lluernaF u l l d e l e s P a r r ò q u i e s d e M a n a c o rDipòsit Legal: PM 1486-2011 Manacor, desembre 2014 • Núm. 28

NADAL: Trobada de Déu amb la humanitat.

BETLEM: Llum i alegria eerançades.

NAIXEMENT DE JESÚS: En l’anonimat i el silenci, Déu vea dir-nos que ens estima amb un amor immens.

FELICITACIÓNADALENCA

Amb les figuresdel Betlem de la

Parròquia dels Dolors- enguany del tot renovat per

un equip de voluntaris -

Vos desitjam un Nadalple de l’alegria i

de la pau del Senyor!

ÀNGELS:Portadors de l’anunci

de la gran Bona Notícia:ENS HA NASCUT

EL SALVADOR!

MARIA:Guarda

en el seu cortotes aquestes

vivències.

JOSEP:Calla,

contempla,creu,

estima...

PASTORS: Només els nets de corsaben veure l’amor i la glòria de Déu en aquell infant.

TOTS I CADA UN:Aprenguem a veure entothom una personaestimada per Déu.

Jesuïtes del Salvador: vint-i-cincanys després del seu martiri

Equip redactor de "Lluerna": Albert Carvajal, Andreu Genovart , Toni Gomila, Monserrat Nadal, Bartomeu Tauler i Francisca Vicens. No és permesa la còpia total o parcial d'aquest document sense autorització expressa.

E l passat mes de novembre es varen acomplir vint-i-cincanys dels assassinats dels sis jesuïtes de la UniversidadCentroamericana d'El Salvador, entre els quals es tro-

bava Ignacio Eacuría, a mans de l'exèrcit salvadorenc, en plenaguea civil. També mataren sense cap tipus de pietat la cuinerade la residència i la seva fia, per tal d'eliminar testimonis.

Recordo perfectament el dia que tot això va passar: feia poctemps que havia anat a estudiar a Barcelona i aque horabaixade diumenge, en el grup de joves dels Dominics, vàrem fer una pre-gària que va ser molt intensa i sentida. Aque dia vaig entendrequè volia dir ser un màrtir i el que podia aibar a suposar donarla vida pel Regne de Déu; i fins a quin punt els poderosos i els vio-lents volen fer caar la veu dels profetes.

Eacuría va ser una de les víctimes d'aquea matança inútil.Avui, vint-i-cinc anys després de sembrada la avor d'una vidaiurada al servei de l'Evangeli, feim present el seu mestratge ambel recu d'algunes de les raons que donaren solidesa a la seva exis-tència, sempre compromesa amb els empobrits de la societat:

La vida autèntica consisteix en fer feina per al bé de la huma-nitat.

Al llarg de la seva vida, Ellacuría va tenir molts grans mes-tres. Durant els seus estudis d'humanitats a l'Equador va co-nèixer el pare Espinosa, sobre el qual va escriure això: “Va serdes de la seva primera joventut un treballador excepcional,com només és possible en un home que prengui com a formade vida el treball”. Un autoretrat del que serà el futur d'IgnacioEllacuría.

En temps de guea civil, el diàleg pot conduir a una pau justa.L'any 1980, El Salvador se submergí en una guerra civil que

duraria dotze anys i segaria 75.000 vides, la majoria civils, des-prés de deu anys de protestes pacífiques en què es demanaventransformacions estructurals. Ellacuría es dedicà de ple a ferde mediador entre les dues parts enfrontades per contribuir

a un diàleg que conduís a la pau, a una pau justa capaç de tan-car les ferides dels dos bàndols en lluita.

Amb monsenyor Romero, Déu va passar per El Salvador.Monsenyor Óscar Romero va ser arquebisbe de San Sal-

vador entre 1997 i 1980, any en què va ser assassinat. Ningúcom ell no va marcar tant Ellacuría. Ningú com ell no va en-carnar tan profèticament i tan pastoralment la teologia quevol ser “la veu dels sense veu” d'El Salvador durant tres anysintensos, fins que un tret va posar fi a la seva vida, però no a laseva memòria. Ellacuría es va considerar sempre hereu i se-guidor del seu gran mestratge, fins al punt que també va donarla seva vida com a víctima d'un entorn d'una violència ex-trema, amb grans desigualtats.

Ser cristià consisteix a seguir Jesús en la història.Segons Ellacuría, la salvació que procedeix de la Pasqua té

l'origen en la història de Jesús, una història fins a la mort en lacreu, una història plena d'opcions morals, de denúncies socialsi de paraules profètiques. No es traa d'imitar la vida de Jesús-això tanmateix seria impossible -, sinó de reviure-la en la nos-tra història, amb la nostra personalitat, amb les nostres capa-citats, construint el Regne de Déu ara i aquí.

Els pobres ens salven.Ellacuría deia que Déu, per a salvar-nos, opta per situar-

se allà on la humanitat està sent negada. El jesuïta parlava de“pobres”, però podríem ampliar el terme a tot individu o grupal qual se li neguin els drets humans. No hem d'oblidar queanunciam un Crist crucificat, no un Cèsar triomfant, ni unrei Herodes opulent, ni tan sols un fariseu acomodat. Així,doncs, “el lloc més propi de l'Església és el món dels pobres”,com també ha dit en moltes ocasions el Papa Francesc.

La justícia: retornar la dignitat humana a cadascú.Què és la justícia? Segons Ellacuría, que al llarg de la seva

vida havia pres consciència de tantes situacions històriquesen què es nega la dignitat humana, la justícia consisteix en eltreball aiu per transformar aquestes realitats d'injustícia iconstruir-ne d'altres que retornin la dignitat a totes les donesi als homes del nostre món. Aquesta ha de ser la nostra tascacom a constructors d'un Regne de Pau i Justícia.

La teologia estudia el Regne de Déu, i l'Església el desplega dinsla història.

Ellacuría afirmava que l'Església no s'hauria d'anunciar ellamateixa, sinó que hauria d'anunciar el Regne de Déu en la his-tòria, de la mateixa manera que Jesús no es va anunciar a ellmateix, sinó que va anunciar el Regne ja present entre nosal-tres. Per això, l'Església hauria de treballar sempre per a con-vertir-se ella al Regne de Déu. Montserrat Nadal Fullana

T ots els qui d’alguna manera tenim una respon-sabilitat més directa en la festa de sant Antoni,tant a nivell d’organització com de participació,

(Patronat, Parròquia, Ajuntament, Protecció Civil etc.)intentam de cada any millorar els aectes que “coixegen”per tal que la festa sigui cada vegada més viscuda, sentida,conservada, dignificada...

Els esforços realitzats i les diferents campanyes fetes,no han estat en va. Des d’aquell “amples”! llançat fa unsanys, per deixar un espai perquè sant Antoni, els dimonis,els sonadors i el baciner poguessin passar i ballar sensemassa dificultats, fins al “Tu tries” del darrer any, passantpels altres slogans com “Situa’t” o el clam “Escoltem lescompletes, Cantem els goigs”! van donant els seus fruits.De cada any que passa, la gent, en general, és més cons-cient que la festa no és dels qui l’organitzen sinó del pobleque la fa perquè la sent i la vol conservar amb dignitat.

Hi ha aes que d’alguna manera “caminen per ells totsols” com poden ser el primer ball o l’assaig dels goigs a laplaça de la Concòrdia; altres necessiten donar-se a conèi-xer en la seva autèntica dimensió, explicant i explicitantel seu contingut; entre aquests darrers hi ha el cant decompletes.

El rés de les Completes -ja ho hem explicat en altresocasions- tenia tres finalitats bàsiques: 1) donar gràciesa Déu pel dia que s’acaba; 2) demanar perdó per les malesaccions comeses i 3) pregar Déu perquè vetlli el son detots.

La pregària de completes forma part dels resos de lavida diària; ara bé, aquesta pregària, a la vesprada de lessolemnitats, eecialment dels patrons dels pobles, s’hamantingut amb motiu de les festivitats, a certs llocs, sensepena ni glòria i, a altres indrets, ha anat agafant força ipopularitat, com és el cas de Manacor.

A la nostra ciutat es mantén l’ús del llatí, amb la tra-ducció pertinent al costat; però han sofert una retalladaconsiderable, ja que s’omet el salm i l’oració conclusiva.L’estructura de les nostres completes queda ara de la se-güent manera: L’himne, musicat pel mestre Tortell; unresponsori seguit d’una antífona, el càntic de Simeó, laconclusió amb la benedicció i l’antífona de la Mare deDéu, la “Salve Regina”.

Les completes, per tant, són una autèntica pregària,per demanar la protecció de Déu, a través del sant queveneram, per la qual cosa s’hi ha de participar amb tot elreecte que aquest rés litúrgic es mereix.

Enguany, la Comissió creada expressament per donara conèixer aquest ae, ha pensat fer una convidada a totala gent interessada i, de manera eecial al jovent, per talde participar en els assaigs d’aquesta pregària nocturna i,així poder cantar com a poble i no deixar aquest papernomés per a les corals.

Així com s’ha consolidat l’assaig dels goigs d’una ma-nera festiva i lúdica, enguany s’incorporaran també elsassaigs de completes de forma seriosa, que aniran acom-panyats d’una explicació de cada una de les parts. L’ob-jectiu és doble: per una banda, dignificar encara més laparticipació en aquest ae litúrgic i, per l’altra, aconseguirque el poble canti i no assisteixi com a simple eectador.

Convé deixar ben clar que l’assaig serà de les completesi, per tant, no es cantaran els goigs. Els assaigs seran a laParròquia dels Dolors a les 20’30 h. els dies 2, 12 i 15 degener i estan oberts a tothom qui de veres hi vulgui par-ticipar.

Amb l’esforç i col·laboració de tots, aconseguirem queles completes ocupin el lloc que els correspon dins tot l’en-granatge festiu dels aes en honor de sant Antoni.

Andreu Genovart Orell

Novetat de Sant Antoni 2015:Assaig de Completes

Un taller que téprop de cent anys

A Manacor, des de fa moltíssimsd'anys (és probable que prop de cent),es va iniciar al “Centre Eucarístic” unpetit taller per a fabricar les 'formes'de pa sense llevat (les hòsties), que esconsagraran a les Eucaristies de lesnostres comunitats cristianes, i quees repartiran per als feels en la Co-munió. Aquest “Centre” estava ubi-cat a un edifici veïnat de l'actualmerceria de “Ca Na Verda”.

Sembla que, en els seus inicis, hitreballaven algunes Germanes de laCaritat, però ja ben prest s'hi incor-poraren voluntàries seglars. Serà in-teressant que qualcú investiguimillor els orígens i els iniciadors d'a-quest taller.

Devers l'any 1987, es va vendre l'e-difici del “Centre Eucarístic”, on hihavia una capella i sales per a re-unions i catequesi. Llavors es co-

mençà a construir el nou complexparroquial que actualment s'ano-mena “Can Vallespir” i, mentre s'aca-baven les obres, el taller es vatraslladar provisionalment al Col·legide les Germanes de la Caritat. Final-ment, quan tot quedà enllestit, fouinstal·lat a “Can Vallespir”, de formadefinitiva (anys 1990-1991).

Un centre 'únic' a Mallorca

Actualment és l'únic centre, dinsMallorca, que fa aquest servei a lescomunitats cristianes més pròximesa Manacor. Fa uns deu anys que en-cara funcionaven a Palma i a diversospobles 'tallers' semblants, normal-ment dirigits per Germanes de laCaritat o per les Germanes del Cen-tre Eucarístic, en el cas de Ciutat.Ara, les 'formes' per a l'Eucaristia quees serveixen a la major part de par-ròquies, s'importen de la Península, iaixò també fa que el preu surti méselevat.

El taller es manté i va endavantgràcies a un grup de feligreses que, deforma altruista i desinteressada, hidediquen bona part del seu temps. Ésde lloar la seva constància, la solida-ritat i l'entusiasme amb què treballen.

El seu lema pot ser ben bé el deSt. Benet: “Ora et labora”, perquèmentre pasten, couen i retallen les'formes', també donen lloc a la pregà-ria: així, segons la temporada, passenel “rosari”, resen el “Via Crucis”, fan el“Mes de Maria” o del “Sagrat Cor”.Naturalment, queda espai suficientperquè entre les voluntàries s'hagianat creant un clima de feineria i d'a-mistat, de confiança i bon humor.

Dos moments del procési dos torns de voluntàries

El primer grup de treball co-mença la tasca ben de matinet, a les7'30, de cada dimarts. Formen aquestequip de voluntàries: Joana Andreu,Catalina Mascaró, Joana Pascual,

La confecció d’hòsties:una tasca desconeguda

La delicadesa d'un grupet de dones que preparen les 'formes' per a l'Eucaristia

Catalina Santandreu, Bel Sureda iFrancisca Verd.

Es traa d'una elaboració benacurada: per fènyer la pasta, es mes-clen 3 litres d'aigua de pluja amb 2 defarina normal, i s'obté una massa bas-tant líquida. A continuació, escol·loca aquesta pasta damunt laplanxa d'unes petites premses elèc-triques (tres rectangulars i una ro-dona, la més antiga); així queda cuitai es van configurant unes neules deforma allargada. A cada premsadaen surt una, i abans de fer la següent,perquè la pasta no s'aferri, amb unpedacet de cotó s'unten les planxesamb oli d'oliva verjo.

Mentre es van fent les neules, unapersona retalla els sobrants i unaaltra les col·loca dins calaixos, en sos-tres separats per teles de cotó, benbrufades (esquitxades amb aigua) iben tapades, de tres en tres. Llavorses deixen reposar tot un dia, a fi queagafin la textura adequada perpoder-les tallar i encunyar en formesrodones.

El segon grup de treball es dedicaal retall i a l'envasat, de les hòsties. Estroben cada dimecres, a partir de les15'30. Fan aquesta feina: AmaliaCaldentey, Catalina Fons, Bel Mon-roig, Agnès Morey, Catalina Maimó,Bel Riera i Magdalena Riera.

Han passat més de 24 hores de l'e-laboració de les neules, i ja estan apunt per ser retallades en formes ro-

dones, petites o grosses, segons la mà-quina. Tota aquesta feina de les vo-luntàries és manual. Algunes, a més,trien les defectuoses i – si el tall no hasortit ben net – les repassen amb ti-sores. Llavors les sacsen amb un gar-bell eecial, perquè caiguin totes lesmiques que hagin quedat. I final-ment, les envasen en capses de 500hòsties petites, i col·loquen les grossestotes plegades.

Deeses de la fabricació.A on es destinen les hòsties

Cada setmana es preparen unes12 capses, és a dir 6.000 hòsties, a mésde les grosses.

La farina, que és el material bàsic,des de fa molts d'anys és subminis-

trada gratuïtament per algunes per-sones devotes. I l'aigua l'aporten lesmateixes voluntàries de ca seva. Ellesmateixes també tenen cura de nete-jar totes les teles usades, obsequiadesper distints feligresos. Total, que lesdeeses de la fabricació de les 'for-mes' per a consagrar es redueixen alconsum elèctric, que puja bastant, itambé l'oli verjo per a untar les plan-xes.

Evidentment la fabricació artesa-nal manacorina de les hòsties no potsubministrar 'formes' a tota Ma-llorca. Les que s'elaboren al taller par-roquial de Manacor van destinadesa les esglésies de la mateixa ciutat i aunes deu parròquies més dels vol-tants. Per tal de cobrir les deeses,aquestes parròquies aporten 3 € perles capses de 500 formes petites i 6 €per cada 100 de les grosses.

Per acabar, des de la redacció de“Lluerna” volem agrair l'amabilitatamb què ens han rebut i tots els de-talls que ens han aportat aquestesdones tan feineres i decidides, quemantenen amb il·lusió i amb unaconstància admirable una tasca des-coneguda per molts. Segur que Jesúsel Senyor, de qui prové el Memorial ipresència del seu amor, la 'Fracció delPa', que és l'Eucaristia, beneeix abun-dosament la seva generositat.

Francisca Vicens i Bartomeu Tauler

L a tradició cristiana atribueix aSant Francesc la creació delprimer misteri del naixement

de Jesús. Fou la nit de Nadal de 1223 quanFrancesc col·locà una figura del Nin Jesúsdins una menjadora, acompanyat per unbou i una mula. Tot això succeí al bosc dela vila de Greccio a la Umbria italiana i totel poble acudí allà a la celebració de laSanta Missa.

A partir d’aquell moment la devocióal que a Mallorca coneixem com a “Bet-lem” es va expandir per tota Europa i ar-ribà a les nostres illes a finals del segle XV,quan es va instal·lar al convent franciscàde Jesús (Palma). Aquest “Betlem”, deproducció italiana, és actualment el mésantic de l’estat espanyol i el més anticd’Europa amb culte continuant. Al llargdels segles XVI i XVII la devoció es vamultiplicar a partir dels convents delsordes de la família franciscana i va ocuparel seu lloc a les esglésies parroquials.

Encara que sant Francesc no va tenircapella pròpia a Manacor fins a la segonameitat del segle XVIII, es conserva a la ca-pella actual un quadre que representa unretaule de Sant Francesc, que es pot dataral primer terç del segle XVII. Ha estatatribuït al pintor Umbert, però semblamés proper a qualque taller de la famíliaOms. El fals retaule està presidit per l’apa-rició de Crist i la Mare de Déu del Àngelsatorgant les indulgències de la Porciún-cula a Sant Francesc i entorn d’aquestaimatge centrals es disposen diversos santsfranciscans, alguns tan vinculats a Ma-llorca com el Beat Ramon Llull o SantaElisabet de Portugal.

L’any 1898 es va tancar la volta de lanova capella de Sant Francesc, i fou l’es-cultor Miquel Vadell l’encarregat de laseva ornamentació. La seva posició era laideal per poder disposar de prou espai rereel retaule per tal d’ubicar-hi un nou“Betlem” molt vinculat als pessebrespaisatgístics de tradició catalana, de talmanera que les trasseres, de la resta de lescapelles fins al portal major, podien con-formar un espai de magatzem amb accésindependent des del carrer.

Així doncs, la nova capella està presi-dida pel moble de l’antic retaule de Sant

Antoni i és per això que s’hi troben repre-sentats el biògraf de l’antic titular, SantAtanasi, Santa Eulàlia de Barcelona iSanta Helena, totes ells figures prou re-presentatives del cristianisme primitiu.Presideix el retaule una imatge de SantFrancesc rebent els estigmes molt sem-blant a la del convent del mateix nom dePalma. Endemés, Miquel Vadell va gravara l’entaulament del retaule la llegenda“Francesc pobre i humil entrà ric al cel”que es utilitzada a les vespres del trànsitde Sant Francesc (3 d’octubre).

La predel·la del retaule va ser substitu-ïda per un sòcol que elevava el retaule ideixava espai per a una finestra amb vidrefix, que permet la contemplació del “Bet-lem” des de l’interior de l’església. Aquestbuit està emmarcat per dos àngels que su-porten la llegenda “Glòria a Déu a dalt delcel” rememorant l’anunci de la bona novaals pastors . Finalment va ubicar un altaramb l’escut franciscà. L’antic quadre ambla Mare de Déu dels Àngels es va situar allateral esquerre i a la dreta una taula pin-tada pel mateix Vadell que representa unàngel músic. Diferents elements, a ma-nera de sòcols decorats, fan encaixar lesproporcions amb les del retaule central.

A l’antiga església es devia exposar jaun “Betlem” que segurament estava lligata l’antiga capella de Sant Francesc, peròque devia tenir una disposició semblant a

la dels “Betlems” mallorquins, amb unagran cova, no una establia, que ocupavaquasi la totalitat de l’espai i amb figuresd’importants dimensions.

Al llarg de la remodelació del “Betlem”,realitzada aquesta tardor, s’ha pogutconstatar que, si bé les figures que s’utilit-zen des de la reforma de Vadell, són pro-duïdes en sèrie als tallers d’Olot (Girona)es conserven en ús dos pastors de fang cuitpintat i fora d’ús gran part d’una imatgeper vestir de la Mare de Déu i el cap d’unafigura que probablement pertanyia a undels tres reis. La Mare de Déu té un acabatde fang vist, duu corona de zinc i presentasobre el pit la llegenda “la virjen” escritaamb lletra del segle XVIII. El rei presentaun vidrat polícrom i presenta molts delstrets de les imatges atribuïdes a un tallermanacorí, en aiu des de la segona meitatdels segle XVIII, conegut com taller de les“Verges rosses”. També podrien corres-pondre al primitiu muntatge un conjuntde querubins de ceràmica, fets a motlle ipintats, que constituïen part de la “glòria”del naixement.

De fet, la tradició manacorina en pro-ducció de figures de Betlem és prou cone-guda i les figures del taller de les “Vergesrosses” es troben a molts dels “Betlems”conventuals, parroquials i senyorials deMallorca. Era un taller dedicat no tan solsa aquesta labor, endemés produïen figuresde sants i figures per representar diversesescenes de la vida de Jesús. Conforme pas-saren els anys, Manacor es va eecialitzaren la producció de caps per a pepes (ninesde Manacor) i amb petites figures de bet-lem, produïdes ja sense motlle, abilladesamb vestits autòctons i que solen conser-var-se dins vitrines, on se situen entornd’una cova de suro o paper encolat, pro-fusament decorada amb petxines i una“glòria” d’àngels de paper.

Ens manca parlar de la figura princi-pal, el Nin Jesús, actualment una figurad’Olot, però que en altre temps ben bépodria traar-se del que portava en elbraç la Mare de Déu de la Neu, una verge-sagrari de finals dels segle XV, que actual-ment sosté un Nin de factura moderna.

Mª Magdalena Riera Frau

La Capella de Sant Francesci el Betlem...

A totes les trobades prematrimonials, quan expli-cam el sagrament del matrimoni i què significacasar-se per l’Església, sempre sorgeix la pre-

gunta formulada gairebé de la mateixa manera: “Què valcasar-se per l’església?”

La nostra resposta és molt clara: casar-se per l’esglésiano “val” res, ja que cap sagrament és objecte d’un valorcrematístic; per tant, els sagraments transcendeixen elvalor material perquè són objecte de fe i el do, la gràcia il’amor que Déu dóna als qui els reben són un regal i enconseqüència s’han dedonar gratuïtament.

Tot seguit explicamque en l’Església funcio-nam com una gran fa-mília, en la qual entretots ho feim tot. Així elscatequistes, els voluntarisde Càritas, els distribuïdorsde l’Eucaristia, els visitadorsde malalts, els lectors, els es-colans, les persones quenetegen el temple orenten les estovalles, elspurificadors i corporals,les dones que confec-cionen les hòsties, elscantadors i cantadores ialtres que presten dife-rents serveis... ho fan demanera totalment gra-tuïta, perquè entenenque el seu treball, siguiquin sigui, és un servei atota la comunitat, és a dira l’Església.

Això no lleva que els feels, amb motiu de rebre unservei, i de sentir-se corresponsables de la labor que l’Es-glésia du a terme, puguin fer un donatiu o una aportacióeconòmica de forma voluntària, cosa que la majoria depersones fan, ja que entenen que hi ha unes deeses benreals que van, des de pagar els impresos dels documentsque es necessiten per casar-se, passant per les fotocòpiesque són entregades als nuvis, seguint pel consum del’electricitat, el butà, els productes de neteja, tot el man-teniment del temple etc.

És cert que a alguns llocs hi ha unes taxes establertes,però sincerament creim que això no hauria de ser així;

pensam que és més convenient educar i formar la gent,en el sentit que pugui entendre que el sosteniment eco-nòmic de l’Església el feim entre tots i que aquesta no volfer cap negoci. Tampoc es traa de voler “pagar” un ser-vei per un “producte adquirit”, com quan un va al sortidorde la gasolina.

En aquest sentit el Papa Francesc afirma : “Jo pens enl’escàndol que podem causar a la gent amb la nostra aitud,amb els nostres hàbits no sacerdotals en el temple: l’escàndoldel comerç, l’escàndol de la mundanitat... Quantes vegades

veim que entrant a unaesglésia, encara avui, hiha la ista de preus perun baptisme, unes noceso un funeral. I el pobles’escandalitza”.

És cert que darrera-ment, degut a la crisi, elque es recapta a les ba-

cines ha disminuït sensi-blement, igual que lesaportacions voluntà-ries fetes amb motiu derebre algun servei.Creim que la solució

no està en fixar preus,sinó en donar molta in-formació de com estan

les coses. Per exemple,en aquests moments la

parròquia de St. Pau haestat objecte d’unaseriosa renovació enel presbiteri, terrats,parets amb escletxes,nou enllumenat elèc-

tric etc. Les deeses hanestat molt quantioses; les obres queden, els capellans se’nvan; l’ús del temple és de les comunitats cristianes.

L’Església no ha de ser rica ni fer negoci; la seva missióés servir. El culte no té per què ser sumptuós; n’hi ha prouen què es pugui dur a terme amb dignitat. Les aportacionsvoluntàries del fidels són les que ajuden a mantenirels serveis amb la dignitat necessària. La responsabilitatés de tots. Val més un euro donat generosament i ambconvicció, que no vint per obligació.

Andreu Genovart Orell

És car casar-se per l’Església?

DEL 14 DE NOVEMBREAL 19 DE DESEMBRE

Parròquia dels DolorsBaptismes:- Miquela Acuñas Pascual- Paula Acuñas Pascual- Silvia García Mascaró- Laura Real Navarro- Álex García UmpierreNoces:- Francisco León Torrejón ambAntònia Perelló Riera

- César Mangado Salomón ambLidia Melis Macías

Defuncions:- Antoni Gomila Puigròs- Maria Marí Roig- Margalida Reus Gomila- Juan José Albiñana Oviedo- Joan Mascaró Planisi- Antoni Galmés Pascual- Magdalena Artigues Jaume- Juan Binimelis Bassa- Miquel Mestre Femenias- Antònia Pascual Cabrer- Antoni Cabrer Galmés- Bartomeu Nadal Sitges- Salvador Font Nadal- Jaume Riera Binimelis- Pedro Matamalas Salas

Parròquia de Crist ReiNoces d’or:- Francisco Perelló Nadal i

Maria Lluïsa Ligero MuñozDefuncions:- Llorenç Valls Salas- Miquel Llinàs Timoner- Francisca Roig Grimalt- Miquel Lliteras Gayà- Sión Riera Fullana- Francisco Genovart Riera- Guillem Grimalt Llodrà- Mateu Pascual Cànaves- Remedios Hernández Aparicio

Parròquia de Sant PauNoces d’or:- Miquel Suñer Sureda i Catalina Matamalas Sbert

Defuncions:- Joan Julià Barceló- Miquel Sansó Febrer- Melsion Riera Siurana- Antoni Bauzà Roig

D. LLORENÇ BONNÍNMOLT PRESENT A LESFESTES DE CRIST REI

Segur que la notícia més comentadade les passades festes de Crist Rei, fou lagegant i eectacular imatge de D. Llo-renç Bonnín muntat sobre la bicicleta,pedalejant i vestit amb sotana, boina iulleres. La representació era tan real queposava els pèls de punta. Una idea geniald’un grup de deixebles del enyorat Vicarii un sentit homenatge de tota la barriadacap a la seva persona.

CAMPANYA DEL REBOST PER NADAL

Un any més, Càritas Mallorca posaen marxa la Campanya del Rebost. L’any2014 ha estat un any en què Càritas hainiciat una nova manera d’ajudar i aten-dre les persones que sol·liciten ajuda ali-mentària. Des del mes de febrer, Càritasha inaugurat a Palma, Sóller i Manacorels anomenats Centres de Distribuciód’Aliments (CDA) que volen ser unaforma més digna i més funcional d’en-tregar productes d’alimentació i higiene.

És desig de Càritas anar estenentaquesta nova modalitat que suposa quecada persona o família atesa pot recollirdel CDA aquells productes que mésfalta li fan, a partir d’un nombre deter-minat de punts que rep del Grup d’AccióSocial per una cistella que quinzenal-ment recollirà durant sis mesos.

És per això que vos demanam queens ajudeu a atendre millor les personesamb els productes que a continuació vosindicam i que són els més necessaris: Oli,briks de brou, gaetes, conserves (tomà-tiga, paté, sardines, tonyina...) i enguany,de manera eecial, productes d’higienepersonal i de neteja de la casa. No fa falta

que dugueu pastes, ni llegums ni arròs, jaque en tenim en existència gràcies alFons de Garantia del Govern Estatal.

Els productes esmentats es podranentregar a qualsevol de les misses de lanostra ciutat els dies 20 i 21 d’aquest mes.Moltes gràcies.

CONSTITUCIÓ DEL NOUCONSELL DE PASTORALINTERPARROQUIAL

Després d’alguns mesos de reflexiósobre la proposta de la constitució d’unConsell de Pastoral interparroquial, elpassat dia 27 de novembre els actualsConsells parroquials de les tres parrò-quies decidiren que s’establís aquest nouConsell per tal de suprimir reunions i fermés efectiva la nostra pastoral de conjunt.

El nou Consell està format per dife-rents àrees: la de catequesi, la de celebra-ció, la de caritat, la d’anunci i missió, lade vida religiosa i la d’economia. Aques-tes àrees engloben tots els diferentsgrups que treballen a les nostres parrò-quies i també els camps i aivitats queduen a terme.

Mitjançant una estudiada estruc-tura, totes les àrees descrites, tindrand’alguna manera una representació en elConsell interparroquial a través del/lacoordinador/a. El que importa és que elstemes a traar es duguin i estudiïn a lesdiferents comissions i que el Consell In-terparroquial, en base a les aportacionsfetes, sigui operatiu i prengui les resolu-cions pertinents.

EVANGELI 2015Com en anys anteriors les nostres

Parròquies, per aquestes festes, obse-quien els feels amb el llibre dels evangelisde les misses de tot l’any, acompanyatsd’un molt breu comentari. Que la refle-xió de la Paraula de Déu ens ajudi aviure-la en la vida diària.

CELEBRACIONS DE MATINES

Estam ja molt prop de la Vigília deNadal. Tots sabeu que la nit del dia 24els creients ens trobam per viure el mis-teri del Naixement de Jesús, i ho feim ala celebració de les Matines. Vos oferimel ventall de les celebracions d’enguanya Manacor: 17h. Capella de la Residèn-cia. 18’30 h. Monestir de la Santa Famí-lia de les Benedictines. 18’30h. Esglésiade Son Negre. 19h. Parròquia de CristRei. 19’30 h. Parròquia de Sant Pau.20h. Parròquia de la Mare de Déu delsDolors.

Equip de redaccióBreus

MOVIMENTPARROQUIAL