APORTACIONS AL CONEIXEMENT DE LA PINTURA DE LLUIacuteS BORRASSA A LA CATEDRAL DE BARCELONA

FRANCESC RUIZ l QUESADA

Del conjunt de la informaci6 documental referida a la pintura de retaules de la catedral de Barcelona s6n poques les obres que han subsistir fins a lacrualitat Els can vis destil pictoric levoluci6 de les obres de la catedral i del seu claustre el rrasllat de capelles que sobserva en algunes advocacions i lincrement importan e del nombre de sants amb oratoria partir del segle XV van donar com a resultar la desaparici6 o dispersi6 de la majoria de retaules Un exemple daixo es por veure en la producci6 ar1tiacutestica que Lluiacutes Borrassa va realitzar per a la seu catedraliacutecia de Barcelona en la qual no incloem el retaule de sant Gabriel com a possible obra del pintor de Girona perque lexpressi6 iconografica i pictorica daquesta obra eacutes diferent de la daltres obres contemporanies realitzades per Llus Borrassa 1

La produccioacute atribuida generalment a Borrassa i relacionada amb la cateshydral de Barcelona eacutes de quatre obres de les quals nomeacutes dues estan documentashy

l Si beacute Joan AJNAUD i Fnderic Pou VERJtJt 2Ssignen lobn a un mesrn ononim COpilla del ardngel Gabrielbull Ln pinturtJ goacutetien en 14 enwlral de Barcewna 1940middot1942 (estudi inedit) altres histomiddot riadors de lart identifiquen el retoule de lardngel sant Gbullbriel com una obn de la primera etlpbull de Lluiacutes Borrusi scgons la cotalogaci6 feta pcr GUDIOL i Ricort Joscp amprrtJss4 Bonelona Instirut Ametller dArt Hisp~nic 1953 p 38-40 i 101middot103 Aquesta considenci6 del retbullule de sant Gabriel com una obn primereiC2 de Llufs Bornss~ ~s contr~rin a lopinioacute de Rosa Alcoy i Pedr6s que sirubull el retoule coma possible obra de Pen de Valldebriga ALCOY Ron Pinrures 4tlgotic tJ UliiiJJ Lkida 1990 p 103 i scguumlents Aquesta hiscoriadon 13 un minucioacutes csrudi companciu dissipador de moles dubtes i enriquidor de 1bull visi6 del primer Bornssll del reroule de sane Gabriel amb altres obres contemmiddot poranjes el rct1ule de Ua Vcrge i une Jordi i la taula de S2ndago el menor les dues bull Vilofnncbull del Pencdes ALCOY Rou bullEl retoule de une Gabriel Pere de Valldebnga id primer Borrassllbull LnmJuml

Estudis dArr Medieval vol VI 1991-1993 Barcelona lnsrirut dEsrudis Catabns 1994 p 325-357

216 217 FltANCESC RUIZI QUESADA

des2 Lany 1403 se li encarrega la realitzacioacute del retaule de sane Aneoni3 Durane la segona decada del segle XV devia fer el retaule de sane Andreu del qual sabe m que va renir relacioacute ambla catedral gracics a existencia duns fragmenrs que van formar pare de la liquidacioacute de les restes de la coHeccioacute del fuseer de la seu4

Aquestes restes demostren una relacioacute clara amb Borrassa i devien formar pare del recaule de sane Andreu enctrregat per la famflia ya Basrida5 Lany 1419 Ferrer Dcspujol va conrraccar Lluiacutes Borrassa per realitzar la pinrura del retaule de sane Lloren~ sane Hipblir i sane Tomas dAquino6 i en una daca propera a 1421 devia treballar en el retaule de santa Marta sane Domenec i sant Pere Martir

El co~1tracte del retaule de sa11t Lloreny sa11t Hipolit i sant Tomas dAquino

Tal com hcm die abans lany 1419 Ferrer Despujol8 contracta a Lluiacutes Boshyrrassa la pinrura dun retaule dedicar als sants Lloren~ Hipolit i Tomas dAquino amb descinacioacute a la ca pella de Sane Lloren~ de la catedral de Barcelona on funda un any meacutes rard un benefici a sane Hipolit9

2 No hem ringm en comider~ci6 la rcferenci~ documenc~d~ eorresponent al pbullg~ment de 2 lliures i 1 S sous per a 1~ panrura de la rron~ de la catedral de Barcelona de dau 11 de juny de 1396 GUDIOL 1 CUNILL oscp Els trmenrism Segona pan Barcelona sd (1924) p 138

3 El rcnulc va ser eneurcgu pels prcveres 1 bendiciats de la scu Bemat lta Vall i Francesc C3rrercs i el preverc de Barcelona Amoni Ferrcr segons consu als capiacutetols de lesmenud~ obr~ ACB G~briel C3n)CIIes bosu any 1403 sd MAoU-ELL i Morimon Joscp M cEI pintor Lluiacutes Bo=sst Su vida su riempo sus scgurdores y sus obrasbull An11uacutes1 ampktin titiM Musws tkArtetlt Bbullntknon Vol VIl 1949 rcg 692 p 233-234 Un~ ~ltra notiacutecra que fa referencia a aquesr rcr~ule la proporcion~ 11 cana de ~gament de du~ 4 de marg de 1406 per l1mpon toro del reroule ACB G~briel C3nyelles man 6 ~ny 1406 MADU-~LL i Marimon oscp M cEI pintor Lluiacutes Borrassl Su vida su tiempo sus seguidoshyres y sus obrasbullAnnltsJ ampuacutetfn litM Musws tie Artt tie Bnnelonn Vol VIII 19SO doc 148

4 GUDIOL 19S3 p 110 S Visirario Seaacuteis 1421 clrem ante retnbulum unnaacutenm corrina aacutet rea ni$rn tum JmABine maann

Snncti Anaacuterte aacuteepittll in meaacuteio etl1Sutis eum signis sive armis tUacute btUtiaacutearaquo f 46 v Lany 1388 Jo~n lta Bmida ~ eoncedir una dotaci6 per vida i per als seus successors Ibiacutedem f 48 v

6 Daqucna obra se nha conservar el comracte (1721419) i la primera cana de pagament ( 1921419) ACB Gabriel C~nyelles man 19 any 1479 MADURELL 1950 doc 223 i 224

7 No en tcnim cap nodcia escrita Jbullqucsr retaule que el rclacioni amb Llu(s Borrasst No obstant aixb se up de lcxist~ncia de la 1~ub central de triple advocaci6 la qua cns remct a una produccioacute del raller del pintor csmcntal

8 El cognom Despujol crgt oriuumlnd de h1 parrbquia de San1 Hipblit de Volrreg1 Segons Garcia CarraTa Ferrcr Despujol era fill de Pe re Despujol i de Sibiacuteli~ de Martins i en tambeacute consorr del rei Alfons IV Segons aqucns autors daques1 murimoni ~n neacuteixer Arnau Bernu Ferrer Pere j Guillem Despujol CARRAIFA Alberto i Anuro Diceionario heraacuteaacuteico1aenenMgico aacutee aptUitios etpt~iiouacutes1 amtrimiddot tanos Vol XXVII Madrid 1927 No hem rrobar cap documcnr que cspecifiqui que Guillem i Ferrer

ILUISBORRASsAA LA CATEDRALDEBARCELONA

Ferrer Dcspujol nebot de Jaume Dcspujol10 i germa de Bernat11 i Pere Dcspujol12 va mantenir una forra relacioacute amb el culte a sane Sever13 va ser vicari generaJ de la catedral de Barcelona14 canonge de la capeUa de Sant Lloren~ i tercer beneficiari de la de Sant Bartomeu15 ambdues a la citada seu i rector de lcsgleacutesia de Sant Martiacute de Pertegas (Sane Celoni)16

fossin gcrmans No obstanr tixb sabem que cxisteix un lligam familiar entre cls dos gricies a una referencia que hi ha a IArxiu de la C3tcdral de Barcelona SpeeuJ m ~nium ritvlorum euuacutesiasticorum ptrpetuQrum etiam slpperefforum amp unieorum trtttorum in Cnthtaacuternl Eeelesin Bnnhinonmsi f 472 la qua indica que Guillem Despujol provenia de Sane Hipblit de Voltreg1 Aquesta observaci6 tcltreix el cognom Despujol perqu~ el fet dapucixer en molrcs ocasions com a Puiol (Pujo) en comptes de Podiolo (Dcspujol) donbull~ loe a confusi6

9 El benefici a aqucst sane bullla catedral de Barcelona es va instaurar el 30 de maig de 1420 Arxiu de la Catedral de Barcelona clnnirurorum beneficcii Sancti Ypoliti m~niris instituri per hooorabilem fcrarium de podiolo c~nonicum barchinonc in dicto altari Sanri Laurcnciibull Dotaliaruml f 170-173 Tambeacute apareix aquesta fundaci6 a la Visitario Sedis 1421 f 62

10 Jaume Despujol va ser capell3 major deis reiacutes Jau me li i Elisenda de Monteada La reina el va nomenar marmessor tesramenrariacute (1364) i li v~ deixor un lleg~t de mil sous barcelonesos Va fundar dos beneficis al monesrir de Pedralbes soca ladvocaci6 de nnr oan i une ]aurne Arxiu de lacatedral de Barmiddot celona Dotaliaruml f 437-443 La se~ labor coma procurador de lesmencat monesrir es rroba espemiddot Clalmenr documentad~~ lt contractaci6 del reraule major de lesgleacutesia del monestir de Sanu Maria de Pedrnlbes als pintors Jaumc i Pcrc Serra MADURELL i Marimon Josep M laquoAddenda al apeacutendice docushymentalraquo AnalesJ ampktiacuten tUacute IMMusws tleArtetUacute B4ret~na Vol X 19S2 doc 43S 438439441 i 444

11 Bemat Despujol canonge primer dElna i despt~s de Vic n encarregar a Pere Oller el rctaulc major daquesta catedral w sufra~r les obres de la ca pella de Sant HiiexclgtOlit va fundar el benefici del ubemade i va cst2blir la festiviur de Sane HiiexclgtOlit a b capella familiar dd creuer de la catedral de Vic El24 de ma~ de 1420 ~ comracur amb Perc Oller la factura del rcuule major per un prcu de 900 florins dor El reraule havia desur acabat el dia de Toes Sants de 1423 perO no es dcvia acabar fins lany 1426 dau en qu~ el retaule va ser coHocat al scu lloc Temm constlncia que Pece OUer encara rrcballava a Vic lany 1430 per la qua cos~ eacutes provablc que en lbullnrerv2l de 1426-1430 realitzeacutes c1 scpulcrc de Bemat Dapujol i la figura de sane HiiexclgtOlir DALMASES Nuacuteria de ]ost PTT~CH Antoni Lart a3tit Segks XIV-XV Btrcelona Edicions 62 1984 p 192-194 En rclaci6 amb escultura dbulllabastre de sam HiiexclgtOlir vcgeu MASALLES Rosa cPere Oller-Sam HiiexclgtOhtbull Tbuarust$tiW Lan aJs bisbt~ts tle Ct~~alunyt~ B~rcdono Fundaci6 C3ixo de Pensions 1986 p 195-196

12 Pere Dcspujol va sltr frare canoix i prior de 1~ catroixo de Valldccrist 13 Lany 1405 Ferrer Despujol va ser un deis eomission21s pe rei Moniacute Hum~ per fer-se carrec

de les rcl(~uies de s~m Sev~r i efecruar-ne el seu trasllar bull la Ciuur Comtal PuiG iexcl Puig Sebastia Epbull~c~ologbullo tle ~ S~aacute~ Bamnonense apuntes pnrn ~ historia aacutee ~ Jtiexcluacutesia de Bareelonn 1 tle sus pn~tks Scne l ~ol B1bhoreca_ Bbulllmes 1929 p 50SmiddotS08 doc CXXVIII A la visita pastoral de 1421 figura la don~cr6 per pare de Fcrrer Despujol dun capu1 uncti Severi bull( ] in basa lianea tleaurata affixa cum m1trn m cnp1tt rota tUacute araento IUacutenurntobull Visitntio Scdis 1421 f XXliii

14 Aixiacute constll en la Visiratio Setlis 1421 Ex f 60 v

15En daca 27 de juny de 137S Joume Despujol prcverc beneficiar de lesgl~sia del monesrir de Santa Mant de Pedrnlbcs va fundar un tercer benefici sou ladvocaci6 de sane Banomeu en el claustre de la catedral de Bareelona on sinclou uno cl~usula daquest benefici que facilita mitjan~anr c1 su germ1 Pere 11 prescnci~ a llarg termini del cognom Despujol a 1~ catedral de Barcelona Anciu de la catedral de Barcelona Dotaliorum 1 f 437-443

16 Arxiu de la catedral de Bareelonbull Dotalioruml f 170

218 219 FRANCESC RUIZIQUESADA

Coneixem existencia del retaule de la capella de Sant Lloren~ gracies al contracre de data 17 de febrer i duna apoca que correspon al pagament del primer lliurament del dia 18 del mateix mes i any 17 La transcripcioacute deis dos documents va ser publicada per Josep M Madurell i Marimoacuten lany 1950 en laquoEl pintor Lluis Borrassa Su vida su tiempo sus seguidores y sus obras ( docushyments nuacutem 223 i 224)

Gudiol i Ricart descriu el retaule de la manera seguumlent ~n el wmpartimmshyto cmtraJ han de dispottme tres eiexclpacws para colocar los titulRres San Lorenzo en el cmhO vestitUacuteJ de didcono COtJ dalmaacutetica d~ color azul tUacute Acre brocada en oro y kvantUacuteJ en una mano las parrillas y en Uacutel otra una palma A Uacutel parte tkrecha San Hipoacutelito artnadQ cotno caballero y al OhO UacuteltUacuteJ Santo Tomaacutes de Aquino con una iglesia en Uacutel mano hacia la que se dirigm rayos que proceden de Uacutel otra mano su capa debe estar wmada W tJ estrelw de oro Ett la parte alta se representaraacute el CalvarUumlJ En las otras tablas se dispo11drdn seis espacios IUacuteJnde se pintaraacuten otras tantas escenas de Sat~to Tomaacutes de Aquino dispuestas por Ferrer Despt4ol y el sentildeor Guillem Pujol Ett los seis compartimientos del bancal se pintaraacuten escenas relativas a San Lorenzo[ ]raquo18

Aquesta distribucioacute eacutes confirmada per Agustf Duran i Sanpere el qua explica que podriacutea existir un error en el text original perque la composicioacute eacutes molt estranya pero que aixo es podriacutea justificar pel fet que en el retaule major de la catedral de Vic dedicar a sant Pe re la figura de sant Hipolit tampoc no inclou cap narracioacute de la seva vida19

La distribucioacute estranya de la narracioacute de la vida deis sants en aquest retaule de triple advocacioacute existencia de quatre taules dedicarles a sant Hipalit que

17 En aquau lpoca 1nterveacute Salvador ubres preverlt bcndiciot de la apella de Sbullnr Nieolau de la atedral de Barcelona el qual ala visiu pastoral de 1421 ibull hi consta coma difunt VJSirtiq Seju 1421 f XXXIV v 1 Avtnent esposa del dcnparegut Guillem de Sancto Hilario notbullri puacuteblic de Barcelona de qui tcnim coneixcmcnt en el pcriode 1349middot1387 Soacuten diversos els documents que ens tndiquen b 1ntervencul de Ferrer Oapujol en la contracucioacute de diverses obres dart El 1411 com 1

mumasor del tatamcnt del canonge Franccsc Canany contracta amb oan Mates la realitzacioacute del retaulc de sont Ambrbs i unt Martl F~rr~r Oespujol figura gt la conrracucioacute de dbullta 18 d~ ma~ de 1411 juntam~nt bullmb uns olrres dos mumessors testomentuis ACB Gabriel Cany~lks mon 11 ony 1411 MADURELL 1952 doc 648 i 649 Sincloucn divers artes de pagament delrotaule ~n MADUmiddot RELL 1952 doc 649 i MAOURELI 1950 doc 305 i 306 La rcsoluci6 dltl conrracte es fbull el S de febrcr de 1414 ACB Gabri~l Conyelles man 14 bullny 1414 MADURELt 1952 doc 662 En data 9 dagost de 1417 es vo signu oquesu vegadbull eom bull marmessor testbullmentari de P~re Condamines un comproshymiacutes bullmb el pintor Joan Mat~s pcr a la pintura del retaulc de sbullnt Sebani3 destinbulldbull bull lo capclla del rcfectori de lo Pia Almoino de Bbullrcclona ACB Julia Roure man 12 ony 1416middot1418 MADURELL 1952 doc 825

18 GUDIOI 1953 p 134middot135 19 DURAN i Sanpere Agusrf bullLiuiacutes Rorross3 i cls seus dcixcblcSgtt Barcelona i a muo IJistoacuterin

lnrt i In eulturn Barcelona Curibulll 1975 p 48middot49

LLUISBORRASsAALA CA TEDRALDEBARCELONA

corresponen a la cronologiacutea del conrracte i la possibilitat dincrementar el nomshybre de referencies economiques que ens ajudessin a comprendre les referencies obtiacutengudes en lanhlisi de la documentacioacute quantificable de Lluiacutes Borrassa20 van concluir a la comprovacioacute de la redaccioacute del contracte i aixo va servir perque sobserveacutes existencia dun paragraf no indos a la transcripcioacute publicada del text i que donava sentir a la distribucioacute de les escenes del retaule

La transcripcioacute completa del text i que correspon a la descripcioacute del retaule eacutes La seguumlent 21

tlt Item eacutes avengut que en Uacutel taula principal fO eacutes Uacutel tauUacutel de mig Uacutel qual ha m spays perftr les tres ymatges de aquelles invocacUumlJns tkssuacutes dites lo dit Luis sia tengut de ftr al miacuteg sant Lorenf vestit com a diacha ab sa bell4 dalmatiga de raquotzUr dAcre brocatdaur e tiltnt en la J malesgraselles e en laltre 1 brot de palma raquoE de Uacutel part dreta mosseacuten sant Ypoacutelit maacutertir armat gayament coma cavashyller raquoE de laltre part sent Thomaacutes d Equ~ predicatUacuteJr tinent en la 1 m~ Uacutel esgleacuteya e de l altre m~ prossaesquen raygs qui vagen a la esgleacuteya e la sua capa plena desteUacutelS daur raquoE dalt en Uacutel punta de aquesta tauUacutel Jara lo dit Luis la istOria del Crucifix fO eacutes com]hesuchristfou crucificat E aqu( seran les tres Maries e sent ]ohan e juheus a cava~ e aquells quejugaven les vestidures de Jesuchrist e daltres be e complidament segons ques pertany a Uacutel istOria raquoltem eacutes twengut que en la tauUacutel primera etJ Uacutel qual haVI spays per haver VI istlmes lo dit Luis s(a tengut de fer aquelles VI istOries que lo hOtWrable tnossen Fcrrer tkz Puwl volra e ()rUacutenara ltetn en l altn taule qui sera de l aJtre parten la qual ha altnsVI spays per fer altres VI immes lo dit Luiacutes sia tenguntsegons mossm Fcrrer dez Puiol e lo senyor en GuiJiem Puwl volran e orrWnaran tk tnossm sent Thomas dEqul raquolt~ eacutes twengut que en lo bancal en lo qual ha VI cases lo dit Luis haie a fer aquelles V istOries tUacute tnossm sant Lorenf que los tkmuntdits senyors volran e ordonaran

20 Lorigen d aquest esrudi es vbull centrbullr en lonalisi de lbull valoracioacute economico de lobra de Lluiacutes Borrossa RUIZ i Qucsadbull Franccsc bullVbullIorbullcio ns cconbmiqucs a p~rtir de la pinrurn de Lluiacutes Borross3 i altres bullrristes contemporanis- 1995 [Estudi in~dit] Aqucst cstudi es descnvolupbullra a la lectura de la nostra tesis de llicenciarurbull RUIZ i Qucsadbull Frbullnccsc Aproximneioacute In pintura jel talkr aacutet [)uiacutes amprrassa partir jel seu ututUuml ewnoacutemic fcbrcr 1996

21 Vegeu la transcripcioacute completa del document bull lapendix documental

220 221 FRANCESC RUIZIQUESADA

raquoItem eacutes avmgut que en lo gardepols del dit retaule lo dit ~uis~ haia a ftr Julatjes embutits deguix e senyals si ni volrlm los qualsfolat]es nen dargent colrat e lo camper de bon atzur de Alamanya [ raquo

Lanatomia correcta del retaule era la duna taula central tripartida A un costar hi havia sis escenes dedicades a sant Hipolit i a laltre sis meacutes dedicades a sane Tomas dAquiacuteno El bancal estava formar per sis compartiments deis quals

cinc estaven dedicats a la vida de sant Lloren~ El retaule contractat per F~rrer Despuiacuteol shavia de lliurar per la Pasqua de

lany seguumlent 1420 termini possiblement acomplert pergue a la visita pastoral de lany 1420 sindica que el retaule iacutea era coHocat a altar laquoItem coram retabulo cortinam unam de tela alba cum sua virga ftrrearaquo 22

Quatre taules de sant Hipolit i el contracte de lany 1419

La primera referencia a aquestes taules de sant Hipolit la trobem en el volum II de obra de PostA History ofSpanish Painting 1930 Post afirma que la taula que narra el miracle en que sant Hipolit reposa la cama a Pere per mediacioacute de la Verge va formar pare dun retaule dedicar a sant Cosme i sant Damia23

Posteriorment lany 1941 Post inclou en el volum VITI una segona taula relacionada amb anterior on sobserva la figura dun sant en actitud de beneir Aquesta iconografia fa dubtar a Post de ladvocacioacute assignada en un primer moment24

El 1953 Gudiol i Ricart ignorant ladvocacioacute del sant que apareix a les dues taules i assignant-los una data avan~ada en la produccioacute de artista les dassifica ambla denominacioacute de retaule de Valls ()25 perla presencia en una delles dun vell paper que segons Gudiol explica que van perranyer a una antiga colmiddotleccioacute daquesta poblacioacute

22 Visitnrio Seaacuteis 1421 f 60 La capelln de Sant Lloren~ es va visitar el 27 d abril de 1421 23 POST Chandkr Rathfon A Hiswry Spanish Painring Vol Il Harvard University Press

1930 p 346 fig 203 La taula pertnny en lactualitat al Museu del Prado de Madrid nuacutem dinventori

2677 24 Iacuted vol VJII-Im II 1941 p 588-591 fig 276 Aquem pintura pertanyia en aquesta

daca a la Donan Collection de Oarling Pennsylvonia Al vol XII 1958 p 565 Post assenyaln que obra pcrtanyia a Franz Mayer Mhic que posreriorment la va eedir en diposit al Museu de San Carlos

daquesra cimat lloc on es rroba en lactualitat 25 GUDIOL 1953 p 55-57

LLUISBORRASWIA GATEDRALDEBARCELONA

Post el 1958 determina per primera vegada la identitat del sant que esta representar a les dues taules com a sant Hipolit Aquesta advocacioacute i la publicacioacute recent del contracte del retaule de la capella deis sants Lloren~ Hipolit i Tomas dAquino on no figurava cap narracioacute de la vida de sant Hipolit fan que Post especuli sobre la possibilitat dun canvi a les escenes posterior a lelaboracioacute del retaule26

Meacutes tard Josep Gudiol i Santiago Alcolea Blanch relacionen les dues taules amb unes altres dues pintures el degollament deis servidors de sant Hipolit i el martiri de sant Hipolit i les inclouen com a parts dun retaule dedicar al sant i realitzat per Borrassa27

La narracio de les restes del retaule de sant Hipolit i la relacioacute entre la vida daguest sant i la de sant Lloren~ fan suposar existencia duna taula cimera que sha perdut la qua demostrariacutea la relacioacute entre els dos sants (primera escena cimera)

Segons la narracioacute de la Llegenda Daurada sanr Lloren~ va ser empresonat per ordre de Deci el Jove i vigilar pel prefecte Hipolit per mediacioacute del rambeacute prefecte Valeria Hipolit despreacutes dhaver vist fer diversos miracles a sant Lloshyren~ va acceptar la fe cristiana i va ser batejat per aquest sant juntament amb tora la seva famiacutelia Un cop mort Lloren~ Hipolit i el prevere Justiacute sencarreguen denrerrar el cos del sant Hipolit torna a casa seva doacutena la pau a la seva fami1ia servidors i criats i reparteix les sagrades formes que sant Justiacute Ji ha lliurat per tal que aquests puguin combregar (segona escena cimera)

Si seguim amb la narracioacute de la vida del sant veiem que les taules del mig soacuten les que corresponen al martiri davant de Deci de la seva famflia i deis seus servidors Entre ells destaca Concordia la dida de sant Hipolit que estableix un dar i significatiu dialeg amb el sant Borrassa la representa amb lesquena ensagshynada per culpa de les fuetades rebudes enmig de linici de la decapitacioacute progreshyssiva de rota la fam(lia i criats (tercera escena)

El registre seguumlent reflecteix amb claredat el martiri del sant carceller represhysentar de genolls gairebeacute despullat i ambla boca ensagnada pels cops de pedra reb11ts a les dents (guarra escena)

26 POST Chandler Rathfon A Hittory Vol XII lart ll 1958 p 565 La hipotesi de Post era possible en el seu moment perque es creia que el retaule de la eapella de Sant Lloren~ tenia una morfologia tiacutepica de tres carrers

27 GUDIOL i Ricart Josep ALCOLEA BLANCH Santiago La pinturag~tiampa ampatalana Baccelona 1987 (1986) nuacutem cat 196 p 81-82 fig 1046 i 1047 p 463 La referencia de les raules estii equivoca perque ens remeten al nuacutemero 356 i 357 del carMeg (aquests niacutebullmeros corresponen en realitu a les figures de les altres dues escenes de la vida de sant Hipolit el nuacutemero del catiileg ~s el 196) A les dues taules sindiea la seva perrinen~a a una colmiddotlcccioacute privada de Barcelona

220 221 FRANCESC RUIZIQUESADA

raquoItem eacutes avmgut que en lo gardepols del dit retaule lo dit ~uis~ haia a ftr Julatjes embutits deguix e senyals si ni volrlm los qualsfolat]es nen dargent colrat e lo camper de bon atzur de Alamanya [ raquo

Lanatomia correcta del retaule era la duna taula central tripartida A un costar hi havia sis escenes dedicades a sant Hipolit i a laltre sis meacutes dedicades a sane Tomas dAquiacuteno El bancal estava formar per sis compartiments deis quals

cinc estaven dedicats a la vida de sant Lloren~ El retaule contractat per F~rrer Despuiacuteol shavia de lliurar per la Pasqua de

lany seguumlent 1420 termini possiblement acomplert pergue a la visita pastoral de lany 1420 sindica que el retaule iacutea era coHocat a altar laquoItem coram retabulo cortinam unam de tela alba cum sua virga ftrrearaquo 22

Quatre taules de sant Hipolit i el contracte de lany 1419

La primera referencia a aquestes taules de sant Hipolit la trobem en el volum II de obra de PostA History ofSpanish Painting 1930 Post afirma que la taula que narra el miracle en que sant Hipolit reposa la cama a Pere per mediacioacute de la Verge va formar pare dun retaule dedicar a sant Cosme i sant Damia23

Posteriorment lany 1941 Post inclou en el volum VITI una segona taula relacionada amb anterior on sobserva la figura dun sant en actitud de beneir Aquesta iconografia fa dubtar a Post de ladvocacioacute assignada en un primer moment24

El 1953 Gudiol i Ricart ignorant ladvocacioacute del sant que apareix a les dues taules i assignant-los una data avan~ada en la produccioacute de artista les dassifica ambla denominacioacute de retaule de Valls ()25 perla presencia en una delles dun vell paper que segons Gudiol explica que van perranyer a una antiga colmiddotleccioacute daquesta poblacioacute

22 Visitnrio Seaacuteis 1421 f 60 La capelln de Sant Lloren~ es va visitar el 27 d abril de 1421 23 POST Chandkr Rathfon A Hiswry Spanish Painring Vol Il Harvard University Press

1930 p 346 fig 203 La taula pertnny en lactualitat al Museu del Prado de Madrid nuacutem dinventori

2677 24 Iacuted vol VJII-Im II 1941 p 588-591 fig 276 Aquem pintura pertanyia en aquesta

daca a la Donan Collection de Oarling Pennsylvonia Al vol XII 1958 p 565 Post assenyaln que obra pcrtanyia a Franz Mayer Mhic que posreriorment la va eedir en diposit al Museu de San Carlos

daquesra cimat lloc on es rroba en lactualitat 25 GUDIOL 1953 p 55-57

LLUISBORRASWIA GATEDRALDEBARCELONA

Post el 1958 determina per primera vegada la identitat del sant que esta representar a les dues taules com a sant Hipolit Aquesta advocacioacute i la publicacioacute recent del contracte del retaule de la capella deis sants Lloren~ Hipolit i Tomas dAquino on no figurava cap narracioacute de la vida de sant Hipolit fan que Post especuli sobre la possibilitat dun canvi a les escenes posterior a lelaboracioacute del retaule26

Meacutes tard Josep Gudiol i Santiago Alcolea Blanch relacionen les dues taules amb unes altres dues pintures el degollament deis servidors de sant Hipolit i el martiri de sant Hipolit i les inclouen com a parts dun retaule dedicar al sant i realitzat per Borrassa27

La narracio de les restes del retaule de sant Hipolit i la relacioacute entre la vida daguest sant i la de sant Lloren~ fan suposar existencia duna taula cimera que sha perdut la qua demostrariacutea la relacioacute entre els dos sants (primera escena cimera)

Segons la narracioacute de la Llegenda Daurada sanr Lloren~ va ser empresonat per ordre de Deci el Jove i vigilar pel prefecte Hipolit per mediacioacute del rambeacute prefecte Valeria Hipolit despreacutes dhaver vist fer diversos miracles a sant Lloshyren~ va acceptar la fe cristiana i va ser batejat per aquest sant juntament amb tora la seva famiacutelia Un cop mort Lloren~ Hipolit i el prevere Justiacute sencarreguen denrerrar el cos del sant Hipolit torna a casa seva doacutena la pau a la seva fami1ia servidors i criats i reparteix les sagrades formes que sant Justiacute Ji ha lliurat per tal que aquests puguin combregar (segona escena cimera)

Si seguim amb la narracioacute de la vida del sant veiem que les taules del mig soacuten les que corresponen al martiri davant de Deci de la seva famflia i deis seus servidors Entre ells destaca Concordia la dida de sant Hipolit que estableix un dar i significatiu dialeg amb el sant Borrassa la representa amb lesquena ensagshynada per culpa de les fuetades rebudes enmig de linici de la decapitacioacute progreshyssiva de rota la fam(lia i criats (tercera escena)

El registre seguumlent reflecteix amb claredat el martiri del sant carceller represhysentar de genolls gairebeacute despullat i ambla boca ensagnada pels cops de pedra reb11ts a les dents (guarra escena)

26 POST Chandler Rathfon A Hittory Vol XII lart ll 1958 p 565 La hipotesi de Post era possible en el seu moment perque es creia que el retaule de la eapella de Sant Lloren~ tenia una morfologia tiacutepica de tres carrers

27 GUDIOL i Ricart Josep ALCOLEA BLANCH Santiago La pinturag~tiampa ampatalana Baccelona 1987 (1986) nuacutem cat 196 p 81-82 fig 1046 i 1047 p 463 La referencia de les raules estii equivoca perque ens remeten al nuacutemero 356 i 357 del carMeg (aquests niacutebullmeros corresponen en realitu a les figures de les altres dues escenes de la vida de sant Hipolit el nuacutemero del catiileg ~s el 196) A les dues taules sindiea la seva perrinen~a a una colmiddotlcccioacute privada de Barcelona

222 223 FRANCESC RUIZIQUESADA

La primera escena del tercer nivel representariacutea amb tota seguretat la mort de sant Hip(gtlit arrossegat pels peus per un parell de cavalls sense ensinisshytrar (cinquena escena -desapareguda-)28

bull

Un cop mort sant Hipolit la darrera escena del retaule representa el miracle al bovcr Pcre Apareix la Verge amb el nen Jesuacutes envoltada dangels i sant Hipolit en laccioacute de guarir la cama a Pere a qui shavia castigar amb la perdua del membre per no haver respectar el caracter festiu del dia de santa Maria

Magdalena (sisena escena)19

El retaule dedicar aJs sanes Miguel arclngel i Hip(gtlit pintar per Arnau Gassies lany 1451 pera lesgleacutesia del Palau del Vidre narra tres episodis de la vida daquest darrer sant els quals soacuten un element important per a la possible interpretacioacute del retauJe de la catedral de Barcelona El retaule de Vallespir conteacute les esccnes del bateig de sant Hipolit per sant Llorenc la benediccioacute deis criats i la mort del sant arrossegat pels dos cavalls30

Lobservacioacute de les taules ens remet a una produccioacute tardana de Llus Boshyrrassa ja assenyalada per Gudiol i Ricart i posterior als retaules de Vic ( 1414shy1415) de Sant Miguel de Crunles (1416-1417) de Gurb i de Seva (1416-1418) Aquestes imatges si beacute presenten repintarles importants i perdues significatives en alguns casos31 mostren un Borrassa madur amb un augment significatiu del domini de la siruacioacute de la figura a lespai i de lagrupacioacute i interrelacioacute deis personarges en el registre Eacutes significativa laportacioacute darquirectures i paviments geometrics que Borrassa incorpora per tal de crear una ambientacioacute La perspecshytiva eacutes totalment subjectiva pero suficient per crear un marc decoratiu

En relacioacute amb la possibilitat que aquestes quatre taules formessin part del retauJe encarregat per Ferrer Despujol la data de contractacioacute del retauJe )existencia de sis registres en el cantoacute de sane Hipolit del retaule de la catedral de

28 Aquesta escenbull podria ser simibr pcr la scva proximirar cronologica a la de la roula dltl momn de sant Andrcu del rcraule de Gurb Amb anterioriur por ser significativa b rcprcscnraci6 del maniri i la mon de sonr Jordi del rcuulc de Vilafunca del Pcnedes Una representaci6 del maniri de sant Hopaht arrosscgar pcls cavalls 13 podcm obscrvu al MArtiri4gi tiUsutmi f 80 mcd 3

29 Aqucsr miraclc segons explica la nuncooacute scfecrua en ducs fases A la primen la cama ofcgod3 ~ meacutes cum i dCbil que lalrn A 13 scgono eacutes de casacreriacutesriques simibn

30 Post fa refer~ncio 3 lobscrvaco6 dAmau Gassics del rcraulc de Borross~ i a la possoblc relaci6 entre les csccncs dd rcraule daquest pintor omb Bornsst Post 1958 p 565 Amb rclaci6 al retaulc del lalou del Vidrc vegeu DURLI~T Mued bullAmau Gusies peinrrc pcrpignanais du Xvi siedcbull Etuaacutees Roussillcnnnim Any 1 Niacuteom 2 (1951) p 210middot214 DURLI~T Marcd Arts Anciens Ju Roussilqn lcrpiny~ 1954 p 100middot104 fig p 98 GUDIOLALCOLE~ 1987 p 155middot156 c~t 457 fig 761middot

763 31 Lo represenracioacute deis cops deis 1ngcls de la zona esquerro de la taula que corresponcn a

lcscena del miraclc de sant Hipalit ~ moderna a causo de b perdua de la figuraci6 origonol

LLUISBORRASsAALACiTEDRALDEBARCELONA

Barcelona i lavanyada factura borrassiana de les quatre tauJes anaJitzades mosshytren una clara relacioacute de coincidencia que sincrementa per ladpica advocacioacute aJ sant esmentat

MaJgrat aixo exiseix una referencia complementaria que enriqueix la idenshytltat proposada de les Cltades taules Ens referim a lalmiddotlusi6 de Valls indicada per Gudiol i Ricart i de existencia duna etiqueta que assenyala lantiga localitzacioacute de lacrual tauJa del Museu del Prado a la coHeccioacute Mercedes Campaner de VaJls on estava catalogada amb el nuacutemero 7

Aquesta mencioacute en un inici poc significativa incrementa el seu interes si considerem que la tauJa deis sanes Marta Domenec i Pere Martir de la catedral de Barcelona teacute una etiqueta de caractersriques similars que indicaria la mateixa procedencia la colmiddotleccioacute de Mercedes Campaner de Valls i catalogada amb el nuacutemero 3

Aixiacute el descobriment de les tauJes de sant Hipolit com a part del retauJe de la capella de Sant Llorenc ens remet a una possible coincidencia temporal en la desestrucnracioacute daque~t r~taule i el de la capella de Santa Marta fragmentacioacute que va temr com a destmac16 el coHeccionisme privar

La disseminacioacute progressiva de les taules djficuJta la recerca de noves reshyferencies ~omple~enraries en la reconstruccioacute de la unitat de les obres MaJgrat aquesta d1ficultat 1 pel que fa referencia aJ retauJe de sane Hip(gtlit i concretament a les escenes de la predeHa dedicada a sane Llorenc sabem de )existencia duna nova rauJa ~mentada per Ainaud de Lasarte la qual segons la nostra opini6 represemana escena de lenterrament del sant diaca per sant Hipblit iexcl sanr Jusd32

32 En el coHoq~i que hi vo hover en finalitzor lcxposici6 de Roso Alcoy sobre laquoEl reuule de s~nr Gabncl bull Joan Ainoud va fcr referencia a uno confusi6 que hi havia en les obres de Borross3

ton

soruadcs a ~cApendix dillunracionsbull de GUDIOL ALCOLEA 1987 p 463 1 dou iexcl0 amtc 1a 1 ~au4 fUe U~iexcl t periJ tUacute teta tnCArll o be ringur 1CAJIacuteOacute J ututliar-ne bi la leot~ogrt~fia ( ) D alrra bar11UacuteI ti problnru u trob11 en iexclu fiacuteiesruumlnu u 1 ti afUUtU fUatre r1u1u tlues tenen etifUttA tngt~nXIIIIa molt vtiiA nornis 11mb un nlilfU10 ptr 11ra m lt11 [IUacuteiar els inunts k tnlbRr (en fonei6 tlffSf ~IIacutemtro) tlo por ser F11l impressioacute lf1U u pot rrauar tlu tRtltltg tlexposiampioacute aacuteeJ sca_k P~ [iexcl bull No tenom cap nodcoa daquest registre el qual si ringueacutes relaooacute amb el de sanr Hopaht sognoficona una refertnci~ meacuteJ del rctaule de la apella de Sanr Llorenbull iexcl comspo d middot b middotiexclmiddot n na am

b btora pro a bull otar a una csccn~ de la vida daqucst unr Amb independencia dbull 1bull omport middot d bull 1 middot middot middot bull iexclOCIO que na a vosu~hruco6 daquesn raula ens ajudoria o lo comprcnsi6 de estructura de la predcHa del

rctaulc pcrquc es mencoona 13 presencoa de sis componimcms deis quals cinc es dediquen a la vid d s~nr Lloren~Aquesta d~stribucioacute podria significar lexist~ncia dun3 lictat ccnml que separari el cnc~ compa~tomc~rs hagoogr~fics del sant diaca Tunbeacute hi ho la possibiliut que el sis~ compartimem no s arn~eacutes a po~rar que ho hagueacutes una pona la qual escaria justificada perque el rctaulc degueacute ocupar tora lamplilna de la capclla

224 225 FRANCESC RUIZIQUESADA

A la visita pastoral de lany 1578 sasscnyala que el rctaulc cr~ a la catcd~al en aqucll any Jmuper est ruper dictum Rlt~Jre quoddam retabulum l~gneum dtpJc- mm in cttjm medio ut imago Sancti Lauretttii martirir et it~ u110 latere imag_~ SRnctJ Jpoliti et in Rlia imago Sancti Thome de Aquitto depicta et m latere evangeltt [~t] ~~middot pede nmt historie SatJctorum Laurentii et Ipoliti et in latere epistole mnt hutone S~Jttcti Thome de Aquino depicte~[ ]~33Suposem que la clara relactoacute enrre sant Llorenc i sant Hipolit feia necessaria la presencia deis do~ sanes a les t~ules del costar de lcvangeli i de la predelmiddotla Abans iexcla hem mdtcat la poSSJbllttat de exiStencia de escena del bateig del prefecte per sant Llorcnc a les taules dedtcashydes a sane Hip(gtlit la qua cosa tenint en compre la relacioacute especial del comitent ambla devocioacute al sant carceller scmbla rcmerrens a una presencia logica daquest santa les raules dedicades a sant Llorenc Les escenes del marriri i en especial la ja esmentada de lcnterrament del sant es manifestcn com a possibles testimonis del dialeg entre les imatgcs de levangcli i de la predeHa

La presencia del sant dominic a la capella de Sant Llorenc no rcspon a la fundacioacute de cap benefici perque el tercer titular de la capeiJa era sant Toma~ de Canterbury34 El canvi que teacute lloc en el reraule de Borrassa respecte a la substttushycioacute daquest sane per la de autor de la Summa Theologica35 expressa una certa

33 MASosep prev La visita pastoral a In Sfu aacutef Banewna a1578 Extret deis Esrudis Universi middot raris C3talons anys 1928 a11933 Barcelona 1mpremu de la Cosa de la Coritot 1934 p 73 Aquesta visita en el Btntficium sub invoeationt Sancti 1politi in dicto nltari funliatumbull encua inclou omunentamiddot

LLUISBORRASsAAlA CATEDRALDEBARCEWNA

intencionalitat aliena a la normativa generalitzada de representar en els retaules els sanrs tirulars de la capella

Es percep uncen prop(gtsit propagandiacutestic del santoral dominic corroborat al nostre encendre perla presencia de Guillem Despujo136 fundador dels benefishycis de sane Pere Martir i sant Domenec lany 1408 en la redaccioacute del conrracte del rerauJe de la capella del sant diaca Amb ancerioritat a lany 1408 no hi ha notfcies de cap advocacioacute dominica a la catedral de Barcelona Contrariament la presencia deis franciscans eacutes clara a la capella de Sant Lluiacutes de Tolosa37 que es troba en el clauumlstre de la catedral i que fou ampliada poc temps despreacutes en ladvocacioacute a sant Francesc dAssiacutes

La valoracioacute de la pintura de Borrassa del retauJe de sant Hip(gtlit creiem que sha de fer meacutes des del punt de vista compositiu que no pas des del punt de visea figuratiu Si beacute les imatges deis diversos personatges no estan a altura deis retaules de Vic o de Sant Pere de Terrassa algunes representacions cenen un moviment reaJment expressiu generador en uns casos de sensibilitat i en uns altres de veritablc dramatisme

La indusioacute de Lluc Borrassa esdau de Lluiacutes Borrassa com a coautor del reraule de Ccrvera38 lany 1419 eacutes una referencia important a considerar i implishyca lan3Jisi de la presencia de Lluc a lexpressioacute pictorica borrassiana daquest ped~de Lobservacioacute de la taula de Pollenca provable obra de Lluc Borrassa eacutes mevttable per poder reconeixer lesclau de Borrassa en el retaule de sane Hipolit AIXo no obstant 1 per la seva possible extensioacute proposem la seva analisi en un esrudi complementari daquest trebaJI39

cioacute de la famflia Oespujol tt 9uoiUacuteUacuteim paUium kmas9Uino earmesino in eujus metiio est 9uolidnm La descripcioacute del retaulc que es detalla en el contracte les mides de les scurum cum armis Puyo eum suo~tispituacutel totitm est folratum in tUacuteJI liacutevidabull (Id p 76)

taules de sant Hip(gtlit (69 cm x 61-62 cm) el coneixement de quatre carrers 34 A la visita pastoral de 1421 es fa una aHus1Oacute ala presencia de nnt Tomas de Cnterbury i no sadvcneix cap rcfcrhcn a sant Tomas dAquino Vinrntio Stdis 1421 f 62 v 63 daquestes dimensions i lamplaria de la capella gairebeacute de 415 m proporshy

35 Ens crida lotenca6 b nula que representa nnt Tomas dAquino de la coHecci6 Perdigoacute de CIOnen un nombre suficient de dades per poder tenir una irnatge aproximada lhrcclono on si b~ no correspon a les caraccerlstiques de la represcntaci6 del nnt en el contnctc del de estructura les dimensions del retaule pintar per Llus Borrassa (vegeu retaulc de la capella de Sant Lloren~ presenta certes circumst~ncics a tenir en compte GUDIOL a la lamina 1)seva obra amprr~Wil comenu en rebcioacute amb lobr~ que va ser probnbuacutemtntt un tompnrtimtnto tlf la prtaacutefiR 4 un gran rttablobull i meacutes endavant laquoampon stg11ridnti se trata 4 IR prt41a 14 un rttabWraquo (GUDIOL 1953 p 76 y 117) La manco dacceacutes ala figuracioacute de sant Tomas dAquino fa dificil la po$$ibilitat de 36 Vegcu la nora m1m 8 poder s~bcr si la raula cst~ seccionada a la scva part inferior la qua cosa de vegades es fa difiacutecil de 3_7 El 1368 la capcUa csuva dedicada a Sllnt Lluls de Tolosa En rclaci6 amb aquesta capclla eomprovar Pcl que fa a aquesta dificulta cal recordar la falta de nodcies del possible nll superior de la AlCOY 1 Pcdt6s Rosa cEis Sern deis inicis i la catedral de Borcclona Aclarimcnts cmom d un retaule taula de sant Jordi de jaume Huguet la qual cosa sembla logica si prenem eom a rcfer~ncia el centrat de trescentisu de Sant Lluls de Tolosabull D art Revista 41 Dtpdrrnment iexcl hist()ria 14Art Universitat de lescur heraldic que es troba a la part posterior de la taula RUJZ i Quesada Fnncesc bullConsideracions Borcelona 1993 p 121-143 sobre el unt Jordi i la princeso i els scus donantsbull Jaumt Huguct 500 anys Gcnenlitac de Caralunya 38 Una nota de dcspcses rclotives al retaule cncarrcgat pcr la confraria de Sam Nicolau de 1993 p 108 Gudiol en creure que el retaulc de la capclla de Santa Marta iquests anterior a 1421 pcr la Ccrven asscnyala Lluc Borrass~ com a pintor laquoEn 1419 esstnt Prion de la Confraria qs vencrabuacutes scva 5 1posada pres~ncia a la visita pastoral daqucst any desestima la rclaci6 daqucst rctaule amb la mossln NicoiRu ti~ Comelana 1 mossl11 Bernat Lop q fUal st fcu tn Barcelona ptr mutre LJuls amprrantilde pintura del smt dnk1 IR tlcnita 141 Santo Tomlis torrespontit a In uacuteltima ttapa 4 amprrassilraquo (GUDIOL LJuch selnu tit Ji Borr4fa pintort ( ]bull Arxiu Parroquial de Cervcra cLiibre 1 de Misses de m~~ 1953 p 76) Scnse pntendn identificar la taula de sant Tomh amb la cornsponent al recule de la Balusar Sansabull MADUilELL 1950 doc 222 eapclla de Sam Lloren la taula de um Tomas uacute un refcrcnt complementan a rcnir en compte pcr al 39middot Lobscrvacioacute de la prcs~neia de Uuc a obra de Lluiacutes Borra$$~ i la proposra devolucioacute eoncixcmcm del rcuulc deis nnts Lloren~ H1p0ht 1 Tomh dAquino pbullctonca daqucst pintor formen part de la tesis de licenciatura ja csmenuda RUIZ Quesada 1996

227 FRANCESC RUIZIQUESADA226

o siexcl considerem que a la redaccioacute del compromiacutesAquesta descnpc1 iexclmiddot l xe

1 1 de obra ens permet damp lar e s conel s~especifiquen les elausu es 1 e preu menes del recaule micjanltant el seu vessant economlc

n el retaule deis sants Llorenf b

HipOlit iexclTomas dJAqumo Aspectes econ3mics IJI4e ~s poden o servar e

~ bull l d oratius caracteriacutestics deL 1 ecd 6 del contracte descrm e s e ements a re accl 1 bull laquocapitellsraquo laquovassasraquo laquoarxetsraquo laquoreshy

lepoca ltltrampansraquo laquopmyac esraquo laquospbullgue~raquol determina que cots b les laquoorlesraquo 1 es laquocampersraquo 1

dorcesl d conJ~ntam~n~~or fi de Florcncia Sinclou lobligacioacute de Lluiacutes Borr~s-~~npic~rlc~~atges de les escenes amb colors de qualit~t ~~~~ed~c~~ duna o dues figures a cada registre hauran de ser pmtats am laquo

d 41els daltres amb laquodrap OrlO middot middot 42 d lo b Sassenyala lobligacioacute de artista de pintar tambe la sagnsna laquo eco rs a

h ofert el blau dAcre al llarg del temps 40 Gudiol es fonamenta en la gnn oxbull~bullcbulloacute que ~a s b el tcmps es dlstingcix poc del blau

Assenyab que aquest no devia ser de bona qua ltat pcrqu am

dAiemanya Vegeu GUDIOL 19~5 p 53 eren equivalcnts i significa ven laplicacioacute a les obres dun 41 Els termes cdrap dorbull cor partlt~ A a cl~usula era corrcnt en cls conrractcs de Llufs

tipus dor m~s barar que lor fi de FlorenCia que~ un tracte diferencial que producixi un llorrassa per tant aixb no significa que aquesta o ral ungfubull bull de Sbullnt Anroniacute pera Santa Maria de

d 1 le encarrcgat per a con ran bull abaratimcnr En el contracte e rerau f 16 MADURELL 1950

A H p B R mar Nadal lcg 3 mon anys 141014 11 middot

IAurora de Manrcu middot e b 1 6 a laphcaciacuteoacute de lcsmentat cor partirbull bse aclanmcnt fct per Borruu am re ael 166doc so rva un 1 bull 1 1 qual cou demosruna que no haVla estar

Aquest aclariment haVIa estar ratllat en el protoco ongma a ~ ~-ls wvs ca~gtes en middot ti 14 tlt Lw s we nos e eosNIIIIII tUacute ftr vettauru bull r bull

2cceptat perla confranbull bullltem Y 1 middot bull sien nlmprar w tlires coseslis d nur errir mlll tots 14s eamph e nltetl e a 1tres coses 1

brots en perji nno P tli ueell se prest que nos sra dnvnnrs is tUumljfayen ( ]bull rol se fn tl nurfiiexcl e los vesnts se fon depertlt~ r a la catedral de Barcelona rambeacute es fa rcfer~nmiddot Finalmcnt en el contraete del retaulc de sant 11001 pe 1 ~e fir ~ or parrit bull

d ps d bullor los ea s se awsts~bullnen H bull

ciacutea a luacutes de lbullor partirbull bull( ] exeeptar porprdes ~ r~UREL( reg 692 vegeu rambeacute doc 148 1949A e B G bricl Canyelles bossa any 1403 Sbullbull iexcl A 1

bull scfectualacbnment fet en el conrraere anterior perlgt SI que s gtssenybull a Soacuten dversos els contr2CIC$ on no h r 1 es feiacutecn amb laquoOC partitbull Pode m )l rmnci2 de cdraps dor- els quals scgons el que cm cxp IC3 S D tira HIDr

1 11ve~rc-ho ] 1~e~~~iacute~~middot~~~~~7~v~~~~~=Peacuterepllatllen el contraetc del reniquestuk de sant M( q

stgons 1 tn tUacutetres beis retnuw 1 aampwsts~mnr middot Mll--mo CCCC sise sct~ iacute vuit~ h 1bull d Fl middot nno a naliVItate 0 om101 1 ~bull bull bull bull

bullMbullnuale sanw M1c ae bulls e uVIano bull d e 150 i 161 Rurz Quesada 1950 0tcmporc Franciacutesci Galletibull i full a part Gbullrona MADURELL middot

1995 i RUI~ ~~~~~e~~~- risriacutea por estar valorada miacutetjan~ant el pagamcnt dun su iacutendcpcndcnt del 42 L iexcl eacute ~ cas de Sane Manl de lalafrugell cltem s tengut 14 JJt Lwys Je portarten

preu del rcuu e com S ara e middotmiddot-- IUacute sn8rista Jora 4s portals sens fUe 14s promtllS no sien tengwts aygtUUil t eokm ptr Pmiddot fO IJ 14

LLUISBORRASsAALA CATJIDRALDEBARCELONA

algnes liguades o altragmtil obra defulatjes departi3 de colorsJ de manera que stigua gentiJmentraquoi de ser-hi presenc quan el retaule sigui instalmiddotlar44 El seu transport sembla que ha danar a drrec de Borrassa i les despeses de la insralmiddotlacioacute els claus les fustes i els fusters a carrec del comirenr

El preu total de lobra que no inclou el fustam del retaule es fixa en vuitanta-cinc lliures (1700 sous) Aquesta quanritar de la qua shaurien dexclome les des peses generarles per les clausules anceriors su posa un increment significashytiu respecte al preu daltres obres ja que el preu del fustam no hi eacutes indos

La gran extensioacute del treball picroric com a conseqiiencia del gran nombre de registres que shan de pinrar la substitucioacute a la predeHa de micges figures per a la narrativa de la vida de sane Llorenlt la representacioacute diconografies poc usades les vides de sane Hip(gtlit i santTomas dAquino i la representacioacute de tres imatges a la taula central signifiquen la presencia de dificultats afegides respecte daltres obres tipificarles en el retaule de eres carrers

tUacute pngarli 14s wuacutem que ne tUacutetres mncions tiexclUt 14 Jit Lwys hi fls fom sos jornals file jn 11 JOacuten lttxnts maacutes fUe tant sonmtnt lo agen n tornnr waynas en Barrbinon o ~ pot estar inclosa en el rotal del preu pactar com en el ~raule de Sant Esrevc de Palaurordcra lttEttperhoacute ls etttls fllt 14 lit Lwys la obre sia aenbnt4 sit rtnpt IUacute venir per nministrar la posar lltl iexcliexclt ruotllwlt t pintar la ugrema SenJ snlari Bbull mAacutes fllt 14s Jits prtJbomens bajen 14 mmUI tUacutetUumlt Lllys tal seu mastip tnnt ampOm staran perposar 14 tlit renta ua e sngrestiacuteabull El reraulc del Sant Esperir de Pero Scrra ram~ inclou en el darrer pJgament de obra (961394) un ciirrcc de despesesles quals en aquesta ocasioacute soacuten les despcscs de pint~r lbull sagristio i les cortines de obra csolvisris michi sex libras tt sltedeampim solitlos ilicre monete ratione lnborwm per me sustentomiddot rwtn in pinctwra [neta in tlietn cnpeJn in lattribus Jhti retrOtabu ad moilum cwrtinarwm et rntione colorwm ipsnrwm curtinarwmbull (bullEl reraule del sant Esperit de Manrcno Bwreriacute tltl Centre Excursionista Je la eomarra tlel Bnges Any 111 Nuacutem 7) Les refe~nciacutecs complcmemaries que es deriven del cost de la pintura iacute de la decoracioacute de les sagnsries les concixem princ1palment gracies a Santa Maria de Aurora de Manrcn Amb indcpcnd~ncia de la nota de les despcses de Pere Serra es concino cls eonrractes unb Francesc Fcliu ll pera la pintura de la capella de la confraria de Sant Nicolau i d uns guardapols del retaule daquesu capella (641412) pcrvalordc 330 sous i de la pintura de la capella de la eonfraria de Sonr Amoni i dun gllardapols de guix (831413) pel quol se 1iacute paguen 143 sous )oaquim SARRET i Arboacutes Art i artiacutems manresans Manresa 1916 p 1 0middot13 Les dimensions de les capellcs les diferencies en la contrctacioacute de la deconciacuteoacute i en el salari deis orrisrcs generen uacutenicament una inform1cioacute parciacutegtl ~s intereuanr la redacciacuteoacute deis dos contracrcs i en especial b referencia a les despcscs de la bastimentamiddot da i les cordcs neccssilries per pomr a renne aquesta feina Vegeu RUJZQucnda 1995

43 A la transcripe1oacute que cfectua Madurcll i Manmoacuten pou un iacutenterrogant a la pauula departiacutes Aqucst rerme pot venir del vcrb IUacutepartir i el seu significar por ser -repanidcs o distribuldesbull Vcgeu AlcOVBR AM MOLL Franccse de Borja Diuwnari enrnlnmiddotvakntiil-balear Palma de Mallorca 1978middot 197910 vol

44 Al retaule de Sant Esreve de Palautordera sinclou la boniticacioacute segUent lttE lo tlit Lwys per ftr tiexclut de la ajwJtgt IUacuteI Jit rearnuln elllus sta Jevant per IJUIItrt soliaacuteosbull Arxiu Histbric dArenys de Mar Notari Severo Miacutequcl de Monrcluacutes man 400 f 17-18 AHPB )oan Pedrol leg 2 bullmanualcm quanum notularumbull anys 1423middot1426 MADUlELL 1952 doc 555 MADURELL 1950 doc 265 i 266

228 22 FRANCESCRUIZIQUESADA

La morfologia del recauJe de la capella de Sant Lloren~ confirma la nostra opinioacute sobre existencia de coeficiencs de correccioacute que es poden aplicar al proshyvable preu estandarditzat de la pintura de Borrassa segons el grau de ~Jficultac de obra Aquesta circumsrancia eacutes evidcnc en el recaulc de sanca Caterma conshy

tracrat per un mercader de Burgos de mole baix cost~5

La referencia del preu per a la pintura daquesc reta u le ens mostea que com a miacutenim tins a 1419-1420 la valoracioacute artiacutestica de Borrassa no tan sois es maneeshyniacutea sinoacute que era susceptible dt revaloracioacute segons la dificulcar artiacutestica de obra la qua cosa ens indicariacutea si renim en consideracioacute el preu elevar de obra un reconeixemenc impliacutecit de artista des del punt de vista economic i la voluntat

per pare del comitent que aquest artista fos Lluiacutes Borrassa Per cant les diferencies observarles en obra de Borrassa durant ds anys

1415-1420 r~specte a produccions anceriors com ara les de Sane Pere de Terrasshysa o de Sanca Clara de Vic no semblen incidir en la taxacioacute de la seva obra Per contra els resultats de lesmencat estudi economic de les obres del pintor gironiacute indiquen una sensible davallada en la valoracioacute del reraule de Sanr Esteve de Palaurordera la qua cosa podriacutea relacionar-se amb el copie de pensar que les darreres obres corresponen a una fase terminal de la seva qualitat artiacutestica i que per cant la seva taxacioacute mostra aquesta davallada El deficient esrat de conservashycioacute de la cauta de sane Esteve no ens ajuda a aclarir les referencies economiques

observades Tot el que hem esbrinat fins ara ens ha condliit a un fet important per al

coneixement de la pintura gorica de la catedral de Barcelona el reraule deis sanes Lloren~ Hipolit i Tomas dAquino ha deixat de ser una simple descripcioacute incomshypleta que duia a una idea equivocada de la seva estructura per donar lloc no solamenr al coneixement de la seva estructura real sinoacute tambeacute a la visualitzacioacute i

inniicioacute de la narrat iva en el seu vercader ordre Aquesta aporcacioacute permet de poder tixar en el temps lelaboracioacute de les

tauJes en el periacuteode de 1419-1421 la qua cosa contribueix a facilitar un major coneixement de la darrera etapa arrfstica de Lluiacutes Borrassa Aquesta cronologiacutea i les corrdacions que hi ha entre aquest recaule i el deis sanes Marta Domenec i Perc Martir de la ca pella de Santa Marca de la catedral de Barcelona del qual es conserva la pare central demanen lampliacioacute daquest rreball

45 AHPB C3ix~ 111 Bcrn~t Nadallcg 38man com 1401 f78 v Loriginal de les capitulamiddot cions escrires en llcngua roman~ es va conservu a la caixa nuacutemero mde lAHPB MADURELL 1950 doc 134 Lallunyamem del rctaule de unta Carerina cxpressa una clara disunciaci6 respecte la rcna de rcgressi6 de lobra quamificable de Llus Borrassiexcl Vcgeu RUIZ Quesada 1995

UUISBORRAssAALA CA TEDRALDBBARCELONA

Nova TJisioacute del retaule dels sants Marta Domenec i Pere Miirtir

Lestrucrura del retauJe de sane Hipolit i la conservacioacute de la cauJa centra tripartida del de la ca pella de Santa Marca permeten esrablir una relacioacute entre le dues obres Sabem de existencia daquesta tauJa den~a de lany 1941 any e1 que Post la inclou a la seva obra i la relaciona amb la catedral de Barcelona46 Meacute endavant Gudiol assenyala la intervencioacute dun colmiddotlaborador de Borrassa a 1 factura daquesta caula i suggereix que por ser Jaume CabreraY Ja hem fet almiddotlusioacute a la relacioacute daquesca tauJa amb el retauJe de sant Hip(gtli 1 hem esmentat la possibilitat que aquestes obres hagin escat disgregades a man de coHecciortistes privaes48 Aquesta possibilicat ens remeta lobservacioacute de due tauJes que percanyen a colmiddotleccions particuJars de temarica dominica Ens referin al fragmene duna obra que representa la disputa de sane Domenec amb el heretges inclosa per Gudiol i Ricart com a part dun possible rerauJe de Giro

49 ul 1na 1 a una ta a en a qual es representa la mort de sane Pere Martir Les caracteriacutestiques pictoriqucs de les tres obres i la se va rclacioacute evidene nlt

solament de factura sinoacute tambeacute de temarica per la maceixa advocacioacute domi~ic del retaule a~ui analirzac atorguen cert suporta la consideracioacute daquestes obre com a ~arrs mtegranes del mateix conjunt artiacutestic Amb relacioacute a aquest fet hen de constderar una altea coincidencia la presencia dun nuacutemero a la pare baixa dmiddot les ~~es de la di~pu~ de sane Domenec amb els heretges (234)50 i en la de ma~n ~e sant HtpOht (2~3) La proximitat daquestes referencies numerique podna stgnificar a presencia de les dues obres en una mateixa exposicioacute la qua cosa sena un tesnmoni complementari a tenir presenr

iexcl 46 Tambeacute f1 refer~ncia al fet que totala fusteria de la taula eacutes moderna En aquesta data la raul iexcla formava part de b coHccci6 Brusi Post Vol Vfl Part 11 1941 p 588 fig 275

47 GUDIOL 1953 p 60

48 Post ja asscnyala lany 1941 que pcrtanyia a la coHecci6 Brusi Post Vol vm Pbullrt U Pmiddot 588 Amb anteriorirat ja hem indicat que va pcrtanyer a la coHecci6 de Mercedes Campanc

49 Gudiol relaciona escena del sant dominic ambla vida de sant Dom~nec i opina que aqucst dcviexcla formor part dun rctaule dorigen gironiacute Aixo es deu al fct que lcsmcntada obn havi

pan com les al tres raules duna coHecci6 particular de Girona Despreacutes aquesta obra va passa

part de la coHecci6 Oleguer ]unyent GUDIOL 1953 p 79 i 119 En la nostra opini6 la taul la dispuu de sam Domcncc amb els heretges es distancia de la major part de les obres indoses pe ~d1ol coma pertanyents al retaule dorigen gironiacute

50 A lexistcncia d_aquesta etiqueta del martiri de sont Hipolit eacutesa la que f3 referencia Ainau fUnrte en el colmiddot~oqu1 esmcntat a la nota nuacutemero 32 No obstbullnt aixo 1 aHusi6 a ltna segon

b qua podna corrcs~ndrc a la taula dun prcsumpte enterumcnt de sant Lloren~ incrcmen meacutes la correlac16 exutent entre la dcstinacioacute final de les difcrenu parts deis dos retaules

230 231 FJUNCESC RUIZIQUESADA

En la nostra voluntat danalisi deis diferents factors per tal de poder verifishycar aquesta hiiexclgtOtesi creiem important la consideracioacute estrucrural de )obra

Lamplaria de les pinrures de la more de sant Pere Martir (55 cm aproximashydament) i la disputa de sant Domenec amb els heretges (58 cm) presenten una coincidencia la qua) tenint en compre la relacioacute morfologica del reta u le de santa Marta amb el de sant Lloren~ presenta paralmiddotlelismes amb les taules laterals de

sant Hipolit (61-62 cm) A meacutes lalrura de la taula de salt Pere Manir (90 cm aproximadament) ens

doacutena una informacioacute complementaria que podriacutea justificar la sobredimensioacute de la taula central i que podriacutea estar relacionada amb la presencia deis massa desenshyvolupats dosscrcts i peanycs de la taula central Si pensem que laJ~aria de la taula central (205 cm) inclou la fusteria inferior la longirud restant se sirua en una mida practicamenr doble a lalsaria de les suposades taules laterals Larnplaria de la taula central (1265 cm) sembla confirmar aquesta voluntat dincrementar )altura de )obra si la comparem amb les taules tripartides laterals del retaule de Santa Clara de Vic (132 cm x 125 cm) i veiem la diferencia dalntra que hi ha en taules damplaria similar51

Si considerem el retaule de la capella de Santa Marta posterior a 1421 data en la qua) ja es trobava en el seu lloc el retaule de la capella de Sant Lloren~ les dimensions del primer indicarien una voluntat de correccioacute daquest uacuteltirn pershyque el retaule ocupava gairebeacute rora lamplaria de la ca pella i la gran alrura daquesta podriacutea recluir lesvclresa de )obra

La taula que fins ara he m anomenat de la disputa de sane Domenec amb cls hererges ens du a una doble identificacioacute per la presencia sense cap atribut dun sanr dominic Per aixo )escena por perranyer a lhagiografia de sane Pere Martir i significar leloquumlencia del sant i la malvolen~a deis heretges els quaJs segons narra la Llegenda Daurada derrorats i ressentits varen bescanviar impressions per planejar la mort del san t La presentacioacute deis hererges manifesta una interreshylacioacute entre aquests que podriacutea manifestar la complicitat del complot que duria a la mort sane Pere Martir

En aquesta taula la figuracioacute de lheretge que es rroba colmiddotlocat al mig i represenrat amb barba mosrra cerres coincideneies amb lassassiacute de sant Pere Martir coincidencies que es veuen incremenrades si observem les repintades que saprecien a la part baixa de la taula i que afecten els brasos i la zona inferior del cap Si beacute aquesta analogiacutea no eacutes definitiva pel que fa al coneixement de la

51 Les mides de lo toub central del rctoule de Sbullmbull Cloro de Vic (168 cm x 155 cm) scmblcn confirmar aqucn~ voluntlt dincrcmcmar lal~iria pcrquc presenten uno rdoci6 a1~3rioampl1~ria molr difercnt de b dd rcuulc de la capclla de Santa Mano 200 cm x 126 cm)

LLUISBORRAssAAIA CATEDRALDEBARCELONA

personalitat del sant siacute que ho eacutes la representacioacute fraccionada perla murilacioacute de la taula del nuacutevol geganr en forma de papallona que inrerposa sant Pere Manir entre el sol i els hererges

Lescena representa el cap deis hererges amb els dits encreuats en senyal de rabia i hostilitat menrre increpa i intenta de ridiculitzar sane Pere Marrir i el seu Deacuteu demanant-li que envii un nuacutevol que els privi de la calor Sane Pere possibleshyment representar al puacutelpit la qual cosa justificariacutea la seva posicioacute elevada i exrreshymament lateralitzada sembla imposar com a condicioacute la promesa de la conversioacute a la fe carolica per pare de lheretge Aixo provoca la incredulitat de la resta deis heretges que demanen que el seu cap faci la promesa Aquesr fet justifica la direccionalitat que-els altres dos apostates semblen mantenir amb el seu dirigenr MaJgrar que la promesa no es du a terme sant Pere per mostrar que Deacuteu eacutes el Creador i reafirmar la fe deis fidcls fa apareixer el nuacutevol

Malgrat el fracciona mene de )obra )escena es desenvolupa a )exterior dun iexclgtOrtic i sobserva la presencia dunes formes arrodonides sobre els caps deis infidels les quals ens remeten a la representacioacute del miracle del nuacutevol Per tanr la represenracioacute del sane dominic no correspon a sant Domenec i hem datribuir-la a la vida de sant Pere Marrir

La segona taula la de la mort de sane Pere Martir reflecteix fidelment la narrativa del papa Innocenci inclosa a la Llegenda Daurada En el rranscurs del viarge que sant Pere fa des de Cumas poblacioacute on es troba el convent del qua eacutes el prior fins a Mila eacutes sorpres i atacar de mort per un heretge el qua) el colpeja amb lespasa i Ji clava un punyal alcor Aquesr relar va ser donar a concixer per un monjo dominic company de viatge de sane Pere i viacutectima rambeacute de lassalt

A la taula apareix )escena de la more del sant el qua eacutes representar amb una ferida molt gran al cap i un punyal de caracreriacutestiques similars al representar a la raula central clavar al pit Lobra relata tambeacute lassalt per lesquena del company dominic i la pujada a una poderosa fortalesa (la Jerusalem celest ial) de )anima del sant per dos angels A la part alta de )obra sinclou la representacioacute duna perita construccioacute eclesiasrica que podriacutea representar lesgleacutesia de Sane Simplicia Uoc on va ser rraslladat el cos sense vida del sant per la seva proximirat al lloc deis fets

En la nosrra opinioacute la concordan~a cxistent entre les tres obres analitzades vindria dun origen comuacute el reraule de la capella de Santa Marra de la catedral de Barcelona Encara que desconeixem la redaccioacute del contracte a causa de la seva desaparicioacute les raons estiliacutestiques iconografiques estructurals i les coincidencies en lambir del colmiddotleccionisme privar soacuten proves significatives que ajuden a conshyfirmar la hipotesi proposada

Si cxaminem la recomposicioacute de les escenes de la vida de sane Hipc)lit i concretament la posicioacute en que es modela el santa les escenes sobserva que a les

232 233 FRANCESC RUIZIQUESADA

representacions deis costats de la taula central on eacutes representar el sant sant Hipolit eacutes colmiddotlocar en el costar dret de la taula mentre que a les escenes del primer carrer la seva presencia es troba en el cantoacute oposat Les caractedstiqu~s morfologiqucs que diferencien aqucsts retaules de tnple advocac1Oacute ens fan partir daquesca observacioacute per poder realitzar una proposta dubicacioacute de les taules les quals pensem que podrien ocupar el segon i tercer registres del primer carrer que corresponen a la vida de sant Pere (vegeu la lamina 2)

Fins ara la datacioacute daques~ retaule shavia siruat en una data posterior al 1408 any en el qual Guillem Despujol crea la fundacioacute deis beneficis deis sants dominics i anterior a 1421 perque segons diversos autors es menciona aquesta obra a la visita pascoral daquest any52 Aquest raonament no corres pon a lexpressioacute pictorica del retaule i segons el nostre parer podriacutea dcures al fet que a lesmentada visita pasroral no es menciona en cap moment la presencia dun retaule En aquest text nomeacutes sindica existencia duna cortina pintada amb la imatge deis tres santslaquoJtem unam ccrrinam magna de tela nigra cum tribus imaginibus Marthe Petri martiris e dominici cum sua virga ferrearaquo 53 Lobservacioacute de les taules ens remeta una datacioacute allunyada deis anys propers a 1410 proposada per Gudiol54

i meacutes propera a lany 1421 Lornamentaci6 deis dosserets i les peanyes eacutes molt rica i molt meacutes commiddot

plexa que no pas la que sobserva en el fragment de la figura de sant Andreu del retaule daquest sane de la catedral de Barcelona ( c1415) Meacutes rica tambeacute que la representada per Joan Mates al retaule de sanr Ambros i sant Martiacute tambeacute a la catedral de Barcelona ( 1411-1414) i a la taula de sant Sebastia de la Pi a Almo in a de Barcelona (1417-1418) A meacutes a meacutes la fusteria de facrura moderna a la taula central pero analoga a original indica una evolucioacute si se la compara amb les senzilles arcuacions que apareixen a la majoria de retaules de Lluiacutes Borrassa efecruats a la segona decada del segle XV55

52 Joan Ainaud Gudiol i Ricart i FP Verri~ indiquen que el retaule apHeix a les visites pmorals des de lany 1~21 AINAUD de Lasarte ]oon GUDIOI i Ricart i VERRit F-P Ctgtt4wgo Monugt~tentnl de Espantildea CiutiJJtl tie Bnrcewmbull Vol 1 i IIMndridCSIC 1947 p72middot73 Aquesta observtmiddot cioacute sha anat rcpctint a la rcm de publicacions posteriors Vegeu GUDIOL 1953 p 108 i GUDIOL ALCOLEA 1987 p 82

53 Visiratio Sttiis 1421 f 80 Ens cstrany~ lordre que es fa en mcncionu els sants Aqucst ordrc no eorrcspon a esquema que susbull generalmenr Es mencionbull sane Pere M~mr abans que no pas sant Domcnee quan en el recaulc la scw disposicioacute ~s la inversa Aquesta descripci6 eonrribucix a 13 nostra ideo que lany 1421 el retaulc encara no shavia pinur iexclvisita pastoral del bisbe Lloris descriu els ums segons la seva correcu disposicioacute en el retaule

54 GUDIOL 1953 p 108 55 Aquest upus de fustcria tomb~ ~s presenr a la taula de sant Tom~s d Aquino considerada

pcr Gudiol corrcsponent a la darrcn produccioacute de Borrau1gt i esmentbulldbull bull la nota 35

LLUISBORRASStUIACATEDRALDEBARCELONA

Som conscients que la referencia de la cortina que es fa en lescrit de la visita pastoral de 1421 no exclou la possible existencia del retaule i que molts cops sencarregava la manufacrura i el pintat de la cortina conjuntament amb la realitshyzacioacute de obra~ No obstant aixo si considerem la presencia duns indicadors clars que distancien obra de lany 1408 podriacutea ser logica existencia duna cortina que substiruiacutes per un temps la presencia del retaule

La factura de obra no ens ajuda a aclarir aquesta quumlesti6 cronologica perque ens trobem davant duna expressi6 borrassiana immergida en la producshyci6 del taller del pintor de Girona i on la intervenci6 de artista eacutes molt limitada

Lartista anonim copia les faccions deis personatges de Borrassa i el resultat eacutes una ombra de l()Xpressi6 artiacutestica del mestre on sobserva labsencia dallo que Ji eacutes meacutes caracteriacutestic Gudiol i Ricart exprcssa la seva conviccioacute que )obra es deu en gran part a un col-laborador laquodotado de cierta personalidadraquo i tal com hem dit abans creu que podriacutea ser Jaume Cabrera La nostra opini6 eacutes que el retaule de la ca pella de Santa Marta no presenta cap connexi6 ambla pinrura daquest pintor el qual en aquestes dates contracta va lliurement i no es cavasubjecte al taller de Borrassa

Lexpressi6 pictorica del retaule de la capella de Santa Marta coincideix segons la nostra opini6 amb el retaule de sant Antoni i santa Margarida de lesgleacutesia parroquial de Rubioacute acrualment al Museu Episcopal de Vic Les caracshytcrfstiques daquesta obra rambeacute confuses van portar Gudiol a datar-la comuna obra relativament primerenca de Lluiacutes Borrassa 57 Eacutes caracreriacutestic en els dos retaules el canon curt de les figures la manca de moviment i la presencia duna expressi6 pictorica relacionada pero a la vegada distant amb Llu(s Borrassa Si observem els soldats del Calvari del retaule de Rubioacute sevidencia una coincidenmiddot cia clara amb els sicaris de la taula de la mort de sant Pere Martir aquesta mateixa igualtat es doacutena entre la fortalesa present en aquesta taula i les existents en el carrer dedicar a sane Antoni del retaule de Rubi6 Lestil pictoric que sobserva en ambdues obres eacutes coincident tant en la resoluci6 de les figures com en la seva ubicaci6 en lespai Eacutes per aquesta raoacute que no dubtem a hora didentificar un nou pintor al que anomenem Mestre de Sant Antoni i Santa Margarida ss

56 En els enc~rrces fets a Lluiacutes Borrass~ vciem rcfercncies que mostrcn la coi ncidcncia del rctaule i la cortina en el rctaule de b Vcrge de Vilafranca (2981404) AHPB Bernat Nadalleg 47 man anys 1404 f1 MADUIELL 1950 doc 13 i en el rcuule pcr ala confraria de Sanr Nicolau de Ccrvera (1441419) Arxiu Parroquial de Ccrvera cllibrc 1 de Misscs de mosscn Balusar Sansabull MADURELL 1950 doc 222

57 Gudiot malgrat auenyslar el deseoncert eronologic que suposa la intrusioacute de eolmiddotlaboradors sirua lobn en 1400middot1405 GUDIOL 1953 p 53 i 106

58 Aquesta idcrnrificaeioacute corroboro c1s resultars obtinguts amb lan~1isi economiea rcalitzada ja que ens situen amb ton probabilitat una produccioacute contraC[ada pcr Llufs Borrasd i rcalittada quasi totalmcnt en aquest cas pcr lumentat mestrcRUIZ i Quesado 1995 Lcstudi daquest mestre el duenvoluparem a la lectura de la noura tesis de llieenciarura RUJ7 Quesada 1996

234 235 FRANCESCRUIZ I QUESADA

Despreacutes dhaver observar la produccioacute del pintor gironf ens eacutes difiacutecil de poder situar el retaule de Vic i el retaule de la capella de Santa Marta de la catedral de Barcelona dins de la produccioacute de la primera decada del scgle XV Les grans possibilitats que observem en el retaule de ViJafranca i la consumacioacute daquest proceacutes en obres com ara el reraule del Sane Enterrament de Manresa (1410-1411) o el de Sanca Clara de Vic (1414-1415) defineixen levolucioacute de la qualirat de artista en aquest periacuteode i exclouen de forma evident la realitzacioacute de les dues obres en aquesrs anys f meacutes el fet de poder datar amb seguretat el reraule de la capella de Sane Lloren~ ( 1419-1421) i les referencies complemenshycaries deis retaules que corresponen als anys 1416-1418 (Crutlles Gurb i Seva) defineixen la pintura de Borrassa daquest pedode tambeacute claramcnt diferenciashyda En resum i amb independencia de la presencia de trets caracteriacutestics duna data avan~ada nomeacutes les particularirats de taller que presenta aquest retaule poden justificar la seva elaboracioacute en una data una mica anterior a 1421 El desconeixement de la facrura pictorica presenr al retaule de la capella de Santa Marta i labsencia de refercncies documentals que ens serveixin per siruar-la cronologicament dificulten la seva datacioacute concreta

Pel que fa al comitent del retaule la descripcioacute de la capella de Santa Marta que es fa a la visita pastoral de 1421 ens indica en tot momenr la presencia de Guillem Despujol per la inclusioacute del seu escut herhldic a gran pare de la rica ornamenracioacute de la capella La volunrat de fer constar aquesta presencia indicariacutea amb molta probabilitat el fet que Despujol fos el comitem del retaule de triple advocacioacute59 El foment delllinatge Despujol eacutes evident i seria la idea motriu deis endrrecs de les diferents obres la presencia de lescut familiar en companyia de les figures deis sanes titulars adquireix una dimensioacute que reflecteix la projeccioacute del poder de la famiacutelia En veure el retaule major de la catedral de Vic aquesta relacioacute eacutes palesa lescut familiar i la figura de Bernat Despujol resten situats a lalrar principal de la seu El conrracre del retaule encarregat per Ferrer Despujol tambeacute inclou aquesta presencia herhldica

Les raules del retaule de la capella de Santa Marta soacuten un testimoni com tambeacute les desaparegudes de sane Tomas dAquino del retaule de la ca pella de Sane Lloren~ de lesmemat interes de fomentar la presencia del santoral dominic a la catedral de Barcelona60 Ens sembla interessam la recomposicioacute parcial daquestes

59 )osep Mas bull les sevcs notes inMites asscn~ll la presencia al cosrot de lcvongcli de 13 copclll de Sanu Morro de la catcdrol de Barcelona dun escut amb cloru onologies amb el de lo famiacutelio Despujol

60 Molgrot que el primer benefici dun sont cJominic no es fa fins lony 1408 a lesceno del ]udici Finol del Missol eJe unta Eul~lia encorregat pcl bisbe de Boreelono lany 1403 es representen propcrs a Crin sam Dom~ncc i unt Pere Manir

UUISBORRAssAALA CATEDRALDEBARCELONA

taules per diversos motius En primer lloc signifiquen un deis escassos testimoshynis hagiografics del santoral dominic de la pintura gotica catalana aliens a esfera del monestir En segon lloc si tenim present la gran labor antisemita realitzada per lorde deis predicadors i si considerem la imatge com a mitja de comunicacioacute efica~ de lectura tacil i missarge incisiu podem considerar existencia duna inrencioacute antisemita en els relats hagiografics del santoral dominic

Lelaboracioacute de la iconografia daquestes obres degueacute de produir-se alllarg del segle XIV i el seu destinarari possiblement era el monestir Si beacute no podem contrastar lcvolucioacute de la presencia daquest orde a la catedral de Barcelona amb la seva presencia a la resta de seus catalanes ens sembla un fet curioacutes lampliacioacute de lespai daccieacute de lordc deis dominics quan apareix a la seu catedraliacutecia barceshylonesa la quaJ cosa inclou la presencia del seu fundador sant Domenec del seu teoric sant Tomas dAquino i duna sane Pe re Martir Per 1orde deis predicashydors la seva presencia estava justificada per ser eUs La darrera possibiJirat de salvacioacute que Jesucrist concediacutea al genere huma Aixo a la taula de la mort de sane Pere Martir podriacutea significar la renovacioacute de la mort de Crist i lexpiracioacute de tora possibilitat de saJvacioacute

En el context temporal en que es produeix la instaHacioacute de lorde dominica la catedral 1408-1420 no es pot oblidar la mole important presencia de Benet Xlll i de sam Viccm Ferrer i la publicacioacute de la butlJa Etsi doctoris gentium consequumlcncia de la disputa de Tortosa (1413)

Els retaules tripartits de Llt4IacuteS Borrassa

La contractacioacute de Borrassa per a la realirzacioacute del retaule de la capella de Sant Lloren~ lany 1419 i possiblement en data posterior la se va contracracioacute per realitzar el retaule de loratori de sanca Marta ens imposen la presencia dun referent que ens acosti a la tipologiacutea deis rerauJes de triple advocaci6

El retaule de santa Clara reuneix a la part de baix propera al bancal la presencia de diversos sanes representats en moduls de tres La taula del primer carrer mostra tres sanes sant Pere Manir santa Marta i sam Sim6 La central tres figures sam Miquel arcangel la Verge de lEsperan~a i sanca Clara Finalshyment la rauJa del tercer carrer representa sam Judes Tadeu santa Perpetua i sane Domenec

Soacuten diversos els reraules que Borrassa efecrua per als ordes mendicants des deis inicis de la seva carrera de pintor el retaule del monestir de sant Damia per a lorde de sama Clara de Barcelona (3031383) el deis frares menors de Tarrashygona (1931389) els de lesgleacutesia deis franciscans de ViJafranca del Penedes (2321392) i (2951392) el contractat pel francisca Tomas Olzina (7 11398)

234 235 FRANCESCRUIZ I QUESADA

Despreacutes dhaver observar la produccioacute del pintor gironf ens eacutes difiacutecil de poder situar el retaule de Vic i el retaule de la capella de Santa Marta de la catedral de Barcelona dins de la produccioacute de la primera decada del scgle XV Les grans possibilitats que observem en el retaule de ViJafranca i la consumacioacute daquest proceacutes en obres com ara el reraule del Sane Enterrament de Manresa (1410-1411) o el de Sanca Clara de Vic (1414-1415) defineixen levolucioacute de la qualirat de artista en aquest periacuteode i exclouen de forma evident la realitzacioacute de les dues obres en aquesrs anys f meacutes el fet de poder datar amb seguretat el reraule de la capella de Sane Lloren~ ( 1419-1421) i les referencies complemenshycaries deis retaules que corresponen als anys 1416-1418 (Crutlles Gurb i Seva) defineixen la pintura de Borrassa daquest pedode tambeacute claramcnt diferenciashyda En resum i amb independencia de la presencia de trets caracteriacutestics duna data avan~ada nomeacutes les particularirats de taller que presenta aquest retaule poden justificar la seva elaboracioacute en una data una mica anterior a 1421 El desconeixement de la facrura pictorica presenr al retaule de la capella de Santa Marta i labsencia de refercncies documentals que ens serveixin per siruar-la cronologicament dificulten la seva datacioacute concreta

Pel que fa al comitent del retaule la descripcioacute de la capella de Santa Marta que es fa a la visita pastoral de 1421 ens indica en tot momenr la presencia de Guillem Despujol per la inclusioacute del seu escut herhldic a gran pare de la rica ornamenracioacute de la capella La volunrat de fer constar aquesta presencia indicariacutea amb molta probabilitat el fet que Despujol fos el comitem del retaule de triple advocacioacute59 El foment delllinatge Despujol eacutes evident i seria la idea motriu deis endrrecs de les diferents obres la presencia de lescut familiar en companyia de les figures deis sanes titulars adquireix una dimensioacute que reflecteix la projeccioacute del poder de la famiacutelia En veure el retaule major de la catedral de Vic aquesta relacioacute eacutes palesa lescut familiar i la figura de Bernat Despujol resten situats a lalrar principal de la seu El conrracre del retaule encarregat per Ferrer Despujol tambeacute inclou aquesta presencia herhldica

Les raules del retaule de la capella de Santa Marta soacuten un testimoni com tambeacute les desaparegudes de sane Tomas dAquino del retaule de la ca pella de Sane Lloren~ de lesmemat interes de fomentar la presencia del santoral dominic a la catedral de Barcelona60 Ens sembla interessam la recomposicioacute parcial daquestes

59 )osep Mas bull les sevcs notes inMites asscn~ll la presencia al cosrot de lcvongcli de 13 copclll de Sanu Morro de la catcdrol de Barcelona dun escut amb cloru onologies amb el de lo famiacutelio Despujol

60 Molgrot que el primer benefici dun sont cJominic no es fa fins lony 1408 a lesceno del ]udici Finol del Missol eJe unta Eul~lia encorregat pcl bisbe de Boreelono lany 1403 es representen propcrs a Crin sam Dom~ncc i unt Pere Manir

UUISBORRAssAALA CATEDRALDEBARCELONA

taules per diversos motius En primer lloc signifiquen un deis escassos testimoshynis hagiografics del santoral dominic de la pintura gotica catalana aliens a esfera del monestir En segon lloc si tenim present la gran labor antisemita realitzada per lorde deis predicadors i si considerem la imatge com a mitja de comunicacioacute efica~ de lectura tacil i missarge incisiu podem considerar existencia duna inrencioacute antisemita en els relats hagiografics del santoral dominic

Lelaboracioacute de la iconografia daquestes obres degueacute de produir-se alllarg del segle XIV i el seu destinarari possiblement era el monestir Si beacute no podem contrastar lcvolucioacute de la presencia daquest orde a la catedral de Barcelona amb la seva presencia a la resta de seus catalanes ens sembla un fet curioacutes lampliacioacute de lespai daccieacute de lordc deis dominics quan apareix a la seu catedraliacutecia barceshylonesa la quaJ cosa inclou la presencia del seu fundador sant Domenec del seu teoric sant Tomas dAquino i duna sane Pe re Martir Per 1orde deis predicashydors la seva presencia estava justificada per ser eUs La darrera possibiJirat de salvacioacute que Jesucrist concediacutea al genere huma Aixo a la taula de la mort de sane Pere Martir podriacutea significar la renovacioacute de la mort de Crist i lexpiracioacute de tora possibilitat de saJvacioacute

En el context temporal en que es produeix la instaHacioacute de lorde dominica la catedral 1408-1420 no es pot oblidar la mole important presencia de Benet Xlll i de sam Viccm Ferrer i la publicacioacute de la butlJa Etsi doctoris gentium consequumlcncia de la disputa de Tortosa (1413)

Els retaules tripartits de Llt4IacuteS Borrassa

La contractacioacute de Borrassa per a la realirzacioacute del retaule de la capella de Sant Lloren~ lany 1419 i possiblement en data posterior la se va contracracioacute per realitzar el retaule de loratori de sanca Marta ens imposen la presencia dun referent que ens acosti a la tipologiacutea deis rerauJes de triple advocaci6

El retaule de santa Clara reuneix a la part de baix propera al bancal la presencia de diversos sanes representats en moduls de tres La taula del primer carrer mostra tres sanes sant Pere Manir santa Marta i sam Sim6 La central tres figures sam Miquel arcangel la Verge de lEsperan~a i sanca Clara Finalshyment la rauJa del tercer carrer representa sam Judes Tadeu santa Perpetua i sane Domenec

Soacuten diversos els reraules que Borrassa efecrua per als ordes mendicants des deis inicis de la seva carrera de pintor el retaule del monestir de sant Damia per a lorde de sama Clara de Barcelona (3031383) el deis frares menors de Tarrashygona (1931389) els de lesgleacutesia deis franciscans de ViJafranca del Penedes (2321392) i (2951392) el contractat pel francisca Tomas Olzina (7 11398)

23 FRANCESC RUJZIQUESADA236

el de lesgleacutesia de les monges clarisses de Vilafranca del Penedes (2981404) i el de lesgleacutesia del convenr de Santa Clara de Vic (2771415)

La disrribucioacute innovadora del retaule de Vic i la seva encerrada resolucioacute van ha ver dinfluir en el fet que les dues obres de la catedral de Barcelona fossin contractades a Llufs Borrassa La modificacioacute de lespai pictoric va haver de ser la principal condicioacute de la variacioacute iconografica que hi ha en la figuracioacute deis sants Marta Domenec i Pere Martir Llu(s Borrassa va compensar la ubicacioacute de les imatges en espais meacutes alts de gairebeacute 30 cm amb la inclusioacute delements decorashytius la pcanya i el dosseret Aquesta resolucioacute incrementa la riquesa del marc espacial pero implica una certa perdua desveltesa en les figures representades

La totalitat de sants que apareixen en els dos retaules de la catedral de Barcelona excepte sant Lloren~ i sant Hipolit el qua podriacutea tenir una iconograshyfia propera a la de sane Miquel de Vic61 (1415) o a la de sant Miquel de Crui11es (1416-1417) es rroben representats en el retaule de Santa Clara de Vic

Un exemple complementari que sha de tenir en consideracioacute eacutes el retaule de Pere Oller encarregat per Bernat Despujol (1420) pera la catedral de Vic el qual ens aporta noves dades iconografiques contemporimies de sant Lloren~ ambles graelles61 de sant Hipolit vestir de eavaller de sant Tomas dAquino com a doctor de IEsgleacutesia63 i de santa Marta amb el salpasser per beneir tots ells apareixen als muntants de la dreta del retaule

La proximitat temporal de les obres el vincle familiar entre els respectius comitents i el pes especiacutefic de la produccioacute de Vic soacuten referencies que hem de tenir presents a hora de reflexionar sobre obra realitzada per Borrassa per a la seu de Barcelona

La rroballa deis dos retaules de triple advocacioacute significa una considerable aportacioacute en la definicioacute de lexpressioacute de la pintura del darrer Borrassa La seva segura ubicacioacute en el temps almenys pel que fa a les escenes de la vida de sant Hipblit (1419-1421) enriqueix les referencies deis retaules de Gurb i Seva que cenen una cronologiacutea limitada a lany 1418 i de les malmeses taules de Sane Lloren~ de Morunys ( 1419)64 i de Sanr Esreve de Palautordera ( 1424) 65 Pe que

61 Sant Hipblit dcvia de representar-se rgnyamtnt eom a tllvnUtno Una visioacute deis di femiddot rents ti pus darmes rcprcsentadcs a b pintura de Lluiacutes Borrusa cns lofcrcix RlQUER Marriacute de Lnm~s lkl eavaluacuter Armes i nrmati11res eataUacuteHW metiiwals Ariel 1968

62 Al rctaule de Vic scl representa com bull diaco amb les graellcs pcrb omb un libre a lo m~ a diferencia de com sel representa al rettulc de la catedral de Barcelona on dcvia dur una palma

63 bull[ ] riet e la l mJI la esguacutey11 e tiel aere m4 prosslltiiJIU riiJBIIfUi vagm a la esgllynbull 64 No hem tingut en compre olllarg del prescnt treball el Calvari de Sant Lloren~ deMorunys a

causa de lo imporrant rcstauracioacute que presenta i de di verses quumlestions que s allunycn daquest enudi i que descnvoluparcm ala lectura de la nostra tesis de llicencinura Rutz Quesada 1996

65 Sabem de existencia de diversos documcnts rclacionats amb aquesta obro Arxiu Hisrbric dArcnys de Mor Norari Severo Miquel de Montcluacutes man 400 fl7middot18 AHPB Joan Pedro leg 2

LLUISBORRASMALA CATEDRALDEBARCELONA

fa al retaule de la capella de Santa Marta la seva realitzacioacute en un periacuteode propet a lany 1421 implica un significatiu canvi en la cronologiacutea del retaule de san1 Anroni i santa Margarida de Rubioacute ateses les evidents coincidencies que els do retaules presenten La nova atribucioacute de les obres al Mestre de Sant Antoni Santa Margarida significa una produccioacute conrractada per Lluiacutes Borrassa i realitmiddot zada per aquest mestre66

bullmanualem quarrum norularumbull anys 1423middot1426 MADURELL 1952 doc 555 MADURELL 1950 doc 265 i 266 Segons el nostre porcrla documcntacioacute referida a aquesta obra presenta ccrtes discor dances que desenvoluparcm a la lectura de la nostra tesis de llicenciatura Run Quesada 1996

66 Agraim nassessoromcnt i la generosa coHaboracioacute de les doctores Rosa Aleo y i Nuacuteria dbull Dalmascs en el dcsenvolupament del prcsent treball i lo coopcracioacute d Eiisa Antoacuten que acrualmcn treballa en el tema de Jaumc Cabrera i la pintura del gotic internacional a la Catalunya central

238 239 FRANCESCRUIZ l QUESADA

APENDIX DOCUMENTAL

Capiacutetols entre el canonge Ferrer dcz Pujo i el pintor Llufs Borrassa pera la pinrura del rctaule de sant Llorenc sant Hipolit i sant Tomas dAquino amb desrinacioacute a la capella de Sanr Llorenlt de la catedral de Barcelona

Barcelona 17 de ftbrer de 119

Egogt Ferrarius de Podiologt canOIJicus ecclesie BarchinltJne ex tma partej et ego Ludwicus Borrafagt piceorgt civis Barchinone ex parte altera confitemur et reshyCOgJOscimus unus alteri et nobis adim1icem quod super retratabulo per me dictum LutUacuterPiCum Borraa pingemQ et perficienllo ad opus capelle SatJcti Laurmcii COIJStrmte in sede Barchinone fummt it1ter IJOSJacta concordata finnata et iurata capitula itifrascripta et om11ia i11 eis contmta que s habuishymus seriey raquoEn nom de Dltl se e de madima sa11cta Maria Amm raquoConcordats sOacutetJ capitolsgt entre los honorables senyors 1nltJssen Ferrer des Puiol catwnge de la seu de Barchinona du11a partj en Luis Borrafamp pintor de fgtaltregt en e sobre l retau~ lo que Deacute11 rolentgt se complira a honor de Nostre Smyor Deacuteu e de sant Lorenfgt sant Ypoacutelit e smt Thomaacutes dgtEqu~ per obs de la eapella collstruda a honor de 1wstre senyor sent Lorenf en la seu de Barchinona raquoPrimerammtgt eacutes avengutgt que aquell retau~ lo qual temps ha que lo dit Luis te en casaJet de fustegt lo qualfouJet per la damunt dita capella lo dit Luisgt haie aquell encolargt e mdrepar e mguixar de g uix gros e deguix primgt be e complishydammtgt segons q11egts pertany raquoltem eacutes avmgut que en la taula principalgt fO eacutesgt la taula de mig la qual ha m spays perJer les tresymatges de tttuelles IacuteIJPOcaciom dessuacutes ditesgt UacuteJ dit Luis sia tmgut deJer al mig sant Lorenf vestit com a diachagt ab sa bella dalmatiga de atzur dAcre brocat dallr e tinmt m la males graselles e en laltre l brot de palma raquoE de la part dretagt mosseacuten sant Ypoacutelit maacutertir armat gayament com a cavashyller E de tgtaltre part sent Thomaacutes d Equ~ predicallor tinent en la l ma la esgleacuteya e de laltre magt prossaesqum raygs qui vagen a la esgleacuteya e lama capa plma destelas daur raquoE dal m la pu11ta de aquesta taula Jara UacuteJ dit Luis la istOria del Crucifix fO eacutes com]hesuchristfou crucificat E aqtJseran les tres Maries e sent ]ohan e juheus a cavall e aquells quejugavm les vestidures de]emchrist e daltres be e complidament segons ques pertany a la istma

LLUISBORRAssAAlACATEDRALDEBARCELONA

raquo[temgt eacutes avmgut que m la taula primeragt en la qual ha VI tpays per haver VI istmes UacuteJ dit Luis siacutea tengut de Jer aquelles VI istories que lo honorable tnltJssen Ferrer dez Puwl rolra e ordmara Item en l altre taule qui sera de l altre part en la qual ha altres VI spays perJer altres VI istCries UacuteJ dit Luis siacutea tengunt sego1JS 1nltJsse11 Ferrer dez Puiol e UacuteJ smyor en Guuumllnn Puiol rolran e orllo11aran de 1nltJsse11 sent Thomas dEqu raquoltem eacutes IWetlgut que m UacuteJ bancalgt en lo qual ha VI cases lo dit Luisgt haie a fer aquelles V istOries de 1nltJssen sa11t Loren que ws demunt dits smyors volran e orllonaran raquoltem eacutes avmgut que etJ lo gardepols del dit retaule UacuteJ dit Luis haia a Jer fulatjes embutits deguix e senyals si n i rolrangt los quals fulatjes sien dargent coratgt e UacuteJ camper de bon atzur de Alamanya Jtem eacutes avmgut que aquesta obra UacuteJ dit Lt4isgt haia a deurar dor fi de JWri de FUacuteJrenfa fO eacutes a saber UacuteJs rampansgt pinyacles spigues capitellsgt vasas arxets orlesgt diademesgt rellortes e aquells campen qui necessaris hi sera11 axiacuteal bancal com al retaule raquoltem prome lo dit Luis que les ymatges pintaraacute de bollas e fltl eS cowrs segons qt1es pertany e que en cascuna istOria Jara UacuteJ dit Luis una ymatge o dues segons ques meraxeragtvestides de atzur dAcre e altres ymatges vestides de drap d or axi comen al tres bells retaules eacutes acustumat axi en lo bancal com m UacuteJ retaule raquoltemgt eacutes avengtlt que UacuteJ ditLuisgt haia a pintar la sacristia de colon ab algunes Liguades o altragentit obra de fulatjes departis de colorsgt en matJera que stigua gmtilmmt raquoltem eacutes avengut que UacuteJ dit Luis haia haPer acabada aquesta obra encuns de posar de Pascha primer vmillora a l any seguumlmt E apreacutes que siacutea acabada lo dit uuml1is haia eacutesser presmt per administrar UacuteJ posar empero que UacuteJs honorables senyors demunt ditsgt baian haver fustergt e pagar aquellj e fosta e clavoacutegt aqt~ella qui necessari siacutea al posar raquoE per totes aquestes coses demunt dites lo dit honorable 1nltJssen Ferrer dez Pt1wlgt demunt 11omena promet a dar e pagar al dit Luis VJ4yta1Jte e cinch liures barcelonesas pagallores en aquesta manera fO eacutes cit1quanta cinch liures de present e UacuteJ sobrepus com la obra sia acabada e posada raquoEt ideo laudantes approbantes etc de certis tJOstris scienciis convenimus et promittimus una pan nltJstrum alteri et nltJbis adinvicemgt quod ipsa capitula et pacta condicionesgt et omnia et singula in eis contentagt quatenus per utrumque nltJstrum attendenda foerint et complenda attmderemus complebimus et sershyvabimus ad utiexclguem sine omnia dilacione etc raquoEt quod restituemus 11obis adinvicem omnes missionesgtetc super qttibus missionibus etc Et pro hiis complet1disgtobligamus nobis adinvishy

240 FRANCESC RUIZ I QUESADA LLUIacuteS BORRASSA A LA CATEDRAL DE BARCELONA 2

cem omrlia et singula bona nostra etc1 bull Et iuramus1 etc1 Hec igitur1 etc Fiant duo Testes discretus Berengarius Puialt presbiter bmeficiatus in sede Matheus de1

Thesaracho1 notarius et Petrus Morell1 scriptor Barchinoneraquo

- ACB Gabriel Canyelles man 19 any 1419 MADURELL i Marimon J Ml950 doc 223

Umina I Hipotesi de reconstmccioacute del retaule deis sants Lloren) Hipolit i Tomas dAquino de

la capella de sant Lloren~a a la catedral de Barcelona (Francesc Ruiz i Quesada)

272

-shyFRANCESC RUIZ

Laminan HiiexclgtOtcsi de rcconstruccioacute del rctaule deis sants Marta Domenec i Pere M3rtir de la

capclb de santa Marta a 1~ catedral de Barcelona (Frnnccsc Ruiz i Quesada)

240 FRANCESC RUIZ I QUESADA LLUIacuteS BORRASSA A LA CATEDRAL DE BARCELONA 2

cem omrlia et singula bona nostra etc1 bull Et iuramus1 etc1 Hec igitur1 etc Fiant duo Testes discretus Berengarius Puialt presbiter bmeficiatus in sede Matheus de1

Thesaracho1 notarius et Petrus Morell1 scriptor Barchinoneraquo

- ACB Gabriel Canyelles man 19 any 1419 MADURELL i Marimon J Ml950 doc 223

Umina I Hipotesi de reconstmccioacute del retaule deis sants Lloren) Hipolit i Tomas dAquino de

la capella de sant Lloren~a a la catedral de Barcelona (Francesc Ruiz i Quesada)

272

-shyFRANCESC RUIZ

Laminan HiiexclgtOtcsi de rcconstruccioacute del rctaule deis sants Marta Domenec i Pere M3rtir de la

capclb de santa Marta a 1~ catedral de Barcelona (Frnnccsc Ruiz i Quesada)

272

-shyFRANCESC RUIZ

Laminan HiiexclgtOtcsi de rcconstruccioacute del rctaule deis sants Marta Domenec i Pere M3rtir de la

capclb de santa Marta a 1~ catedral de Barcelona (Frnnccsc Ruiz i Quesada)