7/31/2019 LLORENTE, Xavier (2007). El primer pas cap a un model energtic sostenible: la gesti de la demanda

1/2

ANUARI TERRITORIAL 2006 EL PRIMER PAS CAP A UN MODEL ENERGTIC SOSTENIBLE

203

s cada cop ms gran el rebuig que les

infrastructures elctriques desperten en la societat

civil. Les lnies dalta i molta alta tensi o les grans

installacions de generaci, per esmentar alguns

exemples, aixequen una polseguera de protestes

all on es plantegen. Des de determinats sectors

es vol donar a entendre que aquestes sn les

conseqncies de lestat de benestar que gaudim

i que hem dacceptar resignadament si volem ser

coherents.

Veurem a continuaci que no s aquesta una

afirmaci vera. Primerament hem de tenir en

compte que el sistema tant centralitzat que tenim

actualment s duna ineficcia clamorosa. Segons

la comissi europea, la nostra eficincia energtica

global s noms del 25%, el que significa que de

la font energtica primria noms naprofitem

aquest petit percentatge. Si invertim el raonament

podem afirmar, dacord amb la comissi europea,

que per cada unitat energtica que no consumimnestalviem quatre denergia primria. Les prdues

es produeixen en totes les fases del cicle

energtic, des de la producci, passant per

la transformaci i el transport, fins arribar

al malbaratament en el consum ocasionat per la

manca duna cultura de lenergia. Podem dir sense

por a equivocar-nos que la nostra s una societat

obesa energticament. Aix veiem com, segons

linforme Prospectiva Estratgica de lEnergia en

lhoritz del 2030 elaborat per a lInstitut Catal de

lEnergia, a Catalunya prcticament doblem elconsum mitj desitjable suficient per satisfer les

necessitats fsiques, intellectuals i assegurar el

respecte a la llibertat individual.

A partir daquestes dades ja podem intuir que

millorant la nostra eficincia i racionalitzant la

demanda podem aconseguir reduir el consum

sense afectar els serveis energtics de que

disposem; s a dir, mantenint la nostra qualitat de

vida. De fet la proposta de directiva del Parlament

Europeu i del Consell sobre leficincia de lsfinal de lenergia inclou a lexposici de motius la

segent afirmaci: sense disminuir el confort ni el

nivell de vida, s possible, per tant, reduir el

consum denergia com a mnim en una cinquena

part, sense cap cost addicional i segueix ms

endavant aquest estalvi tindr repercussions

positives per la competitivitat industrial de lUE.

No incidirem en aquest article sobre els

mecanismes per millorar leficincia energtica

inherent al nostre actual model energtic sin que

ens situarem a la fase final dutilitzaci de lenergia

a on tots estarem dacord en que cal actuar sobre

la demanda. La gesti de la demanda persegueix,

segons el Libro Blanco sobre la reforma del

marco regulatorio de la generacin elctrica en

Espaa, influir sobre ls que els consumidors fan

de lelectricitat per tal daconseguir una reducci

i/o un desplaament horari del consum. s

aquesta darrera una circumstncia molt important

ja que la confluncia temporal de consum

ocasiona les anomenades demandes punta

tant difcils de gestionar i que obliguen al

sobredimensionat de les infrastructures elctriquestant de generaci com de transport (MAT). Aix

doncs, la gran apagada amb la que els

defensors de la lnia ens amenacen quedaria

resolta amb la simple aplicaci dun programa

daquest tipus que aconsegus distribuir

temporalment el conum. No oblidem que aquesta

gesti de la demanda no repercutiria en la

reducci dels serveis energtics que configuren

la nostra qualitat de vida, sin que simplement

incidiria sobre els comportaments malbaratadors

i sobre leficincia energtica dels equips queintervenen en els esmentats serveis.

Com molt b diu el Libro Blanco, lenergia es

malbarata perqu la demanda no rep senyals

correctes del seu preu. Laplicaci dun sistema

de preus i tarifes de lelectricitat que reflecteixi els

veritables costos que es deriven del seu consum

juntament a la informaci transparent de les

circumstncies que motiven laplicaci dun

determinat preu o tarifa, esdevindr la principal

eina que permetr als consumidors no nomsreduir el consum sin tamb seleccionar el tipus

de subministrament que prefereixen i el moment

horari ms favorable econmicament per fer-lo. En

EL PRIMER PAS CAP A UN MODEL ENERGTIC SOSTENIBLE:LA GESTI DE LA DEMANDA

Xavier Llorente

Portaveu de la Comissi Tcnica de la Plataforma No a la MAT

7/31/2019 LLORENTE, Xavier (2007). El primer pas cap a un model energtic sostenible: la gesti de la demanda

2/2

ANUARI TERRITORIAL 2006EL PRIMER PAS CAP A UN MODEL ENERGTIC SOSTENIBLE

204

aquest sentit caldr garantir tamb la penetraci almercat dequips tcnics ms eficients i que

permetin un desplaament temporal del consum.

No cal esmentar que aquestes poltiques han

danar acompanyades per la sensibilitzaci no

noms dels consumidors sin tamb de les

empreses comercialitzadores delectricitat.

Aliens a totes aquestes consideracions, els poltics

que ens governen no semblen gens decidits a

promoure duna manera real i efectiva ni la millora

de leficincia energtica ni una efica gesti de lademanda. De paraules i bones intencions en tenen

moltes per els fets reals ens mostren una inrcia

perillosa cap el consum sense aturador. Aquesta

poca predisposici a treballar seriosament cap a

lestalvi i leficincia sha palesat en la tardana

amb que a Catalunya hem incorporat la Directiva

de lUE sobre ecoeficincia en edificacions.

Aquesta directiva de data 16 de febrer de 2002

fixava com a data lmit gener de 2006 per

transposarla a la normativa de cada estat i tot i

disposar de tres anys per fer-ho, els nostres

poltics han arribat tard. I no tant sols sembla que

no vulguem anar endavant sin que tanmateix

anem enrera i hem deixat daplicar la normativa

que obligava les comercialitzadores elctriques a

endegar programes de gesti de la demanda com

el que va aconseguir que moltes famlies

installessin sistemes de calefacci que carregaven

energia durant les hores de menys consum,

suavitzant per tant la corba de la demanda. Per

altra part, el Pla de lEnergia de Catalunya 2006-2015 segueix contemplant exagerats augments del

consum que desprs serveixen de justificaci per a

tot un allau de diferents tipus de noves

infrastructures elctriques que conviurien amb les

que ja tenim actualment. Aix, sens intenta

convncer de que hem de mantenir obertes les

centrals nuclears, tanmateix ms enll de la seva

vida til, incrementant perillosament el risc

daccident o que han de seguir funcionant centrals

trmiques amb tecnologia obsoleta com la de

Cercs i, a ms a ms, que hem dacceptar, com

a conseqncia lgica del nostre benestar, la

construcci de no s quantes plantes de cicle

combinat i de tota una xarxa de lnies de molt alta

tensi, inclosa la MAT, per garantir el

subministrament dun consum creixent i la

cobertura de demandes punta cada cop ms

acusades.

Voldrem demanar als nostres governants que,

abans de tirar endavant tot aquest allau de

projectes tan cars en termes econmics,

mediambientals i socials, impulsin una poltica

decidida i efica de gesti de la demanda i millora

de leficincia energtica perqu estem segurs

que s aquest el primer pas cap un model

energtic sostenible que garanteixi els serveis

energtics caracterstics del nostre nivell de vida no

noms a nosaltres sin tamb a les generacions

futures.

Mar de 2007