24
Una publicació de La Vall del Llobregós La Vall del Llobregós

Llobregos 7 - suplement

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Guia turística de la Vall del Llobregós

Citation preview

Una publicació de

La ValldelLlobregós

La ValldelLlobregós

Una publicació de LLOBREGÓS INFORMATIU - Edita: Associació del Patrimoni Cultural i Artístic de Torà - Coordina: Dani VidalTextos: Maria Garganté, Imma Raluy i Xavier Sunyer - Fotografies: Xavier Sunyer - Disseny i maquetació: Fermí Manteca

Col·laboren: Antònia Balaguer, Albert Brau, Ramon Fitó, Ferran Miquel, Maria Morros i Ramon PalouImprimeix: Barnola (Guissona) - Dipòsit legal: L-798-2003

Què hi trobaràs?

PresentacióEls municipisSituació de la Vall, història i culturaRuta prehistòrica: la riquesa arqueològicaRuta medieval: la frontera, el romànic i el gòticL´art entenedor: ruta del barrocLes masies, una forma de vidaArquitectura popular i civilRacons d’interèsPaisatges encantadorsFestes populars, tradicions i activitatsPernoctar còmodament i menjar molt bé:hostals, restaurants i cases rurals

Barcelona

Tarragona

Girona

Lleida

Andorra

Torà

Biosca

Lloberola

Massoteres

Sanaüja

Talteüll

Palouet

Ivorra

Castellfollit deRiubregós

Cellers

Ardèvol

Pinós

Calonge deSegarra

AnfestaLa Molsosa

Prades

a IGUALADA

a MANRESA

a LLEIDA

a SOLSONA

a GUISSONA

a PONTS

CALAF

Claret

St. Cerni

Vallferosa

L’Aguda

El Soler

Mirambell

Dusfort Aleny

St. Pere de l’Arç

Pre

sen

tac

En opinió del meu amic Albert Turull, filòleg cerverí aficionatals noms dels llocs, el topònim Llobregós vindria a significarfangós, poc més o menys. I aquest afluent del Segre no gairecabalós -amb les excepcions de rigor- recorre i conforma unavallada que s’estén fins més amunt de Castellfollit, i de laMolsosa, a l’actual comarca de l’Anoia, una conca de terrenysargilosos i guixosos, no gaire consistents i de vegetació mésaviat migrada, incapaços de retenir l’aigua de la pluja, que es pre-cipita amb el fang cap a la seva llera. Un riu llotós, per tant, denom ben complicat: uns l’anomenen Llobregós, d’altres en canviRiubregós (com abreviant), que és el comentari que acompanya eltopònim de pobles com Torà o l’esmentat Castellfollit.

Sigui com sigui, la vall traçada per aquest corrent de nomequívoc constitueix una veritable subcomarca, al nord de laSegarra, amb una personalitat acusada. I sens dubte, tal comcomprovaran els lectors d’aquesta guia, tot un compendid’atractius paisatgístics, monumentals, naturals, gastronòmics iculturals que la fan mereixedora de l’atenció dels visitants.Turistes que sens dubte repetiran l’estada, perquè la conca delLlobregós no s’acaba mai (vull dir que no s’exhaureix l’interèsdels natius i forasters pels seus al·licients de tot ordre).

Vista durant molt de temps com un simple corredor de pasentre Calaf i Ponts, o viceversa -la cèlebre “carretera delsandorrans”-, la vall reclama ser valorada com una entitat pròpia,una destinació turística “per se”. I no crec exagerar si afirmo queen té totes les aptituds, com bé es desprèn d’aquesta publicacióde textos concisos i fotografies que fan venir ganes d’agafar elvehicle i personar-se amb urgència en algun d’aquells paratgesque fan l’efecte d’haver-se quedat suspesos en un temps mésamable i tranquil.

Dic Vall del Llobregós i em vénen al cap la torre del rellotgede Sanaüja, les ermites de l’Aguda, el monestir de Cellers, el SantDubte d’Ivorra, la torre de Vallferosa o les muralles de lacol·legiata de Castellfollit, però també l’ofegat i les perdius a lavinagreta de Torà o les arengades i el paté casolà de Massoteres.Tot un àmbit de sensacions per no passar de llarg.

Bon viatge i bona estada!Vidal Vidal

Director dels Serveis Territorialsde Comerç, Turisme i Consum a Lleida

Els MunicipisAjuntament 973 473 241

http://[email protected] 973 473 528Escola 973 743 505Parròquia 973 473 082

Ajuntament 938 680 409Escoles de Dusfort, s/n -08281-Calonge de Segarrahttp://[email protected]òquia 938 698 416

Biosca Calonge deSegarra

Ajuntament 938 693 031

http://[email protected] 938 693 011Parròquia 973 524 039

Ajuntament 973 524 036

http://[email protected] 973 524 033Parròquia 973 524 039

Castellfollit deRiubregós

Ivorra

Ajuntament 973 551 426

http://[email protected] 973 551 226Parròquia 973 500 213

Ajuntament 973 296 090

http://[email protected]òquia 973 524 039

Massoteres La Molsosa

Ajuntament 973 473 292

http://[email protected] 973 473 463Parròquia 973 473 010

Ajuntament 973 476 008

http://[email protected] 973 476 066Escola 973 476 136Parròquia 973 524 039

Pinós Sanaüja

Ajuntament 973 473 028

http://[email protected] 973 473 333Escola 973 473 204Parròquia 973 473 082

Torà

La geografiaLa històriaLa cultura

DESCOBRIR LA VALL DEL LLOBREGÓSDESCOBRIR LA VALL DEL LLOBREGÓS

Si hi passes... queda-t’hi!Si hi passes... queda-t’hi!

a Vall del Llobregós, situada al centre geogràfic de Catalunya -prerrogativa del santuari de Pinós-, constitueix unmicrocosmos unitari delimitat per un curs fluvial, però queactualment es troba en l’òrbita de quatre comarques diferents:l’Anoia, el Solsonès, la Segarra i la Noguera.

Amb restes de poblament que daten de l’època prehistòrica,aquesta zona va ser ocupada pels musulmans al segle VIII iconquerida definitivament pels cristians a l’inici del segle XI, quan elcomte Ermengol II d’Urgell començà una campanya bèl·lica que haviade consolidar una línia fronterera defensiva al llarg dels rius Segre iLlobregós, que comprenia els castells de la vall de Meià, el de Ponts,el de Ribelles i els de Sanaüja, Biosca, l’Aguda de Torà i Castellfollit,quedant fixada, d’aquesta manera, l’anomenada línia defensiva delLlobregós.

Val a dir que finalment, en allunyar-se el perill islàmic, lesfortaleses quedaran com a nuclis de domini senyorial durant total’Edat Mitjana i s’endinsaran als segles moderns en plena activitat. Dela mateixa manera, l’extensió dels cultius, un moviment de preus detendència alcista i uns costos relativament baixos de les explotacions,van possibilitar que l’agricultura catalana i la renda de la terra fessinun salt endavant important al segle XVI. Així doncs, en aquest marcde prosperitat, els castells esdevindran palaus, com el deliciós -imalauradament en perill- castell d’Anfesta, alhora que el creixementeconòmic i poblacional també es reflectirà en la construcció delsgrandiosos temples gòtics de Sanaüja i Torà.

En canvi, el segle XVII està marcat per la Guerra dels Segadors,que coincidí amb èpoques d’extrema secada i misèria generalitzada,de manera que el redreçament econòmic no arribarà fins al segle XVIII,després de patir encara la Guerra de Successió. Durant tota l’èpocamoderna les poblacions del Llobregós mantingueren una fortadependència senyorial, des de la pertinença al ducat de Cardona en elcas de Pinós o Torà, fins a la dependència bisbal de Sanaüja, onsojornava el bisbe d’Urgell. També en aquesta època es configurà elmapa diocesà actual, segons el qual les poblacions del Llobregóspertanyen a tres bisbats diferents: als extrems, Sanaüja -amb Vilanovade l’Aguda- i Calonge pertanyen respectivament als bisbats d’Urgell i deVic, mentre que les altres poblacions formen part del bisbat de Solsona,creat a finals del segle XVI.

Així doncs, des dels primers assentaments prehistòrics, la líniafronterera a l’Edat Mitjana, les xarxes de molins i l’extensió massivadel cultiu cerealista després de la fil·loxera -les parets de margeformant bancals perduren com a record de l’antic cultiu de la vinya il’olivera-, el riu Llobregós ha determinat una geografia, una activitateconòmica i fins i tot una manera de construir, des de l’isolament deles masies fins als nuclis urbans perfectament consolidats. Però la valldel Llobregós també és la seva gent, les seves festes i tradicions,suculents productes artesans, les activitats quotidianes i el pas deltemps... Temps històric més enllà del mite, però temps real d’unterritori amb passat, però que no vol renunciar a tenir presència vivaen el futur.

L

Dolmen de la Pera

Bauma de Can Porta

Dolmen de Llanera

Dolmen del Collet d

Destrals

Ruta prehistòrica: la riquesa Ruta prehistòrica: la riquesa

1

3

2

4

7

Sanaüja

Torà

Biosca

Massoteres IvorraCastellfollitde Riubregós

Pinós

Calonge deSegarra

La Molsosa

Lloberola

TalteüllPalouet

L’Aguda

Vallferosa

Sant Serni

Claret

Ardèvol

Cellers

Anfesta

Sant Perede l’Arç

Prades

AlenyDusfort

Mirambell

1

2

3

4

5

6

7 8

de Llanera

men del Collet de Su

esa del passat més llunyàesa del passat més llunyà

Excavacions a la vil·laromana de Biosca

Els enterraments tipus balma i dol-men de l’època megalítica són lesevidències d’ocupació humana mésantiga al Llobregós (2800-1800 aC) i,alhora, l’element més característic desdel punt de vista prehistòric. A més deles seves necròpolis aquests petitsgrups d’agricultors ens han deixatnombrosos testimonis d’estris de pedrapolida com destrals i percutors, einesde sílex com ganivets, puntes desagetes i raspadors.

Del bronze i del ferro en restenfragments de ceràmica feta a mà ambpresència de decoració a base decordó, gairebé sempre fora de totcontext arqueològic a causa de lespràctiques agrícoles actuals, que handestruït molts d’aquests assenta-ments.

Els vestigis de la cultura ibera a lavall s’acostumen a trobar en turons

elevats gaudint d’una situació privile-giada que permet un ampli domini vi-sual del territori.

De la cultura romana constatemassentaments agrícoles en un clarexemple de l’existència d’una certaorganització del territori. Algunshistoriadors fan esment d’una possiblevia romana que seguia el curs delLlobregós i que posaria en contacte lesciutats romanes de Sigarra (Prats delRei), Iesso (Guissona) i, per Ponts,amb Aesso (Isona).

Finalment, les tombes excavades ala roca són un altre dels elements méscomuns al Llobregós. Es tracta denecròpolis altmedievals que han estattestimonis del domini musulmà a lazona. En alguns casos les trobemaïllades i, en altres, associades ahabitatges o torres de guaitamedievals.

Tombes medievalsexcavades a la roca

56

8

Ceràmica romana i bronzeSílex

4L’anomenada«Torre delMoro», a Ivorra,situada en lapart méselevada delmunicipi,conserval’estructuracircular de torrede defensa.

2 Castellfollit de Riubregós conservarestes del castell amb grafitsmedievals molt interessants.

7 Elcastellde

Lloberoladomina tota lapart nord delLlobregós,just a lafrontera ambel Solsonès.

3Calonge deSegarra, ambel seu castell,va constituirun delsbastions mésimportants dela frontera

Ruta medieval: la fronteraRuta medieval: la frontera

1 La imponent torre de Vallferosa,amb més de 30 metres d’alçada,un exemplar únic a Catalunya.

Sanaüja

Torà

Biosca

Massoteres IvorraCastellfollitde Riubregós

Pinós

Calonge deSegarra

La Molsosa

Lloberola

TalteüllPalouet

L’Aguda

Vallferosa

Sant Serni

Claret

Ardèvol

Cellers

Anfesta

Sant Perede l’Arç

Prades

AlenyDusfort

Mirambell

1

2 34

5

67

8

El territori del Llobregós va constituir,principalment durant el segle X, la fron-tera entre els comtats del nord i lesregions de les taifes andalusines del sudi ponent del país.

La primera preocupació militar delssenyors fronterers va ser la fortificació ila seguretat d’aquest indret, edificant unaxarxa de construccions defensives, siguintorres o castells, que configuraranl’anomenada “línia defensiva delLlobregós”.

Diverses són les fórmules cons-tructives d’aquesta arquitectura decaràcter militar: des de la magnífica tor-re de Vallferosa, la més alta de Catalunya

i un dels millors exemples de torre-residència, fins a la complexa fortificacióde Castellfollit de Riubregós, amb torresalbarranes fora del perímetre casteller,que conserva uns excepcionals grafits al’interior.

Una altra tipologia ve donada per latorre del castell d’Ardèvol, de planta rec-tangular i amb una singular porta ambun arc de ferradura.

Finalment, el campanar del castell deSanaüja o el gran casal de Massoteresens parlen de la paulatina adaptació deles primitives construccions defensivesen residències de caràcter senyorial.

5 Ardèvol presenta l’estructuraquadrada de la primitiva torrede defensa.

6Castell de Sanaüja, en la líniadefensiva del Llobregós, ambla seva característica espadanya.

8 Detall del castell deMassoteres, convertitposteriorment en

residència senyorial.

aa

Sant Pere de Talteüll

Santa Maria de la Molsosa

Ruta medieval: romànic i gòRuta medieval: romànic i gòt

Santa Maria de Claret Tombes de Lloberola

Esteles funeràries

Santa Maria de Castellfollit

Santa Maria del Solà de Lloberola

Monestir

Santa Mari

12 3

4

5

67

10

Sanaüja

Torà

Biosca

Massoteres IvorraCastellfollitde Riubregós

Pinós

Calonge deSegarra

La Molsosa

Lloberola

TalteüllPalouet

L’Aguda

Vallferosa

Sant Serni

Claret

Ardèvol

Cellers

Anfesta

Sant Perede l’Arç

Prades

AlenyDusfort

Mirambell

12

34

5

6

7

8

9

10

1112

13

14

L’arquitectura romànica va tenir unpaper importantíssim en la repoblaciói consolidació del país, ja que laformació de les parròquies, emparadessovint per la presència del castell,esdevé inherent a l’establiment denuclis de poblament.

Els exemples d’arquitecturaromànica al Llobregós són nombrososi extraordinàriament variats: des de lasingularitat de l’antic cenobi de Cellersi dels dos absis de Sant Pere de Talteüll,fins a les canòniques formesllombardes de Santa Maria de l’Aguda.El segle XIII està representat perl’elegància de Santa Maria del Solà i eltímid adveniment del gòtic apareix a

l’església de Sant Jaume de Palouet.Superats els segles baixmedievals,l’arquitectura gòtica, com a l’art ciutadàper excel·lència, només apareixerà enels nuclis urbans importants gairebé altombant del segle XVI.

Per altra part, l’art funerari medievaltambé és present en els sepulcresgòtics de Lloberola i les estelesfuneràries de Sanaüja, la terceracol·lecció en importància a totCatalunya. De les arts sumptuàriesconservades “in situ”, el reliquiari gòticdel Sant Dubte d’Ivorra constitueix unade les obres més importants d’orfebreriareligiosa medieval a Catalunya.

gòticgòtic

Lloberola

Monestir de Cellers Santa Maria de l’Aguda

Sant Pere de Mirambell

Sant Gil de Torà

Reliquiari del Sant Dubte d’Ivorra

Santa Maria d’Ivorra

7 8

9

1112

13

14Sant Jaume de Palouet

Ruta del barroc: l’ art entenedRuta del barroc: l’ art entened

Retaules de Prades

Santuari de la Mare de Déu del Pla, Sanaüja

Retaule del Roser, la Molsosa

Detall de la parròquia d’Ivorra

Façana del Santuari de Pinós

1

2

6

7

8

Sanaüja

Torà

Biosca

Massoteres IvorraCastellfollitde Riubregós

Pinós

Calonge deSegarra

La Molsosa

Lloberola

TalteüllPalouet

L’Aguda

Vallferosa

Sant Serni

Claret

Ardèvol

Cellers

Anfesta

Sant Perede l’Arç

Prades

AlenyDusfort

Mirambell

1

2

34

5 6

7

89

10

Durant l’època del barroc (seglesXVII-XVIII), l’esperit de la Con-trarreforma, amb una clara voluntatpedagògica i propagandística de la fecatòlica, arriba amb força a lesparròquies rurals.

Els retaules, que il·lustraven de for-ma didàctica i propera sobre la vida imiracles de Crist, la Verge o els noussants impulsats per l’Església,constitueixen un element bàsic de lapietat popular, alhora que esdevenenuna de les manifestacions més nota-bles i característiques de l’art català.

El territori del Llobregós esdevé un

indret privilegiat per tal de conèixerl’escultura de l’època del barroc aCatalunya, atesa la gran quantitat deretaules excepcionalment conservats-sobretot als municipis de Calonge, laMolsosa i Pinós-, obra dels tallersmanresans més reconeguts en el seumoment, com els Grau o els Gene-res.

També l’arquitectura religiosa esmanifesta en aquest període amb no-table esplendor, com en l’esglésiaparroquial d’Ivorra, el santuari de lamateixa població i els conjuntsconventuals de Torà i Sanaüja.

enedorenedor

a, SanaüjaFaçana de l’església de Biosca

Santuari del Sant Dubte d’Ivorra

Convent de Sant Antoni de Pàdua, Torà

Retaule de Sant Pere de l’Arç

Façana de l’església de Sanaüja

3

45

8 9 10

Les masies: una forma de vidLes masies: una forma de vid

El mas o masia, alhora residència icentre d’explotació agrària, presentauna gran riquesa de formesarquitectòniques derivades del’adaptació al medi, les condicionsclimàtiques o els materials deconstrucció:

Al Llobregós trobem des d’exemplesde cases fortes d’origen medieval, quefins i tot ocupen l’emplaçament d’unaantiga torre de guaita, fins a les méscomunes construccions d’època mo-derna (segles XVI i XVII), destacant elsgrans portals adovellats i els finestralsdecorats amb delicades motlluresrenaixentistes. Alguns d’aquests masos

presenten elements de fortificació,amb baluards i torratxes que ens duenel record del bandolerisme.

D’altra banda, en les construïdes oreformades durant el segle XVIIIs’acostumen a obrir grans galeriesd’arcades a la part de solana, com asigne inequívoc de prosperitat irelaxació dels costums.

No podem oblidar finalment lapresència de les capelles, quecomplementaven el conjunt delsmasos, símbol de la imbricació entrel’Església i la pagesia benestant durantl’època moderna.

vidavida

Arquitectura civil i popularArquitectura civil i popular

L’arquitectura de caràcter popular tambéés un element definitori del nostre paisatge iuna referència obligada a l’hora d’explicar lavida d’un territori agrícola com el nostre:construccions relacionades amb el treball dela terra, com les cabanes de volta o les paretsde marge, record llunyà de perdudes vinyes.També d’activitats perdudes ens parlen elsforns de guix, de calç o les teuleries, toteselles construccions propiciades per lescaracterístiques del terreny, amb abundànciade guix i terra argilosa.

L’aprofitament de l’aigua -un recurs tanpreuat a les nostres terres- també ha generatconstruccions importants, com la xarxa demolins medievals d’Ivorra, els aqüeductes deTorà i la seva font amb piques i rentadors,evocadora d’antigues activitats, o el pontromànic de Sanaüja, probablement el mésben conservat de les comarques ponentines.

Pont de les Merites, Torà

Molí Gros, Ivorra

Cabana de volta Molí d’Anfesta Paret de marge

Pont de Sanaüja

La Vall del Llobregós està farcida de raconsque tenen el seu encant, ja sigui per descansaro per fer-hi caminades i, sempre, per gaudir dela natura. Cada poble disposa dels seusentranyables indrets, com és ara les fontsd’Ivorra, les fonts de Torà, el Parc Forestal deBiosca, l’ermita de Camp-real a Massoteres... itants d’altres.

A la llera del riu Llobregós podem trobarparatges evocadors i d’una subtilesa de colorsencantadora. Caminant pels camins del boscsempre trobarem un lloc ideal per aturar-nos ifruir en qualsevol època de l’any.

Racons d’ interèsRacons d’ interès

Castellfollit de Riubregós

Parc de Biosca Racó de boscCarrer de Prades Prades

Font de la Figuera, Ivorra Sant Serni Tombes medievals de Claret

Carrer de Massoteres Curs del Llanera Ermita de Camp-real

En el paisatge de la Vall s’enlaira unalínia de vegetació verda i densa que amagael riu Llobregós, zigzaguejant suaument enuna terra plena d’encants i, alhora, tant a lamida de l’home.

A la nit, la Vall mira cap a les llums de laplana segarrenca i s’adorm bressolada peruna foscor silenciosa. Desperta alegre almatí en la presència imponent de laserralada prepirinenca.

A primavera, la trobem enmig de la ver-dor dels camps i les flors de colors que

Paisatges encantadorsPaisatges encantadors

Ruixat de primavera

Talteüll des del riu Llobregós

Vedells pastorant els rostolls, Ardèvol

Els colors brillants de primavera, la Molsosa

Sembrat daurat a pun

esquitxen els marges i els sembrats. És lamateixa Vall sota un sol que cremarà laterra a l’estiu i ens desdiu de trepitjar elsrostolls i ens fa buscar una ombra fresca ouna font. Davant els tons càlids delboscatge a la tardor, ens descobreix que elpas del temps també és ple d’encant.

A l’hivern, la Vall desperta arraulida pelfred intens i a vegades no ens deixa veuregaire més enllà. Paisatges encisadors quecal trepitjar, conèixer i estimar.

La silueta de Prades

Roureda a la tardor

Els ametllers comencen a florir

La boira a les fondalades, Ivorra

at daurat a punt de la collita

... i al fons, Palouet

Santa Maria del Solà de Lloberola,emmarcada per les muntanyes

Un còctel de tradicions i modernitat

El folklore, les festes i manifestacionsculturals que es conserven al Llobregós són unaclara manifestació de l’anomenada societatpagesa tradicional, una societat rural ambidentitat pròpia i diferenciada.

La festa per excel·lència de totes les viles,llocs i llogarrets de la vall és la Festa Major. Nohi ha poble o nucli agregat que no la celebri,generalment a l’estiu, un cop acabades lestasques de la collita.

En aquestes contrades també podem gaudirdel ritual de foc, colors i disbauxa del Carnaval,d’antigues danses de priors i priores, de rituals

ancestrals com la matança del porc, lescaramelles o la festa dels tres tombs de SantAntoni.

Darrerament alguns pobles han recuperat deltemps antigues fires, que juntament amb elsaplecs són importants punts de trobada entreels veïns dels diferents pobles de la Vall.

Aquestes tradicions es barregen amb altresmanifestacions culturals més modernes que,any rere any, es van consolidant com caminadespopulars, pessebres vivents, concerts de rock,sopars i balls populars les nits d’estiu i calçotadesmultitudinàries.

Festes en les quals de ben segur tothomtrobarà una estona d’entreteniment i de felicitat.

Festes populars, tradicions i aFestes populars, tradicions i a

Festa Major de Sanaüja Festa Major d’Anfesta La matança del porc

Fira de Sant Ponç a Prades Aplec a l’Aguda Caramelles a Ardèvol

Festes del Brut i la Bruta de Torà

i activitatsi activitats

Pessebre vivent d’Ardèvol

Festa de Sant Antoni a Sanaüja

Vida rural sana

Les piscines de Sanaüja

Anar a buscar bolets

Concerts de música

Vedats de caça

Rutes de senderisme

Exposicions d’art

Pràctica d’esports

Museu del pa a Torà

Tir al plat

Menjar i dormir bé

BIOSCA

EL DOLL DE LA SEGARRA (c/ Camí Nou, 10)Telèfon: 973 473 574 (trucar-hi abans)

CAL BORRES (Plaça Major, 1)Telèfon: 973 473 632

CASTELLFOLLIT

CAN PEP (Ctra. de Ponts, s/n)Telèfon: 938 693 038

LA TORRE (Ctra. de Ponts, s/n)Telèfon: 938 693 017

MASSOTERES

CAN MASSOTERES (Principal, 11)Telèfon: 973 552 083

LA MOLSOSA

IL RIGOLETTO (Masia de can Barrusca)Telèfon: 973 296 089

HOSTALS - RESTAURANTS

HOSTAL JAUMETCtra. Andorra, s/n - TORÀTelèfon - Fax: 973 473 077Web: www.hostaljaumet.com

HOSTAL TRÈBOLCtra. Andorra, s/n - TORÀTelèfon: 973 473 325

CALONGE DE SEGARRA

CASA DEL MESTRE (08021 Calonge de Segarra, alcostat de l’església de Santa Fe)Telèfon: 938 698 288 - 610 21 29 77Fax: 93 868 12 34Capacitat: hivern 16 places, estiu 30 places

RESTAURANTS

PINÓS

HOSTAL DE PINÓS (Santuari de Pinós)Telèfon: 973 473 062

CAL BOSCH (Ardèvol)Telèfon: 973 473 212

BARBACOA (Vallmanya)Telèfon: 973 473 207

SANAÜJA

LA MALLOLA (Ctra. Calaf-Ponts, s/n)Telèfon: 973 476 198

TORÀ

GÒTIC (Pl. del Vall, 24)Telèfon: 973 473 538

RACÓ DEL VALL (Pl. del Vall, 33)Telèfon: 635 024 337

CAN SOLÉ XIC (Claret)Telèfon: 973 296 008

RESTAURANT CAL GOU (Sant Serni)Telèfon: 973 473 405

CASTELLFOLLIT

PRIORAT DE SANTA MARIA(Ctra. de Ponts, s/n)Telèfon: 938 693 031Capacitat: 34 places

CASES DE COLÒNIES

TORÀ

CASA DE COLÒNIES LES MONGES (Pl.Església, 2)Telèfon: 934 314 382Capacitat: 25 places

BIOSCA

MASIA MANONELLES (ARI) 5 paxTelèfon: 973 473 369 - 660 153 740Fax: 973 473 369Web: www.turismerural.com

CAL VINYAIRE (ARI) (Lloberola) 9 paxTelèfon: 973 296 180 - 627 004 408Web: www.calvinyaire.turismerural.com

MASIA MELGOSA (Lloberola)Telèfon: 973 296 180 - 637 990 322

CALONGE DE SEGARRA

CAL FANIA (Mirambell) 5 paxTelèfon: 938 698 387 - 699 701 325Web: www.agronet.org/agroturisme/calfania.htm/A/e: [email protected]

CAL XELÍN 10 paxTelèfon: 696 868 351Web: www.altaanoia.info/A/e: [email protected]

CAL ROS 11 paxTelèfon: 938 699 241 - 617 426 091Web: www.calros.infoA/e: [email protected]

CAL VILA (Dusfort) 4 paxTelèfon: 938 699 185 - 617 426 091Fax: 938 680 366Web: www.altaanoia.infoA/e: [email protected]

CAL FARRÉS (Aleny) 11 paxTelèfon: 938 698 214 - 657 563 965Web: www.calfarres.turismerural.comA/e: [email protected]

CASTELLFOLLIT

CAL SANTO (Raval, 1) 5 paxTelèfon: 938 681 237Web: www.altaanoia.infoA/e: [email protected]

CAL MILLARS (Masia Millars) 10 paxTelèfon: 661 962 787Web: www.turisverd.com

MASSOTERES

LES PLETES (ARI) (Talteüll) 6 paxTelèfon: 973 550 148 - 666 417 371Web: www.lespletes.comA/e: [email protected]

CAN CUADROS (Palouet)Telèfon: 973 294 106Web: www.cancuadros.comA/e: [email protected]

LA MOLSOSA

CAL GAMBADA (Prades)2 apartaments de 4-5 pax cadascunTelèfon: 973 473 037

EL MOLÍ D’ANFESTA (Anfesta) 8 paxTelèfon: 938 035 824 - 938 693 008

PINÓS

CAL TRISTANY (Ardèvol) 15 paxTelèfon: 973 482 535 - 637 437 271Web: www.agroturisme.org-tristany.htmA/e: [email protected]

EL PRAT (ARI) (Vallmanya) 6 paxTelèfon: 973 473 160Web: www.agroturisme.org-prat.htm

CAL SALA (ARI) (Vallmanya) 6 paxTelèfon: 973 473 207

CASA MIRALLES (Su) 15 paxTelèfon: 973 296 113 - 938 691 367Web: www.agronet.org/agroturisme/mirallesA/e: [email protected]

CASA GALLS (Matamargó) 10 paxTelèfon: 973 473 213 - 606 436 666Web: www.gallsmotor.com

TORÀ

LA COLLITA (RCP) (Vallferosa)Telèfon: 973 473 399Web: www.lacollita.comA/e: [email protected]

CAL MIRAMUNT (RCP) (Claret)Telèfon: 973 296 008

CAL MAS (ARI) (Sant Serni)Telèfon: 676 086 185 - 973 473 581

Turisme rural

Si hi passes... queda-t’hi!Si hi passes... queda-t’hi!