L’OixqueEl gir cap a l’esquerra independentista

Nº 14Revista de les joventuts d’Esquerra Republicana de l ’Eixample

ABRIL 2009

L’entrevista:

La Veu del BarriLa secció de la revista on els veïns del barri parlen!

Les eleccions europees, votarem,?

Estàs d’acord amb la il·legalització dels partits bascos?

Polèmiques

La llei de l’avortament

Article

Pla de BolonyaJordi Aranda Jordi Doménech

Eleccions

País Basc i Galícia

Article del candidat de les JERC

L’esperança per Catalunya

Nous canvis

Secretari d’organització del sindicat Estudiants en Acció

Portaveu de la sectorial d’educació i formacióJERC-Barcelona

ABRIL 2009 L’oixque 2

Editorial 2

Parlem-ne

Què ha passat? 3

Ara toca 4

Eleccions 5

Llengua 6

L ’entrevista: Pla Bolonya

Jordi Aranda 7

Jordi Doménech 8

La Veu del Barri 9

Eleccions europees 9

Il·legalització 9

Altres pobles 10

L ’agenda 10

Sumari

Agraïments/Col·laboradors:

Editorial

- Editors: Anna Palou- Col·laboradors: Arseni Armengou, Joaquim Asensio, Marta Bolinches , Joana Busquets, Roger Casanova, Ferran Coll, Andreu Criquet, Martí Gasull i Roig, i Marta Rovira.- Agraïments:Marta Bolinches, Eduard Cuscó, Plataforma per la Llengua, Jordi Aranda i Jordi Domènech.

L e s JERC Eixample ja hem començat una nova campanya sobre la pobre sa. Aque st a e s basa en una temàt ica força complexa i de g ran preocupació per la societ at civ il cat alana.

L a pobre sa é s un fenomen que afect a, amb major o menor g rau, a to t el món. Però sense anar mé s l luny t robem que nomé s aquí Cat alunya hi ha al volt ant d ’un milió de persone s que v iuen al l l ind ar de la po-bre sa.

L a cr isis econòmica e st à obr int le s por te s a aque st a sit uació, i casa nost ra s ’e st à veient molt afect ad a. Cat alunya, aque st any, ar r ibarà a una t axa d ’at ur del 20%, això suposarà per a molte s famílie s una sit ua-ció de precar iet at ja que els serà impo-ssible poder complir els seus deure s a f inal de me s; no pod ran pagar le s hipo teque s ni cobr ir le s nece ssit at s bàsique s.

E l de sequilibr i ent re l ’ofer t a i la demand a de mà d’obra farà que la pobre sa aug ment i en el seg üent s me sos. Però el problema e s plante ja quan el gover n e spanyol de-cideix increment ar le s ajude s als bancs i empre se s, i en canv i, no apor t a ajude s als seus ciut ad ans que v iuen en una sit uació econòmica molt delicad a.

A Cat alunya, els mé s afect at s per la cr isis seran els jove s, els immig rant s, i f inalment , la mà d’obra menys qualif icad a. Podem apunt ar a que els jove s seg uim discr iminat s en el mercat laboral, t an per la de sconf i-ança que apor tem a le s elit s empre sar ials com pels t ípic tòpics de la societ at : falt a d ’ex per iència, ir re sponsabilit at , inf ideli-t at laboral, i re alment el gover n e st at al , a diferència de la Secret ar ia de Jovent ut de la G eneralit at de Cat alunya, ha posat molt poque s ajude s per incent ivar la cont rac-t ació de jove s dins le s empre se s. Això fa que els jove s ja no ens pod rem emancipar als 21 anys perquè que els bancs, d avant la de sconf iança de la cr isis f inancera, ja no donen hipo teque s a ning ú, i menys a indi-v idus amb una capacit at adquisit iva t an baixa com els jove s. S ’ ha deixat , doncs, de tenir en comp te la nost ra capacit at po ten-cial adquisit iva .

En de f init iva, ens e speren uns anys molt durs, sobreto t per nosalt re s. Però ens toca fer entend re a la societ at que nosalt re s som l ’e sperança per sor t ir de l ’act ual sit uació de cr isis polít ico- econòmica-social , ja que po-dem ser el pulmó que nece ssit a l ’economia cat alana.

La pobresa, no està tant lluny de casa

Dades de contacte: Casal “ Pi i Sunyer”

C/ Villarroel 107 baixosTelf. de contacte: 93451 03 09 email: eixample@jerc.cat web: www.jerc.cat/eixamplehoraris: cada dissabte de 20:30h a 22h www.fotolog.com7jerceixample

ABRIL 2009 L’oixque 3

Parlem-ne

Anna PalouSecretària de Comunicació de JERC Eixample

El passat dissabte 14 de març, les JERC Eix-ample vam celebrar el nostre vintè aniversari. Portàvem mesos pensant i preparant aquest gran dia. Teníem un objectiu ben clar: compartir de forma festiva el nostre aniversari amb tots i

cadascun dels militant de les JERC, i sobretot amb el passat i present de les JERC Eixample, i com no, fer-los passar una gran vetllada. Com deia abans, durant mesos vam estar pensant com fer aquest acte divertit i apassionant, tot i així, no podem ser menys, sempre ens van quedar detalls per l’últim moment: decora-cions, pancartes, i alguna que altra cosa, però res tan important que espatllés

la festa. Així doncs, vam començar bé i acabar encara millor.

El lloc, la casa groga al carrer Ali bei. Un pisco-labis preparat pels convidats, i un escenari es-perava impacient que algú pugés per parlar. El conductor del parlament va ser en Pol Molas, ex-militant de l’Eixample, que va anar introduint als

altres participants com ara en Roger San Millán, president d’ERC eixample i exmilitant de JERC Eixample, en Gerard Gómez, portaveu de JERC Barcelona i el mateix Joaquim Asensio, portaveu de JERC Eixample. Entre anècdotes i felicitacions vam repartir el sopar, i en acabar tot plegat, vam projectar el vídeo en commemoració els 20 anys. Un vídeo de recordatori per tots aquells que han passat per les JERC Eixample però també per tots aquells que en formen part ara i els que en un futur hi seran presents.

Així doncs, la vetllada va transcórrer sense problemes, més aviat sobre rodes. Les cares mostraven felicitat i els retrobaments van ins-pirar il•lusió, il•lusió de veure tanta gent junta que lluita per un mateix objectiu. Un mural ben gran permetia deixar pal•les tot el que passava i els sentiments que sorgien a f lor de pell. Així doncs, la festa va continuar fins ben entrada la nit, i tothom, sense excepció, va poder celebrar amb tots nosaltres el nostre aniversari.

Ferran Coll Secretari d’organització de JERC- Eixample

El passat 7 de març un nombrós grup de militants de les JERC Eixa-mple vam tenir la oportunitat d’assistir a un moment històric per al procés d’emancipació nacional dels Països Catalans.

Milers de ciutadans provinents d’arreu del territori van marxar sobre la capital de la Unió Europea per reclamar el dret a viure com un poble lliure, amb un estat propi i per a poder construir un mon mi-llor per a ells i els seus fills.

Mai hauria pogut imaginar un dia tan màgic com aquell, en que tots els carrers de Brussel•les estaven plens a vessar de barres i estels. Miressis on miressis i anessis on anessis, et trobaves l’ensenya de la lluita del teu país lligada dels colls, onejant al vent, penjada dels balcons i de les

terrasses. El poble català va cridar ben fort INDEPENDÈNCIA!

Alguns encara diuen que el debat identitari és un invent de les élites, però que a la gent del carrer no l’interessa. M’agradaria haver vist les cares d’aquells que sostenen aquesta afirmació enmig d’aquells carrers, però ells, per desgracia, l’única capital que visiten es Ma-drid on rebre instruccions dels seus amos.

Un cop més la societat d’aquesta gran nació ha demostrat que és capaç de vèncer traves i adversitats. Pel que fa a mi, vull remarcar que una part del meu cor es va quedar a Barcelona, a la plaça Sant Jaume, on també es van onejar estelades en suport dels 10.000 que érem lluny de casa.

Què ha passat?20anys de lluita!

Festa JERC Eixample

Roger Casanova Secretari de f inances de JERC- Eixample

10.000 Catalans a Brussel•les

La decisió del Rector de la UB del 18 de març de desallotjar els estu-diants contraris al Pla Bolonya, va acabar a cops de porra. Uns atacs que es varen reproduir a la mani-festació del vespre. Actes indis-criminats que van colpir amb força a la societat. Però, què està passant amb els Mossos? No és el primer cop que el jovent patim la repressió policial de la brigada d´antiavalots d’aquest cos de policia, ja que el pas-sat 12 d’octubre, per exemple, també varen actuar amb aquesta violèn-cia. Curiosament, sempre són els mateixos els que actuen així, els antiavalots.

Però també és sorprenent com els mitjans de comunicació espanyols aprofiten aquests fets per atacar la policia catalana, mentre els casos

de corrupció de la policia paramili-tar espanyola (Guàrdia Civil) i de la policia nacional no surten enlloc. És ben curiós que cap d´aquests po-licies hagi de pagar pel que va fer, i és ben curiós també que els qui vam rebre cops de porra siguem sempre radicals anti-sistema, violents i mi-noritaris.

Però ara tothom s´ha rentat les mans, i les cortines de fum que ens han llençat han funcionat prou bé fins el proper cop que ens toqui rebre. Però en algun moment o altre algú haurà de respondre per tot això. Què passa amb la policia catalana? Què passa amb els Mo-ssos d’esquadra que havien d’estar al servei de Catalunya, però que sembla que serveixen per reprimir el futur al seu jovent?

Què passa amb els Mossos?

ABRIL 2009 L’oixque 4

Joana BusquetsPortaveu de l’Assemblea de Dones de les JERC-BCN

Les JERC apostem per l’avortament lliure, gratuït i fora del Codi Penal, que ha de ser regulat necessàriament en una nova llei integral àmplia que reguli l’exercici dels drets sexuals i reproduc-tius, reconeguts com a Drets Humans:

Lliure, perquè la legislació no reconeix les dones com a subjectes de dret amb capacitat de decisió. Cal una nova llei que reconegui els drets essen-cials de les dones: la lliure disposició del seu propi cos.Gratuït, perquè implica costos molt elevats d’intervenció i desplaçament per a les dones que decideixen recórrer als centres privats (de cen-tres públics on es practiqui l’avortament n’hi ha molt pocs).Fora del Codi Penal, perquè l’exercici d’un dret no pot contemplar-se dins un catàleg legislatiu de caràcter punitiu, sinó al codi civil. Les JERC entenem que el debat de fons és una qüestió d’enfortiment democràtic, de reconeixement del

dret a la llibertat de decisió de les dones..

Però, el debat sobre l’avortament s’ha de fer de forma pausada i consensuada des de la per-spectiva dels drets fonamentals de les dones i no pot produir-se al marge de les principals implicades, les dones. Les JERC proposem, a més, que es tracti d’un debat pluridisciplinar i, en conseqüència, transversal, on es contem-plin les experiències i els punts de vista de totes les parts implicades.

Considerem, doncs, que la restricció de l’accés a l’avortament no suposa una disminució de les interrupcions de l’embaràs ni una dismi-nució dels embarassos no desitjats, sinó que acaba suposant un increment dels avorta-ments clandestins i del turisme avortiu. Per tant, cal que s’aposti de forma decidida per una nova legislació integral i progressista que no imposi traves.

Una legislació a favor de les dones Ara toca

Imatge del cartell de l’Assemblea de Dones JERC

La diada de Sant Jordi és d’aquelles dates difícils d’oblidar. Ningú pot passar per alt un dia tan pur com aquest. Els carrers s’omplen de gent, sí. Però els carrers es decoren amb roses i llibres, creant un ambient de llegenda, d’un conte de fades que té data de caducitat. Per tot arreu es respira la

tranquil•litat als rostres de la gent, i trobar aquell llibre o escollir la millor rosa és la gran aventura del dia. Ells es converteixen en cavallers i elles en donzelles.

La cultura popu-lar és la que ens ha fet arribar on som, la que permet que formem part de la història, i la que ens inspira llegen-des que aboquen a consolidar diades

com aquesta. Hi ha qui sent més com a catalana aquesta festivitat que d’altres molt menys esperades. No cal dir-ho, per molts Sant Jordi hauria de ser festa nacional. No cal recordar derrotes ni reivindicar drets per crear una festa, ens cal, sense pensar-ho, un dia que ens faci ser feliços i que permeti a cadascun dels catalans i catalanes que se li dibuixi un som-

riure. Aquesta data és, sense anar més lluny, el 23 d’abril.

Ben cert és que cada cop pesa més l’ànsia de comprar aquell llibre que ha estat novetat, un llibre, que de ben segur que molta gent guardarà a la llibreria sense fer-li cas posteriorment. Con-sidero, i tan de bo m’equivoqués, que hi ha gent que deu tenir una sola llibreria a casa que omple any rere any només, i dic només, amb el llibre que li regalen per Sant Jordi. És trist, però és així. De cara a la façana és mol bonic veure com tanta gent es volca en la cultura, ni que sigui per un dia, però no desaprofitem l’oportunitat de llegir un bon llibre, siguem llestos i no llencem els diners. Llegim el que ens regalen que un llibre a l’any no fa mal.

Malgrat les cues de formigues que desfilen pels carrers de Barcelona, i tants altres pobles i ciu-tats catalanes, malgrat les ratoneres en les quals ens fiquem quan volem anar a prendre alguna cosa, malgrat la bogeria de compres compulsives de llibres. Deixem de costat la nostra realitat,el drac que ens envolta, i embarquem-nos en un conte. Convertim-nos en cavallers i donzelles que per un dia són els protagonistes.

Els cavallers i les donzelles Anna PalouSecretària de Comunicació i imatge JERC-Eixample

Símbols de Sant Jordi: Rosa i llibre

ABRIL 2009 L’oixque 5

Eleccions basques i gallegues: efectes col·laterals Eleccions

Les passades eleccions de Galícia i el País Basc, que van tenir lloc el dia 1 de març, han inf luït fortament en el conjunt de la política espanyola, i f ins i tot, dels Països Catalans, tant abans, com després de la seva celebració. La negociació del finançament, la sentència del Tribunal Consti-tucional, les coalicions electorals per concórrer a les eleccions europees... són algunes de les de-cisions que es van posposar fins després de les eleccions. Això, i el fet que les eleccions posaven en joc els interessos de partits independen-tistes i d’esquerres afins a Esquerra, va fer que aquestes eleccions també generessin la màxima expectació des del nostre partit, i fa interessant un anàlisi dels resultats, salvant-ne sempre la distància deguda.

Començarem pel cas gallec. A Galícia es podria dir que els mitjans de comunicació varen dirigir la campanya electoral contribuint al desgast d’un Govern d’esquerres, amb poc perfil polític i massa tecnòcrata, imputant-li episodis de poca austeritat política, encara que aquests fossin de temps remots. A aquest fet, li hem de sumar que el Govern d’esquerres no ha estat capaç de super-ar determinades polítiques de l’època del PP (per exemple d’especulació de territoris marítims...) ni tampoc ha estat capaç d’aportar solucions diferenciades, sobretot en la vessant més social (per exemple, davant de la crisi econòmica). Els resultats ens demostren també que el PP té un vot molt consolidat a Galícia i la premsa a favor, fet que explica que ni tant sols els escàndols de

corrupció del partit els hagin afectat electoral-ment. Cal fer una especial atenció al cas del Bloque Nacionalista Basco (BNG), que també ha perdut suport electoral. Tot i que el descens del BNG no s’ha de circumscriure només en aquestes elec-cions, en les que només ha perdut un diputat, sinó que el descens es produeix repetidament en totes les conteses electorals des del 1997 (mo-ment de màxima representació amb 18 escons). El descens del partit és imputable a l’abandó de determinades polítiques d’esquerres i un viratge clar cap a polítiques de centre, i en especial, un relaxament en els postulats sobiranistes. Quan el BNG ha obtingut més suport electoral ha es-tat quan ha mantingut un programa més neta-ment sobiranista i d’esquerres. Després de les eleccions, podríem dir que la seva ref lexió va en aquest sentit, i de fet, un primer pas cap a la recuperació dels postulats ideològics seria el canvi de coalició de cara a les properes eleccions europees, abandonant la coalició amb CIU i PNB, i optant per una coalició clarament sobiranista i d’esquerres, amb Esquerra, Aralar i EA.

Pel que fa a les eleccions al País Basc, hauríem de començar dient que les eleccions han tingut un resultat democràticament adulterat. La Llei de Partits Polítics ha censurat el dret a expressar-se democràticament a més d’un 10% de la ciutada-nia i ha facilitat el canvi de majoria al Parlament Basc. A això li hem de sumar els efectes d’un sistema electoral basc proporcionalment poc

representatiu, que distribueix el mateix nom-bre de diputats a les tres províncies basques tot i la gran diferència de població que tenen entre elles. En conclusió, l’aritmètica electoral per una banda, i l’aplicació de la llei de partits, per l’altra, deixa com a resultat un Govern del PSOE amb el suport del PP, govern que sols coincideix en l’eix del nacionalisme espanyol. Però no ens deixem enganyar, el mapa electoral al País Basc no ha canviat com alguns volen fer creure. Si atribuïm la majoria dels vots nuls a l’esquerra abertzale, s’obté un 51,4% a favor de les forces nacionalistes front al 42,2 % de les forces espanyoles, deixant de banda el 3,1 % dels fede-ralistes d’Ezker Batua, que podrien sumar-se als vots dels sobiranistes. El substrat social, que en tot cas no podran il•legalitzar, és majoritària-ment sobiranista, i més unit que mai en l’oposició política, no afavorirà la governança democràtica d’un poder polític tancat a fer concessions sobi-ranistes.

Per últim, caldria fer una translació d’aquests resultats gallecs i basos en clau de política espa-nyola. Els canvis de govern comportaran també un canvi en la correlació de forces i suports al congrés dels Diputats, en el que Zapatero haurà de practicar més que mai l’anomenada “geome-tria variable” dels pactes puntuals, o quedar-se sense tenir el suport suficient en moltes oca-sions, amb la corresponent paràlisi de l’acció del govern espanyol.

Marta RoviraSecretària de política internacional d’ERC

Era l’any 1968 quan l’intel•lectual català Ba-tista i Roca escrivia, en el llibre “La desintegració d’Espanya i les idees de Toynbee”, que “l’únic horitzó possible per als catalans havia de ser Eu-ropa”, ja que seria en aquest espai on trobaríem “unes noves perspectives de llibertat i de progrés econòmic i cultural obrint les fronteres del Nord vers Europa i alliberant-nos de la pressió ofega-dora, que impedeix el nostre desenvolupament, que ens ve de les fronteres de l’oest”.

D’aquesta manera, podem veure com ja fa més de 40 anys, quan la Unió Europea estava tot just en una fase inicial, des del catalanisme ja es veia Europa com una de les vies per assolir el grau màxim de sobirania i benestar en un marc de

cooperació i solidaritat amb la resta de nacions del continent.

El cert és que aquesta aspiració continua sent vigent a dia d’avui, però li hauríem de fer un matís: per assolir aquesta fita cal que els cata-lans ens arromanguem per una banda, en asso-lir la fita de ser presents a Europa com a nació i que aquesta reconegui la seva diversitat nacio-nal, lingüística i cultural, però per l’altra, cal que siguem pro actius en la construcció d’un model d’Europa basat en les persones i els drets socials i no pas en els interessos econòmics d’uns pocs.

Així doncs, és molt important que les JERC

participem en les eleccions europees. Els Països Catalans no són un Estat, i per tan, no poden par-ticipar directament en la Comissió Europea, però sí en el Parlament Europeu a través dels seus diputats. Allà s’hi decideixen temes cabdals per a la nostra vida: Treball, Cultura, Educació, Medi Ambient i, en general, aspectes que marcaran el nostre destí com a nació i com a persones. Per tot això, cal que l’esquerra independentista obtingui la màxima representació per tal de treballar activament per construir l’Europa social i de les nacions. Perquè, en definitiva, ser presents al Parlament Europeu serà la millor manera de fer que els somnis de Batista i Roca comencin a fer-se realitat.

Europa, l’únic horitzó possible Arseni ArmengouCandidat de les JERC a les eleccions europees

ABRIL 2009 L’oixque 6

El català al mercat funciona, i funciona bé. Ho demostra el nombre d’empreses que cada vegada aposta més per introduir la llengua catalana en llurs productes i serveis, i els correctes per-centatges de llengua catalana assolits en altres camps de la comunicació com internet, mis-satges de SMS i diaris. El cinema continua sent la gran excepció: 3% de cinema en català en el doblatge i el 0’5% en el subtitulat, això l’any 2009. Què succeeix? Què explica aquesta incon-gruència? Bàsicament que l’oferta és totalment insuficient, i que per tant, el mercat no es pot comportar en normalitat en aquest àmbit per-què existeixen obstacles i monopolis que ho difi-culten, i que situen l’espectador català en condi-cions d’inferioritat en comparació a la majoria de consumidors europeus.

Tal i com resta palès en un f laix de la Plataforma per la Llengua (veure www.plataforma-llengua.cat/cinema/elsGomis.html), avui dia veure cine-ma en català continua essent una missió impos-sible. Normalment no hi ha versions catalanes de les pel•lícules, però quan hi són cal desplaçar-se en cinemes lluny de casa, sovint d’altres pobla-cions, fer una gimcana de proeses, com passa als Gomis, els protagonistes del f laix. Podríem fer llargs llistats de greuges que patim per part de les majors i dels exhibidors..

I malgrat això el nombre d’espectadors que veuen cinema en català s’incrementa any rere any, i el mercat confirma que com més

oferta hi hagi de cinema en català, més gran és la demanda. L’any 2004 Catalunya (part sota l’administració de la Generalitat de Catalunya) ocupava la segona posició europea en freqüència d’assistència per habitant i any, i la sisena com a mercat d’exhibició cinematogràfica, per davant de Portugal, Bèlgica o Països Baixos.

Des de fa temps, la societat civil es mobilitza pel cinema doblat o subtitulat en català. En són mostra les moltes accions realitzades per la mateixa Plataforma per la Llengua, o la mobil-ització massiva efectuada l’any 2001 davant la negativa de Warner a doblar al català el primer film de Harry Potter. Un manifest elaborat per la mateixa Plataforma per la Llengua signat per tota mena d’agents socials, entitats, universitats, col•legis professionals, posava també sobre la taula aquesta qüestió i la necessitat de trebal-lar perquè el cinema, juntament amb la justícia i les administracions estatals, deixi de ser l’ovella negre pel que fa la a la llengua i el respecte dels ciutadans i ciutadanes (veure a www.platafor-ma-llengua.cat/estudis).

Ens trobem davant d’un nou intent seriós del Govern de la Generalitat, el segon, per arranjar aquesta situació. Cal que les nostres administra-cions, que han de vetllar pels drets dels ciutadans, maldin per treure les traves al mercat perquè el cinema en català es pugui desenvolupar amb normalitat, i això es fa normalitzant l’oferta, i

afavorint que l’entorn publicitari acompanyi el mercat de cinema en català. És per això que des de la Plataforma per la Llengua valorem molt positivament el document de bases de la llei de cinema, que vol assegurar que les pel•lícules estrenades a Catalunya tinguin versió doblada i subtitulada en català. Considerem necessari també que la futura llei del cinema garanteixi l’exhibició de les còpies doblades i subtitulades a les sales de cinema de Catalunya, bé establint un sistema de quotes d’exhibició, bé fixant un sistema d’incentius per tal que l’exhibició de cinema en català s’acosti progressivament al 50%, tot assegurant-ne la presència en totes les poblacions de Catalunya i a les hores de màxima assistència al cinema. També creiem important insistir en l’increment de cinema en català en les pistes dels DVDs, i en el cinema que es vendrà per Internet en un futur.

Voldríem demanar però fermesa als nostres polítics i governants, per tal que la llei pugui ti-rar endavant el més aviat possible, sense rebaix-es respecte els plantejaments actuals, intentant incorporar-hi això sí, el màxim d’agents socials, com a part d’un procés democratització que ha de garantir el compliment dels drets dels ciuta-dans de veure cinema doblat o subtitulat en la llengua que ha de ser la llengua comuna del país, la llengua vertebradora d’una societat que és i volem diversa

Cinema en català, serà una “missió possible”?Martí Gasull i RoigPortaveu de Plataforma per la Llengua

Llengua

ABRIL 2009 L’oixque 7

“No aplicar-lo seria com sortir de l’euro”

Un tema que preocupa, com funcionen els nous crèdits ECTS?

És una nou sistema de crèdits anomenats ECTS (European Credit Transfer Sistem). Aquests crèdits tindran més valor que no pas els actuals. Valoraran molt més el treball de l’alumne, en definitiva, el crèdit te l’hauràs de treba-llar tu mateix.

Cada crèdit implica més hores. Una de les problemàtiques és compaginar estudis i treball, com afecta?

Sí. És l’autèntic cavall de batalla. Le Pla Bolonya, si ha de significar una mi-llora de l’ensenyament universitari ;perfecte, però si és un detriment dels drets estudiantils, significa que alguna cosa s’està fent malament. La clau de volta de tot plegat és el sistema de beques, cal aprofundir-lo i millorar-lo. Cal un traspassament de les beques cap a la Generalitat, un augment d’aquestes, i una millor en la implementació cap als alumnes.

La “via lenta” pot ser la solució?És bo per la formació personal i professional poder compaginar els estudis

amb la feina. Crec doncs, que davant el carreró sense sortida en que ens trobem ara, és bo tenir dues vies: la via ràpida o de dedicació completa, per aquells alumnes que lliurament només vulguin estudiar i després entrar al mercat laboral. I una l’altra lenta, que permeti compaginar els estudis universitaris amb una formació professional, que segurament és igual o més enriquidor que una formació exclusivament acadèmica.

JERC quina posició en té al respecte?Ara s’ha de batallar per una aplicació correcta ja el pla és un procés que

no es pot parar perquè engloba tots els Estats membre de EU, no aplicar-lo seria com sortir de l’euro. Ara del tren ja no podem baixar, per tant, toca fer un vagó molt més confortable que passa per una bona aplicació del pla, cosa que ara el Ministeri de ciència de la educació espanyol no està fent. Ha de vetllar per unes bones beques, un traspàs correcte i una homologació d’estudis correcta i adequada a les necessitats dels alumnes i a la respos-ta social que ha de donar la universitat envers les necessitats socials de l’entorn on aquestes duen a terme la seva tasca.

Si l’objectiu del L’Espai Europeu és la homologació de títols, com és que Europa aplica un sistema 3+2, i Espanya opta pel 4+1?

Ni el propi govern espanyol sap si finalment faran cas a Europa o seguiran fent la seva. Perquè des del 1999 Espanya no vol la via a segui 3+2. Parlant en termes ferroviaris, Espanya va amb l’ampla de via espanyola, 4+1, en

comptes de l’ampla de via comunitària, 3+2. Ara ens toca passar per l’embut, i en compotes de haver fet la implantació amb temps i mitjançant les lleis educatives, ara ho hem de fer ràpid i corrents. Els estats membres amb més problemes és Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya, els estats més pobres o amb menys recursos destinats a l’ensenyament, en canvi, Alemanya o Suècia, es-tats del benestar, no han tingut problemes gràcies al seu gran sistema de beques. Llençant una oda al futur, les JERC, ja lluitem per la reivindicació de la renda bàsica estudiantil.

Llavors se’ns presenta el problema de la privatització de la universitat. Les empreses podran inf luir en el pla d’estudis?

Trancaré un mite, si es pot dir així: l’empresa privada ja està a la univer-sitat pública. Ara bé, el que és necessari és que els estudis universitaris en cap moment es vegin condicionats pels interessos privats. Per això hi ha un sistema de presa decisió de les universitats (claustres, etc.), que podem criticar-los o discutir-los o renovar-los, però són els òrgans que decideixen els plans d’estudis i en ells no hi ha cap representació de l’empresa privada. Això s’ha de vigilar perquè no és produeixi. Tot i així, la universitat i el món laboral no poden anar per separat, per tant, cal millorar i replantejar el sistema de pràctiques i de connexió amb les empreses. La millor universi-tat és aquella que dóna resposta a les necessitats socials.

Les JERC està d’acord amb les reivindicacions?És lògic que la falta d’informació prèvia que hi ha hagut generi temor i

recel que es converteixi en rebuig. Però la imminència d’aquesta pla obliga a trobar solucions, a arribar a un acord i arribar al diàleg. Des de les JERC pensem que totes les opinions són tenen marc de ser expressades legíti-mament i democràticament. Hi ha eines com ara la “taula per l’educació” que pretén ser una fòrum de trobada entre tots els actors. S’han fet coses i encara en queden moltes per fer perquè encara no s’ha arribat a una pos-tura comuna.

Quina és doncs, la posició de les JERC?Les JERC creiem que Bolonya va molt més enllà del Països Catalans, és un

procés comunitari. El problema d’essència és la LOU que és qui tanca amb pany el subministrament de beques. Tenim un dèficit molt gran que amb el finançament hauríem de solucionar. Ara per ara tot passa per Madrid, hem, doncs, de poder incidir al màxim des de la conselleria perquè el Pla de Bolonya sigui una ampliació per la modernització de la universitat català i per garantir tots els drets i deures dels alumnes (beques, vies possibles, etc.) que són temes innegociables.

És un procés de convergència entre estudis superiors europeus que neix l’any 1999 amb la trobada dels ministres d’educació dels Estats membres de la UE, emmarcat dintre la creació d’un Espai Europeu. La UE no té competències en educació, els ministres es van trobar per elaborar una de-claració de bones intensions d’una pàgina i mitja (Pla Bolonya), deixant a cada Estat membre que apliqués la f ilosof ia de la declaració atenent a

cada realitat nacional. D’aquí han vingut les preguntes i reivindicacions.

L’entrevistaEl Pla de Bolonya

Portaveu de la sectorial d’educació i formació de JERC-Barcelona

ABRIL 2009 L’oixque 8

L’entrevista

Quins són els punts forts del pla?Primer hi ha l’estructura de crèdit: Ara un crèdit equival a 10hores d’estar

a classe, però els nous crèdits ECTS et comptaran les hores que estudies a part de les que estàs a classe. La filosofia, doncs, és “aprendre a prendre”. Tot això va lligat amb l’avaluació continuada. L’altre punt clau és la convali-dació del títol: Al acabar el grau et donaran una fulla on hi posarà totes les competències que has adquirit a la carrera, no les assignatures, sinó “què saps fer”(aptituds). Alhora, les classes seran en diversos idiomes perquè et puguis moure per Europa sense problemes.

D’aquí en deriva un dels temes controvertits: si les hores de crèdit augmenten, es podrà compaginar estudis i feina?

El nou format implica més feina, una mitjana de 8hores diàries. Llavors no pots treballar i deixes de tenir una vida associativa. És bo que t’exigeixin dedicació a la carrera, però el problema és com fer competir això: la dedi-cació a la carrera amb la lliure elecció d’un model de vida de l’alumne. La clau és que et permetin escollir el nombre de crèdits que prefereixis ma-tricular-te, i que sigui un criteri homogeni a totes les universitats (sense diferències).

Per tant, una opció és la “via lenta”?Sí, però creiem que és molt poc f lexible.

El preu dels crèdits pot augmentar fent perillar l’accés a la universitat ?

Era una opció. El ministeri posa un interval de preus i la comunitat au-tònoma juntament amb la universitat acaba de fixar el preu. La majoria del crèdit els paga l’administració (90%), no la universitat. Sí que pujaran els preus dels crèdits, però en faràs menys. Per tant, et sortirà igual. Les ca-rreres que pujaran de preu seran les que passen de 3 a 4 anys, simplement per l’augment de número de crèdits.

L’altre tema de punt de mira és l’avaluació continuada, sí o no?

Pedagògicament és molt defensable perquè en general ajuda a provar, tot i que disminueix la mitjana de bones notes, però així es va veure en una prova pilot a la facultat de química. El que s’està intentant per dur a terme la avaluació continuada de manera que no col•lapsi a l’alumne és crear equips de coordinació per programar els treballs i pràctiques entre els professors.

Una de les consignes que es sentien més era la por a la privatització de la universitat. Les empreses podran inf luir en els plans d’estudis?

Les universitats catalanes tenen un dèficit molt gran, els falta finança-ment. El que han fet últimament és pujar el preu dels crèdits i/o acceptar

contractes d’empreses privades per fer publicitat. És molt poc provable que les empreses inf lueixin en els plans d’estudis, però que una empresa realment patrocini el seu màster afectant en el resultat, és un perill molt més factible. La Generalitat no pot finançar més, i el govern espanyol passa completament, però les empreses privades si que tenen diners i a més a més, els encantaria entrar a la universitat, aquets és el perill.

Si l’objectiu del L’Espai Europeu és la homologació de títols, com és que Europa aplica un sistema 3+2, i Espanya opta pel 4+1?

Doncs, quan va haver el canvi de ministres arran de la primera legisla-tura de Zapatero, el primer que va fer la ministra,va ser treure un decret on s’optava pel 4+1. L’únic lloc en el qual les universitats és van queixar amb el suport del president (llavors Maragall) va ser a Catalunya. La resta de l’Estat espanyol les carreres encara són de 5 anys, per tant, no volien un 3+2 perquè els suposaria molta més feina fer el canvi. Aquí, però, les carreres ja eren de 4, anys, a més a més, les universitats catalanes compateixen di-rectament amb les europees, i l’aplicació d’un 4+1 no les posa en igualtat de condicions amb Europa. L’excusa d’Espanya és que els alumnes comencen un any abans la carrera i que així acabarien amb la mateixa edat que els europeus.

Sense un bon finançament de beques sembla que el Pla Bolonya no pot funcionar?

Ho hem tingut molt clar des de sempre. I ha una sentència del constitucio-nal que diu que s’ha de transferir la gestió de les beques a les comunitats autònomes. La decisió de “a qui atorgues la beca” ja està transferit, però la gestió dels diners continua sent de l’Estat. Els estudiants catalans, que som el 16%, rebem un 9% de les beques , i a més a més, la beca és la mateixa que la que reben a Extremadura, lloc on el preu de la vida és molt diferent: aquí no t’arriba per pagar el lloguer i allà et permet viure perfetament. Cal que la Generalitat és posi dura perquè es compleixi la llei, però això malaurada-ment no serà així.

Finalment, quina és la posició d’Estudiants en Acció?Nosaltres des del primer moment vam apostar pel “Bolonya si però no

hagi”. Creiem que un criteri de convergència europea és bo, i la línia pe-dagògica és correcte ja que afavoreix l’aprenentatge. Opinem que a la vida és tant important saber alguna cosa com saber-la explicar. El problema és que creiem que l’aplicació està sent entre molt dolenta i nefasta, ja que la Generalitat s’ha inhibit completament, com si no tinguéssim conselleria d’universitats. En definitiva, el Pla de Bolonya s’ha d’acabar aplicant i hem d’acabar convertint amb Europa. però necessitem temps per fer-ho bé. Volem que la taula nacional no només sigui consultiva i que la Generalitat faci el que vulgui, sinó que sigui vinculant i que els acords que es prenguin siguin respectats.

“L’ aplicació està sent entre molt dolenta i nefasta”

El Pla de BolonyaSecretari d’organització del sindicat “Estudiants en Acció”

La Veu del Barri

“ Sí, és important. El món de la política és el que representa a qualsevol

ciutadà. Si no votem vol dir que ens és igual una cosa com l’altra, però no és

així. ”

“ A mi la política no m’agrada molt, però també entenc que si no votes

dones el vot a qui menys t’agrada. Jo només he anat a votar un cop, suposo

que aniré a votar.”

“ Al principi no volia votar però al final

si que ho faré. N’he sentit a parlar últimament, tinc les meves idees, però

em vull informar bé.”

“ En principi fatal. Però per altra banda no els costaria res condemnar la

violència i fer el joc polític democràtic que fa tothom. Voler jugar als dos

bàndols és complicat..”

“ Sí,si estan relacionats amb la violèn-

cia. Que lluitin per la independència en pau.”

“ No,estic totalment en contra. Si no volen que la política prengui una part armada han de deixar que el poble es pugui veure representat a les institu-

cions públiques.. “

Estàs d’acord amb la il·lgalització dels partits bascos?

El pròxim 7 de juny hi ha les eleccions europees, unes eleccions per escollir els representants que defensaran els nostres interessos a Europa. Allà és on els polítics catalans han d’intervenir en temes cabdals per la nostra

societat. Sembla que les veiem molt llunyanes, però ens toquen de ben a prop.

Fa un més llarg es van celebrar les eleccions basques que van donar uns resultats mai vistos al País Basc: govern de PSOE amb ajut del PP. Aquestes van estar marcades per l’aplicació de la “llei de partits” on es va il·legalitzar

dos partits de l’esquerra abertzale que tenien un gran gruix de votatnts (10%), Askatasuna i D3M.

Les eleccions europees, votarem?

Alba Iolanda Marina

Pep Pol Xavier

ABRIL 2009 L’oixque 9

2n QUATRIMESTRE 2008 L’oixque 10

Altres pobles

Andreu CriquetSecretari de Política Municipal JERC-Eixample

La por a la independència de Kosovo

El passat mes de març l’Estat espanyol ens torna-va a premiar amb una perla en política exterior que no fa més que confirmar que Europa s’acaba als Pirineus, o més ben dir, la hi fan acabar ells mateixos. Si bé la independència unilateral de Kosovo era discutida també a casa nostra, el govern de Zapatero es posicionava clarament en contra d’aquesta posició i s’allunyava, per tant, de la resta de governs del mal anomenat “món occidental”.

No és un fet nou ni ens ha d’estranyar, ja que des de sempre la dreta espanyola ha tingut com a ref lex natural el rebuig a qualsevol canvi de fronteres, i com deia Josep Pla: “El que més s’assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”. Tampoc ens ha d’estranyar que el govern central a part de justificar-ho dient que era un procés il•legítim, ho hagi argumentat amb els suposats 6 o 7 milions d’euros que s’estalviaran de forma anual, un estalvi que en temps de crisi no vol dir res si tenim en compte que per altra banda incre-mentaran les tropes desplaçades a l’Afganistan. I alhora, usant un altre argument com ara la por al percentatge de població immigrada a Ceuta i Melilla que podrien demanar el mateix procedi-

ment per integrar-se al Marroc (procés que mai ha estat demanat, i per tant, és fictici). La realitat és doncs, que el procés sense aturador dels Països Catalans cap a la seva llibertat és la prin-cipal preocupació en política exterior del govern central, més i tot que conservar la relació amb els seus suposats aliats. Una preocupació que deixaven ben clara mitjans d’àmbit europeu com France 2 (la tele-visió pública francesa), la International Herald Tribune, la ANSA (agència pública italiana) o la mateixa Euronews (agència d’àmbit europeu) que curiosament amagava aquest apunt en la seva web en castellà.

Realment convivim amb un govern central inca-paç de fer una política exterior amb cara i ulls. Fa pocs mesos es va aïllar de l’àmbit europeu amb els tractats comercials amb Rússia aprofitant la visita del president rus, Dmitry Medvedev. S’aïlla també, actuant sempre des d’una perspectiva in-

terna més preocupada per fer quedar bé la min-istra de defensa Carme Chacón que no en tenir una bona imatge de cara als aliats de la OTAN, fet que portarà a Espanya, amb tota probabilitat, a quedar malament quan ostenti la presidència de la UE el 2010.

Ens toca doncs, aprofundir en la nostra pròpia política exterior. Per d’una banda cal suplir els costos de formar encara part d’aquest Estat, i per altra banda, cal deixar clara la necessitat d’uns Països Catalans independents en el si de la Comunitat Internacional. Per tant, és hora d’apostar per aquesta nova primavera dels pobles que s’acosta, i és en les properes eleccions europ-

Propostes Culturals

Abril

Dimarts 28: “Vida i mort dels Germans Vadia”2oh. Organitzat per JERC Eixample i ERC Eixam-ple

Dijous 30: “Sindicalisme i Lluita Obrera”2oh. Organitzat per JERC Eixample i ERC Eixam-ple

Maig

Dissabte 2:”Debat sobre la Renda Bàsica” a càrrec de Lluís Pérez Lozano2oh. Organitzat per JERC Eixample

Divendres 8: Xerrada amb la Plataforma per la Llengua2o:30h. Organitzat per JERC Eixample

Dimarts 12: Xerrada amb la Coordinadora Infantil i Juvenil

de l’Eixample (CIJE)2oh. Organitzat per JERC Eixample i ERC Eixample

Dimarts 26: “L’Eixample. 150 anys del Pla Cerdà” amb Lluís Per-manyer2oh. Organitzat per JERC Eixample i ERC Eixample

Juny

Divendres 5:Xerrada sobre Medi Ambient i sostenibilitat amb la Taula de Medi Ambient de JERC Barcelona2oh. Organitzat per JERC Eixample

Celebració de la independència de Kosovo