NÚM 8 - OCTUBRE - NOVEMBRE 2004

Entrevista:Josep Puigpelat

Áyvalà:música jove

Esportsal Llobregós

C o n t i Núm 8 - octubre - novembre 2004Revista bimestral d’informació i opinió

EDITA:Associació Patrimoni Artístic iCultural de Torà.Convent de Sant Antonic/ Convent, s/n25750 TORÀ

Tel. 649 352 877

Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ:Albert Brau (Torà)Ramon Fitó (Calonge de Segarra)Maria Garganté (Sanaüja)Fermí Manteca (Ivorra)Ferran Miquel (La Molsosa)Maria Morros (Castellfollit)Ramon Palou (Pinós)Imma Raluy (Biosca)Daniel Vidal (Massoteres)Coordina: Xavier SunyerRelacions públiques: Antònia Balaguer

COL·LABORADORS HABITUALSRoger Besora, Montse Graells, Noemí Mases,Xavi Moreno, Montse Oliva, Sílvia Porta, RamonSantesmasses, Montse Torné, Montse Vives

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO Pau Ortínez, Núria Riera, Francesc Sánchez,M. Carme Santamaria, Joan Vilamú, JosepVilaró.

Disseny i maquetació: Fermí MantecaFotografia: Xavier SunyerCorrecció lingüística: Marta Bagà i Dani Vidal

Subscripció anual: 10,00 EurosA l’estranger: consultar preusNúmero solt: 2,00 EurosDipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 600 exemplars

Aquest número està imprès en paperecològic, elaborat sense clor.

www.llobregos.infocorreu-e: llobregos@terra.es

Portada: Jornades Europees del Patrimonial Priorat de Santa Maria de Castellfollit

és una publicació bimestral. Hi potparticipar i/o col·laborar tothom que

ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriunecessàriament les opinions expressades pels autorsdels articles, que en són els responsables. La Redacciómanifesta que no està obligada a acceptar totes icadascuna de les col·laboracions rebudes.

Membre de l’AssociacióCatalana de la PremsaComarcal.

Consell Comarcalde la Segarra

Institut d’EstudisIlerdencs

Departament de CulturaGeneralitat de Catalunya

23Una nova via travessala Vall del Llobregós

17Natura a la Vall:les móres

45Els fogons delLlobregós: conill al vinegre amb llenegues

AMB EL SUPORT DE

Ajuntaments de la zona:Biosca - Calonge

Castellfollit - IvorraMassoteres - La Molsosa

Pinós - Sanaüja - Torà

t i n g u t

5 Editorial

6 Noticiari

11 El Llobregós

32 La salut

33 Salut mental

35 Opinió

38 Agenda

39 Música

42 El temps

43 Passatemps

44 Des del balcó

45 La nostra cuina

46 Llibres

48 Esports

20Comiat a laparròquia de Torà

22 i 37Pep de Jovans:el gegant bo

47Revistesperiòdiques a laBiblioteca

48Futbol i esports ala Vall

... i a més, suplement de regal: El Còmic de la Pemsa Comarcal

4

La primera revista de la Vall del Llobregós

www.llobregos.infoe-mail: llobregos@terra.es

5

EditorialDesprés de l’estiu, tot sembla que torna a

recomençar. La nostra publicació també surt al carreramb ganes d’aportar el seu granet de sorra a la nostrasocietat d’aquí i d’ara. La Vall del Llobregós, volem dir, laseva gent, es mereix tot l’esforç per tal que laconvivència estigui basada en la pluralitat d’idees i enl’acceptació d’aquesta pluralitat.

Ja veieu que en aquest número oferim tot un seguitde temes molt variats, entre els quals volem ressaltarl’entrevista al Josep Puigpelat, de la Molsosa, un delspersonatges de la nostra Vall que ocupa un lloc importanten sectors decisius com és ara la ramaderia, dins elsindicat Unió de Pagesos. També cal subratllar la mortdel Pep de Jovans i l’aportació que sobre la seva vida fal’Associació del Brut i la Bruta de Torà. Recordem queLLOBREGÓS INFORMATIU està oberta a totes lesentitats i grups que formen el teixit associatiu que dónavitalitat a la nostra zona, ja siguin grups esportius, com aCastellfollit que s’han federat en el futbol, o grups demúsica, com Ayvalà de la zona de Calaf, o associacionsculturals o folklòriques que desenvolupen la seva tascade voluntariat social.

Les seccions habituals sobre patrimoni o natura, oles informacions dels actes realitzats en els nostrespobles omplen i complementen l’oferta d’aquest nounúmero de la nostra, vostra, revista bimestral.

6

Noticiari

L’Ajuntament d’Ivorra vol oficialitzar l’escutde la població.

Tot i que el municipid’Ivorra gaudeix d’un escutd’armes des de tempsimmemorial, l’Ajuntamentvol fer-lo oficial segons lanormativa vigent. A tal fi, vademanar als serveis de laGeneralitat corresponentsassessorament per a por-tar a terme el projecte. Elsserveis d’heràldica van

desestimar l’escut que sempre havia tingut Ivorra,consistent en dues torres de defensa, i en vanproposar un altre amb un castell i alguns elements,com ara la flor de lis. Després d’haver estat posata exposició pública, es va fer una reunió de tot elpoble en què es va decidir per unanimitat adop-tar oficialment l’escut que sempre havia tingut lapoblació, consistent en les dues torres de defen-sa, possiblement recordant l’existència a la EdatMitjana de dos nuclis de població, amb ladenominació de «les Ivorres». L’Ajuntament faràara les gestions per a adoptar-lo i registrar-looficialment. F. Manteca.

Concurs de fotografia de la Vall deLlobregós

El concurs ha estat una de les activitatsconvocades per la regidoria de Cultura del'Ajuntament de Torà amb motiu de les JornadesEuropees del Patrimoni.

El jurat ha estat format per Jordi Creus, Di-rector de la revista Sàpiens, Lurdes Rego, redac-tora de la revista Descobrir Catalunya, el perio-dista i fotògraf del diari Segre XavierSantesmases, la historiadora de Sanaüja MariaGarganté i tres membres de l'APACT.

Al concurs hi han pres part una quinzena defotògrafs que han presentat cinquantainstantànies. El guanyador ha estat Santiago Solé,de la població de Comabella, amb la fotografiatitulada "L'escala". Es tracta d'una imatge presaa l'interior de la reformada torre del Ballester aCastellfollit de Riubregós.

Una fotografia de la porta d'entrada delcementiri de Lloberola presa per Jaume Grau, deTàrrega, ha rebut el segon premi, mentre que eltoranès Ramon Cuñé ha aconseguit el tercerpremi amb una fotografia de la torre de Vallferosa.

Les fotografies han estat exposades alConvent de Sant Antoni a Torà durant la FestaMajor. X. Sunyer.

Ampliació de sòl industrial a Sanaüja

L'Ajuntament de Sanaüja modificaràpròximament les normes urbanístiques de lapoblació per tal de poder duplicar el seu terrenyindustrial, convertint les 6 hectàrees situades entreles dues entrades al nucli des de la carretera dePonts a Calaf en sòl industrial, amb la finalitatd'atreure noves empreses que vulguin instal·lar-se al municipi. L'Ajuntament també entrarà ennegociacions amb l'Institut Català del Sòl per aque aquest organisme es faci càrrec de laurbanització del nou polígon. M. Garganté

Sopar del Segar a Massoteres

El dissabte 17 de juliol es va fer a la pistapoliesportiva el tradicional Sopar del Segar, quese celebra cada any per posar fi de manera festi-va a la campanya de la sega del cereal.

Hi van assistir 140 persones i, després del'àpat, es va fer rom cremat i cantada d'havaneresamb el grup Mar Endins. D. Vidal.

La guarderia de Torà

El passat divendres 30 de juliol vam celebrarla festa de final de curs de la guarderia "EL

FOTO

: SA

NTI

AG

O SO

LÉ

7

Noticiari

JARDÍ". Vam començar lliurant la foto-orla a cadanen junt amb els treballs d’aquest últim trimestre.Tot seguit vam sortir al pati on vam berenar, peròla gran sorpresa per a tots els nens i nenes vanser els tres castells inflables que hi haviainstal.lats, que van ser gentilesa de l´A.M.P.A.

No sabeu com van disfrutar tots els nens alllarg de tota la tarda, pujant i baixant sense pararni un segon.

Cal destacar que elmateix dia 30 de juliol almatí també es va cele-brar el final de lesactivitats d’estiu, queenguany han tingut laparticipació de 38 nens inenes, que s’ho hanpassat molt bé amb totesles activitats que han fetal llarg de tot el mes dejuliol. Tot plegat va ser unèxit de festa que va do-nar pas a les vacancesd´agost, ja que el curs hatornat a començar el dia6 de setembre. M.CarmeSantamaria.

Sanaüja celebra els 25anys d’ajuntaments democràtics

El proppassat dia 9 de setembre i encara enel marc de la Festa Major, Sanaüja vacommemorar el 25è aniversari de l'existènciad'ajuntaments democràtics al nostre país, totrecordant la celebració de les primeres eleccionsen període democràtic, celebrades el 3 d'abril de1979.

L'acte va comptar amb els parlaments dell'alcalde, Antoni Mosella, l'exsenador i redactorde l'Estatut, Josep Subirats, l'exregidor de

l'Ajuntament de Lleida, Jaume Vilella, l'alcalde deGuissona i diputat provincial, Josep Cosconera, iÀngel Vidal, director dels Serveis Territorials deGovernació i Administracions Públiques de laGeneralitat a Lleida.

Durant l'acte es va fer un repàs a tots elsresultats de les eleccions municipals celebradesa Sanaüja i es va obsequiar amb una peça de

record a tots els quehavien estat regidors del'Ajuntament al llargd'aquests 25 anys. M.Garganté

El V Cursetd’ArquitecturaPopular celebra unajornada a Sanaüja

L ' A s s o c i a c i ód'Amics de l'Arquitec-tura Popular, vaorganitzar aquest any elseu 5è curs d'estiu en-tre les comarques de laSegarra, l'Urgell i laNoguera, celebrant unade les seves jornades aSanaüja. L'eix central

del curs d'aquest any, titulat "Religiositat i arqui-tectura popular", eren les construccions decaràcter religiós que sempre han estat mésvinculades a la sensibilitat popular, com elssantuaris, les ermites o els oratoris. A Sanaüja esvan dur a terme dues conferències: una dedica-da a les construccions funeràries, a càrrec de JoanRovira, i l'altra dedicada als oratoris, pedrons icreus de terme com a punts estratègics que com-binen funcionalitat i religió, a càrrec de Jordi Oli-va. A la tarda es va realitzar una pràctica de treballamb pedra a càrrec de Ramon Guixé a la qual va

FOTO: JAUME SOLÉ

8

Noticiari

seguir una visita guiada pels exemplesd'arquitectura religiosa a Sanaüja i Ribelles. M.Garganté

Les nits d’estiu a Sanaüja: en la varietat hiha el gust

Els dissabtes a la nit durant l'estiu han estatamenitzats un any més a Sanaüja per les variadesactivitats que s'han dut a terme tenint com a cen-tre la piscina municipal. Des d'una nit dedicadaal mestissatge culturalfins a una demostracióde la dansa del ventre.

Fora del recinte dela piscina, el 14d'agost es va celebraruna "nit astronòmica"al castell, on un grupde persones vanaprendre quelcommés sobre els secretsde l'univers a través deles explicacions demembres del G.R.A.S(Grup de RecercaAstronòmica deSanaüja). La mateixanit va tenir llocl'esperada reaparició d’Els pescadors de laSèquia, un grup local i humorístic d'havaneres,que va realitzar una lluïda actuació des d'una bar-ca que es va traslladar a l'interior de la piscinaexpressament per a l'ocasió.

La temporada a la piscina va concloureoficialment el dissabte 28 d'agost amb lacelebració d'una caminada popular i un espectacled'efectes pirotècnics acompanyat d'un monòleginterpretat per Josep M. Rius de cal Toiet.M.Garganté

El Concurs de Pintura Ràpida de Sanaüjapremia un pintor local

En la dotzena edició del Concurs de PinturaRàpida de Sanaüja d'aquest any, es va produir elfeliç esdeveniment de la concessió d'un premi aun sanaüjenc, Josep M. Codina, enreconeixement a la seva participació com a pin-tor local en el concurs d'aquest any. L'obra, pre-miada amb un accèsit i realitzada amb tècnicaacrílica, és una imatge del pont romànic amb elcastell al fons i recull la voluntat de representarels elements més característics de la vila.

El quadre guanyador d'aquest any va ser unaaquarel·la on es representava un indret de la plaça

Major, amb l'església al fons. Per contra, cal des-tacar l'anecdòtica controvèrsia suscitada per laconcessió del segon premi a un quadre de marcatstraços geomètrics i que el públic assistent al'exposició no identificava amb cap indret delpoble. M. Garganté

Pintura i fotografia durant un mes a Sanaüja

Des del 15 d'agost al 15 de setembre s'hapogut visitar a Sanaüja l'exposició mixta de pin-

tura i fotografia dedos artistes bendiferents: el pintorbarceloní SergiBallester, resident aBiosca, i el fotògrafbelga Pol Mayer,resident al Tossal (laNoguera). Sota eltítol de Reflexes ,l'exposició recolliaolis de Ballester -paisatges i figures- ifotografies de Mayerque anaven des dediversos llocsremots del món finsa indrets propers i

fàcilment identi-ficables pels sanaü-jencs, alhoraque també recollia una bona mostra de vivènciesqüotidianes dels habitants de Sanaüja, captadesamb gran sensibilitat i realisme.

L'exposició anava acompanyada de diversosexemples de llibres i enciclopèdies d'art ambfotografies de Pol Mayer, especialista en l'edicióde llibres d'art i gran coneixedor de l'art flamencdel segle XV. M. Garganté

Castellfollit: una Festa Major reeixida

Enguany la Festa Major de Castellfollit haestat molt reeixida. La Comissió de Festes hatreballat de valent i aquest treball s'ha vistcompensat per una gran afluència de personesen tots els actes organtitzats, des de la caminadapopular fins a les sardanes i al ball de tarda i nit iles activitats organitzades per als infants.

S'ha de destacar, però, el pregó que va anara càrrec del reconegut restaurador Ramon Freixai Riera, fill del poble i propietari de diversos res-taurants, entre ells el conegut Racó d'en Freixade Barcelona. El pregó va ésser original i divertit,i com a bon cuiner, en Ramon va combinar unseguit d'ingredients que els podem aplicar totsels dies de l'any per fer-nos una vida millor:

FOTO: MARIA GARGANTÉ

9

Noticiari

l'amistat, la gresca, el seny, la germanor, la felicitati ... un polsim de picant.

Seguidament, es va inagurar l'exposicióSeneca Falls, Un Segle i Mig del Moviment Inter-nacional de Dones, cedida per l'Àrea de Culturade la Diputació de Barcelona. Seneca Falls és elnom d'un poble de l'estat de Nova York (EUA) onfa poc més de 150 anys, 300 dones i 40 homeses van reunir en una convenció per reivindicarels drets socials, civils i religiosos de les dones.La temàtica de l'exposició, plenament actual, ésla història del moviment de les dones arreu delmón, de les seves reivindicacions i de les sevesprotagonistes. Visualment, a més dels textosil·lustratius, l'exposició es fa amena perquè va

acompanyada de fotografies, cartells, caricatures,dibuixos i gravats.

Entre moltes, aquestes són algunes de lesprotagonistes d'aquest moviment: ConcepciónArenal, Flora Tristan, Dolors Monserdà, ClaraCampoamor, Carme Karr, Victoria Kent, FedericaMontseny, Simone de Beauvoir, Margarita Comasi l'admirada mestra i pedagoga Rosa Sensat. M.Morros

L'Associació ARCS de Sanaüja: música iartesania per la Festa Major

Promoure la pràctica i la cultura musical en-tre gent de totes les edats s'ha convertit en undels objectius prioritaris de l'Associació ARCS deSanaüja, que en el marc de la Festa Majord'aquest any ha organitzat la Tercera TrobadaMusical, que va tenir lloc el dia 8 de setembre.Val a dir que l'anterior trobada, celebrada perPasqua, va comptar amb la presència de la Sra.Montserrat Calduch, professora de música i or-ganista del Santuari del Miracle de Riner. També

durant la Festa Major s'ha dut a terme l’exposiciód'artesania, que es va inaugurar el dissabe dia 4a càrrec del Sr. Antoni Esqué. S’hi van poder ad-mirar treballs artesanals molt diversos, així comuna mostra de la tasca de voluntariat duta a termeper membres de l'associació i un petit homenatgeal geni universal Salvador Dalí. Un dels espaisde l'exposició que va acaparar més l'atenció dela gent va ser el variat recull de fotografies querecollia moments i diferents actes públics de lavida sanaüjenca d'ara i d'abans -des d'unaprocessó de Corpus fins a la composició de lestaules electorals-. M Garganté

Les trobades de puntaires i de gegants: platfort de la Festa Major

A part de la gran imerescuda fama del castell defocs d'artifici que se celebra eldissabte de la Festa Major deSanaüja, les dues activitats queaconsegueixen congregarmajor nombre d'espectadors,tant vilatans com de fora, sónles trobades de puntaires i degegants que se celebren elmateix dissabte. La trobada depuntaires a la plaça Major vacomptar un any més amb laconcorreguda presència depuntaires d'arreu de Catalunya,que van rebre un obsequi per

la seva participació.Pel que fa a la trobada de gegants, a part de

les dues parelles de gegants de Sanaüja,acompanyats pels grallers Canyacrec, aquest anyva comptar amb la participació de les colles deCardona, Plaça Nova i Sant Martí, ambdues deBarcelona, Juneda, Pradell de Sió, Tàrrega,Oliana i Vilanova de Bellpuig.

La pròxima cita més important pels gegantsde Sanaüja serà durant les properes festes de laMercè de Barcelona, on han esdevingut uns delsparticipants habituals. M. Garganté

Aplec a Santa Maria de la Molsosa

El passat dia 12 de setembre es va celebrara la Molsosa l'aplec anual de tots els nuclis queconformen el municipi: Prades, la Molsosa, elsQuadrells i Anfesta. La trobada, que es va iniciarals volts del migdia amb una missa a l'antigaesglésia parroquial de Santa Maria de la Molsosa,vol commemorar tot el que aquell indret va signi-ficar en el passat, com a centre de culte i com a

FOTO

: MIR

EIA TO

RR

EN

S

10

Noticiari

lloc que delimitava i definia un territori amb nompropi, ja des de finals del segle X, moment enquè apareix documentat. Així ho demostra i posade manifest, entre altres coses, les nombroses

tombes que hi ha a l'antic cementiri que envoltal'església. És així com Santa Maria de la Molsosarecupera un dia a l'any tota l'esplendor i la funcióque va tenir en el passat. L'acte va acabar ambun dinar ofert per l'Ajuntament al centenar depersones que hi van assistir. F. Miquel

Castellfollit i Calonge a Planes de Son

El passat 31 d'agost, un grup molt nombrósde persones van fer una sortida a Planes de Son,un equipament de la Fundació Territori i Paisatgeque ofereix estades de lleure i d'educació am-biental en plena natura. El centre està integrat enel paisatge, semienterrat en un prat natural, idisposa d'unes instal·lacions úniques als Pirineus.

Després d'un llarg viatge i de molts revolts,es va arribar al centre ubicat a les valls d'Àneu, a

tocar del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estanyde Sant Maurici. Es va fer una visita guiada pelcentre, que disposa d'una exposició de la fauna,un observatori astronòmic, un planetari, un cen-

tre de documentació, mediateca i biblio-teca... Després de conèixer una mica lesinstal·lacions, es va anar a dinar almenjador del mateix centre.

De tornada, es va fer una parada aSort on tothom va comprar loteriaesperant que la Bruixa d'Or porti sort.

Aquesta excursió ha estat organitzadades de la Regidoria de Cultura delsajuntaments de Castellfollit i Calonge isubvencionada per l'Obra Social de CaixaCatalunya. N. Riera

Exposició d’eines del camp a laMolsosa

Amb motiu de la Festa Major, el dia15 d’agost tingué lloc a la Molsosa unaexposició etnogràfica, consistent a donar

a conèixer leseines delcamp que esfeien servirant igament.La mostra,instal·lada enel local socialdel municipi,agrupà elsestris de lapagesia, avuija en desús,que havienestat aportatsper les casesdel poble. F.Miquel

FOTO

: NÚ

RIA

RIE

RA

FOTO

: RO

SA VI

LA

11

El Llobregós

AGRAÏMENTVolem agrair tothom el

bon acolliment que heudispensat al suplement delnúm. 7 de la nostra revista,titulat «La Vall delLlobregós», i que ve a seruna guia turística de la Vallen un intent de donar aconèixer el nostre patrimonii la nostra terra.

Si alguna persona volalgun exemplar més, quesempre va bé per obsequiari estendre així els nostresvalors, us assabentem que elpodeu trobar en les llibreriesi llocs de venda habituals.

Però, d’una manera especial, volem agrair aquellsestabliments turístics (restaurants, hotels, cases rurals, etc.)que han contribuït econòmicament a l’edició i difusió d’aquestsuplement, adquirint nombrosos exemplars per a regalar alsseus clients. Gràcies a ells hem pogut fer front a la despesaque suposa la impressió a tot color de la guia.

Consignem, doncs, tot seguitaquests establiments, per a signi-ficar el nostre agraïment. És undeure que no volem deixar passarper alt:

Ajuntament de CalongeHostal Jaumet, de ToràLa Collita, de VallferosaCan Solé Xic, de ClaretLes Pletes, de TalteüllCal Mas, de Sant SerniEl Molí, d’AnfestaCal Santo, de CastellfollitCal Gambada, de PradesCal Ros, de CalongeCal Fania, de MirambellCal Farrés, d’AlenyCal Vila, de DusfortMasia Manonelles, de BioscaRestaurant Can MassoteresCal Plaça, de Sedó

Llobregós Informatiu

Et convidem a esmorzar cada diumenge!

és una invitació deL’APACT i LLOBREGÓS

INFORMATIU

No missatges SMSNo concursosNo sorteig davant notariCom ho pots aconseguir

Participa en les CAMINADES DE TARDOR:

??faràs esport

coneixeràs el teu entorn

coneixeràs gent

t’ho passaràs bé

participació i esmorzar gratuïts

truca per reservar l’esmorzar:609 338 544 - 670 050 347

Caminades programades per a cadadiumenge d’octubre i novembre (prime-ra sortida: 10 d’octubre)

Recorreguts més fàcils i curts (màxim 3hores, entre 8 i 12 quilòmetres)

Hora de sortida: 9,30 h Plaça de la Fontde Torà

Ohh!!!

12

13

El Llobregós

JOSEP PUIGPELAT I PALLARÈSResponsable de Relacions Institucionals, Medi Ambient i Aigua,Sectors porcí, forestal i tòfona a la Comissió Permanent Nacional de laUnió de Pagesos i membre de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)...I, sobretot, veí de la Vall del Llobregós.

Després del IXè congrés de la Unió dePagesos de Catalunya, amb una novaComissió Permanent Nacional, com veus elfutur del sindicat?

El futur el veig bé, tot i que hi ha el repte delrelleu generacional, sobretot per l’absència dedues persones clau com en Josep Maria Besora ien Joan Casajoana. Penso que el sindicat estàmolt consolidat i que la nova Permanent ha derefermar els nous reptes i les noves exigències.En tot cas, haurem de seguir fent un esforç peradaptar-nos a una realitat social que canvia amarxes forçades des del punt de vista estructurali, sobretot, social.

Aquest any, sense dubte, ha estat d’allò mésgenerós en matèria política (nou governcatalanista i d’esquerres a la Generalitat, eltriomf del PSOE a nivell estatal i les eleccions

al Parlament europeu). Com creus que afec-taran tots aquests canvis en la nova políticaagrària, a tots els nivells?

És díficil preveure-ho; però és veritat que aCatalunya s’ha produït un fet històric inèdit. Sortintdel franquisme, tenim 23 anys de CIU i en aquestsmoments els partits d’esquerres estan al poder:el canvi és que manen els que mai no ho havienfet. En definitiva, un pas més per consolidar latransició democràtica a Catalunya. Total’estructura administrativa de la Generalitat escreà a l’entorn d’un partit; i ara arriba l’alternança.Tot això és històric, s’ha de fer amb tranquil·litat.Amb tot, sovint es crea ansietat entre la gent: hiha els dos extrems, uns que esperen grans canvisi d’altres que no en volen veure gaires; que nomésvolen arreu la seva gent. I això és l’antítesi de lademocràcia. En aquest cas, la democràcia ésveure la gent més eficaç amb el màxim de

FOTO

:RO

GER

BES

OR

A

14

El Llobregós

transparència. Hi ha poc temps, però a Catalunyatenim una oportunitat molt bona, una alternativa.No estem tampoc en èpoques de grans revoltes,sinó d’uns retocs, de més criteris socials. De caraa la política agrària, quan hi ha eleccions, des dela Unió de Pagesos semprefem unes propostes; undecàleg en el qual, a granstrets, hi situem les nostrespolítiques; que seran méssocials, des del punt de vis-ta productivista, peròpensant en les persones i lagent del món rural. Lacuriositat és que els partitsdel govern han recollit lesnostres propostes i el màximpartit de l’oposició també.Per tant, sembla que enprincipi no hi haurà d’havermassa problemes perquèaquestes coses importantsque reclamem es duguin aterme en els propers quatreanys.

Podem dir que el CanalSegarra-Garrigues, tot iles discrepàncies en elseu finançament, és la gran esperança detotes aquelles terres que esperen beneficiar-se de l’aigua per al seu futur; però sembla di-fícil que aquesta arribi a gran part de la Valldel Llobregós. Com canviaria el tipusd’explotació agrària a la nostra terra, sifinalment hi arribés?

Des del punt de vista d’organització de lasocietat, transformar el secà en regadiu realmentés una revolució. Ésimpressionant passard’una terra en la qualnomés hi pots cultivarordi o el que el clima t’hipermeti; a una altra quehi puguis collir pebrots,tomàquets, blat de moro,peres o pomes. Gairebéés com fer una ciutat onabans no hi havia res:canals, camins... és impressionant. Aprofitarl’aigua per poder regar i produir aliments, en unmón on tothom diu que sobra de tot, però on en-cara hi ha molta gent que es mor de gana, ésmolt important. Primer, jo crec que és importantfer veure a aquells que dubten de posar rec queestan equivocats. Què seria el Pla d’Urgell ara si

al segle XIX no hi haguessin fet el Canal? L’altracosa és com tota l’obra afectarà a la gent; aquí hientra en joc la mà dreta dels governants. Ha deser un rec, una transformació, que beneficïi atothom, que d’alguna manera la riquesa es

reparteixi bé. Si unaaportació de fons públicstan important com són alvoltant dels 250 milmilions de pessetes,només beneficiéssetanta propietaris, noes justificariasocialment; només esfaria des del punt de vis-ta productivista. El quecal, per tant, és posar unsostre, un topall; que unno pugui regar tot el quevulgui perquè així hiarribi més gent. Perquèel rec suposi unaautèntica revolta, unaincorporació de forçagent del territori queporti més feina i mésvalor afegit, s’ha de dura terme amb una políti-ca de finançament

assumible pels pagesos, amb hipoteques a llargtermini. La part del cost de l’obra que paguin elspagesos no els ha de suposar, lògicament, arrui-nar-se uns anys més tard.

És ben sabut que el sector porcí té granrellevància a les nostres terres i d’aquest endepèn, en bona part, la bona salut del nostresector agrari. Després del primers contactes

amb el nou conseller deMedi ambient, Salvador Milà,creus que les polítiquesmediambientals deixaran decriminalitzar el sector - coms’ha fet als últims anys- perintentar treballar junts a fa-vor de la dualitat pagesia-medi ambient?

En aquests temesd’entrada hi ha dues parts que

s’han de mirar. En primer lloc, la societat hacanviat moltíssim. A nivell cultural hem milloratmolt, ara s’estudia més i, a nivell d’exigència per-sonal, ara donem importància a temes que trentaanys enrera ni valoràvem; la qual cosa, en principi,és bona. Donar importància a la bona gestió deles granges i que aquestes no molestin a la gent

«Cal fer un esforçdes del punt de vistatècnic per controlar

la problemàticamediambiental»

FOTO: ROGER BESORA

15

El Llobregós

és un tema que nosaltres no podem obviar. Però,per la part de la societat, també s’ha de fer unesforç per entendre que l’activitat ramadera téles seves pecualiaritats. Per molt que fem, elsporcs fan la seva olor; i aquest distanciament dela realitat fa necessari trobar una solució. El

conseller, almenys de paraula, sembla que hoentén. Ara bé, per fer tots aquests canvis caltemps. Aquella granja de porcs que està al migdel poble, perquè quan el pagès la va fer no hihavia planificació urbanística, i perquè era l’úniclloc on la podia fer; a la llarga s’ha de treure, peròno criminalitzar al pagès. Hi ha prou país comper col·locar les granges a llocsmés apropiats, però ordenar iplanificar no és una feina que esfaci en cinc anys. I tot té un límit,si en una taula que hi caben deupersones, n’hi posem quinze;doncs no menges. Hem de ferun esforç de professionalitzaciódel sector que, quant a l’activitatramadera ja n’és, però cal queels temes mediambientals esprenguin amb la mateixaseriositat. El purí o els fems noels hem de tirar, sinó que elshem de fer servir per adobar. Notirem fems o purí, sinó queadobem; és un tema conceptual.

I cal escampar-los a la terra quan aquesta elsnecessiti, no quan ens sobrin. És un temaimportant des del punt de vista de la mentalitat;és com si a un animal li volem fer menjar mésgra perquè hem tingut molt bona collita. Ara bé,també s’ha de tenir en compte que els grupsecologistes estan exagerant moltíssim sobre elsproblemes que porten els purins, que no són tants,però també és veritat que si no es fan les cosesbé la situació pot agreujar-se. Cal fer un esforçdes del punt de vista tècnic per controlar laproblemàtica mediambiental.

A més dels canvis de color polític de lesdiferents administracions, Europa ha encetatuna nova etapa amb l’ampliació de la Unió capals països de l’Est. Això suposa tenir mésmercat, però també una reducció de lesajudes. Al teu parer, l’Europa dels 25 seràmillor per a la nostra agricultura?

Jo crec que no hi haurà tants canvis. Si béestà clar que cada vegada hi haurà menys recur-sos públics, això no serà per culpa de l’ampliacióde la Unió Europea; sinó per les polítiques que

«Estem en un món tangran o tan petit que ja

necessitaríem unparlament mundial»

16

El Llobregós

dicta l’Organització Mundial del Comerç. I és quel’OMC està pressionant molt a Europa, també desdels Estats Units, perquè el continent deixi desubvencionar tant la seva agricultura. Ja s’hanpres una sèrie d’acords, des de l’OMC, que certsajuts no es podran donar per facilitar la lliurecompetència. Aquest no és, doncs, un problemade l’Europa dels 25, sinó de la situació de lesnegociacions mundials. Per altra banda, no esticd’acord amb els que culpen les subvencions dedificultar, als països que no en reben, de vendreels seus productes a l’exterior. Podem posarl’exemple del cafè, que no té cap subvenció aEuropa perquè no en produïm. I, per això, elspagesos de Sudamèrica, colombians o bolivians,viuen millor? El comerç es mou mundialment ino hi ha cap ordre mundial que el controli. El pro-blema és que hi ha quaranta o cinquantamultinacionals que ho tenen tot a les seves mans;financien ONG’s perquè insisteixin que els ajuts

a l’agricultura són el problema, que és el que elsinteressa que la societat pensi. Estem en un móntan gran o tan petit que ja necessitaríem unparlament mundial.

Després de sis anys del foc de la Catalunyacentral que arrasà més de 27.000 hectàreesde bosc i conreus, deixant al seu pas unaempremta imborrable en tots nosaltres, creusque s’està portant una bona política dereforestació?

La política de reforestació és la que surt d’ellamateixa. El problema que tenim amb el bosc ésque representa l’antítesi de l’economia d’avui.Actualment, cada dia surten uns valors a la borsaque, si te’ls vens, demà pots obtenir un certbenefici o no. En canvi, el bosc suposa invertiren alguna cosa que colliràs, si no es crema abans,potser d’aquí a vuitanta o noranta anys. Però onserem llavors? I això fa que no es posi il·lusió areplantar arbres, perquè d’aquí uns anys es po-den tornar a cremar. El sector forestal necessitamolta tranquil·litat i confiança. Ara hi ha unprojecte de la Diputació de Barcelona per a l’ajudade la repoblació que sembla que està bé... peròen definitiva el problema és la manca d’il·lusió,perquè sempre rebrem els mateixos, els pagesos.Si hi ha una altra desgràcia, el bomber i el Direc-tor General cobraran igual, però al final els que hihem perdut hem estat els que teníem l’obaga. Isense tenir en compte els diners, al final és untema de confiança, i qui n’hi posa en una cosaaixí?

Roger Besora

«El sector forestalnecessita molta

tranquil·litat iconfiança»

17

El Llobregós

NATURA A LA VALL: LES MÓRES

L'estiu ha donat pas a la tardor, els diess'escurcen, les nits a la Vall són més fresques i,mentre es produeixen aquest canvis, la natura,generosa com sempre, ens omple els marges delscamins, els torrents i alguna que altra clarianadel bosc de bardisses punxents amb un dels fruitssilvestres més comuns i més degustats per totcaminant: les móres.

Verdes quan són incipients, vermelles onegres en funció de la seva maturitat, les móressón el característic fruit carnós i suculent del'esbarzer (Rubus ulmifolius), un fruit col·lectiu,

tècnicament anomenat pluridrupa, format perpetits fruitets o drupes. Com fruits que són, lesmóres tenen funció reproductora i dispersant dela planta a la qual representen. En aquest cas unatractiu color i un sabor deliciós el fan irresistibleals animals del bosc que, involuntàriament,contribueixen a afavorir la germinació de la llavorun cop la seva coberta protectora s'ha fet mésfeble dins l'intestí.

De l'esbarzer cal esmentar que està formatper llargues tiges de secció pentagonal equipades

amb agullons molt resistents. Segur que tots heucomprovat la seva consistència en primera per-sona, sobre la pell o esgarrinxant el jerseis dellana. Les fulles són igualment dentades ijuntament amb les tiges constitueixen formacionsimpenetrables només accessibles a petitsanimalons que l'utilitzen com a llar. Únicament elfoc, l'home ben equipat i els ramats quan pasturenpoden fer front al seu potencial de creixement.

Xavi Moreno, biòleg

Curiositats entorn de les móresi l'esbarzer

Sabíeu que temps enrere les móres maduress'utilitzaven per tenyir la llana?

Sabíeu que la Sentiu, població de la riba del riu Sió,prové etimològicament de sentice que en llatí vol diresbarzer?

Les móres no només serveixen per fer deliciosesmelmelades, xarops, licors o iogurts, també tenenpropietats medicinals. Així el fruit madur és un laxantmolt bo i si és verd restreny i proporciona molta vita-mina C. A més, les fulles verdes de l'esbarzer cuitestenen propietats antidiarreiques, cicatritzadores demorenes i per aturar genives sagnants i pèrdues defluxos vaginals. Les arrels són diürètiques.

Dites de la padrina"El fruit de l'esbarzer val com un joier""Poca llana, i encara per l'esbarzer"

FOTO

: XAV

I MO

REN

O

18

El Llobregós

PATRIMONI A LA VALL

L'església de Sant Pere deMatamargó, al municipi de Pinós,és un edifici de mitjan segle XVII,que combina en perfecta simbiosil'última alenada del gòtic -en lesnervadures del presbiteri- amb lanova estètica classicista de la por-tada. Curiosament, l'església vaser construïda per Joan Roca,mestre de cases de Sant FeliuSaserra i pare de Gaspar Roca,també mestre de cases, que l'any1663 construirà l'actual església-santuari de Santa Maria d'Ivorra.

El que fa, però, que aquestaesglésia sigui excepcional són elsseus magnífics retaules,sortosament conservats, fruitd'una renovació de finals del segleXVIII, quan els obrers deMatamargó es venen l'anticretaule de Sant Pere (del segonterç del segle XVII), a l'església deSant Pesselaç (vegeu nº 4 deLlobregós Informatiu) i inicien laconstrucció d'un nou i fastuósretaule, en la línia de la monumentalitat ibarroquisme que havia desplegat Carles Moratóal retaule veí del santuari del Miracle, a Riner.

Així, doncs, elretaule majorde Matamargótambé estàdedicat al santtitular de l'es-glésia, santPere, i precisa-ment la imatgedel sant comp-ta amb unallegenda sobreun primigenitronc de fustaamb propietatsmiraculoses,que hauriaservit per a es-

Retaules de Sant Pere de Matamargó

culpir-ne la figura.L'artista encarregat d'aquesta renovació

escultòrica del temple va ser Josep Pujol i Juhí,autor del magnífic retaule-capella de N. Sra. delsColls, a la parroquial de Sant Llorenç de Morunys,que a Matamargó va comptar amb la col·laboraciódels seus fills, Segimon i Francesc. El retaulemajor s'acaba l'any 1796, poc després que altresretaules menors que els mateixos artífex realitzenper a l'església, com són els de Sant Isidre, SantMiquel Arcàngel, i la renovació del retaule delRoser.

Actualment sembla ser que la volta delpresbiteri està en molt mal estat, la qual cosasuposa una greu amenaça per a les obres queconté aquest temple -i també, no cal dir-ho, per ales persones-, de manera que es faextremadament necessària una intervencióurgent, que no ens faci lamentar pèrdues irrepa-rables.

Maria Garganté Llanes

FONT: JOAN VILAMALA, «L’OBRA DELS PUJOL», 2001

FON

T: JO

AN VI

LAM

ALA

, «L’O

BR

A D

ELS PU

JOL»

, 200

1

19

El Llobregós

El poble d'Ivorra esdevéun cas paradigmàtic dexarxa de molins on, en méso menys un quilòmetre, homen té notícia d'almenys set,des de cal Segués, prop deles fonts de Santa Maria, ala capçalera de la vessantmés oriental del torrent, finsal casal isolat de calTarruella. El Molí Gros o dela Gual, avui propietat de calVinyes, no és solament elmés interessant d'aquestsnombrosos molins d'Ivorra,sinó que probablementestem davant d'un delsmolins més notables delLlobregós.

Les parts que s'hanconservat d'aquest edifici són la sala de moles,part de l'estructura de la bassa, reconvertida encamp de conreu, i el cacau. El carcavà o desguàses troba totalment enterrat, cosa quen'impossibilita la seva descripció. L'edifici és deplanta quadrada, bastit amb carreus de tamanysdiversos i disposats a filades. L'ingrés actual al'edifici no és l'originari i s'efectua per una petitaobertura practicada al mur nord-est. La primitivaporta, d'arc adovellat de mig punt, es conservatapiada en el mur que mira al sud-est i damunt

seu s'obria una petita espitllera. Conserva partdel mecanisme de mòlta: la mola sotana, fixadaal paviment de la qual en sobresurt la nadilla, jamolt malmesa, i al costat, arrencada, la mola vo-landera.

Aquest molí el tenia en feu el castlà d'Ivorraper la donació feta pel Comte d'Urgell el 1150 iconfirmada i renovada per Guillem, Vescomte deCardona, el maig de 1212 quan es constitueix lacastlania. El molí, doncs, va anar passant pelsdiferents castlans d'Ivorra, com la família dels

Tristany -coneguts sobretot perser els promotors de laconstrucció de l'esglésiaparroquial-, i els Nuix.Precisament el molí hauriadeixat de funcionar quan Antonide Nuix i d'Espona impulsà,durant l'últim terç del segle XIX,la construcció d'una fàbrica defarina, situada davant d'un altremolí de la família, el conegutcom a molí del Nuix (o de lafarinera).

Maria Garganté Llanes

Molí Gros d'Ivorra

20

El Llobregós

Després de 6 anys exercint com a rector deTorà, Mn. Climent Capdevila ha estat destinat aregir les parròquies de Golmés i Catellnou deSeana, a la plana. Ha vingut a reemplaçar-lo Mn.Pau Bordera i Canals, fill de Bellpuig, de 66 anys,i fins ara rector de les parròquies on ha estat enviatMn. Climent.

L'acte públic de comiat va tenir lloc eldiumenge dia 29 d'agost a la una del migdia a lasortida de missa, a la mateixa plaça de l'església.En un acte molt concorregut, amb parlaments del'alcalde de Torà, de la Montse Torné, enrepresentació del jovent de Torà, i d'altresfeligresos, li van ser lliurats uns obsequis

Parli’ns dels seus pensaments quan va venira Torà.

Vaig rebre la notícia amb il·lusió i ganes.Havia estat poques vegades al poble, malgrattenir-hi família, i no el coneixia. Com que veniade Cardona, el vaig trobar petit, però amb lagent acollidora i que hi podria treballar molt bé.De seguida la gent es va oferir per ajudar-meen el que fos i em vaig fer un embolic de noms...D'altra banda, vaig veure que a l'església liconvenien reformes.

Quins projectes pensava dur a terme per con-tribuir a millorar-la?

Quan vaig arribar, la gent estava al'expectativa i demanaven reformes a l'església.Ja s'havia fet un projecte de restauració global,però era poc viable. El projecte que s'està duenta terme en aquests moments pretén fer una

COMIAT I BENVINGUDA A LA PARRÒQUIA DE TORÀaconseguits per aportacions voluntàries ianònimes. Al final Mn. Climent, molt emocionat,va agrair a tots els presents aquesta mostrad'afecte de tots els feligresos.

També li va ser lliurat un pergamí on d'una ma-nera breu i resumida queda palès el sentir generalde tot el poble fidel en aquesta hora de comiat.

Al temps que des d'aquí fem aquestrecordatori del pas de Mn. Climent per la parròquiade Torà, donem des d'aquest exemplar del"Llobregós Informatiu" la benvinguda a Mn. Pau,esperant que la seva estada esdevingui benprofitosa per al seu ministeri pastoral.

Redacció

restauració general.

Sovint és difícil diferenciar l'església com alloc de culte, de l'església com a lloc detrobada. Quina creu que és la que méshauríem de potenciar?

L'església com a lloc de trobada. El mésimportant són les persones, no els edificis. Caldiferenciar entre el temple, que és el lloc físicon es reuneixen els cristians, i l’Església, queés la comunitat de creients.

Què diria a la gent que pensa que el boncreient és aquell que fa pràctiques religioses?

Les pràctiques són necessàries, però almateix temps cal portar una vida coherent ambla fe que hom diu professar. Es tracta d'un cercleon les pràctiques religioses són un complementi expressió de la fe.

ENTREVISTA

21

El LlobregósCreu que el missatge cristià autèntic, el de lasolidaritat i l'ajuda al més feble, el que no enténde classes socials ni de riquesa, està pocarrelat en la comunitat?

Crec que no; potser n'hauria d'estar més, peròla gent respon als actes solidaris que des deCàritas o Mans Unides es convoquen. Penso quecada vegada n'està més.

Per què creu que avui en dia gran part deljovent, no solament de Torà sinó d'arreu, noparticipem d'alguns sagraments?

Potser participen més dels sagraments quetenen un caire més social, com els casaments,perquè fa més bonic, pels pares, etc., o lescomunions. Però quin sentit tenen si elsdesvinculem de les vivències cristianes? El quetambé passa és que hi ha modes en les creences.Hi ha famosos que diuen ser budistes i marquentendències... Molta gent, també, es crea una"religió a la carta" en la qual barreja diversesreligions que en molts casos poden ser oposades.Pel que fa al jovent que no practica cap tipus dereligió, diria que molts cops es tracta d'una "religiólaica", en la qual s'uneixen en front d'algunadesgràcia i certs símbols tenen un caire espiri-tual.

Vostè sempre ha tingut la rectoria oberta a lesnecessitats i iniciatives del poble. Què s'ha fetdes d'ella per ajudar?

Malauradament, en aquesta Rectoria faltainfraestructura. No ofereix les condicions que esrequereixen per a més activitats, per l'estat enquè es troba; però són bastantes les iniciativesque acull: des de la Catequesi i Mans Unides(ajuda a persones necessitades, conferències,etc.), grups de neteja de l'església, grups quereparteixen el full, les Juntes d'Obres...

Li sembla que li queda alguna cosa pendentde la seva tasca pastoral a Torà?

El projecte d'obres de l'església, la catequesid'adults i el projecte d'ajuda a les famílies quebategen fills i volen educar-los en la fe cristiana.

Està content amb el seu nou destí?Per una banda, m'està bé; per l'altra, em sap

greu deixar el projecte de l'església que aquí haviainiciat, tot i que ja està posat en marxa, i tambéem sap greu perquè aquí coneixia la gent i m'hisentia molt bé.

Moltes gràcies, Mossèn Climent.Vull expressar el meu agraïment al poble per

l'acolliment que he rebut i perquè han estat moltesles persones que durant aquest temps hancol·laborat per l'Església i pel poble.

Montse Torné

22

El Llobregós

EL PEP DE JOVANS ENS HA DEIXAT

El Pep va nàixer a la masia de Jovans(Puigredon) l'any 1930, fill d’una família de vuitgermans. Instal·lats a Torà treballà com a manobreen diverses cases pairals de la zona de Llobera icom a empleat a Cal Guatlles. En 1959, es casàamb la Francesca Graells, filla de Cal Birrot.

El Pep de Cal Jovans, toranès de socarrel,va ser l'escollit l'any 1994 per personificar el pri-mer gegant de mans lliures del Carnaval de Torà,de la Festa de la Llordera: el Brut. Durant aquestsúltims 10 anys, el Pep va prendre participacióactiva en la Festa. En la celebració de l'últim

Carnaval, se li realitzà un homenatge pels 10 anysd'ençà de la creació del gegant.

El 30 d'agost de 2004, l'alegre Pep de CalJovans, ens va deixar. No tornarem a gaudir deles seves ballaruques, però sempre serà entrenosaltres. El gegant perdurarà per sempre. Potserl'hem perdut físicament, però mentalment estaràsempre en els nostres pensaments. Cada Carna-val, el Brut sortirà als carrers de la població; elPep serà conegut per totes les generacions. Peraquest mateix motiu, podem dir que el Pep deCal Jovans, tot i l'absència física, sempre seràrecordat i estimat.

La història de la Festa de la Llordera esremunta cap a 1750, quan -segons el CostumariCatalà- el jovent del poble feia gresca pel Carna-val, tot ballant la dansa i contradansa amb elspersonatges del Brut i la Bruta, el Bonic i la Bonica.Després de la Guerra Civil es va prohibir la festa,recuperada l'any 1990 gràcies a quatre joves de

la població.Els personatges centrals de la festa són

susbtituïts per gegants, que són la caricatura dequatre persones de Torà. Els organitzadors de laFesta havien d'escollir la persona per represen-tar el Brut (primer gegant). Tots els tirs van anara encertar en la mateixa persona, el Pep de CalJovans, el qual no va posar cap menad'entrebanc. Tot s'havia de mantenir en secret finsel dia del Carnaval; era tal la confidencialitat, queal principi ni la muller del Pep tenia coneixementde tal aconteixement.

El creador del gegant va ser el solsoní ManelCasserres, pare, que a partir de diversesfotografies i alguns viatges a Solsona va elabo-rar la caricatura del Pep per donar vida al Brut.

Com a anècdota, cal remarcar que durant elprimer any de vida del Brut, aquest portava unagorra enlloc d'un barret. L'explicació rau en el fetque el Pep sempre portava una gorra, la gorrad'anar a Jovans (la masia). El següent any, elBrut sortí al carrer amb barret, ja que aquestornament era més propi de Carnaval.

En 1994, el Pep va ser nomenat Brut de laFesta de la Llordera. L'any 2004, va rebre unhomenatge pels 10 anys de la creació del gegant.El 30 d'agost del mateix any, el Pep ens ha deixati se n'ha anat amb el bon record del seu Carna-val: amb la il·lusió i les vivències d'aquesta festaque ha tornat a néixer arran de la voluntat detoranesos i toraneses.

Comissió Carnaval del Brut i la Bruta

23

El Llobregós

SOLSONA - GUISSONA:UNA NOVA VIA TRAVESSA LA VALL DEL LLOBREGÓS

Les vies de comunicacióhan estat sempre un punt dereferència a través de les qualss’ha organitzat la vida de lesciutats, s’ha incrementat elcomerç i ha possibilitat larelació entre pobles icomarques. El mes d’agostpassat es va inaugurar l’últimtram de la carretera que uneixSolsona amb Guissona i, endefinitiva, dues comarques (elSolsonès i la Segarra)properes i veïnes, peròd’esquena per la falta d’unabona via de comunicació.

Solsona, que fins aranomés tenia un bon accés capal Bages, a través de Cardonai Manresa, ara s’ha obert capa la plana i cap a Lleida, peraquesta nova carretera quetravessa la Vall del Llobregós per Biosca iMassoteres, intercedint la carretera tradicional de

Barcelona a Andorra, en la rotonda oberta a l’alturade Biosca.

Ja en l’antiguitat, els romans havien obert unacalçada que unia les poblacions de Setelsis(Solsona) i Iesso (Guissona), a través dePerecamps, Sant Pere Sasserra i Biosca. Enca-ra es conserven vestigis d’aquella via. La novacarretera, doncs, segueix el mateix traçat que elsromans havien construït ara fa dos mil anys. Calrecordar els jaciments arqueològics que les obresd’aquesta via han deixat al descobert, tant a SantPelegrí de Biosca com a Guissona, tal com vapublicar al seu dia Llobregós Informatiu.

Fermí Manteca

24

EL TEIXIT INDUSTRIAL DEL LLOBREGÓS (3)

El Llobregós

L'empresa MUNTSEG SL va ser fundada l'any1992 a Sanaüja. Situada al barri dels Vilars,disposa d'una superfície útil de 750 m2 entre plantade producció i magatzem. Si bé MUNTSEG SLés una empresa totalmentautònoma, en la vessanttècnica depèn de Forminsasituada a Castellvell i el Vilar(Bages), la gerència de la qualdetenten en F. Codina i J.Sánchez. La planta deMuntseg a Sanaüja està a lesordres de Manel Jounou queés el cap de fabricació.

La plantilla actual de Muntseg està formadaper 21 persones repartides en tres torns de treball,que a vegades poden ser quatre depenent de les

fluctuacions del mercat. Els productes que fabri-ca l'empresa són components mitjançantcargolament, reblament, soldat i tot tipusd'operacions en premsa, ja sigui encunyació o

doblat. Mitjançant lespremses s’encunya i es donaforma a qualsevol tipus dematerial (ferro, alumini, acer,llautó, coure, etc.) i a lesmàquines i útils de muntatges'acaben els processos deles peces que subministradiàriament Forminsa.

La gamma de productes de Muntseg va desd'un petit clavador per una grapadora fins a undifusor de calor d'alumini per a televisió. Tambétreballa per l'anomenada "gamma blanca"

MUNTSEG SL A SANAÜJA

La plantilla està for-mada per 21 persones

repartides en trestorns de treball

FOTO

: MAR

IA G

AR

GA

NTÉ

25

El Llobregós

d'electrodomèstics (rentadores, microones) i técom a clients diverses empreses del grupMondragón (Fagor, Zanussi). Darrerament haobert una planta dedicada a l'automoció(fabricació d'electrovàlvules de canvi de marxa)per a Seat, Audi i Wolkswagen. També fabricafiltres antipol·len per a Peugeot i Citroën i produeixcada dia uns 15.000 connectors de marxa enrere.

Pel que fa als processos i garantia de qualitat,val a dir que des de Forminsa es fan arribar lesnormes a seguir per cada referència i a Muntsegs'aplica seguint sempre les instruccions del di-rector de qualitat de Forminsa. L'Oficina Tècnicaés l'encarregada de fer plànols i disseny i des deMuntseg es fa l'estudi de mètodes i temps, aixícom els primers prototips de les peces, a més defer tot un seguiment de fabricació fins a les últimesproves. Com es potveure per tot el que s'hadit fins ara és ben claral'imbricació entreMuntseg i Forminsa i,encara que cadascunatingui vida pròpia, que-da palesa l'enormedependència recíprocaentre ambdues empre-ses. El llistat d'empre-ses per a les que treba-lla Muntseg és moltllarga, però n'assenya-larem només unesquantes per no allargarmolt la llista: SchneiderElèctric España SA,Hewlett Packard Espa-ñola SA, Power Con-

trols Ibèrica SL, Sharp Electrònica España SA,Dephi Auto SA.i moltes altres.

Val a dir que Muntseg és l'única empresa fabrilque opera a Sanaüja i per tant té una importànciacapital per la repercussió econòmica de lalocalitat, encara que la xifra de treballadors nosigui molt alta. Per això, esdevé molt importantla pervivència i la bona marxa d'aquesta unitatempresarial. I, encara que l'esperit dels seusgestors seria ampliar la producció, això quedadescartat de moment per culpa de ladeslocalització , ja que algunes de lesmultinacionals per a les quals treballa hantraslladat la producció a Turquia i a Singapur.Confiem que aquest "fenomen" generalitzat noarribi a afectar Muntseg.

M. Garganté/ A. Brau

FOTO

: MAR

IA G

AR

GA

NTÉ

26

27

El Llobregós

PRIORS DE SANT GIL DE TORÀCom és tradicional, els Priors de Sant Gil han

ballat la dansa i han donat el relleu als nous Priors.

Sortints:Ramon Fornell, Esther Traveset, David Vila, JosepM. Cererols, Miriam Fonoll i Carles Casals.

Entrants:Casats: Joan Antoni Salcedo Torres, Josep RamonEsteve Massana.Solters: Jordi Torné Chimenos i Joan Alfons Castells.Solteres: Anna García Bernaus i Maria Gené Creus.

28

29

El Llobregós

JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONIA SANTA MARIA DE CASTELLFOLLIT

El dissabte 4 de setembre, el Monestir-Prioratde Castellfollit de Riubregòs va retornar, per unahora, als temps del seu major esplendor, a l'èpocamedieval.

Això fou possible gràcies a la imaginació detot el públic, que omplia completament el tem-ple, recolzada sobre els cants gregorians de laCapella de Música de la Tossa de Montbui.

Van començar amb les matines, amb el tem-ple fosc trencat per la claror del foc. Seguidamentla Montserrat Coberó va explicar com anaven lescoses en aquells anys i en aquell lloc. Unesimatges projectades sobre l'absis completaven els

comentaris.L'incens i la llum acompanyaren elscants propis de la missa. Sobre un ambientvermellós es van cantar els salms i les vespres,per acabar amb la Salve, tal com fan encara atots els monestirs.

En acabar, el públic va poder degustar pastesde mel a l'estil medieval i vi aromatitzat comllavors es bevia. La direcció de la coral fou acàrrec d’Isidre Prat i Frederic Prat. Era evidentque el públic va quedar molt satisfet de la vetllada.

Pau Ortínez

Un tranquillloc d’encant rural

ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT

- Masia amb capacitat per a 9 persones- Llar de foc- Banyera d’hidromassatge- Calefacció central- Televisió i fil musical a totes les habitacions- Barbacoa- Piscina pròpia a 1,4 Km.

AGROTURISME 25752 Lloberola (Biosca) - Lleida (Spain)Tel. 973 296 180 - 627 004 408 - 637 990 322 www.calvinyaire.turismerural.com

30

El Llobregós

El dissabte 18 desetembre es va iniciarla nova temporada aRàdio Altiplà, quedantla graella de progra-mes de la següentmanera quant adesconnexions deCOM Ràdio: Dedilluns a divendres idesprés delsinformatius horaris sesegueix fent La notíciaal punt. També dedilluns a divendres hiha desconnexió musi-cal de 12 a 2 delmigdia i de 9 a 10 delvespre. El programadel DJ NÓMAR,Ràdio-disco-móbil, s'emet els dijous i dissabtesde 9 a 10 del vespre i el del DJ TRENK, Dancemusic, els divendres de 10 a 2/4 de 12 de la nit;així mateix es manté el musical dels dissabtes ala nit, Al teu propi estil.

Cal destacar els canvis en el programa deldissabte al matí i que es repeteix el diumenge enel mateix horari. D'entrada, i amb la pretensió deser referència de tot el que es cou als pobles dela Catalunya Central, s'anomena així,"Referències" i té força novetats. L'horari, quesegueix essent de 10 a 13, compta en la primerahora amb l'apartat d'entrevista i debat conduït perAngelina Salut. Les dues hores següents són demagazín, conduïdes per diversos col·laboradors,(entre tots ho farem tot fins al dia que decidim

CALONGE DE SEGARRA:INICI DE TEMPORADA A RÀDIO ALTIPLÀ

tirar la tovallola per manca de recursos id'anunciants), es repassen les notícies de lasetmana, el temps, l'agenda del cap de setmana,els espais dels diferents col·laboradors i laparticipació dels oients. A partir de la una delmigdia es manté l'Informatiu de l'Altiplà amb lesnotícies més destacades de la Catalunya Cen-tral, amb Laia Segura i Gemma Ribalta.

I des d'aquestes pàgines farem una crida atothom qui sàpiga fer coses tan estranyes comparlar, dialogar, fer tertúlia, imitar personatges,tocar instruments musicals, tocar els nassos alsdemés, encantar serps amb flabiol, etc. Tots ellstenen les portes obertes de Ràdio Altiplà.

Ramon M. Fitó

31

El Llobregós

CAMINADA POPULAR A CASTELLFOLLITImatges de la Caminada Popular de Castellfollit organitzada elpassat 13 d'agost per la Comissió de Festes de la poblaciódins els actes de la Festa Major.La caminada va ser un èxit d'organització i de participació. Un

centenar de caminants de totes lesedats van fer el recorregut de 10quilòmetres en poc més de dueshores. El Mas de Magrà va ser el llocen què es va compartir el berenar degermanor per a tothom.

32

La salut

A occident es va començar a parlar dels ioguis(practicants de ioga) arrel de l’ocupació de l’Índiapels britànics (1765-1947), però no va ser fins ala dècada dels cinquanta del passat segle quan,a través d’alguns professors de ioga hindús quees van establir als Estats Units, es va començara divulgar entre nosaltres.

Des dels anys vuitanta ha augmentat elnombre de practicants a tot el món, a mesuratambé que la forma de vida fa més necessaritrobar respostes pràctiques i eficaces a l’estrès ila desnaturalització de la nostra societat

El primer aspecte és el ioga físic, la part mésconeguda d’aquesta ciència mil·lenària. Es tractad’una sèrie de moviments i postures que tenencom a finalitat mantenir el cos esvelt i tonificat,tant pel que fa a l’estructura muscular com alsistema ossi amb les seves articulacions illigaments. També els òrgans interns, lesglàndules, el sistema nerviós i circulatori se’nbeneficien.

El segon aspecte és el “pranayama”, exercicisrespiratoris que potencienla capacitat deconcentració, la pròpiafunció respiratòria, laclaredat mental i lesfuncions fisiològiques,proporcionant serenitat icontrol, a partir dels qualspodrem accedir a la restadels aspectes de la vidasaludable.

La relaxació fa que elnostre cos i la nostra mentdescansin profundament iel que és més important, deforma conscient, la qualcosa és una experiènciamolt agradable queeixampla la consciència.

El quart aspecte delioga és una alimentaciósaludable, basada en unadieta natural, nutritiva, benequilibrada i en la quantitatsuficient.

El pensament positiu ésuna part del ioga integralque té com a referència

EL IOGA DE L’HARMONIA

constant els valors de la pau i l’harmonia, virtutsque es van desenvolupant a mesura que els anemdedicant més atenció i més importància a la nostravida.

L’últim aspecte del qual es parla a l’horad’explicar el ioga és la meditació, però de fet ésel més important: la joia suprema del ioga.

En els aspectes anteriorshem vist com anar enfortint ladisciplina, la facilitat per arelaxar-nos a voluntat, lacapacitat de concentració, lavitalitat i flexibilitat i un corhonest i en pau, i altrescaracterístiques positives.

Tot això ens prepara per ala meditació: seure en unapostura ferma, confortable ifixar l’atenció en l’objecte dela nostra meditació, mantenintl’atenció exclusivament enl’aquí i ara, és dir, en elmoment present.

En conclusió: el ioga ésuna font de vitalitat per al cos,la ment i l’esperit. Tots podempracticar ioga, ja que aquest espot adequar a qualsevol edat icircumstància personal;solament requereix unadeterminació ferma de viure deforma sana i genuïna.

Francesc Sánchez

És una filosofiapràctica que va néixera l’Índia fa uns cinc mil

anys i que té perobjectiu millorar imantenir un estat

saludable a nivell físic,mental i espiritual

33

SALUT MENTAL

La salut

Per tal que la nostra ment, pensament, ideesi vivències es manifestin plàsticament, posseïmla paraula i l'articulació de la llengua. Tambédisposem d'uns grafismes per dibuixar-la i de lesimatges, que d'una forma compacta i ràpida, ensevoquen una situació igual per a tothom i diferent

per a cadascú alhora, mercès a la individualitat.Els humans hem anat evolucionant gràcies alsinvents i a la transmissió dels coneixements, pri-mer de manera oral, després de manera escrita itot sembla ser que anem a fer-ho de maneratelemàtica (informació i imatge).

La ment "zapping" és un nou tipus depensament que ha originat l'ús de les icones ique genera reaccions emotives. Aquestes sónràpides i immediates com m'agrada/no m'agrada,en front de la ment racional i reflexiva que sorgiaa partir de la lectura i l'escriptura i que originavareaccions raonades com estic d'acord/no esticd'acord i valors com l'esforç i la paciència.

En l'antiguitat Aristòtil va criticar l'invent del'escriptura per la conseqüent pèrdua de memòria,col·lectiva i individual, que suposava per a l'homeel canvi de la transmissió oral a l'escrita.

El perill que podem anticipar en aquest noumodel de la comunicació humana, està en el gran

pes que recau sobre l'individu per a poder-se obrirpas entre tanta informació, essent necessari sa-ber discriminar la informació que ens convé de laque no. Aquest model pot generar en l'ésser humàun alt nivell d'estrès, tant per la velocitat en quètranscorre la informació com per la quantitat quen'hem de discriminar.

Així doncs, caldria qüestionar-nos quin úsvolem fer de la informació que tenim a l'abast...

Josep Vilaró,Monitor Centre de Dia de Tàrrega

La ment "zapping"

34

35

Opinió

Què passa a l’Ajuntament de Torà?

No destapem cap secret si fem referència aquè quelcom bastant estrany està passant al side l'Ajuntament de Torà. Aquest ambient enrarit ipoc constructiu l'han pogut palpar tots aquells quehan estat presents a alguns dels plens públics ques'han celebrat darrerament.

És simptomàtic, per exemple, que la qüestiómunicipal toranesa estigui omnipresent a internet.En circumstàncies normals els fòrums d’opinióno vindrien farcits de comentaris anònims i sípotser de corresponsals identificats. Darreramenthi hem pogut observar tot tipus d'impressions iencreuaments dialèctics que, potser per seranònims, s'haurien d'ignorar. Però com que lallavor està sembrada, encara que es desconeixel sembrador, veurem quina collita tenim.

Dit això, no podem passar per alt que en pocmés d'un any s'han produït en el si de l'Ajuntamentun seguit de situacions que no són del tot normals.Per exemple: al cap de pocs mesos de quedarconstituïda la nova corporació municipal, el tinentd'alcalde Miquel Polo va deixar la regidoria i el

consistori per desacord amb el tarannà de l'equipde govern. Va substituir-lo el número 4 de la llistad'INTO, en Jaume Garrabou. Aquest ha durat vuitdies mal comptats com a regidor per INTO. Aras'ha passat al grup mixt, que vol dir anar per lliure:ni INTO, ni CUP, ni CIU. Per què ha tingut unavida política tan curta en Garrabou com a regidorpels independents? Sembla ser que els motiussón semblants als esgrimits per regidor Polo i perentendre, segons ell, que l'equip de govern estàlluny de vetllar pels interessos del poble com éspreceptiu.

Tants canvis en un temps tan curt donen aentendre que alguna frontissa grinyola a lamaquinària municipal. I això no pot ser bo pelfuncionament del municipi. Si perdem el tempsen canvis i discussions en lloc de governar, queés l'interessant, no anirem gaire lluny ni faremgaires coses. I si a sobre l'oposició no pot oposi-tar gaire, perquè sembla com si estigués bastantmenystinguda, el quadre quedarà ben dibuixat.

Albert Brau i Bagà

Surrealisme «cartellil»

Una es pregunta, modestament, sil'encarregat dels rètols de les nostres carreteresconsumeix alguna mena d'estupefaent, o si,senzillament, té un estrany sentit de l'humor.M'explicaré tot seguit. Es veu que no n'hi haviaprou amb els canvis de denominació decarreteres, carreteretes, autopistes i autovies,potser acordat en una nit de farra dels responsa-bles de trànsit. Es veu que tampoc no n'hi ha prouamb l'erràtica col·locació dels rètols, tapats perun arbre o per un matoll, vandalitzats per corre-gir-ne (o no) la grafia, o col·locats de manera quetrobes el camí un cop ja t'has passat eldesviament, contribuint sens dubte acommemorar l'any Dalí.

Ara resulta que pel terme de Massoterespassa una carretera, la Guissona-Solsona, queindica on no va, i no indica per on passa. Perexemple, els rètols que trobem a tocar de la creude terme (per cert, també oculta rere un arbre iforça erosionada) diuen ben clar "Torà", població

per on no passa la carretera. És cert que, un copa Biosca, podem seguir fins a Solsona o desviar-nos cap a Torà, però llavors, per què no indica"Massoteres" a l'alçada de Biosca, si el cas ésparal·lel? També hi ha un desviament misteriós,que sí que porta a Massoteres directament, onno es veu ni senyal de cap rètol. I a més, per quèno diu enlloc que va a Talteüll? Precisament, sino ho tinc mal entès, un dels objectius de la ca-rretera era evitar els revolts de l'antigaMassoteres-Biosca i millorar les comunicacionsd'aquest poble. Hi ha un desviament ben formós,que no va enlloc, segons els responsables delsrètols.

No ho sé, potser ens volen proveir dedistraccions impensades, perquè, tot perdent-nos,descobrim el país. O potser es va voler inaugurara corre-cuita la carretera, deixant per mésendavant els "detalls", com ara les indicacionsdels rètols, considerades supèrflues. O potsersóc massa mal pensada?

Montse Vives

36

Servei permanent 24 h973 390 862

SERVEI PER A PARTICULARS IPER A TOTES LES COMPANYIES

D’ASSEGURANCES

REPRESENTANT:JAUME TARRUELLA I SOLÉ

PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀTEL. 973 473 423

PASSA-HO

37

Opinió

La tómbola de l’APACT

L’Associació del PatrimoniArtístic i Cultural de Torà (APACT)vol manifestar el seu més sinceragraïment a tota la gent quedurant la Festa Major de Torà heuparticipat en la tómbola benèficaque vàrem muntar per recaptarfons.

La vostra aportacióeconòmica ens permetrà conti-nuar organitzant activitatsdeficitàries que per elles soles noes poden finançar, com ara

exposicions, el Cós de Sant Gil,les caminades de tardor, lespintures del Convent, lesactivitats de lleure amb la cana-lla, les obres de Cal Gegó i tantesaltres tasques organitzades perl’Associació.

Sense la vostra col·laboraciói suport econòmic no seriapossible la seva realització.Moltes gràcies a tots i a totes.

APACT (Secció tómbola)

El gegant bó

Hi ha persones que sense ser de la famíliaacaben sent tan i tan properes que formen partde l’àlbum personal de records més entranyables.Són aquells coneguts, aquells vells amics, aquellsveïns que s'aprecïen perquè sí, sense més!Simplement perquè són peces fonamentals d'uncol·lectiu -el dels humans- que massa sovintoblida o no valora el que hauria de tenir mésimportància: les persones i tot el que hi ha darrerade cada rostre i de cada gest.

Fa poques setmanes se'n va anar,precisament, una d'aquelles persones ambmaiúscules. I se'n va anar sense fer soroll, ambun immens silenci, sense donar-nos temps aassimilar que, com tots, un dia ens deixaria. Ensha privat del gest quotidià de la seva curiosa rialla,de les seves contagioses ganes de viure i disfru-tar de les petites coses. Mai més escoltaré allò

de Com va, nena? ni podré tornar a disfrutar deles seves llargues passes de ball.

En Pep de Jovans se n’ha anat a fer el seuparticular viatge, però no ens ha abandonat enabsolut. Ens deixa un àlbum ple d'instantàniesimborrables que quedaran per sempre en lamemòria col·lectiva. Però, sobretot, ens ha ceditla màgia que any darrera any ens porta elCarnestoltes. A través d'ell podrem seguirdisfrutant de la fantasia renovada, de laimaginació, de la gresca, de la diversió, del ball...

En definitiva, ens ha concedit com a regalallò que, en algunes ocasions, és la vida: alegria!Aquell gegant bó, amb cara d'entremeliat, ensacompanyarà per sempre. Ens farà saltar, girar iballar. Però, per damunt de tot, des de la sevaparticular talaia, ens seguirà somrient i recordantque hi ha coses bones que mai se'n van de viatge.

Montse Oliva

38

Telèfons d’interès

BIOSCAAJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082

CALONGEAJUNTAMENT 938 690 409PARRÒQUIA 938 698 416

CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039

IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036CONSULTORI MÈDIC 973 524 036PARRÒQUIA 973 524 039ESCOLA 973 524 033

MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439

LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039

PINÓS-ARDÈVOLAJUNTAMENT 973 473 292CENTRE CULTURAL 973 473 368ESCOLA 973 473 463PARRÒQUIA 973 473 010

SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079

TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380

/973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082

OCTUBRE

Dia 3 Futbol 3ª regional Torà - Térmens (16,30 h)Dia 9 Futbol Sala: Torà - La Sentiu (18 h)

Futbol Sala: Castellfollit - Tremp (16 h)Futbol Sala: Massoteres - La Ràpita (16,30 h)

Dia 12 Aplec al Santuari de l’Aguda de ToràDia 16 Futbol Sala: Torà - Castellfollit (18 h)Dia 17 Futbol 3ª regional Torà - Bellvís (16,00 h)Dia 23 Futbol Sala: Castellfollit - La Sentiu (16 h)

Futbol Sala: Massoteres - Bellpuig (16,30 h)Dia 30 Futbol Sala: Castellfollit - Les Avellanes (16 h)

Futbol Sala: Torà - P. A. Orobitg (18 h)Dia 31 Futbol 3ª regional Torà - Sant Ramon (16,00 h)

NOVEMBRE

Dia 6 Futbol Sala: Massoteres - Tremp (16,30 h)Dia 13 Futbol Sala: Torà - Massoteres (18 h)

Futbol Sala: Castellfollit - Ponts (16 h)Dia 14 Futbol 3ª regional Torà - La Fuliola (15,30 h)Dia 20 Futbol Sala: Massoteres - Castellfollit (16,30 h)Dia 27 Castellfollit - Torà - Anfesta: Ral·li 2000 Viratges

(campionat de Catalunya de Ral·lis d'asfalt)Futbol Sala: Torà - Cubells (18 h)Futbol Sala: Castellfollit - C.E.P.S. Mitopu.net (16 h)

Dia 28 Futbol 3ª regional Torà - Poal (15,15 h)

Agenda

L´acudit del Pleixats

Jo pensava que era vostèl’encarregat d’enterrar els seus feligresos...

Sr. Alcalde, aquest ruc ja fa dies que és mort al carrer i encara no l’heu recollit...

Sí, però primer us hed’avisar als familiars!

39

Música

En una pausa de les seves actuacions hemconversat amb ells. Es mostren confiats iesperançats: tenen fe en el que fan. I es notaque hi ha molt bon «rotllo» entre ells.

Com va començar la idea de fer un grup?Recordo que estàvem al Festival de Músi-

ca Tradicional de Calaf, mirant-lo, i vam pensarque podríem fer un grup.Cadascú va escollir el seuinstrument i vam començar,pels volts d'octubre del 2000,a assajar al Casal i després acasa del Guillem. Al principiérem el Guillem, el Roger, elJordi i jo (Albert). Després s'hiva afegir l'Oriol, que era el bateria d'un altre grup.Al cap de dos anys va entrar a formar-ne part el

Damià, que també tocava amb un altre grup deCalaf. Finalment, a l'octubre de l'any passat s’hiva incorporar el Marco. Així es va formar lafamília.

Alguns de vosaltres teniu "antecedentsmusicals"?

El Roger ha acabat aquest any la carrerade piano, l'Albert ha estudiatalguns anys de música, el Mar-co ha estudiat música i tocavaen una orquestra d'Igualada iels altres hem fet petits estudis,molt poc seriosament, i el quesabem ens ve d'anar tocant defa anys i agafar experiència. El

que és cert és que tots toquem l'instrument, quetoquem pel grup.

ÁYVALÀ: UN GRUP AMB FUTUR

Durant l’estiu passat els hemvist en concerts i en festesmajors; els hem vist disfrutaramb la seva música i hemvist el públic entusiasmatamb els seus ritmes. Un grupde Calaf de nois joves ambfutur.

Per la Festa Majorvan actuar aCastellfollit

40

Música

Us molesta que us comparin amb grups degran anomenada com Dusminguet o JoxeRipiau?

És inevitable. L'únic grup que toca cúmbies aCatalunya és Dusminguet, que ha estat tot unfenomen, i és inevitable que la gent senti com

toquem una cúmbia i ens compari ambDusminguet; és un grup de referència.

Com definiríeu la vostra tendència?Crec que s'està definint, però últimament

toquem i pensem que això sona "més Áyvaláque abans". Aquest estiu ens hem desmarcatmés de la música llatina i estem trobant elnostre estil: hem introduït distorsions, unabateria més agressiva... Normalment ensclassifiquen com a grup de mestissatge. A mi(Damià) m'agrada més la paraula "patxanga".Preferim definir la nostra música com un"potatge musical".

On us inspireu a l’hora de jugar ambmelodies típiques d'altres països (cúmbies,polkes, sons...)?

Al principi buscàvem informació sobre elsritmes i les músiques però ara ja va sortint mésde nosaltres. No obstant és inevitable fixar-teen com aprofiten els ritmes els grups que ad-mires, però això és inevitable fins i tot pels

grups més genials.

Seguiu algun ordre o criteri a l’hora decompondre les cançons?

No hi ha ningú en concret que faci ni la músi-ca ni les lletres. Quan un té una idea al cap la

41

Música

FITXA TÈCNICA:

Nom del grup: ÁyvalàData de formació: 12 d'octubre del 2000Components: Albert Costa Vendrell (20 anys, trombó)Guillem Duocastella Solà (20 anys, veu)Jordi Fitó Giralt (22 anys, guitarra i veus)Damià Martínez López (20 anys, guitarra i veus)Roger Planell Aymerich (22 anys, acordió i teclat)Marco Antonio Rubio Lorente (percussions)Oriol Salat Miret (25 anys, bateria).Tendència: "Festival!"

comparteix i cadascú la treballa amb el seuinstrument. Així vas molt més ràpid.

Us plantegeu problemes lingüístics quancomposeu? Us considereu un grup bilingüe?

Jo crec (Jordi) queestar a Catalunya iparlar català i castellàés una sort i podema p r o f i ta r - n o s - e n .Moltes vegades enshan dit que sicantéssim en catalàens podríem obrircamí fàcilment en lamoguda de concertscatalanistes com elRebrot, elsCorrellengües... Perònosaltres pensem queel fet de ser un grupmestís ja t'indueix a cantar en altres idiomes. Ensinteressa barrejar llengües, no estancar-nos. Peraixò, cantem en català, castellà, francès, anglès,berber i el que faci falta.

Quin creieu que és l'objectiu de les vostrescançons? Què voleu comunicar amb la músi-ca com a forma d'art?

Jo crec (Damià) que hi ha una mesclad'objectius en les nostres cançons. N'hi ha quepoden ser purament festives, amb una lletra méssimple, i n'hi ha que poden reivindicar algun tema,però sempre partint d'un punt de vista festiu. El

missatge és que avegades hem de sa-ber aparcar elsproblemes i disfrutar.No crec que vulguemtransmetre unaideologia, més aviatés que, com quetenim una concepciódel món més oberta,toquem músicad'arreu i això tambécomporta que encaraens obrim més.

Voleu afegir algunaqüestió?

Només donar les gràcies a la Segarra, queens està obrint les portes... i al Llobregós.

Montse Torné

42

La temperatura de 15 a 15

El temps

15 juliol 1 agost 15 agost 1setembre 15 setembre

COSTUMS ANTICS DE LA NOSTRA TERRA

Octubre: A la Segarra és temps de collir els raïms i de fer la mistela i el vi dolç. És el temps desembrar els cereals.

Novembre: Fira de Santa Caterina a Torà. El dia 15 de novembre del 1479 es dóna privilegi iconcedeix fira a Torà que durava vuit dies consecutius, coneguda per la Fira de Bestiar de SantAndreu.

Jaume Coberó i Coberó

Dia 30 de juliol 2 litresDia 4 d’agost 1 litreDia 10 d’agost 2 litresDia 24 d’agost 3 litresDia 29 d’agost 5 litresDia 31 d’agost 1 litreDia 12 de setembre 1 litre

LES PLUGUES

Associació del PatrimoniArtístic i Cultural de Torà

Fes-te’n soci973 473 253

Com es pot veure en la gràfica, lestemperatures d’aquest estiu s’han mantingut enels valors normals per a l’època, amb mínimesd’uns 16 graus de mitjana i màximes que poquesvegades han baixat dels 30 durant aquests dosmesos.

Quant a les pluges, es pot comprovar quequasi cada setmana ha anat caient algun litre quealtre per metre quadrat, cosa que ha mantingutun cert grau d’humitat, malgrat la calor estival.

(Dades aportades per Ramon Santesmasses)

43

PassatempsMacedònia de fruites:

albercoc, mora, pera, maduixa,síndria, codony, meló, cirera,préssec, pruna

Endevinalla:

El pa

ENDEVINALLA

Al camp verdeja,a casa blanqueja.Serveix d’alimenti, com més fresc,és més calent.

ACUDIT

Un banquer i un ministre.-Els amics són per les grans ocasions -diu el banquer-.Necessito un favor.-Demana -diu l’altre.-Voldria que col·loquessis el meu fill, que ja té vint-i-cincanys i no li agrada la banca.-Què sap fer?-Res.-Així, doncs, sols puc oferir-li un lloc de diputat a les propereseleccions.

G D Y N I M G E D C V N M O L K I J UA R F D E W S X C F A D A A S C S E LL M I J O K U H B F E R O I I L S A ZB U H I J O K P L I K U H T R E D W SE E D F E F R E C A C O S I D D D E SR A F W A X A A X I U D A M A N N M UC E P E R A O S E R T N A T X O K I UO S T I O N D E S E U E C I S O S A SC O P O M I M O J R D E C A S D R E GR E X E I S A G P S C O C A C E D A XA C E V E V O M U M U N Y F M O M U ND C H E N A P E L A G E N S C E T S VE S F O K R K I V E C S O E R N L S DA R D C E N I C P I R M D A M I D O RC O L S V E S C A C I G O J A B O L SV O S S C E R C S X A R C A L O S I TO E O N F R D A F R S E M P F R E I LC N S D G Q J U E K I D A H R A P A RI S C A S O B L I N C I R E R A E S I

Cerqueu en aquesta vinya del Llobregós 10 fruites que hemassaborit aquest estiu. (Antònia Balaguer)

MACEDÒNIA DE FRUITES

CURIOSITATS

El cor dels astronautes es redueix de tamany en condicions d’antigravetat.

El 5% dels nens i adolescents japonesos en tractament psiquiàtric, ho estan per haver maltractatels seus pares.

El tauró balena compta amb més de 4.500 dents.

Un àtom de clor llançat a l’atmosfera destrueix fins a 10.000 molècules d’ozó.

La gent amb menys esperança de vida són els habitants de Sierra Leone, que moren perterme mig a l’edat de 43 anys.

SOLUCIONS

44

Des d’aquest balcó obert, esperem la col·laboraciód’aquelles persones que ens vulguin enviar els seusescrits literaris i els seus pensaments i records.L’equip de redacció valorarà cada un dels escrits idecidirà publicar el més adient. Moltes gràcies. Avui,des de Castellfollit de Riubregós ens arriba aquestpoema dedicat al nostre riu.

Baix els bassals de Gruetes i Xana,de Castellfollit és el teu naixement,que, riera avall, vas seguint la vaguadafins al riu Segre tot lentament.

Vas passant per Castellfollit, Torà,Biosca i Sanaüja,i altres que amb l'aigua et donen ajudaper poder al Segre arribar.

Abans el teu manantial era abundant,era un mirall que t'hi veies la cara,els peixos corrien amunt i avalli cada casa la roba hi rentava.

Aquests últims anys de secadael teu manantial va afectar,era poca l'aigua que donavai els peixos la seva vida van acabar.

En aquell temps hi havia pobresa,tu regaves l'horta de dia i de nit,que era la riquesadel poble de Castellfollit.

I l'aigua que després de regar sobravaa la bassa de Can Balaga anava a parar,que amb la força que entravael molí hi feia anar.

Ara l'horta s'ha canviat,la resclosa està perduda,ara són camps de sembratesperant l'aigua de pluja.

L'hivern amb les seves nevadesi l'estiu fent un fort temporal,deixaven la riera neta de brossadesque era l'aigua tot un mirall.

Avui el teu manantial torna a ser abundant,però la riera està tan brossadaque en molts trams no et veus la cara,però tu, en silenci, per sota vas passant.

Avui, si la riera fos neta de brossadai els residus no s'hi anessin filtrant,seria com abans: un mirall la teva carai els peixos correrien amunt i avall.

Joan Vilamú

Des del balcó

Riu Llobregós

45

Els fogons del Llobregós

La nostra cuina

CONILL AL VI NEGRE AMB LLENEGUES I PRUNES

A càrrec de Restaurant Cal Borres, de Biosca

Ingredients per 4 persones

1 conill, 1/2 litre de vi, 4 fulles de llorer, 1 ceba grossa, sal,pebre, farina, oli, prunes i llenegues.

Preparació

Es posa a marinar el conill 24 h amb sal, pebre, llorer,alls, cebes i es cobreix tot amb vi.

Es treu el conill del marinat ben escorregut, es rebossaamb farina i es fregeix amb oli.

Un cop fregit el conill es posa en una cassola i es cobreixamb tots els ingredients del marinat. Es cou tot plegat durant45 minuts aproximadament. Quan faltin 15 minuts s’hiafegeixen les llenegues i les prunes.

RESTAURANT CAL BORRES (Biosca)Cuinera: Gemma BernalteTel. 973 473 632Preu menú dilluns a divendres: 8,50 eurPreu menú cap de setmana: 15,50 eurPreu carta: 20 eurDimecres tancat

El bolets en general i les llenegues en particular sónaliments aromàtics i de sabor excepcional. A occident, desde l’època dels romans, el seu consum ha estat freqüent iapreciat per diferents civilitzacions. A l’orient les culturesxineses i japoneses també han apreciat aquest alimentculinari, àdhuc amb més profusió i interès.

Des del punt de vista alimentari, els últims estudis handemostrat que són un complement variat i ric ja que tenenun índex elevat de proteïnes digestibles i hidrats de carbonimono i disacàrids.

Valor nutricional de les llenegues

· Valor energètic .....32,40 Kcal· Proteïnes ..................... 2,10 g· Hidrats de carboni ....... 0,80 g· Greixos ........................ 0,30 g· Ferro........................ 1,15 mg· Calci ...................... 12,50 mg· Fòsfor .................... 40,00 mg

ANÀLISI NUTRICIONAL (valor mig en 100 g):

46

Selecció bibliogràfica de laBiblioteca Municipal «Sant Jordi» de Torà

MONTSE GRAELLS

Llibres

Jane Bull. El llibre delsdies de pluja. 50 activitatsper entretenir-te els diesplujosos. Ed. Molino. Barce-lona. 2003

Teniu a les mans un llibreple d'activitats per fer a casaels dies plujosos: des deconstruir casetes ambcapses, fer ninots i altres

manualitats. Hi ha molts projectes diferents, desde cuinar i pintar fins a objectes en paper maixé.En definitiva un ampli ventall de propostes per adivertir-se sense sortir de casa.

Cristina Ruiz Coloma. Fer-se gran també és un art. Ed.Pòrtic. Barcelona. 2003

Fer-se gran és l'entrada auna nova etapa d'aprenentatgei de desenvolupament per-sonals en què s'imposa unavisió més realista, optimista iesperançadora. Fer-se gran ésun repte, el moment de gaudirdel temps, de plantejar-se nous

objectius vitals... Fer-se gran és moltes coses.Fer-se gran també és una art. Una visió ampla irealista d'aquest període, la vellesa.

Albert Cogul. La cuina dolçatradicional. Ed. Pagès Editors.Lleida. 2003

La cuina dolça tradicionalinclou una norantena de receptesde rebosteria clàssica, d'ahir,d'avui i de sempre, explicadesamb ànim didàctic i pensades pera utilitzar tècniques actuals moltaccessibles, a l'abast tant delcuiner professional com del'aficionat o de la mestressa decasa. Alterna fórmulesautòctones catalanes amb altres

d'origen més exòtic.L'autor, Albert Cogul, reconegut cuiner

lleidatà, ens transmet unes receptes derebosteria, extretes de la cuina popular.

Christian Jacq. La ReinaLlibertat. L'espasa flame-jant. Ed. Columna. Barcelona.2003

Christian Jacq és un delsescriptors més reconeguts detemàtica de l'Antic Egipte,amb nombroses novel·lesambientades en aquellaèpoca.

En aquesta obra ens situaen el regnat de la reina Ahhotep, que hareconquerit una gran part del sud de l'imperi egipcique havia estat arrabassat pels bàrbars. Tot irefusar la corona de faraó, prepara per assumirel poder al seu segon fill, el jove Amosis, i portaals egipcis a l' última batalla per recuperar el seuimperi.

47

En aquesta ocasió, des de la Biblioteca tambéus mostrem un altre tipus de material que hitrobareu: les publicacions periòdiques. Es tractade revistes i premsa.

Com els llibres, les revistes poden ser

La Biblioteca Municipal informa: les publicacionsperiòdiques

En llengua espanyola

El Mueble, mensual, de decoració i mobiliari, ambreportatges, idees i consells pràctics.Labores del Hogar, mensual, de labors de puntde creu, ganxet, brodat.Burda, mensual de moda, amb patrons per cosir.Quo, mensual, temes d’actualitat de diversosàmbits: investigació, motor, etc.Integral, mensual, tracta temes d’ecologia i mediambient, salut i vida natural.Motoverde, mensual, dedicada al món de lesmotos i el seu entorn.Elle, mensual, sobre moda, entrevistes apersonatges actuals i cura del cos.

En llengua catalana

Llobregós Informatiu, bimestral, sobre temes queafecten la Vall del Llobregós.Descobrir Catalunya, mensual, de geografia iviatges per Catalunya.Descobrir Cuina, mensual, farcida de deliciosespropostes gormandes i altres temes de l’entornculinari.Enderrock, mensual, de la música que es fa enels Països Catalans.El Temps, setmanal, tracta temes de política,socials i culturals d’actualitat, editada al PaísValencià.Segarra Actualitat, editada a Cervera, mensual;Sió, editada a Agramunt, mensual; La Veu deTorreflor, del municipi de Torrefeta i Florejacs, tri-mestral; Terra Rubra, de Tarroja, bimestral. Sónles revistes locals d’altres municipis i que arribena la biblioteca mercès a l’ APACT i a l’ Ajuntament,que són qui les reben i les cedeixen a la biblioteca.Segre, diari lleidatà d’informació general.

Llibres

agafades en préstec durant un termini dedues setmanes, i cada usuari del serveide préstec pot agafar-ne dos exemplars.

En el cas del Segre (en aquestmoment únic diari) només es pot treuremomentàniament per fer-ne fotocòpia.Què cal fer per utilitzar el servei depréstec? Només cal registrar-se a la bi-blioteca, omplint una fitxa d’usuari, i espot gaudir del préstec de les revistes, aixícom de llibres.

48

Esports

FUTBOL SALA D’ESTIULEDS C4 S.A. guanya el XVIè campionat defutbol sala de Torà

El campionat, organitzat pel Club de FutbolSala de Torà, es va iniciar el passat 28 de juny iha finalitzat el 4 d'agost, dia que es va jugar lafinal entre els equips LEDS C-4 S.A. i RESTAU-RANT GÒTIC.

Com ja és habitual el pavelló es va omplirper presenciar aquest partit. Ambdós equips vandonar una lliçó d'esportivitat i de bon futbol. Eltemps reglamentari i la pròrroga van acabar ambempat a tres gols i, per primer cop en els setzeanys d'història del campionat, la final es va haverde decidir des del punt de penal. Malgrat que capdels dos equips mereixia perdre, la sort delspenals va afavorir al LEDS.

El tercer lloc l'ocupà BAR LA TORANESAdesprés de guanyar a PINSOS BAGÀ S.A., quartclassificat.

Abans de jugar-se la final, les dones de Toràvan animar l'ambient amb el ja tradicional partitde futbol sala entre solteres i casades. El matxva acabar amb empat a cinc gols, la qual cosatambé obligà a decidir l'encontre pels penals. Lescasades van estar més encertades i van guanyarl'encontre.

El lliurament de trofeus va tenir lloc durantun sopar i ball popular. Els tres primers classificatsvan rebre els guardons cedits per l'Ajuntamentde Torà. En Jordi Castellana, amb 31 gols, es vaadjudicar el trofeu al màxim golejador, mentre queXavier Cases va rebre el del porter menys golejat.Per altra banda, el Club de Futbol Sala va retrehomenatge a Paquito Montalban enreconeixement a la tasca, sempre desinteressada,que des de fa molts anys està portant a terme pelfutbol toranès.

El pavellò s’omplí d’afeccionats que gaudí de jugades interessants

Les solteres i casades oferiren també el seu joc

49

Esports

El passat 8 d’agost es va celebrar a Ossa de Montiel(Albacete) la IV Marxa Cicloturista Internacional«Oscar Sevilla» puntuable. Entre els 560 participantsn’hi havia un de la nostra Vall, en Jordi Vilaseca, queva efectuar els 153 km de recorregut en 4 h i 50 min.La marxa constava de dues parts, la primera per laprovíncia d’Albacete amb grans rectes i la segona perla de Ciudad Real, més dura i travessant el parcnatural de Lagunas de Ruidera.

CICLISME

FOTO

: MA

RTA

RO

MER

O

essants

L’equip dels nens L’equip de les nenes

50

Esports

CÓS DE SANT GIL

Com és tradicional, durant la FestaMajor de Torà es va celebrar el típicCós de Sant Gil, una cursa popularrecuperada fa anys per l’Associació delPatrimoni. Oferim unes fotografies, aixícom la relació dels guanyadors en lesdiferents categories.

Prebenjamí masculí: Arnau CeperoPrebenjamí femení: Emma RosellóBenjamí masculí: Carles PallarésBenjamí femení: Paula QuerolAleví masculí: Marc PubillAleví femení: Laura SunyerInfantil masculí: Ivan GarciaInfantil femení: Mertixell MiramuntOpen masculí: Jordi Huguet

Els trofeus del Cós deSant Gil consisteixen enels famosos càntirs.

51

Esports

FUTBOL FEMENÍ

BITLLES

El Club d'Escacs Torà va organitzar persegon any el torneig de partides ràpides ambmotiu de la Festa Major. Hi van participartrenta-nou jugadors de diferents pobles de laprovíncia.Ramon Verdés va ser el guanyador, seguitper Marc Balcells. El tercer lloc el varencompartir Josep Lluís Rosas i Marc Tarragó,mentre que Ramon Padullés, en el cinquèlloc, va ser el jugador del Llobregós ambmillor puntuació.

ESCACS

Resultat de la tirada de bitlles celebradaamb motiu de la Festa Major de Torà:

1er classificat: Josep Mases2on classificat: Estanislao Cererols3er classificat: Joan Coletes

El Club de Bitlles Torà guanya també aManresaEl claustre del museu comarcal de Manresava acollir el passat 29 d'agost la IV tirada debitlles catalanes ciutat de Manresa.El Club de Bitlles Torà va ésser un delstretze equips invitats a participar en aquestatirada que se celebrava a la capital deBages amb motiu de la seva festa major.L'equip del Llobregós va guanyar el torneigde forma brillant. Un cop més el JoanColetes es va convertir en protagonista ipeça clau del triomf al ser el jugador que vafer més punts.

Amb motiu de les Festes Majors de Massoteres i Torà s’han jugat dospartits amistosos de futbol entre les dones d’aquests dos municipis delLlobregós. El bon rotllo i les ganes de passar una estona divertida hanestat el més important, per damunt del resultat dels encontres.

Equip de Massoteres Equip de Torà

52

Esports

CASTELLFOLLIT ESTRENA EQUIP FEDERATDE FUTBOL SALA

La temporada 2004-2005 de Futbol Salacomptarà amb un nou equip federat, el Clubde Futbol Sala Castellfollit, que jugarà a lacategoria de la tercera provincial en la qualtambé hi prenen part el Torà, el Calaf i elMassoteres.

La iniciativa compta amb el suporteconòmic de l'Ajuntament, particulars iempreses de la població. Jaume Testagordaés el President i responsable de l'entitat.

Durant el transcurs dels actes de la festamajor es va fer la presentació de l'equip ambun quadrangular en el que hi van participartambé el C.F.S. Torà, el C.F.S Bellpuig i elC.F.S. Calaf. L'equip local es va imposar al Toràper 5 gols a 4, encara que en la final va guanyarel Calaf per 4 gols a 3. TIR AL PLAT

La tirada de Festa Major de Torà haaplegat 62 tiradors de diferents poblacionsde Lleida, Tarragona, Barcelona i fins i totalguns vinguts del veí Principat d’Andorra.

El guanyador fou el toranés JesúsVenque que el dia abans també havia

53

Esports

IVORRA: FUTBOL ENTRE SOLTERS I CASATS

Una de les activitats méstradicionals de les nostres FestesMajors és el partit de futbol entresolters i casats de la població. Larivalitat és més que evident, ja queparticipa la gran majoria del poble, jasigui jugant o animant a un delsequips enfrontats.

A Ivorra, durant la celebració dela Festa Major, el partit va tenir lloc eldia 16 d’agost. Els dos equips van ferjugades interessants, encara que enels casats es notava una certa faltad’entrenament. Al final van guanyarels solters per 5 gols a 2 i la rivalitates va convertir en festa en repartir-se sengles copes, una per a cadaequip.

FOTO

: FE

RM

Í MA

NTE

CA

FOTO

: FE

RM

Í MA

NTE

CA

guanyat la tirada social. Eltarragoní Francesc Salvador vaquedar en segon lloc, mentreque el tercer lloc va ser per alguissonenc Jaume Castellà.

54

Esports

El C.F. Torà s'ha presentat al'afecció amb un amistós que l'haenfrontat a la Unió EsportivaGuissona de la primera regional.

Durant la primera part el Torà vatractar de tu a tu a un equip que hafregat dos anys seguits l'ascens a laregional preferent. Al descans elresultat era d'empat a un gol.

La segona part, amb un Toràcompletament esgotat, el Guissonava fer valer la seva millor preparaciófísica i condició tècnica guanyant elmatx clarament per 1 gol a 6.

CLUB DE FUTBOL TORÀ:PRESENTACIÓ DE LA TEMPORADA 2004-2005

D'esquerra a dreta, drets: Pepito Ortiz (massatgista), Gerard Espinagosa, Antoni Juàrez, Asier Sandino,Miquel Juárez, Santi Peibáñez, Òscar Segura, Eduard Gomis, Leonardo Zechini, Paco Montalban(President), Alfonso Muntadas (entrenador). Ajupits: Lluís Altarriba, Joan Brenqué, Jordi Zurita, RamonVendrell, David Raga, Manel Vendrell, Carlos Conejero, Jordi Rovira.

El partit amistóscontra el Guissona

va despertarmolta expectació

55