L'Om 478

nú

m 4

78

�a

ny X

LII

� 4

,50

€

La Diada de Sant Jordisupera les expectatives denegoci dels sectors delllibre i les roses

La Diada de Sant Jordisupera les expectatives denegoci dels sectors delllibre i les roses

Tot i la pluja, es riudomencsviuen amb intensitat elsactes tradicionals i religiososde la Setmana Santa

Tot i la pluja, es riudomencsviuen amb intensitat elsactes tradicionals i religiososde la Setmana Santa

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

Recollim les principals propostes de CiU, ERC, PSC i PP a Riudoms

JOEP

MA

RIA

FO

NT

MA

SSÓ

Quatre formacions polítiquesconcorren a les municipals

vida social

l’om revista de riudoms 2

Els nous riudomencs i les noves riudomenques,fotografiats a les escales de la plaça de l’EsglésiaEl fotògraf riudomenc Mateu Salvat vareunir, un any més, els nadons nascutsl’any 2010 -acompanyats els seus pares imares- a les escales de la plaça del’Església per fer la tradicional foto deDiumenge de Pasqua. Aquest és la 21ècop que Salvat fa aquesta convocatòria,

que va començar amb els nadons del1990. El dia va acompanyar i el sol vaimpregnar la imatge de colors vius. Elspares i mares van aprofitar la trobada percomentar algunes de les anècdotes vis-cudes, amb els seus respectius fills,durant els primers mesos de vida.

S’hi van donar cita pares i mares prime-rencs amb altres que ja havien experi-mentat el plaer de tenir descendència.No hi van faltar els avis que, tot i no apa-rèixer a la fotografia, van cotemplar l’es-cena embadalits.� Redacció

MATEU SALVAT

editorial

número 478 3

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 38 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

El dia 22 de maig, decidim elnou Ajuntament de RiudomsEl dia 22 de maig, més de 4.500 riudomencs seran cridats a les urnes per tal de

decidir quin ha de ser el futur del municipi de cara als propers quatre anys. En

aquesta ocasió, podran escollir entre quatre opcions polítiques que, tot i tenir

maneres de veure les coses ben diferents, coincideixen en les seves ganes de

treballar per fer de Riudoms un municipi millor, i per tal d’implantar les mesures

més eficients possibles per fer sortir el poble de la crisi.

I és que precisament la crisi econòmica és la gran protagonista d’aquests comicis,

però, sens dubte, també ho serà durant els propers anys, ja que tot plegat

preocupa especialment a la ciutadania i porta moltes complicacions a l'acció de

govern. Per això, les quatre formacions que concorren a les eleccions (CiU, ERC,

PSC i PP) tenen en l’economia l’eix principal del seu programa, conscients de les

dificultats de gestionar aquesta nova realitat, tant diferent de la realitat existent ara

fa quatre anys.

Aquestes eleccions arriben sis mesos després de les autonòmiques, en què

després de dues legislatures marcades pel govern Tripartit, Convergència i Unió va

tornar al capdavant de la Generalitat, on ha trobat en l’economia la seva gran

problemàtica. Ara, les retallades anunciades pel president Mas, han alçat la veu de

sindicats i treballadors de la sanitat i l'educació, però el mateix president assegura

que és l'única manera que tenen per intentar posar l'economia del país al seu lloc,

després de l'herència que els ha deixat el Tripartit.

Com ja és habitual en aquestes

dates, des de les formacions

polítiques es vol apel·lar al públic

elector perquè aposti per anar a

votar, sigui quina sigui la seva opció.

I és que, el desencant que senten

alguns per la política, fa que les

xifres d’abstenció siguin cada

vegada més elevades.

Ara, doncs, caldrà esperar si els

riudomencs aposten per mantenir la

seva confiança amb Convergència i

Unió o per un canvi, i tot plegat no

es coneixerà fins a finals d’aquest

mes, quan es decidirà el futur polític

del municipi.

campanya electoral


Convergència i Unió afronta les eleccionsamb la voluntat de continuar amb l’estil dela feina que s’ha fet durant aquests darrersquatre anys. Així, i malgrat ser conscient dela preocupant situació econòmica i socialque viu el país, l’equip encapçalat perJosep Maria Cruset assegura que ja hademostrat que és capaç d’afrontar aquestsmoments “amb garanties de futur, optimis-me i amb les idees clares per aconseguirrecursos d’altres administracions i impulsarmillores per al nostre poble”.

És per això que els principals eixos del pro-grama electoral de CiU de Riudoms, elabo-rats a partir de les propostes dels riudo-mencs, són, en primer lloc, la bona gestióde l’economia municipal, “amb la voluntatde mantenir la bona salut de l’Ajuntament,sense hipotecar el futur financer del poblei contenint els impostos sobre els riudo-mencs”. En segon lloc, volen apostar per lacreació d’ocupació i el foment del comerçlocal i de l’activitat econòmica, fomentantl’arribada de noves empreses i el suport ales ja existents. També volen seguir treba-llant per millorar l’aspecte del poble, arran-jant espais, racons, jardins i places i conti-nuant amb la millora del nucli antic.

A banda d’això, pretenen continuar fent totel possible per tal que les administracionssuperiors dotin Riudoms dels majors equi-paments, garantint, per exemple, el nouedifici de l’Escola Cavaller Arnau, impulsantles obres d’ampliació del Centred’Assistència Primària, finalitzant el trasllatde la Llar dels Jubilats a la planta baixa delCasal Riudomenc, implantant un camp defutbol de gespa artificial, construint unanova pista de pàdel i treballant per laimplantació de la piscina coberta.Finalment, la intenció és continuar amb lafeina que s’ha fet en l’activitat festiva i cul-tural, “ja que en els darrers anys s’ha acon-seguit que Riudoms sigui un referent”. Totplegat ho volen fer amb la voluntat de“seguir treballant deixant al marge les cris-pacions polítiques i aconseguir que aRiudoms anem tots a una”.

Pel que fa a la crisi econòmica, la intencióde CiU és promoure la creació de llocs detreball i fomentar l’activitat econòmicalocal. A més, treballaran per la contenciódels impostos que s’apliquen als riudo-mencs, per oferir el sòl industrial necessariper a l’arribada de noves inversions empre-sarials i que les administracions superiorscontinuïn destinant recursos econòmics aRiudoms. La candidatura liderada perCruset considera que ara és el momentque els riudomencs facin balanç delsúltims anys “i valorin la feina feta i la dedi-cació de cadascun dels grups polítics”, i ésper això que volen recordar “qui ha estat alcostat del poble durant aquests quatreanys i qui ha començat a sortir al carrer araque s’apropen les eleccions”.

Amb el seu projecte, CiU vol fer unAjuntament “fort, amb un Equip de Governamb més representació que mai, i aixígarantir que Riudoms es faci respectar ique els pocs diners disponibles a les altresadministracions arribin al nostre poble”.

CiU treballarà per fomentar l’economia local i donar suport als emprenedors Josep M. Cruset vol mantenir la bona salut de l’Ajuntament “sense hipotecar el futur financer del poble”

1.- Josep M. Cruset Domènech

2.- José Vicente Mir Arner

3.- Verònica Torres Ferrant

4.- Margarida Borràs Martorell

5.- Francesc Xavier Bonet Ortíz

6.- Miquel Domènech Fusté

7.- Mireia Massó Ametller

8.- Carles Garcia Jardí

9.- Eudald Salvat Mestre

10.- Montserrat Corts Vilaltella

11.- Eugenia Montalvo Marín

12.- Purificación Fabra Rubio

13.- Xavi Gallego Seuba

SUPLENTS

14.- M.- Teresa Ferraté Rofes

15.- Carles Perpiñán Fuentes

16.- Albert Ferraté Ollé

17.- Josefina Llerda Mulé

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

� Josep M. Cruset DomènechJ. M. FONT MASSÓ

campanya electoral

número 478 5

El programa d’Esquerra-Acord Municipales basarà en quatre grans eixos: promo-ció econòmica, civisme i seguretat, parti-cipació i entitats i serveis a les persones.D’aquests quatre punts, i tenint en comp-te el context de crisi econòmica actual,ERC-AM se centrarà majoritàriament enels dos últims, és a dir, en les persones iles entitats.

La candidatura encapçalada perFrancesc Xavier Làzaro pretén millorar laqualitat de vida dels riudomencs però,segons apuntava l’alcaldable, volen fer-ho “d’una manera real, preferim afavorirles economies familiars establint bonifi-cacions, intentant millorar la situaciólaboral amb formació i vivers d’empresesper crear autoocupació i racionalitzar ladespesa de l’administració per millorar lagestió dels serveis existents”. Amb això,però, no renuncien a invertir en equipa-ments com la piscina coberta, “però úni-cament es podran dur a terme si s’acon-segueixen subvencions d’altres adminis-tracions”, apuntava Làzaro. Les retalladesde la Generalitat en matèria d’educació isanitat també preocupen especialment aERC, que creu que poden comprometrel’ampliació del CAP i les noves escoles, “ino volem tornar a l’època dels 23 anys degovern de CiU on es construïen moltsbarracons”, remarquen.

Làzaro va fer el pas de ser el cap de llis-ta “per vocació, per responsabilitat i percapacitat”. Així, quan parla de vocació,reconeix que la política local li agrada,recordant els 19 anys que porta vinculatal partit i 8 com a regidor; també conside-ra, ja en el camp de la responsabilitat,que, en aquestes eleccions on tothomdiu que hi ha un alcaldable millor posicio-nat, i després de la davallada d’Esquerra alParlament, “era important que el primerpartit de l’oposició local fes un esforç perfer una llista preparada per governar ipoder fer propostes innovadores enbenefici del municipi”. En tercer lloc, des-taca la capacitat perquè, a banda de la

seva formació, tot el grup que encapçalaes considera capacitat per millorar la ges-tió municipal, principalment tenint encompte que tots han estat plenamentimplicats en les entitats locals.

Tot i ser conscients que Riudoms téuna situació “privilegiada” en comparacióde fa vint anys o amb municipis méspetits, sobretot per la gran quantitat d’e-quipaments de què disposa, des d’ERCcreuen que si es compara amb pobla-cions similars, la vila està “a les basseroles”en molts àmbits. Així, per exemple, consi-deren que a La Selva del Camp “l’atencióa les persones grans és exemplar, i la cap-tació d’empreses fa que l’atur es faci palèsde manera més minsa, com la baixa tribu-tació que alleugera l’economia de lesfamílies o com amb equipaments com lapiscina coberta i el centre termal fan queRiudoms hagi d’aprendre a gestionarmillor les seves possibilitats i, amb l’ajudade les entitats, reforci la seva situació perconvertir-se en un municipi capdavanteri de referència al Camp de Tarragona”.

La rebaixa d’impostos i taxes, una de lesprincipals propostes del programa d’Esquerra La formació encapçalada per Francesc Xavier Làzaro vol treballar per afavorir les economies familiars

1.- Francesc Xavier LàzaroAlhambra ESQUERRA2.- Isidre Solé GispertINDEPENDENT3.- Sònia Llurba Hernández INDEPENDENT4.- Candy Gertrudix CarpinteroINDEPENDENT5.- Salvador Mestre i GispertESQUERRA6.- Joan Josep Cabré i FerréESQUERRA7.- Josep Bes Mora INDEPENDENT8.- Maria Rosa Mestre Beltri INDEPENDENT9.- Bibiana Tell i Sentis INDEPENDENT10.- Marta Prims Martínez INDEPENDENT11.- Jaume Gili Ferré INDEPENDENT12.- Maria Victòria Llauradó MiróINDEPENDENT13.- Antoni Cruset i OlivéESQUERRA

SUPLENTS

1.- Rafaela Gatell AbreINDEPENDENT2.- Albert Montserrat i TorrellESQUERRA3.- Santi LLurba i Fortuny INDEPENDENT

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA – ACORD MUNICIPAL

� Francesc Xavier Lázaro.J. M. FONT MASSÓ

campanya electoral


El PSC-Progrés municipal presenta a leseleccions municipals una candidaturarenovada i formada per persones ambexperiència, que estan vinculades des defa temps al partit, i també per indepen-dents que, sense afiliació política, volenformar part d'aquest projecte per treba-llar “de valent” pel poble. Tots ells viuen aRiudoms i comparteixen la creença que“hi ha una altra manera de fer”.

Des del PSC subratllen que la principalfont d'ingressos de Riudoms durant elsúltims anys han estat els derivats del crei-xement immobiliari i urbanístic, i és “pre-cisament per això, enmig de l’actual crisi,que el poble ha vist disminuïts de formaimportant els seus ingressos”. Els mem-bres del PSC, però, critiquen que,paral·lelament a la situació econòmica,s’han dut a terme fortes inversions, queconsideren no productives, “i que hancomportat adquirir compromisos depagament i deutes, a més d'incrementarla despesa en el manteniment d'aques-tes instal·lacions”.

La candidatura socialista vol deixarclar que no està en contra d'aquestesinversions, però sí que creu que s'hauriad'haver prioritzat gastar els diners enaltres qüestions més productives, quegeneressin valor afegit al poble i quebeneficiessin a tots els riudomencs i riu-domenques. De fet, el grup encapçalatper Marcel·lí Garriga té clar que “Riudomsha de ser un poble amb projectes quemillorin la qualitat de vida dels seus habi-tants però sense hipotecar-nos més”.

Els integrants d’aquest nou projectevolen “generar confiança, escoltar abansde respondre, definir els problemes, lesinversions, donar explicacions i sobretotsolucions”.

De fet, creuen que Riudoms ha detenir un projecte clar de poble, i que s’had’allunyar de la improvisació. Per això,volen apostar per donar valor a la page-

sia, als productes típics de Riudoms, alcomerç, a les restes romanes i, especial-ment, a la promoció de Gaudí.

En aquest sentit, la llista socialista volapostar per Gaudí, tant amb paraulescom amb fets, i treballar per poder estara primera línia i competir amb pobla-cions com Reus o Barcelona, “que tenenuna forta promoció de Gaudí que els hadonat molts bons resultats”. El PSC,doncs, creu que el conveni signat ambReus per promocionar la figura de l’ar-quitecte és un pas endavant, però que“no ens serveix de res si després noposem els mitjans adequats per tal d’a-conseguir que els turistes arribin fins aRiudoms a veure l'Epicentre Gaudí”.

A partir del seu eslògan ‘Tots comp-tem!’, el PSC vol fer de Riudoms un pobleparticipatiu i transparent, “amb ungovern municipal que, més enllà de fer-se fotos, informi amb rigor i serietat”.

El PSC vol donar un nou impuls a la promocióde l’arquitecte Antoni Gaudí La llista encapçalada per Marcel·lí Garriga critica les inversions “no productives” dels últims anys

1.- Marcel.lí Garriga Masdeu

2.- Sandra Pareja Velasco

3.- SMiquel Herrero Iglesia

4.- Josep M. Gallisà Gimènez

5.- Mariona Fontgivell Yeste

6.- Jordi Escoda Salvadó

7.- Rosa Mari Pérez Pérez

8.- Ester Moreno Naranjo

9.- Antonio Munté Pàmies

10.- Almudena Maldonado

González

11.- Andreu de la Cruz Gili

12.- Pedro Berlanga Cantero

13.- Rufina Zapata Ruiz

SUPLENTS

1.- Pere Escoda Giol

2.- Francisco Fernández Valera

3.- Mercè Sancho Gallisà

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

� Marcel.lí Garriga MasdeuJ. M. FONT MASSÓ

campanya electoral

número 478 7

El Partit Popular de Riudoms s’ha fixatentre els seus principals objectius per alspropers quatre anys treballar per reacti-var l’economia local, oferint recolzamenta les petites i mitjanes empreses exis-tents al poble, però també facilitant lescoses perquè n’arribin de noves. I és que,enmig de la crisi actual, el cap de llistapopular a les eleccions municipals, MarcJunivart, va mostrar la seva especial pre-ocupació per les elevades taxes d’aturexistents, de manera que creu “impres-cindible” treballar en la línia de donaruna nova empenta al món emprenedor.

Però, a banda de la crisi i l’ocupació, elPartit Popular vol treballar per incremen-tar la sensació de seguretat dels veïns iveïnes del poble, així com per millorar l’a-tenció que s’ofereix al ciutadà des del’administració local. En aquest sentit,doncs, Junivart es va mostrar convençutpel fet que cal aconseguir “una transpa-rència en la gestió” que, segons assegu-rava, a hores d’ara no hi és. “El primer quehem de fer és conèixer en quina situacióestà l’Ajuntament i quin és l’endeuta-ment municipal”, apuntava l’alcalde, quiva reconèixer que, tot i que hi hagi mol-tes ganes de millorar les coses, “de vega-des no hi ha prou recursos per a fer-ho”.

Per tal de fer possible les seves pro-postes, el PP espera poder recuperarnovament la representació al consistoririudomenc, ja que, segons asseguren desdel partit, “quatre ulls hi veuen millor quedos, i una majoria mai és bona”. És peraixò que la formació considera més enri-quidor que els diferents partits que con-figuren el teixit polític de Riudoms facin“bona pinya”.

Per aconseguir aquest objectiu, el PPcompta amb una llista plena de riudo-mencs i riudomenques que tenen unallarga experiència en el món de les peti-tes i mitjanes empreses, un dels sectorsque genera més volum de negoci a lavila.

Entre les propostes més concretesque els populars ofereixen al seu progra-ma, hi ha la intenció de construir habitat-ge de protecció oficial –ja sigui de vendao de lloguer-; oferir ajudes per a la degra-dació de cases, principalment del nucliantic; rehabilitar espais buits i abando-nats; i prolongar l’avinguda de la Solanaper millorar el trànsit a la zona nord delpoble. També es vol aturar especialmenten el manteniment dels carrers del nucliantic i dels camins de l’entorn, que defi-neixen com “un valor afegit de l’espaiurbà de Riudoms”.

Tot treballant per aconseguir fer-se unlloc en la presa de decisions del’Ajuntament de Riudoms, el PP esperaque, el 22 de maig, un nombre prouimportant de riudomencs decideixidonar-li el seu suport a través de lesurnes, permetent així obrir de nou al par-tit el camí per poder aplicar les propostesque es detallen en el seu programa.

Reduir l’atur i millorar la seguretat són les prioritats del Partit PopularMarc Junivart es proposa recuperar la representació municipal del seu partit

1.- Marc Junivart Molons

2.- Antonio Massó Figueras

3.- Yolanda Lopez Escriche

4.- Damián Martos Ortiz

5.- Maria Cruz Sancho Victorio

6.- Jaime Vaquer Gimeno

7.- Jesús Urbina Lopez

8.- Julia Haro Galera

9.- Jesús Carrion Fernandez

10.- Maria Cristina Junivart Tost

11.- Noel Pérez Correderas

12.- Almudena López Escriche

13.- Felicidad Gómez Barrio

SUPLENTS

1.- Antonio Rofes Gispert

PARTIT POPULAR

� Marc Junivart MolonsJ. M. FONT MASSÓ

setmana santa


A partir del 17 d’abril, Riudoms es vaendinsar de ple en la celebració de laSetmana Santa, uns dies en què la tradiciói la devoció s’uneixen en els nombrososactes i processons que es duen a termearreu. Els actes van començar el mateix 17d’abril (el Diumenge de Rams), amb la tra-dicional benedicció de palmes i palmons iel viacrucis pels carrers de la vila. També esva organitzar un acte de caire més cultural,al Casal Riudomenc, amb la presentaciód’una història gràfica de Riudoms i la pro-jecció de la pel·lícula La Pasión de Cristo. ElDijous Sant va tornar de ple l’activitat, ambl’exhibició dels Misteris que havien deprendre part a la processó del SantEnterrament:

• Confraria de La Salle: L’Oració del’Hort

• Confraria de l’Assotament de Jesús::L’Assotament de Jesús

• Confraria de Jesús de Narzaret: ElNatzarè

• Confraria de Cornetes i Timbals deSanta Llúcia: Jesús troba a la seva mare

• Confraria de la Puríssima Sang deNSJ: El Sant Crist

• Confraria del Devallamenet de laCreu: El Devallament de la Creu

• Confraria del Sant Sepulcre: El SantSepulcre

• Capella de la Verge Maria de Gràcia:La Dolorosa

• Confraria del Fiscor: Matar la serp

Ja de cara al vespre, la missa del Sant Sopari el Capítol de la Confraria del Fiscorn vanser els protagonistes, tot just abans de laProcessó del Retrobament, que enguanyes va veure afectada per la pluja. Tot i això,es va poder fer completament. El que síque es va haver d’escurçar a causa deltemps és l’actuació final amb la presènciadels 30 portants del pas a les espatlles i lescornetes i timbals. La jornada es va tancaramb una pregària.

Els riudomencs viuen ambintensitat la Setmana SantaLa pluja va obligar a fer el viacrucis de les Creus a l’Església i la processó del migdia es va fer sota l’aigua

� L’església de Sant Jaume es va omplir de gom a gom.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Els armats, custodiant el Sant Crist.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

setmana santa

número 478 9

El Divendres Sant, el dia central de la cele-bració de la Setmana Santa, els actes vancomençar a les vuit del matí i es van suc-ceir durant tota la jornada. La pluja, però,va obligar a fer el viacrucis de les Creus adins de l’església i la processó del migdia,tot i que va sortir, es va fer sota l’aigua, queva impedir que el Sant Crist es portés dret.Al matí, també es va celebrar la tradició dematar la serp.

La Solemne Funció de l’Agonia, conegudacom les Set Paraules, va ser una altra de lesprotagonistes de la jornada a l’església deSant Jaume. De fet, aquest és un dels actesmés emblemàtics de la Setmana Santa riu-domenca.

A la tarda es va dur a terme la litúrgia de laPassió i mort de Jesús, però l’acte estrellad’aquestes dates va arribar a quarts de deudel vespre, de la mà de la processó delSant Enterrament. En aquest cas, el tempsno va impedir que es pogués realitzarcorrectament.

El caire dels actes va canviar durant el capde setmana, de manera que es van deixarenrere les processons i els viacrucis perendinsar-se en celebracions més festives.Així, a banda de les celebracions de laVetlla Pasqual i l’Eucaristia Solemne, lesgrans protagonistes van ser les Caramelles,a càrrec del Grup de Caramelles deRiudoms, que va omplir de música elscarrers del centre de la vila.

Amb tot plegat, els riudomencs i riudo-menques ja s’han acomiadat un any mésde la Setmana Santa, en què els actes méstradicionals i religiosos van tornar ser pre-sents pels carrers del poble.

� M. J. R.

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Cavallers del Sant Sepulcre. Josep Maria Font Massó va portar enguany l’estandard.

� Una imatge de la processó de Divendres Sant.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Un dels misteris que participa a la Setmana Santa riudomenca.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Les autoritats municipals van participar en la processó..JOSEP MARIA FONT MASSÓ

sant jordi


El dia 23 d’abril, Riudoms va celebrar laDiada de Sant Jordi, una de les dates mésassenyalades del calendari català, i que téen les roses i els llibres els grans protago-nistes.

Enguany, l’escenari va ser diferent delque és habitual, ja que els veïns i veïnesdel poble van poder conèixer finalmentles noves instal·lacions de la BibliotecaAntoni Gaudí, que van romandre obertesal públic al llarg de tot el matí. Per tal d’a-rribar-hi, doncs, es va celebrar una cerca-vila que va omplir de música i animacióels carrers del municipi, amb l’objectiu detraslladar els darrers llibres des de lesantigues dependències fins a les noves, ala plaça de l’Arbre.

Les parades de roses i llibres vanomplir de vida la vila, doncs, en una jor-nada que es preveia incerta i preocupantper als establiments del sector, que veienamb preocupació el fet que el 23 d’abrilfos un dissabte i en plena Setmana Santa,dates en què moltes persones solenaprofitar per marxar de vacances. Tot iaquests mals pronòstics, però, els comer-ciants van tancar la jornada amb unavaloració més positiva del que s’haurienimaginat.

D’aquesta manera, per exemple, RosaMaria Gavaldà, de l’establiment GavaldàPlantes i Flors, reconeixia que les coseshavien anat molt millor del que es pensa-

ven. “Queia tant malament a dins delcalendari i teníem tan assumit que noaniria bé, que finalment vam aconseguirarribar a fer les ¾ parts que en altres oca-sions”, explicava la propietària del negociriudomenc, qui va assegurar que “sihaguéssim de posar nota al Sant Jordid’enguany, li posaríem un notable”.Gavaldà també es va mostrar satisfeta pelcanvi d’ubicació, i veu amb bons ulls l’ac-ceptació que va tenir per part de la restade gent del poble.

Un altre dels negocis de la vila quetambé va viure amb plena intensitat ladiada de és la llibreria La Cometa, on vancoincidir amb el posicionament que totplegat va anar “menys malament del queesperàvem”. Així ho explicava la seva pro-pietària, Teresa Fontgivell, qui va valorarpositivament la resposta de la gentdavant del canvi d’emplaçament de lesparades. El que sí que han percebutenguany és que, si habitualment se solvendre més literatura infantil, entornaquestes dates, ara s’han venut mésquantitat de llibres adreçats al públicadult.

Per la seva banda, Càritas Parroquial deRiudoms, una de les entitats que va pren-dre part en aquesta jornada, va voleragrair públicament el suport rebut pertotes aquelles persones que el dia de SantJordi els van fer costat a través de lesseves aportacions, “ja que el seu recolza-ment ens encoratja a continuar dia reredia amb la nostra tasca”, van manifestar.

A banda d’això, des de Càritas van volerfelicitar també a Isabel Gispert i AnnaMaria Solé per haver estat les afortunadesen el sorteig d’un roser, donat pel CentreActiu, i d’una ceràmica, donada perMargarida Borràs, que van realitzar aquellmateix dia amb tots els donants.

L’ambient es va fer sentir al llarg detota la jornada, en què els contes, els pre-mis, la música i la dansa van omplir l’en-torn de la nova biblioteca. Ara, doncs, elsriudomencs s’han acomiadat del 23 d’a-bril, i ja ha començat el compte enrere peral proper Sant Jordi, d’aquí a tot just unany.

� Mònica Just Rosals

La Diada de Sant Jordi supera lesexpectatives dels negocis del sectorLa nova Biblioteca Antoni Gaudí va ser una de les grans protagonistes de la jornada

‘ ‘

‘ ‘

Els contes, els premis, la música i ladansa van omplir l’entorn de la nova

biblioteca Antoni Gaudí

sant jordi

número 478 11

JOSEP MARIA FONT MASSÓ JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� Es va celebrar una cercavila que va omplir de música i anima-ció els carrers del municipi.

� Les parades de roses i llibres van omplir de vida els carrers dela vila.


� Els veïns del poble van poder conèixer les noves instal·lacionsde la Biblioteca Antoni Gaudí.

� La nova biblioteca va ser l’escenari d’una activitat consistenten la lectura de contes per als més joves.


actualitat

El Casal Riudomenc va acollir el diumenge17 d’abril l’acte de presentació del llibreFotògrafs de Riudoms en el primer terç delsegle XX, un nou número de la col·lecció«Rivoulmorum», que edita l’AssociacióCultural Amics de l’Om, i que ha finançatíntegrament l’Ajuntament de Riudoms.

La sala del teatre estava plena a vessarde riudomencs i riudomenques, interes-sats a conèixer de primera mà aquest tre-ball, que és fruit de les aportacions demolta gent. El llibre dóna a conèixer 240fotos anteriors a la Guerra Civil, ordenadesper temes, fetes per cinc fotògrafs princi-pals –Pere Olmedo, Marc Salvadó, ErnestDuffó, Marc Ribas i Bonaventura Ribas–, ivuit de secundaris.

El volum, que és gratuït per a tots elssubscriptors de L’Om, Revista de Riudoms,aporta dades històriques inèdites delsespais captats i de les persones retratades,inclou comentaris de la premsa de l’època,etc. També es van posaran exemplars a lavenda, al preu de 10 euros, en diversosestabliments de la població.

Van presidir l’acte l’alcalde de Riudoms,Josep Maria Cruset; el regidor de Cultura,Eudald Salvat; el president de l’AssociacióCultural Amics de l’Om, Xavier Fortuny, iels autors, Joan Torres i Josep Maria Mas.Així mateix, es va comptar amb familiarsdels fotògrafs, amb moltes de les persones

que han cedit material i, com a col·labora-dors directes del treball, amb Mateu Salvat,Emili Bertran i Joan Salvadó. Durant l’acte,es va tributar un homenatge als fotògrafs,per mitjà d’un agraïment als seus descen-dents, les famílies Paredes-Poy, Ribas-

Sitjas, Albiol-Ribas, Salvadó-Cavallé, Alarte-Jansà, Callao-Cavallé, Sagrera-Ribas i Font-Gili. En finalitzar la presentació, es va poderrecollir el llibre a l’entrada del Casal.

� Redacció

Presentat al Casal el llibre ‘Fotògrafs deRiudoms en el primer terç del segle XX’En finalitzar l’acte, els subscriptors de ‘L’Om, Revista de Riudoms’ van recollir el llibre gratuïtament

� El llibre ha estat editat per l’Associació Cultural Amics de l’Om.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

actualitat

número 478 13

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

� A l’escenari van pujar els autors del llibre, l’alcalde i el regidorde Cultura, membres de l’Associació Amics de l’Om i algunes deles persones que han cedit imatges per a la publicació.

El Casal es va omplir de gom a gom en aquest acte de presenta-ció del llibre, que es va dur a terme després de la missa delDiumenge de Pasqua.


� L’alcalde de Riudoms, acompanyat del regidor de Cultura, elpresident de l’Associació Cultural Amics de l’Om i els autors delllibre, Joan Torres i Josep M. Mas.

� Joan Torres fa lliurament d’un obsequi commemoratiu aTeresa Alarte, neboda d’Ernest Duffó, fotògraf nascut a la segonadècada del segle XX.

actualitat


El passat dia 30 d’abril va tenir lloc aRiudoms un dels actes més destacats del’any: el lliurament dels Premis Arnau dePalomar, que va tenir lloc a la Casa deCultura i va comptar amb nombrososassistents, entre els quals hi havia elsguardonats, els seus familiars i amics, elsmembres del CERAP, les autoritats localsi aquells riudomencs i riudomenquesque any rere any no es volen perdreaquesta cita tan assenyalada.

La gala va donar el tret de sortida ambunes paraules del president del CERAP,Anton Marc Caparó, i del regidor deCultura, Eudald Salvat, per donar pas des-prés al jurat per tal que aquest procedís adonar a conèixer els seus veredictes ipoder realitzar, així, el lliurament de pre-mis. A més, l’acte va comptar amb l’ac-

tuació dels alumnes de l’Escola Municipalde Música, que van oferir el seu repertoria tots els assistents.

En aquesta ocasió, la categoria d’in-vestigació va quedar deserta, ja quenomés s’hi va presentar una obra i el juratva considerar que calia que s’aprofundísmés en la metodologia de treball. Pelque fa a la pintura, el guanyador de lacategoria absoluta va ser el reusencDavid Gázquez i, en el vessant local, MarcDomingo. En el camp del recull fotogrà-fic, el guardó va ser per a Sebastià Grinyó,membre de la secció de fotografia delCentre de Lectura de Reus. En el darrerdels àmbits, la narrativa, la premiada vaser la riudomenca Maria Lluïsa Vidal, aixícom també Alba Ruiz, en el cas de lacategoria juvenil. La dotació total per als

premis era d’uns 3.000 euros.

Un cop coneguts els guardonats d’a-questa 21a edició dels Premis Arnau dePalomar, tots els assistents van poderapropar-se a algunes de les obres pre-sentades, exposades entre el CERAP i laCasa de Cultura. Així, al CERAP s’hi vapoder veure el resultat final del treball derecull fotogràfic realitzat per Lucia Perera,la guanyadora de l’any passat, que vaoferir la seva exposició titulada ‘Espais’. Ala Casa de Cultura, es van exposar els tre-balls presentades enguany en la catego-ria de pintura.

El president del CERAP, Anton MarcCaparó, es va mostrar molt content percom va transcórrer l’acte, subratllant quesempre sol atreure molta gent. Tot i això,

Riudoms s’acomiada del mes d’abril amb ellliurament dels Premis Arnau de Palomar L’acte va comptar amb l’actuació dels alumnes de l’Escola Municipal de Música

actualitat

número 478 15

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

� Eugènia Perea, Anton Marc Caparó, Eudald Salvat i LuciaPerera.

� Un cop finalitzat l’acte, es va dur a terme un refrigeri a les ins-tal·lacions del CERAP.

també va mostrar la voluntat per treba-llar, de cara a l’any vinent, per incremen-tar encara més la participació pel que fa ala presentació de treballs als premis.

Els Premis Arnau de Palomar es vancrear l’any 1981 amb el Premi

d’Investigació, i a partir del 1989 es vacomençar a diversificar incorporantnoves categories. Va ser l’any 1996, però,quan es van conèixer finalment tal comels coneixem avui dia. “D’això ja fa 15anys, i n’estem molt satisfets, perquèaquesta diversitat ha donat a la convoca-

tòria molta més transversalitat”, va mani-festar Caparó. I és que tot plegat ha per-mès que els Premis es puguin obrir a mésgent i a més àmbits, tant de Riudomscom de fora de la vila.


actualitat


L’AMPA de l’escola Beat Bonaventura,després de celebrar els Diumenges gaudi-nians, va organitzar el passat diumenge,10 d’abril, Coneix Riudoms: 2.000 anysd’història. L’objectiu era donar a conèixerla vila romana de La Mola, on van aproparla història de Riudoms als més petits i alsmés grans de la mà del diplomat enArqueologia Hispànica, ValerianoRomero.

Primerament, l’activitat estava adreça-da a un públic més infantil però, unabona acollida per part dels adults va pro-piciar que es muntessin dos grups perrealitzar la visita. Per una banda, les enca-rregades de l’AMMPPA van explicar alsmés petits la història de les restes mitjan-çant un conte. Als més grans, va serValeriano Romero, descobridor i granestudiós de les restes arqueològiques delterme de Riudoms, que els va donar totala informació de com van ser els inicis dela població.

Durant la visita, els van explicar la his-tòria del Riudoms de fa 2.000 anys, i elsassistents van poder comprovar que lesrestes no només són pedres sinó tambéuns documents d’història que abansabastaven una gran extensió, des delcarrer doctor Fleming fins a la riera deSanta Eulàlia.

A més de descobrir l’extensió de lesrestes, Valeriano va parlar sobre la funcióde La Mola, dedicada bàsicament a laproducció de la vinya. La Mola està distri-buïda en 4 zones: una de residencial, l’al-tra industrial, una encarregada a l’emma-gatzematge dels productes i, finalment,la zona de les premses.

L’Ajuntament ha ajudat a la difusió del’antic Riudoms i ha col·laborat amb larehabilitació de la vila romana, sovintmés que oblidada. Per això, va distribuirgrava per diferenciar correctament leszones i en uns dies col·locaran cartellsexplicatius a les 4 zones de les restesarqueològiques.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

L’AMPA de l’escola Beat Bonaventura difonels 2000 anys d’història de Riudoms

� Membres de l’AMPA van explicar als més petits la història de les restes arqueològiques.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

� Valeriano Romero, estudiós de les restes arqueològiques de Riudoms, donant explicacions.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

actualitat

número 478 17

CEDIDA CEDIDA

Riudoms, al Saló Internacional del TurismeEl poble de Riudoms va ser present, del 7 al 10 d'abril de 2011, alSaló Internacional del Turisme de Barcelona, gràcies a l’espaicedit per la Diputació de Tarragona. La delegació riudomenca vapromocionar la localitat, a través de diversos productes locals i,especialment, la coca amb recapte de Riudoms.

L’associació El Trencadís dóna un gronxador niu L’associació El Trencadís va fer donació d’un gronxador niu, ques’ha situat a la plaça de l’Arbre. Aquest tipus de gronxador permetque les persones discapacitades puguin gaudir de jocs a l’aire lliure.A l’acte de lliurament hi va assistir la presidenta de l’associació, M.Esther Salvat, i l’alcalde de Riudoms, Josep M. Cruset.

CEDIDA CEDIDA

‘Lip dub’ de l'INS Joan GuinjoanL’INS Joan Guinjoan ha penjat a Internet un lip dub que recull imat-ges de la vida diària del centre. Es tracta d’un vídeo musical realitzatper un grup de persones que sincronitza els seus llavis, gestos imoviments amb una cançó popular. Es pot veure ahttp://www.youtube.com/watch?v=lShMlpzkIJA

‘Lip dub’ de la residència L’OnadaL’Onada ha penjat també un lip dub que recull imatges de la vidadiària de la residència geriàtrica. Les persones que tenen cura delsavis fan un recorregut pel centre, amb la partipació dels interns. Espot veure a http://www.youtube.com/watch?v=yi4ECt4rEEo&fea-ture=related

actualitat


El Departament d'Ensenyament de laGeneralitat ha aturat el pla d'introducciód'ordinadors a les aules per tal de revisar-loi determinar quin ha de ser el futur d’a-quest projecte. Mentrestant, però, els insti-tuts que ja havien començat a treballaramb aquest nou mètode han de serpacients i combinar l’ensenyament tradi-cional amb la incorporació dels ordinadorscom a substituts del llibre de text.

L’Institut Joan Guinjoan de Riudoms ésprecisament un dels que s’ha vist afectatper aquesta incertesa, ja que, després deser un dels primers en endinsar-se enaquest projecte que pretenia substituir elsllibres de text per ordinadors, ara ha vistcom, amb el canvi de Govern, les coseshan canviat. D’aquesta manera, doncs, ladirectora del centre, Maria Teresa Molas,reconeixia que estan a l’expectativa de l’e-volució de l’Educat 1x1 (el nom amb quèes va batejar aquesta iniciativa), però que,de moment, els alumnes que ja vancomençar a treballar amb els ordinadorscontinuen fent-ho. “ Ara ho anem fent així;després, ja veurem cap on evoluciona totplegat”, apuntava la directora de l’institutriudomenc.

La decisió del Govern català d’aturar laimplantació dels ordinadors a les aules s’havist motivada per diversos factors: les difi-cultats de connexió observades i denun-ciades per alguns dels centres pioners en

el projecte, la compra de llicències de pro-gramari, la limitació a un sol model d'ordi-nador i la poca participació dels mestresen la definició del pla.

L’aturada d’aquest projecte s’emmarcaen un context en què les retallades delGovern català afecten especialment el sec-

tor de l’educació. Així, doncs, i tal com ja vaanunciar la consellera d’Ensenyament,Irene Rigau, els centres comptaran tambéamb menys pressupost per a despesescorrents: el 81% del que van obtenir el curspassat.

� M. J. R.

L’Institut de Riudoms, a l’expectativa davantl’aturada del llibre electrònic a les aulesEl centre va ser un dels primers de la comarca en endinsar-se en aquest projecte

� L’Institut Joan Guinjoan va ser un dels primers en endinsar-se en aquest projecte.ALBA MARINÉ

actualitat

número 478 19

Després de l’èxit assolit en les segonesOlimpionades adreçades a la gent de latercera edat i celebrades a Casserres(Barcelona), l’organització ha escollitRiudoms com a emplaçament per la ter-cera edició. L’esdeveniment, doncs, tindràlloc el dia 12 de maig al pavelló municipal,amb la previsió de reunir prop de migmiler de persones.

Aquestes jornades esportives pretenenfomentar la convivència entre residènciesde gent gran d’arreu de Catalunya i, almateix temps, aprofitar perquè els avismoguin el cos i puguin viure intensamentun dia ple de sorpreses D’altra banda, unaltre dels objectius és que els professio-nals de diversos centres s’uneixin per talde treballar conjuntament a favor de laqualitat de vida dels usuaris.

L’organització de les Olimpionades esduu a terme amb la col·laboració d’Acra(Associació Catalana de RecursosAssistencials), patronal majoritària al sec-tor. A més, hi participen com a voluntarisl’Ajuntament de Riudoms i totes les enti-tats cíviques, culturals i esportives delmunicipi, així com voluntaris, patrocina-dors i el públic que decideixi assistir-hi.

Es tracta d’un projecte que va néixer ala Residència L’Onada Goleen Beach deSant Carles de la Ràpita ara fa tres anys, iany rere any ha anat creixent. De fet, a laseva primera edició només hi van partici-par avis dels centres que la ResidènciaL’Onada té a les províncies de Tarragona i

Barcelona, però posteriorment es va obrira tots els centres de la tercera edat.

La psicòloga i animadora Miriam Díaz,de la residència l’Onada de Riudoms,explicava com va poder gaudir el junypassat de la segona edició, assegurantque “va ser una gran experiència”. I ésque el que li va cridar més l’atenció va serveure com els avis eren els grans protago-nistes del dia, participant a unesproves que havien estat entrenantdurant setmanes i amb moltes ganes desuperar-se. D’altra banda, va recordar queles proves són adaptades, i que una per-sona amb alguna dificultat motora tambéhi pot prendre part.

Segons apuntava l’animadora, “va sermolt emotiu veure com poc a poc s'anavacreant un clima de bon rotllo i competèn-cia sana, i els acompanyants i voluntarisque van assistir a l'acte van començar aanimar als seus participants fent un gransarau”.

Això és precisament el que passarà aRiudoms el dia 12 de maig. De fet, Díazcreu que la celebració d’aquest esdeveni-ment a la vila és tota una oportunitat tantpels usuaris com pels professionals, iespera que tothom en pugui gaudirintensament.


Mig miler de persones s’aplegaran a Riudomsper participar a les terceres Olimpionades

CEDIDA

� Les jornades pretenen fomentar la convivència entre residències de gent gran catalanes.


actualitat

Salvador Mestre no concorra com a cap dellista a les municipals

El fins ara regidor i portaveu del princi-pal grup de l’oposició al consistori riudo-menc, no repeteix com a candidat a l’al-caldia a causa de les seves responsabili-tats familiars.

Després de tenir la seva segona fillaaquest mes de març passat, qui fou capde llista per Esquerra-Acord Municipal hadecidit no encapçalar la candidatura «perestricta decisió personal davant les res-ponsabilitats familiars». «En democràcia ésfonamental una alternativa que garanteixila pluralitat. A Riudoms també». De fet,continua formant part de la llista, com anúmero 5, i també de l’executiva locald’Esquerra com a secretari de política

municipal. «Sempre restaré al servei delmeu poble i, fins i tot, podria desenvolu-par la meva tasca com a regidor, peròencapçalar la candidatura implica estar

disposat a assumir l’alcaldia amb totes lescàrregues que comporta», afirma Mestre.

� Redacció

Com cada any, els alumnes de 2n debatxillerat de l’Institut Joan GuinjoanGispert de Riudoms realitzen un intercanvilingüístic amb alumnes de la mateixa edatdel centre Folkuniversitetet de Linköping, aSuècia. Els estudiants del nostre institut(Jèssica Sánchez, Laura Hernández, CristinaBorrell, Joan Crusells, Lluís Bages, ClàudiaFarré, Lluna Domínguez, Aina Mallafré,Sandra Irigaray, Marina Olivella, Martí Folch,Laia Roig, Júlia Esteban, Maria García, MartaFreixes, Arnau Ferré i Cristina Toda) vanviatjar la segona quinzena de setembre del’any passat al poble suec de Linköping.Per correspondre a aquesta anada, setalumnes suecs d’aquest poble (ElinBergner, Emelie Nicklasdotter, KalleKnutsson, Malin Sällberg, Sofie Enström,Madelene Eriksson, Sofia Gustafsson) vanarribar el passat dia 5 d’abril a Riudoms.

Abans d’arribar a Riudoms, van fer laruta modernista de Barcelona, i van visitarla Sagrada Família, entre altres monumentsdel nostre arquitecte Antoni Gaudí. Unavegada a Riudoms, van romandre ambfamílies riudomenques i d’altres pobles delvoltant, fins al diumenge dia 10 d’abril.

Amb aquesta estada van poder veure,durant el matí, el funcionament del nostreinstitut, van participar en les diferents acti-vitats que es feien a les aules; a les tardes,van visitar ciutats i pobles de les nostrescontrades com el centre comercial deReus, la ciutat vella i la ruta romana (amfite-atre, circ, etc.) de Tarragona, el passeigmarítim i les platges de Cambrils ja que, per

cert, el bon temps els va acompanyar. Elcap de setmana van poder gaudir durant aldia del parc d’atraccions Port Aventura i,posteriorment, d’activitats nocturnes prò-pies de la seva edat. Al llarg de l’estada vandegustar menjars típics de la nostra terra, itambé van poder conèixer les nostres tra-dicions. � Cristina Toda Morelló

Set alumnes suecs d’intercanvi lingüísticvisiten Riudoms i Port Aventura

CEDIDA

� Salvador Mestre Gispert, amb la Xesca (2 anys) i la petita Teresa Mestre Massó.

� Els alumnes suecs i els de l’Institut Joan Guijoan, a la plaça de l’Església de Riudoms.

CEDIDA

actualitat

número 478 21

A l'institut Joan Guinjoan de Riudoms es va celebrar aquest mesd’abril un campionat d'escacs entre els alumnes afeccionat aaquest esport mental d'estratègia, organitzat per la monitora d'ocidel Consell Esportiu de Baix Camp, Magda Rodríguez Calero (dretaal mig).

Hi van haver 29 participants i es va jugar per eliminatòries, fins quevan quedar com a guanyadors: Sergi Domingo i Besora, primerclassificat (assegut a l'esquerra), Blai Ramos i Rosselló, segon classi-ficat (assegut a la dreta), i Andreu Fabra i Huguet (dret a l'esquerra)i Òscar Gómez i Morales (dret a la dreta) com a tercers classificats.

Olis Mallafré, almàssera fundada l’any 1934 a Riudoms, especialitza-da en la producció i la innovació de productes derivats de l’oli, con-tinua la seva fase d’expansió i de consolidació de la xarxa de puntsde distribució per tot l’Estat espanyol, reforçant especialment laseva presència a Catalunya i al País Valencià.

Pel que fa al volum de vendes internacionals, un 31% correspon aItàlia, un 28% a Alemanya, un 28% a França, un 10% als EmiratsÀrabs (on ha experimentat un creixement de 6 punts respecte el2009) i la resta, a mercats més recents com Holanda, Bèlgica, elRegne Unit o els Estats Units.

El Casal Riudomenc ha programat per al 23 de desembre, ensessió doble, l’obra Truca un inspector, dirigida i protagonitzada perJosep M. Pou.

Estrenada el 1946 a l'Old Vic de Londres, Truca un inspector és ungran manifest polític amb l'aparença d'una comèdia policíaca prò-pia d'Agatha Christie. A Espanya es va estrenar el 1951, amb unmuntatge que aquell mateix any va fer dos mesos de temporada aBarcelona. Des d'aleshores només dues excepcions, el 1985 alJoventut de l'Hospitalet i, el 1994, a l'Artenbrut amb un taller de lli-cenciats de l'Institut del Teatre, van permetre veure la peça mésconeguda de Priestley, juntament amb El temps i els Conway, de laqual Mario Gas va fer una celebrada versió al Condal.

CEDIDA

Campionat d’escacs a l’Institut Joan Guinjoan Olis Mallafré es fixa en el mercat internacional

El 23 de desembre, ‘Truca un inspector’, al Casal

CEDIDA

CEDIDA

miscel·lània


Alaskan MalamuteL'Alaskan Malamute és el dels gossos de tir més poderosos, eldenominen popularment «la locomotora de l'àrtic». La selec-ció va començar a mitjans segle XIX, però es creu que es unade les races més antigues d’Amèrica del Nord, ja que existei-xen gravats d'os i d'ivori molt antics on apareixen gossos moltsemblants a l'Alaskan Malamute.

El seu nom prové d'Alaska, de la tribu inuit «mhalemiut»,nom que significa «devoradors de carn crua». Aquests gossosde trineu eren essencials per a la tribu, perquè feien possibletraslladar pesos enormes durant les llargues distàncies i enunes condicions extremes de fred i de neu.

L'American Kennel Club va reconèixer la raça el 1935 grà-cies a l'esforç de Milton i Eva Seeley. Morfològicament, elMalamute és un gos poderós, de constitució sòlida, pit pro-fund i cos musculat. La mirada d'aquest gos sempre està aler-ta i denota interès i curiositat. El cap és ample, les orelles sóntriangulars i el musell compacte.

Pel que fa al pelatge, és dens i aspre, la longitud del qualprotegeix el pelatge intern llanós; pot ser de diversos colors,tota la gama de grisos, negres i vermells combinats ambblanc, i el blanc com a únic color sòlid, les marques de la carade color blanc constitueixen un tret distintiu. L'AlaskanMalamute té un caràcter molt especial, són gossos molt afec-tuosos, tant amb adults com amb nens, són tranquils i silen-ciosos.

CirererCom cada any fidel,el cirerer torna a florir,torna a enamorar, ia reconfortar l’ànimmés trist i apagat. Gràcies cirerer!

� M. Dolors Nat i Pinyol

Ramon Corts FragaVa morir cristianament

el dia 17 d’abril, a l’edat de 91 anys

E. P. R.

Els qui t’estimen: fills Jordi (+) i Rosa Elisa,

Montserrat i Pere, i Joan Ramon,

néts, besnéts, cunyada i família tota,

i la redacció de la revista ‘l’Om’ preguen

que el tingueu present en les vostres oracions.

Riudoms, 2011

FE D’ERRADESEn el núm. 476 de l’Om es recollien unes declaracions del regi-dor portaveu d’Esquerra en les quals expressava la seva intencióde no repetir com a cap de llista. Salvador Mestre no va dir encap moment «el que més vull a la vida és ser alcalde», sinó queles seves paraules van ser «el que més vull a la vida no és seralcalde de Riudoms, sinó que el meu poble avanci cap al pro-grés, l’obertura, la cohesió social i cap a la democràcia”.

casal

número 478 23

A LA RECERCA DEL PINzELL IRISA la recerca del Pinzell Iris ens explica lahistòria de dos viatgers siderals, enBlue i en Sey, que creuen l’espaiamb una missió: la recerca d’un pinzellmàgic per pintar el seu planeta gris itrist.

Casal Riudomenc Temporada primaveraDel 2 d’abril al 29 de maig de 2011

Diumenge 1 de maig, 11.30h.

BALL-FESTA DE LES RELíQUIESEl Conjunt Zamarra posarà música i ritmea la Festa de les Relíquies, amb el ball quecada any amenitza la tarda d’aquestacelebració. A la sala multiús del CasalRiudomenc es disposarà de servei de bara la mateixa sala, amb pista per a ballar izona de taules i cadires.

Dissabte, 7 de maig, a les 20.00h.

LA MARE... QUINA NIT!Aquesta comèdia parla de les maresi… de les sogres. Aquestes són esti-mades, apreciades i fins i tot odiades;però què seria de la nostra vida enparella, la relació amb els amics i elsveïns de l’escala si elles no hi fossin?


CISNE NEGRONina és una ballarina d’una companyiade ballet de la ciutat de Nova York, lavida de la qual està completamentabsorbida per la dansa. Nina viu amb laseva mare, Erica, una ballarina ja retiradaque dóna suport amb entusiasme a l’am-bició professional de la seva filla.


L’IMPOSSIBILISTAL’Impossibilista ens endinsa en un viat-ge per explorar els límits entre lail·lusió i la realitat, en un món imagina-ri i de desitjos. Ens convida a descobrirla màgia més propera. Una situacióque ens permetrà gaudir d’una de lesarts més impactants.

Dissabte 21 de maig, 21.00h.

RECITAL DE CANTLa mezzosoprano Tànit Bono, en el for-mat del seu concert de final de carrera,juntament amb el prestigiós pianistaAlan Branch, ens farà gaudir del món delcant tot endisant-nos en un programadedicat a diferents estils amb obres degrans compositors

Divendres 27 de maig, 21.00h.

TERÀPIA DE GRUP PER A GAFESTeràpia de grup per a gafes proposa atot tipus de públic una mirada en claude comèdia d’alguns moments demala sort que la majoria d’éssershumans han tingut, tenen i que, desegur, aniran tenint al llarg de la histò-ria.

Dissabte 28 de maig, 21.00h.

CONCERTLa Coral Dolça Catalunya ofereix unrepertori variat acompanyada del CorIubilo, d’Alcanar. La Coral DolçaCatalunya neix per les Festes del BeatBonaventura Gran de Riudoms el 1976. Elseu repertori és divers divers, des de can-çons catalanes fins a religioses.


ALTRES

TEATRE

TEATRE

FAMILIAR

CINEMA

ALTRES

MÚSICA

MÚSICA

actualitat


L’actor barceloní Lluís Soler, conegut almón de la televisió per Laberint d’obres o Elcor de la ciutat, va actuar al CasalRiudomenc el passat 9 d’abril amb l’equipd’El Mètode Grönholm. L’obra de l’autorJordi Galcerán va omplir el pati de buta-ques del Casal, no solament per l’actuacióamb Lluís Soler, sinó perquè també anavaacompanyat de Jordi Díaz, Roser Batalla iJordi Boixaderas.

Des dels 15 anys va començar a actuaren companyies amateur. Quina ha estatla seva formació?

Primer vaig començar fent de tramoia ivaig ser autodidacte, ja que em fixava enels companys del poble i en la gent mésgran. Després vaig fer alguns cursets i quanentres en el món del teatre professionalaprens coses més específiques. Tambévaig estar una temporada al Col·legi delTeatre de Barcelona. Encara que, bàsica-ment, és espavilar-se un mateix pel seucomte.

Creu que abans era més difícil conver-tir-se en actor?

No. El que passa és que ara sembla mésfàcil perquè s’imparteixen més cursos, peròper una altra banda és complicat, hi ha mésgent que s’hi vol dedicar. Avui en dia, la

Lluís Soler: ‘Ser actor és un privilegi’És un dels protagonistes de l’obra teatral ‘El Mètode Grönholm’, representada recentment al Casal

� Lluís Soler ha participat en nombroses sèries de televisió, com ‘El cor de la ciutat’.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

actualitat

número 478 25

gent té moltes ganes de ser actor i, grà-cies a la televisió, a molta gent li agradaaquesta feina. Si no hagués estat actor, què creu queestaria fent?

No ho sé, he anat provant moltes cosesdurant la meva vida, i el teatre sempre haguanyat de mica en mica el terreny. Ambel meu cap podia haver treballat de qual-sevol cosa.

Què és el que més li agrada de la sevafeina?

És una feina que et permet jugar amb tumateix. Es converteix en un ofici però nodeixa de ser un joc perquè canvies de per-sonatge. Fa la sensació que cada vegadaque canvies de personatge també canviesde feina. Si ets un tastaolletes, és molt gra-tificant.

Ha treballat en un gran volum d’obresteatrals, series, pel·lícules i no paramai. Li queda temps per a les seves afi-cions?

Ser actor és una afició que es converteixen feina; quan comences ets un aficionatal teatre. Tinc les meves inquietuds i afi-cions personals, però amb aquesta feinatreballes amb tu mateix i et permet inves-tigar sobre els personatges. De mica enmica t’introdueixes en un terreny moltdivertit.

Com s’ho fa per memoritzar tantspapers alhora?

No existeix cap tècnica especial, sinó quesón moltes hores de treball i d’ofici. Hi hagent que hi té més facilitat, en canvi, josóc dels que els costa més temps. És unaqüestió a la qual no se li ha de donar

importància, perquè tan sols hi has dededicar el teu temps.

Ha treballat al cinema, a la televisió, alteatre i de doblador. Li queda algunprojecte per fer? Ha pensat a dirigir?

Sense voler, sempre se’t passa pel cap laidea de dirigir quan penses com voldriesfer les coses o interpretar un paper, pertant, hi penses. Em va bé la feina i no m’in-quieta especialment dirigir una obra. Noés un objectiu a llarg termini, però si tincla ocasió ho faré.

En el seu repertori hi ha obres des deShakespeare fins per exemple El mèto-de Grönholm. Amb quin tipus de papergaudeix més damunt de l’escenari?

A l’escenari gaudeixes amb tots.Evidentment, hi ha personatges que s’a-dapten més a les teves característiques iés més fàcil. Amb els que s’allunyen més,és un repte, però quan hi arribes és moltgratificant. En aquest sentit, ser actor ésun privilegi.

Si hagués d’escollir entre el cinema, elteatre i la televisió, què escolliria?

Jo em quedo amb tots. Són sistemes d’in-terpretació diferents, no és el mateix tre-ballar davant d’una càmera de cinema,que d’una de televisió, ni sobre un esce-nari. Tots tenen quelcom especial,moments irrepetibles.

Creu que la televisió o el cinema tenenun reconeixement més alt?

No, la gent que et veu en un capítol o enel final d’un culebrot és la mateixa gentque et veu fent teatre omplint cada dia init. La proporció és bastant divertida.

Parlant de l’obra, és la quarta tempo-rada que la interpreteu i sempre s’es-goten les entrades. Què creu que té Elmètode que enganxa tant a la gent?

Té els components d’una obra d’èxit: unbon text, un bon director i un bon repar-timent d’actors, amb tota la humilitat delmón. També hem mantingut sempre elmateix equip i unes bones condicionsteatrals, però la clau de l’èxit és l’atzar:l’autor de l’obra només ha aconseguitescriure un sol Mètode Grönholm.

L’obra tracta de la lluita per aconse-guir un lloc de treball i, al mateixtemps, és una comèdia perquè paro-dia la societat actual. Dins de quingènere l’emmarcaria?

És una comèdia, però si especifiquem, ésuna tragèdia que fa riure.

Com us poseu en el paper d’aqueststreballadors que lluiten?

Just quan poses el peu a l’escenari jaestàs dins del paper. Des del meu puntde vista, el que ha de fer un actor és tre-ballar i tenir ofici. Evidentment, cadaactor té les seves eines, però la seva feinaés sortir a l’escenari, interpretar el seupaper i gaudir-lo.

Està treballant en algun projecteparal·lel?

Estem assajant l’obra de Molière,Misantrop i l’estrenarem d’aquí poc alTeatre Nacional. I d’aquí poc, comença-rem els assajos de l’obra Luces deBohemia de Valle-Inclán.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

actualitat


Apropar la natura als més petits a travésdel contacte directe i d’un ampli ventalld’activitats. Aquesta és la raó de ser del’aula d’entorn rural Les Granotes, unnegoci impulsat per la riudomencaAntònia Font i la seva família, i que totjust acaba d’obrir les seves portes amb lavoluntat de posar a l’abast de les escolesuna oferta formativa complementària idiferent de la que és habitual. L’acte d’i-nauguració d’aquest espai, que està ubi-cat al Camí dels Catalans, va tenir lloc elpassat dia 30 d’abril.

Els pollets, les granotes i Gaudí són elstres eixos temàtics entorn els quals giraràl’activitat d’aquesta aula d’entorn rural.D’aquesta manera, doncs, els infants –d’edats compreses entre 3 i 12 anys-podran conèixer el procés que segueixenels pollets des que entren a la incubado-ra, i és per això que l’aula disposa precisa-ment d’una incubadora, una naixedora iun observatori, des d’on els joves alum-nes podran veure de primera mà comfuncionen les coses a l’entorn d’aquestanimal. “També podran conèixer que laseva alimentació no és tant diferent de lanostra”, subratllava Antònia Font, remar-cant la importància d’una bona alimenta-ció en els animals de granja.

En segon lloc, i aprofitant la relacióque Antoni Gaudí va tenir amb la naturacom a font d’inspiració per a les sevesobres, els paral·lelismes entre l’entornnatural i l’arquitecte riudomenc tambéestaran presents en molts dels tallers ques’organitzaran. Per tal de poder-ho dur aterme, els emprenedors es van posar encontacte amb l’autora del llibre Els pri-mers estímuls sensorials d’Antoni Gaudí,M.Àngels Ollé, i a partir de la seva obrahan creat alguns dels seus espais i activi-tats. En aquest sentit, doncs, i tal comsubratllava la mateixa propietària de l’au-la, la intenció és aconseguir que els nensi nenes puguin observar tot un seguit

d’elements de la natura que van esdeve-nir els primers estímuls sensorials queGaudí va rebre de petit, i que el van ins-pirar a l’hora de tirar endavant les sevesobres.

El tercer eix temàtic són les granotes, isón precisament elles les que donen noma l’aula d’entorn rural. Per tal que elsinfants coneguin més de prop aquest ani-mal i el seu entorn natural, s’han habilitatdiversos estanys: dos de grans, on espoden observar una sèrie d’amfibis,alguns dels quals estan en perill d’extin-ció; i dos de petits, on els nens podrantenir contacte directe amb la natura.Alguns exemples de les espècies que s’hipoden trobar són la Reineta, el GripauParidor, el Gripau Corredor; i la GranotaVerda.

ELS ESPAIS

L’aula d’entorn rural compta tant ambespais interiors com exteriors. Així, a l’in-terior s’hi localitzen el terrari, una incuba-dora, el lloc on es poden veure els ali-ments que mengen els pollets, els polletso fins i tot un rusc d’abelles, entre d’altres;i pel que fa a l’espai exterior, s’han creatdues parts destacades: la que han batejatcom ‘El poblat de la tribu de Gaudí i lesgranotes’; i finalment una zona d’esbarjo,amb un camp de futbol, per a les estonesde lleure de mestres, alumnes i monitors.

La finca on es desenvolupa l’activitatté un total de 25.600 metres quadrats, i,d’aquests, 9.000 estan adreçats a l’aula,“una zona que està completament tanca-da i ben delimitada, per garantir la segu-retat dels nens”, apuntava Antònia Font.

Les Granotes, la natura al’abast dels més petitsL’aula d’entorn rural Les Granotes es va inaugurar oficialment el dia 30 d’abril

� Antònia Font, adreçant-se als presents el dia de la inaguració.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

actualitat

número 478 27

ELS INICIS

Antònia Font treballa des de fa moltsanys a la seva pròpia granja i, desprésd’un llarg cicle en què tenien en les galli-nes el seu àmbit de treball, fa prop d’unany que van canviar i es van centrar en elspollastres. Llavors, van quedar espaisbuits, i van decidir fer un cop de cap perdiversificar el negoci, en el qual vancomençar a treballar intensament fa propd’un any i mig. Tot i que inicialment, laidea era fer una granja escola, finalmenthan optat per una aula d’entorn rural, eltríptic, el logotip i la imatge corporativade la qual ha anat a càrrec d’un noi deValls, Adrià Batet.

Per tal de desenvolupar les diversesactivitats, els impulsors del projecte hanbuscat a empreses subcontractades ambmonitors especialitzats en infants, quetenen una formació específica per treba-llar en aquest àmbit.

La inauguració va ser el 30 d’abril, peròel dia 2 de maig van tenir la primera visita,procedent de l’escola de Riudoms; i el 7de maig se celebrarà una jornada de por-tes obertes. De moment, ja tenen més desis reserves fetes, i fins i tot es preveu queel programa de TV3 Espai Terra li dediquiun dels seus reportatges, que s’emetrà, sino hi ha res de nou, el, dia 17 de maig.

En general, doncs, els impulsors d’a-quest negoci asseguren estar “moltil·lusionats” davant del nou projecte quetot just comencen, malgrat ser conscientsque la situació econòmica no els és gens

favorable. “De moment, però, sembla queva tenint bona acollida i, malgrat que arala intenció és donar-ho a conèixer per lademarcació, la intenció de cara al cursvinent és ampliar-ho fins a Barcelona iLleida” apuntava la propietària del nego-

ci. Ara caldrà veure com evolucionen elsprimers mesos d’activitat, i quina rebudatindrà el projecte per part dels centreseducatius del territori.


� Monitors de ‘Les Granotes, amb el gegantó Gaudí.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

‘ ‘

‘ ‘

Els pollets, les granotes i Gaudí són elseixos temàtics entorn els quals girarà

l’activitat d’aquesta aula d’entorn rural


tal dia farà un any

A les 14.46 de la tarda (vuit hores menysa Catalunya) del passat 11 de març de2011 l’arxipèlag del Japó sofrí un terratrè-mol de 8,9 graus a l’escala sismològica deRichter, un dels més grans de la històriadel planeta, seguit de seixanta rèpliques,la majoria de les quals d’una magnitudde moment superior a 6,0, incloent-neuna de 6,7. Ha estat, per tant, un dels méspotents de la seva història, que provocà,també, un tsunami devastador que arra-sà el nord-est de la seva costa.

Amb 54 centrals i de ser un exemple“modèlic” en l’ús de tecnologia atòmica,previsor i acostumat als sismes, al Japó,no s’hi havia vist mai res de semblant. Laquantitat de víctimes i els danys mate-rials creixen a mesura que es coneixenles dades. Però alguns efectes del sinis-tre, com les fugues radioactives de lescentrals nuclears afectades, sobretot lade Fukushima Daüch –amb els seus resi-dus “conservats” a magatzems interiorsde la central (piscines, en diuen)– i l’abo-cament de tones d’aigua radioactiva almar, encara fan témer noves catàstrofes iobre el debat sobre aquesta energia i laseva garantia de seguretat.

Aquesta comprovació de la força de lanaturalesa desbocada ens hauria de ser-vir per fer-nos tocar de peus a una terraque està viva i on som uns minúsculs ele-ments. És a dir, al planeta, després d’unterratrèmol, d’un tsunami, d’un desastrehumà, d’un greu esdeveniment ecolò-gic... no li passa bo i res, perquè la “vida”hi continua. Per això, ens hauríem dereplantejar amb respecte si són compati-bles els interessos econòmics descomu-nals amb el model de vida i de consum alque alguns aspiren i el grau detranquil·litat que pretenen que tinguem(ja que gairebé ens havien convençutque mai no passava res, fins que, segonsel destí o l’evidència, ens demostrafefaentment que sí que succeeixen esde-veniments incontrolats gravíssims) i,

alhora, caldria que fóssim més “humana-ment” humils davant la natura i la sevapotència ancestral. En aquest sentit,només cal veure fins a on s’ha atrevit deconstruir la perícia humana i, segura-ment, amb tots els permisos i estudis tèc-nics legals, competents i pertinents. Nocal ser cap agent d’un servei secret eficaçper trobar edificacions a dins de rieres, ales lleres de rius, a tocar o dins del mar, ala vora de barrancs, sobre mines i cursos

d’aigües “desviades”, sobre embassa-ments... i, fins i tot, “segures” centralsnucleats arran de costa perquè, a aques-tes, els calen grans quantitats d’aiguaamb el risc i la vulnerabilitat que repre-senta tot plegat. Així, per exemple, mol-tes centrals britàniques estan només auns metres del nivell del mar i, per tant,més damnables a probables efectes del’anomenat canvi climàtic provocat per lainsaciabilitat de la “natura humana”. I, si

A barrancs i rieres, l’aigua surt de les lleres

� La vida a la Terra depèn de l'aigua. En forma de precipitacions, fluint per la superfície opel subsòl, l'aigua és necessària per a tots els éssers vius de la Terra.

número 478 29

tal dia farà un any

estan a l’interior, consumeixen una quan-titat d’aigua dolça tan important que lesfa insostenibles en una onada de calor jaque escalfen més l’aigua de rius i llacs,cada vegada més ecològicament deli-cats, que arriba el punt que s’han de des-connectar generadors en unes o reduir-ne les operacions en altres pel reescalfa-ment en els ecosistemes naturals. D’ones traurà tanta aigua dolça de l’interiord’un país en una època de sequera od’escassetat i amb el model de vida iconsum humà i industrial actual?

Com que és fàcil opinar i extremada-ment complex posar fil a l’agulla de qual-sevol activitat, la veu popular ja ens diuque, al mal temps, bona cara o que lesrieres, tard o d’hora, reclamen l’escriptura(el seu curs o pas ancestral, amb aiguatso inundacions, torrentades, crescudes ollevantades...) i que, per això, a prop delriu, no t’hi facis el niu; a barrancs i rieres,l’aigua surt de les lleres; o bé que el foc téaturador, l’aigua no. En fi, al principi totsels canterets fan l’aigua fresca i despréset pots trobar amb l’aigua fins al coll, jaque mai no plou a gust de tothom; però,quan ho fa, plou per tothom. Ara bé,sempre que ha plogut, s’ha escampat; éstard i vol ploure; qui dia passa anyempeny o qui matina fa farina. Com quesom a l’abril, cada gota val per mil (o unde bo de cada mil); a més que pluja d’a-bril i sol de tardor solen fer l’any millor.Però, compte!, abril i senyors, tots traï-dors.

La vida, a més a més de ser fugaç, ésmoviment i, com el món, canvia, és unaincertesa i, per tant, t’has d’adaptar dili-gentment al que vingui i, com l’aigua,segons les dites populars, si t’estanques ino et renoves, et mors o et podreixesmandrosament; ja que l’aigua fa cucs i lavista clara, també fa fang, mentre que elvi, sang. O ens recorda que l’aiguapodreix la fusta, rovella el ferro i fa escór -recs o bé que Aigua corrent, merdabevent (o no mata la gent). I, més seriosa-ment, una gota d’aigua no fa gaire cosa,però milers de gotes, si treballen juntes,són una cosa molt perillosa. Molts cops,però, cada u tira l’aigua al seu molí i deixasec el seu veí o bé, com que canviar és desavis, no diguis mai que d’aquesta aiguano en beuré per tèrbola que sigui.

I, com que ens informen que venimde l’aigua, totes les cultures tenen lle-

gendes sobre diluvis universals, etc. I lanostra vila gaudiniana tampoc no n’éscap excepció mundial, ja que, segons ensen conta una, el nucli actual de Riudomss'hauria creat amb la gent arribada delllogaret de Llaberia -la localització exactadel qual, a frec de la riera de Maspujols,no s'ha identificat- que, arran d'un fortaiguat, es veié forçat a canviar el seuemplaçament.

Si fullegeu el llibre “Riudoms, 850 anysd’història, llengua i cultura”, de Joan-Ramon Corts Salvat i de qui signa aquestarticle, podreu llegir a la pàgina 14 i 15que “Es diu que, quan cau sutge per lafumera, plourà. Les pluges torrencialscatastròfiques, degudes sobre tot alsefectes de la gota freda -d'origen medi-terrani- es donen amb certa freqüència ala tardor. La darrera vegada que succeífou el 10 d'octubre de 1994 (segonaiguat de Sant Francesc). També esrecorden els aiguats de Sant Miquel (25de setembre de 1959), de Sant Lluc (18d'octubre de 1930, que va causar duesvíctimes a la riera de Maspujols: AntonLlaberia i Anita Vilarrubí) o el de SantaTecla del 23 de setembre de 1874, mésllunyà però especialment virulent pel fetque la riera d'Alforja causà vuit víctimes imolts danys econòmics. Davant d'aques-tes inclemències atmosfèriques, la partbaixa de la població (especialment elraval de Sant Francesc i el portal delTorrent) s'ha anegat força vegades i és lapart que ha de prendre més precaucions.D'aquí que els treballs preventius perpal·liar els efectes de l'aigua siguin conti-nus al llarg de la història riudomenca(construcció d'estacades i murs de con-tenció, elaboració d'unes ordinacionspròpies -que daten de 1737-, desviamentdel curs de barrancs i de la mateixa llerade la riera de Maspujols a l'alçada delpoble, etc.). Lluïsa Guinjoan Guinjoan,advertint que la natura no és domestica-ble, amb aquesta cantarella ens recorda-va que cal encomanar-se al cel: "SantMarc, Santa Creu, / Santa Bàrbara no ensdeixeu; / Santa Bàrbara va pel camp /reclamant l'Esperit Sant, / l'Esperit Santno pot dormir, / tres núvols fa sortir: / unde foc, un de llamp i un de pedra repi-cant"”. Sense oblidar, entre d’altres, la definals de setembre de 2006, concreta-ment la del 25, aiguat torrencial que des-bordà rieres i barrancs, féu víctimes,inundà habitatges, infraestructures,barris i indústries com les del polígon

químic sud de Tarragona. Això és: Elsaiguats excepcionals són una excepcióperiòdica a casa nostra.

De sempre, la natura i la seva relacióamb els boscos espessos, les muntanyes,la neu, l’aigua... no controlats per l’homeha inspirat una gran multitud de ronda-lles a la vora del foc. Hi trobem uns éssersde molt diferent origen i aspecte, entreels quals, per cert, també hi tenim unparell de casos de licantropia (encara quecosti de creure, hi ha homes llop cata-lans). Ens podem abrigar per aquesteshumanitzacions, però ¿i les mareesnegres, els incendis, les inundacions, lesesllavissades... la lluita contra el canvi cli-màtic o com impacta socioambiental-ment la crema de petroli amb l’emissióde gasos i l’efecte hivernacle amb l’aug-ment d’esdeveniments meteorològicsextrems més freqüents i intensos, siguinonades de calor i incendis, sequeres opluges huracanades? Sembla ser queentre les quinze empreses més grans delmón, sis són petrolieres. Qui controlagoverns i el mercat energètic mundial,doncs? Qui orienta aquests “savis” gover-nants a fer certes guerres contra països“inestables” que en tenen els jaciments?Qui gestiona els recursos naturals? Iquan? Així, davant la gravetat de la crisiecològica global, la democratització de lagestió mediambiental és cada dia mésurgent.

Amb tot, el 22 de març es va celebrarel Dia Mundial de l’Aigua, moment en elqual hi ha 794 milions de persones queviuen a “ciutats” sense sanejament bàsic in’hi ha 141 milions que no tenen fontsd’aigua protegides. I, si s’esmentenaquestes grans urbs, és perquè cada diaens apressa més un món que creix i s’ex-pansiona per aquesta banda, la urbanísti-ca. Es calcula que cada dos segons hi hauna persona més a les ciutats i que cadadia moren 4.000 nens per una cosa tanaparentment simple com una diarrea.

Sort que som una espècie animaldenominada científicament “Homosapiens”, perquè, altrament... L’escriptor,orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró jaafirmà que “La sola idea que una cosacruel pugui ser útil és ja per si immoral”.Clar que eren altres temps i costums. I ésque no plou mai a gust de tothom.

� Josep M. Toda Serra

opinió


Ara sí, aquestes són les nostres. Quanaquest escrit arribi a les vostres mans, fal-taran poques setmanes per a les elec-cions municipals, i aquestes eleccionssón les que els ciutadans percebem coma més properes i, també, aquelles en quèles persones que configuren les diferentsalternatives tenen més importància quela càrrega ideològica del partit al qualrepresenten. Són aquelles en què allòque ens mou a triar una butlleta o unaaltra són els noms que veiem escrits, mésque no pas les sigles que l’encapçalen.Són aquelles, en definitiva, en què femmés confiança a les persones que als par-tits i les quals, en funció dels resultats,faran que en els propers quatre anys, elpoble segueixi caminant pel camí de laprudència, capejant amb seny i cordurales onades de la inestabilitat econòmica,o per contra, s’endinsi per senderols des-coneguts cap a finals incerts.

I aquesta situació d’inseguretat eco-nòmica és la que fa més necessari quemai que no ens equivoquem a l’hora d’a-nar a votar.

En moments difícils es necessita ungovern ferm. Un govern que pugui pren-dre decisions amb agilitat i rapidesa,sense necessitat de sotmetre’s als inte-ressos polítics del moment. I això noméss’aconsegueix amb un govern d’àmpliamajoria, i no pas amb un ajuntamentfragmentat en què cada grup polític per-segueixi els seus interessos més imme-diats, i on les decisions s’hagin de pactaren funció d’aquestos interessos i, com a

conseqüència, les necessitats del poblequedin relegades a un segon terme. Queaixò passi, no ens ho podem permetre.

Hi ha més raons que justifiquen lanecessitat d’un govern fort, i una d’elleses fa palesa a l’hora en què els governslocals han de tractar amb altres adminis-

tracions, com ara la Diputació o laGeneralitat.

La concessió de subvencions per tirarendavant obres locals, o la prioritat queaquestes administracions donin a l’exe-cució dels projectes que són de la sevaresponsabilitat, depenen de la força del

� El dia 22 de maig se celebren les eleccions municipals.

Municipals 2011

opinió

número 478 31

govern local que tenen al davant; és lla-vors quan aquesta força és mesuradaúnica i exclusivament pel nombre devots que donen suport aquest govern, ien un context de penúria econòmica, enel qual la totalitat dels projectes són prio-ritaris però els recursos no arriben per atots, es fa evident que se’ls emportarà quimés força tingui.

A Riudoms tenim coses pendents que,de moment, estan en el primer lloc enl’ordre de les prioritats que deia abans,però que podrien quedar posposades si,com a resultat de les eleccions del 22 demaig, l’opció guanyadora no ho fes demanera aclaparadora i els governs localsd’altres localitats que també tenen pro-jectes pendents, obtinguessin victòriesmés contundents.

Voldria fer arribar aquest missatge atots aquells que puguin pensar que laseva opció ja és la guanyadora i que, pertant, el seu vot no és necessari, a tots ellsm’agradaria dir-los personalment:«Creieu-me, el vostre vot no solament ésnecessari, és absolutament imprescindi-ble per aconseguir el govern fort queavui per avui Riudoms necessita».

Als altres ciutadans, aquells que pen-sen que la fidelitat a unes sigles ha deprevaldre sobre qualsevol altra conside-ració, després de deixar clar el meu abso-lut respecte per la seva decisió, els dema-naria que fessin una petita reflexió i valo-ressin el pes que, com deia al comença-ment de l’escrit, han de tenir les ideolo-gies en unes eleccions locals.

Finalment, cal dir que l’única opció novàlida és l’abstenció. Els que pensin quel’abstenció és una manera de protestar,s’equivoquen. L’abstenció és únicamentla renúncia a un dret, que els que creiem

en la democràcia i la participació nopodem acceptar mai com a una opció. Laprotesta i la mostra del desacord esmanifesten mitjançant el vot en blanc,per això, el 22 de maig, per qualsevol deles raons exposades en aquest escrit, iper infinitat d’altres motius restants noexpressats, anem tots a votar.

Hi haurà una gran vic-tòria si ningú es queda acasa.

� Francesc Xavier Bonet

‘ ‘ ‘ ‘En moments difícils es necessita un govern

ferm. Un govern que pugui prendre decisions

amb agilitat i rapidesa, sense necessitat de

sotmetre’s als interessos polítics del moment.

esports


Bon paper dels infantils de l’Escola de FutbolBaix Camp davant el Santes CreusEl passat dissabte 16 d'abril, els infantilsde l'Escola de Futbol Baix Camp vanjugar un partit amb el Santes Creus. Sónels dos primers classificats de la terceradivisió, grup 6 de Futbol Base, i si l'equipdel Santes Creus guanyava el partit esproclamava matemàticament campió delliga, quedant encara tres jornades perdisputar. Els de Riudoms, però, van donarla talla, demostrant a través del seu joc

que han estat en tot moment uns rivalsdirectes al primer lloc. El resultat final dela trobada va ser de EFBC 2 - S. CREUS 2,amb gols de Raúl Berlanga i Jordi Micheliper part de l’Escola de Futbol Baix Camp.

Des del club van voler aprofitar perdesitjar molta sort al Santes Creus “i quepuguin celebrar pròximament el títol decampions de lliga”.

D’altra banda, l’escola riudomenca vaadreçar unes paraules als seus alumnes,apel·lant-los a que segueixin igual quefins ara, “perquè ho feu fenomenal”, unmissatge que també van fer arribar al costècnic, Daniel Berlanga i Diego Castro i atota l'afició de pares i familiars quesegueixen els joves futbolistes a tots elspartits.

� Redacció

CEDIDA

esports

número 478 33

Joves futbolistes anglesos i riudomencsdisputen un partit amistósEl passat dimecres dies 13 d'abril, es vacelebrar un partit amistós entre elsequips Infantils de l'Escola de Futbol BaixCamp de Riudoms i el NorthwoodSchool d'Anglaterra, amb un resultatfinal d'1 a 0 a favor de l'equip local, golmarcat en el segon temps per RaúlBerlanga.

El partit va ser molt renyit fins alsúltims minuts, predominant en totmoment el 'Fair Play' entre els dosequips, però mantenint les ganes de serguanyadors a les dues parts.

En finalitzar la trobada, els jugadorsriudomencs van fer entrega d'unes

gorres de l'Escola als jugadors i equiptècnic del Northwood School, desitjant-los una feliç estada i convidant-los a tor-nar a repetir l'experiència l'any que ve.

Des de l'Escola també volen agrair laiimplicació als participants.� Redacció

CEDIDA

cd riudoms

l’om revista de riudoms 34 l’om revista de riudoms 34

FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

1 ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO "A" 29 12 2 1 12 0 2 100 32 74

2 BONAVISTA, C. "A" 29 12 2 1 11 1 2 85 33 72

3 LA FLORESTA, C.D. "A" 30 10 2 3 11 1 3 66 27 66

4 ICOMAR, C.F. "A" 30 10 0 5 7 6 2 80 55 57

5 MAS PELLICER, U.D.C. "A" 30 7 5 3 6 4 5 59 45 48

6 UNIO ASTORGA, C.E. "A" 30 9 4 2 4 4 7 66 53 47

7 ALHAMBRA C.F. REUS "A" 29 5 4 6 8 2 4 51 46 45

8 TARRAGONA, F.C. "A" 29 9 3 2 4 2 9 73 55 44

9 FALSET ESPORTIU "A" 29 8 2 4 5 1 9 51 56 42

10 SAN SALVADOR, U.D. "A" 30 6 4 5 4 3 8 62 67 37

11 HOSPITALET DE L'INFANT, C.D. "A" 29 6 5 4 4 2 8 47 47 37

12 LA SELVA DEL CAMP, F.C. "A" 30 7 1 7 4 3 8 58 73 37

13 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 30 5 3 6 2 6 8 58 77 30

14 VILASECA C.F. "A" 29 5 4 6 2 4 8 34 55 29

15 ALCOVER, C.E. "A" 29 6 1 8 1 4 9 42 72 26

16 RIUDOMS, C.D. "A" 30 3 4 8 1 6 8 35 73 22

17 ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" 29 1 2 11 3 1 11 27 80 15

18 DESPERTAFERRO, C.E. "A" 29 1 4 9 2 2 11 32 80 15

CLASSIFICACIÓ SEGONA CATEGORIA TERRITORIAL GRUP2 30a JORNADAPOS. EQUIP J PFEFGFPCECGC GF GC PUNTS

RESULTATS C.D.RIUDOMS

Jornada 26

Jornada 27

Jornada 28

Jornada 29

Jornada 30

MAS PELLICER - U.D.C. ''A''- RIUDOMS, C.D. ''A'' 3-3

RIUDOMS, C.D. ''A'' - UNIO ASTORGA, C.E. ''A' 2 - 2

RIUDOMS, C.D. ''A'' - VILASECA C.F. ''A'' 0 - 0

DESPERTAFERRO, C.E. ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A'' 0 - 0

RIUDOMS, C.D. ''A'' - LES BORGES DEL CAMP, C.D. ''A'' 1 - 2

PROPERES JORNADES C.D.RIUDOMS

Jornada 31

Jornada 32

Jornada 33

Jornada 34

LA FLORESTA, C.D. ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A''

RIUDOMS, C.D. ''A'' - SAN SALVADOR, U.D. ''A''

ESCUELA F.SAN PEDRO SAN PABLO ''A'' - RIUDOMS, C.D. ''A''

RIUDOMS, C.D. ''A'' - BONAVISTA, C. ''A''

vida sana

número 478 3535

Generalment, l’acne afecta més els adoles-cents a causa dels canvis hormonals.

La tendència a patir-lo es hereditària. Hiha altres factors afegits, com l’estrès, que espot tractar amb Flors de Bach, Triptofan,magnesi i altres preparats naturals; o béamb alguns medicaments que continguinbromur o iodur. Els cosmètics que portinparabensi o els factors climàtics com el fredtambé poden afectar.

Com que no es pot prevenir, la higieneadequada pot ajudar a disminuir-ne elsefectes. La higiene es divideix en duesparts: la primera, la higiene de la pell, i lasegona, la alimentària.

Quan es pateix acne cal evitar elsegüents aliments: el cafè, el sucre blanc, lallet, el pa blanc, els pastissos, la xocolata, elsgrasses animals, els embotits, la sal, els for-matges forts o les begudes gasoses. Sónaliments que produeixen toxines (greixos,sucres). En canvi, s’han de consumir amani-des, verdures fresques i sucs naturals deltemps, que no portin sucre.

Cal no aguantar-se les evacuacionsmolt temps, s’ha de vigilar amb el restren-yiment.

També cal netejar-se la cara a diari ambsabó o mascarilles de sofre, algues o argilai, després, aplicar aigua de farigola. Com adesinfectant i regenerador, l’oli de l'arbredel te ha donat molt bons resultats, endues aplicacions diàries o més. A més, noes poden prendre medicaments amb bro-mur o iodur.

Cal evitar els aliments fregits; és millorque siguin cuinats al forn, al vapor, a laplanxa, etcètera. El suc de cogombre puri-fica la sang, així com la cua de cavall, ortiga,arítjol, fumaria, dent de lleó, bedoll. Si esprenen aquestes plantes (n’hi ha ambcomprimits) cal beure abundant aiguadurant tot el dia, per eliminar toxines.

Prendre llevat de cervesa, doncs, és ricen minerals i àcid fòlic, en vitamines delgrup B, molt importants en la salut del sis-tema nerviós, en la producció d'hormones,de proteïnes i d’enzims. També enforteix elsistema immunològic, i ajuda a aprofitarmillor els aliments ingerits i a recuperar els

problemes de la pell, èczemes, cremades iacne. També és útil per als esportistes.

D’altra banda, la equinacea ajuda el nos-tre sistema immunològic i ataca les infec-cions de tot el cos, fins i tot, les de la pell.També augmenta les defenses, antiviril,cicatritzant, antiinflamatòria. Els oligoele-ments com el Manganès-Coure, igual queel sofre, està indicat en totes les infeccionsde la pell, així com l’acne juvenil, les ècze-mes, la dermatitis, les urticàries, etcètera.

� Mònica Felez, Cinesiòloga; i Berta Mora,Naturòpata

Acné

� L’acne afecta més els adolescents a causa dels canvis hormonals.CEDIDA

Documents

L'Om 478