Embed Size (px)
DESCRIPTION
Número 9 de la revista Llobregós
Citation preview
NÚM 9 - DESEMBRE 2004 - GENER 2005
Alexandre de Riquer,el modernisme català més a propAlexandre de Riquer,el modernisme català més a prop
Quimi Portet,bona música al CircuitQuimi Portet,bona música al Circuit
Patrimoni a la Vall:Santa Maria del PlaPatrimoni a la Vall:Santa Maria del Pla
C o n t i Núm 9 - desembre 2004 - gener 2005Revista bimestral d’informació i opinió
EDITA:Associació Patrimoni Artístic iCultural de Torà.Convent de Sant Antonic/ Convent, s/n25750 TORÀ
Tel. 649 352 877
Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253
CONSELL DE REDACCIÓ:Albert Brau (Torà)Ramon Fitó (Calonge de Segarra)Maria Garganté (Sanaüja)Fermí Manteca (Ivorra)Ferran Miquel (La Molsosa)Maria Morros (Castellfollit)Ramon Palou (Pinós)Imma Raluy (Biosca)Daniel Vidal (Massoteres)Coordina: Xavier SunyerRelacions públiques: Antònia Balaguer
COL·LABORADORS HABITUALSRoger Besora, Anna Farguell, Montse Graells,Noemí Mases, Marta Miramunt, Xavi Moreno,Montse Oliva, Sílvia Porta, RamonSantesmasses, Montse Torné, Montse Vives
COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO Javier Aibar, M. Rosa Argerich, Anna M. Riba,Josep Maria Solà, Sandra Vidal
Disseny i maquetació: Fermí MantecaCorrecció lingüística: Marta Bagà i Marta Vidal
Subscripció anual: 10,00 EurosA l’estranger: consultar preusNúmero solt: 2,00 EurosDipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 600 exemplars
Aquest número està imprès en paperecològic, elaborat sense clor.
www.llobregos.infocorreu-e: [email protected]
Portada: Les postes de sol a la tardor omplentambé de bellesa les nostres valls (foto: X.Sunyer)
és una publicació bimestral. Hi potparticipar i/o col·laborar tothom que
ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriunecessàriament les opinions expressades pels autorsdels articles, que en són els responsables. La Redacciómanifesta que no està obligada a acceptar totes icadascuna de les col·laboracions rebudes.
Membre de l’AssociacióCatalana de la PremsaComarcal.
Consell Comarcalde la Segarra
Institut d’EstudisIlerdencs
Departament de CulturaGeneralitat de Catalunya
Ajuntaments de la zona:Biosca - Calonge
Castellfollit - IvorraMassoteres - La Molsosa
Sanaüja - Torà
10Sanaüjacelebra lafesta de laGent Gran
20Patrimoni a laVall: necròpolisde Cornudella
AMB EL SUPORT DE
t i n g u t5 Editorial
6 Noticiari
10 El Llobregós
24 La salut
25 Salut mental
27 Natura a la Vall
29 Senderisme
31 Opinió
38 Agenda
41 Música
44 El temps
45 Passatemps
46 Des del balcó
51 La nostra cuina
52 Llibres
53 Esports... i a més, suplement de regal: El Còmic de la Pemsa Comarcal
27Natura a laVall: els colorsde la tardor
29Senderisme:hem anat alPedraforca
16Caminades detardor: unabona iniciativa
5
La tasca engrescadora d'editar la revista LLOBREGÓSINFORMATIU està representant un pas important en el campde la comunicació local, no solament a nivell dels nostrespobles, que disposen d'una eina d'informació i d'opinió pròpiaon surt reflectida la vida i les coses més nostrades, sinótambé en un entorn més ampli, on hem contribuït a crear unamarca anomenada "Llobregós"; no una marca comercial, sinóuna marca de país. Mai com ara s'havia parlat de "La Vall delLlobregós". La gran majoria dels ajuntaments de la nostrazona ho valoren com un actiu de cara a l'esdevenidor, mentreque l'esforç conjunt del voluntariat (més de trenta persones)que ens afanyem a tirar endavant aquesta publicació esdevémolt positiu.
És per això que ens sorprèn que, des del Consell Comar-cal de la Segarra, s'ignori aquesta realitat. Mireu, si no, lapàgina web oficial comarcal dedicada al turisme i veureu quedescriu la Segarra en aquestes termes: "Una terra decontrastos. La Segarra (721,2 km2) és una de les comarquesque formen la Depressió Central catalana ... es pot dividir endues subcomarques: la plana de Guissona al nord i la planade Cervera al sud". Aquesta visió simplista i excloent delterritori (no es pot dividir la Segarra en només duessubcomarques) posa de manifest uns problemes de fons demés gran abast, com és ara, entre altres, la relació entreCervera, com a capital de comarca, amb la resta demunicipis.
Des de la nostra revista seguirem treballant perquè elsnostres pobles i la nostra Vall gaudeixin de tota la riquesacultural, històrica, monumental i humana que posseïm iaugmenti l'autoestima dels qui tenim la sort de viure-hi.
Editorial
6
Noticiari
Inauguren un monòlit a Pinós
En commemoració del 150è aniversari de laprofessió d’Enginyer Tècnic d’Obres Públiques,el passat dia 24 d’octubre s’inaugurà un monòlital Santuari de Pinós. L’acte va estar presidit pelconseller de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat, Salvador Milà, per l’alcalde de Pinós,Josep M. Casas, i pel degà del Col·legid'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques, ManuelMas.
Aquesta professió es va crear l'any 1854 i, encommemoració d'aquest esdeveniment, hanorganitzat tot un seguit d'actes arreu de tot l’Estatcom a homenatge al territori on aquestsprofessionals desenvolupen la seva tasca diària.A Pinós han aixecat una fita de pedra, en formade mil·liari romà, dintre d'una glorieta de 4,5 m dediàmetre, que està dividida en quatre sectors, unper a cada província, on han dipositat pedressense tallar procedents de cadascuna de lesprovíncies.
Han escollit aquest indret, ja que, segonsl'Institut Cartogràfic de Catalunya, el centregeogràfic de Catalunya (latitud 41º 47' 54'' N ilongitud 1º 31' 31'' E) recau precisament en elterme municipal de Pinós. F. Manteca
Obres al cementiri d’Ivorra
Ja estan avançades les obres de la primerafase d’arranjament del cementiri d’Ivorra. Hanconsistit en la pavimentació d’una vorera interiorper accedir als enterraments. Les obres, iniciadesper l’Ajuntament, tenen un pressupost de 16.864EUR i han estat finançades pel PUOSC amb13.500 EUR.
Per altra part, aprofitant les obres anteriors,s’està duent a terme l’ampliació del nombred’enterraments en 21 nínxols, amb la qual cosael cementiri tindrà una cabuda suficient per a lademografia municipal. F.Manteca
Una beca per estudiar la cuina tradicional
L’Hostal Jaumet de Torà ha fundat una becaper tal de contribuir a l’estudi de la cuina tradicio-nal catalana. La beca, dotada amb 1.900 EUR,s’adjudicarà anualment al millor alumne del’Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelo-na per tal que pugui completar els estudis enaquesta rama de la gastronomia. La beca portael nom de Ramona Closa, tercera generació queva regentar aquest hostal del Llobregós i ha estatconcedida a Raquel Blasco, de Girona. F.Manteca
Actes al Sant Dubte d’Ivorra
Cada vegada són més frenqüents les visitescol·lectives al Santuari del Sant Dubte. Des quees va restaurar aquest edifici, són moltes les per-sones que acudeixen per visitar-lo o per organitzaractes religiosos o culturals o per contemplar lamagnífica obra escultòrica del Crist ressuscitatdels artistes guissonencs Agnès Pla i JaumeGonzález.
A part de les nombroses parelles que es ca-sen en el temple, el passat dia 10 d’octubre ungrup de 60 persones hi van passar tot el dia enun aplec presidit pel bisbe de Solsona, JaumeTraserra. Eren persones provinents de moltesparròquies del bisbat i que formen part del grupanomenat Apostolat de l’Oració.
Al mateix temps van visitar el poble d’Ivorra ivan admirar el reliquiari gòtic que guarda lesrelíquies del prodigi del Sant Dubte, del qual s’estàpreparant la celebració del mil·lenari per a l’any2010. F. Manteca
Els Mossos d’Esquadra a tot el Llobregós
Mica en mica, els Mossos d’Esquadra vandesembarcant a les diferents comarques. Ara litoca el torn a les comarques de Barcelona. Aixíés com la comarca de l’Anoia disposa des de l’1de novembre d’un equip de 152 agents, dels quals
FOTO
: FE
RM
Í MA
NTE
CA
FOTO
: AR
XIU
CA
L JA
UM
ET
7
cinquanta sòcies i socis de Massoteres, Palouet iTalteüll. D. Vidal.
Castellfollit demana ajuts per a rehabilitar elseu nucli urbà
L'Ajuntament de Castellfollit de Riubregós hasol·licitat una subvenció per a la urbanització delseu nucli urbà, amb l'objectiu de millorar la qualitat
Noticiari
116 estaran destinats a laseguretat ciutadana i els 36restants al trànsit.
Els serveis que ofereixl’Àrea Bàsica Policial (ABP) del’Anoia giren a l’entorn de larelació i la coordinació d’àmbitinstitucional, la relació amb lacomunitat, facilitant larecepció de denúncies i lainstrucció dels atestats aixícom un patrullatge les 24hores del dia.
Per tant, amb laincorporació de la policiaautonòmica als municipis del’Anoia, com Calaf, Calongede Segarra i Castellfollit deRiubregós, es pot dir que tota la Vall del Llobregósestà ja patrullada pels Mossos d’Esquadra.
Desitgem que l’encertin en la seva tasca i queels ciutadans puguem dir que ens sentim protegitsperò no observats. R. Fitó
Veïns de Massoteres d'excursió a les Terresde l'Ebre
L'Associació de Gent Gran Camp-real, delmunicipi de Massoteres, va organitzar el dissabte9 d'octubre una sortida a les Terres de l'Ebre a laqual va assistir un grup d'unes 30 persones.
Al matí, des de la població de Deltebre, vanfer un recorregut amb barca pel parc natural delDelta i a continuació van visitar Sant Carles de laRàpita, on van dinar. A la tarda es van atansarfins a Benifallet a veure la cova Meravelles, prin-cipal atractiu turístic d'aquest municipi del BaixEbre.
L'excursió és el primer acte social queorganitza la nova associació, constituïda el mesde juny passat, i que a hores d'ara ja compta amb
FOTO
: DA
NI V
IDA
LFO
TO: X
AVIE
R SU
NYE
R
8
Noticiari
de la xarxa viària, de sanejament ide l'enllumenat públic.
Aquesta petició s’inclou dins laconvocatòria de millora de barris,àrees urbanes i viles que requereixenuna atenció especial del Departamentde Política Territorial i ObresPúbliques de la Generalitat deCatalunya. S’hi han acollit un total de54 municipis en tot Catalunya i laGeneralitat preveu que aquest any espodrà proporcionar ajuts a uns 10 o12 municipis, ja que el pressupostanual destinat és de 99 millonsd'euros. M. Querol
Neteja del monestir de Cellers
El passat dia 16 d'octubre,dissabte, un grup de voluntaris del'APACT es va desplaçar fins al monestir deCellers per tal de procedir a la neteja dels voltantsde l'edifici. La gran quantitat de brossa que haviacrescut vora les parets del monestir impedien lavista dels absis i els malmetien degut a la humitat.
Accions com aquesta, dutes a terme pelvoluntariat del teixit associatiu de les nostrescomarques, enriqueixen el nostre patrimoni mo-numental i humà. F.Manteca
Futur accés rodat al parc infantil de Biosca
L'Ajuntament de Biosca, en el ple del dia 11de novembre, aprovà la sortida a concurs d'unnou carrer. La totalitat de l'obra, circumval·lació,enllumenat i clavegueram té un pressupost de133.500 EUR. El carrer, al qual s'està buscant unnom, permetrà l'accés rodat a la futura pistapoliesportiva i al parc municipal, on actualmentnomés es pot accedir a peu. I. Raluy
FOTO
: X. S
UN
YER
Els bioscans participen del projecteurbanístic
El projecte de planificació del municipi deBiosca està a disposició pública des del mesd'octubre, en què es realitzà una reunió informa-tiva, fins a últims de desembre. L'Ajuntamentconstata una gran participació ciutadana alhoraque fa manifest el seu desig que el consens siguiel més ampli possible en la redacció de les normessubsidiàries que s'estan ultimant.
Les novetats del projecte són l'ampliació delterreny urbà: zona edificable darrere el parc in-fantil, zona de les tres torres i una zona verda alcostat de les escoles. Les normes no modifiquenl'estructura del casc antic. S'han suspès lesllicències d'obra nova fins l'aprovació del projecte.Altres set poblacions de la Segarra estanelaborant també una nova planificació municipal.I.Raluy
Permís veïnal per a l'asfaltament delscamins
Tots els veïns afectats han donat la sevaaprovació a l'asfaltament dels camins Sanaüja-Lloberola i Riera de Lloberola-Sant Climenç. Aixòpermetrà començar les obres, que adjudicarà elDARP, sense dilació. I.Raluy
Sí de la Conselleria a la portada d'aigua dela Llosa del Cavall (Solsonès)
Finalment Biosca, Sanaüja i Torà podran rebreaigua del pantà de la Llosa del Cavall, segonsinformà a primers de novembre la Conselleria de
FOTO
: X. S
UN
YER
9
Noticiari
Medi Ambient de la Generalitat al Consell Co-marcal de la Segarra. Anteriorment, i davant lanegativa de la Conselleria a portar aigua de Rialp,el Consorci havia informat de la facilitat de rebreaquesta aigua que baixa rodada, sense necessitatde bombeig. Ara caldrà esperar l'aprovació delprojecte. I.Raluy
Activitats de l'Associació de Gent GranCamp-real
En motiu de la commemoració del Dia Inter-nacional de la Gent Gran, el passat 1 d'octubre,el secretari de l'entitat, Miquel Marina, i el vocalAntoni Batlle es van desplaçar a Barcelona per aparticipar en la Jornada de l'Experiència alParlament de Catalunya, on van ser rebuts per laconsellera de Benestar i Família, Anna Simó.
Per altra banda, la vigília de Tots Sants vanorganitzar la típica castanyada al local social deMassoteres per a tot el veïnat que hi va volerparticipar.
Finalment, el divendres 19 de novembre esva dur a terme la xerrada Protecció de laSeguretat Social: pensió, jubilació i altrespensions, organitzada conjuntament amb l'Oficinade Consum del Consell Comarcal de la Segarra.D.Vidal
Joves de Torà al jutjat
Quan surti aquest número de la revista estaranessent jutjats a Barcelona un grup de 3 joves deTorà, juntament amb altres 5 lleidatans, pels fetsdel 12 d’octubre de 2001. Aquell dia van serdetinguts per la policia a la sortida del metro aBarcelona, quan es dirigien a participar en lamanifestació antifeixista amb motiu del dia de laHispanitat. Dels 9 detinguts, un ja va fer un pacteamb el fiscal per tal d’evitar el judici. F. Manteca
LA COMISSIÓ DE REIS DE TORÀ
Nois i noies: ja ha passat un altre any i,amb això, volem dir que aviat tornarem a ser aNadal, tornarem a celebrar el naixement deJesús i tornaran els Reis Mags de l’Orient.Esperem que hàgiu fet força bondat.
Per saber a quines cases han d´anarpersonalment els Reis Mags, continuarem fent-ho com l’any passat. Col·locarem urnes a lallibreria Rovira, Pastisseria Miramunt i CalGuatlles, on podreu omplir una butlleta ambels noms dels nens, l´adreça on ha d’anar elRei, el telèfon i l’aportació econòmica a partirde 5 EUR.
També hi haurà una altra vegada vendade fanalets abans de la cavalcada a la Plaçade la Creu.
Agraïm per endavant la vostracol·laboració i que ens portin moltes coses atots els Reis Mags.
FOTO
: X. S
UN
YER
10
El passat 19 de setembre d'enguany es vacelebrar la Festa de la Gent Gran a Sanaüja,organitzada per l'Associació de la Tercera EdatVerge del Pla, dedicada a les persones més gransi, aquest any per primer cop, al matrimoni delpoble que porta més anys de casats.
Després d'una missa a l'església parroquial,es va procedir al lliurament de plaques alshomenatjats, que van ser: les senyores DolorsAinés Puig, Dolors Vilella Vilella i Ángela Fornellsi Villaró. El matrimoni homenatjat està format pelsenyor Joan Puvia Carrés i la seva esposaClaustre Vilamosa i Baiges. L'acte va estar presiditpel senyor Tomás Pujol i Castells, delegat deldepartament de Benestar i Família a Lleida il'alcalde de Sanaüja, Antoni Mosella Casals.
Després d'un dinar de germanor al local so-cial va tenir lloc un concert de música clàssica acàrrec del duet "Shaffer".
El Llobregós
SANAÜJA CELEBRALA FESTA DE LA GENT GRAN
PER Mª ROSA ARGERICH I ABELLANA
FOTOS: LLUÍS SALVADÓ
El dia de la Gent Gran que es va cele-brar a Sanaüja el passat 19 de setembreva ser una jornada festiva, plena d'actesreligiosos i culturals. La jornada va combi-nar, doncs, parlaments, música i, amb laparticipació dels homenatjats, va resultarun col·loqui summament agradable, pelcontingut moral i social, digne de fer-ne uncomentari altament positiu.
Veure les tres senyores i elmatrimoni a qui es va honorar, amb totsels seus fills, néts i familiars, en llocspreferents, vestits de festa, cares desatisfacció, emoció i alegria va ser unespectacle meravellós.
Durant el dinar, el local estava plede gom a gom, amb paraules de felicitaciói amb un brindis especial per a ells. I coma cloenda, el concert, emotiu i simpàtic.Valen la pena aquest tipus de celebracionsde les quals en gaudeixen tantes perso-nes.
Les persones grans han sembratmolt bona llavor i ara en recullen els fruitsabundosos de l'estimació, respecte, grati-tud i amor.
UNA JORNADA COMPLETA
11
El Llobregós
ALEXANDRE DE RIQUER,UN PERSONATGE AMB ARRELS AL LLOBREGÓS
Alexandre de Riquer i Ynglada nasqué a Calaf el 3 de maig de 1856, al núm. 55 del carrer SantJaume (cantonada amb la Plaça dels Arbres). Antigament, aquesta casa era coneguda com a CanLlauneret o Metge Lluís (segons la revista Antena, núm. 18, set. 1959). Era fill d'una família de lanoblesa catalana: el seu pare, Martí de Riquer i de Comelles, marquès de Benavent i comte de CasaDávalos, fou un home profundament religiós i un convençut tradicionalista carlí. Per aquesta causas'arruïnà (arribà a ser sots-tinent d'infanteria dels exèrcits de Carles V, i a les ordres del brigadiermossèn Benet Tristany (d'Ardèvol) prengué part en l'atac a Torà del 8 d'agost del 1835 i en l'assalt aCalaf del 14 de setembre del mateix any, entre d'altres; el pare de Martí de Riquer, Francesc de Borjade Riquer i Gallegos, seria assassinat el desembre de 1838, molt a prop de l'Hostal del Vent, per unapartida de cristins toranesos, en un lloc on la muller hi aixecà una creu commemorativa que encaraes pot veure). El mateix Alexandre participà esporàdicament, d'amagat del pare, a l'edat de 16 anys,en la tercera Guerra Carlina (l'estiu de 1872). La mare, Elisea Ynglada (dama d'educació exemplar iamb una delicada sensibilitat artística), procedia d'una família liberal de Vilanova i la Geltrú: eragermana del dibuixant Narcís Ynglada i tieta del pintor Modest Urgell.
Una de les personalitatsmés destacades iemblemàtiques delmodernisme català, Riquerha estat qualificat com unartista total per la sevaintensa i polifacèticaactivitat: pintura decorati-va, il·lustració, narracióliterària i poesia. Lespintures a l’oli, lesaquarel·les, els dibuixos,els gravats, els ex-libris,els cartells, els tapissos,els esmalts... són algunesde les tècniques utilitzadesper aquest artista que enscal descobrir.
PER JOSEP MARIA SOLÀ I BONET
12
El Llobregós
La casa pairal dels Riquer es troba a Enfesta(terme de Castellfollit del Riubregós): abans se laconeixia com a Can Bassols i, actualment, ha passata la posteritat com a Cal Marquès. És aquí onAlexandre de Riquer passà la seva infància: anysd'aprenentatge, feliços i inoblidables, en què la naturai l'espai de l'Alta Segarra conformaran definitivamentl'esperit dúctil del jove Riquer i forjaran "mon modod'ésser vibrant, anyoradiç, de coses que's desitjen yno tenen forma [...] Mon modo d'ésser fantasiaire,ambicionant bellesa y més bellesa", afirmarà Riquerals 40 anys, al pròleg del seu primer llibre com aescriptor intitulat Quan jo era noy (1897), recull dememòries de la seva infància il·lustrades per ellmateix. Aquest conjunt de narracions curtes, ingènuesi plenes de sentiment, constitueix un homenatgeimpagable a la nostra terra i seria més que desitjableque algú es preocupés de reeditar-lo. Gràcies a lacorrespondència conservada, sabem que el gran amici "germà gran intel·lectual" de Riquer, Apel·les Mestres,passà temporades a la masia de Can Bassols:concretament, part de l'estiu de 1880. Aquesta és laraó per la qual Mestres escriuria l'epopeia Margaridó(1890), situada a St Martí de Sesgueioles durant laGuerra del Francès, i també la Llegenda del mercatde Calaf (1895).
Alexandre de Riquer inicià els seus estudis el 1864al col·legi de St Ignasi de Manresa, i els continuà (a causa de l'exili forçós del seu pare) al col·legi delsGermans de la Salle de Béziers (1869), tot acabant el segon ensenyament a Tolosa de Llenguadoc(1873). Més tard, deixaria els estudis d'enginyer mecànic imposats per la família per matricular-se al'Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja (1874-78), per tal de dedicar-se plenament a la sevavocació artística. A fi d'ampliar-los, viatjà a Roma (1878), París i Londres. El viatge a la capital
anglesa (1894) seràdecisiu per a la seva vidai obra: li obrirà totes lespossibilitats per a desfer-se del terra-a-terra iarrencar el vol. El vaallunyar de l'atmosferapuritana i integrista delCercle Artístic de St Lluc,i l'obrí a l'obra artística dela germandat prerafaelitade qui n'adoptà elsimbolisme i el japo-nesisme; hi admiràl'Aesthetic Movementd'Aubrey Beardsley (so-bre qui escriurà per pri-mera vegada al nostrepaís) i hi conegué OscarWilde. Es familiaritzarà,també, amb l'Arts &Crafts Movement deWilliam Morris i l'aplicarà
Casa pairal de Bassols (Cal Marquès). Dibuixd’Alexandre de Riquer (1896)
Casa on nasqué Alexandre de Riquer a Calaf: carrer Sant Jaume, núm 55
FOTO: JOSEP MARIA SOLÀ
13
El Llobregós
-i en serà el seu representant- a la seva tornada aBarcelona; es tractava de rehabilitar l'artesania iles arts aplicades a fi d'embellir l'entorn quotidiàde l'home: disseny de ceràmiques, llums, pecesd'orfebreria, esmalts i vidrieres. El dibuixant i amicanglès Robert Anning Bell l'inicia en l'exlibrisme,i Riquer se'n convertí en un destacat promotor idivulgador tant a Catalunya com a la resta del'estat.
La seva casa-taller del carrer de la Freneria,al cor del barri gòtic barceloní (que Maragall batejàamb el nom de "niu d'àligues"), es convertí en uncentre d'art i literatura freqüentat per Mestres, Mo-rera, Guimerà, Granados, Mn Cinto Verdaguer, i
fins i tot pel jove Pau Casals que hi farà el seuprimer concert; taller on Riquer feia classesgratuïtes de les tècniques d'aiguafort, gravats,exlibris i cartellisme. Tal com ho destaca el seunét, l'eminent medievalista Martí de Riquer, enl'apassionant llibre que dedica a la nissaga delsRiquer, Quinze generacions d'una família catala-na (1998), l'artista, artesà i poeta modernistaAlexandre de Riquer fou el primer de la família(estan documentats des del s. XV) que guanyàdiners treballant: amb anterioritat, els segles XVIIIi XIX, la família s'estima més passar per unamisèria total abans que posar-se a treballar.
Riquer morí a Mallorca (on s'havia traslladatel 1917 fugint d'un temps que ja no era el seu), ala seva casa Son Armadans, el 13 de novembrede 1920. Darrerament, el professor Eliseu Trencha tret al mercat el llibre definitiu sobre la vida il'obra de Riquer: Alexandre de Riquer de LunwergEditores i Caixa de Terrassa (2000). Un estudimeravellosament il·lustrat que va anaracompanyat de la millor exposició antològica ques'havia fet mai sobre Riquer a Catalunya: fou alCentre Cultural de Caixa Terrassa, del 8 de marçal 3 d'abril del 2001.
Noia, 1905Oli sobre tela 42,2 x 62,2 cm
Cartell Joventut, periòdich catalanista, 1900(Cromolitografia 49 x 98 cm)
Ex-libris
Anfesta. Dibuix al llapis plom (1876)
Cal recordar que a Calaf, Alexandre deRiquer hi té un carrer amb el seu nom;un monòlit de Frederic Marés a la Plaçadels Arbres en record de l'homenatgeque li tributà el seu poble l'any 1976; idues entitats que porten el seu nom:l'Agrupament Escolta Alexandre deRiquer (des del 1957) i l'IES Alexandrede Riquer (des del 1992)
* GRAVATS D’ALEXANDRE DE RIQUER, EXTRETS DEL LLIBRE PUBLICAT
PER CAIXA DE TERRASSA I LUNWERG EDITORES EN 2000
14
15
El Llobregós
A la masia de laMalgosa, a Lloberola,visqué en Jaume RibaPuigcercós (1871-1953). El seu recordencara és viu en lagent gran de la zona.L'home, que era cec,treballava de fusterals baixos de lamasia, on tenia laseva fusteria que lafamília encara con-serva avui.
En Jaume era cecd'ambdós ulls desdels dos anys a cau-sa d'un accidentdomèstic, ja que licaigué l'oli bullentd'una paella a la cara.Els qui el conegueren
diuen que no recordava haver vist mai res. Elseu desenvolupat sentit del tacte i de l'orientació,així com el seu afany i constància li van permetrede ser un bon fuster.
Ell mateix triava les savines al mig del boscper a fer els cornalers de les portadores. A lafusteria ho tenia tot escrupolosament ordenat pertal de trobar les eines amb més facilitat. Is'enrabiava molt si algú li tocava res. Ell es feiala majoria d'eines: xerracs,aixols, garlopes, riots i altres.Era capaç de fer des delsobjectes més petits com araformatgeres, salers, morters,forquilles, etc., fins els demés embalum com sóncadires, escambells, taules,escriptoris, armaris, caixes...També feia portadores,guarnicions per a les mules ifins i tot "bombos" per alscaramellaires. En Jaumecurtia la pell dels "bombos"que s'havia de canviar cadacert temps.
Per al Fidel Forn, de CalXamora de Biosca, en Jaume
arribà a fer una taula d'escriptori. El mèrit afegités que calia que fos idèntica a una altra que hihavia a la casa anomenada la Granja. Així doncs,s'arribà a la Granja a palpar l'escriptori i,efectivament, en realitzà una còpia perfecta.
A banda de l'ofici, com que li agradava defumar, ell mateix cultivava el tabac, assecava lesfulles i feia els cigars.
Com és habitual en les persones cegues, te-nia molt bona oïda i, ja fos per la veu o per lespasses, coneixia tothom que se li atansava. Sino el coneixia, a la fusteria agafava un regle llargi l'aixecava en senyal d'amenaça, en cas que elvisitant no es presentés, en Jaume ja sabia moltbé on havia de picar.
La fama del fuster cec s'havia estès al llargdels anys pels pobles i comarques veïnes. Elsdiumenges baixava a peu a mercat a Sanaüjaacompanyat d'un veí; allà li havien fet bromesamb bitllets falsos, però no aconseguien enredar-lo mai.
Com acostuma a passar, sempre hi ha algunincrèdul. Un cert dia, un home que coneixia enJaume va voler fer una juguesca a uns incrèdulsi els va dir que els presentaria el fuster cec. Fet elcamí, arribaren a la Malgosa, però el fuster novolia treballar en presència d'estranys. El seuconegut va insistir tant, que per no fer-li perdre lajuguesca, va posar-se a treballar, i ho féu a lesfosques. Els visitants no tingueren altre remei quecreure el que veien els seus ulls.
JAUME RIBA PUIGCERCÓS (1871-1953)
EL FUSTER CEC DE LA MALGOSAPER ANNA MARIA RIBA / IMMA RALUY
FOTOS: ARXIU LA MELGOSA
16
El Llobregós
Durant els diumenges d’octubre i novembre, l’APACT haorganitzat les Caminades de Tardor. Un bon esmorzarajudava a caminar.
La foto de grup deixa un bonrecord de la caminada deLlanera
La participació infantil tambéha estat important
L’animació i la participació ha estat una constant entotes les sortides
Ingredients: Sol (30%), ruta atractiva(25%), bona companyia (20%), bonateca (20%) i ganes de fer exercici (5%).
PER XAVI MORENO
FOTO: X. SUNYER
FOTO: AGUSTÍ COSCOLLOLA
FOTO
: TE
RE
SA G
RA
U
FOTO
: TE
RE
SA G
RA
U
17
El Llobregós
La ruta obligadade Vallferosa, vaser un delsprincipalsatractius de lescaminades
En Jaume Ortínez, en la criptade Cellers, ens va obsequiaramb una encertada explicaciósobre la història d’aquestmonestir romànic
La foto de grup a Cellers
Valor nutricional (per 10 Km):- Valor energètic: Altíssim (carrega les piles)- Proteïnes: Si tens sort, les d'una suculentallonganissa.- Hidrats de carboni: Els de la coca amb nata,que no són pocs.- Grasses: No en deixa ni 1gr.
QDR (Quantitat diària recomanada): Com amínim 1 i setmanal. Aquest producte potcrear addicció.
Efectes secundaris:- Al llarg del diumenge a la tarda podenaparèixer agulletes i son després de dinar.- Un excés d'entrepà pot provocar indigestió.- Conté oxigen pur i en ocasions "eau deporc". Abstenir-se urbanites.- Certs integrants aporten elevades dosis desafreigina i rumorines.- Les caminades han estat provades enpersones de la primera, segona i terceraedat, inclòs en embarassades i no s'handescrit efectes secundaris perillosos.
FOTO
: X. S
UN
YER
FOTO
: X. S
UN
YER
FOTO
: TE
RE
SA G
RA
U
18
El Llobregós
TOPONÍMIA:L'ORIGEN DELS NOSTRES NOMS DE LLOC
L'onomàstica és la ciència que estudia els nomspropis en general. Les dues branques més importantsen què es divideix són: l'antroponímia, que estudia elsnoms de persona, i la toponímia, que estudia els nomsde lloc.
La toponímia es divideix en menor (noms departides, finques...) i major (noms de poblacions). Ambel temps han sofert una evolució fonètica (la
pronunciació dels mots) que els ha deformat i la formaactual ens priva de reconèixer l'etimologia (l'origen delnom).
L'origen del nom està estretament lligat amb el seuorigen històric, per la qual cosa dividirem els nostrestopònims segons les següents èpoques de formació:pre-romans (iberobascos i cèltics), romans, germànics,mossàrabs i àrabs.
PER DANI VIDAL
FOTOS: X. SUNYER
19
El Llobregós
ArdèvolPrové del mot bascoide ILDIBERIS, i el seu
significat és "vila nova". Probablement ésproducte d'adjuntar el noms d'origen basc "iri"(població) i "berri" (nova). El pas d'ILDIBERI/IRDIBELI a Ardèvol és ja normal de la fonèticahistòrica catalana.Biosca
Prové dels noms BIVIOSCA o BIVOSCA, quetenen el significat de "poble arrupit, arraulit,desemparat", ja sigui per la poca fertilitat del paíso per la posició del poble respecte de l'antic castelldominant.Dusfort
Al segle I aC, tot i que amb menor intensitat,al nostre país també hi van arribar els celtes. Dela llengua celta en prové el topònim Durfort (oDusfort), que indica que almenys es tenia unconeixement passiu d'aquesta llengua.
El prefix duro significa "reducte", per la qualcosa aquest nom significava "reducte fort", encontraposició amb Durban (al municipi deVeciana), que volia dir "reducte fluix".Ivorra
Si bé està clar que el seu origen és iberobasc,es plantegen diverses hipòtesis sobre el seusignificat.
L'arrel IB- pot haver evolucionat en IB-URR-
Abans de la romanitzaciódel país (i la posteriorformació de la llengua ca-talana), des del segle Vfins al segle I aC hi existien la llengua ibèrica ila llengua basca. Com que és difícil distingir en-tre les dues, tot i que els pobles eren d'origendiferent, s'ha anomenat iberobasc.
La majoria detopònims d'origeniberobasc es concentrenal Pirineu, sobretot al
Pallars (Esterri, Llavorsí, Sort...), on aquestallengua hi va subsistir fins a l'any 1000.
A la Vall del Llobregós trobem els següentstopònims* originaris d'aquesta llengua:
topònims pre-romansa la Vall del Llobregós
A, que tindria el significat de "riba" o "vall", tot ique també podria significar "apartat de la ribera".
També es contempla que provingui d'IBI-URR-A, que voldria dir "el bosquet obac i sagratde les aigües", un culte local pagà que podia havertingut continuïtat en època cristiana, d'intensa vidareligiosa a la població (tres esglésies).Sanaüja
Format pel prefix ZANI, que es refereix a"vigilant, guardià, guaita", i el sufix GOIA "a dalt",teníem SANIGOIA (que evolucionà a Saneguja,Sanaguja, Sanaüja).
La significació "el guardià de dalt" és enal·lusió a la posició dominant del castell, que fouprimer que la població, a la qual va traslladar ladenominació.
* INFORMACIÓ EXTRETA DE L'ONOMASTICON CATALONIAE DE JOAN
COROMINES I ELS TOPÒNIMS DE LA SEGARRA D'ALBERT TURULL
20
El Llobregós
PATRIMONI A LA VALL
La necròpolis de Cornudella és formada perquaranta-tres enterraments excavats a la roca.De diferents tipus, predominen les de formatrapezoïdal i rectangular -que, segons experts comBolós, identifiquen amb els més primitius d'aquesttipus d'enterraments-, tot i que també en trobemalgunes amb els extrems arrodonits, així com unaamb el cap diferenciat. En algunes d'aquestestombes s'observen senyals de l'eina utilitzada enla seva construcció, així com alguns ressalts pera posar-hi una tapa.
D'origen incert, és probable que les tombessiguin anteriors a l'establiment de la frontera i,per tant, tinguin un origen sarraí, tot i que tambépodrien pertànyer a població que hagués patit lainvasió sarraïna, ja que aquest tipus d'enterramentja es donava en època visigoda (segle VI). Aixídoncs, les tombes de Cornudella s'adiuen amb laclassificació cronològica que fa Bolós de lestombes excavades a la roca, considerant queaquest tipus de tomba trapezial més primitivaestaria localitzada en principi allunyada d'un indretde culte, en llocs preeminents o elevats irelacionables en principi amb algun tipus d'hàbitatpreromànic, com les villae tardanes, vilars ollogarets o casals. De tota manera, la proximitatd'un indret de culte no es descartable, ja que propde la necròpolis hom localitza el topònim de San-ta Onís, que ens pot remetre a un possible lloc deculte fins i tot d'època tardorromana, associat auna vil·la senyorial.
La majoria d'aquestes sepultures corresponena adults, si bé tres tenen una llargada inferior a1'30 m i una fins i tot és inferior a 1 m. Una de lestombes està envoltada per una estructurapseudotumulària, semblant a les localitzades ala necròpolis del Tossal de les Forques, a la Sentiude Sió. Aquesta tomba té una llosa més grossaclavada a la capçalera, que destaca de la restade pedres, de mida més petita, que emmarquenl'enterrament. D'aquesta manera, la necròpolis deMassoteres constitueix un dels jacimentsarqueològics de tipus funerari més importants dela zona del Llobregós.
NECRÒPOLIS DE CORNUDELLAO DEL SERRAT DEL MORO (MASSOTERES)
PER MARIA GARGANTÉ
FOTOS: X. SUNYER
21
El Llobregós
És molt possible que la primera referènciad'aquesta esglesiola-santuari es trobi en eltestament sacramental de Ramon, castlà dePortell, jurat pels seus marmessors l'any 1098sobre l'altar de Santa Maria d'una basílica situa-da al terme de Biosca. Aquesta església a la quees fa referència pot ser l'antiga església del castell,però també podria tractar-se d'aquesta esglésiasituada al pla, com indica el seu patronatge.Curiosament, a la veïna població de Sanaüjatambé existeix un santuari dedicat a la Mare deDéu del Pla, i que es troba ubicat igualment, coma Biosca, a 1km més o menys de la població ac-tual. També hi ha coincidència en el fet que elsdos santuaris es situen en llocs on s'hi documen-ten restes arqueològiques molt antigues.
Però mentre a Sanaüja l'advocació de laverge del Pla continua impertorbable, a partir delsegle XVIII el santuari de Biosca comparteix pa-
tronatge amb Sant Pelegrí, que té el seu origenen la devoció a aquest Sant que difongueren elsreligiosos servents de Maria o servites. D'aquestamanera, a l'interior, la imatge de la Mare de Déudel Pla -datable cronològicament entre finals delsegle XV i principis del XVI i força semblanttipològicament a la Mare de Déu dels Esclopets(petit santuari també de la vall del Llobregós, alterme de Ribelles)- comparteix l'altar major ambla imatge vestidera i situada en una menad'escaparata o diorama, de Sant Pelegrí.
L'edifici, en el seu origen, era format per unasola nau capçada a llevant per un absissemicircular. Ara es presenta molt transformat per
les successives remodelacions,que han provocat que enl'actualitat l'església sigui de tresnaus. A l'exterior destaca lapresència de l'absis original. Pelque fa a l'interior, la nau centralestà coberta amb volta de canóapuntada mentre les laterals escobreixen mitjançant tres tramsde volta d'aresta. Als peus de lanau hi ha un nàrtex situat sota elcor elevat i que té una petitaestança a banda i banda, una deles quals presenta tota lacol·lecció d'exvots.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL PLA(O SANT PELEGRÍ DE BIOSCA)
22
23
El Llobregós
LA DENÚNCIA
El nostre patrimoni cultural i arquitectònic cal,no solament conservar-lo, sinó més aviat recupe-rar-lo, tot emprenent accions de manteniment ide restauració. El que tenim l’hem heretat delsnostres avantpassats i cal valorar-lo com unpatrimoni històric que dóna identitat al nostrepresent i ens situa en el nostre lloc de la història.
És per això que cal denunciar un fet lamenta-ble, no solament per les conseqüències que pottenir, sinó per la impunitat amb què es cometenaccions com aquestes.
El pont de les Merites, que a l’altura de Toràtravessa la riera del Llanera i co-munica amb la zona dels horts,ha estat víctima d’un accident.El passat mes d’octubre unvehicle va topar amb els ampitsdel pont removent les pedres
que van caure al cap de pocs dies. Val a dir que el vehiclecausant de la destrossa es va donar a la fuga. A hores d’aral’ajuntament de Torà ja ha reparat els desperfectes i és dedesitjar que es preguin mesures per evitar un altreatropellament similar.
El pont de les Merites, construït a cavall delssegles XVII i XVIII, és d’una factura típica del’època, fet amb carreus de pedra sorrenca benpicats i escairats, amb dos ulls d’arc de mig puntadovellat, amb tallamar afegit entre els dos arcs.La seva construcció, en plena Guerra delsSegadors (1645), va haver de ser interrompudai represa anys després, havent-se acabat l’obrael 1724, tal com està gravat en un pilonetdecoratiu que encara es conserva.
El pont de les Merites,malmès per un vehicleque es dóna a la fuga
REDACCIÓ (FOTOS: X. SUNYER)
El pont, un cop reparat
Les pedres caigudes de la barana
L’ampit, remogut
24
La salut
La grip és una malaltia que ha afectat l'espèciehumana al llarg dels segles. Ja la mencionavaHipòcrates l'any 412 a. de C. La primera pandèmia(afectació trans-fronteres) descrita data de l'any1580. En el segle passat hi ha hagut pandèmiesels anys 1918 -a l'acabament de la primera gue-rra mundial- d'una virulència extrema que va afec-tar unes 140.000 persones a tot l'estat espanyol.A Torà aquell any van morir unes 60 persones.Altres anys fatídics foren el 1957 i el 1968.
La grip es manifesta en forma d'epidèmies(infecció que afecta a moltes persones) i tenenlloc habitualment durant els mesos d'hivern. Es
transmet de persona malalta a persona sanamitjançant unes gotes de saliva que es projectenal tossir, parlar i esternudar. També es creu quepot contagiar-se pel tacte amb les mans i objectesque passen d'uns a altres. El virus sobreviu enambients secs i freds. El període d'incubació ésde 18 a 36 hores i comença amb febre alta (39-40 graus), malestar, calfreds, mal de cap, dolorsmusculars, articulars, abdominals, tos, ullsvermells, falta de gana, a vegades nàusees, novòmits. Es cura entre 3 i 6 dies, màxim unasetmana.
Les complicacions més freqüents són:pneumònies (vírica i bacteriana), encefalitis, mio-
carditis, sinusitis, otitis mitjana. S. de Reye, etc.Aquestes complicacions tenen una alta mortalitat.
No existeix tractament i l'únic que hi ha éssimptomàtic: aspirina (no en menors de 12 anysamb perill de S. de Reye), paracetamol i codeïnasi hi ha tos. Mai donar antibiòtics, ja que noserveixen per res ni tampoc prevenen lescomplicacions.
En no existir tractament, l'únic que podem feres prevenir-la mitjançant la VACUNA, que convéadministrar-la durant els mesos d'octubre inovembre. No cal tornar-se a vacunar en tota latemporada.
Per què no serveix la vacuna d'un any perl'altre?
El virus de la grip és un virus canviant, tanten les seves nucleoproteïnes (variacions menors)com en la seva totalitat (variacions majors). Lesvariacions menors es poden predir i cada anys’intenta preveure les variacions que farà el virusi, amb aquest estudi, és fa la vacuna per a l'anysegüent.
Les variacions majors suposen un canvi enla totalitat del virus i, llavors, n’apareix un de nouque agafa tota la població sense vacuna efectivai dóna lloc a pandèmies com la del 1918. S'hande vacunar totes les persones que presentin unadisminució de la seva immunitat, ja que estan méspredisposades a patir les complicacions: majorsde 60 anys, interns en residències, adults i nensamb malalties pulmonars, cardiovascularscròniques, malalties metabòliques (diabetis),asma, disfunció renal, dones que es trobin en elsegon o tercer trimestre del seu embaràs durantla temporada gripal i persones que pel seu treballestan exposades al virus.
No es pot donar a menors de 6 mesos, malaltsamb febre i al·lèrgics als ous. Els efectessecundaris són sobretot locals en el puntd'injecció, febre, dolors musculars i malestar ge-neral.
Per tant, durant la tardor, anem a vacunar-nos que tenim molt per guanyar i res a perdre.
ARRIBA LA GRIP!
JAVIER AIBAR GISTAS *
* METGE TITULAR DE LLANERA
25
La salut
SALUT MENTAL
Riure, plorar, sentir, estimar... sónassignatures que formen part de la nostra vida,tant o més importants que les matemàtiques, lallengua, la geografia...
Ens eduquen amb la finalitat de ser personesintel·ligents i cultes, d'arribar lluny a la vida, detrobar una feina on poder aplicar tots elsconeixements adquirits, amb un sou raonable iuna vida respectable. Tot això és força positiu.Ara bé, ¿qui ens educa amb la finalitat de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, d'aprendre a va-lorar les petites coses que ens reporta la vida, asuperar els entrebancs que van sorgint al llargdel cicle vital, que la majoria de cops se'ns pre-
Emoció i Educació
senten sense avisar? ...En definitiva, d'aprendrea allargar les emocions positives i d'escurçar lesemocions negatives i, d'aquesta manera, arribara la meta que tots tenim a la vida: SER FELIÇ.
Dediquem tants esforços a sumar i restar, afer bona lletra, a saber de tots els temes... i tanpocs esforços a donar les gràcies, a saludar, aentendre l'altre, a saber com em sento i perquè...
Podríem definir l'Educació Emocional coml’educació de valors, però dient això em quedarianomés a les portes d'entrada. L'Educació Emo-cional consisteix en donar eines i potenciar elsrecursos personals que tots tenim dins nostre.
Crec que tots hauríem de fer un petit viatgeen el nostre interior i intentar aprovar aquestaassignatura que segurament ens queda pendent:l'Educació Emocional. Ja que, al cap i a la fi, ésl’única que ens serà útil en tots els moments deldia, en tots els dies de l'any i en tots els anys dela nostra vida. Perquè si aprenem a ser nosaltresmateixos, acceptant-nos i valorant-nos, tenint encompte l'altre, aprendrem a superar les dificultatsque van sorgint en el dia a dia i, per tant, arribaremallí on tothom vol arribar: ...a la FELICITAT!
... i recorda: "tota gran marxa, comença perun primer pas".
SANDRA VIDAL *
* EDUCADORA SOCIAL DEL
CENTRE DE DIA DE SALUT MENTAL DE TÀRREGA
FOTO
XAV
IER SU
NYE
R
26
27
NATURA A LA VALL
ELS COLORSCANVIANTS DELA TARDOR
ELS COLORSCANVIANTS DELA TARDOR
Després d'un estiu calorós, arriba unperíode que es caracteritza per la quantitatde colors diferents que guarneixen el nostresboscos. Les fulles, que donaven vida alsarbres, es van assecant i van morint lentamentdisfressant-se amb diferents tonalitats decolors marronosos, groguencs i vermellosos.
Aquesta és l'època de la tardor i aquestsarbres que acaben perdent la fulla,s'anomenen caducifolis. De manera menysevident, la pèrdua de les fulles també es dónaen aquells arbres de fulla perenne, com seriael cas de l'alzina i de les coníferes (com araels pins), entre d'altres.
L'alzina està limitada per a l'obtenció denutrients i per aquest motiu, abans de perdrela fulla, aprofita tots els que hi téemmagatzemats i els transporta al que seràla fulla nova. Aquest fenomen acostuma apassar entre maig i juny. Els alzinars tenenunes arrels molt profundes i, per tant, calsuposar que poden passar l'eixut estival sensegaire estrès hídric si hi ha suficient aigua ales capes més profundes. Per aquesta raó esconsidera que per a aquesta espècie, l'aiguano actua com a factor limitant, a diferènciadel que passa amb la majoria d'espèciesvegetals que viuen a la Vall del Llobregós, onel clima està marcat per uns estius molt secsi calorosos, uns hiverns molt freds i ambl'època de pluges concentrada a la primaverai a la tardor.
Pel que fa a la fulla del pi, la seva caigudaté lloc entre juliol i agost i es creu que és aixíperquè aquesta espècie està limitada per a
PER MARTA MIRAMUNT VILAMÚ
FOTOS: XAVI MORENO
28
l'aigua i han optat per reduir la seva massa foliar.És una resposta molt encertada, ja que l'estiu ésel període amb més escassetat d'aigua i amb mésincidència solar, fet que provoca més evaporaciói conseqüentment més pèrdua d'aigua.
Pel que fa als fruits, com serien les glans,cauen predominantment a la tardor i formen partde la cadena alimentària de molts ocells imamífers com el porc senglar o els ratolins debosc, que estan extremadament lligats al'aportació d'aquests nutrients.
La caiguda de fulles, fruits, branquillons, res-tes d'escorça i rels fines, que d'una formaperiòdica i continuada es desprenen de l'arbre ipassen a formar part de la matèria orgànica mortadel sòl, constitueix una font d'energia per alsanimals detritívors i per als microorganismesdescompo-nedors.
Entre aquests organismes hi trobem elsprotozous, bacteris, àcars, larves de dípters(mosques i mosquits), larves de coleòpters(escarabats), nemàtodes (cucs parasitaris), cucsde terra, etc. i sobretot els fongs (bolets). La sevaactivitat vindrà condicionada per la temperatura ila humitat, que augmenta de manera proporcio-nal, i sobretot pel substrat, és a dir pel contingutde nitrogen i lignina (material vegetal moltresistent). La descomposició serà més ràpida enaquelles restes vegetals riques en nitrogen i po-bres en lignina i, per aquesta raó, la biomassadels arbres de fulla caduca (roure, om, auró, etc.)es descompon més ràpidament que la dels arbresamb fulla perenne, com serien els nostres pins.
Els bolets són els principals descomponedorsde la fusta morta, ja que degraden ràpidament lacel·lulosa, la lignina i altres compostos orgànicsque són de difícil degradació per a la resta dedescomponedors. Per aquest motiu, es conside-ren un grup molt important que intervé en la netejadels ecosistemes terrestres, tot i que són arreumés coneguts per la seva gastronomia i valoratscom a exquisidesa absoluta, quan es tracta dedeterminats exemplars comestibles. Així doncs,sort en tenim de la seva existència perquè és araquan els boletaires es desviuen per a anar-los abuscar, fer o caçar!
NATURA A LA VALL
29
SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:SENDERISME:
29
anem al PedraforcaANIREM PRESENTANT DIFERENTSRUTES, PROGRAMADES I«POTEJADES» PER MEMBRES DEL’APACT (SECCIÓ MUNTANYA).ALGUNES SERAN RUTESSENZILLES, ASSEQUIBLES A QUALSEVOL PERSONASANA QUE VULGUI ENTRAR EN CONTACTE AMB LANATURA, FER ESPORT I GAUDIRD’UNA BONA PASSEJADA. ALTRES, COM AQUESTADEL PEDRAFORCA, SÓN MÉS EXIGENTS.AQUEST MASSÍS CALCARI, VISIBLE DES DELSPUNTS ALTS DEL LLOBREGÓS, OFEREIX UNSPAISATGES FANTÀSTICS I ENCISADORS.
Aquesta muntanya, declarada paratge natu-ral d'interès nacional, s'ha convertit en una de lesmés emblemàtiques i conegudes de Catalunya.
El renom se l'ha guanyat per la seva originalsilueta i per les vertiginoses parets de la cara Nord,un autèntic paradís per als escaladors.
L'accés als seus dos pics principals opollegons no té ni molt menys el grau de dificultatque hom podria suposar, ja que per la seva vianormal és un cim assequible a qualsevol perso-na que estigui en bones condicions físiques.
PER ANNA FARGUELL MASSANA
FOTOS: XAVIER SUNYER
És per això que en fer la via normal d'accésal pollegó superior (2.497 m) trobarem al llargdel camí tot tipus de persones, tant de petits comde grans. Tots podem gaudir de les magnífiques iimpressionants vistes que ens anem trobant amesura que anem guanyant alçada. Cap al final,podem fins i tot tenir les mateixes sensacions queté un escalador ja que, per coronar el cim, hemde fer l'últim esforç grimpant.
Quan veurem onejar una estelada, és que jaho hem aconseguit, hi hem arribat!
30
Quan es fa el cim, hom pot sentir tot tipusd'emocions; i és que ha arribat finalment a la punta mésalta de tot el massís del Pedraforca. Allà dalt un s'oblidade tot l'esforç que ha hagut de fer per arribar-hi.
Com explicar el que se sent i es veu des del cim?...Jo no sé com explicar-vos-ho!
Realment crec que hi haureu de pujar per experi-mentar-ho per vosaltres mateixos.
Però ull! Perquè després de totes aquestesemocions que hem experimentat en arribar fins a lapunta de dalt de tot, hem de baixar! Pot semblar a priorique baixar és relativament fàcil, però la tartera delPedraforca és llarga i amb força pendent.
Els més agosarats solen baixar-la tal i com fan elsisards, és a dir saltant i corrent. Però pels que no estantan acostumats, s'ha d'anar amb compte i ja sabeu "apoc a poc i bona lletra".
No cal que digui que quan un arriba a baix de tot, alpeu de la muntanya, alça el cap i veu a on era feia tansols un parell d'hores, s'oblida completament de tots elscops de cul que s'ha donat en baixar per la tartera.
Deixem el vehicle en el mirador de Gresolet, a 1.600m d'alçada, on trobem un petit aparcament situat al costatde la recent asfaltada carretera que puja des de Saldes.Per un sender ben marcat farem cap al refugi Estasen(1.660 m) on agafem un ample camí que travessa la ca-nal del Rimbau i, després d'una forta pujada, s’arriba a lacollada del Verdet (2.240 m). D'aquí seguim grimpant perl'aresta NO (un xic aèria, cal anar amb compte i superarel vertigen) fins al pic culminant del Pedraforca, el pollegósuperior (2.497 m) on sereu recompensats amb una su-prema visió panoràmica i des d'on es pot contemplar migpaís.
El descens l'efectuem baixant fins l'enforcadura iseguint la tartera de Saldes fins arribar a un camí que ensmena de nou al refugi. El recorregut complert es fa en 4hores.
...anem al Pedraforca
Tant per les sevescaracterístiques
geològiques com per lariquesa dels seus
sistemes naturals, elmassís del
Pedraforca constitueixun dels espais protegits
més valuosos delpatrimoni natural
català
Refugi PEDRAFORCA "LLUÍS ESTASEN":Refugi guardat, propietat de la FECC i amb capacitatper a 87 places. Telèfon mòbil: 608 31 53 12 (Refugi).Telèfon fix: 93 822 00 79 (Guarda)
Accés: carretera asfaltada fins a Saldes i pistaasfaltada fins al mirador del Gresolet. Des del mira-dor 15 minuts a peu.
...grimpant ...arribant ...el cim ...baixant per la tartera
31
Un tranquillloc d’encant rural
ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT
- Masia amb capacitat per a 9 persones- Llar de foc- Banyera d’hidromassatge- Calefacció central- Televisió i fil musical a totes les habitacions- Barbacoa- Piscina pròpia a 1,4 Km.
AGROTURISME 25752 Lloberola (Biosca) - Lleida (Spain)Tel. 973 296 180 - 627 004 408 - 637 990 322 www.calvinyaire.turismerural.com
Opinió
L’estel del BrutANTÒNIA
Vaig anar a passejar, com faig molts dies. Ambel canvi d'horari, es va fer fosc gairebé senseadonar-me'n. Passava just pel pont de les Meritesi la fresca ja es feia sentir: era Tots Sants. Desobte, vaig veure la primera estrella de la nit; erabrillant, preciosa, molt bonica i donava laimpressió que es trobava just damunt delcementiri.
Hi tinc persones molt estimades reposant persempre i com que moltes vegades, darrerament,me'n recordo del Pep de cal Jovans, vaig decidiren un moment d'entrar-hi. El Pep era un homesenzill, generós, sincer, amb la seva rialla tan fres-ca que et donava seguretat i confiança. Era tambéel meu marit de Carnestoltes, doncs fins ara joen tenia dos de marits, el veritable, el Jaume, percompartir la vida; i el Pep, la meva parella de ballde disfresses.
Aquell estel era com una aparició, com mésfosc es feia, aquella llum era més clara i
resplendent, semblava que il·luminava la tombadels meus pares i uns pocs metres al voltant, juston deia Josep Aynés Divins. Em van venir moltescoses a la memòria allà rodejada d'espelmescremant i el cementiri de cap a cap que semblavaun jardí multicolor.
Vaig recordar Jovans, la masia que tu tantt'estimaves, les valls on caminaves, els boscoson anaves a buscar bolets, els teus gossos, lesflors i l'hort que feies créixer perquè la teva Fran-cisca les recollís... I vaig preguntar-me: amic Pep,on ets? Per on voltes? Tots et trobem a faltar cadadia, i busquem el teu somriure sense trobar-lo.Què sols ens has deixat!
Adéu-siau, amic de tots. Continuarem ballanttots junts per Carnaval i així tu seràs aquí anys imés anys. Passaran en fila la Bruta, el Bonic, laBonica, el Toret, el Sergentet i el BRUT amb elram de la col tan alta i les paelles penjades al'esquena, ens donarem les mans i faremdisbauxa amb la xaranga pels carrers de Torà,tot això que a tu tant t'agradava i tots junts tindremuna eterna i llarga trobada.
El preu del petroliJOAN JUNYENT TARRIDA
Aquest escrit és una reflexió sobre les últimesnotícies aparegudes al voltant de l'evolució del preudel petroli.
L'escalada de violència a Nigèria (sisèexportador mundial de cru), la cada cop méssagnant postguerra iraquiana, la inseguretat al'Arabia Saudita, la crisi de la petrolera russa Yukos,la tensió política a Veneçuela, els huracans quehan afectat el golf de Mèxic, l'augment de la de-manda perquè s'acosta l'hivern...
Se'ns diu que tot això són fets conjunturals ique els preus aviat tornaran als nivells norma!s.No obstant això, però, els consumidors fa tempsque observem que cada cop el preus delscarburants són més elevats i la sensació és que
difícilment aniran a la baixa.Realment tot això es deu a causes
conjunturals? O darrere d'aquests fets puntuals s'hiamaguen motius més profunds?
La demanda de petroli no fa més queaugmentar. Cada cop en consumim més i païsosemergents com la Xina han augmentat un 40% lesimportacions de petroli en l'últim any! En canvi elspaïsos de l'OPEP estan al límit de la seva capacitatproductiva, les reserves estan disminuint i no esdescobreixen nous jaciments.
No podem, doncs, ser optimistes i pensar queels preus tornaran als nivells anteriors, sinó quemolt probablement continuaran augmentat i elsconflictes pel control de l'Or Negre seran cada copmes freqüents. No ha arribat potser el moment decanviar de model energètic?
32
Opinió
Post festum, pestumALBERT BRAU I BAGÀ
No us alarmeu per aquesta expressió llatinaque tots coneixeu i en sabeu el significat. Enaquest cas nostre és manifestament exagerada.Però ja està escrita. Perdoneu la transgressió.
La cosa va, efectivament, de post-festa. I enaquest cas referit a la passada Festa Major deTorà, els dies 27, 28, 29 i 31 d'agost i 1 desetembre. Com sabeu van ser cinc dies "atapeïts"d'actes a quin més interessant. El que ve acontinuació no és una impressió meva personal -que també -, sinó el recull de les que ha manifestatla majoria de ciutadans de la nostra vila.
Anem per ordre. Primerament sembla que enhaver trossejat la festa amb dos blocs separats -en mig de dos dies hàbils-, guardant per l'últim eldia principal, potser no va donar el resultat quees pretenia. Potser, degut a aquest plantejamenttan especial, la Festa Major, tot i ésser molt llarga,va quedar totalment desdibuixada. Potser siguique les coses massa llargues sovint perdenintensitat. Entre altres coses només veure el ballde nit del dia principal, el dia 1 -altres anys elmés emblemàtic- n'hi va haver prou per mesurarel desencert del plantejament. Si el dia 2 és feiner,res té d'estrany que la gent no perdi la nit.
També la precarietat d'actes per als més
menuts és un punt a considerar. A no ser que aTorà hi hagi pocs infants o que des dels quatreanys hagin estat considerats adults, almenys perpagar. Potser els organitzadors van calcular queaquests també havien de contribuir a sufragar lesfestes, encara que els actes específics per a totsells fossin molt minsos, gairebé imperceptibles.
Però potser el que més ha contrariat al per-sonal és el sistema de finançament de lesdespeses. Segons s'ha pogut saber, hi ha hagutmoltes famílies que es van negar a col·laborareconòmicament al desenvolupament de la festaper considerar que les quantitats assenyaladesno són el justes que devien ser. A veure: per quèun suposat matrimoni toranès, amb dos fills de 4i 6 anys havia de contribuir amb 50 EUR, quanpotser el normal haurien estat 30 EUR? Per altrabanda, la comissió organitzadora no ha complerta dia d'avui el compromís de publicar les llistestant dels que van pagar com la d'aquells que vannegar-s'hi. Potser és degut a què aquests últimssón molts? O que potser a hores d'ara la ditacomissió encara no ha tingut temps de confec-cionar les llistes?
Persistint per aquest viarany i adoptant elmateix sistema en anys successius, res tindriad'estrany que en el futur augmenti el nombre dedesertors econòmics pel que ateny a les financesde la Festa Major de Torà.
Què se n’ha fet, del de la pistoleta?
MONTSE VIVES
En un número anterior de LlobregósInformatiu, una veïna de Torà va exposar el "pro-blema" que patien les dones de la rodalia, acausa d'un individu que, a la que veia una odues dones soles per un camí, s'abaixava elspantalons i ensenyava alegrement lesvergonyes. En aquest cas, la paraula"vergonyes" estaria doblement justificada,perquè del que en deia la veïna de Torà esdeduïa que les qualitats del que ensenyava noeren com per estar-ne orgullós, ja m'enteneu...
D'una banda em va alegrar que a la Vallestiguem normalitzats fins al punt de tenir elnostre propi exhibicionista; de l'altra, vaig re-cordar haver sentit, en una nit d'insomni, unatrucada al programa nocturn de CatalunyaRàdio parlant del mateix. Recordo especialment
la manera, entranyable, com la oient que trucavas'hi va referir "Obre la farmàcia, i au, elfarmacèutic a fora!".
De la trucada, i d'alguna més que se li vaafegir, vaig deduir que l'individu en qüestió noera perillós, només tenia un peculiar sentit del'oportunitat. Sempre he sentit dir que elsexhibicionistes creuen que el que ensenyen ésdigne de ser vist, i la millor manera decontrarestar-los és expressar la idea contrària, oriure obertament... Com li va passar a una amigameva, que després d'un dia particularment dolentva acabar la jornada amb un "espectacle" similaral metro, i sense pensar-s'hi ni un moment vadeixar anar "Mira, per ensenyar-me això, no caliaque em creessis expectatives!". L'humor sempreés una bona arma, però potser el nostreexhibicionista no compta amb el fred segarrenc,que ben segur el reprimirà de destapar-se gaire,o amb la boira, perquè encara que es destapi nose li veurà res de res...
33
Opinió
La llengua catalanaMONTSE OLIVA
El govern espanyol es va posar de peus a lagalleda quan es va presentar a Brussel·lesreclamant el reconeixement del català i, de retruc,elevant a la categoria d’idioma el valencià.
Per un català, i per bona part dels valencians,resulta totalment surrealista creure’s que allò queparla la gent de Sagunt, d’Alacant o de Vinaròs,no sigui la mateixa llengua que parlem aquí. ¿Oés que per un del Llobregós no és molt més senzillentendre’s amb un altre d’un poble del PaísValencià que, precisament, amb algú de les IllesBalears?
Sens dubte parlem la mateixa llengua. Unavarietat, val a dir, que no coneixen precisamenttots els que defensen amb tanta fervorositatl’existència d’un suposat idioma valencià. L’ex-president de la Generalitat valenciana, EduardoZaplana, és un d’aquests exemples, perquè ni tan
sols ha fet l’esforç d’aprendre aquesta llenguadiferent que diu que tant estima.
Paradoxes de la vida: aquest murcià que vacomençar en el món de la política com a alcaldede Benidorm, passant per la Generalitat, perdesprés ser ministre, i ara ha acabat de poc mésque un simple diputat del PP a Madrid, continuades del Congrés defensant (això sí, sempre encastellà) una llengua que fins a dia d’ahir pocs’havia preocupat de promoure quan era feinaseva.
Però si això resulta ofensiu, ho és molt mésquan et trobes amb un valencià, d’aquells que síque el parlen, i prefereixen parlar amb tu encastellà amb l’excusa que “soy de Villajoyosa yno entiendo el catalán”.
Millor que ens ho prenguem pel cantó positiui pensem que a partir d’ara els catalans somtrilingües: parlem català, castellà i, a més, elvalencià. I si els de les Illes també es posentossuts, doncs en parlarem quatre.
Amic, jo sóc la drogaP.B.
Amic, jo sóc la droga, la que ha estat destruintla vida de molts joves ignorants. Jo sóc la quem'he introduït en els balls i les festes. La que alprincipi et faig viure fora d'aquest món deproblemes, però al transcurs del temps etcomenço a fer falta.
Sóc la droga, la que ha estat destruint el mónsencer. No m'importa que siguis blanc o negre,pobre o ric, t'he vingut seguint. Després que emproves, ets meu per la resta de la vida.
Recordes quan vas començar? Estaves trist,
et senties sol. Jo et vaig oferir felicitat i ara ettinc: ets meu. Faig amb tu el que vull, et faig lle-var al matí i et faig pensar en mi encara que tu novulguis. Sóc el teu amo i tu el meu esclau,
Et faig caminar com un ninot, meva és la tevavoluntat, et destrueixo la vida física, moral i espi-ritual. Jo sóc la que ha destruït la teva llar, la queet va robar l'amor de la teva parella i fills. Sóc laque t'ha portat fins a la presó. He fet de tu un cuc.Et tinc encorbat i de mi estàs enamorat, no hi haningú a la terra que pugui trencar el nostre amor.Vas tractar d'oblidar-me i va ser inútil, ni la ciènciani el psiquiatre poden trencar el nostre amor.
34
PUBLICITAT
973 473 253
35
Opinió
La vellesa, una malaltiaESTER REIG JOUNOU
Heu pensat mai que la vellesa és una malaltiaque, si no ens quedem a mig camí, ens tocarà béa tots? A ningú li agrada ser vell, però ningú es volmorir jove. Els vells fan nosa, només cal fer unavisita al geriàtric i veurem com són de plens i lesllistes que hi ha d'espera fan feredat. Els joves nopensen que un dia passaran ells també de vells,aquesta paraula famosa pot semblar una mica duraperò expressa el sentiment d'una veritat. És clarque hi ha de tot, dons ja sabeu que els temps hancanviat, que els pisos són petits, sols hi caben elmatrimoni i els fills, no hi ha lloc per als avis, lagent ha de treballar, la vida és cara, en el treballno deixen plegar.
Fer-se gran vol dir anar agafant xacres o anar-se posant malalt, perquè, com diu una dita de vellen allà no es pot passar. I ha d'arribar l'últimamalaltia que ens fa deixar aquest món per obrir-nos les portes de l'altre. Qui els cuidarà?
Pensem que aquests avis han estat joves i
mentre han pogut han donat tot i més d'ellsmateixos pels seus fills, pels néts. Ells només elshan vist ben grans i afeixugats pels carrers ananta buscar al col·legi els seus néts, a donar deberenar a un vailet que els feia córrer i que no elpodien atrapar. Tot per ajudar els seus fills i quanells s'han trobat que necessitaven ser cuidats, elsjoves fills els han dit que no podien deixar detreballar, que aquesta és la gran malaltia de lasocietat, l'egoisme. A pesar de tot els avis no deixend'estimar els seus néts, per més que els portin algeriàtric i allí acabaran els seus dies plensd'experiències i amor. I viuran dels seus records ien parlaran, com si els visquessin en aquellsmoments i diran que els seus fills són els millors,encara que els vulguin ben poc o gens, i als nétsels veuran als altres sols el dia de l'enterramentde l'avi o la iaia i tothom dirà "Ah, però tenia néts?".
Sí, malgrat no agradi aquesta és la realitat.Joves, voleu ser estimats de grans? Estimeu elsavis. També vosaltres us fareu vells i voldreu queus estimin. El que vols per tu, fes-ho primer tu alsaltres.
COMPRIMITS DE SALUT
La migranya, una malaltia poc consideradaSÍLVIA PORTA
Un 14% de la població pateix migranya. Lamigranya és una malaltia neurològica, hereditàriai que afecta tres vegades més a les dones queals homes. Se’n desconeixen les causes, encaraque es tenen clars els símptomes que provoca.Es caracteritza per un dolor pulsàtil generalmentunilateral (afecta a un dels dos costats del cap),té una duració concreta, s'associa a nàusees,fotofòbia (molèstia a la llum), fonofòbia (molèstiaal soroll) i empitjora amb l'activitat física.
Els factors desencadenants són diversos:poden anar des de la dieta (es parla de si laxocolata o el formatge, per exemple, podrien pro-piciar un episodi), canvi d'horaris, el famós estrès(hi ha gent que té "migranya de cap de setmana",
li apareix quan descansa i es relaxa), lamenstruació o el canvi de temps. Ara bé, devegades no hi ha cap desencadenant clar.
El més important és que el pacient vagi a unespecialista, un neuròleg en aquest cas, que faciel diagnòstic correcte de la malaltia. Sovint lagent, davant aquests forts dolors incapacitants,s'automedica i es pren qualsevol analgèsic. S'hade tenir clar que si és migranya mai marxarà eldolor amb un analgèsic, l'únic que pot provocarés un "mal de cap per rebot" degut a l'abús defàrmacs no indicats per la seva malaltia.
Des de fa uns anys hi ha medicamentsespecífics per la migranya: la família dels triptans.Els triptans han revolucionat el tractament de lamalaltia i han millorat la qualitat de vida delspacients. Ara bé, si tot i així les crisis de migranyasón molt freqüents s'ha de plantejar la possibilitatde fer un tractament preventiu.
36
L'home "ludens"JESÚS ESTEVE GILART
Un amic, amb el que viatjava per Catalunyafa uns mesos, va encetar una conversa que m'heanimat a transcriure:
- Saps - em deia - que han descobert un nouesglaó en la història humana ?
- Calla - vaig dir jo-. No els han descobert totsja? Els cromagnons, amb els seus parents elsneardenthal, els homo erectus, els homo habilis...
- No, home, aquest descobriment és mésmodern, és una part molt més important i actualque també està en tots els nostres ascendents ique seria com un segon cognom, d'aquests nomscientífics.
- I quina part és?- Sí home, no li treu la part cognitiva,
intel·lectual, ni la manual o de capacitats. És unapart inherent a l'home i que sempre hi ha estat, isempre hi estarà en la història humana, col·lectivai personal, l’homo ludens, on neix la part lúdica,la del joc que fa que l'home sigui un ésser abocatal joc, que vol jugar.
- Ja, pero això quan és un infant.
- Calla! Sempre! Totes, totes les faceteshumanes i durant tota la seva vida, tenen unaspecte, en tot o en part, que implica que unafaceta del seu ser estigui jugant amb el seu entorn.De petit, aquesta li serveix bàsicament peraprendre i, de més gran, la seva maduració tambédepèn, en una part important, d'aquesta capacitatde prendre la vida com un joc, de jugar amb elsaltres i gaudir, ser feliç en un entorn real però deregles fictícies o, el que és el mateix, en un joctan real com la vida mateixa, ja que és el joc elque ens fa entendre la vida, a nosaltres i alsnostres congèneres.
- Ho entenc: el que vols dir és que no hem dedeixar d’apuntar-nos a qualsevol entitat,associació o obrir la mà a l'amic que ens invita ajugar a qualsevol joc - i als nostres pobles hi hamoltes oportunitats de fer-ho, com les de lesassociacions esportives, les de l'AMPA,l'associació de dones, o les organitzades perl'Ajuntament, les bitlles o els escacs, la botifarrao el mateix joc sexual, ja en la intimitat de laparella. Perquè el joc sà, el joc que ens relacionaamb els altres, ens farà madurar i farà gran lanostra societat i no sol numèricament.
Opinió
Quan la sanitat esdevé malaltissa,una aproximació a la des-organitzaciósanitària comarcal
ALBERT BRAU I BAGÀ
No fem el descobriment del segle si aquídeixem constància que el personal de les nostrescomarques està molt decebut per la manera coms'està duent a terme la des-organització sanitàriaentre nosaltres. I no solament estan contrariatsels pacients potencials, sinó que inclús elsmateixos metges i tot el personal sanitari estanen absolut desacord de com està organitzada la
qüestió burocràtica assistencial.Vagi per davant que les queixes dels ususaris
de la nostra sanitat no tenen com a destinatarisni els metges ni els ATS que tenen cura de lanostra salut. La seva professionalitat, lacompetència i l'entrega de tots ells és reconegudaper tothom. El problema sorgeix quan laburocratització sorgida d'un despatx urbà, quesembla ignorar la realitat de les nostrescomarques, articula mesures que, enlloc de do-nar eficàcia sanitària, endarrereix i entorpeix eltreball dels metges i perjudica, en molts sentits,el malalt que els necessita.
37
Opinió
Per situar en el seu degut lloc la problemàticaque avui ens motiva, a continuació assenyalareml'organigrama sanitari de la nostra comarca:
Sanitàriament depenem de l'ABS de Calafque està format per dos Centres d'AtencióPrimària (CAP). Un a Calaf amb quatre metgesde família i dos pediatres i un altre a Torà ambdos metges i dos pediatres (dimarts, dimecres idivendres) i dues ATS. Estan adscrits al CAP deTorà els pobles de Biosca, Lloberola, Llanera,Ardèvol, la Molsosa i Pinós. Ivorra pertany al CAPde Cervera, Massoteres a Guissona i Sanaüja aPonts.
Durant la setmana, de dilluns a divendres, totsels pobles adscrits al CAP de Torà per a qualsevolurgència han de trucar sempre al número973473333. Però, quan la urgència es presentaentre les 8 de la tarda i les 9 del matí del diasegüent, la trucada és desviada al 061 que ésuna centraleta situada a Barcelona. Des d'allí,després d'exposar el problema i la situació delmalalt, contactaran amb el metge més proper peratendre la urgència. Quant temps no es perdràfent aquest circuït quan potser tenim el metge atocar de casa? Si la condició del malalt és moltcrítica, uns minuts perduts són d'un valor incal-culable i poden resultar fatals. I a més: algú enspot dir quin cost econòmic suposarà la derivaciótelefònica al 061? Pel que fa al cap de setmana(dissabte i diumenge) el 061 serà de 3 de la tardaa 10 del matí del dia següent.
Un altre problema molt seriós es presenta elscaps de setmana ja que de sis metges passem anomés disposar-ne de dos. Un al CAP de Calaf iun altre al de Torà i només un/a ATS per a totsdos. Amb l'afegitó que alguns caps de setmana,pocs, només hi ha un sol metge per a tot l'ABSde Calaf. ¿Hi ha algú que pugui entendre com espot jugar tan alegrement amb la vida de les per-sones disposant només d'un metge -no totes les
setmanes, repetim- per a una extensió territorialtan ampla? Algú ens ho podria explicar i ens podriaconvéncer?
Que no ens vinguin amb l'excusa dels diners,que això s'ha convertit en un recurs barat i pocconvincent. Sembla talment que, com que ambuna mà els llencem, hem de tenir l'altra bentancada perquè no s'escapi un mal euro per unacosa tan banal com és la sanitat.
Podríem entrar en moltes altresconsideracions que causen vergonya aliena. Perquè, si tinc el consultori a la vora de casa, haigde telefonar a Calaf perquè em donin hora per lavisita? És que la factura telefònica dels altres noli mereix respecte al funcionari que s'ha inventataquest sistema tan meravellós? Per què no pucanar a visitar-me a Manresa i haig d'anarnecessàriament a Igualada i allà al millor em faranesperar fins qui sap quan? És que per saltar-metot això hauré d'anar a urgències perquè em visitiun especialista? Per què ...?
Són moltes preguntes i molts "perquès" queno tindran la més insignificant repercussió niresposta. Això ja ho sé des del començament.Però el que sí sé és qui té la clau -també ho sabeutots vosaltres- que pot obrir aquesta porta i ferque tots els problemes que s'han assenyalat entrinen una dinàmica de solució. Si l'Ajuntament volque de debó s'arregli aquesta situació tan anor-mal, té la clau per fer-ho. Si l'Ajuntaments'arremanga fort i amb ganes, en vuit dies ho pottenir tot solucionat. Si l'Ajuntament vol treballarfort pel poble -això es deia en el seu programaelectoral - aquesta deu ser en aquest moment laseva prioritat. No n'hi ha d’altra tan urgent comaquesta. Si l'Ajuntament vol...
A veure si d'una vegada s'aconsegueix quela nostra sanitat local i comarcal deixi per sempred'estar malaltissa.
38
Telèfons d’interès
BIOSCAAJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082
CALONGEAJUNTAMENT 938 690 409PARRÒQUIA 938 698 416
CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039
IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036CONSULTORI MÈDIC 973 524 036ESCOLA 973 524 033PARRÒQUIA 973 524 039
MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439
LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039
SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079
TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380
/973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082
DESEMBRE
Dia 4 Futbol Sala: Massoteres - Orobitg (16,30 h)Bitlles: Torà - Montmagrastet (15,30 h)
Dia 5 Bicicletada popular entre Castellfollit de Riubregós,la Molsosa i Calonge de Segarra
Dia 7 Rock a Torà: Sala la Toranesa, Marc Parrot (1 h)Dia 11 Futbol Sala: Castellfollit - Guimerà (16 h)
Futbol Sala: Torà - Penelles (18 h)Dia 17 Torà. Cantada de nadales a l’església a càrrec dels
nens i nenes del CEIP Sant Gil (15,15 h)Dia 18 Futbol Sala: Massoteres - La Sentiu (16,30 h)
Durant les vacances de Nadal: Casal per a la mainada aCastellfollit
Dia 19 Massoteres: al matí tirada de bitlles i a la tardaxocolatada, per recaptar fons per a la Marató de TV3
Dia 24 Missa del Gall i torronada a Ivorra, Castellfollit, laMolsosa, Lloberola i Torà
Dia 25 Biosca. Cagada del Tió (13 h)Dia 26 Torà. Cagada del Tió a la plaça de la Font (13 h)Dia 31 Festa de la Pedra a Ivorra
Lloberola. Sopar popular de Fi d'Any.
GENER
Dia 1 Biosca. Ball a Cal Borres amb Joan Vilandeny (19 h)Dia 5 Cavalcada de Reis a Biosca, Castellfollit, Ivorra i ToràDia 8 Futbol Sala: Castellfollit – La Ràpita (16 h)
Futbol Sala: Torà – Surit Surat Pub (18 h)Futbol Sala: Massoteres – Mitopu.net (16,30 h)
Dia 9 Futbol 3ª regional Torà – Barbens (15,15 h)Dia 17 Festa de Sant Antoni a Ivorra. Missa i dinar de germanorDia 29 Futbol Sala: Castellfollit – Bellpuig (16 h)
Futbol Sala: Torà – Arbeca (18 h)Futbol Sala: Massoteres – Guimerà (16,30 h)
Dia 30 Futbol 3ª regional Torà – Balàfia (15,45 h)
Agenda
HORARIS ALSINA GRAELLS
HORARIS Km. ITINERARI HORARIS06,45 17,00 ANDORRA 11,36 21,0607,09 17,24 9 LA SEU D’URGELL 11,06 20,3607,15 17,30 LA SEU D’URGELL 11,00 20,3008,18 18,33 79 PONTS 09,57 19,2708,28 18,43 PONTS 09,47 19,1708,44 18,59 92 SANAÜJA 09,31 19,0108,51 19,06 98 BIOSCA 09,24 18,5408,56 19,11 102 TORÀ 09,19 18,4909,02 19,17 107 CASTELLFOLLIT 09,13 18,4309,14 19,29 117 CALAF 09,01 18,3109,48 20,03 144 IGUALADA 08,27 17,5710,45 21,00 212 BARCELONA 07,30 17,00
39
El Llobregós
Us desitja un BON NADALi un feliç Any 2005...i si vols fer un obsequi,
regala una subscripció a la nostra revista
FINS A ON ARRIBA LA NOSTRA REVISTA
Presentem d’una maneraesquemàtica i visual, les estadístiquesde la distribució de la revistaLLOBREGÓS INFORMATIU. El tiratgeés de 600 exemplars, dels qualspràcticament la meitat sónsubscripcions i l’altra meitat són vendesde números solts.
Quant a les subscripcions, s’envienper correu postal al domicili del subs-criptor. Arriben, no solament als poblesde la Vall, sinó que es fan presents amolts altres llocs, fins i tot a l’estranger,com indica la gràfica.
La distribució de les subscripcionsals diferents pobles que componenla Vall del Llobregós és com apareixen la gràfica adjunta.
SUBSCRIPCIONS A LA VALL: 207
La Molsosa
Calonge
Biosca
Pinós
Massoteres
Sanaüja
Ivorra
Castellfollit
Torà
TOTAL SUBSCRIPCIONS: 293
Dins la VallProv.
BarcelonaProv.Lleida Estranger
Prov.Tarragona
207 45 1535
40
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓPER 1 ANY (6 números): 10 EUROS
NOM I COGNOMS ____________________________________________________________________ADREÇA ____________________________________________________________________________C.POSTAL __________ POBLACIÓ _______________________________ TEL. __________________
DOMICILIIACIÓ BANCÀRIA:ENTITAT ___________________________________________ADREÇA ___________________________________________POBLACIÓ _________________________________________C.C.C. ________ / _______ / _____ / ____________________TITULAR DEL COMPTE _______________________________
Data i signatura:
El Llobregós
VENDA DE REVISTESLes revistes es posen a la venda en
diferents punts de la Vall del Llobregós,en establiments que voluntàriaments’ofereixen. La gràfica indica el nombred’exemplars que es va vendre a cadalloc, referent al núm. 7 de la revista, queés l’últim número que podemcomptabilitzar.
El total de revistes venudes és de 312exemplars. És pot comprovar que encada número, els exemplars s’esgoten,quedant-ne només alguns per al nostrearxiu.
Torà
- 17
0
Cal
af -
83
Sana
üja
- 43
Cas
tellf
ollit
- 5
Ardè
vol -
5
Mas
sote
res
- 3
Bio
sca
- 3
INSERCIONS PUBLICITÀRIES
Torà
- 52
Sana
üja
- 5
Pin
ós -
6
Cal
af -
4
Bio
sca
- 2
Cal
onge
- 2
Gui
sson
a - 2
Sols
ona
- 2
Agra
mun
t - 1
Barc
elon
a - 1
Cas
tellf
ollit
- 1
Mol
leru
ssa
- 1
Pon
ts -
1
St. M
ateu
Bag
es -
1
TOTAL INSERCIONS: 81
L’edició de la revista éspossible gràcies a les casescomercials, indústries i botiguesque inserten llur publicitat. Això,juntament amb el voluntariatque hi treballa, fa que cada dosmesos tingueu LLOBREGÓSINFORMATIU a les vostresmans.
41
Música
CIRCUIT CATALÀ DE SALES
PER NOEMÍ MASES
FOTOS: X. SUNYER
Irònic, cínic, desafiant i directe, Quimi Portetés tot això i molt més. Artista de cap a peus, ésper damunt de tot compositor i músic. Deixant debanda el seu exitós passat (recordem el llargviatge recorregut amb Manolo García i Cia), avuipot presumir de ser tot un emblema per al rockcatalà més madur i eclèctic. I això és el que vampoder comprovar el passat 31 d'octubre a laToranesa. Per increïble que pugui semblar, érempoc més d'una desena els que esperàvem veure'lde prop per gaudir del seu espectacle. I no ensva decepcionar. En Quimi i els seus volientransmetre'ns el seu trencador projecte a travésde les lletres, els sons i un toc d'humorinclassificable. En principi costà de trencar el gel,
però, a mesura que passaven els minuts, l'ambientva començar a posar-se a to. Tot hi ajudà: unatemperatura més que agradable (la calefacciófuncionava a la perfecció) i uns monòlegs del totsurrealistes, però que ens van fer riure a tots finsben entrades les 3.
En Quimi és únic i ho sap. D'ençà del seuprimer LP, "Persones estranyes" (1981), no haparat de compondre pensant en ell i per ell. I ésque en cada treball és capaç de superar-se, i jaen van cinc. Comparat per molts amb Adrià Puntí,en Quimi és un artista complet, intimista ipolifacètic en tots els sentits. Els qui coneixen elseu tercer disc, "Cançoner Electromagnètic"(1999), saben que és a partir d'aquest moment
Quimi Portet:saber comunicar a través de la música
42
Música
L’OPINIÓ DE QUIMI PORTET
Torà, una aproximació.El concert de Torà o el
"glamour" del Rock:-Públic distingit; un cente-
nar de bons amics, entre elsquals una parella vinguts desde Saragossa.
-Un equip de so(Castanyada Sound System)
que semblava ideat i construït per alguna sub-espècie de rèptils afortunadament desapareguts. Almeu micròfon hi havia pèls de la barba d'Homer.Gràcies a l'Àngel (el nostre tècnic de nomadequadíssim) alguns dels nostres esgarips vanadoptar forma musicaloide.
-Una, diguem-ne, sessió de discoteca abans idesprés del nostre, diguem-ne, concert. Músicaespanyola de la més baixa qualitat a través delCastanyada Sound System a tot drap. Arrgh!
-Als que vàreu venir us ho agraïm de veritat.Us en devem una. Avui estic afònic i, diguem-ne,poc musical.
-Truita, sempre t'estimaré; fins i tot quan falli elsexe en la nostra relació.
(Extret de: www.quimiportet.com/blog)
quan es destapa definitivament el seu talent. I ésque llavors ja pensava en l'amor com a tema cen-tral de les seves composicions.
Ara, després de tres anys de silenci, torna asospirar amb un nou disc ple de belles melodies illetres sorprenents, titulat "La terra és plana". Elsqui érem a la Toranesa vam poder disfrutard'aquestes cançons, totes elles intercalades ambllargues estones de bon humor. Van ser memora-bles els atacs directes a l'equip de so que ensacompanyava (i no és per menys), els elogis a la
parella vinguda de Saragossa i les burles sobrela mitjana d'edat, tant seva com del públicassistent. Tots recordem cançons com "FrancescPujols", un autèntic homenatge al filòsof català,la popular "La merda de la muntanya" i la mística"A Maria, floreta de Sants". I no ens oblidemtampoc de la magistral versió en català del clàssicdels Boney M, "Rius de Babilon". Aquí hauriafaltat, però, la inestimable col·laboració del seucol·lega Albert Pla.
En definitiva, un recital pletòric, on no podiafaltar un acabament pletòric: l'homenatge a GaryGlitter i el seu clàssic "Rock'n'roll, part II".
43
Música
El trio barceloní format per Ricky Gil (exBrighton 64), Tony Nervio (ex Los Rebeldes) iPol Folty (ex Matamala) havia inaugurat la novaedició del Circuit Català de Sales a la Toranesa.el dia 2 d’octubre passat. La poca assistènciade públic a la sala de Torà no minva la qualitatd’aquests autèntics referents del rock&rollcatalà.
Fa només dos anys que toquen junts i vancomençar fent versions de temes clàssics deblues i de R&B i, quan han considerat que jatenien prou material propi, han gravat el seuprimer llarga durada Top Models (Bip Bip, 2004).Després d'una exitosa gira presentant aquestprimer treball, ja tenen a punt un segon discque preveuen gravar aquesta tardor.
Top Models, el rock&rollen estat més pur
EM DIUS QUE EL NOSTRE AMOR...
De la Plana de Vic com els grans poetes, ambaquesta cançó va entrar a la meva vida una nit d'estiu-aquella que en diuen la més màgica de l'any-. Maim'havia fixat en ell -i això que era el guapo de Elúltimo de la fila!-. Vam passejar plegats per la Ram-bla i vam recórrer masos, boscos, pobles i sembrats.Malgrat el temps, encara conservo l'ampolla degarnatxa i la col·lecció d'estampes de sants. Avui nosé si formo part d'aquell "ramat de peludes i pelutsarrauxats, estol mel·liflu de somiatruites emmagritsper delirants dietes pretesament equilibrades i perimprobables exercicis orientals (pura carn decineclub)" que el segueixen (metafòricament, és clar).Només que, de tant en tant (i perquè no?), encaraprocuro -com a sana disciplina i a la salut de Pla,Dalí i Francesc Pujols- enfilar-me a la teulada i "...ro-bar fruita pels horts i beure el vi de la sagristia, icelebrar tots els solsticis com a bons pagans".MARIA GARGANTÉ
44
La temperatura de 15 a 15
El temps
Dia 19 d’octubre 1 litreDia 22 d’octubre 2 litresDia 26 d’octubre 8 litresDia 28 d’octubre 10 litresDia 29 d’octubre 1 litre
LES PLUGUES
Un dels octubres més càlids de la històriarecent
Des que es disposen de dades meteo-rològiques fiables (principis del s. XX) mai havíemtingut un mes d’octubre com el d’aquest any 2004,en què les temperatures màximes han sobrepassatels 20 graus durant molts dies seguits. Una bo-rrasca estacionada al nord-oest de la penínsulaibèrica va anar enviant vents càlids del sud cap aCatalunya, amb la qual cosa la calor moltesvegades es convertia en xafogor, degut al graud’humitat que aquella borrasca provocava.
Pel demés, l’estabilització de les temperaturesben entrat el mes de novembre, fa pensar que elfred de la tardor i les boires faran acte de presènciaen les nostres comarques.
Per altra banda, les pluges han estat benminses. Les poques gotes que han caigut han servitescassament per a treure la pols dels camins i pocacosa més. Aquestes pluges que trobem a faltarhaurien d’haver proporcionat la saó necessària,més en el temps del sembrar.
Per què a l’hivern els dies són més curts?
El 21 de desembre és el dia de l’any ambmenys hores de llum solar, ja que coincideix ambel solstici d’hivern. La raó que el nombre d’horesd’insolació variï al llarg de l’any es deu a lainclinació de 23,5 graus que té l’ecuador respectede l’òrbita al voltant del Sol o eclíptica, la qualcosa fa que l’angle d’incidència de la radiació so-lar variï en diferents regions del planeta. Aquestdesfasament provoca que, si el pol nord estàil·luminat -per tant hi és estiu- qualsevol punt situaten una latitud mitjana (com ara a Catalunya)estarà més temps il·luminat i, per tant, el dia seràmés llarg. A l’hivern passa tot el contrari.
PER FERMÍ MANTECA
DADES FACILITADES PER RAMON SANTESMASSES
15 setembre 1 octubre 15 octubre 1 novembre 15 novembre
màxima
mínima
45
Passatemps
LES NOSTRES POSTRES
De Tots Sants a Nadal, qui no menja postres no val.Cerqueu, doncs, deu postres típiques d'aquestes diades.
ENDEVINALLA:
No sóc cargol ni bolet,i la pluja em fa sortir.Si cau aigua m'estarrufo,i si fa sol estic pansit.
ACUDIT:
El doctor Martínez al pacient:-Le encuentro mucho mejorhoy.-Efectivament -diu el pagès-.He seguit al peu de la lletrales instruccions de l'ampolladel xarop que em va donar.-Ah! Muy bien. Qué decían?-Guardi el flascó ben tancat.
SOLUCIONS:
Les postres:panellets, nous, figues, melimató, neules, massapà, moniato,panses, torrons, castanyes
Endivinalla:El paraigües
D H U I L J N B V F R V A D E R O P LR E F P I J U B E R A S D E R F C D GO L J P A N E L L E T S R D E T Q U RF R E D Q N E F A F R O L M N H N Y AL I M E S F S O N O L I G O F A R E MD O L A C E R E A C O L M N L O B A RA D E V D S T N S L U L D I C O N O SR E C E D A D O S I V A G A A N L L AS E T A Q U O N U E U N S T T F A F AE R A N V R O O M B M T N O A L M O SL U E P A R B G T U A A T U R A P D EU L A V R A B R A N S H A C A G R A EE O M O S D E L Y B S P L E N O U S CN J T F J U T E F N A O L G R D S V WA S E O I N S R C A P O H Y I L N E FA F O L O N O F O L A I N G O L A S DE F I J N O L R E S C S I O L F R E DS E C F T G J U I K L O S E U G I F AM E L I M A T O E I X E R I N O B R A
L´acudit del Pleixats
A mí què m’explica?Jo sóc sant Pere...!
Doctor, com haanat l’operació?
PER ANTÒNIA BALAGUER
46
Des d’aquest balcó obert, esperem la col·laboració d’aquelles persones que ens vulguin enviar els seusescrits literaris i els seus pensaments i records. L’equip de redacció valorarà cada un dels escrits i decidiràpublicar el més adient. Moltes gràcies. Avui, publiquem:
- Una narració que l’Alexandre de Riquer va viure la tardor de 1872. L’estiu d’aquell any, Riquer (16anys!) s’enrolava en una partida carlina fins que son pare el féu tornar a Can Bassols de Castellfollit.- Un poema del Ramon Palou, d’Ardèvol.- Una altra col·laboració del Roger Bessora, de Torà.
Des del balcó
Era per l'última guerra civil del 72. Haviarefrescat lo temps, després de dos dies de pluja;lo cel s'havia posat clar y feya un sol queenamorava.
No podiem triar millor ocasió per arreplegarls bolets que s passaven dins dels boscos. Aixísés que ab les cistelles ficades al cap, lesespardenyes ben trossades, discutint los punts onse solien fer, y les menes que produïa cadaboletera, varem sortir de casa.
En Martí seguia coixejant,plantant guixes, com li deyemnosaltres per fer-lo enrabiar yper la similitut del moviment.
Lo pobre xicot serecordava de la tempestatd'istiu. La rierada l'haviarevolcat un any enrera, y quansemblava que eren menos deteme les conseqüencies, elreuma s'apoderà d'ell, deixant-lo com tullit. Després de moltscuidados y de molt oli d'abet,lograren salvar-lo, peròquedava coix per la vida, sénsque això hagués minvat soncaracter entremaliat y decidit.Era llest, y tot coix coix arreplegava bons bolets,mentres que nosaltres no n trobavem de capmena.
Cada vegada que n veya un li tirava una pedraa no tocar-lo, dient: - Afusellat! - y, fent-nos granreverencia a nosaltres ab un ullet y estarrufamentde nas molt expressiu, lo ficava ab cuidado a lacistella, fixant-se primer en si tenia la cua corcada.
- Es un rovellonet per la Rovellona,- deya.La Rovellona era una viuda de Castellfullit,
roja com un perdigot, enllardada y cara-lluenta,ab una boca que li anava d'orella a orella.
Nosaltres afegiem a lo dit, y d'aquêt mododistrèyem lo mal humor de veure com la sevacistella s'omplia, en tant que dintre de les nostreses balandrejava a cada salt un solitari ques'espatllava de les bores.
En Quico, de tant acotat com anava,
semblava que busqués agulles; y quan en Martíne trovaba algún de corcadot, li empastava perla cara, séns que això l'impacientés ni li fes perdrela formalitat.
Seguiem les boleteres dessota la vinya delGrauetes, y pujavem amunt per la rasa del Chencap a la costa del Tossal.
Lo terreno era moll, les espardenyes, xopes,xerricaven a cada pas, esbarriant la terra ns
ompliem de fang y aigua,d'aquell fang de fullaraca quefuig espolçant, fa tornar lesmans rojes encarcarades defred, y deixa l cap dels dits comsi ls tinguessiu fets de fusta,obligant a bufar-los y alenar-losper tornar-hi la vida ab l'escalfor.En Martí ja havia fet més demitja cistellada, regirava tots losmunts de fulles, buscant entrels garrics y dessota de les ma-tes, senyalant-los d'un troç llunyy rient-se de nosaltres perquè nols vèyem.
- Qui guanya primer,s'escanya derrer, - li responiem;y així varem arribar a la rasa del
camí de Calaf, seguint per la banda de dalt alpeu del coster, y menos en Quico, que encarabuscava agulles, tots ne trobavem.
[...]Cançats de la pujada, reposavem asseguts
aprop del camí que queda amagat derrera delturó, y desde allí dominavem lo país fins a l'altrabanda, distingint clarament la pujada de Matonsy lo caminet que s'enfila zigzagant fins al castellde Taus.
[...]De sopte, varem veure desfilar per l'altra ban-
da, allá dalt del camí de Solsona, una filerad'homens y cavalls, que s'extenia com una serpllarguissima. La lluentor de les armes enlluernava.
Era una partida de carlins, que, a judicar pelrumbo que prenien, devien anar a Calaf y dintrepoc els veuriem desfilar per devant nostre.
ELS BOLETAIRES
47
Des del balcó
Un moviment estrany s'havia fet en les files,degut a un toc de corneta que ab prou feines sesentia, y los del devant, que s'havien perdutderrera l turó de les llebres, tornaven enrera,posant-se a la vista.
Veyem clarament que feyen foc, però nosabiem a on ni de què se les havien. Sense sentirlos tiros, distingiem les glopades de fum ques'aixecaven d'aquella filera d'homens que s'anavareduint depressa escampant-se derrera de lesroques de la solana, mentres que ls de cavallcorrien d'una banda a l'altra com donant ordres.
Més, y la columna, a ont era?A pocs passos de nosaltres va caure trinxada,
com ferida pel llamp, una rama de roure. Estonahà que sentiem enlaire com axiscles de corbs. Eren lesbales que passaven xiulant, yal adonar-nos que fulles ybranques queyen de valent aldevant nostre, unaesgarrifança de por, unesfareiment de criatures vaapoderar-se de nosaltrespensant que volien matar-nos.
L'espetec d'una descargacerrada a pocs passos, derreradel turó que ns amagava lcamí vell, ens va fer aixecartots d'una peça y arrencar acorre per dintre de la rasa, altade tots dos costats y que ns posava a cobert deles bales d'uns y altres.
En Quico baixava a tomballons més que ables cames; en Martí no seguia.
Lo pobre coixet devia plantar guixes mésenrera, o potser s'havia arrupit dins d'algunamagatall.
De tant en tant ens giravem y no l vèyem enlloc. Una altra descarrega ns donava dalit percorre novament fins arribar a casa.
Tot-hom ens esperava al portal, com sitinguessin lo presentiment de que havia de succeiruna desgracia.
Lo pare, molt serio, ens passava en revista,mentres que la mare, commoguda i ab los ullsvermells d'haver plorat, nos abraçava y ens feyapreguntes.
La vella Mariangela preguntava per en Martí,que no veya entre nosaltres ni pel camí de la rie-ra, y el cridava per fòra ab la veu enrogallada perles llagrimes, que no li eixia més enllà del coll.
Semblava que ls carlins y les tropes haviendesistit de gastar polvora, perquè per fer-se maleren massa lluny los uns dels altres. Per lesfinestres de les golfes vèyem la partida perdre-s
altre cop derrera l turó de les llebres, en tant queal camí vell de Calaf paraven les descarregues.
Tot s'havia aquietat, menys l'engunia y el malestar dels nostres.
La pobra vella, l'avia del coixet, feya enternir.Marxava ploriquejant com una criatura y
queixant-se, camí de Calaf amunt, apoyada abun bastó, lo mocador del cap caigut sobre lesespatlles, deixant en descobert sa blanquissimacabellera.
Pujava a poc a poc: feya temps que no haviaemprès una caminada tant llarga, la pobra velleta.Jo anava al costat d'ella fent de guia, derrera unmoço, y lo pare den Martí, ab la cara trastornada,arrossegant los esclops, lo cap baix y les mans a
les butxaques, mut com unapedra.
Al lloc on nos haviemassegut feya dugues hores nohi havian més que les cistellesrevolcades, los boletsescampats y trinxats, res denMartí; però al tombar lo margeel varem veure boca terrosa,extès tant llarg com era, lescames aixarrancades al migd'una ampla taca de sang quecomençava a perdre-s.
Al acostar-nos-hi vamalçar tot un aixam demosques.
L'havien ferit: havia quedat sense sentits. Unabala li havia trinxat l'òs del braç dret.
Al aixecar-lo va quedar-li un munyoc de sangpresa que desde l crani li anava fins al ull esquerrey recordava lo pegat de fang del die de la rierada.
Coix i manco, avuy que és gran i inutil, sentdintre d'ell l'anima d'un treballador de mena ques deleix veyent que ls companys s'afanyen, y ellno té més remey que fer de gandul per força yviure de caritats.
L'avia Mariangela?Era massa vella per aguantar-ho. Reseu-li un
pare nostre a la pobra Mariangela.
- Relat d’Alexandre de Riquer, publicat allibre «Quan jo era noy», L’Avenç, Barcelo-na, 1897 (pàgs. 137-144)- Els gravats són del mateix autor, publicatsa l’esmentat volum, il·lustrant la narració.
48
Des del balcó
L’HOME DEL CAMPRAMON D'ARDÈVOL
Abandonat de tothom,descuidat del mónviu en un lloc solitari un pagès.Poble de teules caigudesi finestres al vent grinyolant,cases tancadesi herbes als portals.Anys enrera aquell poble,ara decaigut i vell,era ple d'alegria i de vida.Aquells carrers radiaven de joia,d'estenedors amb roba penjant,de rialles i ploraneres,de nens que jugaveni se n'anaven a l'escola.Poble de portes obertesi de flors als balcons,de noies encisadoresi hereus esdevenidors.El diumengela campana tocava,la gent a missa anava.Allí sortien els trajos i vestits,guardats entre setmanaa l'armari gran.Les barbes serrades d'aquells homesendurits pel treball,aquell dia eren afaitades.I al sortir de missa,tot era xerrameca,tot eren rialles.Com si aquella gentamb la seva gatzarapassessin balançde la setmana acabada.-Com ha canviat el món!Els veïns han marxat.Els fills s'han casati també han fugit a viureel malson de la capital.I la seva dona al cel sia,també fa dies que l'ha abandonat.Ja només en queda l'enyorançad'aquells temps que no tornaran.L'home s'ha quedat sol;ja mai ningú sabrà els seus pensaments.Cada matinada, quan tot encara és fosc,l'home surt cap a onhi queden les seves il·lusions,el seu treball, la seva vida.El camp s'ha de llaurarperquè pugui donar-li pa.
L'home s'ha fet vell,però allí es torna jove;amb aquell parell de mulesque amb el seu ritme calmat,marquen solc rera solc.L'home del camp no reposa pas.Sap que a l’arribar a casa, l'espera l'aviram,L'olla al foc, el plat de sopesi la carmanyola per l'endemà.Per a ell no hi ha festes ni dies assenyalats.Poca feina vol feri molt de temps per pensar.Ningú, mai ningú el comprendrà.
La gent de la capital el que és de veritat viure,mai ho sabran: són presoners d'ells mateixos.Per ell res no són presses,ni sorolls ni fums dolents.No hi ha com la pau del seu poble del camp.D'aquí a pocs anys, ningú se’n recordarà.Jo el vaig veure dia a dia,jo el vaig comprendre bé.Sempre em parlava del seu poble d'abans;i tot sovint em recordava que a la capitalvivien amuntegats.Sense cap mena de lletra,bé prou que en sabia de la vida.Han passat els anys.Al seu enterrament un nen va plorar.Em vaig fer grani encara avui respiro la pau,d'aquell home del camp.I voldria fer-me vell amb companyia,d'uns néts amb contes per explicar.En aquest poble de portes obertesi flors als balcons;de carrers amb gatzarai roba als estenedors.
Si hi ha cel i em veus,gràcies, home del camp.
49
Des del balcó
UN SEGON DILUVIROGER BESORA
Mentre el poble feia la migdiada, vençut pelcansament d'un matí d'ardu treball i hipnotitzatper una calitja somnolent, un individu desconegutsaltava d'un Renault gris perla davant la Creu deSant Ramon; ni el més mínim indici de vida.Després de setmanes d'una de les sequeres mésimportants que els sempre savis, i sobretotexperimentats, padrins recordaven, l'aire estavatan sumament sec que absorbia fins l'últim glopd'aquell qui gosés beure amb un got. Hom teniala sensació que l'atmosfera es podia tallar ambuna navalla, era com una esponja que s'escolavaentre les làmines de polivinil de les persianes,penetrava pels batents de les finestres i eixugavala roba estesa fins i tot abans que estigués xopa.Per efecte d'aquesta evaporació brutal, lesvestimentes dels toranesos quedaven ressequesi aspres; i és que la calç escristal·litzava a lesbutxaques, doblegava lescorbates i foradava elsmitjons, convertint-los enuna malla d'allò més inútil.Si algú, fent gala del seuatreviment i ostentant unadosi preocupant d'inconsciència, hagués ingerit -enlloc de respirar- la massa aeròbia quel'embolcallava i que el delimitava com a entitatcorporal, hauria pogut acabar amb el ventre obert,completament sedat i estirat en una camilla perdeshidratació estomacal i sequedat intestinal.
El nostre home, divagant en el viciós mar del'encantament, acabà de creuar la Plaça de laCreu i, en enfilar-se fins a la Plaça del Pati, haguéd'aturar-se. El semàfor estava en vermell i elmodern sistema que regulava el trànsit al cascantic l’hi impedia el pas. Mentre esperava aratranquil·lament, adés ja un xic impacient, ques'encengués la llum verda i pogués seguir el seucamí, s'adonà que els llavis li cremaven i es foniaen suor. Li mancava l'aire; l'amic notà que se liestrenyia la tràquea i que se li feia un nus a lagola. S'ofegava. I el seu cos, convuls i morat,secretava tot tipus de substàncies pudents.Havent lluitat contra la pròpia fortor, ara les camesli cedien i caigué de genolls contra l'asfalt, quearrencava el bull. No es podia moure, haviad'esperar el semàfor... Quan ja treia la llengua,dissecada, a l'altura del pit, la llum verdas'encengué i el piló central baixà.Desesperadament i intentant desenganxar-se del'asfalt fos va arrossegar-se fins a la Plaça del
Pati, on amb dificultat recobrà la respiració. En-cara abatut es reincorporà, i el que va veure eldeixà estupefacte.
Havia sentit parlar del casc antic de Torà, unconjunt pintoresc fet de carrers estrets i empedratsque evocaven altres èpoques, amb un cert regustmedieval. Sabia que en cada finestreta hi haviaun estripajecs; frisava per veure voltes a la cata-lana, mènsules majestuoses, i es delia en imagi-nar-se encisadores cases amb pati interior. Peròenlloc d'això, davant seu va veure un pavimentaixecat - les llambordes s'havien dilatat per lacalor i saltaven - formant una mena d'escullerasense mar. Llavors, l 'aire inicialmentimpertorbable del visitant deixà pas a la més pro-funda desesperació. Trucà a dues cases de laPlaça, però no n'obtingué resposta, cosa queincrementà en sobremanera el nerviosisme, queja li cobria les espatlles. Sense pensar en lesseves conseqüències, forçà una porta i entrà a laplanta baixa d'una casa. La taula estava parada,
però només hi haviaampolles buides. Pujàper unes escales deceràmica llampant, ambcantells de fusta, quemenava al primer pis; ija neuròtic, entrà a lesdues cambres del replà.
Només cossos inerts al terra, amb els llavis secscom panses i ulls eixugats. Volgué cridar, peròde la boca només li sortí un udol indesxifrable.
La persona que escassament una hora enreras'acomiadava del conductor del Renault gris per-la, que s'aturà al costat de la Creu de Sant Ramon,i que descobrí els vestigis d'allò que havia estatun poble pròsper, havia sucumbit en la més granconfusió mai somiada. De cop i volta ja norecordava quina era la seva missió a Torà, nigairebé notava l'acció corrosiva de la massa d'airecalent que tot ho cobria. No obstant això, sobrela línia que dibuixaven els terrats, l'omnipotentsol li seguia colrant la pell, mentre dilatava mursi provocava l'esfondrament de voltes, agreujantl'avenç imparable d'esquerdes als sostres. Lesbigues de fusta cremaven i els bastimentss'obrien. El nostre desventurat home, del qual niel lector ni el narrador no en coneixen pas l'ofici,ni cap altra informació que pugui aclarir els motiusde la situació, com a mínim incòmoda, en la ques'ha vist immers; es troba pensatiu. Mai no haviacregut en cap divinitat, ni tan sols se sabia capaçd'enumenar els Deu Manaments, i tot d'una estrobava més sol que un monjo anacoreta,esperant un segon i definitiu diluvi universal queel salvés.
El semàfor estava en vermell iel modern sistema que
regulava el trànsit a la plaça delPati l’hi impedia el pas
50
Servei permanent 24 h973 390 862
SERVEI PER A PARTICULARS IPER A TOTES LES COMPANYIES
D’ASSEGURANCES
REPRESENTANT:JAUME TARRUELLA I SOLÉ
PLAÇA DE LA FONT, 10 - TORÀTEL. 973 473 423
PASSA-HO
51
Els pastissers del Llobregós
La nostra cuina
Ja fa anys que la fleca i pastisseria de calPeretó de Sanaüja té entre els seus productesestrella uns croissants que no deixenindiferent a ningú: es tracta de croissantsgegants, amb xocolata o sense, que podemtrobar a les seves botigues de Sanaüja iPonts.Els ingredients que s'utilitzen per a la sevaelaboració són: farina, ous, llard, sal, sucre imargarina vegetal. Aquest últim ingredients'utilitza per a estirar la pasta a l'hora de ferels laboriosos plecs (dos senzills i un de do-ble) per tal d'aconseguir la característica for-ma de mitja lluna.
ELS CROISSANTS GEGANTS DE CAL PERETÓ
EL CROISSANT I LA SEVA HISTÒRIA
La història d'aquesta pasta, avui tan popularentre nosaltres, té el seu origen l'any 1683,coincidint amb l'avançada turca per Europa. Elsturcs havien envaït Hongria i estaven a puntd'entrar a Viena. Després de dies d'assetjament ivista la resistència de la ciutat, els turcs van idearexcavar un túnel per sota terra per poder-hi
accedir. Per tal de no ser descoberts, treballavende nit en la construcció del túnel, però els turcsno van calcular el fet que era precisament de nitquan els pastissers vienesos treballaven; van serells qui van sentir el soroll dels pics i les pales ivan donar la veu d'alerta, desbaratant els plansinvasors dels turcs. Així doncs, es diu que gràciesals pastissers, la ciutat de Viena fou alliberada.
Com a recompensa, l'emperador austríac vaconcedir als pastissers diversos honors i privilegis,com la de poder dur espasa al cinyell. Elspastissers, agraïts, van inventar dos nous tipusde pa: un, que van batejar amb el nomd'emperador, i l'altre, que van anomenar crois-sant o mitja lluna com a burla de la mitja llunaque figurava als estendards de l'enemic.
CAL PERETÓPastissera: Teresa Viladrichc/ Major, 2 - 25753 SANAÜJATel. 973 476 018Carretera de Lleida, 1 - 25700 PONTSTel. 973 460 458
TEXT I FOTO: MARIA GARGANTÉ
52
Selecció bibliogràfica de laBiblioteca Municipal «Sant Jordi» de Torà
Llibres
Salvador Cardús. Beneducats: una defensa útil deles convencions, el civisme il'autoritat. Edicions La Cam-pana. Barcelona. 2004
L'expressió "ser beneducat" havia quedat endesús. L'actual generació depares i mestres estavaconvençuda que n'hi havia
prou en educar bones persones, al marge deles bones maneres. I ara descobrim ambestupefacció que tenim grans problemes deconvivència perquè som una colla de maleducats. Què ens ha passat?
Aquest nou llibre de Salvador Cardús defen-sa, amb el seu rigor característic, les "formes"per fer possibles la convivència i el progrés. Peraixò és tan important ser ben educats.
Jostein Gaarder. La noia deles taronges. Ed. Empúries.Barcelona. 2003
En aquesta novel·la, elreconegut escriptor noruecJostein Gaarder ens parla deGeorg, un noi de quinze anysque viu amb la seva mare, elseu padastre i la Miriam, unagermaneta de divuit mesos.
Georg és un adolescent brillant, toca el pianoi és una mica tímid amb les noies. És moltaficionat a l'astronomia i acaba de fer un treballsobre el telescopi Hubble.
Un bon dia cau a les seves mans una car-ta que el seu pare li havia escrit abans de morir.La carta li arriba en el moment més oportú.Georg es tanca a la seva habitació per llegir-la tot sol.
Max Bolliger. En Maties il'estel. Ed. Joventut. Barcelo-na. 2003
Fa dos mil anys, a l'Orient,en Maties viatja a Betlem totseguint l'estel, per conèixer elnou nat i oferir-li els seuspresents. Pel camí, però, elsva regalant a nensnecessitats. Així que quan
arriba al pessebre, ho fa amb les mansbuides...
Conte infantil, una versió actualitzada icontemporània.
Jorge Batllori. VíctorEscandell. Anem a jugar!.Ed. Parenting. Barcelona.2003
Llibre de jocs adreçat apares i educadors de lainfància, on hi trobaran 150activitats per compartir ambels seus fills des que neixenfins als tres anys d'edat.
Activitats que afavoreixen en el nen, entrealtres coses, el propi coneixement i el del'entorn, faciliten l'establiment de vinclesafectius, i ajuden a la fixació del llenguatge.
PER MONTSE GRAELLS
53
Esports
CICLISMEEl passat dia 6 de
novembre es va cele-brar la festa de final detemporada de la PenyaCiclista Cervera, coin-cidint amb el 20è ani-versari del club. Hi vanassitir alguns delciclistes de la Vall delLlobregós que correnen aquesta Penya. Com
a cloenda es va fer lliurament de diferentsguardons, d’entre els que cal destacar el que
va rebre el ciclista del Llobregós, Jordi Vilaseca,que va ser mereixedor d’un trofeu per haverocupat el segon lloc en la contrarrellotge cele-brada el diumenge anterior entre Cervera i SantGuim de Freixenet. També en Lluís Aynés, quehavia competit en la categoria de 50 anys, vaquedar en tercer lloc i va rebre el trofeucorresponent.
Per altra banda, el Jordi Vilaseca havia estattambé guardonat anteriorment amb un Diplo-ma de Bronze per haver participat en 4 provesdel IX Circuit de Cicloturisme, organitzat per larevista especialitzada Ciclismo a fondo.
Lliga provincial de bitlles catalanesBenavent, Montmagastre i Torà són, per
aquest ordre, els tres equips en millor forma delgrup B de la primera divisió provincial de bitlles,quan es porten disputades 6 jornades. El Torà vadeixar escapar l'oportunitat de situar-se alcapdavant de la classificació en perdre a casaamb el Benavent.
Torà s'imposa a ViladecansEl Club Bitlles Torà va
guanyar el torneig Ciutat deViladecans que es va jugar enaquesta població del BaixLlobregat amb motiu de lainauguració de les noves pistesmunicipals de bitlles. L'equiplocal va invitar-hi quatreequips, un en representació decadascuna de les provínciescatalanes. Els toranesos, que
representaven Lleida, van rebre el trofeu decampions de mans del Delegat d'Esports de laGeneralitat de Catalunya (foto).
El campionat de Catalunya, a BarcelonaLa Federació Catalana de Bitlles ha iniciat un
procés de promoció de les bitlles a les comarquesde Barcelona, on té laintenció de disputar, l'estiu de2005, la propera edició delCampionat de Catalunya. Hiparticiparan els dos millorsclubs de les quatre LliguesTerritorials (Girona, Tarra-gona, Lleida i Barcelona).Seran, doncs, vuit equips decinc jugadors més un reser-va que es disputaran l'honorde proclamar-se campionsde Catalunya de Bitlles Ca-talanes.
BITLLES
54
Esports
FUTBOL SALA: DERBI LLOBREGÓSTORÀ -MASSOTERES
SEGARRALÍMPICS 2004Com cada any, s’ha celebrat
a Cervera una nova edició del«Segarralímpics», una competi-ció en què participen les personesgrans de les residències per a latercera edat de Cervera, Torà iGuissona.
Entre participants i assistentshi va haver més d’un centenar depersones, 35 voluntaris i 82 avis.Les proves programades eren:bitlles 5 metres, bitlles 4 metres,cistella de bàsquet, cons, provadels aros, prova del llençol i dards.Entre els participants delLlobregós, la Casimira Barrera i laRamona Vendrell van quedar pri-mera i segona, respectivament,
en bitlles 4 metres, mentre que l’Abdó Santesmases va quedar tercer en la prova dels aros-pilota.La finalitat d’aquestes competicions és facilitar el contacte amb l’exterior i potenciar la xarxa relacional
dels residents a través de la participació amb altres entitats de la comarca, així com amb les famílies i elsvoluntaris. F.Manteca
A diferència de l’any passat, el Massoteresi el Torà han iniciat la lliga federada de futbolsala amb bon peu. Els toranesos amb 15 puntses troben en la zona alta de la classificació,amb cinc partits guanyats i dos de perduts,mentre que el Massoteres, amb 10 punts i trespartits guanyats, tres de perduts i un d’empatat,
està fent el millor inici de campionat que esrecorda.
Pel que fa al Club de Futbol SalaCastellfollit ha estrenat la categoria amb moltail·lusió i ganes i, a mida que va jugant partits,està millorant el seu joc, com ho demostra lavictòria obtinguda al camp del Massoteres.
FOTO
: X.S
UN
YER
55
56
