L’endemà d’anunciar-se la pregunta que Unió Democràtica de Catalunya farà a la seva militància sobre el procés sobiranista, es van succeir les reaccions, i una de les més esperades,

després que se n’exclogui el terme independència, va ser la del president Mas. A la sessió de control al govern, Mas s’hi va referir preguntat per Miquel Iceta i va dir que no veu cap contradicció entre la pregunta i el full de ruta pactat amb ERC i va recordar al líder del PSC que aquest full de ruta “encara està obert”. Segons el president, tot el que figura en la pregunta de la consulta interna d’Unió “més o menys” ho recull la declaració de sobirania que va

aprovar el Parlament a principis del 2013. El també líder de CiU, a més, va assenyalar que ha intentat el diàleg amb l’Estat “fins a l’últim moment”, malgrat “xocar” amb la “majoria absoluta del PP”, encara que va afegir que continua disposat a dialogar. Mas ha defensat que les eleccions catalanes del 27 de setembre ofereixen la seguretat jurídica que demanda la direcció d’Unió, amb la qual també va coincidir en què el procés sobiranista no hauria de portar a una Catalunya fora de la UE, “ni de la zona euro, ni de l’OTAN”. Abans, però, caldrà esbrinar, si s’escau, quins són els partits disposats a emprendre el viatge a Ítaca.

E l passat 24 de maig Lleida va demanar un canvi. I el va demanar una ciutadania, més implicada en la política municipal i amb més ganes de decidir, com

denota l’augment de participació en les eleccions locals de gairebé 5 punts respecte l’any 2011.En segon lloc, a Lleida es va poder copsar un canvi de tendència, la de l’aparició de partits polítics nous. Podríem entendre aquesta situació com a negativa per als partits tradicionals, amb la fragmentació del vot, però sens dubte hi ha una cara positiva: el ventall de colors que composarà l’Ajuntament a partir del 13 de juny. Una pluralitat de fins a 7 grups municipals –un d’ells una agrupació d’electors– que acabarà amb la Paeria grisa que tant poc representava la diversitat de la societat.Però, per sobre de tot, el 24-M va ser el primer pas cap al 27-S. La ciutadania va deixar clar el seu compromís amb el procés d’independència de Catalunya amb els 13.369 vots per a les forces sobiranistes -ERC-Avancem, CiU i Crida-. Una veu que Esquerra Republicana-Avancem es compromet a fer sentir al ple de la Paeria, on retorna amb força després de quatre anys. En això dedicarem els nostres esforços els tres regidors

republicans que hem estat elegits democràticament –Josep Maria Baiget, Núria Marín i jo mateix–, a més de treballar per defensar una millor qualitat de vida per als nostres veïns i veïnes. Perquè, com ja vam dir en campanya electoral, la qüestió social i la qüestió nacional van lligades i no s’entenen l’una sense l’altra. La independència ens portarà el benestar que Lleida i Catalunya es mereixen en ple segle XXI, perquè lleidatans i catalans serem amos i gestors dels nostres propis recursos. Malauradament, la suma de forces d’esquerres i dels partits sobiranistes no és suficient per materialitzar el

canvi que Lleida anhela i tot indica que al capdavant de la Paeria hi continuarà Àngel Ros. Només que ara haurà de governar a base de consensos i acords, no com la legislatura anterior, en què manava fent abús del mandat democràtic de la ciutadania.Però l’alcalde en funcions hauria de ser honest amb si mateix i amb la ciutadania i reconèixer que les eleccions municipals no li van anar bé, a la vista de la pèrdua de 6.500 vots i 7 regidors. Aquest resultat té una única possible lectura: Ros no està legitimat per estar al capdavant del consistori. Després del càstig dels lleidatans i lleidatanes, que han deixat clar que no aproven la seva gestió o, si més no, que no li continuen donant suport, Ros hauria de donar un pas enrere i plegar. Legalment, Ros pot ser alcalde altre cop, i hi té dret. Tanmateix, des d’un punt de vista ètic... Deixar de ser l’alcaldable del PSC seria un acte de generositat que l’honoraria i donaria una oportunitat a la renovació al govern de la ciutat, a l’obertura i a la transparència.En fi, amb el que trobarem, haurem de fer!

CARLES VEGA,REGIDOR ELECTE D’ERC-AVANCEM A LA PAERIA

editorial: Mas i la pregunta d’Unió

ermengopolys

El doble rasero de Mas

Lleida reclama un canvi i mira cap al 27-S

La suma de forces d’esquerres i dels partits sobiranistes no és suficient per materialitzar el canvia que Lleida anhela i

tot indica que continuarà Ros

Según Artur Mas los insultos y silbidos contra los símbolos que nos representan a millones de españoles forman parte de la libertad de expresión. Sorprende la tolerancia del President con los ataques a España mientras su gobierno ha emprendido una auténtica caza de brujas contra los insultos a Cataluña. Sin ir más lejos, tres días antes del partido, el Gobierno catalán presentó una sorprendente denuncia contra los dueños de una cuadra de Ciudad Real, acusados de poner a un caballo un nombre catalanófobo. Y hace unos meses presentó denuncias judiciales a diestro y siniestro contra tertulianos de televisión porque, según la opinión particular del ejecutivo de Mas, “atacaban a Cataluña”. Por lo visto, forma parte de la libertad de expresión insultarnos a millones de españoles pero no criticar al nacionalismo catalán en una tertulia o poner el nombre que uno quiera a sus propios animales. Curioso.

PILAR GONZÁLEZ GUTIÉRREZ

BARCELONA

4 OPINIÓ | DIJOUS 4 DE JUNIO DE 2015