L'OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA

28è Curs d'Assistents Tècnics en Consum

Anna Maria Solé Riera Juny 2018

L'obsolescència programada

2

1.1.1.1. IntroduccióIntroduccióIntroduccióIntroducció ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 3333

2.2.2.2. HistòriaHistòriaHistòriaHistòria ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 4444

3.3.3.3. ConcepteConcepteConcepteConcepte ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 5555

4.4.4.4. Tipus d'obsolescènciaTipus d'obsolescènciaTipus d'obsolescènciaTipus d'obsolescència ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 6666 4.1. Obsolescència funcional ................................................................................................... 6

4.1.1. Obsolescència natural ............................................................................................. 6 4.1.2. Obsolescència forçada ............................................................................................. 6

4.2. Obsolescència tecnològica ............................................................................................... 6 4.3. Obsolescència psicològica (percebuda) ........................................................................... 7

5.5.5.5. Psicologia i publicitatPsicologia i publicitatPsicologia i publicitatPsicologia i publicitat .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 8888

6.6.6.6. ConseqüènciesConseqüènciesConseqüènciesConseqüències ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 8888 6.1. Econòmiques .................................................................................................................... 8 6.2. Mediambientals ............................................................................................................... 8

7.7.7.7. SolucionsSolucionsSolucionsSolucions ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 9999 7.1. Importància de l’etiquetatge ......................................................................................... 10

8.8.8.8. Actualitat: casos de França i EspanyaActualitat: casos de França i EspanyaActualitat: casos de França i EspanyaActualitat: casos de França i Espanya ........................................................................................................................................................................................................................................................................................ 10101010 8.1. França ............................................................................................................................. 10 8.2. Espanya .......................................................................................................................... 10

9.9.9.9. ConclusionsConclusionsConclusionsConclusions .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... 11111111

10.10.10.10. BibliografiaBibliografiaBibliografiaBibliografia ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 12121212

11.11.11.11. Documentals youtubeDocumentals youtubeDocumentals youtubeDocumentals youtube ........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................ 12121212

L'obsolescència programada

3

"El món és prou gran per satisfer les necessitats de tots, però sempre serà massa

petit per satisfer l'avarícia d'alguns" Mahatma Gandhi

1. Introducció

Qui no ha tingut l’experiència d’un aparell que s’espatlla poc temps després de la finalització del període de garantia? Certament, això pot passar. Quan és ocasional, parlem de mala sort. Quan esdevé freqüent, no és mala sort ni coincidència. Es tracta d’una estratègia econòmica i comercial. Els productes adquirits pels nostres pares i avis tenien una durada més llarga que els aparells actuals. No era estrany que alguns duressin més de 20 anys. Per què actualment duren menys? En són una causa els avenços electrònics? Podem reconèixer, efectivament, que els components electrònics són més sensibles als xocs o a les variacions de temperatura que els components mecànics. Però això no ho explica tot. Malauradament, la durada de la majoria dels béns de consum s’ha vist reduïda deliberadament pels fabricants amb la finalitat que el consumidor n’adquireixi de nous. Aquesta pràctica s’anomena obsolescència programada. Començaré el treball amb una mica d’història del tema, fent-ne una classificació, veient-ne l’aspecte psicològic, les conseqüències, l’actualitat i finalitzaré amb unes conclusions.

L'obsolescència programada

4

2. Història

Quan Thomas Edison va inventar la bombeta (1881), la filosofia dels fabricants era crear productes de llarga durada. A Livermore (Califòrnia), conserven la bombeta més antiga del món, que funciona, sense interrupció, des de l’any 1901. Va ser fabricada a Shelby (Ohio), cap a 1895, per Adolphe Chaillet.

Aviat, hi va haver qui es va començar a plantejar què passaria si en algun moment els consumidors deixessin de comprar els seus productes. Així, els fabricants van decidir agrupar-se amb l’objectiu d’escurçar la vida dels productes i augmentar-ne les vendes. El 1924, es va constituir el càrtel Phoebus per controlar la fabricació de bombetes. Si el 1881 la primera bombeta tenia una durada de 1500 hores, el 1924 la van limitar a 1000 hores. El 1929, es produeix la crisi de Wall Street. En aquell context, es va pensar que reduir la vida útil dels productes era una mesura per reactivar l’economia. El terme obsolescència programada es va introduir per primera vegada el 1932 en un breu fulletó anomenat "Finalitzar la Depressió a través de l'Obsolescència Programada" escrit per Bernard London. Al final del text, destacava 3 aspectes de la seva proposta: posar ordre al caos econòmic i social que existia, crear oportunitats de treball i uns ingressos més estables per part del govern.

L'obsolescència programada

5

Als anys 50, Brooks Stevens en va popularitzar el terme. En un dels seus discursos, diu: "Inculcar al comprador el desig de posseir una cosa una mica més recent, una mica millor, una mica abans del necessari". Aquesta frase resumeix l'obsolescència programada. D’aquesta idea de seducció, van sorgir les modes, una altra manera de fer obsolets els productes que consumim. Es tracta de generar un desig constantment insatisfet.

3. Concepte

L'obsolescència programada és la pràctica de limitar la vida d'un producte, manipulant posteriorment el comportament de compra dels clients amb benefici directe dels fabricants. A la pràctica, això significa fabricar un producte amb materials de pitjor qualitat, de manera que durarà un període de temps predeterminat. A canvi de tenir un producte que durarà un any en comptes d'uns quants més, els clients rebran noves versions del producte de forma més freqüent. De la mateixa manera que la moda canvia cada any, també ho fan els productes electrònics, vehicles,... tots amb una petita millora, que, amb l'ajuda del màrqueting, pressionarà als clients a comprar-los.

Tanmateix, va requerir de temps que els consumidors canviessin la seva mentalitat. Anteriorment, aquests estaven més acostumats a reparar els elements que no estaven totalment trencats que a comprar-ne un de nou. Van ser necessaris anys i un màrqueting manipulador i persuasiu per crear aquesta nova idea consumista com a norma social.

L'obsolescència programada

6

4. Tipus d'obsolescència

No hi ha un nombre exacte de classificacions per a l’obsolescència. Tot depèn de l’autor.

Per a Vance Packard, autor del bestseller The Waste Makers (1960), existeixen tres tipus d'obsolescència.

4.1. Obsolescència funcional

A diferència de les altres, aquesta es pot separar en dues categories: forçada i natural.

4.1.1. Obsolescència natural

Els productes es poden tornar obsolets de forma natural quan no han estat dissenyats tenint en compte l'obsolescència programada. Això és així perquè quan un producte requereix d'una reparació, l'usuari veu que ja no n’existeixen recanvis o que el seu cost val més que el valor del producte. Un producte que es torna naturalment obsolet, és el que menys manipulació ha patit per part dels dissenyadors i dels enginyers.

4.1.2. Obsolescència forçada

Aquesta és la forma més habitual d'obsolescència funcional. L’empresa decideix de forma intencionada quan voldrà que el producte deixi de funcionar de forma correcta. Això es pot aconseguir amb productes de baixa qualitat. Una tècnica recurrent dins del mòbils consisteix a crear bateries de curta durabilitat i que no puguin ser reemplaçades per l’usuari. Això implica que aquest hagi de portar el mòbil al fabricant i pagar una quantitat de diners que fa que molts cops decideixi de comprar-ne un de nou.

4.2. Obsolescència tecnològica

L'obsolescència tecnològica, és, segurament, la més comuna actualment, i possiblement la més necessària, quan es considera una millora tecnològica constant. L'obsolescència tecnològica involucra la constant progressió de la tecnologia. Quan un fabricant treu a la venda un nou producte, és molt probable que finalitzi el següent producte que ocuparà el seu lloc. La pràctica més habitual

L'obsolescència programada

7

amb els fabricants de mòbils és tenir un nou model o una millora del model anualment, que, simultàniament, coincideix amb l'any o dos de la renovació del contracte del mòbil, permetent a la gent obtenir de forma gairebé immediata els models més actuals del mercat.

Figura 1. Evolució dels iPhone d'Apple

4.3. Obsolescència psicològica (percebuda)

L'obsolescència psicològica es dóna quan un producte ja no està de moda i no es desitja a causa de les tendències que empenyen en una direcció diferent. Aquest producte continua funcionant en tots els sentits, excepte per la seva estètica. Això s’aconsegueix a través de la publicitat, les marques, etc. És molt rellevant dins del món tèxtil on és habitual veure desfilades de moda, anuncis, canvis de temporada i altres tècniques per aconseguir substituir una roba funcional. Els consumidors que segueixen tendències, tenen la seva lògica enfocada al disseny, i són molt més propensos a comprar un producte que 'està de moda'. Els telèfons mòbils en són un exemple. La moda només pot funcionar quan els clients creuen en el producte. Això implica generar-ne una connexió personal a través dels sentiments. Encaixa amb els seus estils de vida o, fins i tot, els pot definir com a individus. A finals dels anys 90, Nokia va popularitzar l'ús massiu de mòbils, un producte robust, fàcil d'utilitzar i amb eines útils. Una característica important que va generar un fort impacte, va ser la possibilitat d'intercanviar carcasses, fet que permetia personalitzar l’aparell per encaixar amb els gustos del comprador.

L'obsolescència programada

8

5. Psicologia i publicitat

La psicologia és un punt molt important que pot explicar com l'obsolescència programada ha funcionat tan bé. Els canvis en el comportament i la conducta no són immediats. Cal temps i convicció per canviar completament un sistema que anteriorment era un estil de vida establert. Per aconseguir-ho, una de les eines utilitzades és la publicitat, l’objectiu de la qual és que els consumidors comprin allò que desitgen, en comptes d’allò que necessiten. Els anuncis s’han integrat a les nostres vides. Molts dissenyadors tenen com a meta canviar els hàbits de consum de la gent en lloc de maximitzar guanys per a l’empresa. La publicitat és una de les formes més eficaces de persuadir la societat. Segons un sondeig realitzat als presidents de les firmes nord-americanes més importants, el 90% d’ells reconeix que seria impossible de vendre un nou producte sense una campanya publicitària; el 85% declara que la publicitat convenç sovint a la gent de comprar coses que no els són de cap utilitat; i el 51% afegeix, fins i tot, que la publicitat persuadeix la gent de comprar coses que no desitgen realment.

6. Conseqüències

Des del punt de vista ètic, produir béns amb una vida útil molt reduïda no és positiu. L'obsolescència programada, amb totes les seves variants, provoca una sèrie de conseqüències econòmiques i mediambientals.

6.1. Econòmiques

Les principals conseqüències econòmiques són un augment en els ingressos del fabricant a mig termini. Tot i això, perquè es produeixi una bona obsolescència programada, cal que totes les empreses del sector actuïn conjuntament amb una estratègia similar. Si una empresa ho fa de forma independent i aplica terminis de durada més llargs, el seu prestigi pot veure's afectat i perdre vendes al llarg del temps.

6.2. Mediambientals

Dins del terreny mediambiental, les principals conseqüències vénen del fet de generar tantes escombraries i residus. D'acord amb les Nacions Unides, cada

L'obsolescència programada

9

any generem al voltant de 50 milions de tones de residus electrònics, un gran percentatge dels quals acaba als abocadors de països en vies de desenvolupament. De tots aquests residus, un gran nombre no són biodegradables i el seu temps de descomposició pot ser molt elevat (superant els 1000 anys). A més, en moltes ocasions són altament contaminants i afecten tant la naturalesa com la salut de les persones. Els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE) contenen materials que poden ser recuperats. D’aquesta manera, s’evita l'explotació de nous recursos naturals, i d'altres que poden ser contaminants, i que si no són tractats adequadament, poden resultar altament nocius per al medi ambient.

7. Solucions

Francisco J. Romero, autor d’Obsolescence management for long-life contracts:

State of the art and future trends (2010), diferencia entre mitigar i resoldre l’obsolescència. Per a ell, mitigar l’obsolescència és minimitzar-ne l’impacte. Amb la resolució, es pretén reaccionar al més aviat possible quan apareix l’obsolescència.

a) Per mitigar l’obsolescència, es pot:

a. Comprar i emmagatzemar la quantitat necessària de components que puguin quedar obsolets al futur.

b. Usar materials múltiples. c. Fixar una ruta de la tecnologia de producció que s’utilitzarà. d. Planificar la gestió de l’obsolescència a través de documents i

informes. e. Compartir un mateix producte entre diverses persones.

b) Per resoldre l’obsolescència, es pot:

a. Canviar les peces defectuoses si hi ha recanvis en estoc. b. Permetre a una altra empresa la venda de peces. c. Substituir peces defectuoses per altres d’iguals d’un altre

producte.

L'obsolescència programada

10

7.1. Importància de l’etiquetatge

L’etiquetatge dels productes és fonamental perquè els consumidors puguin exercir de manera adequada la seva influència al mercat. La informació és absolutament necessària per als ciutadans. Per tal que el consumidor pugui escollir, en el moment de la compra, amb ple coneixement de causa, cal la informació que aporta l’etiquetat sobre la durada de vida, el nombre estimat d’utilitzacions del producte o si aquest es pot reparar i com fer-ho.

8. Actualitat: casos de França i Espanya

8.1. França

A l'octubre del 2014, França va fer un gran pas en legislar contra l'obsolescència programada. D’aquesta manera, es castigava penalment el fabricant que establís predeterminadament la durabilitat d'un producte, amb penes de presó de dos anys i multes de fins a 300.000 euros, que s'afegirien a d'altres ja integrades dins la Llei de Consum. Aquest 2018, es pretén afegir una sèrie de mesures dins la seva estratègia d'economia:

• Millorar la informació al consumidor perquè pugui tenir els elements adequats per comprar de manera entenedora.

• Estendre la vida útil del producte a través del suport a la reutilització, reparació i la economia de la funcionalitat.

A part de tot això, França està disposada a liderar aquestes iniciatives dins la Unió Europea.

8.2. Espanya

L’any 2018, el Govern central té llesta la seva primera Estratègia d'Economia Circular, que busca millorar l'aprofitament dels recursos necessaris per generar un producte amb la finalitat de reduir l'ús de matèries primeres. Aquesta estratègia compta amb un pla inicial d'actuacions per al període 2018-2020, que implicarà una despesa de més de 836 milions d'euros. La idea principal de tota aquesta estratègia està basada en la que adopten diferents organitzacions des de fa anys: passar d'un model econòmic lineal

L'obsolescència programada

11

(basat en l'extracció dels recursos) a un de circular (centrant-se en la seva reutilització). L'estratègia, que està en consonància amb la que es va aprovar el 2015 per part de la Comissió Europea, està dirigida pel Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, tot i que hi participen sis ministeris més, amb algunes actuacions com:

• Reutilització d'aigües

• Ús de residus per a l’obra pública

• Pesca d’escombraries

• Augment del nombre d'aliments caducats destinats a l'alimentació animal

9. Conclusions

La innovació tecnològica dels darrers 100 anys ha estat molt important, però, al mateix temps, ha perjudicat la natura per causa de l’explotació dels seus recursos per sobre dels seus límits i retornant-li una quantitat de residus que aquesta no pot suportar. Tots els autors que estan en contra de l’obsolescència programada estan d’acord a introduir la paraula “reparació” al sistema productiu. Ara més que mai, els consumidors tenen veu. Aquesta veu és més forta gràcies a Internet. Les xarxes socials aporten una via d'expressió amb la possibilitat que tothom ho llegeixi. Els consumidors són ben conscients del seu poder i s'estan convertint en manipuladors d'idees per ajudar i orientar les empreses en la direcció adequada. Abans, les companyies forçaven l'obsolescència als consumidors. Ara, són ells mateixos qui dictaminen el camí a seguir. Aquest canvi de rols representa un nou paradigma. Cada mètode d'obsolescència vist anteriorment encarà manté un impacte molt fort dins del nostre estil de vida, però ara els consumidors estan començant a tenir-ne l'última paraula.

L'obsolescència programada

12

10. Bibliografia

• https://www.theguardian.com/technology/2012/jul/16/apple-rejoins-epeat

• https://www.taringa.net/posts/ciencia-educacion/17687482/Obsolescencia-programada-y-el-Cartel-Phoebus.html

• https://es.wikipedia.org/wiki/Comprar,_tirar,_comprar

• https://es.wikipedia.org/wiki/Obsolescencia_programada

• https://www.activesustainability.com/environment/planned-obsolescence-the-serious-problem-of-electronic-waste/

• https://elpais.com/economia/2018/02/11/actualidad/1518363978_696129.html

• Latouche, Sergio, Hecho para tirar (2012)

• Romero, Francisco J., Roy, Rajkumar, Shehab, Essam, Obsolescence management for long-life contracts: state of the art and future trends (2010)

11. Documentals youtube

• Dannoritzer, Cossima, Comprar, tirar, comprar (2011)

• Dannoritzer, Cossima, La tragedia electrónica (2014)

L'obsolescència programada

13