Llibre Verd. Alliberar el Potencial de les Indústries Culturals i Creatives

C CCultura

C O M I S S I Ó E U R O P E A

Llibre Verd

Alliberar elPotencial

de les IndústriesCulturals i

Creatives

Brussel·les

COM (2010) 183/3


Llibre Verd



Creatives


Llibre Verd



Creatives

Departament de Cultura i Mitjans de ComunicacióIntitut Català de les Indústries Culturals

Departament de Cultura i Mitjans de ComunicacióInstitut Català de les Indústries Culturals


Llibre Verd



Creatives

Brussel·les

COM (2010) 183/3

Traducció : Linguacom, S. L.

Edició : Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Primera edició : juny de 2010

Tirada : mil exemplars

Imprimeix : CEVAGRAF, S.C.C.L

Dipòsit legal : B-0000-2010

Altres títols

1. Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al ComitèEconòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions seguida de la Comu-nicació sobre una agenda europea per a la cultura en un món globalitzatSecretaria General. Gabinet Tècnic

2. Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expres-sions CulturalsSecretaria General. Gabinet Tècnic

3. Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de CatalunyaSubdirecció General de Biblioteques

4. Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural ImmaterialCentre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

5. Llibre Verd. Alliberar el Potencial de les Indústries Culturals i CreativesSecretaria General. Gabinet Tècnic i Intitut Català de les Indústries Culturals


Llibre Verd



Creatives

LLIBRE VERD

Alliberar el potencial

de les indústries culturals i creatives

Aquests últims decennis, el món s’ha accelerat. L’emergència ràpida de novestecnologies i el creixement de la globalització han fet que Europa i altres regionsdel globus fessin un gir radical, i que s’apartessin de la indústria manufactureratradicional per abraçar els serveis i la innovació. Les fàbriques es reemplacenprogressivament per comunitats creatives, la matèria primera de les quals ésla seva capacitat d’imaginar, de crear i d’innovar.

En aquesta nova economia digital, el valor immaterial determina cada vegadamés el valor concret, i els consumidors busquen experiències noves i enriqui-dores. La capacitat de crear experiències i xarxes socials s’ha convertit en unfactor de competitivitat.

Si Europa vol continuar sent competitiva en aquest entorn mundial en constantevolució, ha d’establir condicions que permetin que la creativitat i la innovaciós’obrin a una nova cultura empresarial.1

Les indústries culturals i creatives disposen d’un potencial molt poc explotat decreació de creixement i d’ocupació. Per posar remei a aquesta situació, Europaha de trobar noves fonts de creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu i inver-tir en aquests segments de mercat per assegurar-se el relleu.2 Gran part de lanostra prosperitat futura dependrà de com utilitzem els nostres recursos, elsnostres coneixements i el nostre talent creatiu per estimular la innovació. Par-tint de la seva cultura rica i variada, Europa ha d’explorar noves maneres decrear valor afegit, però també de viure en comunitat, de compartir els recursosi d’apreciar la seva diversitat.

Les indústries culturals i creatives d’Europa ofereixen un potencial real per arespondre a aquests reptes i així contribuir a l’estratègia Europa 2020 i a al-gunes de les seves iniciatives estrella, com la Unió Europea (UE) per a la inno-vació, l’estratègia digital per a Europa, la lluita contra el canvi climàtic,l’estratègia per a les noves competències i les noves ocupacions o la políticaindustrial en l’era de la globalització.3

Nombrosos estudis recents4 han revelat que les indústries culturals i creatives(d’ara endavant «ICC») es componen d’empreses altament innovadores dota-des d’un gran potencial econòmic i que constitueixen un dels sectors més di-nàmics d’Europa. Representen de fet un 2,6 % del PIB de la UE, posseeixenun fort potencial de creixement i donen ocupació de qualitat a uns cinc milionsde persones arreu de la UE-27.5

D’altra banda, els continguts culturals tenen un paper determinant en el des-envolupament de la societat de la informació, ja que alimenten les inversions

3 ]

1. CONTEXT POLÍTIC,OBJECTIUS i ABAST del LLIBRE VERD

Tots aquests aspectes són tractats pel segon objectiu de l’agenda europea dela cultura,9 que convida la UE a explotar el potencial de la cultura en tant quecatalitzador de la creativitat i la innovació en el marc de l’estratègia de Lisboaper al creixement i l’ocupació.

Aquesta agenda ha estat garantida per una resolució del Consell de novem-bre de 2007, després pel Consell Europeu de desembre de 2007. En les sevesconclusions de desembre de 2007, el Consell Europeu ha reconegut la im-portància dels sectors de la cultura i de la creació per a l’agenda de Lisboa, aixícom la necessitat d’augmentar el seu potencial, sobretot pel que fa a les pimes.

Altres conclusions del Consell també han subratllat la necessitat de reforçar elvincle entre l’educació, la formació i les ICC i de maximitzar el potencial de lespimes en els sectors de la cultura i de la creació.10 El Consell, a més a més, harecomanat que hi hagi millors interaccions entre el sector de la cultura i altressectors de l’economia, així com que hi hagi vincles més forts entre la políticacultural i altres polítiques pertinents.11

Al mateix temps, el Parlament Europeu ha convidat, entre d’altres, la Comis-sió a «aclarir el que constitueix la visió europea de la cultura, de la creativitat ide la innovació, a elaborar mesures polítiques [...] per [desenvolupar] les in-dústries creatives europees, inserint-les en el marc d’una veritable estratègiaeuropea per a la cultura».12

El present Llibre verd es basa en les recomanacions formulades i les bonespràctiques exposades per dos grups de treball compostos d’experts nacio-nals (que s’ocupen de les ICC, d’una banda, i de les sinergies entre cultura ieducació, de l’altra), i per dues plataformes de la societat civil (dedicades l’unaa les ICC i l’altra a l’accés a la cultura),13 creades en el context de la posadaen pràctica de l’Agenda Europea de la Cultura. A més, es basa en diversos es-tudis i informes independents realitzats recentment per compte de la Comis-sió Europea i s’inspira en les estratègies elaborades en diversos estatsmembres per alliberar el potencial de les seves ICC.14 Finalment, reprèn algunsdels missatges vehiculats en ocasió de l’Any Europeu 2009 de la Creativitat ide la Innovació, sobretot els relatius a la necessitat d’estendre nous ponts entrel’art, la filosofia, la ciència i el món econòmic.15

L’objectiu del present Llibre verd és suscitar un debat sobre les condicions ne-cessàries per a un entorn creatiu veritablement estimulant per a les ICC de laUnió Europea. El Llibre verd aborda nombrosos aspectes, des de l’entorn deles empreses a la necessitat de crear un espai europeu comú de la cultura,passant pel reforç de les capacitats, el desenvolupament de les competènciesi la promoció dels esperits creadors europeus en l’escena mundial.

5 ]

en les infraestructures i serveis de banda ampla, en les tecnologies digitals i enels nous aparells electrònics i de telecomunicacions destinats al gran públic.

Més enllà de la seva contribució directa al PIB, les ICC també són motors im-portants de la innovació econòmica i social en molts d’altres sectors.

Les solucions plenes d’inventiva aplicades a un gran nombre de sectors pro-venen de la reflexió creativa d’aquestes indústries, des de la revitalització o lapromoció de la imatge de marca de certs països, regions o ciutats fins al des-envolupament de les competències en matèria de tecnologies de la informa-ció i de la comunicació (TIC) (competències digitals),6 útils per a la formació il’educació durant tota la vida, des de l’estímul en la recerca a la transmissió delsvalors d’una manera accessible, de la innovació en matèria de productes i deserveis a la promoció d’entorns econòmics sostenibles i de baixa emissió decarboni, i del diàleg intergeneracional al diàleg intercultural i a la creació de co-munitats.7

Si les ICC s’associen al món de l’educació per mitjà de partenariats, tambépoden tenir un paper més important ajudant els ciutadans europeus a adqui-rir les competències creatives, empresarials i interculturals que necessiten. Enaquest sentit, les ICC poden sostenir els pols d’excel·lència europeus i ajudar-nos a esdevenir una societat basada en el coneixement. Al mateix tempsaquestes competències fan créixer la demanda de continguts i de productesmés diversificats i sofisticats, la qual cosa pot donar als mercats de demà unadirecció més compatible amb els actius europeus.

Per aquests motius, les ICC europees obren una porta a un futur més inven-tiu, més cohesionat, més verd i més pròsper.

Perquè les ICC treguin el millor partit de les oportunitats ofertes per la diversi-tat cultural, la globalització i la digitalització, que constitueixen els principalsmotors del seu desenvolupament, caldria:

• posar en marxa els mitjans adequats, és a dir augmentar la capacitat d’ex-perimentació, d’innovació i d’èxit dels empresaris, facilitar l’accés al finança-ment i l’adquisició d’un ventall apropiat de competències;

• ajudar les ICC a desenvolupar-se en el seu entorn local i regional, com atrampolí cap a una presència internacional més gran, amb un reforç dels in-tercanvis i de la mobilitat; i

• passar a una economia creativa catalitzant les repercussions de les ICC enun ampli ventall de contextos econòmics i socials.

En el moment que alguns dels nostres socis internacionals8 ja se serveixenàmpliament dels recursos múltiples de les ICC, la UE encara ha d’elaborar unaestratègia que basi la potència i la creativitat de la seva economia, així com lacohesió de la seva societat, en els seus fascinants actius culturals.

[ 4

2. La DIVERSITAT CULTURAL,el PAS a la DIGITALITZACIÓ i la GLOBALITZACIÓ:

els PRINCIPALS MOTORS del DESENVOLUPAMENTFUTUR de les ICC

Les ICC han de fer cara a un context que evoluciona ràpidament, caracterit-zat sobretot per la celeritat del desenvolupament i de la difusió de les TIC di-gitals a escala mundial. Aquest factor té repercussions molt grans sobre elconjunt de la cadena de valors, en tots els sectors, des de la creació a la pro-ducció, passant per la distribució i el consum de béns i serveis culturals.

La tecnologia i la disponibilitat d’infraestructures de banda ampla a les zonesurbanes i rurals ofereixen noves possibilitats als creadors en la producció de lesseves obres i la distribució d’aquestes a un públic més ampli a un cost menyselevat, independentment de les restriccions físiques i geogràfiques. Una ex-plotació plena de les TIC per part dels proveïdors de continguts culturals i unarevisió dels modes tradicionals de producció i de distribució podrien ampliar elpúblic i els mercats dels creadors així com l’oferta cultural proposada als ciu-tadans. Al mateix temps, el desplegament de les TIC depèn de la disponibili-tat de continguts culturals diversificats i de bona qualitat. El contingut culturalper tant té un paper de primer ordre en l’acceptació d’aquestes noves tecno-logies per part del gran públic i en la millora de les competències digitals i d’e-ducació en els mitjans de comunicació dels ciutadans europeus.

Així i tot, aquest nou entorn modifica de manera substancial els models tradi-cionals de producció i de consum, i qüestiona el sistema pel qual la comuni-tat creativa treia fins ara valor dels continguts. Les repercussions són moltdiferents d’una empresa a l’altra, segons la posició d’aquestes en la cadena devalors. El valor econòmic es desplaça actualment cap a l’extrem de la cadena,fet que, en certs sectors, altera la remuneració efectiva de la creació.18 A més,una part de les indústries del contingut, sobretot les que produeixen contingutsenregistrats, han estat greument afectades per la pirateria i les pèrdues regis-trades amb la venda de suports físics (CD, DVD, etc.), la qual cosa n’ha com-promès el desenvolupament, ha reduït la seva base d’ingressos i per tant halimitat el seu potencial de creació d’ocupació i d’inversió. Aquesta és la raóper la qual la indústria s’ha de dotar també de models d’activitat nous i inno-vadors.

El repte en nombrosos sectors és degut al fet que les ICC han de cobrir el costde la digitalització (digitalització dels continguts, adquisició de competències ianivellament de les qualificacions, qüestions complexes en relació amb la ges-tió apropiada dels drets digitals, etc.), tot invertint en nous models d’activitatque només es fan financerament productius al cap d’un temps, i examinantaquests models. Per a un bon nombre d’empreses del sector de la creació,mantenir l’activitat seguint el model tradicional i administrar al mateix temps latransició cap a nous models d’activitat que són encara en curs de desenvolu-pament, podria resultar difícil. La capacitat de reacció d’una empresa davant

7 ]

No intenta abordar totes les qüestions que poden influir en aquestes indús-tries, sinó ocupar-se d’àmbits clau, on la plena explotació de les polítiques i delsinstruments en tots els nivells de govern, una major coherència i una millor co-ordinació entre aquests poden efectivament alliberar el potencial de les ICC aEuropa.

Les qüestions plantejades generalment revesteixen un interès per als respon-sables polítics, les ICC i altres parts interessades en l’àmbit europeu, nacional,regional i local. Per a cada assumpte tractat, la Comissió vol en particular ob-tenir contribucions relatives a les prioritats d’acció a escala europea.

Referint-se a les ICC, el Llibre verd intenta captar les diferents connotacionsatribuïdes als termes «cultural» i «creatiu» arreu de la Unió Europea, i reflectir ladiversitat cultural d’Europa.

A l’àmbit europeu, el marc per a les estadístiques culturals establert el 2000 hadefinit vuit àmbits (és a dir, el patrimoni artístic i monumental, els arxius, les bi-blioteques, els llibres i la premsa, les arts visuals, l’arquitectura, les arts de l’es-pectacle, els mitjans de comunicació d’àudio i audiovisuals / els multimèdies)i sis funcions (la conservació, la creació, la producció, la difusió, el comerç/lesvendes i l’educació) que constitueixen el «sector de la cultura» des d’un puntde vista estadístic. Hi ha treballs en curs per actualitzar aquest marc i definir l’a-bast de les ICC.16

En aquest Llibre verd, adoptem un angle d’enfocament bastant ampli, basat enles definicions de treball següents:

Les indústries culturals són les indústries que produeixen i difonen béns o ser-veis respecte als quals es considera en el moment de la seva concepció queposseeixen una qualitat, un ús o una finalitat específica que encarna o vehiculaexpressions culturals, independentment del valor comercial que aquests bénso serveis puguin tenir. A més dels sectors tradicionals de les arts (arts de l’es-pectacle, arts visuals, patrimoni cultural, incloent-hi el sector públic), aquestsbéns i serveis comprenen també les pel·lícules, els DVD i els vídeos, la televi-sió i la ràdio, els videojocs, els nous mitjans de comunicació, la música, els lli-bres i la premsa. Aquest concepte ha estat definit en relació amb lesexpressions culturals en el context de la Convenció de la UNESCO sobre laprotecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals (2005).17

Les indústries creatives són les indústries que utilitzen la cultura com a punt departida i que posseeixen una dimensió cultural, encara que les seves produc-cions siguin essencialment funcionals. Comprenen l’arquitectura i el disseny, elsquals integren elements creatius dins processos més amplis, així com sub-sectors, com ara la concepció gràfica, la creació de moda o la publicitat.

Més secundàriament, moltes altres indústries disposen de la producció de con-tinguts per al seu propi desenvolupament i tenen, doncs, en certa manera, unarelació d’interdependència amb les ICC. Aquest és el cas, entre d’altres, del tu-risme i del sector de les noves tecnologies. Tot i això, aquestes indústries nos’inclouen explícitament en el concepte d’ICC utilitzat en aquest Llibre verd.

[ 6

table mercat únic dels continguts i serveis en línia (mercats de serveis web i decontinguts digitals segurs i sense fronteres dins la Unió, amb un alt nivell de fia-bilitat i de seguretat; marc reglamentari equilibrat per a la gestió dels drets depropietat intel·lectual; mesures que facilitin els serveis transfronterers de con-tingut en línia; promoció dels permisos multiterritorials; protecció i remunera-ció adequades dels detentors de drets, i suport actiu a la digitalització del ricpatrimoni cultural d’Europa).

En segon lloc, en el context de la iniciativa estrella «Unió per a la innovació»,s’intentaran dur a terme accions específiques per tal d’augmentar el paper deles ICC en tant que catalitzadors de la innovació i del canvi estructural. Enaquest sentit, la Unió vetllarà particularment per promocionar l’empresariat il’accés al finançament, per millorar les condicions marc i la previsió, per de-terminar les necessitats en recerca i en competències, per establir nous con-ceptes de pols d’activitats així com mecanismes de suport més eficients pera les empreses i la innovació.20 L’objectiu serà reunir els principals actors a es-cala regional, nacional i europeu per tal d’explotar de manera més estratègicales iniciatives actuals i programades a favor de les ICC, i augmentar la coope-ració transnacional entre aquests actors. Aquest plantejament afavorirà la trans-formació d’un nombre més gran d’idees innovadores en nous productes iserveis generadors de creixement i d’ocupació.

En tercer lloc, l’estratègia de la Unió en matèria de propietat intel·lectual es ba-sarà, entre d’altres, en diverses iniciatives passades i actuals, directament vin-culades a les ICC.21 La utilització i la gestió dels drets estan al centre d’aquestplantejament, l’objectiu del qual és instaurar un equilibri entre la protecció i laviabilitat indispensables de la creació, d’una banda, i la necessitat de sostenirel desenvolupament de nous serveis i models d’activitat, de l’altra. Pel que faal mètode, la Comissió ha definit clarament els principals àmbits on són ne-cessaris els progressos i mobilitzarà les parts interessades seguint un enfoca-ment ascendent, amb respecte total a les regles del mercat interior i de lacompetència.

9 ]

aquests canvis estructurals depèn també àmpliament de la seva mida i del seupoder de negociació amb els nous distribuïdors de productes digitals. El pasal món digital a escala mundial reforça la posició d’alguns actors cabdals, comles empreses de telecomunicacions o els fabricants d’equips electrònics per algran públic, i coincideix amb l’emergència de nous actors mundials, molt po-tents, com ara els motors de cerca i les plataformes socials en línia, els qualspoden eventualment filtrar el mercat tot contribuint de manera substancial alseu desenvolupament. Al mateix temps, la gran majoria d’ICC consisteixen enuna infinitat de microempreses, de pimes i d’autònoms, que coexisteixen ambempreses integrades verticalment o horitzontalment.

Fins i tot en els sectors on les grans empreses internacionals ocupen un llocpreponderant, les petites empreses i les microempreses tenen un paper es-sencial en la creativitat i la innovació. Aquestes empreses són generalment lesque s’arrisquen i adopten abans les novetats; es troben a primera línia per lo-calitzar els nous talents, llançar noves tendències i innovar en matèria d’estè-tica.

Un ampli ventall d’empresaris i la lliure circulació dels seus serveis són una con-dició prèvia a tota oferta cultural diversificada. Ara bé, això només és possiblesi es garanteix un accés equitatiu al mercat. Crear i mantenir condicions decompetència iguals que garanteixin l’absència de barreres injustificades a l’en-trada requerirà conjugar els esforços en diferents àmbits estratègics, en con-cret la política de la competència.

La interoperabilitat pot tenir un paper cabdal en la instauració de condicionsd’accessos equitatius per a les noves plataformes i els nous equipaments. Lesnormes ajuden a assegurar la interoperabilitat entre els productes, els serveis,els procediments, els sistemes, les aplicacions i les xarxes noves i ja existents.Aquesta interoperabilitat és important no solament per als productors (en par-ticular les pimes), sinó també per als usuaris. Amplia la tria dels usuaris, so-bretot la tria de productes i de serveis oferts per les ICC l’activitat de les qualses basa en les TIC.19 Les normes ajuden també a crear un mercat favorable ala innovació, el qual la fomenta evitant els sistemes susceptibles de limitar l’ac-cés a un contingut diversificat. Per tant és essencial promocionar la interope-rabilitat entre les plataformes i els equipaments.

A més de la normalització i les qüestions de preu, la diversitat de la tria és unpunt essencial per als consumidors. Segons l’article 167 del Tractat sobre elfuncionament de la UE (exarticle 151 TCE), els aspectes culturals s’han de teniren compte en l’aplicació de la legislació europea.

En aquest context, la Comissió s’interessarà per tres grans marcs estratègics,que influiran considerablement en les condicions generals aplicables a les ICCen un entorn digital i que es basen en processos de consulta anteriors.

En primer lloc, l’Estratègia digital per a Europa constitueix una de les set ini-ciatives estrella de l’estratègia Europa 2020. En el marc que crearà l’estratègiadigital per a Europa, la Comissió s’esforçarà, entre d’altres, per crear un veri-

[ 8

En aquest context, també convé crear condicions més apropiades i favora-bles a la integració de les noves tecnologies, en particular les digitals, en lesICC, per tal de produir continguts professionals més diversificats i innovadorsdedicats als ciutadans europeus.

Per regla general, les ICC s’articulen al voltant d’un nucli ric i variat d’elementsdel patrimoni cultural, d’artistes consumats i d’altres practicants del sector dela creació, i disposen d’una interconnexió eficaç entre diversos esglaons delsserveis empresarials i innovadors per comercialitzar els productes de la crea-tivitat. D’altra banda, els processos de producció de les ICC estan sotmesosa adaptacions i innovacions constants, fet que converteix en essencials l’in-tercanvi d’informacions, la utilització d’actius immaterials i l’atracció de nous ta-lents per redinamitzar el procés. Aquestes característiques es desprenen de lanaturalesa intrínseca dels productes culturals. Els gustos canviants dels con-sumidors creen un alt grau d’incertesa respecte a la seva acceptació dels pro-ductes. A causa d’aquestes restriccions, el «pol d’indústries culturals icreatives», és a dir la concentració d’indústries reactives que posseeixen unabona capacitat d’adaptació, constitueix sovint la millor estructura organitza-tiva.25 En la majoria de casos, aquests agrupaments funcionals es basen en unacol·laboració intensiva entre diferents actors i institucions interconnectats del’àmbit de la innovació. Així, els competidors recorren sovint a la cooperacióentre empreses, sovint alimentada per xarxes organitzatives, com ara les or-ganitzacions de pols d’activitats.26

En aquest context,27 sembla necessari millorar l’entorn físic i social dels tre-balladors del sector de la creació així com de les institucions connexes, comles escoles o museus d’art i de disseny, perquè puguin operar de maneraefectiva en pols d’activitats. És indispensable ensenyar com les empresesculturals i creatives poden beneficiar-se més una localització comuna pro-mocionant la creació de xarxes, proveint un suport millor a les joves empre-ses del sector de la creació i integrant la dimensió usuaris dins els polsd’activitats existents.

3.2. Respondre millor a la demanda de competències de les ICC

A la cruïlla entre creativitat i empresariat, continua sent difícil per a les empre-ses del sector, sobretot les pimes, reclutar personal que posseeixi la bona com-binació de competències. Des d’aquest moment és essencial, a mitjà i a llargtermini, garantir una millor correspondència entre l’oferta de competències i lademanda sobre el mercat del treball, per tal d’estimular el potencial de com-petitivitat del sector. El partenariat entre les empreses i les escoles d’art i de dis-seny o les universitats poden ajudar en aquest sentit. Els vivers d’empreses,sovint establerts fora del marc de les escoles d’art, però amb el seu suportactiu, han demostrat la seva eficàcia a escurçar la distància.28

D’altra banda, sota l’impuls dels avenços tecnològics continus, les necessi-tats tècniques específiques en el sector evolucionen molt ràpidament, i dema-nen un aprenentatge durant tota la vida. Atès que les ICC utilitzen i utilitzaranles TIC de manera cada vegada més innovadora, algunes competències digi-

11 ]

3. DOTAR-SEdels MITJANS ADEQUATS

Per poder alliberar totalment el seu doble potencial cultural i econòmic servint-se al millor possible dels motors esmentats, les ICC han d’augmentar la ca-pacitat d’experimentació i d’innovació, i beneficiar-se d’una combinació decompetències adequada i d‘un accés al finançament.

3.1. Nous espais d’experimentació, d’innovació i d’empresariat en elsector de la cultura i de la creació

Sota la influència de les noves tecnologies, en particular les digitals, sorgeixennous públics, canals de distribució i models de consum. L’accés i la participa-ció en les arts es troben en evolució constant, mentre que les fronteres entrecreadors i consumidors es difuminen gràcies a l’emergència de tecnologiesparticipatives, com ara els blocs, els wikis, etc.

Apareixen subcultures, que engendren una barreja pluridisciplinària de formesi de continguts artístics tradicionals i nous. Si les institucions tradicionals ocu-pen un lloc particular en l’accés als serveis culturals, cal reconèixer i sostenirles noves maneres de descobrir la cultura, les quals sembren les llavors de lacuriositat, de l’anàlisi i del desengany amb vista a una relació duradora amb lacultura.22

Com en tots els altres sectors de la societat, s’ha de desenvolupar la dimen-sió de recerca i desenvolupament de la creativitat i la creació. Si Europa volcontinuar en les posicions avançades, cal garantir-li més interaccions entre lesdiferents disciplines artístiques i creatives, els (sub)sectors, els sectors econò-mics i els diferents punts de la cadena de producció. Convindria fomentar unacol·laboració més intensa, més sistemàtica i més estesa entre les arts, les uni-versitats i les institucions científiques, així com les iniciatives en partenariat pú-blic-privat que intenten sostenir les experiències dels artistes.23

En aquest sentit, serà cabdal adoptar un enfocament holístic que instauri unentorn favorable a la innovació, al creixement i al desenvolupament en aquestsector. Tot i que ja existeix a Europa un cert nombre d’iniciatives públiques i pri-vades que sostenen la innovació i la cooperació en les ICC a escala regional onacional,24 sembla necessari ampliar el debat reunint els diversos elements atots els àmbits, incloent-hi l’europeu, perquè els actors puguin cooperar en elmarc d’accions concretes que depenen de diversos àmbits d’interès estratè-gic. A tall d’exemple, convindria fomentar la creació de llocs de trobada i de la-boratoris on diverses disciplines podrien cooperar, fent la innovació il’experimentació més obertes i centrades en els usuaris. Així mateix, caldriafomentar la presència d’intermediaris o de mediadors entre els diferents sec-tors i disciplines i promoure les bones pràctiques en matèria de responsabilit-zació i de transparència. Això ajudaria Europa a respondre al repte del’excel·lència mundial.

[ 10

projecte i depenen en gran manera dels seus productes o serveis estrella aixícom del talent individual i del fet d’arriscar-se.

L’accés de les ICC al finançament és limitat, ja que nombroses empreses pa-teixen insuficiència crònica de capital i s’enfronten a greus problemes perquèes valori de manera justa els seus actius immaterials, per exemple els dretsd’autor (artistes/escriptors amb contracte amb una casa de discos/d’edició,catàlegs d’obres musicals o cinematogràfiques, etc.), quan obtenen fons. Lasituació de les ICC és diferent de la de les empreses que s’ocupen de tecno-logia: els seus actius immaterials no tenen cap valor reconegut en els balan-ços i les seves inversions en la producció de nous talents i d’idees creatives noquadren amb el que s’entén habitualment per R+D.

Els inversors i els bancs s’han de sensibilitzar davant el valor i el potencial eco-nòmics de les ICC. El finançament d’aquestes indústries s’hauria de fomentaramb sistemes de garantia i altres mecanismes d’enginyeria financera.

El món de la creació i el de les finances -que sovint estan diametralment opo-sats- necessiten ajuda per trobar un llenguatge comú, que permeti que les ICCaccedeixin més equitativament al finançament.

En aquest context, els instruments financers innovadors, com el capital-risc, lesgaranties i els altres instruments de compartició de riscos posats en pràcticaper l’intermediari dels actors del mercat, poden contribuir sensiblement a faci-litar l’accés de les pimes al finançament. Aquests instruments s’utilitzen en elmarc dels programes de despeses de la UE orientats al mercat (com el pro-grama per a la competitivitat i la innovació). S’han demostrat eficaços per aju-dar les pimes a accedir al finançament, però apunten a un ampli ventall depimes, i no particularment a les empreses culturals i creatives.

Nous models financers interessants que apunten més específicament a lesICC han aparegut a escala nacional i regional. Alguns faciliten l’accés als prés-tecs aplegant el peritatge de diversos sectors amb vista a l’avaluació de les em-preses i dels seus projectes.33 Altres posen en contacte inversors i empresesque necessiten capital-risc per créixer,34 i recorren sobretot al finançamentcol·lectiu (crowdfunding).35 La Comissió també considera establir un fons degarantia per a la producció en el sector audiovisual en el context de la posadaen pràctica del programa MEDIA.36

13 ]

tals resulten indispensables per sostenir la innovació i la competitivitat. En pri-mer lloc, les ICC necessiten efectius que posseeixin competències en l’àmbiteconòmic (per exemple, competències en matèria de gestió, de comerç, etc.),que comprenguin i estiguin en condicions de mobilitzar els mecanismes de fi-nançament (bancs i institucions financeres, mecenatge i donacions, etc.) i queconeguin bé les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, enparticular en l’entorn digital, que és el nostre. Tret del cas que es prenguin me-sures específiques en aquest sentit, la penúria, la inadequació i el desequilibride les competències impediran que Europa exploti plenament el potencial deles seves ICC.

Atès l’important potencial de creixement de les ICC i l’entorn complex i en evo-lució constant al qual condueixen les seves activitats, seria particularment útilcomprendre millor i catalogar les noves competències que les ICC necessitenactualment o que necessitaran en un futur proper. Convindria dur a terme unaacció sectorial específica a les ICC en el marc de la iniciativa «Noves compe-tències per a noves ocupacions», que aplegaria l’anàlisi realitzada i l’experièn-cia guanyada a escala de la Unió Europea, amb l’ajuda de les partsinteressades.29

Pel que fa a escurçar la distància entre la formació i la pràctica professionals,l’»aprenentatge dels iguals» (és a dir l’actualització en el nivell de les compe-tències i dels procediments per l’intercanvi entre iguals que s’enfronten a lesmateixes dificultats, per tal d’extreure lliçons dels errors o dels èxits dels al-tres, de perfeccionar els seus projectes gràcies a l’experiència d’acompany-ants, d’explorar noves tecnologies o d’ampliar les seves xarxes), podria resultaruna eina molt útil per a millorar la reacció de les ICC al canvi. Aquest tipus d’a-prenentatge donaria accés a professionals d’alt nivell que no estan necessà-riament disponibles en altres circumstàncies i ajudaria a construir xarxeseuropees.

3.3. L’accés al finançament

L’accés al finançament és un obstacle important en el creixement per a nom-broses empreses del sector.30

Com s’ha indicat anteriorment, els empresaris del sector de la cultura i de lacreació són sovint de petites a mitjanes empreses. Entre aquestes, les em-preses compostes d’una a dues persones són molt majoritàries; englobenaquest nou tipus d’»individus que demostren esperit d’empresa» o de «treba-lladors culturals emprenedors» que ja no entren en els esquemes tradicionalsde les professions a temps complet.31

Les ICC topen amb problemes específics pel que fa a la seva receptivitat res-pecte a la inversió, i això per diverses raons: no estan prou informades sobreles possibles fonts de finançament i no les entenen gaire bé, tenen dificultatsper elaborar un pla de negocis i per presentar-lo de manera convincent, o esbasen en un model d’activitat que falla.32

A més, aquestes empreses, en la seva majoria, es basen en un prototip o un

[ 12

4. El DESENVOLUPAMENT LOCAL i REGIONAL,TRAMPOLÍ cap a l’ÈXIT MUNDIAL

Les ICC es desenvolupen als àmbits local i regional, on la constitució de xar-xes i de pols d’activitats funciona. Si bé la creativitat té un arrelament local, elseu abast és mundial. Promoure la mobilitat dels artistes i dels practicants dela cultura és un mitjà d’ajudar les nostres ICC a passar de l’esglaó local a l’es-glaó mundial i d’assegurar la presència d’Europa al món.

4.1. La dimensió local i regional

Les ICC contribueixen sovint a estimular les economies locals en declivi, a afa-vorir l’emergència de noves activitats econòmiques, crear ocupació nova i sos-tenible i augmentar l’atractiu de les regions i de les ciutats europees.

De fet, les estratègies de desenvolupament regional i local han aconseguit in-tegrar les ICC dins nombrosos àmbits: la promoció del patrimoni cultural ambfins comercials; el desenvolupament de les infraestructures i dels serveis cul-turals per afavorir un turisme sostenible; la reagrupació d’empreses locals il’establiment de partenariats entre les ICC i la indústria, la recerca, l’educaciói altres sectors; la creació de laboratoris d’innovació; l’elaboració d’estratègiestransfrontereres integrades orientades a administrar els recursos naturals iculturals i a revitalitzar les economies locals, i el desenvolupament urbà sos-tenible.

La política de cohesió de la UE ha reconegut la contribució múltiple de la cul-tura als seus objectius estratègics (convergència; competitivitat i ocupació; co-operació territorial).37 Així i tot, és difícil definir la mesura en la qual les ICC esbeneficien dels fons concedits a la cultura -o a d’altres temes com la recercai la innovació, la promoció de pimes innovadores, els pols d’activitats i les xar-xes, la societat de la informació (incloent-hi la digital i l’accés electrònic a lacultura), la revitalització urbana i el capital humà.38 La política de desenvolupa-ment rural finançada pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural(FEADER) sosté també la cultura, sobretot per la conservació del patrimonirural, incloent-hi la rehabilitació de pobles, la protecció del patrimoni natural icultural així com activitats de lleure. Les estratègies de desenvolupament localpreparades i aplicades pels partenariats locals LEADER a les zones ruralstambé hi poden contribuir, ja que la cultura aporta diversificació econòmica iqualitat de vida a les zones esmentades. Sembla que aquest potencial no s’haexplotat prou.

El paper distintiu que les ICC poden tenir en el desenvolupament regional ilocal s’hauria de prendre en consideració degudament en el moment de laconcepció de les polítiques i dels instruments de suport a tots els àmbits.39

Les ICC són indústries fundades en el saber que tenen tendència a dirigir-sea mercats de treball especialitzats. Estudis universitaris fan pensar que la in-dustrialització a gran escala de la creativitat i de la innovació cultural té lloc a

[ 14 15 ]

les grans zones urbanes. No obstant això, no existeix cap vincle directe entreles ICC i la mida del mercat de treball o la població. La distribució regional delssistemes industrials i d’innovació, incloent-hi les ICC, és molt més variat.40 A leszones rurals, nous models d’activitat poden contribuir a aportar innovació isostenibilitat a la tradició (és a dir l’artesanat local) i conduir a la viabilitat eco-nòmica.41

La creativitat i la innovació tenen una dimensió regional distintiva molt mar-cada.42 Les polítiques i els instruments de suport han de ser definits a escalalocal segons les especificitats i dels actius locals i sobre la base dels recursoslocals («estratègia de desenvolupament fundada en el lloc»). Al mateix temps,una coordinació eficaç entre els diferents nivells d’acció i d’administració ésessencial per a l’èxit. S’haurien d’integrar eines d’anàlisi d’impacte i d’avalua-ció dins les estratègies de desenvolupament per afavorir la concepció de po-lítiques basades en informacions documentades.

Les estratègies d’èxit descansen sobre un model de desenvolupament a mitjài/o /llarg termini (10-20 anys) que combina inversions en infraestructures i ca-pital humà. Les inversions haurien d’orientar-se a àmbits essencials per a lesICC, com els nous models d’activitat, la creativitat i la innovació, la digitalitza-ció, les competències i la millora del capital humà, així com els partenariatscreatius amb altres sectors. Un enfocament estratègic en el context d’un modelde desenvolupament integrat significa que el suport a les ICC no es consideracom luxe o una tria aïllada, sinó una contribució conjunta al desenvolupamenteconòmic i a la cohesió social d’un territori. Perquè això doni fruits, les estra-tègies de desenvolupament integrades s’haurien de definir a l’àmbit territorialpertinent, en el marc d’un partenariat entre les autoritats responsables de lesdiferents polítiques públiques (com ara el desenvolupament econòmic, l’ocu-pació, l’educació i la cultura) i els representants de la societat civil, és a dir lesassociacions d’empreses, de treballadors i de ciutadans.

L’intercanvi de bones pràctiques és essencial, i s’haurien d’utilitzar totes lesxarxes possibles arreu d’Europa per facilitar la transferència de coneixementsi capacitats entre les zones que acusen un retard i els pols de creixement.

4.2. La mobilitat i la circulació de les obres culturals i creatives

La promoció de la mobilitat dels artistes i dels practicants de la cultura -actorsessencials de l’expansió de les ICC- contribueix sensiblement a l’ampliació deles seves competències professionals i/o al seu desenvolupament artístic, aug-menta les seves ambicions en matèria de recerca i d’exploració, els ofereixnoves sortides i en millora les possibilitats d’ocupació, particularment per laparticipació en residències, festivals, gires, exposicions internacionals o mani-festacions literàries. La mobilitat també pot tenir efectes positius més directessobre els resultats obtinguts per les ICC, ja que els ofereix noves sortides mit-jançant programes que milloren les seves estratègies d’exportació, fomentenels sistemes de col·locació a l’estranger o reforcen el desenvolupament de lesseves capacitats.43

[ 16

D’altra banda, la circulació de les obres és positiva per als públics europeus,ja que els obre noves perspectives, força l’esperit individual i col·lectiu a com-prendre i viure en la complexitat (un conjunt de competències -fins i tot en ma-tèria de comunicació intercultural- que revesteix una importància crucial en elmón d’avui) i els dóna accés a un ambient cultural més variat. A un altre nivell,la circulació de les obres més enllà de les fronteres nacionals al si de la UEajuda els ciutadans europeus a conèixer i comprendre millor les cultures mú-tues, a apreciar la riquesa de la diversitat cultural i a descobrir per ells matei-xos el que tenen en comú.

Finalment, la mobilitat dels artistes, dels practicants de la cultura i de les obresés també essencial per a la circulació de les idees a través de les fronteres lin-güístiques o nacionals, i ofereix a tothom un accés ampliat a la diversitat cul-tural.

Per totes aquestes raons, és un dels components fonamentals de l’Agendaeuropea per a la cultura així com del programa Cultura de la UE (2007-2013).

Així i tot, els obstacles de la mobilitat són nombrosos. Alguns estan lligats a lesregles en matèria de visat, als règims socials i fiscals i a altres problemes ad-ministratius o a la manca d’accés a informacions exactes sobre els diferents as-pectes jurídics, reglamentaris, processals i financers de la mobilitat en el sectorde la cultura. 44 Alguns treballs amb relació a aquests obstacles es troben ja encurs,45 i no s’abordaran en aquest document.

A més d’aquests aspectes generals, també és possible reforçar la mobilitat deles obres, dels artistes i de practicants de la cultura actuant sobre la cadenad’actors, privats i públics, per estendre la diversitat cultural transfronterera.Aquests actors són nombrosos i difereixen considerablement d’un sector al’altre. En aquesta cadena, pot ser oportú estimular la circulació transfrontererai l’accés en línia en diferents punts d’intermediació entre els creadors/produc-tors d’expressions culturals i els ciutadans/consumidors. A un altre nivell, po-drien ser útils les mesures orientades a reptes específics, és a dir que ajudinels nous talents així com els repertoris o col·leccions menys coneguts a supe-rar les fronteres nacionals i lingüístiques.46

Per tant seria interessant comprendre millor quina forma de partenariat, de co-operació o de suport podria contribuir a facilitar, accelerar i augmentar la mo-bilitat de les obres, dels artistes i dels professionals de la cultura més enllà deles fronteres nacionals a escala europea.

El present Llibre verd, doncs, s’orienta més específicament a comprendre comes pot augmentar i millorar aquesta mobilitat.

4.3. Els intercanvis culturals i el comerç internacional

La perspectiva de la UE en matèria d’intercanvis culturals i comercials interna-cionals s’inscriu en el marc de la Convenció de la UNESCO de 2005 sobre laprotecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. En nomd’aquesta convenció, la UE s’ha compromès a fomentar intercanvis culturals

17 ]

més equilibrats i a reforçar la cooperació i la solidaritat internacionals en un es-perit de partenariat, sobretot per tal d’augmentar les capacitats dels països endesenvolupament a fi de protegir i promoure la diversitat de les expressionsculturals. Aquests objectius corresponen a alguns dels principis directors de laconvenció, en particular els principis d’accés equitatiu47 i d’obertura i d’equili-bri48.

En aquest context, la UE ha conservat la capacitat, per a si mateixa i per alsseus estats membres, de definir i d’aplicar polítiques culturals a fi de preservarla diversitat cultural.49 Al mateix temps, la UE ha reforçat el seu compromísd’accentuar el paper de la cultura en el desenvolupament, i fomenta diferentsformes de tractament preferent per als països en desenvolupament. S’ha com-promès també a promocionar el diàleg intercultural al món sencer. Així, tambéha de contribuir a la difusió de la seva diversitat cultural –incloent-hi els béns iserveis produïts per les seves ICC- arreu del planeta.

Aquest enfocament específic dels intercanvis culturals reflecteix els valors co-muns que estan al centre del projecte europeu. Aquests valors són els pilarsfonamentals sobre els quals es pot construir una imatge d’Europa distintiva idinàmica, la imatge d’una Europa atractiva i creativa, que treu profit del seu ricpatrimoni i de la seva obertura a les cultures de tot el món. La llarga tradició iels nombrosos actius d’Europa en els àmbits del cinema, de la música, de l’art,de l’arquitectura, del disseny o de la moda poden aportar ben clarament unacontribució positiva a les relacions de la UE amb la resta del món.

Per afavorir el desenvolupament de les ICC d’escala internacional i l’exporta-ció de les seves obres, productes i serveis, naturalment cal estrènyer vinclesamb països tercers. Les pimes en particular necessiten ajuda per establir con-tactes i fer conèixer les seves activitats a l’estranger. El diàleg d’indústria a in-dústria, les missions de prospecció i la informació sobre els mercats, comtambé la representació col·lectiva a les fires internacionals, formen part de leseines específiques que s’han posat a punt per sostenir les exportacions. Elsprogrames de cooperació50 ofereixen alhora possibilitats d’aprenentatge mutui una xarxa de contactes a l’estranger. També és important facilitar els inter-canvis artístics amb països tercers per estimular la diversitat cultural.51

Europa ha establert nombrosos acords amb països tercers o associacions re-gionals de països. Les ICC es podrien incloure en els programes d’assistènciatècnica i de cooperació en tant que àmbit prioritari per als intercanvis econò-mics. En alguns casos, el diàleg d’indústria a indústria també es podria fo-mentar en el marc dels diàlegs estratègics amb països tercers o agrupamentsregionals, i es podrien posar a punt eines específiques a la UE per facilitar elsintercanvis i les exportacions.52

[ 18

5. Cap a una ECONOMIA CREATIVA:les REPERCUSSIONS de les ICC

Alguns informes publicats a diversos països europeus mostren que les ICCtenen un paper més important en els sistemes d’innovació nacionals i regionalsdel que reconeixien abans els responsables polítics.53

En primer lloc, aquestes indústries subministren el contingut per alimentar elsdispositius i les xarxes digitals, i contribueixen així a l’acceptació i al desenvo-lupament ulterior de les TIC, per exemple al desplegament de la banda ampla.Utilitzen la tecnologia de manera intensiva; per tant les seves exigències sovinttambé es troben a l’origen d’adaptacions i evolucions en aquest àmbit, ja queinciten els productors de tecnologia a innovar.

En segon lloc, com que tenen un paper específic i central en el pas al sistemadigital i l’evolució cap a una economia de l’experiència i com que són capacesde donar forma o d’ampliar les tendències socials i culturals i, per tant, la de-manda dels consumidors, les ICC poden aportar una contribució important ala instauració d’un clima favorable a la innovació a Europa.

En tercer lloc, les empreses que, proporcionalment, més apel·len als serveis deles ICC aparentment tenen resultats molt millors en matèria d’innovació. Elsmecanismes específics amb què se sosté aquest fenomen encara no estanben documentats; així i tot, sembla que els serveis d’innovació creativa proveïtsper les ICC contribueixen a les activitats innovadores de les altres empreses iorganitzacions en l’economia en general, i ajuden així a remeiar les feblesesen el comportament com l’aversió al risc, la tendència al statu quo i la mancade perspectiva. El disseny és un bon exemple de procés de creació suscepti-ble de conduir a una innovació centrada en l’usuari.54

A més a més, alguns informes també mostren que els treballadors creatiusestan més integrats dins l’economia en general del que es pensava anterior-ment: dels especialistes de la creació formats en escoles artístiques són mésels que treballen fora de les ICC que no els que ho fan dins; aquests fan lafeina d’intermediaris en la transmissió dels coneixements, de les innovacions ide les noves idees que provenen de les ICC.

De manera més general, les infraestructures culturals de primer ordre i els ser-veis d’alta tecnologia, les bones condicions de vida i de lleure, el dinamismede les comunitats culturals i el vigor de les ICC locals són cada vegada mésconsiderats per les ciutats i les regions com a factors d’implantació indirec-tes que els poden ajudar a estimular la seva competitivitat econòmica creantun entorn favorable a la innovació i atraient persones molt qualificades, aixícom empreses.

Al mateix temps, el sector de la cultura i les ICC poden ajudar fonamentalmenta respondre als grans reptes, com ara la lluita contra el reescalfament climàtici la transició cap a una economia verda i un nou model de desenvolupament

19 ]

sostenible. L’art i la cultura tenen una capacitat excepcional de creació d’ocu-pació respectuosa amb el medi ambient, de sensibilització, de qüestionamentdels costums socials i de promoció de canvis de comportament en les nostressocietats, fins i tot pel que fa a la nostra actitud general cap a la naturalesa.També poden obrir noves vies per abordar la dimensió internacional d’aques-tes qüestions. Amb vista a aquestes apostes, els diversos nivells de governhan de concebre entorns adaptats a l’elaboració d’estratègies en matèria decreativitat. Al mateix temps, la reflexió hauria de seguir en relació amb l’ava-luació amb l’entorn creatiu, com a complement d’indicadors d’innovació méstradicionals. La pregunta clau en aquest sentit és saber com accelerar les re-percussions positives que la cultura i les ICC poden tenir sobre l’economia i lasocietat en el seu conjunt.

Una de les maneres d’aconseguir-ho consisteix a maximitzar els vincles entrela cultura i l’educació per tal de promoure la creativitat al llarg de la vida. La hi-pòtesi de partida aleshores és que la creativitat no és exclusivament innata.Cada individu és creatiu d’una manera o altra i pot aprendre a explotar el seupotencial. Al nostre món complex i variable, doncs, ens hauríem d’esforçar aafavorir les competències creatives, emprenedores i interculturals que ens aju-daran a respondre més fàcilment als nous reptes econòmics i socials.55

Una educació cultural i artística de qualitat té un paper important en aquestsentit, ja que és susceptible de reforçar la imaginació, l’originalitat, la concen-tració, les competències interpersonals, el gust per l’exploració, l’esperit crític,el pensament no verbal, etc., dels aprenents.56 En conseqüència, les sinergiesentre la cultura i l’educació s’haurien d’estudiar més. El principi en aquest àmbithauria de ser el de la responsabilitat conjunta dels sectors de l’educació i dela cultura, i per tant caldria mirar d’establir partenariats sistemàtics i sosteniblesentre si.57

L’educació als mitjans de comunicació representa també un mitjà molt bo d’es-timular la creativitat dels ciutadans i la seva participació en la vida cultural dela societat. Avui, els mitjans de comunicació són una via molt important de di-fusió de continguts culturals i un vector de les identitats culturals europees, is’hauria de donar suport a la capacitat dels ciutadans europeus de fer tries in-formades i diversificades en tant que consumidors de contingut mediàtic.

A escala macroeconòmica, els vincles entre les ICC i les altres indústriess’haurien de reforçar, en benefici de l’economia en el seu conjunt. En aquestsentit, seria interessant comprendre millor com cal fomentar la utilització de lacreativitat en altres indústries, el tipus de creativitat que les empreses cerquenaixí com els mecanismes a posar en pràctica per facilitar aquesta mena d’in-teraccions.

Per tal de permetre l’establiment de vincles concrets entre les ICC i els àmbitscom l’educació, la indústria, la recerca o l’administració, s’haurien de crear ve-ritables partenariats creatius i aplicar els mecanismes eficaços de transferèn-cia dels coneixements creatius, com el disseny, respecte a altres sectors. Elssistemes de xecs-innovació com el del crèdit creatiu, que ajuda les empreses

[ 20

a desenvolupar les seves idees col·laborant amb les ICC, semblen molt pro-metedors en aquest sentit.58

En aquest context, els mecanismes de suport a la innovació destinats a lesICC els permeten no solament d’innovar més i més bé, sinó també de proveirsolucions més innovadores als altres sectors i indústries, i ajuden així l’econo-mia europea en el seu conjunt a alliberar tot el seu potencial d’innovació. Amés a més, les institucions intermediàries tenen un paper essencial: han de ser-vir d’interfície entre mons que aprenen només a conèixer-se, ajudar a instau-rar la confiança així com la comprensió dels objectius i expectatives, i concebreo perfeccionar els mètodes de treball.59

CRIDA a fer COMENTARIS

La Comissió invita totes les parts interessades a respondre a les preguntesplantejades en el present Llibre verd i/o a formular comentaris sobre el seucontingut. Les respostes i els comentaris, que poden tractar de tots o d’unapart dels punts presentats més amunt, s’hauran de dirigir a l’adreça següentno més tard del 30 de juliol de 2010:

• Comissió Europea

• DG Educació i Cultura

• Llibre verd sobre les indústries culturals i creatives

• MADO 17/76

• B-1049 Brussel·les

o per correu electrònic a l’adreça següent:

• [email protected]

Si les parts interessades volen presentar contribucions confidencials, han d’in-dicar clarament quins són els elements confidencials que no han de ser publi-cats al web de la Comissió. Totes les altres contribucions que no es designinclarament com a confidencials podran ser publicades per la Comissió.

Es convida les organitzacions a inscriure’s en el registre dels representants d’in-teressos mantingut per la Comissió (http://ec.europa.eu/transparency/regrin).Aquest registre s’ha creat en el marc de la iniciativa europea en matèria de trans-parència per tal de proporcionar a la Comissió i al gran públic informació sobreels objectius, el finançament i les estructures dels representants d’interessos.

21 ]

NOTES1 Com ha explicat el president Barroso en les seves orientacions polítiques per a lapròxima Comissió. Text íntegre ahttp://ec.europa.eu/commission_barroso/president/pdf/press_20090903_FR.pdf.

2 Vegeu la comunicació de la Comissió «Europe 2020 - Une stratégie pour une croissanceintelligente, durable et inclusive», COM(2010) 2020.

3 Més concretament, les indústries culturals i creatives són reconegudes com a sectorsde creixement en el document de consulta de la Comissió esmentat abans, així com enel document de treball dels serveis de la Comissió titulat «Challenges for EU support toinnovation in services - Fostering new markets and jobs through innovation», SEC(2009)1195.

4 «Study on the economy of culture in Europe», estudi dirigit el 2006 per KEA a peticióde la Comissió Europea; el document de treball dels serveis de la Comissió esmentatabans en relació amb els reptes amb què es troba la UE en el seu suport a la innovacióen el sector dels serveis («Challenges for EU support to innovation in services»), i l’informe2008 de la CNUCED titulat «Rapport sur l’économie créative 2008 - Le défi d’évaluerl’économie créative: vers une politique éclairée».

5 Cal una informació més àmplia respecte a aquest sector, i sobretot estadístiquesharmonitzades, per tal de fer un millor seguiment de la situació de les ICC i d’analitzar-ne la situació, les tendències, les dificultats i els reptes actuals.

6 La Comissió Europea va adoptar al setembre de 2007 una comunicació que presentavaun programa de llarga durada per a les competències digitals: «Des compétencesnumériques pour le XXIe siècle: stimuler la compétitivité, la croissance et l’emploi»(COM(2007) 496), i actualment considera donar-li encara més amplitud.

7 Vegeu l’estudi relatiu a l’impacte de la cultura sobre la creativitat, elaborat el 2009 perKEA a petició de la Comissió Europea.

8 En particular els Estats Units i el Canadà.

9 Vegeu la Comunicació de la Comissió relativa a una agenda europea de la cultura enl’era de la globalització, COM(2007) 242.

10 Conclusions del Consell sobre la contribució dels sectors cultural i creatiu a la realitzaciódels objectius de Lisboa (2007):http://register.consilium.europa.eu/pdf/fr/07/st08/st08635.fr07.pdf.

11 Conclusions del Consell sobre la cultura en tant que catalitzador de la creativitat i de lainnovació (2009): http://ec.europa.eu/culture/our-policy-development/doc/CONS_NATIVE_CS_2009_08749_1_FR.pdf.

12 Resolució del Parlament Europeu de 10 d’abril de 2008 sobre les indústries culturalsa Europa en el context de l’Estratègia de Lisboa:http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=TA&reference=P6-TA-2008-0123&language=FR&ring=A6-2008-0063.

13 Per consultar els informes d’aquests agrupaments, vegeu l’adreçahttp://ec.europa.eu/culture/our-policy-development/doc2240_fr.htm.Les bones pràctiques que han exposat s’esmenten en les notes de peu de pàgina dediferents seccions del document.

14 En concret, «A Creative Economy Green Paper for the Nordic Region» (Consell nòrdic,2007), «Creative Britain - New Talents for the New Economy» (Regne Unit, 2008),«Creative Value - Culture and Economy Policy Paper» (Països Baixos, 2009) i «Potentialof Creative Industries in Estonia» (2009).

[ 22

15 Vegeu en particular el manifest dels ambaixadors de l’Any Europeu 2009 de laCreativitat i de la Innovació, publicat al novembre de 2009, a l’adreça:http://www.create2009.europa.eu/ambassadors.html.

16 S’ha creat l’ESSnet-cultura el 2009 sota els auspicis d’Eurostat. Vegeu la pàginasegüent: http://ec.europa.eu/culture/our-policy-development/doc1577_fr.htm.

17 Vegeu el portal de la UNESCO dedicat a la cultura:http://portal.unesco.org/culture/fr/ev.php-URL_ID=33232&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html.

18 Aquest és clarament el cas en el sector de la música, per exemple, on les vendesdigitals no generen encara remuneració substancial per als intèrprets. En canvi, a laindústria dels videojocs, el model en línia sembla remunerar millor els desenvolupadorsen absència de qualsevol altre intermediari.

19 Vegeu en particular el document de treball dels serveis de la Comissió que tracta dels«reptes per a la normalització europea» (octubre de 2004).

20 Les accions en qüestió s’haurien d’inspirar en els debats que han tingut lloc al si deltaller d’experts organitzat a Amsterdam els dies 4 i 5 de febrer de 2010, titulat «Towardsa Pan-European initiative in support of innovative creative industries in Europe». Per a mésinformació, vegeu l’enllaç següent: http://www.europe-innova.eu/creative-industries.

21 Comunicació de la Comissió titulada «Le droit d’auteur dans l’économie de laconnaissance», COM(2009) 532; document de consulta titulat «Creative content in aEuropean digital single market: Challenges for the future», document de reflexió de laDG INFSO i MARKT, 2009.

22 Vegeu en particular el document titulat «Civil Society Platform on Access to Culture -Policy Guidelines», 2009.

23 Vegeu en particular les bones pràctiques recollides pel grup de treball d’expertsnacionals i la plataforma de la societat civil sobre les ICC.

24 En aquest sentit, s’ha de remarcar que projectes pilots sobre les noves maneres desostenir millor les empreses de les indústries innovadores i creatives actualment esdirigeixen en el marc de la plataforma europea de la innovació per als serveis amb un fortcomponent de saber, que depenen de la iniciativa «Europe INNOVA», que està finançadapel Programa Marc de Competitivitat i Innovació.

25 Vegeu l’estudi «The economy of culture», op. cit.

26 El Grup de treball d’experts nacionals sobre les ICC ha recollit les bones pràctiques depolarització en un gran nombre d’estats membres (Irlanda, Regne Unit, Espanya, Estònia,Finlàndia, Dinamarca, etc.).

27 Vegeu la declaració d’Amsterdam, adoptada pels participants del taller titulat «Towardsa Pan-European initiative in support of innovative creative industries in Europe» (febrer2010):http://www.europe-innova.eu/web/guest/home/-/journal_content/56/10136/178407.

28 Vegeu les bones pràctiques recollides pel Grup de treball d’experts nacionals sobre lesICC.

29 Comunicació «Des compétences nouvelles pour des emplois nouveaux - Anticiper etfaire coïncider les compétences requises et les besoins du marché du travail», ComissióEuropea, COM(2008) 868.

30 Vegeu en particular el miniestudi realitzat per Jenny Tooth per a la Comissió Europeal’any 2010, titulat «Access to finance activities of the European Creative Industry Alliance»,

23 ]

disponible a l’adreça www.europe-innova.eu/creative-industries.

31 Vegeu els documents preliminars produïts en el marc de l’estudi sobre la dimensióempresarial de les indústries culturals i creatives realitzat per a la Comissió Europea perla Utrecht School of the Arts el 2010, disponibles a l’adreça http://cci.hku.nl/.

32 Jenny Tooth, op. cit.

33 Vegeu els exemples interessants recollits pel Grup de treball d’experts nacionals i laPlataforma de la societat civil sobre les ICC.

34 Vegeu en particular Jenny Tooth, op. cit., així com els documents produïts en el marcde l’estudi en la dimensió empresarial de les ICC (op. cit.) que posen l’accent sobre lanecessitat de capital-risc de les pimes innovadores del sector de la cultura i de la creacióal si del mercat únic. Vegeu també les bones pràctiques recollides pel Grup de treballd’experts nacionals sobre les ICC.

35 Les adreces de finançament col·lectiu ajuden a reunir petits inversors, per exempleper al finançament de pel·lícules independents (p. ex.: www.indiegogo.com).

36 Aquest fons compartirà el risc financer vinculat als préstecs atorgats pels bancs alsproductors europeus independents, i garantirà la cobertura d’un cert percentatge de lapèrdua en cas de defecte de reemborsament del préstec pel productor, i així animarà elsbancs locals a atorgar-los crèdits.

37 En el transcurs del període de programació 2007-2013, la UE hauria de gastaraproximadament 6.000 MEUR a favor de la cultura, que correspon a un 1,7% del seupressupost total.

38 Política de cohesió de la UE, pàgines temàtiques:

http://ec.europa.eu/regional_policy/themes/index_fr.htm.


40 European Cluster Observatory, Creative and Culture Industries, Priority Sector Report(versió preliminar), 2010.

41 Estudi realitzat per a la Comissió Europea sobre la contribució de la cultura aldesenvolupament econòmic local i regional en el marc de la política de cohesió de laUE.

42 Sisè Informe de progrés sobre la cohesió econòmica i social, COM(2009) 295.

43 Vegeu en particular l’estudi realitzat per Ericarts per a la Comissió Europea l’any 2008,titulat «Mobility matters: Programmes and schemes to support the mobility of artists andcultural professionals».

44 Vegeu l’estudi de viabilitat realitzat el 2009 per McCoshan et al. per a la ComissióEuropea, titulat «Information systems to support the mobility of artists and otherprofessionals in the culture field».

45 Un grup d’experts nacionals sobre la mobilitat dels artistes, establert en el marc de laposada en pràctica de l’Agenda europea per a la cultura, s’interessa per algunesd’aquestes qüestions, mentre que les restriccions a l’accés als mercats i a la mobilitatdels artistes i dels practicants de la cultura els estats membres les haurien d’haverexaminat en el context de la posada en pràctica de la directriu 2006/123/CE relativa alsserveis en el mercat interior.

46 Un grup de treball d’experts nacionals reflexiona sobre la mobilitat de les col·leccionsde museus en el marc de l’Agenda Europea de la Cultura.

[ 24

47 Vegeu l’article 2 de la Convenció, principi 7.

48 Vegeu l’article 2 de la Convenció, principi 8.

49 Com molts altres socis al si de l’Organització Mundial del Comerç, la UE i els seusestats membres, quan s’han adherit a l’Acord General sobre el Comerç dels Serveis(AGCS), han conservat la seva capacitat de definir i d’aplicar polítiques a fi de preservarla diversitat cultural notificant derogacions de l’aplicació de la regla de la nació mésafavorida conforme a l’article II de l’AGCS i abstenint-se sistemàticament de prendrecompromisos específics pel que fa a l’accés als mercats i el tractament nacional enl’àmbit dels serveis culturals, en particular en el sector de l’audiovisual.

50 Com els finançats en el marc de l’acció preparatòria MEDIA Internacional (2008-2010)i de MEDIA Mundus (2011-2013).

51 Tal com ha indicat la Plataforma sobre el potencial de les indústries culturals i creatives.


53 Vegeu en particular H. Bakhshi, E. McVittie i J. Simmie, Creating Innovation. Do thecreative industries support innovation in the wider economy?, Londres, NESTA, 2008; J.Pott i K. Morrison, Nudging Innovation, 2008, consideration of the NESTA InnovationVouchers Pilot, 2008; K. Müller, C. Rammer i J. Trüby, «The role of creative industries inindustrial innovation», Innovation: Management, Policy & Practice, vol. 11, 2008.

54 Document de treball dels serveis de la Comissió titulat «Design as a driver of user-centred innovation», SEC(2009) 501.

55 El nou marc estratègic per a la cooperació europea en l’àmbit de l’educació i de laformació («Éducation et formation 2020») adoptat pel Consell el maig de 2009 s’encaraclarament a aquest problema quan subratlla la necessitat de reforçar la creativitat i lainnovació, incloent-hi l’empresariat, a tots els nivells d’educació i de formació.

56 Vegeu les bones pràctiques recollides pel Grup de treball d’experts nacionals sobre lessinergies entre la cultura i l’educació.

57 Vegeu la nota 56.

58 http://www.creative-credits.org.uk/, web creat per NESTA, Regne Unit.

59 Vegeu en particular l’estudi realitzat per Tillt (Suècia), Disonancias (Espanya) i WZB -Social Science Research Center Berlin (Alemanya) en el marc dels treballs del’agrupament estratègic Tillt Europe, finançats amb el programa Cultura:http://creativeclash.squarespace.com/storage/ComparativeAnalysis%20TILLT%20EUROPE.pdf.

Documents

Llibre Verd. Alliberar el Potencial de les Indústries Culturals i Creatives