, segons l’ordre de pro-

ximitat en el grau.

Llei 25/2010 221

Tercer. Als ascendents, segons l’ordre de proxi-mitat en el grau.

Quart. Als germans. 2. Si els recursos i les possibilitats de les persones

primerament obligades no resulten suficients per a la prestació d’aliments, en la mesura que cor-respongui, en la mateixa reclamació es poden de-manar aliments a les persones obligades en grau posterior.

Article 237-7. Pluralitat de persones obligades

1. Si les persones obligades a prestar aliments són més d’una, l’obligació s’ha de distribuir entre elles en proporció a llurs recursos econòmics i llurs pos-sibilitats. Tanmateix, excepcionalment i tenint en compte les circumstàncies del cas, l’autoritat judi-cial pot imposar la prestació completa a una per-sona de les obligades durant el temps que calgui. Aquesta persona pot reclamar a cadascuna de les altres persones obligades la part que els corres-pongui amb els interessos legals.

2. Si l’obligació s’extingeix o la quantia de la prestació es redueix respecte a una de les persones obliga-des, la de les restants s’incrementa en la propor-ció que resulti d’aplicar els criteris que estableix l’apartat 1.

Article 237-8. Pluralitat de reclamacions

Si hi ha dues o més persones que reclamen ali-ments a una mateixa persona obligada a prestar-los i aquesta no disposa de mitjans suficients per a aten-

222 Llei 25/2010

dre-les totes, s’ha de seguir l’ordre de preferència que estableix l’article 237-6, llevat que hi concorrin el cònjuge i un fill en potestat de la persona obligada. En aquest cas, els fills han d’ésser preferits.

Article 237-9. Quantia

1. La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l’alimentat i als mitjans econò-mics i a les possibilitats de la persona o les per-sones obligades a prestar-los. Les parts, de mutu acord, o l’autoritat judicial poden establir les bases de l’actualització anual de la quantia dels aliments d’acord amb les variacions de l’índex de preus de consum o d’un índex similar, sens perjudici que s’estableixin altres bases complementàries d’ac-tualització.

2. L’alimentat ha de comunicar a l’alimentant les mo-dificacions de circumstàncies que determinin la re-ducció o la supressió dels aliments tan aviat com es produeixin.

Article 237-10. Compliment de l’obligació

1. L’obligació d’aliments s’ha de complir en diners i per mensualitats avançades. Si el creditor d’ali-ments mor, els seus hereus no han de tornar la pensió corresponent al mes en què s’hagi produït la defunció.

2. El deutor d’aliments pot optar per satisfer els ali-ments acollint i mantenint a casa seva la persona que té dret a rebre’ls, llevat que aquesta s’hi oposi per una causa raonable o que la convivència sigui inviable. Si hi ha diverses persones obligades i n’hi

Llei 25/2010 223

ha més d’una que vol acollir a casa seva el creditor, el jutge ha de decidir quina l’acull després d’escol-tar l’alimentat i els diferents obligats. Si el creditor d’aliments té plena capacitat d’obrar i més d’una persona el vol acollir a casa seva, s’ha de tenir en compte preferentment la voluntat del creditor.

3. L’autoritat judicial, tenint en compte les circumstàn-cies, pot adoptar les mesures necessàries per a assegurar el compliment de l’obligació de prestar aliments, si la persona obligada ha deixat de fer efectiu puntualment més d’un pagament.

Article 237-11. Prestació d’aliments per tercers

1. L’entitat pública o privada o qualsevol altra persona que presti aliments, si la persona obligada no ho fa, pot repetir contra aquesta darrera o els seus hereus les pensions corresponents a l’any en curs i a l’any anterior, amb els interessos legals, i subro-gar-se de ple dret, fins a l’import assenyalat, en els drets que l’alimentat té contra la persona obligada a prestar-los, llevat que consti que es van donar desinteressadament i sense ànim de reclamar-los.

2. A petició de l’entitat pública o privada o de les per-sones que presten els aliments quan la persona obligada no ho fa o del ministeri fiscal, l’autoritat judicial pot adoptar les mesures que estimi perti-nents per a assegurar el reintegrament de les bes-tretes. També pot adoptar les mesures que estimi pertinents per a assegurar el pagament dels ali-ments futurs, després d’escoltar l’alimentat i les persones obligades.

224 Llei 25/2010

Article 237-12. Característiques del dret als aliments

1. El dret als aliments és irrenunciable, intransmis-sible i inembargable, i no es pot compensar amb el crèdit que, si escau, l’obligat a prestar-lo tingui respecte a l’alimentat.

2. L’alimentat pot compensar, renunciar i transigir les pensions endarrerides posteriors a la data de la seva reclamació judicial o extrajudicial, i també transmetre, per qualsevol títol, el dret a reclamar-les, tot sens perjudici del dret de repetició que reconeix l’article 237-11.1.


1. L’obligació de prestar aliments s’extingeix per les causes següents:

a) La mort de l’alimentat o de la persona o les per-sones obligades a prestar-los.

b) El divorci i la declaració de nul·litat del matrimoni. c) La reducció de les rendes i del patrimoni de les

persones obligades, de manera que faci impossi-ble el compliment de l’obligació sense desatendre les necessitats pròpies i les de les persones amb dret preferent d’aliments.

d) La millora de les condicions de vida de l’alimentat, de manera que faci innecessària la prestació.

e) El fet que l’alimentat, encara que no tingui la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheretament que estableix l’arti-cle 451-17.

f) La privació de la potestat sobre la persona obli-gada, si l’alimentat és un dels progenitors.

Llei 25/2010 225

2. Les causes a què fa referència l’apartat 1.e no te-nen efecte si consta el perdó de la persona obli-gada o la reconciliació de les parts.

Article 237-14. Subsidiarietat

Les disposicions d’aquest capítol s’apliquen subsidi-àriament als aliments ordenats en un testament o un codicil, als convinguts per pacte i als aliments legals que tenen regulació específica, en allò que no esta-bleixen els testaments, els codicils i els pactes o la regulació corresponent.

TÍTOL IV. Les relacions convivencials d’ajuda mútua


Dues o més persones que conviuen en un mateix ha-bitatge habitual i que comparteixen, sense contrapres-tació i amb voluntat de permanència i d’ajuda mútua, les despeses comunes o el treball domèstic, o amb-dues coses, constitueixen una relació de convivència d’ajuda mútua, que es regeix pels acords que hagin estipulat o, si no n’hi ha, pel que estableix aquest títol.

Article 240-2. Requisits personals

1. Poden constituir una relació convivencial d’ajuda mútua les persones majors d’edat unides per vin-cles de parentiu en línia col·lateral sense límit de grau i les que tenen relacions de simple amistat o companyonia, sempre que no estiguin unides per

226 Llei 25/2010

un vincle matrimonial o formin una parella estable amb una altra persona amb la qual convisquin.

2. El nombre màxim de convivents, si no són parents, és de quatre.


Les relacions convivencials d’ajuda mútua es poden constituir en escriptura pública, a partir de la qual tenen plena efectivitat, o pel transcurs d’un període de dos anys de convivència.

Article 240-4. Acords

1. Els convivents poden regular vàlidament, amb lli-bertat de forma, les relacions personals i patrimo-nials, i els drets i deures respectius durant la convi-vència, sempre que aquests acords no perjudiquin terceres persones. En particular, hom pot acordar la contribució igual o desigual a les despeses co-munes i, fins i tot, que el treball domèstic i la càr-rega econòmica sigui assumida íntegrament per algun dels convivents.

2. En previsió d’una ruptura, els convivents poden pactar sobre els efectes de l’extinció de la relació convivencial d’ajuda mútua.

Article 240-5. Extinció de les relacions de convivència

1. Les relacions de convivència s’extingeixen per les causes següents:

a) L’acord de tots els convivents. b) La voluntat unilateral d’un dels membres. c) La mort d’un dels convivents.

Llei 25/2010 227

d) Les pactades pels convivents. 2. Si la relació de convivència s’ha establert entre més

de dues persones, la voluntat unilateral, el matrimo-ni, la constitució d’una parella estable o la mort de qualsevol dels convivents no extingeix la relació si els altres continuen convivint, sens perjudici de les modificacions que es consideri convenient de fer en els pactes reguladors de la convivència.

3. L’extinció de la relació de convivència deixa sen-se efecte els poders que un dels convivents hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres. Igualment, resten sense efecte els poders que un dels mem-bres hagi atorgat a favor de qualsevol dels altres o tingui atorgats a favor seu des que s’aparti de la convivència.

Article 240-6. Efectes de l’extinció de les relacions de convivència respecte a l’habitatge

1. Si l’extinció de les relacions de convivència es pro-dueix en vida de tots els convivents, els que no siguin titulars de l’habitatge l’han d’abandonar en el termini de tres mesos.

2. Si l’extinció de les relacions de convivència es pro-dueix per defunció del propietari de l’habitatge, els convivents el poden continuar ocupant durant sis mesos, llevat que hagin pactat una altra cosa.

3. Si la persona morta era arrendatària de l’habitatge, els convivents tenen dret a subrogar-se en la titu-laritat de l’arrendament pel termini d’un any, o pel temps que manqui per a l’expiració del contracte, si és inferior. Amb aquesta finalitat, els convivents

228 Llei 25/2010

ho han de notificar a l’arrendador, en el termini de tres mesos des de la mort de l’arrendatari.

Article 240-7. Pensió periòdica en cas de defunció

1. En cas d’extinció de la convivència per defunció d’un dels convivents, el convivent o els convivents que sobrevisquin, que eren mantinguts totalment o parcialment pel premort durant l’any previ a la defunció i que no tinguin mitjans econòmics sufi-cients per a mantenir-se, tenen dret a una pensió alimentària, a càrrec dels hereus d’aquell, per un període màxim de tres anys.

2. Per a establir la quantia i la durada de la pensió periòdica en cas de defunció d’un dels convivents, s’han de tenir en compte:

a) El cost del manteniment. b) El temps en què el convivent o els convivents su-

pervivents van ésser mantinguts. c) El cabal relicte. 3. La capitalització de la pensió periòdica en cas de

defunció a l’interès legal del diner no pot excedir la meitat del valor del cabal relicte si els hereus són descendents, ascendents o col·laterals fins al segon grau de consanguinitat del causant. Si els hereus són menors d’edat o discapacitats, el límit ha d’ésser la cinquena part del valor de l’herència.

4. No correspon dret a pensió periòdica en cas de defunció si s’ha pactat així en la constitució del règim de convivència, i es perd si durant el temps fixat el beneficiari es casa o passa a viure marital-ment amb una altra persona o ha obtingut aliments de les persones obligades a prestar-li’n.

Llei 25/2010 229

5. El dret a pensió periòdica en cas de defunció s’ha de reclamar en el termini d’un any a comptar de l’extinció de la relació de convivència.

Disposicions addicionals

Primera. Registre de patrimonis protegits

1. Es crea el Registre de patrimonis protegits, adscrit al departament competent en matèria de dret civil mitjançant el centre directiu que tingui atribuïda la competència.

2. En el Registre de patrimonis protegits s’hi han de fer constar:

a) Les escriptures de constitució de patrimonis pro-tegits i llurs modificacions.

b) Les escriptures d’aportació de béns a patrimonis protegits constituïts i inscrits en el Registre.

c) Els canvis en la persona de l’administrador de pa-trimonis protegits inscrits en el Registre.

d) Les mesures adoptades judicialment, amb caràcter transitori o permanent, referides a l’administració de patrimonis protegits inscrits en el Registre.

3. L’organització, el funcionament i la publicitat del Registre de patrimonis protegits s’han d’establir per reglament.

Segona. Mesures de conciliació del treball i la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes que conviu en parella estable

1. Les mesures de conciliació del treball amb la vida familiar aplicables a les administracions públiques

230 Llei 25/2010

catalanes i que la legislació estableix a favor de convivents fan referència a la parella estable, que regula l’article 234-1 del Codi civil.

2. Als efectes d’acreditar l’existència d’una parella es-table, es pot aportar l’escriptura pública a què fa referència l’article 234-1.c del Codi civil o una ac-ta de notorietat que demostri la convivència inin-terrompuda durant dos anys o durant un període inferior si una vegada iniciada la convivència els convivents han tingut un fill comú.

Tercera. Especialitats processals relatives a pretensions liquidatòries de règim econòmic exercides dins dels processos matrimonials

1. Per a determinar, en el procediment matrimonial, la compensació per raó de treball, i també la titulari-tat dels béns, si cal per a establir la procedència i la quantia de la compensació, s’han d’aplicar les regles següents:

a) La demanda o, si s’escau, la reconvenció s’ha d’a-companyar amb una proposta d’inventari que in-clogui els béns propis i els de l’altre cònjuge, amb la indicació de llur valor, i l’import de les obligaci-ons, i també amb la documentació de rellevància patrimonial que hom tingui. A petició de la part reconvinent, l’autoritat judicial pot ampliar motiva-dament el termini de contestació a la demanda en deu dies improrrogables, perquè la part reconvi-nent pugui preparar la proposta d’inventari.

b) Si les parts no han pogut tenir accés a informació rellevant per a fonamentar llurs pretensions, abans

Llei 25/2010 231

de la vista poden sol·licitar a l’autoritat judicial que l’obtingui emprant els mitjans de què disposa.

2. Per a determinar el crèdit de participació o per a liquidar els règims econòmics matrimonials de comunitat, s’ha de seguir el procediment que es-tableixen els articles 806 a 811 de la Llei de l’Es-tat 1/2000, del 7 de gener, d’enjudiciament civil. També s’ha d’aplicar aquest procediment per a dividir els béns en comunitat ordinària indivisa en el supòsit a què fa referència l’article 232-12.2.

Quarta. Especialitats processals relatives a pretensions economicomatrimonials exercides en els processos de liquidació i divisió de l’herència

1. En cas de dissolució del matrimoni per mort, el cònjuge supervivent pot exercir l’acció de divisió de cosa comuna respecte als béns que tingues-sin en comunitat ordinària indivisa i demanar la determinació de la compensació econòmica per raó de treball, d’acord amb el procediment que estableixen els articles 782 a 789 de la Llei de l’Es-tat 1/2000, excepte en el cas de la compensació, que és regulada per l’article 232-11.2 del Codi civil.

2. L’acord a què s’arribi o la sentència que es dicti en el procediment de divisió d’herència ha d’incloure la determinació, la liquidació i la divisió dels béns que els cònjuges tinguessin en comunitat indivisa durant el matrimoni, i també, si escau, la compen-sació econòmica per raó de treball, concretada com a crèdit del cònjuge supervivent abonable pels qui resultin hereus.

232 Llei 25/2010

Cinquena. Procediments relatius a la ruptura de la parella estable

1. Els procediments judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten, en allò no regulat expressament pel Codi civil, d’acord amb el que la Llei de l’Estat 1/2000 estableix en matèria de pro-cessos matrimonials. En aquests processos, les parts poden sotmetre les discrepàncies a media-ció i l’autoritat judicial els pot remetre a una sessió informativa sobre mediació, d’acord amb el que estableix l’article 233-6 del Codi Civil.

2. Les reclamacions fonamentades en el que esta-bleixen els articles 234-7 a 234-14 del Codi civil s’han d’acumular en un únic procés. En el mateix procés, qualsevol dels membres de la parella pot exercir l’acció de divisió de cosa comuna respecte als béns que tinguin en comunitat ordinària indivi-sa. Si hi ha diversos béns en comunitat ordinària indivisa i un dels membres de la parella ho dema-na, l’autoritat judicial els pot considerar com una massa comuna a efectes de la formació de lots i de llur adjudicació.

Sisena. Dictàmens pericials relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental

1. Els dictàmens pericials relatius al règim d’exercici de la responsabilitat parental tenen per objecte pri-mordial esbrinar o apreciar l’existència en el menor, o en algun dels progenitors o en altres membres de la família que hi convisquin, d’una malaltia mental o d’anomalies de conducta que incideixin, perjudiquin o interfereixin en les relacions familiars, per a establir

Llei 25/2010 233

el règim de guarda i de relacions personals. També poden tenir per objecte comprendre adequadament el sistema de relacions personals existent en la famí-lia o en els nous nuclis en què el menor s’ha d’inte-grar, i les mesures de seguiment que s’hagin d’adop-tar per a garantir el dret dels menors a mantenir la normalitat en les relacions amb llurs progenitors.

2. Els dictàmens relatius al règim d’exercici de la res-ponsabilitat parental que les parts aportin al pro-cés equivalen als que elabora l’equip tècnic de suport judicial o els professionals que el jutge de-signa en lloc seu, sempre que el perit hagi estat designat per un col·legi professional o una entitat reconeguda per l’Administració a partir d’un cens d’especialistes i de manera que se’n garanteixi l’objectivitat, la imparcialitat i la capacitat tècnica.

3. Si els mitjans probatoris aportats per les parts re-latius al règim de guarda, inclosa la compartida, i de relacions personals no ofereixen suficients ele-ments de judici, el tribunal pot disposar que un perit judicial elabori un informe. El perit s’ha de designar entre els especialistes dels equips tècnics de suport judicial, de la clínica de medicina forense o dels col·legis professionals corresponents si els serveis públics d’assessorament no existeixen o no poden assumir la designació.

4. Els especialistes integrats en els equips tècnics que donen suport als tribunals o els designats en lloc d’aquells són auxiliars dels tribunals. Les au-toritats i els organismes públics i privats, i els pro-fessionals que hagin intervingut prèviament amb la família, tenen el deure de col·laborar-hi. Si la

234 Llei 25/2010

col·laboració sol·licitada fa referència a aspectes protegits pel secret professional, pel dret d’intimi-tat o per la normativa relativa a dades personals, es requereix una resolució expressa del tribunal.

Setena. Supervisió del règim de relacions personals per la xarxa de serveis socials o el punt de trobada familiar

1. D’acord amb la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, l’autoritat judicial pot confiar la su-pervisió del règim de relacions personals a la xar-xa de serveis socials, si hi ha una situació de risc social o de perill, perquè es faci un seguiment de la situació familiar.

2. L’autoritat judicial, si disposa la intervenció d’un punt de trobada familiar d’acord amb el que esta-bleix l’article 233-13 del Codi civil, ha de concretar la modalitat d’intervenció. La supervisió pot con-sistir en el control dels lliuraments i les recollides, en la vigilància de la relació dins del centre, en l’assistència per a facilitar la relació o en qualsevol altra modalitat d’intervenció que sigui adequada.

3. Els responsables del punt de trobada familiar han de presentar a l’autoritat judicial un informe de se-guiment cada tres mesos o, sense esperar al fini-ment del termini, sempre que calgui. Han de pro-posar la modificació de la modalitat d’intervenció si aprecien que hi concorren circumstàncies que ho aconsellen i, així mateix, han de proposar al jutjat el cessament de la mesura si entenen que la relació que es pretén garantir pot ésser perjudicial per al menor.

Llei 25/2010 235

4. En els casos en què no hi hagi cap risc de violèn-cia, abusos o maltractaments, quan la relació pa-rental es consolidi, els responsables del punt de trobada familiar poden proposar a l’autoritat judi-cial la derivació del cas a una sessió informativa de mediació familiar.

5. El tribunal pot delegar al servei tècnic de suport judicial el seguiment de les mesures adoptades respecte al compliment del règim de relacions per-sonals i a la seva supervisió.

Vuitena. Intervenció d’especialistes com a auxiliars dels tribunals en el control de les institucions de protecció

Als efectes del que estableix l’article 221-5 del Codi civil, l’autoritat judicial pot requerir la intervenció d’es-pecialistes en psicologia, psiquiatria, pediatria, geri-atria, medicina de família, treball o educació social. L’autoritat judicial també pot requerir la intervenció d’agents de la propietat immobiliària, economistes, auditors o censors de comptes perquè facin el segui-ment i el control de la gestió econòmica encarregada als òrgans tutelars i, específicament, perquè exami-nin la conveniència dels actes de disposició i gra-vamen de béns i drets de les persones protegides.

Novena. Informació sobre el pla de parentalitat

El Departament de Justícia, en col·laboració amb els col·legis professionals, ha de difondre la informació sobre el pla de parentalitat i ha de facilitar models per a elaborar-lo adaptats a les diferents etapes de la vida dels menors.

236 Llei 25/2010

Disposicions transitòries

Primera. Institucions tutelars

1. Els règims de protecció constituïts abans de l’en-trada en vigor d’aquesta llei se subjecten, quant a llurs efectes i a l’exercici dels càrrecs, a les dispo-sicions del Codi civil. Les persones amb càrrecs tutelars els mantenen si no estan subjectes a una causa d’ineptitud d’acord amb el que estableix el Codi civil. Els protutors nomenats en virtut de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i ins-titucions tutelars, que continuaven en exercici de llurs càrrecs en aplicació de la disposició transitò-ria cinquena de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família, cessen en el càrrec, sens perjudici que l’autoritat judicial pugui adoptar les mesures necessàries de protecció del tutelat o del seu pa-trimoni.

2. Els poders en previsió d’una situació d’incapaci-tat atorgats, en aplicació del dret estatal supletori, abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei resten subjectes, quant a llur eficàcia i a llur règim d’exer-cici, al que estableix el Codi civil.

3. Els processos sobre nomenament de càrrecs tu-telars i els adreçats a obtenir l’autorització judicial per a fer determinats actes s’han de substanci-ar d’acord amb la normativa vigent anteriorment, sempre que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, si bé, en cas de delació feta per un mateix, l’autoritat judicial pot prescindir de la designació si concorren les circumstàncies a què fa referència l’article 222-9 del Codi civil.

Llei 25/2010 237

4. Els consells de tutela constituïts abans de l’entra-da en vigor d’aquesta llei es continuen regint per la Llei 9/1998.

Segona. Efectes del matrimoni

1. Les disposicions dels capítols I i II del títol III del llibre segon del Codi civil s’apliquen als matrimonis contrets i subsistents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria tercera quant als proces-sos matrimonials iniciats abans i amb els efectes ja decretats per resolució judicial.

2. Els règims econòmics matrimonials i altres actes convinguts en capítols matrimonials que s’hagin atorgat d’acord amb la legislació anterior a l’en-trada en vigor d’aquesta llei produeixen efectes d’acord amb la dita legislació anterior. Conserven la validesa els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial adoptats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sempre que compleixin els requi-sits que establia la legislació vigent en el moment d’adoptar-los. Si aquesta legislació no emparava el contingut d’algun pacte, aquest és igualment eficaç si és vàlid d’acord amb les disposicions del Codi civil.

3. Els dots, les tenutes, els aixovars i els cabalat-ges, els esponsalicis o escreixos, els tantumdem, els pactes d’igualtat de béns i guanys i els altres drets similars constituïts abans de l’entrada en vi-gor d’aquesta llei es continuen regint pel text refós de la Compilació del dret civil de Catalunya, apro-vat pel Decret legislatiu 1/1984, del 19 de juliol.

238 Llei 25/2010

Tercera. Efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial

1. En els processos matrimonials iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’aplica la norma-tiva vigent en el moment de començar-los. No obs-tant això, si ambdues parts hi estan d’acord i ho manifesten en el moment processal oportú, es po-den adoptar les mesures provisionals i definitives i, si escau, liquidar els béns comuns d’acord amb el que estableix el Codi civil.

2. Els efectes de la nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial decretats a l’empara de la le-gislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei es mantenen, amb la possibilitat de modificar les me-sures per circumstàncies sobrevingudes en aplica-ció de les normes vigents en el moment d’adoptar-les. Aquests efectes es mantenen sens perjudici de l’aplicació del Codi civil en els processos matrimo-nials que es puguin entaular entre els mateixos còn-juges després de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

3. No obstant el que estableix l’apartat 2, a petició de part es pot acordar la revisió de les mesures adoptades amb relació a la cura i la guarda dels fills comuns o el règim de relacions personals, la substitució de la pensió compensatòria acordada amb anterioritat pel lliurament d’un capital en béns o en diners, i la substitució de l’atribució judicial de l’ús de l’habitatge familiar per l’abonament d’una prestació dinerària, d’acord amb el que estableixen els articles 233-10, 233-17 i 233-21 del Codi civil. La revisió s’ha de tramitar pel procediment esta-blert per a la modificació de mesures definitives.

Llei 25/2010 239

Quarta. Convivència estable en parella

1. El temps de convivència, entre persones del mateix o de diferent sexe, transcorregut abans de l’entra-da en vigor d’aquesta llei, s’ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys que fixa l’ar-ticle 234-1.a del Codi civil.

2. Les disposicions del capítol IV del títol III del llibre segon del Codi civil s’apliquen a les parelles esta-bles que, fins a l’entrada en vigor d’aquest llibre, es regien per la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella.

3. Els pactes entre convivents adoptats d’acord amb la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei produeixen efectes d’acord amb la dita legisla-ció. Conserven la validesa els pactes atorgats en previsió d’una ruptura abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sempre que compleixin els requisits establerts per la legislació vigent en el moment d’adoptar-los. Si aquesta legislació no emparava el contingut d’algun pacte, aquest és tanmateix eficaç si és vàlid d’acord amb les disposicions del Codi civil.

4. En els processos per al reconeixement d’efectes derivats de l’extinció d’una parella estable iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’aplica la normativa vigent en el moment de començar-los. No obstant això, si les dues parts hi estan d’acord i ho manifesten en el moment processal oportú, es poden adoptar mesures provisionals i definitives i, si escau, liquidar els béns comuns de què són titulars d’acord amb les disposicions del Codi civil.

240 Llei 25/2010

5. Els efectes de l’extinció d’una parella estable que hagin estat establerts d’acord amb la normativa anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei es man-tenen, incloent-hi la possibilitat de modificar les mesures per circumstàncies sobrevingudes. No obstant això, a petició de part es pot acordar la revisió de les mesures adoptades amb relació a la cura i la guarda dels fills comuns o el règim de relacions personals, la substitució de l’atribució judicial de l’ús de l’habitatge familiar per l’abona-ment d’una prestació dinerària, i la substitució de la pensió alimentària acordada amb anterioritat per un capital en béns o en diners, d’acord amb el que estableixen els articles 234-7, 234-8 i 234-11 del Codi civil. La revisió s’ha de tramitar pel procedi-ment establert per a la modificació de mesures definitives.

Cinquena. Filiació

1. Les disposicions del capítol IV del títol III del llibre segon del Codi civil tenen efectes retroactius, sigui quina sigui la data de determinació de la filiació.

2. Les accions de filiació nascudes a l’empara de la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han d’ajustar als terminis que fixa la dita legisla-ció, llevat que el termini corresponent fixat pel Codi civil sigui més llarg. Pel que fa al règim jurídic i a la transmissibilitat, s’han de regir per la legislació que resulti més favorable al fill o a les persones le-gitimades per a exercir l’acció.

3. Les sentències fermes sobre filiació dictades a l’empara de la legislació anterior a l’entrada en vigor

Llei 25/2010 241

d’aquesta llei no impedeixen que es pugui exercir de nou una acció que es fonamenti en una dispo-sició del Codi civil o en un fet o una prova només admissible a l’empara d’aquest.

Sisena. Adopció

1. Les adopcions constituïdes en aplicació de la Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i les adopcions plenes constituïdes abans de la di-ta llei produeixen els efectes que el llibre segon del Codi civil estableix per a l’adopció.

2. Les adopcions simples o menys plenes subsistei-xen amb els efectes que els reconeixia la legislació anterior a la Llei 37/1991. Si es compleixen els re-quisits exigits pel llibre segon del Codi civil, es pot promoure l’adopció, d’acord amb les seves dispo-sicions, de les persones ja adoptades anteriorment en forma simple, sense que el fet que no hi hagi hagut acolliment preadoptiu hi sigui cap obstacle.

3. Els expedients d’adopció pendents de resolució davant els tribunals en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han de tramitar d’acord amb la legislació anterior.

Setena. Potestat parental

El termini que fixa l’article 236-6.2 del Codi civil, si es pretén fer valer com a causa de privació de la po-testat parental, s’ha de computar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, sens perjudici que es pugui acreditar l’existència d’una causa de privació de la potestat per qualsevol altre mitjà.

242 Llei 25/2010

Vuitena. Relacions convivencials d’ajuda mútua

Les relacions convivencials d’ajuda mútua consti-tuïdes d’acord amb la Llei 19/1998, del 28 de de-sembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mú-tua, produeixen els efectes que estableix el títol IV del llibre segon del Codi civil, sens perjudici de la validesa dels pactes reguladors de la convivència atorgats d’acord amb la dita Llei 19/1998.

Disposició derogatòriaEs deroguen: a) La Llei 9/1998, del 15 juliol, del Codi de família. b) La Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables

de parella. c) La Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situa-

cions convivencials d’ajuda mútua.

Disposicions finals

Primera. Modificació del llibre primer del Codi civil de Catalunya

1. Es modifica la lletra a de l’article 121-16 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:«a) En les pretensions de les quals siguin titulars

persones menors d’edat o incapaces, mentre no disposin de representació legal o mentre no hagin nomenat un apoderat, d’acord amb el que estableix l’article 222-2.1, en l’àmbit de les se-ves funcions».

2. Es modifica la lletra c de l’article 121-16 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:

Llei 25/2010 243

«c) En les pretensions entre els membres d’una parella estable, mentre es manté la convivència.»

3. S’afegeix una lletra, la f, a l’article 121-16 del Codi civil, amb el text següent:«En les pretensions entre la persona protegida i

l’apoderat, d’acord amb el que estableix l’arti-cle 222-2.1, en l’àmbit de les seves funcions».

Segona. Modificació del llibre quart del Codi civil

1. Es modifiquen els articles 412-3 i 412-5 del Codi civil, en què l’expressió «unió estable» se substi-tueix per l’expressió «parella estable».

2. Es modifiquen els articles 421-11, 422-13, 423-9, 424-1, 424-5, 424-10, 425-12, 431-2, 431-17, 441-2, 442-1, 442-2, 442-3, 442-4, 442-5, 442-6, 442-7, 451-16, 451-17, 451-26, 452-1, 452-2, 452-3, 452-4, 452-5, 452-6 i 463-2 del Codi civil, i també la rúbri-ca de la secció segona del capítol II del títol IV del llibre quart del Codi civil, en què l’expressió «unió estable de parella» se substitueix per l’expressió «parella estable».

3. Es modifica l’article 422-13 del Codi civil, en què l’expressió «la unió» se substitueix per «la parella estable».

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 461-9 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«1. Poden acceptar i repudiar l’herència les perso-

nes amb capacitat d’obrar. Per a repudiar-la, els menors emancipats i les persones posades en curatela han d’ésser assistits per les persones que complementen llur capacitat.»

244 Llei 25/2010

Tercera. Modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 531-9 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«4. Les donacions per raó de matrimoni i entre

cònjuges i les donacions per causa de mort es regeixen, respectivament, per les disposicions del llibre segon i del llibre quart.»

2. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 531-15 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:«d) La ingratitud dels donataris. Són causes d’in-

gratitud els actes penalment condemnables que el donatari faci contra la persona o els béns del donant, dels fills, del cònjuge o de l’altre mem-bre de la parella estable, i també, en general, els que representen una conducta amb relació a les mateixes persones no acceptada socialment.»

3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 531-15 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«2. Les donacions oneroses únicament són revo-

cables per incompliment de càrregues.» 4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 531-19 del Codi

civil, que resta redactat de la manera següent:«1. El donant pot establir, a termini o condicional-

ment, que els béns reverteixin al mateix donant, al cònjuge, a l’altre membre de la parella esta-ble o als seus hereus. La reversió que depèn de la simple voluntat dels donants s’entén que és condicional.»

5. Es modifica l’apartat 6 de l’article 531-19 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:

Llei 25/2010 245

«6. Les reversions establertes a favor del donant, del cònjuge, de l’altre membre de la parella es-table o dels seus hereus, en tot allò que no estableix aquest article, es regeixen per l’arti-cle 431-27, i les establertes a favor de terceres persones, pels preceptes relatius als fideïco-misos.»

6. Es modifica l’apartat 3 de l’article 531-20 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«3. L’exercici de la facultat de disposar, si s’ha con-

dicionat a l’estat de necessitat del donant, de la seva família o de l’altre membre de la pare-lla estable, o a l’autorització o el consentiment de persones determinades, s’ha d’atenir al que amb relació a aquests casos s’estableix per a l’usdefruit amb facultat de disposar.»

7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 531-21 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«2. Les donacions fetes amb gravàmens, càrre-

gues o modes a persones en potestat parental o posades en tutela o un altre règim de protec-ció han d’ésser acceptades amb la intervenció o l’assistència de les persones que estableix el llibre segon.»

8. Es modifiquen les lletres b i c de l’apartat 1 de l’ar-ticle 531-26 del Codi civil, que resten redactades de la manera següent:«b) Contra el cònjuge o l’altre membre de la parella

estable, mentre dura la convivència.»c) Entre les persones vinculades per la potestat

dels pares o per una institució tutelar, o entre la persona assistida i l’apoderat, d’acord amb el

246 Llei 25/2010

que estableix l’article 222-2.1, en l’àmbit de les seves funcions.»

9. Es modifica l’apartat 6 de l’article 552-11 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«6. Les comunitats ordinàries que hi ha entre els

cònjuges, en els procediments de separació, divorci o nul·litat matrimonial, es poden dividir considerant com una sola divisió la totalitat o una part dels béns sotmesos a aquest règim, d’acord amb l’article 232-12. S’aplica el mateix criteri en els casos de separació de fet i de rup-tura d’una parella estable.»

Es modifica l’apartat 1 de l’article 561-14 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«1. L’usdefruit vitalici constituït conjuntament i si-

multàniament a favor de cònjuges, de convi-vents en parella estable o de fills o germans del constituent no s’extingeix, llevat que el títol de constitució estableixi una altra cosa, fins a la mort de tots els titulars, de manera que la quota o el dret dels qui premorin incrementa el dels supervivents en la proporció corresponent.»

Es modifica l’apartat 2 de l’article 562-4 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«2. L’execució d’una hipoteca sobre el bé com-

porta l’extinció dels drets d’ús i habitació si llurs titulars van consentir a constituir-la, sens perjudici del que estableixen els articles 233-19 a 233-24 i 234-8, en matèria d’habitatge familiar.»

Es modifica la lletra c de l’article 565-16 del Codi civil, que resta redactada de la manera següent:

10.

11.

12.

Llei 25/2010 247

«c) En les adjudicacions de la finca per dissolució de comunitats matrimonials de béns, de comu-nitats ordinàries indivises entre esposos o con-vivents en parella estable o per cessió substi-tutiva de pensió, en casos de divorci, separació o nul·litat del matrimoni i d’extinció de la parella estable.»

Es modifica l’apartat 2 de l’article 569-29 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«2. Els menors d’edat i els incapacitats solament

poden constituir una hipoteca si compleixen els requisits que aquest codi i les altres lleis esta-bleixen per a l’alienació i el gravamen de llurs béns.»

Es modifica l’article 569-30 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«Article 569-30»Hipoteca constituïda pels cònjuges»La hipoteca constituïda sobre béns adquirits amb

pacte de supervivència o sobre béns comuns en els règims matrimonials de comunitat reque-reix el consentiment d’ambdós cònjuges, llevat que hi hagi un pacte o una disposició que ad-meti expressament que un sol cònjuge disposi unilateralment dels béns immobles comuns.»

Es modifica l’article 569-31 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«Article 569-31»Hipoteca sobre l’habitatge familiar o comú»1. En les hipoteques constituïdes per un cònjuge

o un convivent en parella estable sobre drets o participacions de l’habitatge familiar, l’altre

13.

14.

15.

248 Llei 25/2010

cònjuge o convivent no titular hi ha de donar el consentiment. Si manca el consentiment, el cònjuge o convivent titular pot demanar l’au-torització judicial d’acord amb el que estableix l’article 231-8.

»2. El cònjuge o el convivent en parella estable que hipoteca un habitatge, si aquest no té el caràcter de familiar, ho ha de manifestar ex-pressament en l’escriptura de constitució de la hipoteca. La impugnació per l’altre cònjuge o convivent, en cas de declaració falsa o errònia de la persona que hipoteca, no pot perjudicar els creditors hipotecaris de bona fe.»

Es modifiquen la rúbrica i l’apartat 1 de l’article 569-32 del Codi civil, que resten redactats de la manera següent:«Article 569-32»Hipoteca de l’usdefruit universal»1. L’usdefruit universal a què fa referència l’article

442-4 és hipotecable.» Es modifiquen la rúbrica i els apartats 1 i 7 de l’ar-

ticle 569-36 del Codi civil, que resten redactats de la manera següent:«Article 569-36»Hipoteca en garantia de prestacions compensa-

tòries en forma de pensió»1. Els cònjuges amb dret a percebre una prestació

compensatòria en forma de pensió o una pen-sió alimentària, en cas de nul·litat del matrimo-ni, divorci o separació judicial, poden exigir que se’ls en garanteixi la percepció per mitjà d’una hipoteca sobre els béns dels cònjuges deutors.»

16.

17.

Llei 25/2010 249

«7. Hom s’ha d’atenir, en cas de mort de la perso-na obligada a pagar la pensió, al que estableix l’article 233-18.2.»

Es modifica l’article 569-37 del Codi civil, que resta redactat de la manera següent:«Article 569-37»Hipoteca en garantia d’aliments»L’autoritat judicial pot adoptar, entre les mesu-

res necessàries per a assegurar l’obligació de prestar aliments als parents que hi tinguin dret d’acord amb el que estableix aquest codi i a petició d’aquests, la d’exigir a la persona obliga-da la constitució d’una hipoteca en garantia de l’obligació, la qual resta sotmesa a les normes de l’article 569-36 en tot allò que no s’oposi a la naturalesa específica del dret d’aliments.»

Quarta. Remissions de la Llei 21/2000

Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les remis-sions que l’article 7 de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, fa al Codi de família s’han d’entendre fetes al que l’article 212-22 del Codi civil estableix en matèria de consentiment informat.

Cinquena. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’1 de gener de 2011.

18.

Afectacions

Codi civil de Catalunya

modificació de la lletra a de l’article 121-16 DF 1.1

modificació de la lletra c de l’article 121-16 DF 1.2

addició d’una lletra, la f, a l’article 121-16 DF 1.3

modificació dels articles 412-3 i 412-5 DF 2.1

modificació dels articles 421-11, 422-13, 423-9, 424-1, 424-5, 424-10, 425-12, 431-2, 431-17, 441-2, 442-1, 442-2, 442-3, 442-4, 442-5, 442-6, 442-7, 451-16, 451-17, 451-26, 452-1, 452-2, 452-3, 452-4, 452-5, 452-6 i 463-2, i de la rúbrica de la secció segona del capítol II del títol IV del llibre quart DF 2.2

modificació de l’article 422-13 DF 2.3

modificació de l’apartat 1 de l’article 461-9 DF 2.4


modificació de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 531-15 DF 3.2






modificació de les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 531-26 DF 3.8




modificació de la lletra c de l’article 565-16 DF 3.12




Llei 25/2010 251

modificació de la rúbrica i l’apartat 1 de l’article 569-32 DF 3.16

modificació de la rúbrica i els apartats 1 i 7 de l’article 569-36 DF 3.17


Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de famíliaderogació DD

Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella

derogació DD

Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mútua

derogació DD

Disposicions citades

CatalunyaEstatut d’autonomia de Catalunya preàmbul

Llei 13/1984, del 20 de març, sobre la Compilació del dret civil de Catalunya preàmbul

Llei 7/1991, del 27 d’abril, de filiacions preàmbul

Llei 37/1991, del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció preàmbul; DT 6.1; DT 6.2

Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i les institucions tutelars preàmbul; DT 1.1

Llei 40/1991, del 30 de desembre, del Codi de successions

252 Llei 25/2010

per causa de mort en el dret civil de Catalunya preàmbul

Llei 8/1993, del 30 de setembre, de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges preàmbul

Llei 8/1995, del 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents preàmbul

Llei 10/1996, del 29 de juliol, d’aliments entre parents preàmbul

Llei 11/1996, del 29 de juliol, de modificació de la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars preàmbul

Llei 12/1996, del 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare preàmbul

Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família preàmbul; DT 1.1; DT 1.4; DD

Llei 10/1998, del 15 de juliol, d’unions estables de parella preàmbul; DT 4.2; DD

Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mútua preàmbul; DT 8; DD

Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica preàmbul; DF 4

Llei 22/2000, del 29 de desembre, d’acolliment de persones grans preàmbul

Llei 1/2001, del 15 de març, de mediació familiar de Catalunya preàmbul

Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera del Codi civil de Catalunya preàmbul

Llei 3/2005, del 8 d’abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d’unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela preàmbul

Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials DA 7.1

Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista preàmbul

Llei 25/2010 253

Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions preàmbul

Decret legislatiu 1/1984, del 19 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Compilació del dret civil de Catalunya DT 2.3

EstatLlei 1/2000, del 7 de gener, d’enjudiciament civil preàmbul; DA 3.2; DA 4.1; DA 5.1

Llei 13/2005, de l’1 de juliol, per la qual es modifica el Codi civil en matèria de dret a contreure matrimoni preàmbul

Organismes internacionalsConvenció sobre els drets de l’infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 preàmbul

Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 preàmbul

Recomanació R (99) 4, del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, del 28 de febrer de 1999 preàmbul

Índex analític

acció

— d’anul·labilitat dels actes en cas de conflicte

d’interessos

regim jurídic 224-4

— d’anul·labilitat dels actes fets sense complement

de capacitat

legitimació activa 211-12.3; 223-8

termini per a interposar-la 211-12.3; 223-8

— d’anul·labilitat dels actes fets sense consentiment

o autorització judicial

legitimació activa 222-46.1; 222-46.2; 231-9.2

termini per a interposar-la 222-46.1; 222-46.2; 231-9.2; 236-31.2

— d’anul·labilitat dels actes fets sense la intervenció

de l’assistent

legitimació activa 226-3

termini per a interposar-la 226-3

— d’impugnació de la filiació contradictòria

acumulació de l’acció de reclamació de la filiació 235-22

caràcter accessori 235-22

supòsits en què pot ésser estimada 235-22

— d’impugnació de la maternitat

legitimació activa 235-29.1; 235-29.2

termini per a interposar-la 235-29.1; 235-29.2; 235-29.3

Llei 25/2010 255

— d’impugnació de la paternitat matrimoniallegitimació activa 235-23.1; 235-23.2; 235-24; 235-25

prova 235-28.1

supòsits en què no pot prosperar 235-28.2

termini per a interposar-la 235-23.1; 235-23.2; 235-23.3;

235-24; 235-25

— d’impugnació de la paternitat no matrimoniallegitimació activa 235-26.1

prova 235-28.1

termini per a interposar-la 235-26.1; 235-26.2

— d’impugnació del reconeixement de la paternitatlegitimació activa 235-27.1; 235-27.2; 235-27.3; 235-27.4


— d’impugnació dels actes fets en perjudici del crèdit de participacióactes impugnables 232-24.1

legitimació activa 232-24.1

supòsits en què no és procedent 232-24.2

termini per a interposar-la 232-24.2

— d’impugnació dels actes fets en perjudici del dret a la compensació econòmica per raó de treballactes impugnables 232-9.1


supòsits en què no és procedent 232-9.2


— de divisió de la cosa comunaconsideració dels béns en conjunt 232-12.1

exercici 232-12.1; DA 4.1; DA 5.2

— de reclamació de la filiació matrimonialacumulació de l’acció d’impugnació de la filiació contradictòria 235-22

legitimació activa 235-20.1; 235-20.2; 235-20.3


256 Llei 25/2010

— de reclamació de la filiació no matrimonial

acumulació de l’acció d’impugnació de la filiació contradictòria 235-22

legitimació activa 235-21.1; 235-21.2


— per a exigir el compliment dels pactes fora de conveni regulador

acumulació a les accions de nul·litat, separació o divorci 233-5.1

— per a exigir la rendició final de comptes

inici del còmput de prescripció 222-49.2


termini per a interposar-la 222-49.2; 236-24.3

— per a exigir responsabilitat al tutor, l’administrador patrimonial o l’apoderat


— per a reclamar la compensació econòmica per raó del treball

procediments 232-11.1; 232-11.2; 234-13

termini per a interposar-la 232-11.2; 234-13

— per a reclamar la prestació alimentària

procediments 234-13

termini per a interposar-la 234-13

— de filiació

casos en què no es pot reclamar 235-19.2


legitimació passiva 235-16.1; 235-16.2; 235-18.2

mesures cautelars 235-17

nomenament d’un defensor judicial 235-16.3

persona que s’ha de declarar com a pare 235-18.3

prova 235-15.1; 235-15.2; 235-18.1

règim jurídic DT 5.2

Llei 25/2010 257

terminis DT 5.2

transmissibilitat DT 5.2

acolliment

— familiaradopció de la mesura 228-9.1

causes de cessament 228-9.3

formalització 228-9.3

mesura de protecció dels menors desemparats 228-9.1

règim de recursos 228-9.3

revisió 228-9.3

Vegeu també família acollidora; persona acollidora

— internacional de menorsVegeu adopció internacional de menors

— preadoptiuadopció de la mesura 235-34.1

casos en què el menor no pot retornar a la família biològica 235-34.2

causes de cessament 235-36.1

deure de confidencialitat 235-37

efectes del cessament 235-36.2

resolució 235-35

suspensió de les visites i les relacions del menor amb la família biològica 235-34.3

acords

— de delegació de la potestat parentalaprovació 236-11.2

caràcter executiu 236-11.2


revocació 236-11.3

— de distribució de la potestat parentalaprovació 236-11.2

caràcter executiu 236-11.2

258 Llei 25/2010


revocació 236-11.3

administració

— especialbéns subjectes 222-41.1; 236-26

Vegeu també persones titulars de l’administració especial

— patrimonialpersones que no poden ésser titulars 222-17.1

persones que poden ésser titulars 222-15

separació de la tutela 222-12.1

Administració públicadeure de facilitar dades sobre la filiació biològica 235-49.3; 235-49.5

potestat per a acordar l’acolliment familiar 228-9.1

administrador o administradora

— de l’associació a compres i millorespotestat per a disposar dels béns 232-26.2

prohibició de finançament 232-26.2

— del patrimoni protegitcauses d’ineptitud DT 1.1

deure de conservar els béns, mantenir-ne la productivitat i aplicar-los a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari 227-4.3

deure de liquidar el patrimoni protegit 227-7.3

deure de retre comptes anuals 227-6.1

deure de retre comptes finals 227-7.4

facultats 227-9.2

legitimació per a defensar processalment el patrimoni protegit 227-4.4

mesures de control 227-5.1; 227-5.2

nomenament 227-4.1

persones que tenen aquesta consideració 227-4.1; 227-4.2

Llei 25/2010 259

potestat per a contreure obligacions a càrrec del patrimoni 227-4.4

règim jurídic 227-4.1; 227-4.5; 227-6.3

supervisió 227-5.1

— judicial

nomenament 236-3.1

— patrimonial

actes anul·lables 222-46.1

actes per als quals no necessita autorització judicial 222-43.2

actes per als quals requereix autorització judicial 222-43.1

àmbit de competència 222-12.1; 222-27

causes d’ineptitud 222-15

cessament 222-30.1

conflictes d’interessos 222-17.1; 222-29

continuació de l’administració en cas de cessament del tutor 222-30.1

decisions que ha de prendre conjuntament amb el tutor 222-27

desacords 222-28

deure d’actuar amb la diligència d’un bon administrador 222-40.1

deure de comunicar el dipòsit de valors i objectes preciosos 222-23

deure de comunicar la causa d’extinció de la tutela 222-48.2

deure de dipositar o tenir en un lloc segur els valors i objectes preciosos 222-23

deure de dipositar una còpia de l’inventari en el jutjat que ha constituït la tutela 222-21.2

deure de facilitar accés a l’inventari 222-21.4

deure de facilitar recursos perquè el tutor pugui complir les seves obligacions 222-35.2

deure de fer inventari 222-21.1

deure de lliurar els fruits i els rendiments dels béns i els drets afectats 236-22.3

260 Llei 25/2010



deure de retre comptes per cessament en el càrrec 222-50.1

exercici de la curatela d’un tutelat 223-3

nomenament 222-12.1; 222-12.2

pèrdua del que hagi donat o llegat en consideració al nomenament 222-19.4; 222-34.2

qüestions que no pot sotmetre a arbitratge 222-43.3

remoció del càrrec 222-22.2; 222-33.1; 222-33.2

remuneració 222-13.1

renúncia al càrrec 222-22.2

representant legal del tutelat 222-47.1

requisits 222-15

responsabilitat 222-40.1

substituts 222-30.1; 222-34.1

adopció

casos en què es mantenen els vincles amb la família d’origen 235-47.3; 235-47.4

constitució 235-32.3; 235-39

deure de confidencialitat 235-37

efectes 235-47.1; 235-47.2; DT 6.1; DT 6.2

efectes de l’extinció 235-52.1

extinció 235-51.2

irrevocabilitat 235-51.1

manteniment dels efectes patrimonials 235-52.2

persones que es poden adoptar 235-32.1; 235-32.2; 235-33

persones que han d’ésser escoltades 235-43

persones que han de donar l’assentiment 235-41.1; 235-41.2

persones que han de prestar el consentiment 235-40

persones que no es poden adoptar 235-31.2

persones que no poden adoptar 235-31.1

procediment 235-32.4

Llei 25/2010 261

promoció per a persones adoptades anteriorment en forma simple DT 6.2

proposta 235-38.1; 235-38.2

règim transitori DT 6.3

requisits per a poder adoptar 235-30.1; 235-30.2

— internacional de menors

constitució 235-44.4

garanties 235-44.2

principis 235-44.1

prohibicions 235-44.3

tramitació 235-45.1

— per més d’una persona

casos en què s’admet 235-30.2

adoptant

consentiment a l’adopció 235-40

deure d’informar sobre l’adopció 235-50

potestat per a sol·licitar les dades biogenètiques dels progenitors 235-49.4

adoptat

consentiment a l’adopció 235-40

conservació dels cognoms d’origen 235-48.4; 235-48.5

dret a la informació sobre l’origen 235-49.1

elecció dels cognoms 235-48.1; 235-48.2; 235-48.5

inversió dels cognoms 235-48.3; 235-48.5

potestat per a exercir les accions per a esbrinar la identitat dels progenitors 235-49.2; 235-49.5

potestat per a sol·licitar les dades biogenètiques dels progenitors 235-49.4

agermanament

administració 232-28.4


contingut 232-28.3

262 Llei 25/2010

liquidació 232-28.5

lloc on és propi 232-28.1

règim jurídic 232-28.2

aixovarrègim jurídic DT 2.3

alimentatdeure de comunicar els canvis de circumstàncies 237-9.2

potestat per a compensar, renunciar i transigir les pensions endarrerides 237-12.2

potestat per a transmetre el dret a reclamar les pensions endarrerides 237-12.2

alimentsaliments que es poden reclamar 237-5.1

aliments que no es poden reclamar 237-5.2

característiques 237-12.1

causes d’extinció 237-13.1

contingut 233-10.3; 237-1

despeses familiars 231-5.2

distribució 237-7.1

efectes de la mort del creditor 237-10.1

efectes del perdó de la persona obligada o de la reconciliació de les parts 237-13.3

forma de compliment 237-10.1; 237-10.2

increment 237-7.2

mesures per a assegurar el pagament 237-10.3

mesures per a assegurar el reintegrament de les bestretes 237-10.3

ordre de reclamació 237-6.1; 237-8

persones exemptes 237-3

persones obligades 237-2.1

persones que en tenen dret 237-2.3; 237-4

preferència dels fills 237-8

prestació completa per una de les persones obligades 237-7.1

Llei 25/2010 263

quantia 237-9.1

reclamació a persones obligades en grau posterior 237-6.2

reclamació de la part corresponent a la resta de persones obligades 237-7.1

reducció 237-9.2


règim subsidiari 237-14

repetició contra la persona obligada o els seus hereus 237-11.1

subrogació en els drets de l’alimentat 237-11.1

supressió 237-9.2

any de viduïtat

compatibilitat amb altres drets 231-31.1

contingut 231-31.1

pèrdua del dret 231-31.2

persones que en tenen dret 231-31.1; 234-14

apoderat

actes anul·lables 222-46.1; 224-4

actes per als quals necessita autorització judicial 222-44.3


funcions 222-2.1

nomenament 222-2.1


ascendents

obligació de prestar-se aliments 237-2.1

— del menor o incapacitat

deure de comunicar el cessament del tutor o de l’administrador judicial 222-30.2

persones legitimades per a instar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense autorització judicial 222-46.1

persones obligades a promoure la constitució de la curatela 223-2.1

264 Llei 25/2010

persones obligades a promoure la constitució de la tutela 222-14.1

persones preferides per a la tutela 222-10.2.c


assentiment

actes per als quals es necessita 235-41.1

persona davant la quals s’ha de donar 235-41.2

persones que l’han de donar 235-41.1; 235-41.2

prohibició de referir-se a una persona determinada 235-41.3

assistència

àmbit personal o patrimonial 226-2.1


inscripció 226-7.1

oposabilitat a tercers 226-7.1


assistent

administració del patrimoni de la persona assistida 226-2.3

causes d’ineptitud DT 1.1

delació judicial de la tutela 222-10.3

deure d’intervenir en actes jurídics 226-2.3

deure de comunicar les circumstàncies que permeten l’extinció de l’assistència o la modificació del seu àmbit de funcions 226-4.2

deure de rebre informació i donar el consentiment a la realització d’actes i tractaments mèdics 226-2.2

deure de vetllar pel benestar de la persona assistida 226-2.2

ineficàcia del nomenament 226-5.2

inscripció de la presa de possessió del càrrec 226-7.2

interessos dels quals ha de tenir cura 226-2.1

nomenament 226-1.1

persona legitimada per a instar l’acció d’anul·labilitat dels actes realitzats sense la seva intervenció 226-3

Llei 25/2010 265

reducció o ampliació de l’àmbit de funcions 226-4.1

règim jurídic 226-6

associació a compres i millores

administració 232-26.1


contingut 232-25.3

liquidació 232-27

llocs on és pròpia 232-25.1


associat

administració de l’associació a compres i millores 232-26.1

deutes particulars 232-26.3

liquidació dels guanys 232-27

auditoria

contingut 222-31.4

encàrrec 222-31.4

autoritat judicial

deure d’acordar la reducció o l’ampliació de l’àmbit de funcions de l’assistent 226-4.1

deure d’adoptar mesures definitives 233-4.1; 233-4.2

deure d’adoptar mesures provisionals 233-1.1; 233-1.2

deure d’adoptar una resolució si els cònjuges no formulen una proposta de modificació dels pactes adoptats en conveni regulador o aquesta no és aprovada 233-3.2

deure d’aprovar el reconeixement de la paternitat o maternitat 235-11.2; 235-12.1

deure d’aprovar els comptes o denegar-ne l’aprovació 222-51.1

deure d’aprovar els pactes adoptats en conveni regulador 233-3.1

deure d’assabentar les persones que incorrin en una causa de privació de la potestat dels efectes de la resolució 235-42.2

266 Llei 25/2010

deure d’atendre l’interès del menor 233-8.3

deure d’atribuir a un dels progenitors la facultat de decidir en cas de desacord ocasional 236-13.1

deure d’atribuir l’ús de l’habitatge familiar 233-20.2; 233-20.3

deure d’emetre una resolució sobre la modalitat de pagament 233-17.1; 234-11.2

deure d’establir l’extinció de l’adopció 235-51.2

deure d’indicar els punts dels pactes adoptats en conveni regulador que s’han de modificar i el termini per a fer-ho 233-3.2

deure de comunicar la desaprovació dels comptes 222-53

deure de concretar la modalitat d’intervenció d’un punt de trobada familiar DA 7.2

deure de decidir en cas de desacord sobre l’exercici de la potestat parental 236-11.4

deure de decidir l’ordre dels cognoms de l’adoptat 235-48.1

deure de declarar el fet que dóna lloc a l’extinció de l’assistència i de deixar sense efecte el nomenament de l’assistent 226-5.2

deure de designar un tutor 222-10.1; 222-10.5

deure de determinar el domicili familiar 231-3.2

deure de determinar l’àmbit personal o patrimonial de l’assistència i els interessos dels quals ha de tenir cura l’assistent 226-2.1

deure de determinar la manera d’exercir la guarda 233-10.2

deure de disposar d’ofici la tutela 222-14.3

deure de disposar l’extinció del patrimoni protegit 227-7.2

deure de disposar la recuperació de la titularitat i, si escau, de l’exercici de la potestat parental 236-7

deure de fer constar el termini per a informar sobre la situació de la persona internada 212-5.4

deure de fixar la data en què el cònjuge ha d’abandonar l’habitatge familiar 233-1.1.f

deure de fixar la quantia i la durada de la prestació compensatòria 233-15

Llei 25/2010 267

deure de nomenar les persones designades en l’acte de delació voluntària 222-9.1

deure de nomenar substituts del tutor 222-19.3

deure de ratificar o deixar sense efecte l’internament 212-5.3; 212-6

deure de resoldre els desacords sobre els recursos que l’administrador patrimonial ha de facilitar al tutor 222-35.2

deure de respectar la voluntat de la persona que s’ha d’assistir 226-1.2

nomenament d’un defensor judicial 222-29; 223-7; 224-1;

224-2.1; 235-16.3

nomenament dels membres del consell de tutela 222-54.a

persones a les quals ha d’escoltar abans de resoldre sobre la remoció del tutor o l’administrador patrimonial 222-33.3

persones a les quals ha d’escoltar en la tramitació de l’expedient d’adopció 235-43

persones que prefereix per a la tutela 222-10.2

potestat per a acordar i mantenir aliments per als fills majors d’edat o emancipats 233-4.1

potestat per a acordar l’extinció del poder 222-2.3

potestat per a acordar la constitució de garanties 232-8.2; 233-1.3

potestat per a acordar la pèrdua total o parcial del que s’hagi donat o llegat en consideració al nomenament 222-19.4; 222-34.2

potestat per a acordar la retroacció dels efectes de l’extinció del règim de participació en els guanys 232-17

potestat per a acordar les mesures necessàries per al bon funcionament de l’administració del patrimoni protegit 227-5.2

potestat per a acordar mesures de control 221-5.1

potestat per a acordar que els informes sobre la persona internada s’emetin en intervals superiors 212-5.4

268 Llei 25/2010

potestat per a acordar restablir la filiació només del progenitor que ha exercit l’acció 235-52.1

potestat per a adoptar mesures cautelars 235-17

potestat per a adoptar mesures de protecció del tutelat o del seu patrimoni DT 1.1

potestat per a adoptar mesures per a assegurar el compliment de l’obligació de prestar aliments 237-10.3

potestat per a adoptar mesures per a assegurar el pagament dels aliments futurs 237-11.2

potestat per a adoptar mesures per a assegurar el reintegrament de les bestretes 237-11.2

potestat per a adoptar mesures per a evitar perjudicis als fills en potestat 236-3.1; 236-3.2

potestat per a adoptar mesures per a garantir l’efectivitat de les relacions personals 233-13.1; 236-4.3; DA 7.5

potestat per a ajornar pagaments o ordenar que es facin a terminis 232-8.2; 233-17.2; 232-22.3

potestat per a alterar l’ordre de persones preferides per a la tutela o elegir una altra persona 222-10.3

potestat per a ampliar el termini de contestació a la demanda DA 3.1.a

potestat per a aprovar un règim de relacions personals dels fills amb els avis i els germans 233-12.1

potestat per a atribuir l’ús de l’habitatge familiar 233-20.4; 234-8.2

potestat per a atribuir la guarda i les altres responsabilitats parentals 236-15.2

potestat per a atribuir o distribuir l’exercici de la potestat 236-13.2

potestat per a autoritzar actes de disposició de l’habitatge familiar 231-9.1

potestat per a autoritzar la intervenció mèdica 212-2.4

potestat per a autoritzar les entitats tutelars a prestar serveis assistencials i residencials 222-17.2

potestat per a autoritzar que el menor resideixi en un lloc diferent 222-39.2

Llei 25/2010 269

potestat per a autoritzar que un sol dels cònjuges faci actes dispositius 232-33.4

potestat per a concedir l’emancipació 211-10.1

potestat per a conferir a l’assistent funcions d’administració del patrimoni de la persona assistida 226-2.3

potestat per a conferir al guardador funcions tutelars 225-3.2

potestat per a conferir l’administració de la comunitat i la disposició dels béns comuns a un sol dels cònjuges 232-33.4

potestat per a confiar la supervisió del règim de relacions personals a la xarxa de serveis socials DA 7.1

potestat per a considerar els béns en comunitat ordinària indivisa en conjunt 232-12.2; DA 5.2

potestat per a demanar al tutor o a l’administrador patrimonial que encarregui una auditoria 222-31.4

potestat per a demanar al tutor que aporti un informe tècnic 222-44.4

potestat per a demanar garanties per a la protecció de l’interès del tutelat 222-53

potestat per a denegar, suspendre o modificar les relacions personals 236-5.1

potestat per a disposar la constitució de l’adopció internacional de menors 235-44.4

potestat per a disposar la constitució de la curatela 223-2.2

potestat per a disposar que el guardador li reti comptes de la seva gestió 225-5.2

potestat per a disposar que es mantinguin les relacions personals de l’adoptat amb la família d’origen 235-47.4

potestat per a disposar que la guarda s’exerceixi de manera individual 233-10.2

potestat per a disposar que les rendicions de comptes anuals es facin per períodes més llargs 222-31.1

potestat per a disposar que un perit judicial elabori un informe DA 6.3

270 Llei 25/2010

potestat per a encomanar la guarda als avis, a altres parents, a persones pròximes o, si no n’hi ha, a una institució idònia 233-10.4

potestat per a establir les bases de l’actualització anual de la quantia dels aliments 237-9.1

potestat per a excloure l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar 233-21.1

potestat per a exigir, deixar sense efecte o modificar la caució 222-20

potestat per a fixar una remuneració per al tutor i, si escau, per a l’administrador patrimonial 222-13.1

potestat per a imposar la prestació completa d’aliments a una persona de les obligades 237-7.1

potestat per a incrementar la quantia de la pensió compensatòria per raó de treball 232-5.4

potestat per a limitar les facultats dels progenitors, exigir-los la prestació de garanties i nomenar un administrador judicial 236-3.1

potestat per a modificar la quantia de la remuneració del tutor i, si escau, de l’administrador patrimonial 222-13.2

potestat per a no acordar la pròrroga o la rehabilitació de la potestat i ordenar la constitució de la tutela o de la curatela 236-35

potestat per a nomenar un administrador patrimonial 222-12.2

potestat per a ordenar el pagament total o parcial amb béns 232-8.1; 232-22.1

potestat per a ordenar la constitució de garanties 232-8.2; 232-22.3

potestat per a ordenar la remoció del tutor o de l’administrador patrimonial 222-33.2

potestat per a practicar diligències per a aprovar o denegar l’aprovació dels comptes 222-51.1

potestat per a prescindir de la designació de càrrecs tutelars DT 1.3

potestat per a prorrogar el termini d’iniciació del procés de fecundació 235-8.2.c

Llei 25/2010 271

potestat per a prorrogar el termini de rendició final de comptes 236-24.2

potestat per a prorrogar el termini per a fer l’inventari 222-21.1

potestat per a ratificar la continuació de l’internament voluntari 212-6

potestat per a remetre a una sessió informativa sobre mediació 222-10.4; 233-6.3; 236-13.3; DA 5.1

potestat per a requerir la intervenció d’especialistes 221-5.2; DA 8

potestat per a revisar els acords respecte al contingut de les mesures provisionals 233-1.4

potestat per a separar la tutela de la persona de l’administració dels béns, designar els titulars d’ambdós càrrecs i fixar-ne l’àmbit de competència 222-12.1

potestat per a substituir l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar per la d’altres residències 233-20.6

supòsits en què pot prescindir del nomenament de les persones designades en l’acte de delació voluntària 222-9.2

autorització judicial

actes anul·lables per manca d’autorització judicial 222-46.1;

222-46.2; 231-9.2; 236-31.1

actes per als quals es requereix 211-9.1; 212-4; 222-37.2;

222-37.3; 222-43.1; 222-44.3; 236-16.3; 236-27.1; DA 6.4

actes per als quals no es necessita 212-5.1; 222-43.2; 236-26.2

atorgament per a una pluralitat d’actes 222-44.2; 236-28.2

efectes de la denegació per a les renúncies d’adquisicions gratuïtes 222-45; 236-29

persona en interès de la qual es concedeix 222-44.1; 236-28.1

prohibició de concedir-la de manera general 222-44.2; 236-28.2

substitució pel consentiment de l’acte 236-30

supòsits en què es pot demanar 211-13

supòsits en què s’entén implícita en el nomenament 224-3

272 Llei 25/2010

béns

— adquirits a títol onerós

cònjuge al qual pertanyen 232-3.1

presumpció de donació 232-3.1

presumpció de propietat d’ambdós cònjuges 232-3.2

— adquirits amb pacte de supervivència

còmput i imputació a l’herència 231-15.3

contingut 231-15.1

detracció de la massa activa 231-17.2

embargament 231-17.2

integració a la massa activa 231-17.1


renúncia 231-15.3

Vegeu també pacte de supervivència

— comuns

administració 232-33.1; 232-33.3; 232-33.4

béns que tenen aquesta consideració 232-31

determinació 232-37.1

deutes dels quals responen 232-35

disposició 232-33.1; 232-33.2; 232-33.3; 232-33.4

divisió 232-38.1; 232-38.3

embargament 232-34.2

liquidació DT 3.1; DT 4.4

valoració 232-37.2

— de titularitat dubtosa

presumpció de propietat d’ambdós cònjuges 232-4

presumpció de propietat exclusiva d’un dels cònjuges 232-4

— en comunitat ordinària indivisa

consideració en conjunt a efectes de formar lots i adjudicar-los 232-12.2

divisió 232-12.1; DA 3.2

Llei 25/2010 273

— privatiusadministració 232-34.1

béns que tenen aquesta consideració 232-32

determinació 232-37.1

deutes dels quals responen 232-34.2; 232-35

disposició 232-34.1

— propisbéns que tenen aquesta consideració 232-2

bona fedefinició 231-9.3

cabalatgesrègim jurídic DT 2.3

capacitat

— d’obrarassoliment 211-3.2

fonament 211-2.1

limitacions 211-2.3

— econòmicadeterminació 233-18.2

— naturalfonament de la capacitat d’obrar 211-2.1

capítols matrimonialsatorgament 223-4.3

caducitat 231-19.2

capacitat per a atorgar-ne 231-21

contingut 231-10.1; 231-19.1; 231-20.1; 232-7; 232-25.1;

232-28.1; 232-29.1

efectes 231-19.2; DT 2.2

forma 231-22.1

ineficàcia 231-23.1; 231-26

inscripció 231-22.2

274 Llei 25/2010

modificació 231-23.1

moment en què es poden atorgar 231-19.2

oposabilitat 231-22.2

pactes que conserven l’eficàcia 231-26

Vegeu també pactes en previsió d’una ruptura matrimonial

— atorgats abans de la celebració del matrimoni

caducitat 231-19.2

efectes 231-19.2

caució

despeses 222-24

ineficàcia 222-20

modificació 222-20

prestació 222-20

causa

— d’urgència mèdica

constatació 212-5.1

fonament 212-5.1

requisit de l’internament urgent 212-5.1

— justa

definició 236-5.1

codicil

forma de delació de la tutela 222-3.1.a; 222-5.2

cognoms

conservació 235-48.4; 235-48.5

elecció 235-48.1; 235-48.2; 235-48.5

inversió 235-2.3; 235-48.3; 235-48.5

ordre 235-2.3

commoriència

contingut 211-2

Llei 25/2010 275

compensació econòmica per raó del treball

compatibilitat amb altres drets 232-10

determinació DA 3.1; DA 4.1

exclusió 232-7

forma de pagament 232-8.1; 232-8.2

garanties del pagament 232-8.2

impugnació dels actes fets pel deutor 232-9.1

increment 232-5.4; 232-7

límits 232-5.4

persones que hi tenen dret 232-5.1; 232-5.2; 232-5.5;

234-9.1; 234-14

procediments per a reclamar-la 232-11.1; 232-11.2; 234-13

quantia 232-5.3

reducció 232-7


regles de càlcul 232-6.1

termini per a reclamar-la 232-11.2; 234-13

valor d’imputació de les atribucions patrimonials 232-6.2

complement de capacitat

actes per als quals es requereix 211-7.1; 211-11.2; 211-12.1

actes per als quals no és necessari 211-12.4

anul·labilitat dels actes fets sense el complement 211-12.3; 211-13

atorgament per a diversos actes 211-12.2

persones que el necessiten 211-7.1; 211-11.2

persones que poden complementar la capacitat del menor emancipat 211-7.2

prohibició de concedir-lo amb caràcter general 211-12.2

compres

béns que tenen aquesta consideració 232-25.4

concebut

consideració de persona 211-1.2

276 Llei 25/2010

concepcióperíode legal 235-4

cònjuge administració de l’agermanament o pacte de mig per mig 232-28.5

administració i disposició dels béns comuns 232-33.1

administració i disposició dels béns privatius 232-34

determinació del domicili familiar 231-3.1

deure d’acompanyar l’escrit inicial pel qual se sol·licita el divorci, la separació judicial o l’adopció o modificació de mesures reguladores de les conseqüències de la nul·litat del matrimoni amb un conveni regulador 233-2.1

deure d’informació 231-7; 232-13.2; 236-14.3

deure de compartir les responsabilitats domèstiques 231-2.2


deure de contribuir al pagament de despeses 231-6.1; 232-29.4

deure de notificar l’embargament de béns 231-17.2; 232-34.2

deure de presentar propostes de pla de parentalitat 233-8.2

deure de provar el caràcter onerós de la transmissió 231-11

deure de provar els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial 231-20.4

deure de reclamar la compensació econòmica per raó de treball en el procediment en què reclama la prestació compensatòria 232-11.2

deure de respondre dels deutes contrets per raó de la tinença i l’administració dels béns privatius 232-34.2

deures 231-2.2

direcció de la família 231-4.1

dret a participar en l’increment patrimonial obtingut per l’altre durant la vigència del règim de participació en els guanys 232-13.1

dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la vida diària del fill 236-14.1

dret a recuperar la possessió de l’habitatge familiar 223-24.3

Llei 25/2010 277

dret a treure béns o imports de la massa activa 231-13; 231-17.2

dret a una compensació econòmica per raó del treball 232-5.1; 232-5.2

dret a una prestació compensatòria 233-14.1

drets 231-2.2

establiment de l’associació a compres i millores amb caràcter recíproc 232-25.3

exercici de la guarda 233-10.1

llibertat de contractació 231-11


obligacions 233-23.2

persona legitimada per a interposar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense autorització judicial 222-46.1; 231-9.2

persona obligada a promoure la constitució de la curatela 223-2.1

persona obligada a promoure la constitució de la tutela 222-14.1

persona preferida per a la tutela 222-10.2.a; 222-10.2.d

potestat per a acordar l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar 233-20.1

potestat per a acordar la distribució de l’ús de l’habitatge familiar 233-20.1

potestat per a actuar tot sol 231-4.2; 232-33.3

potestat per a acudir a l’autoritat judicial perquè determini el domicili familiar 231-3.2

potestat per a adoptar les mesures necessàries per al benestar del fill en cas de risc imminent 236-14.3

potestat per a adquirir béns amb pacte de supervivència 231-15.1

potestat per a associar l’altre cònjuge a les compres i millores que faci durant el matrimoni 232-25.3

potestat per a contreure obligacions a càrrec de la comunitat i disposar dels béns comuns 232-33.2

278 Llei 25/2010

potestat per a demanar a l’autoritat judicial l’atribució d’un règim de relació 236-15.3

potestat per a demanar la dissolució de la comunitat i que l’embargament tingui lloc sobre la meitat corresponent al cònjuge deutor 232-34.2

potestat per a exercir l’acció de divisió de la cosa comuna 232-12.1

potestat per a modificar el règim econòmic matrimonial 231-23.2

potestat per a recuperar els béns que eren de la seva propietat abans de l’inici del règim de comunitat 232-38.3

potestat per a recuperar la possessió de l’habitatge familiar 223-24.3

potestat per a sol·licitar l’adopció de mesures provisionals 233-1.1

potestat per a sol·licitar la cancel·lació registral del dret d’ús 223-24.3

potestat per a sotmetre les discrepàncies a mediació 233-6.1

potestat per a transmetre’s béns i drets 231-11

presumpció de la propietat per meitats indivises 232-3.2

presumpció de propietat exclusiva 232-4

presumpció que el que actua té el consentiment de l’altre 231-4.2

prohibició d’atribuir-se la representació de l’altre cònjuge 231-4.3

prohibició de disposar de l’habitatge familiar 231-9.1

propietat dels béns adquirits a títol onerós dels quals sigui titular 232-3.1

propietat per meitats indivises dels béns de titularitat dubtosa 232-4

règim jurídic aplicable als deures d’assistència 237-2

règim jurídic en matèria de gestió 231-4.4

regles aplicable a les adquisicions oneroses 231-12.1

responsabilitat 222-14.1; 231-8; 231-9.3

vinculació als pactes fora de conveni regulador 233-5

Llei 25/2010 279

— de l’adoptant

assentiment a l’adopció 235-41.1.a

— major d’edat

complement de capacitat 211-7.2

persona legitimada per a instar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense complement de capacitat 211-12.3

— més necessitat

atribució de l’ús de l’habitatge familiar 233-20.3

— que no té la guarda dels fills


— supervivent

deure de pagar la diferència entre el valor del bé moble i el valor de la seva quota 232-38.2

deure de pagar la diferència entre el valor del bé o dret adjudicat i el crèdit de participació 232-22.2

dret a l’any de viduïtat 231-31.1

dret a reclamar una prestació compensatòria 233-14.2

dret al parament de l’habitatge 231-30.1

pèrdua del dret a l’any de viduïtat 231-31.2

potestat per a demanar l’adjudicació de l’habitatge familiar 232-22.2

potestat per a demanar la determinació de la compensació econòmica per raó de treball DA 4.1

potestat per a demanar la propietat de l’habitatge conjugal i els seus mobles 232-38.2

potestat per a exercir l’acció de divisió de cosa comuna DA 4.1

potestat per a reclamar la compensació econòmica per raó de treball 232-5.5

consell de tutela

composició 222-54.a

constitució 222-54

funcions 222-54; 222-54.b; 222-54.c

280 Llei 25/2010


regles d’actuació 222-54; 222-54.b

reunions 222-54.b

Vegeu també membres del consell de tutela

consentiment

actes anul·lables per manca de consentiment 231-9.2

decisions o actes per als quals es necessita 231-9.1; 235-40;

236-11.6; 236-19

prohibició d’atorgar-lo amb caràcter general 231-9.1

prohibició d’exclusió 231-9.1

revocació 211-11.1; 233-1.5

supòsits en què s’entén que s’ha conferit tàcitament 236-11.6

— dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela

forma d’emancipació 211-8.1.b

— informat

casos en què l’autoritat judicial pot autoritzar la intervenció mèdica 212-2.4

persones que l’han de donar 212-2.1; 212-2.2

revocació 212-2.3

conveni regulador

aprovació 233-3.1; 234-6.2

contingut 233-2.2; 233-2.3; 233-2.4; 233-7.2; 234-6.2

desaprovació dels pactes 233-3.2

document que acompanya l’escrit inicial pel qual se sol·licita el divorci, la separació judicial o l’adopció o modificació de mesures reguladores de les conseqüències de la nul·litat del matrimoni 233-2.1


convivent

deure d’abandonar l’habitatge 240-6.1

deure de notificar la subrogació en la titularitat de l’arrendament 240-6.3

Llei 25/2010 281

dret a continuar ocupant l’habitatge 240-6.2

dret a subrogar-se en la titularitat de l’arrendament 240-6.3

dret a una pensió periòdica 240-7.1

potestat per a acordar la contribució igual o desigual a les despeses comunes i que el treball domèstic i la càrrega econòmica sigui assumida íntegrament 240-4.1

potestat per a pactar els efectes de l’extinció de la relació convivencial d’ajuda mútua 240-4.2

potestat per a regular les relacions personals i patrimonials i els drets i deures respectius durant la convivència 240-4.1

— en parella estable

deure d’informar de les mesures adoptades en cas de risc imminent per al menor 236-14.3


dret a participar en la presa de decisions sobre els assumptes relatius a la vida diària del fill 236-14.1

dret a una compensació econòmica per raó de treball 234-9.1

dret a una prestació alimentària 234-10.1

efectes dels pactes DT 4.3

persona obligada a promoure la constitució de la curatela 223-2.1


persona preferida per a la tutela 222-10.2.a; 222-10.2.d

persona legitimada per a interposar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense autorització judicial 222-46.1

potestat per a acordar els efectes de l’extinció de la parella estable 234-5; 234-6.1

potestat per a acordar l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar 234-8.1

potestat per a adoptar les mesures necessàries per al benestar del fill en cas de risc imminent 236-14.3

282 Llei 25/2010


potestat per a demanar a l’autoritat judicial l’atribució d’un règim de relació 236-15.3

potestat per a exercir l’acció de divisió de la cosa comuna DA 5.2

potestat per a sotmetre a l’aprovació judicial una proposta de conveni 234-6.2


— supervivent

dret a una compensació econòmica per raó de treball 234-14

dret a una prestació alimentària 234-10.3

drets viduals familiars 234-14

crèdit de participació

anotació preventiva d’embargament 232-23

determinació 232-21; DA 3.2

forma de pagament 232-22.1; 232-22.2; 232-22.3

garanties del pagament 232-22.3; 232-23

impugnació dels actes fets en perjudici del crèdit 232-24.1

curador

actes anul·lables 223-8

actes per als quals és necessària la seva assistència 223-4.3


complement de capacitat 211-7.2; 223-4.1

conflicte d’interessos 223-7

funcions d’administració ordinària 223-6

manca de representació de la persona posada en curatela 223-4.1

persona legitimada per a interposar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense complement de capacitat 211-12.3; 223-8

Llei 25/2010 283

curatelacauses d’extinció 223-9

constitució 223-5; 236-35; 236-36.2

exercici 223-3

persones que en poden demanar la constitució 223-2.1; 223-2.2

persones que s’hi han de posar 223-1

règim jurídic 223-10; DT 1.1

dades biogenètiquessol·licitud 228-4; 235-49.4

declaració de desemparamentefectes 228-3.1

impugnació 228-2

indicadors de desemparament 228-2

procediment 228-2

prohibicions 228-8


revisió 228-2

sol·licitud d’ineficàcia 228-5

defensor judicialàmbit d’actuació 224-3


deure de retre comptes 224-5.1

nomenament 222-29; 222-34.1; 223-7; 224-1; 224-2.1; 222-4.2;

235-16.3; 236-20

règim jurídic 224-5.1; 224-5.2; DT 1.1

delació

— feta per un mateixcontingut 222-4.1

ineficàcia 222-4.3

inscripció 222-8.1

revocació 222-4.2

supervisió de l’exercici de la tutela 222-54

284 Llei 25/2010

— judicial

casos en què opera 222-10.1

persones preferides per a la tutela 222-10.2; 222-10.3;

222-10.5; 222-11

— pels titulars de la potestat parental

contingut 222-5.1

forma 222-5.2

inscripció 222-8.1

supervisió de l’exercici de la tutela 222-54

voluntat preferida quan hi ha concurrència de nomenaments o exclusions 222-6

— voluntària

designació de substituts 222-7.1

designacions o instruccions prevalents quan hi ha un document de voluntats anticipades 212-3.6

nomenament de les persones designades 222-9.1

ordre de substitució 222-7.2

supòsits en què es pot prescindir del nomenament de les persones designades 222-9.2

Departament de Justícia

deure de facilitar models de pla de parentalitat DA 9

difusió d’informació sobre el pla de parentalitat DA 9

descendents


persones que no es poden adoptar 235-31.2.a

potestat per a exercir l’acció d’impugnació de la maternitat 235-29.2

potestat per a exercir l’acció d’impugnació de la paternitat 235-23.2

potestat per a exercir o continuar l’acció d’impugnació del reconeixement de la paternitat 235-27.2

potestat per a exercir o continuar l’acció de reclamació de la filiació 235-20.1; 235-20.2; 235-20.3; 235-21.1

Llei 25/2010 285

— majors d’edat de la persona incapacitada


persones legitimades per a interposar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense autorització judicial 222-46.1



persones preferides per a la tutela 222-10.2.b


despeses familiars

despeses que no tenen aquesta consideració 231-5.3

despeses que tenen aquesta consideració 231-5.1; 231-5.2

deure de contribució 231-6.1; 231-6.2; 231-6.3

formes de contribució 231-6.1

fruits i rendes que s’han d’aplicar preferentment a pagar-les 231-6.1

responsabilitat 231-8

dia del naixement

consideració com a sencer per al còmput de l’edat 211-4.2

dictàmens pericials

dictàmens als quals s’equipara DA 6.2

objecte DA 6.1

director de l’establiment on es faci l’internament

deure d’informar sobre la situació de la persona internada 212-5.4

deure de comunicar el canvi de circumstàncies de la persona internada 212-6

deure de comunicar el lloc on estigui l’establiment 212-5.2

286 Llei 25/2010

document de voluntats anticipades

contingut 212-3.1; 212-3.2

designacions o instruccions prevalents quan hi ha delació voluntària de la tutela 212-3.6

deure de respectar les instruccions 212-3.3

efectes 212-3.4

forma d’atorgament 212-3.4

procediment de comunicació al centre sanitari 212-3.4

revocació 212-3.5

domicili

establiment 222-39.4

— familiar

determinació 231-3.1; 231-3.2

presumpció que és aquell on es conviu habitualment 231-3.1

donacions

casos en què no regeixen les presumpcions 231-12.3

destrucció de les presumpcions 231-12.2

presumpcions 231-12.1; 232-3.1

— atorgades en capítols matrimonials

revocació 231-25

— dels òrgans o del cos

contingut del document de voluntats anticipades 212-3.2

— fetes fora de capítols matrimonials


revocació 231-14; 231-29

submissió a condicions i modes 231-28.1

donant

manca d’obligació d’alliberar el bé subjecte a càrrega o gravamen 231-28.2

dot


Llei 25/2010 287

emancipació

efectes contra tercers 211-8.2

formes 211-8.1

inscripció 211-8.2

irrevocabilitat 211-8.2

Vegeu també menor emancipat

— per consentiment

atorgament 211-9.2

comunicació al Registre Civil 211-9.2

forma d’emancipació 211-8.1.b

requisits 211-9.1

— per matrimoni

forma d’emancipació 211-8.1.a

— per resolució judicial

causes de concessió 211-10.1

forma d’emancipació 211-8.1.c

requisits 211-10.2

— per vida independent


requisits 211-11.1

entitat

— col·laboradora

acreditació 235-46

constitució 235-46

control 235-46

directrius 235-46

finalitat 235-46

funcions 235-46

inspecció 235-46

requisits 235-46

288 Llei 25/2010

— pública competent en matèria de protecció

de menors

assumpció de funcions tutelars sobre els menors desemparats 228-3.1

assumpció de la guarda dels menors desemparats 228-6.1

deure d’adoptar mesures per a assolir la protecció efectiva dels menors desemparats 228-1.2

deure d’assessorar les persones acollidores 235-34.4

deure d’instar la constitució de la tutela dels menors desemparats 222-14.2

funcions d’intermediació 235-46

funcions amb relació a la tramitació de l’adopció internacional de menors 235-45.1

legitimació per a demanar la privació de la potestat parental 236-6.4

potestat per a acordar la mesura d’acolliment preadoptiu 235-34.1; 235-35

potestat per a demanar la privació de la potestat parental o la remoció de la tutela i exercir les accions penals corresponents 228-3.3

potestat per a determinar com s’han de fer efectives les relacions personals amb els menors desemparats i per a suspendre-les 236-5.2

potestat per a sol·licitar les dades biogenètiques dels progenitors del menor desemparat 228-4

proposta d’adopció 235-38.1

— tutelar

prestació de serveis assistencials i residencials 222-17.2

entrada en vigor

disposició DF 5

escreix


Llei 25/2010 289

escriptura pública

contingut 231-20.1

forma de delació de la tutela 222-3.1.b; 222-4.1; 222-5.2

especialistes

consideració d’auxiliars dels tribunals 221-5.2; DA 6.4

entitats, organismes i professionals que tenen el deure de col·laborar-hi DA 6.4

intervenció 221-5.2

esponsalici


excuses per a l’exercici de càrrecs tutelars

acceptació 222-19.2; 222-19.3; 222-19.4

al·legació 222-19.1

tipologia 222-18.1; 222-18.2

família

direcció 231-4.1

membres 231-1.2

protecció jurídica 231-1.1

— acollidora

assumpció de la guarda i l’exercici ordinari de les funcions tutelars 228-9.2

deure de vetllar pel menor, tenir-lo en companyia seva, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral 228-9.1

fecundació assistida

paternitat matrimonial 235-8

paternitat no matrimonial 235-13.1; 235-13.2

filiació

classes 235-1

efectes 235-2.1; 235-2.2; DT 5.1

290 Llei 25/2010

— adoptivaVegeu adopció

— contradictòria

ineficàcia de la determinació de la filiació mentre n’hi hagi una 235-19.1

— matrimonial

condicions perquè el nascut es tingui per fill del marit quan la fecundació assistida s’ha practicat després de la seva mort 235-8.2

destrucció de la presumpció de paternitat 235-6.1

determinació per als fills comuns nascuts abans del matrimoni 235-7.1

determinació per als fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida 235-8.1

impugnació 235-7.2

presumpcions de paternitat 235-5

— no matrimonial

destrucció de les presumpcions de paternitat 235-10.2

efectes 235-14.1; 235-14.2

establiment 235-9.1; 235-9.2

presumpcions de paternitat 235-10.1

— per adopció

classe de filiació 235-1

Vegeu també adopció

— per naturalesa

classe de filiació 235-1

determinació 235-3

fills

actes que requereixen llur consentiment 236-19

deure d’obeir els progenitors 236-17.3

deure de contribuir a les despeses familiars 231-6.2; 236-22.1

deure de respectar els progenitors 236-17.3

Llei 25/2010 291

dret a relacionar-se amb els avis, els germans i altres persones pròximes 236-4.2

dret a relacionar-se amb els progenitors 236-4.1

dret als fruits i rendiments de llurs béns i drets 236-21.2

dret als guanys de llur activitat i als béns o els drets que en puguin derivar 236-21.2

facultat d’administrar els béns que adquireixin amb llur activitat 236-26.2

persones legitimades per a demanar la privació de la potestat parental 236-6.4

potestat per a alterar l’ordre dels cognoms 235-2.3


potestat per a exercir l’acció d’impugnació de la paternitat 235-23.2; 235-25; 235-26.1

potestat per a exercir l’acció de reclamació de la filiació 235-20.1; 235-21.1


representació legal 236-18.1; 236-20

— morts

reconeixement de la paternitat o maternitat no matrimonials 235-12.4

— nascuts de fecundació assistida

paternitat 235-8.1; 235-13.1; 235-13.2

maternitat 235-13.1

formes d’enterrament

contingut del document de voluntats anticipades 212-3.2

funcions

— de protecció

caràcter personalíssim 221-2.1

casos en què se n’admet l’excusa 221-2.1

deure d’exercici 221-1; 221-2.1

292 Llei 25/2010

finalitat 221-1

intervenció d’especialistes 221-5.2

mesures de control 221-5.1

persones en interès de les quals s’han d’exercir 221-1

Vegeu també persones titulars de les funcions de protecció

— tutelars

atribució 225-3.2; 228-3.1; 228-3.2; 228-9.2

contingut 228-3.1

procediment en el qual s’atribueixen 225-3.2


futurs contraents


Generalitat

acreditació d’entitats col·laboradores 235-46

germans

delació judicial de la tutela 222-11


persones que no es poden adoptar 235-31.2.b

prohibició de separar-los 233-11.2

— del menor o incapacitat





persones preferides per a la tutela 222-10.2.e


Llei 25/2010 293

— majors d’edat i no discapacitats

dret d’aliments 237-2.3

grau

— de dependència

acreditació 227-1.2

— de discapacitat

acreditació 227-1.2

guarda

criteris per a determinar el règim i la manera d’exercir-la 233-11.1

exercici 233-10.1; 233-10.2; 233-10.3; 234-7

persones a les quals no es pot atribuir 233-11.3

persones i entitats que l’assumeixen 228-6.1; 228-9.2; 233-10.4

prohibició de separar els germans 233-11.2


— de fet



guardador de fet

àmbit d’actuació 225-3.1



deure de comunicar la guarda 225-2.1

deure de tenir cura i d’actuar en benefici de la persona en guarda 225-3.1

dret a una indemnització de danys i perjudicis per raó del càrrec 225-4

dret al reemborsament de les despeses per raó del càrrec 225-4

funcions tutelars 225-3.2


294 Llei 25/2010

persona que té aquesta consideració 225-1

rendició de comptes 225-5.2

habitatge familiar

actes de disposició 231-9.3; 233-25

anotació preventiva del dret d’ús 233-22

anul·labilitat dels actes de disposició fets sense consentiment o autorització judicial 231-9.2

atribució de l’ús 233-20.1; 234-8.1; 234-8.2; 234-8.3

atribució de l’ús al cònjuge o convivent més necessitat 233-20.3; 233-20.5; 234-8.2.b

atribució de l’ús al cònjuge que no té la guarda dels fills 233-20.4; 233-20.5

atribució de l’ús al progenitor o membre de la parella que té la guarda dels fills 233-20.2; 234-8.2.a

causes d’extinció del dret d’ús 233-24.1; 233-24.2

despeses 233-23.2

distribució de l’ús 233-20.1; 233-21.3; 234-8.3

exclusió de l’atribució de l’ús 233-21.1

extinció del dret d’ús 223-24.3

inscripció del dret d’ús 233-22

límits a l’atribució de l’ús 233-21.2

obligacions 233-23.1

pactes sobre l’atribució o distribució de l’ús 233-21.3

ponderació de l’atribució o distribució de l’ús per a la fixació dels aliments, la prestació compensatòria i la prestació alimentària 233-20.7; 234-8.3

prohibició de fer actes de disposició 231-9.1

règim durant la convivència de la parella estable 234-3.2


substitució de l’atribució del seu ús per la d’altres residències 233-20.6

valor pel qual es pot treure de la massa activa 231-17.2

Llei 25/2010 295

hereusdeure de retre comptes finals 222-49.1

deure de retre comptes per cessament en el càrrec per mort 222-50.2

persones legitimades per a instar l’acció d’anul·labilitat dels actes realitzats sense la intervenció de l’assistent 226-3


persones legitimades per a interposar l’acció per a exigir la rendició final de comptes 222-49.2




potestat per a exercir o continuar l’acció de reclamació de la filiació 235-20.1; 235-20.2; 235-20.3; 235-21.1

potestat per a reclamar la rendició final de comptes 222-49.2

incineraciócontingut del document de voluntats anticipades 212-3.2

incompliment greudefinició 236-6.1

interès superior del menorprincipi 211-6.1

internamentrequisits 212-4

— urgentcauses 212-5.1

deure d’informar sobre la situació de la persona internada 212-5.4

ineficàcia 212-5.3

296 Llei 25/2010

ratificació 212-5.3

revisió 212-5.4

— voluntaricanvi de circumstàncies 212-6

ratificació 212-6

inventariaccés del tutelat 222-21.4

contingut 222-22.1; 232-14

despeses 222-24

dipòsit 222-21.2

formalització 222-21.2; 222-21.3

persones que l’han de fer 222-21.1

pròrroga del termini per a fer-lo 222-21.1

termini per a fer-lo 222-21.1

jutgedeure de decidir quina persona acull el creditor d’aliments 237-10.2

lloc de residènciacanvis 222-39.3

comunicació 222-39.3

establiment 222-39.1


majors

— d’edatnomenament d’un apoderat 222-2.1

persones que es poden adoptar 235-33

persones que no cal posar en tutela 222-2.1

potestat per a atorgar un document de voluntats anticipades 212-3.1

potestat per a designar les persones que han de rebre la informació sobre llur salut i decidir sobre la realització d’actes i tractaments mèdics 212-3.1

Llei 25/2010 297

potestat per a sol·licitar el nomenament d’un assistent 226-1.1

— de catorze anyscapacitat natural 235-11.1

capacitat per al reconeixement de la paternitat 235-11.1

majoria d’edatcòmput de l’edat 211-4.2

edat en què s’assoleix 211-4.1

moment en què s’assoleix la capacitat d’obrar plena 211-3.2

mareassentiment a l’adopció 235-41.2

capacitat natural 235-11.1

capacitat per al reconeixement de la maternitat 235-11.1


potestat per a exercir l’acció d’impugnació de la paternitat 235-24; 235-26.1; 235-26.2


potestat per a reclamar que es declari judicialment la maternitat no matrimonial 235-12.2; 235-12.3; 235-12.4

— menorassistència per a exercir la potestat 236-16.1

casos en què no cal l’assistència per a exercir la potestat 236-16.2

maritpotestat per a deixar sense efecte la determinació de la filiació 235-6.1


maternitatcapacitat per al reconeixement 235-11.1; 235-11.2

requisits del reconeixement 235-12

298 Llei 25/2010

matrimoni

contingut 231-2.1

drets i deures dels cònjuges 231-2.2

efectes DT 2.1; DT 2.2

forma d’emancipació 211-8.1.a

règim econòmic 231-10.1; 231-10.2

mediació familiar

adequació dels acords als interessos del menor 233-6.6

aixecament de la suspensió del procediment matrimonial 233-6.4

aprovació judicial dels acords 233-6.5

desistiment 233-6.2

fonament de la manca d’aprovació dels acords 233-6.6

objecte 233-6.1; DA 5.1

principis 233-6.2

procediment previ a la revelació d’informació sobre el propi origen 235-49.3

sessió informativa 222-10.4; 233-6.3; 236-13.3; DA 5.1; DA 7.4

suspensió del procediment matrimonial 233-6.4

membres del consell de tutela

deure de mantenir una relació regular amb els tutors 222-54.b

nombre 222-54.a

nomenament 222-54.a

règim jurídic 222-54.a

menors d’edat

actes per als quals es requereix llur consentiment 211-6.3; 211-9.1

actes que poden fer per si mateixos 211-5; 212-2.1

aprovació judicial del reconeixement de la paternitat o maternitat no matrimonials 235-12.1

dret a ésser informats i escoltats 211-6.2

Llei 25/2010 299

— de més de setze anys

actes per als quals necessiten un complement de capacitat 211-11.2

consentiment de l’emancipació 211-9.1

deure de donar el consentiment per si mateixos 212-2.1

emancipació per vida independent 211-11.1

— desemparats

delació de la tutela 222-3.2

mesures de protecció 228-7

persones que es poden adoptar 235-32.1; 235-32.2

persones que tenen aquesta consideració 228-1.1

protecció 228-1.2

relacions personals amb els familiars 228-8

Vegeu també declaració de desemparament

— emancipats

actes per als quals necessiten un complement de capacitat 211-7.1; 211-12.1

actuació com si fossin majors d’edat 211-7.1


consideració com a tals quan viuen d’una manera econòmicament independent 211-11.1

constitució de la curatela 223-5

persones que es poden adoptar 235-33

persones que s’han de posar en curatela 223-1.a

sol·licitud d’una autorització judicial per a actuar tots sols 211-13

Vegeu també complement de capacitat

— no emancipats

efectes de la declaració judicial d’incapacitat 236-33

persones que s’han de posar en tutela 222-1.a

requisits per a la validesa del reconeixement de la paternitat o la maternitat 235-11.2

300 Llei 25/2010

mesures

— de conciliació del treball i la vida familiarpersonal de l’Administració que conviu en parella estable DA 2.1

— de controlacord 221-5.1; 222-2.2

despeses 222-24

finalitat 221-5.1

— de protecció dels menors desemparatsadopció 228-7

causes de cessament 228-7

prohibicions 228-8

règim de recursos 228-7

revisió 228-7

tipologia 228-7; 228-9.1

— definitives acordades per l’autoritat judicialadopció 233-4.1; 233-4.2; DT 3.1; DT 4.4

modificació 233-7.1; 233-7.2

— provisionalsadopció 233-1.1; 233-1.2; DT 3.1; DT 4.4

efectes de la sol·licitud 233-1.5

garanties del compliment 233-1.3

revisió 233-1.4; DT 3.3; DT 4.5

tipologia 233-1.1

milloresbéns que tenen aquesta consideració 232-25.4

ministeri fiscalconvocatòria a la formalització de l’inventari 222-21.3

deure de demanar la constitució de la tutela 222-14.3

informes 211-9.1; 211-10.2

persona legitimada per a demanar la privació de la potestat parental 236-6.4

Llei 25/2010 301

potestat per a exercir l’acció de nul·litat 235-27.4

potestat per a sol·licitar la modificació de les normes d’administració del patrimoni protegit 227-4.6

mitja guadanyeriaVegeu pacte de convinença

notari

comunicació de les delacions de tuteles atorgades en escriptura pública 222-8.2

deure d’advertir del deure d’informació recíproc dels cònjuges 231-20.1

deure d’informar de l’abast dels canvis que es pretenen introduir amb els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial respecte al règim legal supletori 231-20.1

deure de comunicar l’emancipació per consentiment al Registre Civil 211-9.2

objectes preciosos

dipòsit 222-23

pacient

dret a permetre i autoritzar l’accés a la informació sobre la seva salut 212-1.2

titular del dret a la informació sobre la salut 212-1.2

pacte

— de convinença


contingut 232-29.3

despeses 232-29.4

dissolució 232-29.4

lloc on és propi 232-29.1


— de mig per migVegeu agermanament

302 Llei 25/2010

— de supervivència

caducitat 231-15.4


contingut 231-15.1

efectes de la ineficàcia i extinció 231-18.2

incompatibilitat amb l’heretament 231-16

Vegeu també béns adquirits amb pacte de supervivència

pactes

— adoptats després de la ruptura matrimonial

acció per a exigir-ne el compliment 233-5.1

caràcter vinculant 233-5.1

eficàcia 233-5.3

incorporació a la sentència 233-5.1

incorporació al procediment sobre mesures provisionals 233-5.1

ineficàcia 233-5.2

— assolits després del cessament de la convivència

contingut 234-6.1


— avantnupcials

requisits de validesa 231-20.1

— d’exclusió o limitació de drets

caràcter recíproc 231-20.3

contingut 231-20.3

— d’igualtat de béns i guanys


— de renúncia a la prestació alimentària

ineficàcia 234-10.2

— de renúncia a la prestació compensatòria

ineficàcia 233-16.2

Llei 25/2010 303

— en previsió d’una ruptura matrimonial

acció per a exigir el compliment 233-5.1

canvis respecte al règim legal supletori 231-20.1

caràcter vinculant 233-5.1

contingut 233-21.3; 233-21.3

deure d’informació recíproc dels cònjuges 231-20.2

eficàcia 233-5.3; DT 2.2

forma d’atorgament 231-20.1

incorporació a la sentència 233-5.1

incorporació al procediment sobre mesures provisionals 233-5.1

ineficàcia 231-20.5; 233-21.3; 233-21.3


Vegeu també pactes avantnupcials; pactes d’exclusió o limitació de drets; pactes sobre la compensació econòmica per raó de treball

— en previsió del cessament de la convivència

contingut 234-5

efectes DT 4.3

— sobre l’abast de la participació en els guanys

efectes de la invalidesa 232-15.2

requisits de validesa 232-15.1

— sobre la compensació econòmica per raó de treball

contingut 232-7

— sobre la prestació compensatòria

contingut 233-16.1

parament de l’habitatge

béns que no es computen en l’haver hereditari 231-30.1

béns que no són objecte de predetracció 231-30.2

persones que hi tenen dret 231-30.1; 234-14

304 Llei 25/2010

pare

potestat per a exercir l’acció d’impugnació de la paternitat no matrimonial 235-26.1


potestat per a reclamar que es declari judicialment la maternitat no matrimonial 235-12.2; 235-12.3; 235-12.4

— menor

assistència per a exercir la potestat 236-16.1

casos en què no cal l’assistència per a exercir la potestat 236-16.2

parella estable


efectes de l’extinció 234-4.2; 234-5; 234-6.1; 234-14; DT 4.4; DT 4.5

formes d’acreditar-ne l’existència DA 2.2

persones que no la poden constituir 234-2

persones que tenen aquesta consideració 234-1


règim durant la convivència 234-3.1

règim en matèria d’adquisicions oneroses amb pacte de supervivència 234-3.3

règim en matèria d’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar 234-9.4

règim en matèria d’exercici de la guarda dels fills i relacions personals 234-7

règim en matèria de compensació econòmica per raó de treball 234-9.2

règim en matèria de disposició de l’habitatge familiar 234-3.2


temps de convivència DT 4.1

Vegeu també convivents en parella estable

Llei 25/2010 305

parents

deure d’assistir els menors i de prestar-los aliments 228-3.4; 228-6.2

deure de contribuir a les despeses familiars 231-6.3

— en segon grau de la línia col·lateral per afinitat

persones que no es poden adoptar 235-31.2.c

— fins al quart grau per consanguinitat o segon per afinitat


pares

potestat per a establir l’ordre dels cognoms 235-2.3

paternitat

— matrimonial

declaració de desconeixement 235-6.1

ineficàcia de la declaració de desconeixement 235-6.2

presumpcions 235-5

— no matrimonial

capacitat per al reconeixement 235-11.1; 235-11.2

presumpcions 235-10.1; 235-10.2

requisits del reconeixement 235-12

patrimoni protegit

beneficiaris 227-1.1

caràcter autònom 227-2.1

causes d’extinció 227-7.1; 227-7.2; 227-9.2

contingut 227-2.1

contingut de l’escriptura pública de constitució 227-3.2; 227-3.3

destinació del romanent de la liquidació 227-8.1; 227-8.2; 227-9.2

formalització de la constitució 227-3.2

formalització de les aportacions 227-3.4

identificació 227-2.1

306 Llei 25/2010

inscripció dels béns que l’integren 227-9.1; 227-9.2

liquidació 227-7.3

manca de personalitat jurídica 227-2.1

obligacions de les quals no respon 227-2.2

persones a les quals correspon l’administració 227-3.4; 227-4

persones a les quals no perjudiquen les aportacions 227-2.2

persones que el poden constituir 227-3.1


requisits per a la constitució 227-3.1

pensió periòdica

capitalització 240-7.3

dret del convivent 240-7.1

durada 240-7.2

límit 240-7.3

quantia 240-7.2

supòsits en què es perd 240-7.4

supòsits en què no correspon 240-7.4

termini per a reclamar-la 240-7.5

perit

designació DA 6.3

elaboració d’informes DA 6.3

persona

capacitat d’obrar 211-3.1

deure de comunicar que una persona s’ha de posar en tutela 222-14.4

drets en l’àmbit de la salut 212-1.1; 212-1.2; 212-1.3

lliure disposició sobre el propi cos 212-7

majoria d’edat 211-4.1

personalitat civil 211-1

potestat per a fer disposicions sobre el funcionament i el contingut del règim de protecció 222-4.1

Llei 25/2010 307

potestat per a nomenar o excloure una o més persones perquè exerceixin els càrrecs tutelars 222-4.1

revocació del consentiment informat 212-2.3

— en un estat físic o psíquic que no li permet rebre la informació o comprendre-la

persones a les quals s’ha de donar la informació sobre la salut 212-1.4; 226-2.2

persones que han de donar el consentiment informat 212-2.2; 226-2.2

persones que poden revocar el consentiment informat 212-2.3; 226-2.2

personalitat civil

característica inherent a la persona física 211-1.1

extinció 211-1.3

persones

— acollidores

assessorament 235-34.4

assumpció de la guarda i l’exercici ordinari de les funcions tutelars 228-9.2

assumpció de les responsabilitats parentals i les facultats que en deriven 235-34.4

deures amb relació al menor 228-9.1; 235-34.4

— amb discapacitat física o sensorial

beneficiàries d’un patrimoni protegit 227-1.1

potestat per a constituir un patrimoni protegit 227-3.1

— amb discapacitat psíquica



— assistides


persones legitimades per a instar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense la intervenció de l’assistent 226-3

308 Llei 25/2010

— en situació de dependència



— incapacitades

aprovació judicial del reconeixement de la paternitat o la maternitat no matrimonials 235-12.1

persones exemptes de l’obligació de prestar aliments 237-3

persones que s’han de posar en curatela 223-1.b

persones que s’han de posar en tutela 222-1.b

requisits per a la validesa del reconeixement de la paternitat o la maternitat 235-11.2

— jurídiques


deure d’assignar professionals perquè es responsabilitzin del benestar del tutelat 222-16.3

deure de comunicar el lloc de residència del tutelat i els canvis de residència posteriors 222-39.3

deure de notificar llur nomenament i cessament com a tutores 222-16.2

excuses per a no exercir el càrrec tutelar 222-18.2

potestat per a ésser titulars de la tutela 222-16.1

— posades en curatela


persones legitimades per a interposar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense complement de capacitat 223-8

potestat per a demanar l’autorització judicial per a actuar soles 223-4.2

— titulars de l’administració especial

eficàcia del nomenament 222-41.2


— titulars d’un establiment residencial

deure de comunicar la guarda de fet 225-2.2

Llei 25/2010 309

— titulars de la potestat parentalconsentiment de l’emancipació 211-8.1.b; 211-9.1

potestat per a fixar una remuneració per al tutor i l’administrador patrimonial 222-13.1

potestat per a ordenar la tutela 222-5.1

preferència de la voluntat de qui ha exercit la potestat parental en darrer lloc 222-6

— titulars de la tutelaVegeu tutor

— titulars de les funcions de proteccióactes per als quals poden atorgar poders especials 221-2.2

deure d’informar i escoltar la persona assistida 221-4

dret a la indemnització per danys per raó de l’exercici 221-3

dret al reemborsament de les despeses per raó de l’exercici 221-3

exercici gratuït del càrrec 221-3

pla de parentalitatcontingut 233-9.1; 233-9.2; 233-9.3

difusió d’informació DA 9

models DA 9

presentació de propostes 233-8.2

poder

— en previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitatextinció 222-2.2; 222-2.3

inici de l’eficàcia 222-2.2

inscripció 222-8.3

mesures de control 222-2.2


— especialactes per als quals es pot atorgar 221-2.2

atorgament 236-9.2

revocació 236-9.2; 233-1.5

310 Llei 25/2010

— general

atorgament 236-9.2

revocació 236-9.2; 233-1.5

poderdant

efectes de la pèrdua sobrevinguda de la capacitat 222-2.2


potestat per a determinar l’inici de l’eficàcia del poder 222-2.2

potestat per a fixar les mesures de control i les causes per les quals s’extingeix el poder 222-2.2

potestat parental

causes d’extinció 236-32; 236-36.1

causes de privació 236-6.2

efectes de l’exercici 236-18.1

efectes de la privació 236-6.6

exercici 236-2

exercici amb distribució de funcions o individual amb consentiment de l’altre progenitor 236-9

exercici conjunt 236-8

exercici exclusiu 236-10

extensió als fills majors d’edat incapacitats 236-1

funció inexcusable 236-2

intervenció judicial 236-3

moment en què és efectiva la privació 236-6.3

persones legitimades per a demanar la privació 236-6.4

privació 228-3.3; 228-3.4; 236-6.1; DT 7

procediment en què s’ha de decretar la privació 236-6.3

pròrroga 236-1; 236-33

recuperació de la titularitat i l’exercici 236-7

rehabilitació 236-1; 236-34.1

supòsits en què no es rehabilita 236-34.2

Llei 25/2010 311

suspensió 225-3.2; 228-3.2; 228-3.2; 228-3.4

titulars 236-1

prestació

— alimentàriacasos en què es pot reclamar 234-10.1; 234-10.3

forma de pagament 234-11.1; 234-11.2

ineficàcia dels pactes de renúncia 234-10.2

persones que la poden reclamar 234-10.1; 234-10.3

procediment en què s’ha de reclamar 234-13

termini per a reclamar-la 234-13

— alimentària en forma de pensiócaràcter temporal 234-11.3

extinció 234-12


— compensatòriacauses d’extinció 233-16.1; 233-19.1

durada 233-15; 233-16.1

forma de pagament 233-17.1

modalitat 233-16.1

pactes 233-16.1; 233-16.2

persones que tenen dret a sol·licitar-la 233-14.1; 233-14.2

quantia 233-14.1; 233-15; 233-16.1

renúncia 233-16.2

— compensatòria en forma de capitalforma de pagament 233-17.2

— compensatòria en forma de pensióactualització de la quantia 233-17.3

atorgament per un període limitat 233-17.4

forma de pagament 233-17.3

garanties 233-17.3


substitució pel pagament d’un capital 233-19.2

supòsits en què no s’extingeix 233-19.2

312 Llei 25/2010

procediment

— adreçat a obtenir l’autorització judicial per a fer determinats actes


— adreçat a obtenir l’eficàcia civil de les resolucions o decisions eclesiàstiques

exercici simultani de l’acció de divisió de la cosa comuna 232-12.1

reclamació de la compensació econòmica per raó de treball 232-11.1

— d’adopció

apreciació de la concurrència de causes de privació de la potestat 235-42.1

— de divisió de l’herència

contingut de l’acord o la sentència DA 4.2

— de jurisdicció voluntària

procediment per a l’atribució de funcions tutelars al guardador de fet 225-3.2

procediment per a nomenar un assistent 226-1.1

— de separació, divorci o nul·litat

aixecament de la suspensió 233-6.4

efectes de la nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial DT 3.2

exercici simultani de l’acció de divisió de la cosa comuna 232-12.1

liquidació de béns comuns DT 3.1

mesures definitives DT 3.1

mesures provisionals DT 3.1

reclamació de la compensació econòmica per raó de treball 232-11.1

règim jurídic DT 3.1; DT 3.2

revisió de les mesures DT 3.3

suspensió 233-6.4

Llei 25/2010 313

— especial sobre guarda de menors

tramitació de la pretensió per a fer efectives les relacions personals 236-4.3

— relatiu a la ruptura de la parella estable

acumulació de reclamacions DA 5.2

exercici de l’acció de divisió de cosa comuna DA 5.2

liquidació de béns comuns DT 4.4

mesures definitives DT 4.4

mesures provisionals DT 4.4

potestat per a sotmetre les discrepàncies a mediació DA 5.1

règim jurídic DA 5.1; DT 4.4

remissió a una sessió informativa DA 5.1

revisió de les mesures DT 4.5

— sobre nomenament de càrrecs tutelars


pròdigs

persones que s’han de posar en curatela 223-1.c

professionals

— designats per les persones jurídiques

assignació 222-16.3

causes d’ineptitud 222-16.3

funcions 222-16.3

— mèdics

deure de respectar les instruccions del document de voluntats anticipades 212-3.3

— independents

persones que tenen aquesta consideració 222-44.4

progenitors

béns i drets exclosos de l’administració 236-25

béns que han d’administrar 236-26.1


314 Llei 25/2010

consentiment de la vida independent del menor 211-11.1

decisions per a les quals necessita el consentiment de l’altre 236-11.6

deure d’administrar el patrimoni dels fills i de representar-los 236-17.1; 236-21.1; 236-18.1; 236-20

deure d’assistir els menors i de prestar-los aliments 228-3.4; 228-6.2; 236-6.6

deure d’informació 236-12.1; 236-12.2; 236-14.3

deure de facilitar les relacions dels fills amb els avis, els germans i altres persones pròximes 236-4.2

deure de respectar els fills 236-17.3

deure de restituir el patrimoni administrat 236-24.1

deure de retre comptes 236-24.2

deure de tenir cura dels fills, prestar-los aliments, conviure-hi, educar-los i proporcionar-los una formació integral 236-17.1

dispensa de fer inventari 236-23.1

dret a relacionar-se amb els fills 236-4.1

exercici conjunt de la potestat parental 236-8.1; 236-8.2

exercici de la potestat parental amb distribució de funcions o individual amb consentiment de l’altre 236-9.1

exercici de la potestat parental en cas de vida separada 236-11.1

exercici exclusiu de la potestat parental 236-10

limitació de les facultats 236-3.1


obligacions de guarda 236-11.5


persones legitimades per a interposar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense complement de capacitat 211-12.3

potestat per a atorgar-se poders 236-9.2

potestat per a corregir els fills 236-17.4

potestat per a decidir que els fills resideixin en un lloc diferent del domicili familiar 236-17.2

Llei 25/2010 315

potestat per a destinar els fruits dels béns i els drets que administren a mantenir les despeses familiars 236-22.2

potestat per a recórrer a l’autoritat judicial en cas de desacord sobre l’exercici de la potestat parental 236-11.4

potestat per a sol·licitar l’assistència i la intervenció dels poders públics 236-17.5

potestat per a sol·licitar la ineficàcia de la declaració de desemparament 228-5

potestat per a sotmetre els acords sobre l’exercici de la potestat parental i el pla de parentalitat a aprovació judicial 236-11.2

potestat per a sotmetre les discrepàncies a mediació 236-13.3

prestació de garanties 236-3.1

prevalença de llur criteri en cas de desacord amb el cònjuge o el convivent en parella estable 236-14.2

privació de la titularitat de la potestat parental 236-6.1

prohibició de l’assentiment a l’adopció referit a una persona determinada 235-41.3

recuperació de la guarda 236-15.1

recuperació de la titularitat i l’exercici de la potestat parental 236-7

règim jurídic aplicable als deures d’assistència amb relació als fills 237-2

rescabalament per les despeses suportades i els danys i perjudicis causats per l’administració 236-23.2


responsabilitats parentals 233-8.1

supòsits en què no se’ls pot atribuir la guarda 233-11.3

titulars de la potestat parental 236-1

— a qui correspongui la guarda dels fills comuns


— de l’adoptat

assentiment a l’adopció 235-41.1.b; 235-41.3

concurrència d’una causa de privació de la potestat 235-42.1

316 Llei 25/2010

protutor

cessament en el càrrec DT 1.1

punt de trobada familiar

cessament de la intervenció DA 7.3

derivació del cas a una sessió informativa de mediació familiar DA 7.4

informe de seguiment DA 7.3

modalitat d’intervenció DA 7.2

modificació de la modalitat d’intervenció DA 7.3

supervisió DA 7.2

supervisió del règim de relacions personals 233-13.2

règim

— de comunitat de béns

béns comuns 232-31

béns privatius 232-32

causes d’extinció 232.36.1; 232-36.2

contingut 232-30

Vegeu també béns comuns; béns privatius

— de participació en els guanys

causes d’extinció 232-16.1; 232-16.2

contingut 232-13.1; 232-13.2

contingut de l’escriptura pública de constitució 232-14

efecte de la ineficàcia dels pactes sobre el seu abast 232-15.2

inventari 232-14

liquidació 232-18

pactes sobre el seu abast 232-15.1


regles de càlcul del patrimoni final 232-19.1; 232-19.2

regles de càlcul del patrimoni inicial 232-20.1; 232-20.2

regles de determinació del crèdit de participació 232-21

retroacció dels efectes de l’extinció 232-17

valor dels béns 232-19.3; 232-20.3

Llei 25/2010 317

— de relacions personals

aprovació 233-12.1

contingut 228-8; 236-4.1; 236-4.2

denegació 236-5.1

exclusió 228-8

execució 233-12.2

garanties de l’efectivitat 236-4.3; 236-5.2

limitació 228-8


procediment per a fer-lo efectiu 236-4.3


supervisió 233-13.1; 233-13.2

suspensió 236-5.1; 236-5.2

— de separació de béns

béns propis 232-2

contingut 232-1


Vegeu també béns adquirits a títol onerós; béns de titularitat dubtosa; compensació econòmica per raó del treball

— econòmic matrimonial

determinació 231-10.1; 231-10.2

efectes DT 2.2

liquidació DA 3.2

modificació 231-23.2; 231-24

Registre Civil

inscripció de l’assistència 226-7.1

inscripció de l’emancipació 211-8.2; 211-9.2

inscripció de la declaració de desconeixement de la paternitat 235-6.1

inscripció de la presa de possessió del càrrec d’assistent 226-7.2

inscripció dels capítols matrimonials 231-22.2

318 Llei 25/2010

Registre de la Propietatanotació preventiva del dret d’ús de l’habitatge familiar 233-22

inscripció de l’acte de disposició de l’habitatge familiar 231-9.2

inscripció del dret d’ús de l’habitatge familiar 233-22

inscripció dels béns que integren el patrimoni protegit 227-9.1; 227-9.2

Registre de Nomenaments Tutelars no Testamentarisinscripció de les delacions de tuteles atorgades en escriptura pública 222-8.1

inscripció dels poders atorgats en previsió d’una situació d’incapacitat 222-8.3

Registre de patrimonis protegitsadscripció DA 1.1

circumstàncies que s’han de fer constar DA 1.2

creació DA 1.1

funcionament DA 1.3

organització DA 1.3

publicitat DA 1.3

relacions convivencials d’ajuda mútuacàrrega econòmica 240-4.1

casos en què no s’extingeixen 240-5.2


constitució 240-1; 240.3

contribució a les despeses comunes 240-4.1

deures 240-4.1

drets 240-4.1

efectes DT 8

efectes de l’extinció 240-4.2; 240-5.3; 240-6.1; 240-6.2; 240-6.3; 240-7.1

nombre màxim de convivents 240-2.2

persones que les poden constituir 240-2.1


Llei 25/2010 319

relacions personals i patrimonials 240-4.1

treball domèstic 240-4.1

Vegeu també convivents

rendició de comptes

— anual

auditoria 222-31.4

contingut 222-31.3

persones davant les quals s’ha de fer 222-31.2; 227-6.1; 227-6.2

persones que l’han de fer 222-31.1; 227-6.1


termini per a fer-la 222-31.1

— final

aprovació 222-51.1; 222-51.2

denegació de l’aprovació 222-51.1; 222-53

despeses 222-49.3

meritació d’interès de les quanties acreditades 222-52.1

moment a partir del qual es merita l’interès legal 222-52.2

persones davant les quals s’ha de fer 227-7.4

persones que l’han de fer 222-49.1; 227-7.4; 236-24.2

pròrroga del termini per a fer-la 222-49.1

suspensió del termini per a fer-la 222-49.1

termini per a fer-la 222-49.1; 236-24.2

transmissió de l’obligació als hereus 222-49.1

— per cessament en el càrrec

aprovació 222-51.1; 222-51.2

denegació de l’aprovació 222-51.1; 222-53

meritació d’interès de les quanties acreditades 222-52.1

moment a partir del qual es merita l’interès legal 222-52.2

persones que l’han de fer 222-50.1; 222-50.2

termini per a fer-la 222-50.1; 222-50.2

320 Llei 25/2010

representació legal

actes que s’exceptuen 222-47.2; 236-18.2

efecte de l’exercici de la potestat sobre els fills 236-18.1

persones que l’exerceixen 222-47.1

resolució judicial

forma d’emancipació 211-8.1.c

forma de delació de la tutela 222-3.1.c

— d’incapacitació

contingut 223-6

— de nomenament de l’assistent

contingut 226-2.1

— de nul·litat, separació judicial o divorci

contingut 233-3.3; 233-7.2; 233-7.3

— en què es ratifica l’internament

contingut 212-5.4

— per la qual es constitueix l’adopció

contingut 235-39; 235-48.5

— que declari la incapacitació

contingut 223-6

— que declari la paternitat o la maternitat no matrimonials

contingut 235-12.2

— que declari la prodigalitat o la incapacitat relativa

contingut 223-4.3

— que modifica les mesures ordenades en un procés matrimonial

contingut 233-7.1; 233-7.2; 233-21.2

retroacció dels efectes 233-7.3

— que ordena la remoció en el càrrec

contingut 222-34.1

Llei 25/2010 321

responsabilitat parental

atenció de l’interès del menor 233-8.3

caràcter compartit 233-8.1

exercici 233-8.1; 233-8.2

responsables del punt de trobada

presentació d’informes de seguiment DA 7.3

propostes de cessament de la intervenció DA 7.3

propostes de derivació del cas a una sessió informativa de mediació familiar DA 7.4

propostes de modificació de la modalitat d’intervenció DA 7.3

salut

dret a la confidencialitat de les dades 212-1.3

dret a permetre i autoritzar l’accés a la informació 212-1.2

dret a rebre informació 212-1.1; 212-1.4

dret que no es generin registres amb dades personals que no siguin estrictament necessàries 212-1.3

— reproductiva i sexual

lliure decisió 212-7

servei tècnic de suport judicial

seguiment de les mesures adoptades respecte al compliment del règim de relacions personals DA 7.5

substitut

designació 222-7.1; 222-19.3; 222-30.1; 222-34.1

ordre de substitució 222-7.2

tantundem


tenutes


322 Llei 25/2010

testament

forma de delació de la tutela 222-3.1.a; 222-5.2

treball domèstic

forma de contribució a les despeses familiars 231-6.1

tutela

acceptació de l’excusa 222-19.2; 222-19.3; 222-19.4

al·legació de l’excusa 222-19.1


constitució 236-6.5; 236-35; 236-36.2

excuses per a no exercir-la 222-18.1; 222-18.2

formes de delació 222-3.1

nombre de titulars 222-25

persones obligades a promoure’n la constitució 222-14.1;

222-14.2; 222-14.3; 222-14.4

persones preferides per a exercir-la 222-10.2; 222-10.3; 222-10.5

persones que no cal posar en tutela 222-2.1

persones que no en poden ésser titulars 222-17.1

persones que poden ésser titulars 222-15; 222-16.1

persones que s’han de posar en tutela 222-1


separació de l’administració patrimonial 222-12.1

suspensió 225-3.2; 228-3.2; 228-3.3; 228-3.4

— conjunta

exercici 222-26

— de germans

delació judicial 222-11

— dels menors desemparats

entitat obligada a promoure’n la constitució 222-14.2

forma de delació 222-3.2


Llei 25/2010 323

tutelat

convocatòria a la formalització de l’inventari 222-21.3

deure d’obeir el tutor 222-36.2



deure de respectar el tutor 222-36.1

domicili 222-39.4

dret als béns que adquireix amb la seva activitat 222-40.3

dret als fruits dels béns administrats 222-40.3

facultat per a administrar els béns que adquireix amb la seva activitat 222-42

lloc de residència 222-39.1; 222-39.2


persones legitimades per a interposar l’acció per a exigir la rendició final de comptes 222-49.2

potestat per a fixar una remuneració per al tutor i l’administrador patrimonial 222-13.1

potestat per a reclamar la rendició final de comptes 222-49.2

tutor

actes anul·lables 222-46.1; 224-4

actes per als quals no necessita autorització judicial 222-43.2

actes per als quals requereix autorització judicial 222-37.2;

222-37.3; 222-43.1

àmbit de competència 222-12.1; 222-27

causes d’ineptitud 222-15; DT 1.1

cessament 222-30.1

conflictes d’interessos 222-29

consentiment de l’emancipació 211-8.1.b; 211-9.1

consentiment de la vida independent del menor 211-11.1

continuació de l’exercici de la tutela en cas de cessament de l’administrador patrimonial 222-30.1

324 Llei 25/2010

decisions que ha de prendre conjuntament amb l’administrador patrimonial 222-27

desacords 222-28


deure d’assegurar el benestar moral i material de la persona incapacitada 222-38.1

deure d’educar el tutelat 222-37.1

deure d’exercir el càrrec fins a l’acceptació de l’excusa 222-19.2

deure d’informar sobre la situació personal de la persona incapacitada tutelada 222-32

deure de comunicar el dipòsit de valors i objectes preciosos 222-23


deure de conviure amb el menor tutelat 222-39.2

deure de dipositar o tenir en un lloc segur els valors i objectes preciosos 222-23

deure de dipositar una còpia de l’inventari en el jutjat que ha constituït la tutela 222-21.2

deure de facilitar l’accés a l’inventari 222-21.4

deure de fer inventari 222-21.1

deure de fer tot el que calgui per a afavorir la recuperació de la capacitat del tutelat i la seva inserció en la societat 222-38.2

deure de prestar caució 222-20

deure de prevenir l’empitjorament del tutelat i de mitigar les conseqüències de la incapacitat 222-38.2

deure de proporcionar al tutelat una formació integral 222-37.1

deure de respectar el tutelat 222-36.1

deure de respectar els desigs de la persona incapacitada 222-38.1



Llei 25/2010 325

deure de retre comptes per cessament en el càrrec 222-50.1

deure de tenir cura del tutelat i de procurar-li aliments 222-35.1

deure de tractar el tutelat amb consideració 222-36.1

excuses per a no exercir el càrrec 222-18.1; 222-18.2

exercici de la curatela d’un tutelat 223-3

nomenament 222-9.1; 222-12.1

pèrdua del que hagi donat o llegat en consideració al nomenament 222-19.4; 222-34.2

persona legitimada per a instar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense la intervenció de l’assistent 226-3

persona legitimada per a instar l’acció d’anul·labilitat dels actes fets sense autorització judicial 222-46.1

persones que ho poden ésser 222-15

persones que no ho poden ésser 222-17.1

potestat per a corregir el tutelat 222-36.2

potestat per a establir el lloc de residència del tutelat 222-39.1

potestat per a sol·licitar l’assistència dels poders públics 222-36.2

potestat per a sol·licitar la ineficàcia de la declaració de desemparament 228-5

preferència de la voluntat de qui ha exercit la potestat parental en darrer lloc 222-6

prestació de caució 222-20

prohibició d’imposar al tutelat sancions humiliants o que atemptin contra els seus drets 222-36.2

qüestions que no pot sotmetre a arbitratge 222-43.3

remoció del càrrec 222-22.2; 222-33.1; 222-33.2; 228-3.3


renúncia al càrrec 222-22.2

representant legal del tutelat 222-47.1


substitut 222-30.1; 222-34.1

326 Llei 25/2010

valorsdipòsit 222-23

violència familiar o masclistamesures provisionals 233-1.2

prohibició d’atribuir la guarda al progenitor que hagi comès aquests actes 233-11.3

prohibició de sotmetre les discrepàncies a mediació 233-6.1

xarxa de serveis socialssupervisió del règim de relacions personals 233-13.2; DA 7.1

Documents

Llei 25/2010, del 29 de juliol,del llibre segon del Codi ... · PDF fileLlei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família