“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets,que és així com millor s'aferma l'ideal.”

Ricardo Mella

ÍNDEX3• EDITORIAL

Ja us ho havíem dit

5• QUO VADIS EI GARROTXINADe com crear una polèmica que ens pot tenirentretinguts

7• L’ESCALDAT DE LA GARROTXARestaurant de cuina volcànica.

9• L’ANC I ELS SOLDADETS DE PLOMEl grup anarquista X llogar-hi cadires.

11• EDUCACIÓ EN VALORS?Educar-se: pilar fonamental per una societatlliure

13• SORTIR DEL SISTEMA

16• LA NOVA PASSEJADAMés del mateix?

19• ENLLAÇOSNo n’hi ha prou amb tot això

L’Observador #4Publicació digital intermitent.Gener del 2013.

Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article

que ha estat més votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polèmica entre els lectors. Això significa

que pensem que és l’autor de l’article que té mésnúmeros perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplau-deixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell

de bones raons per publicar semblant andròmina.

Mira, no m'estaré de dir-ho: Ja usho havíem dit! Perquè s'es-tranya tant la gent ara que surt

corrupció fins al propi president del go-vern? Que el sistema és qüestionable desde l'inici no era cap secret per nosaltres.Una a una. Totes les opinions contrariesal sistema establert que hem donat des desectors àcrates durant els anys de “bo-nança” i en els quals se'ns tractava comsi fóssim marcians, es van complint. Es-perem que alguns ho sàpiguen reconèi-xer. Més val tard que mai! com es diuvulgarment. Ara toca no tornar a ensope-gar dos cops amb la mateixa pedra. Evi-dentment, tenim la mà estesa. Que laindignació no s'aturi!

Un cop m'he quedat a gust, parlaré delpresent número de la revista. Tot i la nos-tra manca de planificació, aquí seguim.De fet sobren motius! Que es diu vulgar-ment. En aquesta ocasió continuem ambla nostra labor de formigueta, exposantmaneres de veure el món des de l'òpticaanarquista, i de manera planera i poc re-cargolada, continuem exposant pros icontres de l'ideari que ens impulsa a

prendre iniciatives com aquesta i com laque trobaràs al capítol de “cuina volcà-nica”. Tot un resum d'intencions del quepensem cal abordar urgentment n'és “elmanifest negre” que hi trobaràs.

Pel que fa a la resta, estem bé de salut,continuem amb la mateixa seva al cap, icontinuem pensant que se'ns ha de fer unmonument al cap de munt del firal, si potser eqüestre i de bronze, amb el torç nu iamb els cabells voleiant al vent. L'ofrenafloral, un cop fet el monument, la podeufer cada 1 de maig.

Per bé o per mal, aquí teniu la nostra se-güent dissertació. Esperem que us faci elpes!

JA US HOHAVÍEM DIT

Editorial. 3

Qui edita i en té la culpa:

Maquetació, plagi i disseny:Roy “the sting” Montana

Contacte:bustia@bsolot.info

Agraïments per la paciència:Biblioteca Social d’Olot,

CNT-AIT Olot

Ninotets:Extrets del còmic “Lucha Libre”

El de ca la Filo,tossut i carregós.

" DE COMCREAR UNA PO-LÈMICA QUEENS POT TENIRENTRETINGUTS"

Em diuen ara que les coses van millor; sembla serque la mainada ha anat creixent i ha deixat en-rere certs comportaments infantils que fins fa

poc minaven l'EI de la nostra comarca. Algun col·laboradord'aquesta infumable revista apostava per tal que l'EI siguiel referent polític sempre i quan (no recordo exactament lafórmula que usava) es deixés a la CNT com a referent sin-dical del territori (i aquí pau i després glòria devia pensarel campeón) i jo no hi puc estar més en desacord.

L'EI garrotxina porta anys fent la seva particulartravessia del desert en forma d'escissions, de creació d'e-nemistats internes, de nous projectes més o menys sectarisi de rèmores insalvables. I això només en l'àmbit intern: simirem més enllà dels túnels que ens porten a la civilitzacióel que observem és que l'EI, tot i donar símptomes d'ener-gia i fins i tot de creixement, es troba immersa en un debatsobre quin ha de ser el seu camí a seguir. El sorgiment deles CUP ha donat alè i noves fites a l'EI catalana: l'entradaa les institucions a través de la democràcia representativade partits i, vés a saber, potser acabar governant la Gene-

# Quo vadis EI garrotxina?

5. Quo vadis EI garrotxina?

“No es pot començar de millor ma-nera. El primer article que fa el com-pany des de que forma part del grupd’afinitat anarquista i el tenim a topebuscant trencar totes les vidrieres i la

porcellana dels diumenges”

El renoc de cal marrà,un xic carregós.

ralitat. Però més enllà del que repetirà ad nauseam qualse-vol militant de base (allò de la independència i el socia-lisme), el cert és que els camins de la política professionalsón pedregosos: la necessitat d'aglutinar, la de ser una opciómajoritària (com diuen) fa que els principis de les CUPtrontollin i que, vist municipi per municipi, les seves alian-ces van des de els neo-comunistes fins a la dreta naciona-lista i reaccionària.

Bé, doncs això és el que passa també a casa nostra.Tota la penya que porta anys i panys amb el tema de la in-dependència s'està aglutinant en una CUP garrotxina. Lamateixa gent que va estar a Maulets fins a la seva sepulturai disgregació total (ara fa temps que han tornat, si: fan pin-tades on posa “socialisme” i organitzen un concert cadaany), la gent que va crear la Greda per deixar-la morir ara,la gent que fins ara s'estava calentona en partits ja institu-cionalitzats i altres sorgits de la seva pròpia telaranya s'es-tan trobant per crear la CUP de La Garrotxa. Bé, de fet, jaestà creada i ja funciona. I pel que sembla,els hi va proubé.

Deia al principi que no estic d'acord amb el com-pany que va escriure que la CUP podria ser el referent po-lític de la nostra comarca. Suposo que ho deia perquè ellno necessita cap referent polític a les institucions i simple-ment feia el seu petit brindis al sol i tots contents. Bé, doncsles coses no són tan senzilles: caldrà veure com evolucionaaquest nou partit i quin caràcter pren en la seva singladurapolítica. Parlant en plata: si seran més de Vilafranca del Pe-nedès o si seran més de Girona. Aleshores podrem discutirsi mereixen ser o no ser referent i de què. Mentrestant, quepedalin: tenen molta feina si volen que la gent que portemuns quants anys donant voltes per aquesta comarca oblidemaquestes dues dècades de merda embolicada en una ban-dera.

Quo vadis EI garrotxina? .6

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’articleque ha estat més votat pels membres del GrupAnarquista X Llogar-hi cadires com a candidat acrear polèmica entre els lectors.Això significa que pensem que és l’autor de l’ar-ticle que té més números perquè el tractin d’im-bècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha detenir un parell de bones raons per publicar sem-blant andròmina.

Menú d’avui:

+INFO

Accedeix a laweb de laBiblioteca

Social d’Olotper llegir-loson-line o peradquirir-losen paper

Fora del ramat. Anarquistes a la Garrotxa 1995-2012

Recull de “vida i miracles” del col·lectiu anarquista a la Garrotxadurant aquests darrers anys. En aquest llibre hi trobaràs ex-

plicat de manera breu i senzilla els aspectes claus per entendreles activitats llibertàries dels últims anys. A través de les seves mi-sèries i virtuts, podràs saber el què, el com i el perquè de la pre-sencia de l'anarquisme a les nostres contrades. La seva manerade pensar s'hi veu reflectida també a través d'un recull d'articles.

El manifest negre

Perpetrat a la Garrotxa, en aquest treball s’hi van abordant dife-rents temes d’actualitat a partir de la crítica del moment actual

en els diferents àmbits, econòmics, democràtics, laborals, educa-tius, etc. s’hi van suggerint possibles solucions i idees per caminarcap a una societat més justa.

Ija només ens faltava això per augmentar els nostresrecels envers d'alguns dels que s'autoerigeixen coma paladins per la independència del poble català:

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Ara resulta quel'altre dia, tot llegint les notícies que ens arriben al correu,n'hi ha una que quasi em fa caure de la cadira. Aquesta erani més ni menys, l'anunci de que l'ANC ha creat una secto-rial de Defensa. Resumint, que volen soldadets de plom perjugar a les guerres un cop siguem independents, per aixíengruixir la llista de crims perpetrats en nom del patrio-tisme o els esquemes mentals d'occident. No n'hem tingutprou en criticar els exèrcits, amb el de l'estat espanyol alprimer lloc, i en enarborar la necessitat d'una societat millorper a tots, més democràtica. I en comptes de plantejar unaindependència modèlica, no se'ls acut res més a aquestesllumeneres de l'ANC que plantejar la creació d'un exèrcitamb els seus serveis secrets i un llarg etc. de coses que ellsconsideren útils i necessàries per entrar a formar part de lasocietat de nacions “civilitzades”, la qual cosa comportacompromisos amb l'OTAN i demés organitzacions d'assas-sins al servei del capital i els interessos dels poderosos.

L’ANC i els soldadets de plom

9. L’ANC i els soldadets de plom.

#

És simplement vergonyós i d'una poca amplitud demires que espanta! Per aquests senyors/es de l'ANC, unpoble lliure és simplement una reproducció dels esquemesactuals i una desastrosa pèrdua de l'enèsima oportunitat percomençar les coses bé.

Tot hi això, com a anarquistes, no sé per què ens sor-prenem d'aquest detall.

L'ANC es defineix ella mateixa com un moviment dela societat civil. Ara bé, ¿es pot anomenar realment "socie-tat civil" un moviment dirigit per una militant d'un partitpolític? Per si algú no ho sap, la senyora Carme Forcadell,presidenta de l'ANC, és militant d'Esquerra Republicanades del 1999. I si mireu la cúpula dirigent veureu que ésplena de polítics o de “civils” que en algun moment o altres'han presentat en alguna llista electoral.

Nosaltres per la nostra part, considerem que no és mésque una altra eina al servei dels de sempre. I el més preo-cupant, al servei dels que pensen que una democràcia ne-cessita estar tutelada i regida pels mateixos esquemesequivocats que ens ha tocat viure i patir com fins ara. "Totsels estats del Món tenen una o altra política de defensa"diuen als mitjans de comunicació. Una política que impli-caria segons l'ANC "en l’existència d’uns organismes d’in-tel·ligència, encarregats de detectar i analitzar lesamenaces, i d’unes forces armades, encarregades de ferfront a aquestes amenaces". Aquí el que ens haurien d'acla-rir, és si es consideren amenaces els posicionaments delpoble, doncs és tradicional entre els exèrcits de tot el món,emprar la força per protegir el país quan la població qües-tiona el poder establert. I com a colofó, diuen que una deles seves funcions seria "la conservació de la independèn-cia, de la sobirania i de la integritat territorial". Igualet quel'exèrcit espanyol! Retallant drets no a partir de l'exercicidemocràtic, sinó a partir d'uns esquemes mentals preesta-blerts per una elit que decideix què i com és cada cosa entot moment. Justament del que ens estem queixant des de

EL GRUPANARQUISTAX LLOGAR-HICADIRES

Catalunya en aquest moment.

Què poc innovadors que sou gent de l'ANC!No propugneu un canvi. No propugneu una mi-llora social. Simplement propugneu la societatcontinuista de sempre amb un nou estat a la ribadel vell mediterrani. Quina merda! Senyors: a no-saltres no ens hi trobareu per aquest camí. Nosal-tres volem la independència individual icol·lectiva, democràcia directa, lliure federació iel municipi lliure com a pas indispensable peruna societat justa i plena. Una societat sense or-ganismes no-democràtics com l'exèrcit, que ésgeràrquic. La resta és més del mateix, i un exèrcités la garantia de que això sigui així.

11 Educació en valors?

EDUCAR-SE: PILARFONAMENTAL PERUNA SOCIETATLLIURE

# Educació en valors?

L’hereu de Massegur,masell a més no poder.

Que com sortir d'aquest embolic? Ni idea. Elque és clar és que la cosa es posa complexa,difícil, interessant. Hi ha moltíssima gent amb

un cabreig monumental, surten al carrer sense que els cridinamb la corneta. Mai l'apparatchik, aquest tipus de càrrec icorbata, havia estat tan desacreditat i odiat com ara, i va enaugment. Mai els antidisturbis havien estat capaços d'acu-mular tal nombre de vileses, i sembla que en cada manifes-tació poden superar-se encara més. Mai hem tingut l'ingentnombre d'activistes a espera de judici, empresonats perximpleries, mentre els de Bankia, els d'això i els d'allò estantan campants… Un Estat que perd legitimitat, un descon-tentament social massiu, unes forces de repressió quepoden desmoralitzar-se i llevar-se el casc, i tindrem a puntl'assalt al castell.

Aquest matí prenia el cafè amb un preocupadíssim Ma-riano Rajoy, que em preguntava que què més podia fer per

sanejar els comptes de l'Estat. I la meva resposta és aquesta:Amancio Ortega, segons Forbes, té 37.000 milions d'euros,guanyats a costa de pagar misèries a les treballadores…, itambé de tèrbols negocis segons rumors. Amb llevar-li lapasta, s'acabarà part del dèficit. No hi ha cap criteri moralque impedeixi expropiar a un ric, i que permeti expropiara milions de pobres. Això no depèn més que de la voluntatpolítica, que per descomptat, ara està de part del ric, (i aquíel President assenteix vigorosament).

La resta del dèficit (prossegueixo) es pot esbandir ambles fortunes de deu o dotze magnats patriotes i espanyols, iexpropiant a la Duquessa d'Alba als capellans i a gent així.És a dir – em pregunta el President-, que amb afusellar atrenta o quaranta persones i famílies d'aquest Règim, s'a-cabava la crisi? No per Déu –li responc-, amb això el quees faria és tirar un munt de diners a les gargamelles de l'Es-tat, que tots sabem és un monstre insaciable. Donar pasta ala bestiola és com transferir plaquetes a un malalt senseparar-li l'hemorràgia. El que entri per un lloc, sortirà per unaltre i anirà a parar a les butxaques dels “arrimaos”, dels“conosíos”, dels “manteníos”, i de la banca suïssa. En de-finitiva –concloc-, per acabar amb la crisi, cal expropiar lesgrans fortunes, crear el banc del poble i derrocar a l'Estat.El President ha pres nota de tot, m'ha donat les gràcies i hamarxat somrient.

I nosaltres, per acabar amb la crisi, què necessitem? Unobjectiu, un pla, un projecte atractiu. Quin tipus de paísvolem? Volem automoció, volem alumini, volem jutjats,volem boscos, volem pantans? Quant costa aquest país?Què volen els nostres habitants, els nostres militants? Quèvols tu amb els altres i què volen tots amb tu? Elaboraaquest projecte i el principi de la fi haurà arribat. El que ésd'un és de tots, el que és de tots és de ningú, el que és deningú és d'un.

“Mai com ara es vafer tal ostentació del'escàndol, d'un mes-

quí escàndol recí-proc. La caça de votsés un comerç tan vil-ment degradant, tanper complet incom-patible amb la digni-tat moral i mental,

que no puc concebrecom una ment culti-vada sigui capaç d'a-

quest brut joc”.

William Godwin

13. Sortir del sistema

La veritat és que ens ho posen fàcil. L'altra veritat és que no ens van ensenyar apensar. I la conclusió és que ara més que mai és molt fàcil sortir del sistemaperò no ho sabem veure.

Aquesta crisi, aquesta estafa, ens ha posat davant el mirall i ja era hora. Hemvist com tota la teoria econòmica, tota la verborrea política i en fi, els principis quesemblaven inalterables, se n'han anat a la merda: ja no hi ha treball segur ni digne, jano hi ha possibilitat d'ascens social, la corrupció es passeja per davant dels nostresmorros altivament i un llarg etcètera de barbaritats que ens demostren que el món hacanviat i a pitjor. Tota una sèrie de circumstàncies que ens demostren que el sistemani ens necessita ni ens estima ni ens respecta. És més: el sistema ens escup. Podrà ex-primir-te sempre que ho necessiti i et deixarà arribar a uns nivells acceptables de be-nestar però quan ja no li siguis útil ni per ser explotat t'exclou de la roda. Et prendràla feina, la casa i, amb sort, et deixarà agonitzar amb les engrunes dels subsidis. Noés cap bestiesa: milions de persones ho viuen i ho senten ara i aquí.

Doncs bé: jo proposo a tota aquesta gent que engegui formes relacionals, edu-catives, de treball i de tota mena fora del sistema. El sistema no ens vol i nosaltrestampoc el volem ni el necessitem. Cal crear-ho tot del no-res: des de les fàbriquesfins a les escoles, crear poder i vincles comunitaris. Oblidar-se de la política profes-sional i autogestionar els nostres assumptes. Només així serem membres dignes d'unacomunitat, només així recuperarem l'autoestima que el sistema ha destrossat a based'anorrear-nos cultural i socialment per deixar-nos el trist paper de consumidors/pro-ductors. Només si abandonem aquest sistema serem ciutadans creadors de riquesa ide progrés i no unes ovelles que van cada quatre anys a decidir quin serà el seu car-nisser.

# Sortir del sistema

El nano gudai,col·laborador interessat

“La propietat privada ésla font principal de

quants mals afligeixen ala societat…; el sol brillaper tots i la terra no és

propietat de ningú.Anem doncs, amics;

assetgem, arremetem,acabem amb aquesta

societat que no s'ajustaa nosaltres. El que

sobra pertany per dret alque res té”.

Babeuf

A la Garrotxa i a tot arreu

“La llei, un conceptevague i mundà, arrossegada per l'avaríciai el poder, allunyant-secada vegada més del seupropòsit en si, ara no hiha arguments, solamentsón excuses per aplicar-la.”

Manuel Jots

“SENSACIÓDE DÉJÀ VU"

Sortirem, com sempre, amb aquella pàtina de llibertata la cara, amb les idees clares entre cella i cella, ambla lleugeresa que ens dóna el pensar que estem fent

història. Sortirem, en fi, aquell dia, com si fos el primer diade la nova era. Ens trobarem amb els companys quan en-cara serà fosc, ens saludarem d'una manera diferent, a l'al-çada de les circumstàncies, amb més emoció, deixant debanda tot allò que fins aquell dia ens separava. I comença-rem un nou dia de vaga general en un món sense treballa-dors.

Sentirem, com sempre, la conductora emprenyada per-què no pot anar a comprar perquè nosaltres tallem el carrer.Ens dirà que som uns “vagos” i que no volem treballar. Tin-drem als mossos al davant, com sempre, anant de guais...“Mireu, no és per mi, a mi tant se me'n dóna però els deGirona no volen problemes o sigui que si no desistiu de ta-llar la carretera haurem de carregar. Em sap greu però ésaixí... i que consti que no és per mi: jo us entenc. Jo tambéfaria vaga”.

Anirem després a passejar pel centre de la vila. I els co-merciants baixaran les persianes en veure'ns passar. Es que-daran a dins els seus establiments parlant amb elstreballadors sobre els esvalotadors que passen per fora. Iobriran altra volta les persianes quan deixin d'escoltar-nos.

# La nova passejada

Algunes vegades tinc la sensació que tot ple-gat no serveix per res. Segurament cal plan-tejar-se la continuitat o la innovació, o les doscoses alhora. No tinc les claus, però sí elsdubtes.

La nova passejada 16

El renoc de cal marrà,un xic carregós.

I després, potser, anirem a veure els traïdors de la classeobrera, els que han muntat aquest sidral de pa sucat amboli per rentar-se la cara -almenys una vegada a l'any- davantl'opinió pública, que ja estaran comptant les persones quevan a la seva processó fins a l'ajuntament. Un cop allà ensmiraran de reüll i comprovaran qui la té més grossa, es reu-niran en petits grupets per analitzar la situació. No ens diranres i començarà l'agònica rua sense crits ni demandes capal consistori municipal.

Cridarem, a la cua de la manifestació dels grocs, tot allòque ells no tenen valor de cridar. I arribarem davant la casagran per escoltar el que ens diuen els professionals del sin-dicalisme de la claudicació. I marxarem amb la sensaciód'haver tornat a passar-los la mà per la cara i d'haver de-mostrat que en aquesta terra només hi ha un sindicat quees pugui anomenar així.

I a la tarda ens trobarem tots allà on sempre. I hi hauràtota la gent que, havent anat a treballar o no, té ganes decridar i manifestar-se. I també hi haurà els amics de paisà,i els uniformats, i els periodistes: tots a transformar l'einamés gran que té la classe obrera a les seves mans en un es-pectacle de masses que al vespre es retransmetrà a totes lescases. Farem una passejada per Olot i cadascú a casa seva.

L'endemà serà un altre dia. Res no haurà canviat. Elscaps del sindicalisme claudicant sortiran a dir “èxit” i jaestà. Diran que estan moralment reforçats per negociar, i jaestà. Diran que si la patronal i l'estat no es seuen a negociaren convocaran una altra, potser l'any següent, i ja està.

Mentrestant, la gent continuarà essent desnonada decasa seva, els bancs continuaran engolint diner públic, laprivatització de la sanitat continuarà, la precarització de lafeina s'aguditzarà... I ja està.

17 La nova passejada

“Anirem després a passejarpel centre de la vila. I els comerciants baixaran les

persianes en veure'ns passar. Es quedaran a dins

els seus establiments parlantamb els treballadors sobre

els esvalotadors que passenper fora. I obriran altra voltales persianes quan deixin

d'escoltar-nos. ”

..."La llibertat no és filla de l'ordre sinó la seva mare" Pierre Joseph Proudhon

A la Garrotxa:

CNT d’Olothttp://www.cnt.cat/olot/

Biblioteca Social d’Olothttp://www.bsolot.info/

Contrainformació a la xarxa:

A las barricadashttp://www.alasbarricadas.org/noticias/

La hainehttp://lahaine.org/

Klinamenhttp://www.klinamen.org/

Anarkismo.nethttp://anarkismo.net/index.php

Berguedà i Bages Llibertarihttp://www.bllibertari.org/

Regeneraciónhttp://www.regeneracionlibertaria.org/

Editorials:

Editorial virushttp://www.viruseditorial.net/index.php

La felguera editoreshttp://www.lafelguera.net/web/

Pepitas de calabazahttp://www.pepitas.net/

La malatestahttp://www.lamalatesta.net/

Txalapartahttp://www.txalaparta.com/

El grillo libertariohttp://www.nodo50.org/elgrillolibertario/

Edicions anòmiahttp://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.html

Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzohttp://fal.cnt.es/

Bardo edicioneshttp://bardoediciones.net/

Aldarull edicionshttp://www.aldarull.org/

Traficantes de sueñoshttp://www.traficantes.net/

DDThttp://www.ddtgatazka.com/

Editorial brulothttp://brulot.ourproject.org/

La ciutat invisiblehttp://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutat-invisi-ble-edicions/

La linterna sorda edicioneshttp://www.lalinternasorda.com/

ENLLAÇOS

Bona nit i tapa’t!Grup Anarquista X llogar-hi cadires

Publicacions:

Periòdic CNThttp://cnt.es/periodico

Solidaridad Obrerahttp://soliobrera.cnt.es/

Todo por hacerhttp://www.todoporhacer.org/

El Libertariohttp://www.nodo50.org/ellibertario/

El Tafanerhttp://www.bsolot.info/a/traduccions-i-edicions-propies

Ekintza Zuzenahttp://www.nodo50.org/ekintza/

Rolling thunderhttp://crimethinc.com/rt/index.html

Varis:

FAIhttp://www.nodo50.org/fai-ifa/

FIJLhttp://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala

Xarxa de Biblioteques Socialshttp://xarxabibliosocials.org/

Ateneu Llibertari de Santshttp://www.ateneullibertari.info/

Ateneu Llibertari Acràciahttp://assembleallibertariabdn.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Estel Negrehttp://estelnegre.balearweb.net/

Ateneu Llibertari Paquitahttp://ateneupaquita.wordpress.com/

Ateneu Llibertari Alomàhttp://ateneutgn.ourproject.org/

Festival de Cine Anarquista de BCNhttp://fcab.tk/

Negres Tempesteshttp://www.negrestempestes.org/

Sempre t’han pres per imbècil? Quan parles ningú t’escolta?És evident que ets anarquista...

Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:bustia@bsolot.info

Perquè el món és ple d’imbècils.