P O R R E R E S

Llum d’OliSETEMBRE 2014 - ANY XXXVI - NÚM. 139

P O R R E R E S

Llum d’Oli

Lliurament dels prem

is del ralli humorístic organitzat per l’Agrupació Cultural de Porreres en el m

arc de les festes de Sant Roc de l’any 1973.D

’esquerra a dreta fila de darrera : Josep Roig , Pep de Son Amat(aleshores batle de Porreres)- N

adal Suñer (aleshores delegat de Sa Nostra) -

Andreu Barceló Ferrà.D

’esquerra a dreta fila de davant: Bàrbara Picornell, Mariaiana- Catalina Rigo- M

iquel Juan, Mago

- Biel Mas, es Carter.

Foto: Aquesta foto va ser cedida aquest estiu pel soci de l’Agrupació Miquel Juan Vanrell, M

ago, que m

alauradament ens va deixar el passat m

esd’octubre. Per a ell el nostre record.

2

Germans Leiva

Antonio Marqués, 207003

PALMA DE MALLORCATel. 971 76 34 92Fax: 971 75 19 63

www.viajespegaso.com

C/. Major, núm 61 - 07260 PORRERES (Mallorca)Taller: Ctra. Porreres - Montuïri, Parcela 250

Telef. i Fax 971 16 84 66

LLITERAS GARI

Portes i Cuines fetes a mida

FUSTERIALLG

ESTANC

CA NAJAUMETabac - articles de regal - papereria - llibres

i tota classe de revistes i diaris

Carrer Sant Roc, núm. 2 - PORRERES

3

E D I T O R I A L

Setembre de 2014 - Núm. 139Dipòsit Legal PM 76/1979

Edita:Agrupació Cultural de PorreresCarrer d’en Mago, s/nagrupacioculturalporreres@gmail.comwww.agrupacioculturalporreres.blogspot.comwww.facebook.com/agrupacio.porreres

Consell de redacció:Llúcia Salleras JuliàAntoni Sorell MoraBartomeu Garí SallerasJoana Mora CerdàJoan Barceló Barceló Joan Miralles Plantalamor

Col·laboradors/es:Maria Barceló CrespíGermanes Barceló-CrespíAntoni Sorell MoraJoan Barceló FusteretJoan Barceló CapallerBartomeu J. Barceló GinardJaume Rosselló TomàsSimó TortellaMaria Antònia SuredaJoan MirallesPere MuntanerCC Verge de Monti-sionAlumnes IES PorreresFrancesc Melià BarcelóMaria Mora LlanerasMaria Antònia Llull EstarellasJoan Marí GaríJunta local de l’AECCCol·lectiu Sang de TerraCol·lectiu de Poesia

Fotografies:Simó TortellaArxiu Agrupació Cultural

Coberta:Fotomuntatge Gràfiques Llopis

Imprimeix:

Gràfiques LLOPIS, S.A .- Tel. 971 58 04 89e-mail: disseny@grafiquesllopis.com

Els articles publicats reflecteixenúnicament l’opinió dels seus autors.

Llumd’Oli

EL PATRIMONI DE PORRERES EN PERILL!!!L’any 1994 es va presentar una comunicació al III Congrés El NostrePatrimoni Cultural: el patrimoni tudat (1836-1994) organitzat per laSocietat Arqueològica Lul·liana amb el títol de El patrimoni tudat a lavila i terme de Porreres, en la qual es feia balanç de les malifetes perpe-trades al patrimoni cultural de Porreres des de la Desamortització deMendizábal. Els autors eren Joan Barceló Bauçà, Maria Barceló Crespí,Rafel Ferrà Martorell i Bartomeu Servera Sitjar.

Vint anys després, malgrat els esforços en sensibilitzar la societat enrelació al patrimoni en general i al cultural en particular, veiem com nonomés segueix malmenat sinó que la relació de malifetes ha augmentat.

Només en els temps darrers, en dues ocasions, s’ha tomat una de lescreus que jalonen el camí de Monti-sion, s’ha esbucat una paret queaguanta la base d’una altra creu, s’ha enderrocat la balaustrada de l’ora-tori de la Santa Creu, entre altres vileses. Igualment, el Racó de laMemòria ha estat objecte d’actes vandàlics. I tot això només és el que hasortit a la llum pública.

Adesiara la revista Llum d’Oli s’ha fet ressò del problema i l’AgrupacióCultural ha contribuït notablement tant en la denúncia com en la cons-cienciació ciutadana mitjançant lliçons, exposicions, rutes, visites guia-des, etc. per tal de donar a conèixer i posar en valor l’herència delsavantpassats que conforma, juntament amb altres manifestacions, lanostra identitat com a poble. També l’Ajuntament ha contribuït a laconeixença del patrimoni porrerenc, sobretot, amb la publicació de lacol·lecció Patrimoni de Porreres que ja compta amb tretze números. Arabé, els fets demostren que tot això no ha estat suficient atès que de tanten tant assistim a la pèrdua de patrimoni total o parcial.

Cal fer una crida d’atenció per vetllar la supervivència del nostre patri-moni cultural i natural tant arquitectònic com bibliogràfic, arxivístic,artístic, musical, toponímic, etc. Sens dubte, preocupa potser més l’ano-menat patrimoni menor com puguin ser detalls urbanístics d’una faça-na, baules d’unes portes, pedres fermadores i altres detalls que, poc apoc, van desapareixent dels nostres carrers. En aquest sentit és urgentl’aprovació definitiva del Catàleg de Patrimoni i que aquest es faci com-plir exhaustivament.

Davant tan desoladora i deplorable situació, els ciutadans conscienciatsno poden més que sentir impotència i frustació en no poder aturaraquesta escalada de destrucció.

Les institucions municipals, insulars i autonòmiques tenen clares lesseves responsabilitats?

I del patrimoni eclesiàstic, qui n’ha de tenir cura la parròquia o la diòcesi?

I els ciutadans, coneixen els seus drets i deures?

En bon mallorquí hom diu “qui l’ha feta, que la pagui”. Per tant, és d’es-perar que els malfactors siguin castigats i que les entitats que s’esforcenen la defensa del patrimoni rebin els ajuts necessaris per continuar ambla seva tasca.

La conscienciació és fonamental. Les escoles han de jugar un paperimportant per donar a conèixer, estimar i respectar el patrimoni. Elsnins d’avui, ciutadans de demà, han de saber cuidar el llegat dels seusantecessors.

Des d’aquesta revista volem encoratjar a la protecció del patrimoni tantcultural com natural, sense plànyer cap esforç, concedint-li la vàlua quees mereix.

OVIDI MON COR

Dins el programa de les festes de Sant Roc, divendresdia 15, al pati de l’Auditori Municipal va tenir lloc unconcert poètic-musical a càrrec de la poetessa i cantantfelanitxera Glòria Julià i el músic Joan Carles.

El públic assistent gaudí de les interpretacions de lescançons més emblemàtiques d’Ovidi Montllor, aixícom també d’algunes versions de Lluís Llach, Guillemd’Efak, Raimon...

SOPAR CLOENDA

Dia 4 de juliol es va celebrar al pati del Quarter Vell,el sopar de Cloenda del cicle d’activitats de l’entitat.

El menú fou preparat i servit per Maria Antònia Suredai Pere Muntaner, col·laboradors de la revista Llumd’Oli i autors del blog de cuina Bojos per la Cuina.

Es pogueren degustar una gran varietat de plats salatscom blini amb salmó fumat, pastís fred de carn, quichede porros, ensalada de llagostins amb maduixes, tabu-le, coca tapada d’espinacs amb formatge i pinyons,barretes d’espelta amb pipes ...i plats dolços com pas-tís de trufa i pastís de llima... No hi faltà el bon vi niel cava per arrodonir el sopar.

La vetllada fou animada pel duet HARMÒNICS.

DELS LLARGS CAMINS

Dissabte 27 de setembre es va representar a l’AuditoriMunicipal l’obra de teatre Els llargs camins a càrrecde noctàmbuls teatre. Aquesta activitat fou organitzadaconjuntament amb l’Ajuntament de Porreres.

A C T I V I T A T S D E L ’ A G R U P A C I Ó

4

Els nostres serveis: Mobiliari antic, policromia i daurats, datacio imatgeneria iretaule, talla de fusta, marqueteria, laca japonesa i pintura decorativa.

Sala, 19 · 07260 Porreres · Mallorca · Tel. 971 16 66 14e-mail: pador@padorrestauracio.com · www.padorrestauracio.com

L’obra és un muntatge escrit per Jaume Miró a partirde la monumental investigació de Jaume Morey sobreels esdeveniments que colpejaren Artà durant la gue-rra civil de 1936 en general, i sobre la vida del darrerbatle de la república, Gabriel Garau Boira, i d’un grupd’abscondits al municipi artanenc.

ACTIVITATS CLUB SCRABBLE PORRERESAquest estiu el Club de Scrabble de Porreres no haparat. Per les festes de Santa Margalida i Sant Jaume desa Pobla, tornàrem fer cotxada amb un sol que cremavai, com l’any passat, diverses jugadores del Club partici-paren en el II Torneig de Scrabble de sa Pobla, queorganitza Scrabble sa Pobla, amb l’incombustible juga-dor Tomeu Perelló al davant, i l’Ajuntament de sa Pobla.Les jugadores del Club de Porreres hi feren un moltbon paper: Antònia Riera, una jugadora petrera vincu-lada al nostre Club, quedà en segon lloc; la porrerencaJoanaina Roig Sampol se’n va dur el tercer premi; elrècord de scrabbles, amb sis, el va fer Magdalena MorellVillalonga, fundadora del nostre Club, i la millor jugadaamb NY va ser per Caterina Oliver Riera, porrerenca decada vegada més engrescada en aquest joc.

A la vegada, també, dues jugadores porrerenques hanquedat primera i segona en el I Torneig d’Aparaulatsdes del telèfon mòbil que va organitzar l’Associació deScrabble de Sant Cugat del Vallès. La guanyadora va serMagdalena Morell, i la finalista, Caterina Oliver, peròla final va ser molt renyida, hi va haver suspens fins ala darrera jugada. Aquest és un resum de les partides:

1a partida: Magdalena, 446 Caterina, 391

2a partida: Caterina, 512 Magdalena, 393

3a partida: Magdalena, 461 Caterina, 458

La darrera activitat ha estat l’organització del I Campio-nat oficial de scrabble en català que es s’ha fet aMallorca, i que s’ha jugat a Porreres dia 11 d’octubre,en el qual han assistit jugadors de tot l’àmbit català.

5

A C T I V I T A T S D E L ’ A G R U P A C I Ó

PROPERES ACTIVITATS

OCTUBRE Dia 17.- documental “El caso de Alpha Pam” i

col·loqui amb Pedro de Echave. Activitat conjuntaamb l’Assemblea Popular de Porreres. A l’Auditori.

Dia 18.- Versos per la llengua. A l’Auditori.

Dia 19.- Excursió GEP

Dia 25.- Recorregut en bicicleta pel terme dePorreres (Plaça, camí vell de Sant Joan, SonFont,…). Programació Fira 2014.

Dia 26.- Presentació del nou disc Katau íntim. Sonsviscuts i algunes cançons d’amor. A l’Auditori.Programació Fira 2014..

NOVEMBRE Dia 8.- Xerrada sobre el Bisbe Campins i Porreres a

càrrec de Maria Antònia Rosselló.

Dia 15 .- Seminari sobre Patrimoni : ToponimiaRural del terme de Porreres. Mecanismes de for-mació. (I part). A càrrec de Maria Barceló Crespí.

Dia 22 .- Seminari sobre Patrimoni : Toponimia Ruraldel terme de Porreres. Mecanismes de formació.(II part). A càrrec de Maria Barceló Crespí.

Dia 30 .- Excursió GEP

A C T I V I T A T S D E L ’ A G R U P A C I Ó

6

Joan Gornals Cerdà (Porreres 1924-2014) va ser president del’Agrupació Cultural durant els anys 1973-1976.

A l’any 1971, va ser fundada l’Agrupació Cultural de Porreresper un grup de persones, entre aquestes Joan Gornals iCerdà que compartien inquietuds culturals, defensaven lademocràcia, la llibertat d’expressió i la identitat nacional.

En fou l’impulsor i primer president Joan Verger i Garau,aleshores exercint de notari a Porreres juntament amb enJoan Gornals i Cerdà que també feia feina a la notaria dePorreres, cap al final del franquisme, no era fàcil la fundaciód’entitats culturals. Però la il·lusió, les ganes i l’amor per lanostra llengua i cultura enfortí l’esperit d’aquest grup depersones que posaren els pilars de l’Agrupació Cultural dePorreres.

Els seus objectius eren i són encara: • divulgar i promocionar la nostra llengua i cultura.

• salvaguardar el patrimoni cultural i natural de les IllesBalears i particularment el de Porreres.

Joan Gornals formà part de la primera junta directiva de l’en-titat amb Bartomeu Barceló Picornell, Esteve Ribas de laCueva, Antoni Fiol Sala, Maria Àngels Barceló i Isabel FiolSala essent president Joan Verger i Garau (1971-1973).

Més tard, Joan Gornals va ser nomenat president substituinta Joan Verger i Garau que presentà la seva dimissió permotius de feina i de residència.

La nova junta (1973-1976) quedà formada per: President: Joan Gornals CerdàVicepresident : Miquel Barceló Mas Secretari: Bartomeu Barceló Picornell

Tresorer: Esteve Ribas de la CuevaVocals: Antoni Fiol, Maria Àngels Barceló i Isabel Fiol Sala

Durant aquests anys cal destacar la creació del Patronat iEscola de Música, eI Concert de la Capella Mallorquina,enquesta per canviar de data de les festes de Sant Roc, xerra-da sobre Esport i Societat a càrrec d’Antoni Tarabini, la crea-ció d’una nova secció anomenada Expressió Gràfica, en fouel seu coordinador Guillem Llinàs.

Joan Gornals i Cerdà era un home de gran cultura, de caràc-ter reservat que estimà fins al darrer alè de vida el nostre país.

Reproduïm un fragment de l’entrevista publicada al Llumd’Oli el gener de 1996:

...la democràcia era absent de nacionalisme, tret delnacionalisme uniformista i centralitzador, no podíem fer úsde la nostra llengua en escrits públics. Encara, com deia elpoeta “era llarg d’esperar un alçament de llum en la tene-bra”...

Els membres de la junta de l’Agrupació Cultural volemexpressar el nostre condol més sentit per la mort d’en Joan ala seva família i amics.

JOAN GORNALS I CERDÀ IN MEMÒRIAM

25è aniversari de l’Agrupació CulturalMonti-sion, 29 de juny de 1996

A C T I V I T A T S D E L ’ A G R U P A C I Ó

7

PUIG TOMIR, 12 de juliolAprofitant el ple de la lluna, solem pujar a passar lanit al puig Tomir. Un plaer per als sentits.

TORRENT DE PAREIS, 7 de setembreQuè podem dir de la baixada al torrent queno sapigueu? Aquesta, si no ens hem equivo-cat comptant, és la 40a edició. Molts d’anys davallant el torrent de Pareis elprimer diumenge de setembre, ses cares d’a-quells que l’organitzaren per primera vegadahan canviat molt. Alguns ens han deixat, id‘altres per diverses circumstàncies els ésimpossible acompanyar-nos, però el seu corestà amb nosaltres. Enguany hem sigut uns 46 participants.Gent des de 10 anys fins passats el 65 o els70 i arribaren més frescs que un gra d’all. Esperam que això segueixi endavant i quepuguen celebrar els 50 o els 100...

VOLTA AMBSITRA PER SANT ROC, 13 d’agostSortírem de l’Escola Novacap al camí de Son Servera,giràrem cap a la carretera deFelanitx, camí de Son Mes-quida, prenguérem el camíd’establits de Son Servera, seguírem pel camí de Son Morlà i cap a SonOrell s‘ha dit. Després agafàrem el camí de ses Pedreres.Un poc de fruita i aigua per tots i amb les forces recuperades, partírem capa son Mercadal i cap a la vila falta gent.

ACTIVITATSGEPERUDES

I N F O R M A C I Ó L O C A L

8

Josep Font ha estat guardonat amb el premi Antoni Llompart queconcedeix la Federació balear de bandes de música i associacionsmusicals. És un reconeixement a tota una vida dedicada a la banda.El músic porrerenc fa 72 anys que forma part de la Filharmònica.

NOTICIARI PORRERENCAntoni Sorell i Simó Tortella

Porreres, Montuïri i Vilafranca tendran Policia Localmancomunada a partir del mes de gener. La constitu-ció d’aquesta associació permetrà augmentar els hora-ris i els torns de guàrdia. Les dependències de la Poli-cia Local de Porreres abandonaran la Casa de la Vila iseran traslladades a l’edifici de s’Escorxador munici-pal. Per tal de fer possible el trasllat a s’Escorxadors’invertirà un total de 26.500 euros que provenen delPla d’Obres i Serveis del Consell de Mallorca.

L’ex pilot de Fòrmula 1 Pedro Martínez de la Rosava visitar el IV Campus de la bicicleta a Porreres.Amb 42 participants, s’ha aconseguit doblar elsnombre d’inscrits respecte l’any passat.

Amb motiu del 20è aniversari, s’Estol Porrerencha presentat “Primerenc”, el seu nou CD. En ells’hi recullen 17 temes, alguns de producciópròpia i altres tradicionals.

I N F O R M A C I Ó L O C A L

9

Durant el mes de juliol, es va produir un nou acte de vandalisme al Racó de la Memò-ria. Unes pintades amb el tex t “arriba Franco” varem aparèixer escrites al monument ales víctimes que foren afusellades en aques indret. Una mostra més de l’incivisme quepatim a Porreres, així com ho és l’esbucament de la balustrada de l’oratori de la SantaCreu o l’enderrocament d’una paret que aguanta una de les creus de Monti-sion.

Durant aquest estiuhi hagut canvis a laParròquia de NostraSenyora de la Conso-lació de Porreres, elque fins ara haviaestat el seu rector,Mn. Àngel ReigadasRamon ha donat pasal nou rector Mn.Sebastià Salom Masamb un petit inter-medi de dos mesoson el responsable haestat Mn. Antoni Riu-tord Fullana.

A primeries d’estiu elBisbe de MallorcaMon. Javier Salinas,va comunicar el canvide rector a la nostraparròquia després de5 anys amb el rectorReigadas.

La Semilla número 671 dona una complida informació detots aquests canvis.

Des de la nostra publicació farem un breu llistat de lesactuacions realitzades aquests 5 anys: les obres de la teu-lada, la restauració de rosassa, la web de la parròquia,Porrerestv, la recuperació de l’Himne de la Parròquia, el

pregó de les festes deNadal, les retransmis-sions de les misses perRàdio Maria, excursionsparroquials, Càritas i elseu rebost solidari, lacatequesi, la confirmacióde 21 joves, les visitesals malats el primers decada mes, ...

El nou rector és de Cam-pos i té 70 anys i en fa47 que és capellà. Haestat rector del Portd’Andratx, Sa Pobla,Inca, Santanyí, Es Llom-bards, Ses Salines iabans de venir a Porre-res ho era de Sa Colòniade Sant Jordi. També haestat 14 anys a la missiódiocesana del Burundi aÀfrica.

La seva intenció, com va explicar el dia de la seva entrada,el dia de Sant Roc, és quedar a Porreres fins la data de laseva jubilació que serà d’aquí a cinc anys.

Volem desitjar molta sort a tots dos en els nous caminsque aquest estiu han agafat.

Rector Àngel una forta abraçada. Rector Sebastià siau benarribat.

CANVI DE RECTOR A LA PARRÒQUIA DE PORRERES

Simó Tortella

I N F O R M A C I Ó L O C A L

10

...I quan el Senyor Bisbe va pronun-ciar...: “Estimats matrimonis: fa vint-i-cinc i cinquanta anys que celebràveuamb gran alegria les vostres noces...”Quants de records em vengueren alcap en escoltar aquestes paraules! Idòsí! Ja fa vint-i-cinc anys que ens casà-rem i pareix que fa dos dies!

Amb inquietud havia esperat aquestdia en què la parròquia de Porreres,juntament amb la Delegació de Pasto-ral Familiar del Bisbat de Mallorca, enshavia convidat a participar-hi.

Era dia 4 de maig, a les 9’30h benpuntuals, quan dos autocars carregatsd’un bon grapat de porrerencs iporrerenques, encapçalats pel nostregran i estimat rector Àngel Reigadas,partírem cap a Lluc, amb molta il·lusiói amb ganes de compartir una diadaplena d’emocions. Allà ens trobàremamb altres famílies de Mallorca i a les12h començà l’Eucaristia presidida pelsenyor Bisbe Javier Salinas. Una missaplena de records i sentiments.

Seguidament es va rendir un emotiuhomenatge als matrimonis queenguany celebram les noces d’argenti les noces d’or.

De Porreres fórem 14 les parelles querenovàvem el nostre compromísmatrimonial, si bé l’assistència deparelles que duen 25 anys de casatsno fou massa nombrosa –només cincparelles de les més de vint que enscasàrem al 89- les que hi anàrem hiférem ressò i hi deixàrem petjada.Nou van ser els matrimonis que cele-braven les noces d’or, nou enllaçosplens d’orgull, alegria i vitalitat! Totsrebérem un obsequi de mans del sr.Bisbe com a recordança d’aquest des-tacat aniversari.

Finalitzat l’homenatge els més jovesquedàrem admirats de la força i corat-ge que tenen aquests matrimonismajors. Per tot arreu es sentiencomentaris com aquest: i com s’hiarriba als 50 anys de casats? I com s’a-guanta tot això? La majoria coincidienamb les seves respostes: amor, estima-ció, respecte, fidelitat, comprensió,sinceritat, admiració i paciència,“mooooolta paciència són la clau perarribar aquí on som”!!!

Per concloure aquesta diada de frater-nitat no hi ha res millor que un dinar

de germanor de pa i taleca! i... final-ment visita a la Mare de Déu de Lluc.

I ara només em queda animar a lesfutures parelles a què participin, jun-tament amb la seva família, en aques-ta celebració tan emotiva i donar lesgràcies a na Catalina Sastre que ambla seva voluntat, capacitat d’organitza-ció i entusiasme aconsegueix dur totaixò cap endavant i ens engresca aquè participem amb diades taninoblidables com aquesta. Gràcies,moltes gràcies! I... SALUT PERTOTS!!!

DIADA DE FAMÍLIA: família, l’alegria de l’EvangeliMaria Mora Llaneras

I N F O R M A C I Ó L O C A L

11

Dins del marc de les darreres festes deSant Roc, va tenir lloc a Porreres l’inter-canvi cultural amb la Coral des Pla deJesús d’Eivissa.

Encara que la visita fos curta, sí que vaésser ben intensa i emotiva. Els vàremrebre a la sortida de l’ofici del dia de SantRoc i a partir d’aquells moments ja com-partírem totes les festes.

Després de dinar hi va haver un petitassaig conjunt i abans hi hagué unarecepció a l’ajuntament, per part delConsistori. A la nit vàrem fer el concertprogramat a la capella del Roser de l’Es-glésia Parroquial de Porreres.

Després, juntament ambdues corals i finsa l’hora dels focs, al pati de l’escola nova,tinguérem ocasió de conèixer-nos unamica més, amb peus davall taula, amb unbon pa amb oli.

El diumenge al matí va tocar visita guiadaa càrrec d’en Tomeu Garí que feu unaben detallada descripció històrica decadascun dels racons que visitàrem.

A l’hora de dinar i com a culminació d’a-questa trobada, poguérem gaudir d’unabona torrada i una mica de festa fins al’hora de partir, cap a mitjan capvespre.

Els directors de les dues corals, MarcVaquer i Joan F. Ballesteros, comentaren

i coincidiren, en la valoració d’aqueststipus de trobades que tant a nivell cultu-ral, com també personal, ens enriqueixeni de les quals sempre se’n treu una bonaexperiència.

El passats dies 6 i 7 de setembre, la Coralde Porreres, va tornar la visita a la Coraldes Pla de Jesús a Eivissa.

El viatge d’anada, en vaixell, és va fer unamica llarg. En arribar i ésser rebuts almateix port, directament anàrem a feruna curta visita al mercat de “Las Dalias”,al poble de Sant Carles de Peralta. De tor-nada, cap a Jesús, a retrobar-nos i com-partir dinar (un excel·lent arròs dematances, i de postres orelletes eivissen-ques). Després assaig a l’església abansd’anar a descansar un poc a l’hotel, PuntaArabí.

El vespre i dins del programa de festes dela Mare de Déu de Jesús, férem l’AplecCoral, a l’església de Jesús.

El poder cantar a l’altar major davant del’imponent retaule, una de les joies i mésimportants obres d’art conservades a lesPitiüses (executada al taller valencià delsOsona els anys a cavall entre els segles XVi XVI), va ésser espectacular i ben emotiu.

L’església estava plena i després d’unabreu presentació de la Coral i unes peti-

tes referències al poble de Porreres, can-tàrem en primer lloc, per donar pas a laCoral des Pla de Jesús, i al final interpre-tarem dues peces conjuntament. Tant elscantaires porrerencs com els eivissencscoincidírem que havia estat un gran con-cert i que tot el públic present (Entre ellla familia Marí-Sastre, nadius de Jesús iuns quants Porrerencs més) ho havia dis-frutat i reconegut.

Sopàrem a la plaça del poble i seguíremuna estona la festa, per anar a descansard’hora.

El diumenge al matí, fórem rebuts a l’A-juntament de Santa Eulària des Riu pel Sr.batle i les regidores de Cultura i d’Educa-ció

A continuació hi hagué una visita guiadapel poble aturada a la Sala Barrau, on hiha una bona col·lecció del pintor LaureàBarrau. I després ruta pel costat del riu,

INTERCANVI CULTURAL CORAL DE PORRERES I CORAL DES PLA DE JESÚS (EIVISSA)

Joan Marí Garí

Va ser un plaer pera la nostra entitat,organitzar aquest

esdeveniment i veure l’acceptació que va tenir. Aquest anyfórem gairebé 400 les persones que ens reunírem. Es tractàd’una xifra rècord. Tots el que érem allà teníem un objectiu encomú: fer front al càncer. És una batalla, que hem de guanyar,i per això no afluixam, i tenim clar que hem de lluitar fins alfinal. Per a tal, com sempre els doblers que es recaptaren enaquesta vetllada foren entregats a l’Associació Espanyola Con-tra el Càncer per a que pugui continuar complint amb els seusobjectius.

Es tractà d’una vetllada entretinguda i agradable. Primer detot, sopàrem i una vegada acabat el sopar, la vetllada continuàamb la rifa. Hi hagué molts d’obsequis, de tot preu, de totcolor, de tota mida. La sort va acompanyar a molts.

Volem aprofitar aquest espai per recordar a totes aquelles per-sones que any rere any, acudien a la festa, col·laboraven amb

l’organització, i el destíno els permeté ser-hi.Sens cap dubte, els tin-drem sempre presents.

Finalment, voldríem feruna sèrie d’agraïments.Durant molts d’anys aquest sopar s’ha celebrat a Monti-sion ,llavors primer de tot volem donar les gràcies a Joan i na Bel deMonti-sion per haver-nos preparat el sopar durant tot aquesttemps. Per altra banda, aquest any per primera vegada s’hacelebrat a l’Escola Nova, i això no hagués estat possible senseel suport incondicional del nostre Ajuntament de Porreres , dela pròpia Escola Nova i del Restaurant Es Cruce de Petra.També volem donar les gràcies a tots els comerços, empreses iparticulars que ens féreu arribar obsequis per a poder dur aterme la rifa. I per acabar, gràcies a tots els que hi assistireu,sense vosaltres res hauria estat possible.

Salut tinguem i endavant!

12

I N F O R M A C I Ó L O C A L

acompanyats de n’Edu Sánchez, passantper el Pont Vell, fins al molí de dalt o deCan Planetes, on funciona un molí fari-ner d’aigua acuradament restaurat.

Des d’aquest punt hi ha una bona vistacap al Puig de Missa, amb l’església forti-ficada del segle XVI. La ruta continuà, jaamb bus, cap al poble de Santa Gertru-dis, amb aturada per fer un refresc i unabreu visita. I per acabar el matí, de cap aSant Llorenç de Balàfia, passeig finsdavant l’església on, al porxo, vaig dirigirunes paraules referents al poble de monpare, les seves tradicions, costums i fes-tes. Dites i sentides amb una emociócontinguda.

Des de l’església ens arribàrem fins a unade les cases amb torre de defensa, de CanPere Musson i el pou que hi ha junt davant.Cap a un costat es veia el conjunt de lesTorres de Balàfia, exemple d’arquitecturapopular eivissenca i prou conservat.

D’aquí directament cap a Jesús a dinar i,quina sorpresa, a l’entrar a la sala taula

parada que havien preparat tots elsmembres de la coral i familiars: un bufetamb tota classe de plats boníssims irematats per millors postres i bon “cafécaleta”.

I com no podria ésser d’altra manera,acabàrem cantant tots plegats amb prouanimació i bulla. Com a cloenda de latrobada ens desitjàrem, tant el presidentde La Coral de Jesús, Francisco Pascual,com la presidenta de la Coral de Porre-res, Dagmar Fuss, repetir l’experiència itrobar-nos novament a Mallorca o a Eivis-sa.

De camí cap a Eivissa, fins a la part dedarrera de les murades, per anar baixantper daltvila de la plaça de la Catedralpels carrerons fins a la marina, i passejarfins la tornada cap a Botafoc, per embar-car de retorn cap a Mallorca.

Amb els millors records ben guardats idisposats a comptar-ho !!! Fins la properasortida.

PLUVIOMETRIAGermanes Barceló-Crespí

JULIOL 2014

Dia Total .......... 0,0 litres/m2

AGOST 2014

Dia 15...................... 6,4 litres/m2

16...................... 0,9 litres/m2

Total .......... 7,3 litres/m2

SETEMBRE 2014

Dia 16....................... 1,0 litres/m2

22...................... 5,8 litres/m2

24...................... 4,0 litres/m2

27...................... 1,7 litres/m2

28.................... 12,5 litres/m2

30...................... 3,7 litres/m2

Total ........ 28,7 litres/m2

JUNTS CONTRA EL CÀNCERJunta Local de Porreres de l’Associació Espanyola Contra el Càncer

I N F O R M A C I Ó L O C A L

13

TEMPUS FUGIT...Col·lectiu Sang de Terra i Col·lectiu de Poesia

Dilluns 11 d’agost. Deixam per una estona el bullici de lesfestes de Sant Roc per immergir-nos en un espai obac, peròmàgic i assossegat alhora, que enguany ens acull per a l’es-pectacle poeticomusical. El pati del Roser ens ofereix elmarc ideal per asseure’ns i gaudir de poemes i cançons alvoltant del tema de la mort.

Sed fugit interea fugit irreparabile tempusPerò fuig entre tant, fuig irreparable el temps

Aquesta locució llatina que apareix per primer cop ales Geòrgiques de Virgili, que significa que el temps s’esca-pa i que convida a no perdre’l, és un tòpic literari sobre labrevetat de la vida i ens serveix de punt de partida per refle-xionar en veu alta sobre la mort.

Iniciam el recorregut amb un diàleg entre la mort i algú aqui ha arribat l’hora de traspassar, de Vicent AndrésEstellés, que ens serveix d’introducció per parlar de la mortdes de diferents punts de vista. Desolació, de JoanAlcover, i Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés ensemmarquen el tema de la mort entesa com a pèrdua, triste-sa o solitud:

[...] cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

Joan Alcover

Si algun dia us diguessen que han matat la Mort,no pregunteu, amics, qui és el que ho ha fet.Serà un pare. Serà un pare o una mare.

Vicent Andrés Estellés

Ens acostam a la mort, també, des de la por, l’enyorança,l’humor, la incertesa o la necessitat d’aprofitar cadamoment.

Tinc tantes coses entre mansfeines urgentsque no em recordava que tambéhe de morir. [...]

Joan Oliver «Pere Quart»

Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:veuré llavors un altre firmament.La finitud és un vaixell varat,l’hortalissa que menjo no té cucs,el silenci m’impregna de clarors.La mort és purament un canvi més.[...]

Joan Vinyoli

Els cants gregorians, que interpreten les veus femenines de laSchola Gregoriana dirigida per Sebastià Melià, ens amarenl’esperit i ens preparen per assaborir mot rere mot els poe-mes que es van recitant o cantant. Amb el torn obert deparaula i l’espai de creació pròpia, arribam al final de l’acte,però també al moment més àlgid. És l’hora de compartirexperiències i emocions viscudes al voltant del tema de lamort; el públic, amatent i amarat per l’emoció, agraeix icomparteix en silenci paraules que va desant amorosamenten algun racó de la memòria.

Un any més assolim l’objectiu, un acte senzill i emotiu quecovida a la reflexió i que ens recorda com n’és d’important lapoesia en el devenir diari, en la vida i en la mort, en el gaudide cada instant...

P O R R E R E S - t l f . 9 7 1 6 4 7 3 1 6

C O N V E R S E S E N L L A Ç A D E S

14

CONVERSES ENLLAÇADESBartomeu J. Barceló Ginard

9. BÀRBARA MESQUIDABàrbara Mesquida Mora. 1979. Can Verdera. Can Xenoi. De vinaters. De bodeguers. De la terra. Filòloga.

Matajonquera. Ramon Luliana. Universitat de Barcelona. Porreres. Palma. Barcelona. Sant Sadurní. Porreres.Felanitx. 2004. Celler familiar. 2012. Celler propi. Mesquida Mora. M&M. Entusiasta. Emprenedora. Lliure. Natu-ral. Renovada. Romàntica. Esperitosa. Amatent. Eròtica. Mediterrània. Greco-llatina. Lectora. Enòloga. Activíssi-ma. Agraïda. Poetessa medieval. Trobairitz mallorquina. Fada de les transformacions. Respectuosa. Cosidora. Milparaules per minut. Mils idees per segon. Mil pulsacions per botella. Una erra vibrant deliciosa. Gestant. Mare.Pacient. Bàrbara Barceló Mesquida. Tendríssima. Emmarada. Aviciadures. Contes i dibuixos. La nina: sang a lesvenes. La mare: vi a les entranyes. Mirada al món des de Mallorca. Mallorca conrada des del món. Veu de vellutper a un vi de cos sensual i paladar amorós. Fruites damunt la taula. Cellers M&M: VI-DAmor..

Què té el vi que no hi ha Bíblia omitològiques que en prescindei-xi?

M’ho seguesc demanant! El vi capti-va. Poca gent entra al món del vi ise’n surt. El vi teixeix un fil d’Ariad-na que t’enganxa. És un món fasci-nant: el conreu de la vinya, el con-tacte amb la terra, com canvia ambel pas de les estacions, els ocres, el

suc. T’has d’adaptar a aquest pro-cés de canvi, acompanyar-lo, obser-var i aprendre de la terra, fer laverema, la feina i la festa, tot allòancestral, la màgia de la transfor-mació. La màgia del vi no s’explicanomés per les reaccions quími-ques.

Com aprèn la Humanitat a fervi?

Per una mescla de casualitat i d’ob-servació. El raïm se romp, el sucfermenta i nosaltres curiosos, homiram i ho tastam... i ha canviatcompletament! Això és el vi:intel·ligència i plaer, sorpresa iafany. No hem d’oblidar que elprestigi, la fama del vi ve també perl’alcohol. Ben duit fer vi és unafeina que comporta donar salut ibenestar a la gent, alleugerir lesgotes de suor amb gotes de vi ten-dre i saborós. El vi participa delsrituals des de temps immemorials,per obrir-nos l’esperit i el cor, perpredisposar-nos a un altre humor.Beure amb moderació ajuda aveure les coses amb una altra tona-litat, més enllà dels negres i els gri-sos. I el vi n’és l’origen d’això, lamare dels ous!

Si m’agrada més l’aigua que el videc ser un tio rar?

No! Hi ha gent que no li cau bé, i ami mateixa m’agrada molt l’aiguaquan tenc set. Però no entenc unamenjada sense una copa de vi. Tal

C O N V E R S E S E N L L A Ç A D E S

15

vegada hauríem de matisar que si aalgú el vi no li cau bé és més perculpa del sulfurós que li posen. Elsulfurós, que fa de conservant,d’antioxidant, se sap que fa mal decap. Certament s’han usat des de famolt de temps perquè manté el vi.Nosaltres estam fent-hi feina per noposar sulfurós i fer un vi senseadditius, més natural.

Recordes l’Espriu d’He mirataquesta terra? Tu , que tambél’has mirada, què hi has vist?

Sí, és un poema magnífic! La terralliga cultura, enologia, país i lliber-tat. Tenir vinyes comporta per a miun arrelament a Mallorca, un com-promís amb la meva terra i amb lameva gent. Aquí ha nascut tota lameva família, és on m’he criat, onvisc, on he tengut la meva filla i onestic amb el meu home. Tot esjunta per conformar una manera deser. El vi es resumeix dient que ésla meva vida. No pens si avui somdilluns o diumenge, faig tota lafeina que puc perquè visc i gaudescaquesta transformació constant dela terra i dels seus fruits. M’ha tocatgestionar això en unes condicionsmillors que les que hi havia abans.Per Mallorca han passat moltes civi-litzacions i totes han anat fent,unes amb més gràcia que les altres.Nosaltres, doncs, som efímers. Peraixò, deman que els anys quepugui viure ho faci de la maneramés responsable i sincera possible,amb mi mateixa i amb la mevafeina. Continuar la civilització!

Està bé això de continuar la ci-VI-lització! Civilitzar com a

expressió d’una manera de tre-ballar el vi! Aleshores, he dedemanar-te què fa una enòlogacom tu en un lloc com aquest?

(Riem) Jo som aquí per voluntatpròpia. Malgrat la vida et posi cos-tes per amunt i passis per caminsdifícils, sempre hi ha un caminoi,tant se val si és tortuós o complicat,que també et du a bon port. És elcamí que jo voldria explorar aquí.Jo no salv vides, no faig una feinad’aquestes que la gent lloï tot eltemps. Jo només intent cuidar lesterres que tenc i fer-ho passar bé ala gent quan obri una botella del viMesquida Mora. Res més. Això sí,cal posar-hi passió, il·lusió, perseve-rança, ganes, somnis. A l’agricultu-ra no existeix el balanç comptableclàssic, perquè el temps de dedica-ció és monumental i llavors mésque despeses fas inversions a llarg

termini. Sé naturalment que tencun negoci, que faig vi per viure dig-nament, però no m’interessa exclu-sivament el rendiment, perquè defet hi ha activitats més lucrativesque fer vi. La meva és una feina tan-gible que es demostra en el pro-ducte final, el vi. Cada botella guar-da una quantitat d’hores i hores defeina impressionant!

Voldria que continuassis aquestafrase: “Mon pare, vull ésser enò-loga.”

“Seràs el que voldràs” Mira, de peti-ta record que volia ésser mestred’escola. De més gran (però nomassa, no et pensis, tenia deu odotze anys!) vaig descobrir la filolo-gia catalana i vaig decidir-me peraquesta opció. Acabada la carrera,era clar que el tema de la viticultu-ra seguia ben viu dins mi i alesho-res pensava que m’encantaria

c/ cerdà, núm. 105 07260 porrerestel. 971 168 072 mòbil 687 559 600

Graduat Social

Av. Bisbe Campins, 307260 PORRERESTel. 971 16 80 38

C O N V E R S E S E N L L A Ç A D E S

16

poder tenir un celler petit. A canostra, sobre tot ma mare, mai mevaren inculcar res en concret pelque fa a ser una cosa o una altra,no m’insistiren amb això de seguirla tradició familiar. La universitat,que va bé per formar caràcter, empermeté unir en un tot aquestadiversitat d’interessos. Ha estat elque t’he dit, una confluència d’in-teressos, la transformació de terra,la cultura, el país i el treball.

Com són les terres que conres iels vins que donen?

Cada tros de terra és diferent. SonPorquer és argilosa, amb més calç,més franca i son Orelet és més ver-mella. Aquí són terres fresques,més perfumades, diferents a les deFelanitx, tant, que una mateixavarietat de raïm dóna un productediferent. Pel que fa als vins que enresulten diré que són femenins,respectuosos amb l’entorn, ecolò-gics, artesans, naturals, saludables,variats, fets amb unes dosis immen-ses d’amor, amb criteris rigorososde biodinàmica. Són vins MesquidaMora.

Com ha de ser un vi de qualitat?

Hi ha paràmetres, criteris analítics,però no basten. Cal posar-hi tambéel resultat al paladar, s’han de tas-tar. Nosaltres els cream esperantdeterminades sensacions, una per-cepció que et sorprengui, que t’en-ganxi. Per això els tastam al llarg detot el seu procés d’elaboració, jasigui un blanc de set mesos o unnegre que necessiti dos o tres anysper estabilitzar-se. A l’hora de fer-ne el ranquin jo faig l’opció de l’ac-

ceptació popular. Avui, a més delsgrans gurus, dels cànons de revis-tes com la Tanzer’s o la Revue duVins de France, hem de considerarles valoracions que surten alsblogs, a les xarxes socials, tot allòque la gent explica, l’experiènciaque han tingut bevent un vi. Elsmillor vins són els francesos. Fran-ça és el nostre mirall per la sevainvestigació, tradició, per la histò-ria de vins, per la climatologia, perles varietats. Els vins francesosexcel·leixen.

Com veus Porreres?

La veig des del Pas del Frare, li veigl’esquena, en perspectiva i en unacerta distància, Porreres i jo ensanam reconeixent, perquè de peti-ta ens férem molt jo i ella i ara licontempl la silueta. Quan hi vaigés com si anàs a la capital! Porreresha canviat i encara em recordaquan hi prenia la fresca de nina,quan -com ara- veia els carrers migbuits d’horabaixa, veig la plaça méshumana, sense cotxes, la veig ambnostàlgia, perquè record els variatsa la Fonda amb en Baltasar i naMagdalena, amb el meu padrí quanens hi aturàvem, can Xamena, lespetites botigues. No me sent Porre-res com una vila externa, ens anam

retrobant, perquè som de Porreresi ella ho sap.

El celler ha estat de celebraciófa poc. Com així?

Sí, el nostre és un projecte nou,jove, amb dosis importants de ten-dresa, també encara fràgil, poc pre-tensiós, que aposta per la qualitat,que cerca anar-se consolidant, peròque vol ser agraït. Per això hemvolgut fer una petita celebració d’a-graïment a tota la gent que ensajuda a posar-lo en marxa. Clients,amics, proveïdors, la gent que ensestima. Convidàrem a set cuineresdones per festejar, amb les sevespropostes gastronòmiques, cadacasta de vi del celler. Vull deixarben clar que Mesquida Mora noseria possible sense l’ajuda de mamare i del tio Xisco, que m’hanajudat a establir-me i a tirar enda-vant. I també el meu germà quefou participant de la idea i que des-prés ha volgut fer altres projectes,una decisió que m’ha ajudat tambémolt, així com l‘experiència ante-rior de vuit anys al celler familiar.El meu home em dona un suportincondicional i na Bàrbara, la mevafilla em regala unes dosis il·limita-des d’il·lusió.

Juliol de 2014

T’INTERESSA!!!

Si voleu consultar números anteriors de la nostra revista, al blog del’Agrupació Cultural, apartat Llum d’Oli hi trobareu:

Revista Llum d’Oli en format digital.

Enllaç amb la biblioteca digital de la UIB, on hi podreu trobar altresnúmeros més antics.

www.agrupacioculturalporreres.blogspot.com

La manufactura tèxtil, i especialment la draperia, vaser una de les principals activitats econòmiques des-envolupada a la Mallorca de l’Antic Règim. Consti-tuïa un sector cabdal per a l’economia del regne i elseu sistema d’intercanvis amb l’exterior. És cert quebona part dels productes tèxtils mallorquins no erenobra refinada (aquesta es comprava, sobretot, aFlandes), però servia per al consum interior i com acontrapartida a importacions tan necessàries com elblat.1

La matèria primera, singularment la llana, procediadels ramats de la Part Forana.

Vet ací, a tall d’exemple, algunes referències docu-mentals del Quatre-cents en les que es pot compro-var la venda de llana de Porreres per ser obrada a laciutat de Mallorca.

El 28 de febrer de 1426 Guillem Veny de Porreresven a Tomàs Gual, sastre de Ciutat, vuit quintars dellana blanca de les seves ovelles a raó de 80 sous elquintar.2

El 9 d’abril de 1426 Pere Domènec i Martí Albons,habitadors de Porreres, venen a Mateu Vaquer,paraire, un quintar i una rova de llana blanca pervalor de 10 lliures amb la condició que li han deportar a la primera tosa.3

El 23 de juliol de 1426 Pere Domènec i MartíAlbons, de Porreres, venen a Mateu Vaquer, paraire,

quatre quintars de llana blanca de les seves ovellesa raó de 80 sous cada quintar.4

El 28 de març de 1435 Bartomeu Orell de Porreres,ven a Tomàs Gual, sastre, un quintar de llana blancaper valor de 100 sous.5

El 1438 es documenten vàries partides per part delsgermans Bernat i Guillem Vaquer, Antoni i Barto-meu Orell, Guillem i Antoni Morlà, i un tal Pasqual.En total nou quintars i mig que se’n dugueren dife-rents mercaders.6

El 22 de juliol de 1439 Joan Ginard ven a Gabrielde Bellviure, mercader, 45 quintars de llana a raó de5 lliures i 7 sous el quintar.7

El 10 de gener de 1483 Joan Nicolau, dels Pagos,ven a Miquel Sacanal, paraire de Ciutat, tot l’espletde llana blanca de les seves ovelles segons el preuque es fixarà a Ciutat.8

El dissabte 6 de desembre de 1488 Pere Morlà dePorreres ven a Antoni Valls, paraire de Ciutat, totala llana de les seves ovelles, és a dir, tres quintars a5 lliures el quintar i la resta segons el for valebit inplatea Quarterie Maioricarum. L’ha de portar aCiutat i obliga les seves ovelles i la llana.9

El dilluns dia 18 de juliol de 1491 Jordi Garcia iAntoni Ferran de Porreres, venen a Mateu de Bona-part, ciutadà, set quintars de llana de les seves ove-

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

17

VENDA DE LLANA DE PORRERES (SEGLE XV)

Maria Barceló Crespí

Pl Molí de n’Amengual, 10 - Telèfon i Fax 971 64 72 41 - 07260 PORRERES

Bàrbara-ArtDECORACIÓ - ANTIC

Gabriel CortésMESTRE ARTESÀ LLAUNER

FANALS MALLORQUINS - RESTAURACIÓ DE METALLS

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

18

lles a raó de 6 lliures el quintar. L’ha de portar a Ciu-tat a casa del comprador.10

El dissabte 8 d’octubre de 1491 Gabriel Mesquida dePorreres ven a Rafel Girard, paraire de Ciutat, dosquintars de llana pròpia de les seves ovelles, bona isense tares i l’ha de portar a Ciutat a les sevesexpenses. El preu és 6 lliures el quintar.11

El dimarts dia 15 de novembre de 1491 Pere Mes-quida de Porreres i Guillem Desmàs, ciutadà, venena Mateu de Bonapart, ciutadà, quatre quintars dellana de les ovelles de Pere per valor de 24 lliures laqual han de portar a Ciutat.12

El dilluns 24 de setembre de 1492 Pere Mesquida iAntoni Mesquida de Porreres venen a SalvadorMonjo, paraire, tota la llana de les seves ovellessegons for de la plaça de la Quartera. Dita llana hande portar a Ciutat a les seves expenses.13

El 3 de febrer de 1494 Jordi Garcia de Porreres ven aMateu de Bonapart tota la llana de les seves ovellesa raó de 6 lliures i 10 sous el quintar, amb la condi-ció de dur-la a casa del mercader a Ciutat.14 L’alque-ria de Jordi Garcia abarcava el que després serien lespossessions de son Cota, son Drago, son Draguet ison Amat.

El divendres 7 de març de 1494 Pere Mesquida,paraire de Porreres, reconeix deure a Mateu Bona-part 20 lliures i 6 sous per la compra de dos quintarsi setanta-una lliures de llana de la terra neta detares.15

El 18 de febrer de 1495 Damià Veny de Porreresreconeix que ha d’entregar al seu germà Gaspar

Veny, paraire de Ciutat, una comanda de quatre quin-tars de llana que ha de lliurar a casa d’en Gaspardurant el mes de maig.16

El dissabte 20 de febrer de 1496 Mateu Nicolau dePoreres, ferrer, ven a Huguet Net, ciutadà, dos quin-tars de llana pròpia de les seves ovelles, bona i netade tares al for de la plaça de la Quartera de Ciutat.17

El dijous dia 21 d’abril de 1496 Joan Nicolau, menorde dies, i el seu germà Guillem Nicolau, de Porreres,venen a Huguet Net tota la llana de les seves ovellessense tares, portada a Ciutat, al for de la plaça de laQuartera.18

1 2 ARM, Prot. M-158, f. 43r.3 ARM, Prot. M-158, f. 76v.4 ARM, Prot. M-158, f. 146r.5 ARM, Prot. M- 159, ff. 55r-55v.6 MUNAR OLIVER, Gaspar; ROSSELLÓ VAQUER, Ramon: Història de Porreres, I,Palma, 1977, p. 120.7 ARM, Prot. M-162, f. 115r. Dada referenciada a MUNAR OLIVER, Gaspar;ROSSELLÓ VAQUER, Ramon: Història de Porreres, I, Palma, 1977, p. 119-120.8 ARM, Prot. T-865, f. 3r.9 ARM, Prot. P-383, f. 189v.10 ARM, Prot. C-291, ff. 51r-51v.11 ARM, Prot. P-386, f. 161r.12 ARM, Prot. C-291, f. 108r.13 ARM, Prot. P-412, ff. 117v-118r.14 ARM, Prot. M-623, ff. 189r-189v.15 ARM, Prot. M-623, ff. 198v-199r.16 ARM, Prot. C-167, f. 116r.17 ARM, Prot. P-391, f. 19v.

18 ARM, Prot. P-391, ff. 50r-50v.

Estanc Can PooSegells de goma. Tota casta d’impresos d’impremta.

Havans gravats per a festes. Llibres de text. Revistes. Articles de papereria.

Juguetes. Perfumeria. Articles de regal

Avinguda Bisbe Campins, 12 • Porreres. Tel. 971 16 66 36 - Fax: 971 64 70 24

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

19

L’anomenada Guerra de Successió ha donat molt de si pelque fa a expressions i nous mots. Tal i com contàvem en l’an-terior Llum d’Oli, a partir d’aquest esdeveniment del fet d’a-nar a la latrina en diem seure a sa trona o anar a can Felip.De la mateixa manera aparegué un nou mot, ben viu encara,apel·latiu d’un grup social concret: els botifarres.

Recordem que aquesta contesa fou una lluita entre estatseuropeus, entre regnes peninsulars i també entre els propishabitants dels regnes hispànics. Mallorca no en fou unaexcepció i ens trobam amb dos bàndols ben definits: els fili-pistes i els carlins. Els primers, partidaris del futur rei Felip V,mentre que els segons ho eren de l’arxiduc Carles d’Àustria. Ija tenim brou i tallades!!

El fet de decantar-se per una o altra facció responia a unadiversitat de causes: essencialment a la ideologia políticadefensada, a l’adscripció a un grup social o altre i a l’activitateconòmica a què es dedicaven. Això ens dóna a entendre quela societat mallorquina d’aleshores estava profundament divi-dida.

Així, entre els carlins (o austracistes) hi localitzam una partdels nobles: els grans terratinents i senyors jurisdiccionals; elbaix clergat, alguns membres del capítol catedralici així comalguns beneficiats de la Seu i altres esglésies a més dels caput-xins; i també la majoria dels artesans i dels pagesos.

D’altra banda, amb els filipistes trobem la gran majoria denobles més relacionats amb el comerç; les principals autori-tats eclesiàstiques (el bisbe i la gran part del capítol catedrali-ci, canonges i persones vinculades al poder episcopal), els

jesuïtes i alguns franciscans idominics; els mercaders i els xue-tes, vinculats al negoci del mercatfrancès.

I és en quest darrer grup on iden-tificam els botifarres. Un botifarraera (i és) una persona de la noble-sa antiga mallorquina (de Palma).Però quin és l’origen del mot? Laparaula botifarra apareix com unaderivació mallorquina del mot botifler, composició francesareferida al símbol de la flor de lis (beauté fleur) que s’estam-pava, entre altres llocs, en les botes dels soldats l’exèrcit bor-bònic. La flor de lis era i és un símbol identificativa de Françai de la casa dels Borbons; el fet que la majoria dels noblesdefensassin la causa filipista explica aquest malnom.

Un nou apel·latiu que dón lloc a noves expressions, com ferde botifarra o el fet de bravejar de noblesa de sang o deparentiu amb gent grossa, o ser uns botifarres foradades,expressió més tardana i que es referia a la noblesa que va ferfallida a causa de les despeses excessives i del seu endeuta-ment amb els xuetes.

Acabada la guerra i amb la victòria del seu candidat, les famí-lies nobles ciutadanes esdevingueren el nucli fort del poderpolític mallorquí. A proposta del comandant general, el mar-quès de Casafuerte, i amb la intenció de consolidar i perpe-tuar aquesta situació de preeminència, generaren una aliança.Segons la llista més antiga, nou cases hi vengueren a bé i d’a-quí el nom, les Nou Cases: els Zaforteza, els Verí, els Sureda,els Berga, els Cotoner, els Salas, els Sureda de Santmartí, elsDameto i els Togores.

Una llista dinàstica que no es mantingué immutable perquèsabem que altres cases també hi estaren relacionades: els Des-puig, els Boixadors o els Puigdorfila, per exemple. Ambaquesta unió l’aristocràcia filipista esdevingué molt poderosa:ocuparen els principals càrrecs polítics, milloraren les respec-tives economies, finalitzaren les lluites clàniques i esdevin-gueren líders de la noblesa.

Altra vegada el poble, savi, irònic i punyent, inventa una novaexpressió per referir-se a una persona que té moltes preten-sions, estufada, que fa ostentació de riquesa o de llinatgesense ser-ho: pensar-se ser o venir de les nou cases (o de lesset cases).

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (II)EL NAIXEMENT DELS BOTIFARRES I DE LES NOU CASES

Francesc Melià Barceló

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

20

Al llarg de la història, Mallorca comptàamb distintes presons. A Palma, fins alsegle XIX en que es traslladà a l’anticconvent dels Caputxins, la presó essituava vora Cort. A més d’aquesta, hihavia altres presons reials o recintesque foren usats com a tal: la torre del’Àngel de l’Almudaina, la presó delcastell de Bellver, el castell de santCarles. D’altra banda, hi havia les quepertanyien a l’Església, concretament,la del Palau Episcopal i la del tribunalde la Inquisició. A la part forana tambéhi havia presons que allotjaven elsretinguts a l’espera de ser traslladatsper esser jutjats. Aquest és el cas de lapresó de Porreres.

La primera presó de Porreres estàdocumentada des de 1341 quan, perindicació del rei, es comprà una casa aBernat Perera per a fer-hi la Cort i car-celleria per valor de 45 lliures.1 La tra-dició oral situa aquest lloc a l’anome-nada casa Bel·la, devora l’Hospital. Enel segle XVII, es traslladà a la que foula seu de l’Ajuntament fins el 1939.Aquest edifici és un dels més repre-sentatius de la vila. Hi ha constànciadocumental que l’any 1587 era ocupatper l’escrivania reial i per la carnisse-ria2, si bé un document de 1449 sobrela venda d’unes cases entre BartomeuBoner i Antoni Mora, situaria l’escriva-nia al mateix lloc3. A partir de 1673,seguint la data que figura a l’escut quelluïa a la façana, fou reformat i es con-vertí en la casa de la Universitat, a lavegada que seguí mantenint a la plan-ta baixa la carnisseria. A més, a l’espaique es troba sota l’escala d’accés a laprimera planta, s’hi albergà la presó.

L’any 1888, l’Ajuntament de Porreres,

comprà una casa situada al carrerd’en Veiet, on s’instal·laren les esco-les, el jutjat municipal i el quarter dela Guàrdia Civil. L’any 1935 es realit-zaren obres de millora a càrrec d’En-ric Juncosa i s’adequà un espai per alscalabossos.

Quan el 1940 la casa consistorial estraslladà a l’actual emplaçament, canSitjar, el consistori va vendre l’edifici.Després de la seva venda, fou refor-mat per adaptar-lo als nous usos: resi-dencial a la planta superior i local derestauració en planta baixa. Amb lareforma, es perderen alguns elementscaracterístics de l’edifici: les arcadesde l’antic porxo foren tapiades, estransformà l’escala d’accés al primerpis per tal d’independitzar-la del localde la planta baixa, es tapiaren el quehavia estat la porta d’accés de lapresó, un finestró que hi havia i unarc ogival situat sota el llit de l’escala.A l’exterior, es tapià una fornículasituada a la façana que podria corres-pondre a una estació de viacrucis.

A finals de 2010 i principis de 2011,amb motiu del traspàs de l’explotaciódel local, es reformà de bell nou laplanta baixa de l’edifici i la façana i esrecuperaren els elements citats ante-riorment.

Arrel de les obres, es descobriren ungrup de grafits que ocupen les paretsde l’antiga presó. Es tracta d’un con-junt de 12 grafits incisos sobre elsmurs de marès. D’aquests, tres es tro-ben situats en un l’arc ogival quesuporta el llit de l’escala, altres dos estroben a la llinda de l’accés a l’antigapresó, altres tres al propi llit de l’es-cala i, per últim, quatre més al portalposterior de la presó.

Vuit d’ells, representen la creu delcalvari. Les mides dels quals van desdels 31 x 15 cm, la més gran, fins els6 x 3,5 cm la més petita (veieu taula).Una d’elles, situada a l’entrada de lapresó, va acompanyada de la repre-sentació d’un arbre amb fruits. Al’arc, hi trobam un grafit, bastant mal-mès, que representa un vaixell ambun grafit numèric amb data 16(4?)2 i,per últim, al llit de l’escala, una figuraantropomòrfica de petites dimen-sions. Al portal posterior, hi trobamun grafit geomètric que semblen unesfletxes i un altre format per nombro-ses incisions lineals (figures 11 i 12).Aquesta troballa és, especialment,valuosa puix que els grafits incisossobre mur, tot i ser habituals ja entemps passats, difícilment arriben alsnostres dies. Les reformes, el desgast,els emblanquinats i arrebossats poste-riors els malmeten o els oculten.

Al llarg de la història, tres han estatels elements que han fet que els gra-

ELS GRAFITS DE L’ANTIGA PRESÓ DE PORRERESMaria Antònia Llull Estarellas

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

21

fits es trobin a tants indrets: el tempsdel que disposa l’autor, l’avorriment ila utilització de la paret com a llenç onpoder dibuixar. Per aquests motius, lespresons sempre han estat propicis alsgrafits. A Mallorca, en podem trobarmostres a les parets de l’antiga presódel palau Episcopal (en l’actualitat unade les sales expositives del Museu Dio-cesà), a la Llonja4 , al Consolat de laMar5 al castell de Bellver, a molts cam-panars utilitzats en èpoques diversescom a presons, etc.

Les figures representades són d’unasimplicitat extrema. L’autor tractava demostrar únicament les línies que defi-nien la figura. Recordem que es tractade dibuixos sense un objectiu artísticsinó lúdic o devocional, aquest, és elcas de les creus, les quals són moltcomunes gràcies a la seva simplicitat isignificació.

Quant a la datació dels grafits que aquíens ocupen, sols un d’ells ens marcaun any concret, la figura número 2, onhi apareix la data 1642 o 1612. Laresta, possiblement pertanyen almateix segle o al segle següent. Desco-neixem si hi havia grafits d’èpoquesposteriors, ja que es perderen sota la

calç dels emblanquinats o en la sevaposterior remoció.

Aquests grafits, del segle XVII, coinci-dirien amb una època convulsa a lanostra illa, en la qual el bandolerismeera un problema molt greu. La faltad’aliments portaren a molts illencs acometre robatoris per poder menjar.El problema era molt greu. Mostrad’això, el 1618, es dictà una disposicióoficial en què es deia que els particu-lars havien de participar en la tasca decaptura des bandejats i en la que s’ofe-ria una recompensa a aquells qui elsposassin en mans de la justícia.6 Tot ique es donaren diverses instruccionsper acabar amb els bandolers el pro-blema anà creixent i fou motiu moltpreocupant durant aquell segle. Éslògic, per tant, que en aquestes datess’hi empresonàs un bon nombre debandolers.

Pel que fa a la tipologia, les creus tro-bades a l’antiga presó de Porreres,estan dibuixades sobre peanya triangu-lar, són les anomenades creus de cal-vari. Es tracta d’una iconografia típicadels segles XVII i XVIII. Sembla clara lacàrrega simbòlica de la creu, possible-ment, els presos s’encomanaven aJesucrist per tal d’obtenir el seu favor ipoder alliberar-se de condemnesgreus. Aquesta tipologia de creu, lespodem trobar a presons ben allunya-des de la nostra illa, tal és el cas de lapresó rural de Mazaleón a Aragó.

Les vuit creus que s’han trobat, nonecessàriament han estat realitzadesper la mateixa mà. La figura número 4sembla que aniria acompanyada peraltres dues creus, de les que sols enresten les línies verticals. Una d’elles ala part superior té 12 incisions circu-lars de més profunditat que li donenl’aspecte d’un arbre amb fruits. Ara bé,no es pot afirmar que aquest capcer

d’arbre hagués estat realitzat en elmateix procés creatiu. De fet, la pro-funditat de les incisions semblendemostrar el contrari.

La figura número 6 és antropomòrficai, es troba, parcialment, mutilada.Sembla que podria tractar-se d’unhome al que li faltarien, parcialment,els membres inferiors i superiors.

La figura número 2, representa unanau. Està compost per un conjunt delínies radiants que es podria identificaramb l’arborada, és a dir, tot el conjuntde caps que surten del pal major; unasèrie de línies corbes convexes repre-sentarien el buc; una sèrie de líniesper sobre el buc es podrien identificaramb els rems o els caps que penjavena l’aigua. Aquest grafit fou malmès enèpoca posterior per una incisió moltprofunda en forma de línia vertical a lazona de proa.

El vaixells són un motiu habitual a laMediterrània, els romans ja en deixa-ren mostres a Pompeia, a Empúries imolts d’altres indrets. Però s’ha de dirque és un motiu recurrent al llarg dela història, recordem els vaixellsvíkings representats al palau dels Nor-mands de Palerm. Però també a l’Atlàn-tic en trobam, n’hi ha una bona mostraal campanar de l’església de santaCaterina d‘Honfleur (França).

Pel que fa a les presons, a Mallorca entrobam a l’antiga presó del Palau Epis-copal i els de la Llonja, ambdós, pro-piciats per la proximitat de la mar.

En qualsevol cas, hi ha mostres de gra-fits que representen naus a bandesque res tenen a veure amb les presons,i alguns d’ells terra endins com és elcas del portal forà de son Vaquer alterme de Manacor. En el cas de Porre-res, aquest grafit, sembla que evocariales ànsies de llibertat o de fugida delpresoner.

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

22

Per acabar, convé observar, que aques-ta mostra és la que ha arribat fins alsnostres dies, però és molt possibleque sota les capes de calç i pintura sen’hagin perdut molts d’altres. La faltade valoració, al llarg de la història, d’a-quest tipus d’expressió n’ha dificultatla conservació. Es tracta, per tant, d’unconjunt únic a la vila, de gran trans-cendència històrica i molt valuós anivell patrimonial, per la qual cosaconsta així, al Catàleg de béns patri-monials de Porreres.

1 ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Noticiari dePorreres (segles XIII-XIV, Porreres, 2001, p. 17.

2 ARM, Prot. C-2,937, f. 190-203v.

3 ARM, ECR 53, f. 5

4 GONZÁLEZ GOZALO, Elvira, “Los <<Graf-fiti>> de la Lonja de Palma signos, inscrip-ciones y dibujos” a BSAL núm. 44, Mallorca,1988, p. 273-305.

5 GONZÁLEZ GOZALO, Elvira, “Los graffiti his-tóricos y las pinturas murales populares. Pri-mer paso para la protección y salvaguardaen el ámbito del patrimonio cultural” aBSAL, núm. 46, Mallorca, 1990, p. 271-274.

6 MUNAR OLIVER, Gaspar, Història de Porre-res,volum II, Mallorca, 1979, p. 36.

N O T E S H I S T Ò R I Q U E S

23

O P I N I Ó

24

Des que s’iniciaren les mobilitzacions en favor de l’escolapública arreu de les nostres illes ara fa tres anys, Porreresha esdevingut poc a poc sinònim de poble verd, pobleimplicat en el futur educatiu dels nostres infants.

Amb un consens ampli i majoritari tant a nivell polític,com pel que fa a entitats cíviques i socials, els porrerencs iporrerenques han respost de manera activa, amb força idignitat les envestides i retallades a l’educació. La implica-ció dels pares i les APIMAS en les mobilitzacions en pro del’educació, la cessió d’espais per a la realització d’acteslúdics i culturals, la implicació i acolliment dels restaura-dors en la presentació de la marxa verda, les diferentsdeclaracions i consensos entre els polítics per condemnarla deriva totalitària i antipedagògica del Govern Bauzá idetalls anecdòtics però emotius com ara engalanar elpoble durant les festes amb paperines verdes fan que elsdocents no puguem més que estar agraïts per un municipion sempre ens hi hem sentit ben acollits i escoltats.

Per això, com ja es feu l’agost del 2013, l’Assemblea deDocents de Mallorca es va tornar a reunir a l’auditori dePorreres amb l’objectiu d’aprovar la línia estratègica per alcurs 2014-15 amb la finalitat d’aturar els desbarats antipe-dagògics i profundament antisocials del Govern Bauzá ireprendre el consens polític i social per l’educació quemai s’hauria d’haver trencat. Com ara fa un any, l’assistèn-cia a aquesta reunió va ser massiva i més de 500 profes-sors ompliren l’auditori porrerenc a vessar, prova de la

salut i la unitat del moviment en favor de l’escola públicade qualitat.

D’aquella trobada, sortí el caliu per reprendre la lluita ambmés ganes i il·lusió que mai encenent-se de nou la flama delcanvi i l’esperança. Una esperança, que arribà abans de l’es-perat perquè com tots sabem, molts són els esdevenimentspositius que s’han succeït des d’ençà entre els quals, no fafalta dir-ho, hem de destacar la declaració de nul·litat aldecret d’aplicació del TIL i, a conseqüència de l’anterior, ladestitució de la Conselleria Joana Maria Camps i part delseu equip que, tot i actuar segons els deliris i desitjos delpresident Bauzá, han fet de caps de turc de la pèssima ges-tió en matèria educativa de l’actual Govern. També, i nomenys important, la resolució satisfactòria dels expedientsque amb la intenció d’atemorir al col·lectiu docent, s’havienobert injustament als directors menorquins aconseguintprecisament l’efecte contrari al desitjat.

Encara que l’alegria entre el col·lectiu ha esclatat i el TILes pot donar de moment per mort, no ens hem de confiari hem de tenir ben clar que encara queden vuit de lesreclamacions inicials per resoldre. Recuperar el professo-rat de suport, aconseguir que les baixes dels professors escobreixin immediatament, que es recuperin les beques demenjador i transport i sobretot, mirar d’assolir un pacteper l’educació que eviti el conflicte viscut els darreres anyssón ara els objectius prioritaris que ens marcam per asso-lir una educació de qualitat per a tothom.

La dignitat i la capacitat de resistència dels i les docentssón el millor exemple per una societat que viu subjugadaper la corrupció. Tanmateix, sabem que no estam sols ique el nostre crit d’alarma és el crit de tot un poble quevol el millor pels seus fills, perquè hi té dret, perquè és detots i per a tots. Per això, des de l’Assemblea de Docentsvolem donar les gràcies als porrerencs i porrerenques perla vostra comprensió i solidaritat en aquesta nova jornadade vaga. Comptau amb nosaltres per a tota iniciativa enfavor de l’educació pública i de qualitat, ens tendreu sem-pre al vostre costat. Perquè les darreres enquestes publica-des són clares i deixen clar que la gent de cada vegada ésmés conscient que la política de l’actual Govern no dumés que a augmentar el fracàs escolar, empitjorar l’aten-ció a l’alumnat i deixar sense recursos educatius precisa-ment a aquells que més els necessiten.

PORRERES, POBLE VERDCOMISSIÓ DE COMUNICACIÓ DE L’ASSEMBLEA DE DOCENTS

C R E A C I Ó

25

“ Marca España” ( I )

Precarietat, corrupció,repressió, mediocritat,misèria i austeritat.Retalls en educaciói també en sanitat.Finançament il·legalde partits i sindicats,i molts polítics indultats.Sa gent no troba normalno veure’n més de tancats.

La tropa conservadora,amb un atur desbocat,no ha tingut gens de pietatamb la gent treballadora.“Espanya va bé i millora”,diuen des del Govern.Jo crec que els hi falta un pern.Tothom veu que això empitjora !!O deu ser que els assessoral’inepte Mateu Isern.

La infanta Dona Cristina, de visita pel jutjat :es fiscal fa d’advocat,el seu misser que al·lucina,en Castro fa escabetxina i el Duc de Palma, empalmat; Si el poble no s’amotina,no arribaran a judici.N’hi ha que cercant justícia han hagut d’anar a l’Argentina!!!

Amb el monarca borbó,cada pic som més enforde la modernització.Crec que comença a ser horade parlar d’abolició. El sistema no funcionafa estona que ha caducat.I en Rajoy tot preocupat,diu que això de Barcelonaés una barbaritat.

GLOSÀRIUM XXJoan Barceló, Fusteret

Els dies s’acosten.

Remolins de fred, hipnosi de marbre,

cruixen les històries que nodreixen l’angoixa i la calma.

Hi ha dies sense nit,

sols, despullats d’ornaments,

crus de colors i d’ànima.

Dies fèrtils d’il·lusions,

plens de jocs d’infància,

de la ingenuïtat que eixampla el cor

i ens transmuta la pell.

També immòbils, quiets,

sense temps, ni set, ni ànsia, ni res,

buits de dol, buits d’amor.

En conec que corren, mancats d’hores

d’altres que no arriben mai.

Uns són únics, irrepetibles,

d’altres, els mateixos per tanta gent...

- Els dies i les nits al bressol són qüestió d’hores.

- Els vespres llarguíssims de la vellesa,...

- N‘he viscut en cinc minuts.

Al cap i a la fi no són més que voltes.

I a part de rodolar,

un dia és una finestra al vespre,

una porta a demà.

Bona Nit.

DIESJaume Rosselló Tomàs

C R E A C I Ó

26

Sabeu que... madò “Trepitja” aquest estiu se va seure aun balancí de “llengos” i li varen sortir buranyes a lesanques? I això que eren mallorquines -les llengües -, quesi arriben a ser catalanes... No m’ho vull ni imaginar...!

Sabeu que... el senyor Bauzá , fa temps, va anar a Suïssaamb la cúpula de la Conselleria d’Educació per estudiar elseu sistema educatiu? Bé idò, vistos els resultats, tot fapensar que feren el mateix que el president Matas quanva anar a Moscou amb la plana major de la Conselleriade Turisme. ( Vos sona el Cas Rasputín, ara fa deu any?)

Sabeu que... al concert de les festes de Sant Roc de dia15, Els Catarres dedicaren una cançó “als polítics que escreuen en el poder de decidir amb quina llengua hemd’educar els nostres fills”? La cançó “Seguirem lluitant”.

Sabeu que... hi va haver joves que per Sant Roc trobarena faltar un concurs de “mamading”? És que n’hi ha que,més que anar gats, els agrada anar ben mamats .Aquests al·looots...!

Sabeu que... per Sant Roc una dona va pixar enmig delcarrer i l’Ajuntament no ho va posar al programa de Fes-tes?

Greu errada. Imperdonable !!

Sabeu que... un dels hotelers que més es va escandalitzarper les imatges del “mamading”, és el mateix que l’anypassat el trobaren amb un munt de treballadors senseassegurar i sense contracte? No sé com no està empegueït!

Sabeu que... el Barça, amb el fitxatge de Luís Suárez,també ha hagut de contractar els serveis d’un dentista?Nyam .... nyam ..... nyam

Sabeu que... hi ha una porrerenca que, per un greu pro-blema de visió, ha hagut d’esperar més d’un any i migper una cita amb el gabinet d’oftalmologia de l’hospital deManacor,? Un poc més, i hagués pogut d’anar a l’hospi-tal....a vendre cupons. “Lo Nostro” sistema sanitari.

Sabeu que... des del Govern balear emparen i perdonenels “delinqüents urbanístics”? Això sí, legalment.

Sabeu que... hi ha un capellà/tertulià que està molt preo-cupat per la deriva anarquista de la societat espanyola?De la deriva totalitària del nacionalisme espanyol,curiosament, no n’ha dit res.

Sabeu que... el proper govern espanyol, segons algunsanalistes, serà de dretes (PP-PSOE) o bé d’ultradreta ( PP-UPyD )? Ja ho va dir en Pere Sampol: Espanya no té remei.

Sabeu que... segons opina Gerard Quintana, si PODEMarriba al poder, a Espanya hi haurà un greu problema?Les cunetes ja estan ocupades.

Sabeu que... la campanya per a les properes eleccionsprovincials ja han començat? Serà llaaaaaarg això!!Basta veure els informatius de PP3... vull dir, d’IB3.

Sabeu que... els “pinyons” (del PI) de Porreres també hancomençat la campanya per a les municipals? Parcs infan-tils en perfecte estat, carrers asfaltats, clots tapats,... Sónuns “cracs”.

Sabeu que... els partits de l’oposició de la Sala encara nos’han posat ni el davantal? El PI deu estar ben tranquil.

Sabeu que... el president del valencians va sol·licitar mésfinançament per a “frenar l’auge dels secessionistes cata-lans a la seva regió” i, a més, va advertir que el “separatis-me podria niar perillosament a les Balears”? Senyor Fábre-gas, per favor, no fumeu més.

Sabeu que... l’estratègia del PP es fonamenta enmentides, calúmnies, burles, joc brut, irresponsabilitat,falsedats, odi, foment de la fractura social, etc... etc...?L’Espanya profunda del “botijo y pandereta” de sempre.

Sabeu que... a la tenda de records de Lluc no tenen siu-rells , però sí polseretes amb la bandera espanyola? Ver-gonyós!

Sabeu que... els de PODEM-Mallorca feren una assem-blea a Porreres el passat dia 8 de setembre ? Som-hi nois!!

Sabeu que... a la V que feren els catalans per la Diada, hihavia porrerencs IN, INDE, INDE-PENDÈN-CIA!!

Sabeu que... si fos estranger, compràs unes vacances aMallorca i em fiquessin en un femer com s’Arenal, fotriauna denúncia a l’agencia de viatges? “ Lo nostro “ modelturístic.

Sabeu que... per a més que cerqui, no hi ha manera detrobar ocasions per a bravejar “lo nostro (des)Govern“baléà”? Missió impossible. I és que no fan passa dreta,vatua el món !!

Sabeu que... amb el nou rei Felip VI res ha canviat iEspanya segueix essent una monarquia “bananera” ambuna democràcia de baixa intensitat i xereca a més nopoder? Idò, que te pensaves? Un plat de faves!!

Sabeu que... el Govern Balear és tan transparent, quecada dos per tres mostra el llautó? Un tel de ceba!!

SABEU QUE...Joan Barceló, Capeller

27

Als anteriors números, us explicàrem que l’escola ha estu-diat Porreres i els seus barris. Trobareu a continuació el quehem après del barri del Pou d’Amunt, Molí d’en Negre, SaVileta, Pou Florit, Porrerí i Es Pont. Ha estat un any moltprofitós i després d’aprofundir-hi, sabem un poc més de lanostra història.

ES POU D’AMUNT

A la classe de 2n de primària hem estudiat el barri del Poud’Amunt. Segons ens han dit, el barri es diu així perquèantigament quan la gent anava cap a Palma deia que anavacap amunt. El primer carrer que va tenir el barri va ser eldel Pou d’Amunt, ara anomenat carrer de Santa Creu. Des-prés s’amplià amb el carrer Agustí Font, antigament anome-nat carrer de na Reia i el carrer Frau, anomenat del“Nocho”.

El Pou d’Amunt, amb la inauguració de l’Escorxador l’any1928, va quedar adossat a la seva paret interior. Ara elpodem trobar en bon estat dins la Biblioteca pública.Abans hi havia la botiga de Can Poo, situada a la cantonadadels carrers Major - Santa Creu, un sortidor de benzina, a lacantonada del carrer Frau, i també una farinera, on elscarros descarregaven sacs de blat per fer la farina del pa isacs d’ordi per fer la farina dels animals; un camp de fut-bol, on ara és el parc de n’Hereveta, i una plaça de toros,on ara hi ha l’aparcament públic. En aquest barri hi trobemuna creu de terme situada a la sortida del poble.

MOLÍ D’EN NEGRE

Conèixer la realitat i l’entorn que ens envolta ens permetvalorar molts d’aspectes que ens passen desapercebuts.Nosaltres ens hem centrat en investigar i saber més sobre elMolí d’en Negre, que dóna nom al barri. Hem visitat el molíper dins i hem conegut tot tipus de detalls i anècdotessobre aquesta construcció. Antigament era un molí farineri actualment és un bar.

Hem parlat amb gent gran de la barriada i altres veïns. Elpas del tren a pocs metres del molí, fou una notícia desco-neguda per a molts d’alumnes. El torrent de na Poruga,també té el seu protagonisme al barri i molts de veïns hanviscut experiències de tota casta, amb tempestes i fortestorrentades.

SA VILETA

Els alumnes de 4t A hem treballat el barri de la Vileta. Dinsaquest barri, hi ha al carrer de la Vileta, que fins fa pocsanys era un carrer sense sortida, més conegut com el carrerde Can Xenoi.

També hi destaca el molí fariner d’en Donzell, construït afinals del segle XVIII, actualment restaurat, i com a curiosi-tat hem sabut que aquí on ara hi ha el pou del carrer PouFlorit abans hi havia una creu, que donava nom al carrerque es deia “carrer de la Creu Florida”, segons ens han dit.

POU FLORIT

El Pou Florit és el barri que ha donat nom al curs de 4t Bde primària. Ens han contat que temps enrere hi havia la

ferreria de can Güia, la botiga de can Gallina, el forn de canPa, la fusteria de cas Serol, el magatzem per a trencar amet-lles d’en Montserrat, el celler de can Toni Molí d’aigua, laferreria de cas ferrer Batxar, on després hi posaren la fàbri-ca de fideus d’en Tomeu de sa Torre, i fins fa poc, la sabate-ria de ca na Francisca.

El racó on hi ha el pou és també l’indret que ha experimen-tat uns canvis molt importants al llarg dels darrers 50 anys.Aquest pou, datat en el segle XV, és el que dóna nom alcarrer que abans es deia “José Antonio Primo de Rivera” iera ben aprofitat com a lloc de joc per als infants. Tambél’empraven els fusters i ferrers per a restrènyer les rodesdels carros aprofitant l’aigua del pou. Hi havia una creu determe que desaparegué en els anys 30. La forma del pouera rectangular però amb el pas del temps es va fer neces-sari una reforma posant-li un coll rodó amb un arc de ferro

CONEIXEM PORRERES? (III)Col·legi Verge de Monti-sion

E S P A I E S C O L A R

El Pou Florit

28

i una tapadora. El canvi definitiu d’aquest racó es produí al1997 amb l’obertura del carrer de la Vileta i novament lasubstitució del coll amb una forma novament rectangular.

BARRI DE PORRERÍ

Tres veïns de la zona: n’Antònia Llaneras, en Bernat Mesqui-da i na Catalina Juan ens han anat explicant com era el barriabans i el que feia la gent. Aquest barri és un dels mésantics i està format pels carrers Monti-sion, Cristòfol Colon iPonent. Abans hi passava el tren que venia de Felanitx ianava cap a Palma. Hi havia un molí fariner que es deia

“Can Porquera” i un sequer molt gran de “Can Pedro Diego;també ens han contat que hi havia dues perruqueries i queantigament la gent sortia a seure a la fresca. Tot això ens hapermès ampliar els nostres coneixements sobre el nostrepoble .

ES PONT

Els alumnes de 6è estudiàrem el barri d’es Pont i en TomeuCatalà de Son Redó ens explicà que fa un bon grapat d’anyshi havia una fàbrica de materials de construcció que es deiaVipre. Més tard aquesta fàbrica es va dividir en dues,seguint una amb materials de construcció i l’altra com asequer. En aquest barri hi havia el carrer de les Fàbriquesconegut avui amb el nom de José Maria Quadrado. El seunom el rebia d’unes fàbriques en les quals s’hi fabricavaesperit amb el vi dolent. Avui el local està relacionat amb elmón de la pagesia.

Devora el pont hi havia un molí que s’emprava per a mol-dre farina amb la força de l’aigua que baixava pel torrent.Més endavant es construïren les rondes que canviaren elbarri. En un principi eren un poc més amples, vuit metresde calçada per un metre de vorera. Nous negocis s’hanobert en aquesta zona que han anat donant vida al barri: unbar, un magatzem de venda de pinsos, materials de cons-trucció, una ferreria i Prilac.

PAPERERIAALMOINA

Llibreria

Fotocòpies

Objectes de regal

C / . A l m o i n a , 1 0

Te l . 9 7 1 1 6 8 0 1 9C/ Passaratx, 114

Tel. 971 166 646 - PORRERES

obert de dimarts a divendres de 9 a 12 i de 15 a 20 h

dissabte tot el dia

PERRUQUERIAextensionstallats de modatintsbanys de colortota casta de metxesmoldejatsdesarrissatrecollitsnúviescomunionsetc…

ESTÈTICAdepilacionsneteja cutis

decoració d’unglestint de pestanyes

moldejats de pestanyesmassatgesmanicurespedicures

maquillatges

i ara, Solarium

UNISEX

Can Poo

E S P A I E S C O L A R

29

E S P A I E S C O L A R

Bon vespre a tots. Som estudiants de tercer d’ESO i volemque se’ns senti la nostra veu. Volem explicar com ha estataquest any la nostra vivència a l’institut IES Porreres.

Vàrem començar el curs amb una vaga indefinida delsdocents, que lluitaven en contra d’una nova llei aprovadacontra la voluntat dels centres, el TIL. La vaga pels estu-diants es va viure de maneres diferents: n’hi havia que pen-saven que la vaga era l’excusa perfecta per no fer classe,altres que creien que la lluita dels docents no els afectava ique volien iniciar les classes amb normalitat i llavors elsque confiaven amb la decisió dels docents i creien que l’a-plicació del TIL era un error i que l’havíem de combatreconjuntament, tota la comunitat educativa. Així doncs,durant tres setmanes de vaga necessària els estudiants està-vem al pati, sense poder fer la majoria de les classes. Peròels mestres, protestaven als carrers sense cap sou, per totsnosaltres, per la nostra educació. Per una educació pública,de qualitat i en català.

Durant tot el curs hem notat com els professors es sentiencohesionats i assustats per les mesures repressives i abusi-ves del govern Bauzá. Així, vàrem haver de veure com elsprofessors retiraven tots els símbols que representen lanostra identitat, en contra de la seva voluntat. Des de l’apli-cació de la llei de símbols, ja no hi podia haver cap senyera,ni cap llaç. Es tractava un altre cop de reprimir les nostresidees i perdre la nostra llibertat d’expressió.

Nosaltres hem volgut explicar tot això perquè volem donarsuport a tots els professors que han lluitat pels nostresestudis. Perquè moltes vegades ens hem sentit impotents,ja que només podíem anar a les manifestacions i donar-losles gràcies per tot el que han fet per nosaltres i no donar-semai per vençuts. Després, creim que és necessari donar-liles gràcies a un mestre que encara que no sigui d’aquestinstitut ha fet molt per l’educació. Esteim parlant de JaumeSastre, que ha arriscat la seva vida per tots nosaltres. Laseva crida ha traspassat fronteres però només ha arribat ales orelles d’aquells que ho han volgut escoltar.

Per últim, volem dir que aquesta lluita no ha estat per no-res. Ens ha obert els ulls, ha fomentat el nostre esperit crí-tic. Ens ha fet veure que si ens unim, podem aconseguir elsnostres objectius. Ens ha fet lluitar per la llengua dels nos-tres padrins. I sobretot, ens ha ensenyat a perseguir elsnostres ideals i mai no deixar que ningú posi preu als nos-tres valors. Ens ha ensenyat a estar més informats de tot elque ens passa, ésser més actius, més participatius, i pertant, més persones.

ALUMNES EN DEFENSA DE L’EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I EN CATALÀ:

LA NOSTRA OPINIÓ TAMBÉ COMPTA!Maria Rosa Andreu, Caterina Andreu, Sebastià Nicolau, Marga Galmés

Text llegit a la festa de final de curs de l’IES Porreres en suport dels docents

Ingredients per a 20 croquetes:

3 botifarrons

50 g de farina

50 g de mantega

370 g de llet

sal

1 ou

galeta picada

Preparació:

Treis el budell dels botifarrons i tallucau-los.

Posau un a paella al foc amb la mantega. Quan s’hagi fos,afegiu-hi la farina. Remenau amb una batedora manualde barnilles i coeu la mescla durant 5 minuts, al mínim.

Afegiu-hi la llet per tandes, sense parar de remenar (alprincipi s’espesseix molt i pareix que no lliga, però benaviat lligarà) perquè no s’aferri al fons de la paella.

Quan la mescla es desferri de les parets de la paella,incorporau-hi el botifarró trossejat i remenau amb unacullera de fusta perquè es distribueixi uniformement.Comprovau el punt de sal. Abocau la pasta de croquetesdins un recipient i tapau-lo amb paper film perquè nofaci crostaparat. Deixau-la refredar a temperaturaambient i llavors guardau-la a la gelera fins l’endemà.

L’endemà, agafau porcions de pasta amb una cullereta depostres (ben plena) i arrodoniu-les amb les mans. Passau-les per ou batut i llavors per galeta picada i ja les teniu apunt per fregir.

Fregiu-les en oli abundant i ben calent. Degotau-lesdamunt paper absorbent i serviu-les ben calentes.

Nota:

Es poden formar les croquetes al cap d’unes hores, peròsi esperau a l’endemà, la pasta és molt més manejable i lafeina, per tant, més fàcil i ràpida.

Podeu congelar-les immediatament damunt una superfí-cie plana, sense superposar-les. Un cop congelades,podeu passar-les a un altre recipient i ara ja sí que espoden superposar per optimitzar l’espai dins el congela-dor.

B O J O S P E R L A C U I N A

30

CROQUETES DE BOTIFARRÓMaria Antònia Sureda (receptes) i Pere Muntaner (recepta i fotografia)

Anàlisis Clíniques

Antònia Sastre BarcelóF a r m a c è u t i c a

Consulta: Dilluns i dimecresde 8:30 a 10 hores

Carrer l’Almoina, 49Tel. 971 64 70 84

Assegurances: Adeslas, Asisa-Muface, Agrupació Mútua,Axa-Mare Nostrum, Imeco-Caja Salut, Groupama, L’Aliança, Novomedic…

E S P O R T S

31

Som molts els que un bon dia, empa-rats per una força de voluntat inaudita,ens hem cordat ben fort les sabatesesportives per iniciar un viatge espiri-tual camí de Monti-sion. Amb el cronò-metre al canell i la cinta al front, peruns instants ens creiem capaços de tot.Al principi sembla que podríem vèncerel vent. Per fort i intens que fos. Peròarribats a la primera creu, el somnis’esvaeix. Les cames es fatiguen, mancaalè i defalleix l’esperit de superació. Sino hi ha cap mirada indiscreta als vol-tants, feim mitja volta amb elegància iemprenem de nou el viatge de torna-da. No tothom val i, tanmateix, demàserà un altre dia.

Aquest podria ser ben bé el dia a diad’un esportista frustrat. Un projecte amig fer, un llençol estès que de feixucno aconsegueix ballar amb el vent. És,en definitiva, el dia a dia de la immen-sa majoria. Per això és tan necessarivalorar el que ha aconseguit CatiLladó.

Na Cati fa anys que assoleix el cim deMonti-sion. Per a ella tan sols es tractad’un entrenament. Diu que gaudeixpujant-hi. Un cop a dalt, cerca amb lamirada la llunyania. Al fons, a vegadesben definida i brillant, a vegades envol-tada de boira o amb niguls, hi trobasempre la complicitat de Cabrera. Alcim més nostrat hi puja des de fa anys.La seva vida, per etapes, podria escriu-re’s talment la història del santuariporrerenc. Després de moltes corbes ipujades infernals, na Cati ha conqueritel cel amb les mans.

Fent parella amb Angie Rigo, el passatmes d’agost encetava un capítol exitósals alps alemanys. Participaven a laTransalpine Run, una carrera de mun-

tanya per etapes. En total, 293 quilò-metres i prop de 14.000 metres dedesnivell acumulats. Per a na Cati erauna experiència nova. Primer, perquèes tracta d’una cursa per etapes. Isegon, perquè era en parella. Siguicom sigui, però, el fet és que varenaconseguir pujar al podi en 7 de les 8etapes. El viatge de tornada va ser més

dolç amb una medalla al coll. La terce-ra millor parella femenina, de les 21que hi participaven, és mallorquina i tésegell porrerenc.

Amb perseverança, la complicitat dedues amigues a l’hora de competir vareportar un èxit sense precedents.Varen travessar els Alps, passant pertres països. Varen patir i es varen lesio-nar. Però mai no varen deixar de ferpasses de la mà. Des d’aquest estiu, elsalps alemanys tenen la petjada d’unaporrerenca amb empenta, una guanya-dora humil que s’ha forjat pels cami-nois de la vila i de Monti-sion. Aquestdarrer, un temple simbòlic. On moltsno aconseguim arribar, na Cati hientrena. Allà, lliure i mimetitzada ambla naturalesa, és feliç. Per això, quanalgú li demana com definiria l’esportque practica, als seus llavis s’hi dibui-xen només dues paraules: muntanya illibertat.

MUNTANYA I LLIBERTATAntoni Sorell

P O R R E R E S

Llum d’OliSETEMBRE 2014 - ANY XXXVI - NÚM. 139

P O R R E R E S

Llum d’OliLliuram

ent dels premis del ralli hum

orístic organitzat per l’Agrupació Cultural de Porreres en el marc de les festes de Sant Roc de l’any 1973.

D’esquerra a dreta fila de darrera : Josep Roig , Pep de Son Am

at(aleshores batle de Porreres)- Nadal Suñer (aleshores delegat de Sa N

ostra) -Andreu Barceló Ferrà.D

’esquerra a dreta fila de davant: Bàrbara Picornell, Mariaiana- Catalina Rigo- M

iquel Juan, Mago

- Biel Mas, es Carter.

Foto: Aquesta foto va ser cedida aquest estiu pel soci de l’Agrupació Miquel Juan Vanrell, M

ago, que m

alauradament ens va deixar el passat m

esd’octubre. Per a ell el nostre record.