L'Om 487

nú

m.

48

7�

ge

ne

r 2

01

2 �

an

y X

LIII

� 4

,50

€

La riudomenca NatàliaGarcia impulsa un projecteperquè els nens vencin laintolerància alimentària

2,5 milions d’euros de laGeneralitat per a laconstrucció de l’EscolaCavaller Arnau

En el marc de la festa, es va celebrar la 14a Trobada de Sacaires

JOSEP MARIA FONT MASSÓ

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

Riudoms surt al carrer per lafesta major d’hivern

JOSEP MARIA FONT MASSÓJOSEP MARIA FONT MASSÓ

� La 14a Trobada de Sacaires va arribar a Riudoms a finals de gener, de la mà de la Festa Major de Sant Sebastià.JOSEP MARIA FONT MASSÓ


� Les formacions participants van arribar a Riudoms procedents de diferents indrets de Catalunya, però també d'altres punts menys propers.JOSEP MARIA FONT MASSÓ


� L'objectiu de la cita és posar de relleu la música tradicional per mitjà del protagonisme del sac de gemec i d’altres instruments similars.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Els Sacaires tornen de nou a Riudoms

número 487 • gener 2012 3

editorial

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 38 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

CONSELL COMARCALDEL BAIX CAMP

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

El cas dels vestitsEl jurat popular va absoldre Francisco Camps del càrrec de suborn passiu de què

estava imputat en l’anomenat ‘cas dels vestits’, una peça separada del ‘cas Gürtel’, en

què hi ha implicats destacats dirigents del PP, principalment al País Valencià i a la

Comunitat de Madrid. El diputat autonòmic i exsecretari del PP valencià Ricardo Costa

també va quedar absolt. El veredicte va ocasionar una explosió d’alegria entre els

seguidors de Camps, fins al punt que el jutge va haver d’ordenar desallotjar la sala.

La decisió es va prendre per un molt estret marge, cinc vots a favor de l’absolució de

Camps i Costa, quatre en contra. Camps i Costa estaven acusats d’haver rebut

obsequis –vestits, principalment– de membres de la trama Gürtel, oferts en atenció a

la seva condició de càrrecs públics. El judici va començar a mitjans de desembre i el

desenllaç favorable a Camps, que va dimitir de president de la Generalitat per afrontar

el judici, permetrà ara al PP valencià anar un pas més enllà del que ja va fer en les

eleccions autonòmiques: si aleshores va interpretar el clar triomf del PP com una

‘absolució a les urnes’, ara es pot presentar també amb l’absolució de debò, als jutjats.

De fet, la primera reacció del PP valencià ja va en aquesta direcció: “Ara arriba el

moment que demanin perdó els que no han respectat la presumpció d'innocència”,

va dir en un comunicat el secretari popular del partit, Antonio Clemente, que va afegir

que els seus adversaris “no han aconseguit guanyar als tribunals el que no van

guanyar a les urnes”.

Era una notícia esperada: si el judici ja portava gairebé un parell de mesos

arrossegant-se entre declaracions, informes pericials i deliberacions, el cas ja portava

als mitjans i marcant- més aviat amagant- l'actualitat des de 2009. Finalment el

polèmic jurat popular- les deliberacions del qual no han estat exemptes de polèmica,

amb joves de Nuevas Generaciones deixant-se fer fotos en l'hotel on deliberaven- s'ha

manifestat per l'opció de no culpables per a Camps i Costa per un estret marge: 5-4.

Tot i que es pot recórrer en cassació al Tribunal Suprem espanyol, és improbable una

revisió del cas, i cas que es produís encara tardaria uns anys.

Més enllà del debat jurídic que s'ha produït- on s'ha demostrat la feblesa de les

proves presentades per la fiscalia i la conveniència de separar el cas dels vestits del

sumari principal de finançament il·legal del PP- la decisió del jurat obre diferents

escenaris. En primer lloc la situació que s'obre en el si del PP, on el govern tecnocràtic

de Fabra es retroba amb un temible opositor intern que, si bé es descarta que torni a

ser president, és possible que vulgui recuperar quotes de poder; però sobretot en les

files de l'oposició, que ha fiat tot el seu crèdit polític als tribunals i a la decisió del jurat

durant tres anys. Un temps que no han invertit en consolidar una alternativa al PP,

que continua arrasant en tots els comicis.

Desconsiderar l’opinió dels teus conciutadans no és la millor manera de mirar d'influir

en política...

l’om revista de riudoms 4

actualitat

En la sessió plenària del passat 29 de des-embre, l’Ajuntament de Riudoms vaaprovar els pressupostos per aquest any2012, amb els vots a favor de l’equip degovern (CiU) i les abstencions de l’oposi-ció (ERC i PSC). Finalment, doncs, la parti-da serà de 5.407.725 euros, “i s’ha fet ambla voluntat de no generar dèficit, és a dir,anivellant ingressos i despeses”, subratllal’alcalde, Josep M. Cruset.

L’Equip de Govern ha elaborat el pres-supost “tenint en compte tres principisfonamentals: que sigui un pressupostrealista, amb contenció de la despesa imolt prudent”. En primer lloc, doncs, l’al-calde parla d’un pressupost que té encompte principalment l’actual contexteconòmic, i per la qual cosa s’han fixatprioritats en els serveis municipals bàsicsque configuren l’estat del benestar. Peròno només per això, sinó que el governriudomenc també el defineix com realis-ta “perquè conté uns ingressos que sónels que realment estan garantits, i pertant no s’inclou cap actuació i inversióque no tingui el finançament assegurat”.

En segon terme, quan parlen de con-tenció de la despesa pretenen seguir lalínia del que ja s’ha fet en els darrers anys.Així, s’ha decidit eliminar aquelles despe-ses que no siguin necessàries per als vila-tans, com ara els costos de formar partdel Consorci de la Televisió Digital delCamp o bé del Consorci del Camp deTarragona.

Tot plegat s’ha fet, segons destaquendes de l’equip de govern, contemplantl’escenari més negatiu possible quant aingresos i despeses. Així, per un costatsuposa les màximes despeses necessà-ries per oferir bons serveis municipals, i

per l’altre considera els ingressos munici-pals que s’obtindrien en els pitjors delscasos. Precisament l’alcalde vol posaralguns exemples que, segons ell, demos-tren aquesta “prudència” que caracteritzala partida pressupostària d’enguany. I ésque, malgrat l’anunci que els ingressosper Participació en els Tributs de l’Estatseran superiors al 2011, al pressupost sesuposa que seran els mateixos que l’an-terior.

D’altra banda, la partida pressuposaque els ingressos que l’Estat va fer errò-niament el 2008 i 2009 i que, en principi,es podran tornar durant 10 anys, s’hauran

Riudoms aprova un pressupost de5,4 milions d’eurosS’han eliminat les despeses que no es consideren necessàries, com els costos de formar part del Consorci dela Televisió Digital del Camp o del Consorci del Camp de Tarragona.

‘ ‘

‘ ‘L’Equip de Govern ha elaborat unpressupost “que sigui realista, amb

contenció de la despesa i molt prudent”


actualitat

� Ple de l’Ajuntament de Riudoms, el dia de la seva constitució.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

de retornar en la meitat de temps: 5 anys.També s’’ha considerat una baixada delsingressos provinents del Fons deCooperació de la Generalitat, i s’ha supo-sat que les aportacions d’altres adminis-tracions per la Llar d’Infants i EscolaMunicipal de Música segueixin sentmenors. A més, no s’ha contemplat capsubvenció addicional d’altres administra-cions i s’ha considerat una reducció a lameitat dels ingressos que l’any 2011 esvan obtenir de les llicències d’obres. “Toti considerar tots aquests escenaris nega-tius, s’ha presentat un pressupost equili-brat entre ingressos i despeses i que, pertant, segueix garantint la totalitat delsserveis municipals”, detalla Cruset.

Per altra banda, el govern local voldestacar la feina feta en la gestió econò-mica dels últims anys, remarcant que elseu endeutament és del 65%, és a dir,gairebé la meitat del que es pot endeutarun ajuntament sense sol·licitar cap auto-rització. L’estalvi net de les arques muni-cipals és de 835.000 euros.

� Mònica Just Rosals

actualitat


El Govern de l’Estat ja ha començat adonar a conèixer algunes de les sevesmesures anticrisi, i una d’elles afectaràdirectament a milions de ciutadans. Estracta de la pujada de l’Impost de BénsImmobles (IBI), que es realitzarà tenint encompte en quin any es va fer l’últimarevisió cadastral. Així, les poblacions quevan aplicar la revisió abans del 2001, aral’hauran d’actualitzar amb un incrementdel 10%. Els que ho van fer entre 2002 i2004, d’un 6%, i els que ho van fer entre2008 i 2011, d’un 4%, a banda de les prò-pies mesures que puguin haver pres elsajuntaments.

Tot i això, Riudoms no patirà les con-seqüències d’aquesta mesura perquèl’Ajuntament ja va aplicar, fa pocs anys,una actualització urbanística que vacomportar un augment de l’IBI. Així,doncs, i tenint en compte que tampocs’ha augmentat el tipus impositiu (que ésel que l'Ajuntament pot apujar o abaixar),el coeficient quedarà en el mateix 0,63de l'any 2011. “En aquest mateix sentit, iper tal de facilitar les coses als ciutadans,hem aprovat que l'IBI es fraccionarà entres períodes i així es posarà a cobramenten tres moments separats de l'any”, expli-ca l’alcalde, Josep M. Cruset.

Ara, Riudoms es troba entre els 11municipis del conjunt del Camp de

Tarragona que es podran escapar de l’in-crement imposat per l’Estat, que en d’al-tres indrets sacsejarà encara més l’econo-mia dels ciutadans. La resta de pobla-cions que tampoc l’hauran d’aplicar sónAlcover, Almoster, Les Borges del Camp,Altafulla, La Secuita, Sarral, Les Piles, Vila-rodona, Rodonyà i Els Garidells.

SORPRESA DESAGRADABLETot i que a Riudoms no li afecta, són

molts els ajuntaments de la comarca ques’han endut una sorpresa desagradableamb l’anunci de la pujada de l’IBI deMariano Rajoy. I és que molts d’ellshavien aprovat al plenari d’ordenancesde finals de 2011 el seu propi increment,i ara, els que portaven més anys senserevisar el cadastre han vist com Madridels imposa un 10% més.

A Vinyols, per exemple, l’Ajuntamentva aprovar un increment de l’11,76%,però ara s’han topat amb el doble IBI, i elcoeficient arribarà a l’1,04. De fet, sónmoltes les poblacions que es troben ensituacions similars, i els alcaldes critiquenque ningú els avisés ni els deixés tempsper reaccionar. I és que les ordenances jaestan aprovades i fins l’any vinent no hiha cap solució possible.

A l’Albiol també els ha afectat de ple, ila xifra encara s’ha disparat més. Entre la

seva pujada i la que ha decretat l’Estat,l’augment arribarà fins al 50%. En aquestpetit poble de la comarca havien aprovatuna pujada del 40% (passant el coeficientde 0,49 a 0,69) però ara s’han d’adaptar aldoble IBI. A Maspujols els ha passat elmateix, ja que havien aprovat una pujadadel 4% i ara es topen amb la mesura delgovern de l’Estat, però l’Ajuntament volmoure tots els fils necessaris per evitar-ho. I no serà l’únic, ja que l’AssociacióCatalana de Municipis –de la qualMaspujols en forma part- ja ha anunciatque presentarà una proposta formal perinvasió de competències per part delgovern espanyol. La Selva del Camp iPratdip també patiran les conseqüènciesde l’IBI de Rajoy, entre moltes altrespoblacions.

ORDENANCES 2012El coeficient de l’IBI per aquest any

2012 es va aprovar a Riudoms en el pled’ordenances fiscals, celebrat a finalsd’any. En total, hi ha 22 ordenances, deles quals 14 s’han congelat, tres s’hanajustat en funció de l’augment de preuque les empreses proveïdores dels ser-veis aplicaran, i en les cinc restants s’hanaugmentat només l’Índex de Preus deConsum (IPC).

� M. J. R.

No s’aplicarà cap pujada de l’IBIEl tipus impositiu quedarà en un 0,63%, la mateixa xifra del 2011


actualitat

Els pressupostos de la Generalitat eren lagran incògnita per aquest 2012, ja qued'ells depenien importants projectes demolts municipis de la demarcació. Entrela llarga llista d'actuacions, destacava unade les principals inversions de Riudomsen matèria educativa: l’Escola CavallerArnau, un equipament llargament reivin-dicat i que ara sembla que comenci a seruna realitat. I és que el Govern d’ArturMas ha destinat una quantitat de 2,5milions d’euros a la construcció d’aquestnou centre educatiu, desencallant així unprojecte que feia anys que s’arrossegava.

El centre, ara mateix, està funcionanten altres instal·lacions educatives –a lesescoles velles-, però tant el professoratcom els pares i mares esperaven des defa temps la notícia que els anunciés laconstrucció del seu propi edifici.

Tot va començar quan l'Ajuntamentva fer la cessió dels solars a la Generalitatde Catalunya, l'any 2008. El Govern d'a-quell moment no va incloure el projecteentre les seves prioritats, i no va ser fins amés endavant, després de reiteradesqueixes de l'Ajuntament als responsablesdel llavors Departament d'Educació,quan van començar els tràmits per aconstruir-la. En aquell moment laGeneralitat va determinar que les obress'havien de finançar mitjançant un prés-tec que l'Institut Català de Finances (ICF)faria a la pròpia Generalitat. Però final-ment, i després de mesos de tràmits, l'ICFno va fer el préstec al Govern català per aconstruir les escoles que volia, per la qualcosa la del Cavaller Arnau va quedar atu-rada i sense data d'inici.

Amb l'entrada del nou govern a laGeneralitat, el consistori es va tornar aposar en contacte amb els actuals res-ponsables del Departamentd'Ensenyament. “Amb la Directora delsServeis Territorials i el propi DirectorGeneral d'Ensenyament, es va determi-nar que l'escola Cavaller Arnau era priori-

tària i que calia fer el possible per a trobarel finançament per a construir-la”, recor-dava l’alcalde, Josep M. Cruset. Desprésd’aquest primer contacte van anar conti-nuant les converses, i durant els darrerssis mesos s’han mantingut constants reu-nions per aconseguir que elDepartament d'Economia i Financesdotés pressupostàriament la construccióde la nova escola.

Finalment totes aquestes gestionshan donat resultat i actualment, el pres-supost de la Generalitat contempla,entre les poquíssimes inversions que espodran fer al Camp de Tarragona, laconstrucció de l'Escola Cavaller Arnau deRiudoms.

“Tot i les bones noticies, s'ha de serextremadament prudent, perquè els

temps actuals, de delicadíssima situacióeconòmica per part de la Generalitat, faque s'hagi de ser cautelós fins que nos'hagin iniciat les obres”, explicava l’alcal-de, Josep M. Cruset qui, malgrat tot, volser optimista perquè creu quel’Ajuntament ha fet una bona feina, “ambdedicació i constància”, que per fi hadonat els seus resultats.

Ara, però, i malgrat els inevitablesefectes de la crisi, sembla que les cosesvan per bon camí, i si finalment es conti-nua endavant amb aquest projecte, lavila de Riudoms guanyarà un equipa-ment educatiu que donarà resposta a lescreixents necessitats demogràfiques,educatives i socials dels riudomencs i riu-domenques.


La Generalitat atorga 2,5 milions per a la construccióde l’edifici de l’escola Cavaller ArnauLa contrucció del centre és una llarga reivindicació de la comunitat educativa de la vila

� Edifici de les escoles velles, on fan classes actualment.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

Els pagesos han tornat a alçar les sevesveus per denunciar el procés de fixaciódels preus de l’avellana per part de laLlotja de Reus. El sindicat es mostra moltcrític amb el paper que està jugant laLlotja en tot plegat, per la qual cosa, i talcom va anunciar a principis de gener elresponsable de la fruita seca del sindicat,Rafel Español, han presentat una denún-cia al Tribunal de Competències. I és queels agricultors creuen que els membres dela Llotja s’estan enriquint a costa seva,intervenint en el preu de l’avellana.

Els motius que han portat Unió dePagesos a fer aquestes reivindicacions sóndiversos. Asseguren que des de fa ja unparell d’anys han anat constatant una“alarmant” diferència entre els preus fixatsa Reus i els d’altres indrets com Itàlia oTurquia i que, de fet, el preu mitjà equiva-lent a aquests altres països se situava faunes setmanes en 2,29 euros la lliura,molts punts per sobre que el de Reus, queen l’última fixació es quedava en 1,73.Aquesta diferència, segons denuncien elspagesos, està provocant pèrdues moltimportants per al sector.

Llavors mateix, la Cambra va sortir alpas i va emetre un comunicat en el qualnegava que la Llotja de Reus, com totesles altres, pogués tenir beneficis d’unasuposada concentració de preus, remar-cant que la seva independència l’excloud’una possible prohibició dins de la Llei deDefensa de la Competència. Així mateix, lacorporació cameral també va assegurar

que no és cert que hi hagi diferències sig-nificatives entre els preus de la Llotja deReus i els mercats italians i turcs, i va recor-dar finalment que els preus que fixen sónorientatius i no pas d’obligat compliment.

El sindicat va lamentar, a principis demes, la passivitat del consellerd’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a quiresponsabilitzen de la situació entorn a lafixació dels preus de la Llotja, i es van mos-trar disposats a convocar mobilitzacions,però finalment han quedat aturades.

LA GENERALITAT FA EL PASPerò no tot va quedar així. El passat dia 23de gener, el departament d’Agricultura vaobrir un expedient informatiu per analit-

zar el cas. La seva intenció és que l’expe-dient serveixi per obtenir més elementsdins dels processos de vigilància que jaduen a terme habitualment en el procésde fixació dels preus.

Un parell de dies després, membres delsindicat agrari es van reunir amb els direc-tors generals d’Agricultura i Alimentacióper tal d’intentar apropar posicions.Finalment, doncs, el resultat de la trobadava ser força satisfactori per als pagesos,que van decidir congelar les mobilitza-cions, a l’espera que la Generalitat es reu-neixi amb la Llotja. Llavors, tornaran avalorar els passos a seguir.


Polèmica per la fixació dels preus de l’avellanaper part de la Llotja de Reus


actualitat


actualitat

Unió de Pagesos adverteix que, amb lacollita d’olives pràcticament acabada, lacampanya 2011-2012 es tancarà amb unaproducció de 13.249 tones, un 63% menysque la mitjana de la producció de les cam-panyes que van entre el 2008 i el 2010, ique va ser de 35.823 tones. Aquesta impor-tant davallada de la producció, bàsicamentcausada per la forta sequera patidaenguany, juntament amb l’abaixada depreus en origen, suposarà unes pèrdues dequasi 51 milions d’euros per al sectordurant la campanya de comercialització2011-2012.

El sindicat recorda, però, que el princi-pal problema que pateix el sector és l’a-greujament de la crisi de preus, campanyarere campanya, que en el cas de l’olivera esva iniciar en la campanya 2007-2008, i queja ha comportat una pèrdua d’ingressos demés del 40% per als productors catalans,que han vist com els preus s’han enfonsatdes dels 0,60 euros el quilo l’any 2005 finsals 0,30 euros el quilo del 2010 i el 2011.

Unió de Pagesos ja va alertar al maig del2008 que la crisi de preus no responia araons de mercat sinó a la pressió exercidaper la gran distribució i a la submissió d’en-vasadors i industrials a aquesta pressió per-què els preus anessin a la baixa. En aquestsentit, el sindicat ha interposat denúncies,aquests últims anys, davant l’organismecompetent de l’administració en detectarolis d’oliva de qualitat inferior a la que indi-cava l’etiqueta, olis d’oliva mal etiquetats iindicis de pràctiques com presumpta

venda a pèrdues o abús de la posició dedomini.

Entre les propostes que ha reiterat elsindicat per tal de pal·liar la situació de crisihi ha investigar les presumptes pràctiquesil·legals de la gran distribució, incrementarels controls en l’etiquetatge, adequar la fis-calitat dels productors a la pèrdua d’ingres-sos, fomentar l’ús de l’oli d’oliva dins lesinstitucions catalanes o substituir l’actualmecanisme d’emmagatzematge privat perun de retirada de producte del mercat.

Quant als efectes de la sequera, Unió dePagesos ha demanat al departamentd’Agricultura que articuli un ajut d’Estatper als productors més perjudicats per tal

d’evitar l’abandonament de les explota-cions. El sindicat proposa que l’ajut es diri-geixi només a aquells agricultors a títolprincipal que hagin patit pèrdues supe-riors al 30% de la seva producció, i queaquesta suposi una part significativa delsseus ingressos.

A més, el sindicat també ha proposat alGovern català com a mesura a curt terminiampliar el període de carència dels prés-tecs subscrits pels titulars d’explotacionsd’olivera, i al Govern de l’Estat, una adequa-ció de la fiscalitat, beneficis fiscals, exemp-ció durant un any del pagament de lesquotes de la Seguretat Social.

� Redacció

La campanya de l’oliva finalitzarà amb un 63%menys de producció que els anys anteriors


actualitat

Ara fa tot just deu anys de l'episodi decontaminació que va arribar a centenarsde llars de les nostres contrades. Els fetses remunten al 4 de gener de 2002, quanel Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT)va haver de tallar durant gairebé un diasencer la captació d'aigua de l'Ebre acausa d'un problema de contaminaciócausat per la presència de mercuri. Tot iaixò, aquesta interrupció en el subminis-trament no va arribar a temps, ja que l'ai-gua contaminada -triplicava els nivellspermesos- ja havia arribat a diversespoblacions de les mateixes Terres del'Ebre i també del Camp de Tarragona.

Malgrat que fins i tot van aparèixerpeixos morts al riu, en aquell moment lesautoritats van voler remarcar que no hihavia risc per a la població. Però aquestacrisi va posar sobre la taula la necessitatde millorar el control de la qualitat de l'ai-gua i els sistemes de detecció d'incidèn-cies. Per tot plegat, el CAT ha invertit, enels últims deu anys, més de 50 milionsd'euros per tal d'impedir que torni a suc-ceir res similar.

Entre les diferents mesures que s'hanimplantat, destaca la instal·lació, ara fatres anys, dels filtres de carbó actiu a laplanta de tractament de l'Ampolla, quepermeten filtrar l'aigua a partir de carbóactiu en gra, a través del qual s’absorbei-xen i neutralitzen els metalls pesants,com per exemple el mercuri.

També es va fer un nou laboratori querealitza dues anàlisis diàries de la presèn-cia de mercuri a l'aigua, entre d'altresproves, i s'han ubicat al llarg del tramfinal del riu una sèrie d'estacions(instal·lades pel mateix CAT i per laConfederació Hidrogràfica de l'Ebre) ones mesuren més d'un centenar de parà-metres i on es pot detectar ràpidamentqualsevol incidència. Finalment, ara fa unparell d'anys que es va establir un pla d'e-mergència, per tal de fer front a episodisde contaminació, i que requerix que esrealitzin simulacres anualment.

EL CAS DE RIUDOMSEn el cas concret de Riudoms, disposa

de tres orígens de subministrament d'ai-gua: el pantà de Riudecanyes, els pous imines municipals i el minitransvasament.Tota aquesta combinació fa que la disso-lució de l'aigua procedent de les tres viesfaci disminuir per tres les possibles con-centracions excessives de mercuri.

Sigui com sigui, des del 2002 no s'hatornat a produir cap episodi similar, jaque la majoria d'incidències són causa-des per la presència de calç o pesticidesquan els nivells del riu són més baixos.

� Redacció

L'episodi de contaminació de l'aigua de l'Ebrecompleix una dècadaDes de llavors, el CAT ha intensificat els controls

� Dipòsit Regulador de l'EB2 a l'Hospitalet del'Infant.CEDIDA

actualitat


Com va publicar el Diari de Tarragona(dissabte, 26 de novembre de 2011, pàg.5), dues alumnes del professor Josep M.Toda Serra de l’Institut Antoni de Martí iFranquès de Tarragona, la Clara Larrañagade Bofarull i la Sheila Espinosa Gómez,van rebre el passat dilluns 28 de novem-bre de 2011 a Barcelona un premi per laseva creativitat literària. Així, dins de lesactivitats per fomentar la creativitat lite-rària i el gust per la lectura que organitzacada curs per al seu alumnat l’esmentatprofessor, ambdues van ser presentadesal concurs “Itàlia i el Mar” en la modalitatde missatges de text de mòbil (SMS) poè-tics que convocà, durant el curs acadè-mics 2009-2010, la compa nyia GrimaldiLines amb la col·laboració de laGeneralitat de Catalunya.

El jurat, format per la Sra. Laura Borràs,professora de Teoria Literària, i pel Sr.Raffaele Pinto, professor de LiteraturaItaliana, ambdós de la Universitat deBarcelona, va decidir atorgar el veredictesegüent:

- En la categoria SMS Poètic (llargadamàxima de 160 caràcters): la guanyadoraha estat la Clara Larrañaga de Bofarull,que llavors feia 4t d’ESO, amb el “Poemadel Mar”, que va ser guardonada amb uniPod clàssic. El jurat també va acordarconcedir una menció especial en la cate-goria SMS poètic a la Sheila EspinosaGómez, de llavors 1r de Batxillerat, ambel seu poema “El palau del fons del mar”,ambdues de l’Institut Antoni de Martí iFranquès de Tarragona.

SMS POÈTICPoema guanyadorPoema del marRefugi de savis,de solitaris,de pensaments,desert immens.

Furiós i tranquil,final infinit,principi del blau.

Sota el teu solm’he retrobatcom un vaixellque onada enllàha fondejat.Autora: Clara Larrañaga de Bofarull,

llavors estudiava 4t d’ESO

I menció especial per aquest poema

El palau del fons del marEls dofins hi juguen talment com

infantsi es tiren petxines amb els pops

gegants.Hi ha una cova fonda de sostre empe-

drat,amb nacre i perles i estrelles de mar.Asseguda a les roques, jo t’escolto, mar.

Autora: Sheila Espinosa Gómez, lla-vors estudiava 1r de Batxillerat

� Redacció

Dues alumnes del professor Josep M. Toda Serraguanyen un concurs de poesia en sms

� Josep Maria Toda amb la Clara Larrañaga de Bofarull, alumna guanyadora del concursd'àmbit nacional d'SMS poètics.

LLUCIÀ SÁENZ DE SAN VICENTE BASCO

actualitat


El Servei de Pediatria de l'Hospital JoanXXIII de Tarragona -amb la metgessa riu-domenca Natàlia Garcia al capdavant- hacomençat a treballar en un mètode peraconseguir que els nens i nenes al·lèrgicsa determinats aliments els puguin arribara tolerar.

La tècnica consisteix en anar intro-duint petites quantitats dels aliments alsquals els infants són al·lèrgics, però l'ad-ministració es duu a terme durant diver-ses setmanes, incrementant les dosismolt lentament, seguint una pautadeterminada i fins arribar a una quantitatmàxima tolerada. Així, l'augment es fa undia a la setmana al mateix hospital, i des-prés el tractament continua al domiciliparticular del nen al llarg de tota la set-mana, durant la qual es manté l'últimadosi que s'ha tolerat al centre sanitari.

Natàlia Garcia reconeix que, perquètot plegat funcioni, "és molt important lacomunicació i la confiança amb la famíliaperquè pugui respondre adequadamentsi el nen té una reacció quan sigui acasa", un fet que considera totalmentimprescindible per tal de poder iniciar elprotocol. A més, també vol deixar clarque no tots els nens poden accedir aaquest tractament, sinó que cal que tin-guin una edat i unes característiquesconcretes. I és que hi ha determinadesal·lèrgies -sol passar molt amb la llet oamb l'ou- que apareixen quan un infantés molt petit, però que desapareixensoles amb el pas dels anys. Per això, ésnecessari que el nen hagi arribat ja a unaedat on sigui segur que ja no li marxarà.

Garcia ja ha començat a utilitzaraquesta tècnica amb un pacient d'11anys que és al·lèrgic a l'ou i que ara, unsmesos després d'haver-se iniciat en eltractament, ja pot fins i tot menjar-se unatruita. Van començar amb el protocol afinals d'estiu, quan li va començar adonar ou liofilitzat i en dosis molt petites.Poc a poc, les van anar incrementant, fins

arribar al final del procés, poc abans deles festes de Nadal. "Ara, ha de seguir pre-nent l'aliment de manera continuada,perquè el cos s'hi acostumi", explica lapediatra, satisfeta del resultat d'aquestaprimera experiència. I és que ara ja es potdir que el nen ja no és al·lèrgic a l'ou.Després d'aquest primer pas, la pediatraja està pensant en continuar endavantamb el protocol amb altres infants, aixòsí, sempre que compleixin els requisitsnecessaris.

L'interès de Natàlia Garcia en aquestcamp va venir ja fa anys. Ella, una vegadaacabada la carrera, va fer la residència depediatria al Joan XXIII de Tarragona, i des-prés va fer un màster de dos anysd'Immunoal·lèrgia pediàtrica a l'HospitalSant Joan de Déu de Barcelona. En tornara Tarragona, va començar-se a encarre-gar de l'al·lèrgia pediàtrica, des d'on araha engegat aquest nou projecte.

ELS PREDECESSORSEl protocol ja es va començar a

implantar fa uns anys en grans hospitals,i ara arriba al Joan XXIII de Tarragona grà-cies a la iniciativa de la Natàlia Garcia,que a dia d'avui és l'única metgessad'al·lèrgia pediàtrica del centre. Tot i això,al Joan XXIII ja fa un parell d'anys que s'u-tilitza en adults, i l'al·lergòloga VanessaGázquez ja l'ha utilitzat en tretzepacients.

La intenció principal de la desensibilit-zació a aliments no és tan sols que elspacients puguin arribar a prendre l'ali-ment al qual són al·lèrgics i els productesque el contenen, sinó també millorar laseva qualitat de vida i incrementar laseguretat davant d'una ingesta acciden-tal.

� M. J. R.

L'Hospital Joan XXIII engega en un projecte perquèels nens vencin la intolerància alimentàriaLa docotora riudomenca Natàlia Garcia n'és la impulsora

� Natàlia Garcia, impulsora del projecte.MÒNICA JUST ROJALS

actualitat


Al majestuós Saló de Cent de la ciutat deBarcelona i amb una sala plena de gom agom, vàrem assistir a làcte d’homenatgellargament esperat, del reconeixementoficial als mèrits artístics i humans delgran escultor Josep Maria Subirachs.

Es llastimós que un gran creador de latalla gegantina de Subirachs, hagi de llui-tar tota la seva vida, contra una continua-da campanya d’ incomprensió envers laseva obra, fins arribar a causar-li, (enparaules de la seva filla Judit) un danymoral que l’ ha afectat, en gran manera alseu delicat estat de salut actual.

Judit Subirachs, va rebre, en nom delseu pare, la Medalla d’ Or de la Ciutat deBarcelona de mans de làlcalde XavierTrias que Judit va rebre emocionada ambun parlament farcit de paraules endefensa de la gran obra del seu pare. El(passant-representant) de SubirachsArtur Ramon , va enumerar la trajectòriaartística i creativa des de els orígens, laseva dimensió mundial, i el final, amb laseva descomunal aportació a la Façanade la Passió de la Sagrada Família.

Cal recordar que des de 1987 es dedi-ca bàsicament a dissenyar i esculpir laFaçana de la Passió del Temple Expiatoride la Sagrada Família de Barcelona,actualment el projecte escultòric mésgran del món. Per aquest motiu visqué i

treballà durant anys en un modest habi-tatge situat a l'interior del propi templede la Sagrada Família, a imatge i sem-blança de l'habitatge d'Antoni Gaudí.

Subirachs va néixer l'11 de març de1927 a la ciutat de Barcelona.Deixeble

d'Enric Casanovas i ajudant d'EnricMonjo, passà d'un inicial noucentisme aun estil expressiu i esquemàtic, d'on deri-và cap a l'abstracció.

� Francesc Bedmar

Medalla d’or de la ciutat de Barcelona per a JosepMaria SubirachsDes de 1987 es dedica a esculpir la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família

� Judit Subirachs, filla de l’escultor, recollint la medalla d’or de mans de l’alcalde Trias.FRANCESC BEDMAR

breus


La Generalitat millorala carretera de la Sènia

Des del passat mes d’octubre s’està tre-ballant a la carretera de la Sènia permillorar-ne la circulació, donat el granvolum de vehicles que l’utilitzen diària-ment. Les tasques que s’estan duent aterme són habilitar vorals transitables alllarg de la via i, en alguns trams, s’hanconstruït murs d’escullera per augmen-tar la seguretat dels vehicles. Gràcies aaquesta obra de millora, executada perla Generalitat de Catalunya, els veïns iles veïnes de Riudoms podran circularper la carretera de la Sènia amb millorscondicions de seguretat i comoditat.

La teulada del PavellóMunicipal ha estatreparada per eliminargoteres

En els últims mesos, s’ha estat reparantla teulada del pavelló degut a les gote-res que presentava des de feia anys ique malmetien l’edifici en general i lesinstal·lacions interiors. El procés dereparació va constar d’una capa de pin-tura perquè l’escuma de polietilè ques’hi va aplicar per aconseguir una bonaimpermeabilitat s’aferrés millor i final-ment es va tornar a pintar del color ori-ginal de la teulada.

Les obres de reparació s’han pogutfer gràcies a una subvenció extraordi-nària atorgada per la Diputació deTarragona d’un valor de 16.000 euros.

Josep Maria Cruset,candidat a liderar CDCal Camp de Tarragona

L'alcalde de Riudoms podria ser el noucap de files dels convergents al Campde Tarragona. Albert Batet, actual alcal-de de Valls, que també havia sonat coma possible president de la federació, noes presentarà i podria tenir pes especí-fic en la nova executiva nacional deConvergència com a futur responsablede política municipal.

Segons una informació publicada elpassat 31 de gener pel portal informa-tiu delcamp.cat, Josep Maria Cruset,alcalde de Riudoms amb majoria abso-luta, es presentarà per ser el futur presi-dent de la federació de CDC al Campde Tarragona en el proper mandat.Quim Nin, actual president i delegat delGovern, no pot repetir ja que ha esgo-tat els dos mandats que permeten elsestatuts dels nacionalistes. Cruset, queha confirmat a aquest mitjà la seva can-didatura, haurà de ser elegit el properdia 17 de març en un congrés regionalque es farà a Cambrils. El congrés arri-barà la setmana abans del congrésnacional, el que es celebrarà a la Fira deReus els dies 23, 24 i 25 de març.

El batlle de Riudoms, que governa elmunicipi amb majoria absoluta, està al'Ajuntament des del 2003 i actualmenttambé és diputat a la Diputació deTarragona.

El passat mandat també va ocuparun càrrec com a conseller comarcal delBaix Camp.

Torna la Nit del Terror alCasal Riudomenc

Després de 18 anys, torna al CasalRiudomenc la clàssica Nit del Terror. Seràel proper 17 de febrer, a partir de les 22.30hores, amb doble sessió de cinema:Zombis nazis i Mientras duermes.

Els cadavèrics protagonistes de Zombisnazis són una representació gairebé literaldel Mal, i veure’ls caure destrossats perl’acció d’una escopeta, una serra mecàni-ca o un martell ofereix una breu experièn-cia catàrtica.

El segon film, estrenat no fa pas gaire,se centra en César, el porter d’un immo-ble. El seu treball li permet conèixer a fonstots els inquilins de l’edifici. Des de la sevaposició controla els seus moviments i cos-tums; si volgués podria fins i tot controlarles seves vides com si fos Déu.

La sessió cinematogràfica es comple-mentarà amb altres terrorífiques sorpre-ses. El preu fixat per assistir a l’espectacleés de 7 euros. Ho organitza la Regidoria deJoventut.

S’instal·la un gronxadorcedit per l’associació ElTrencadís

La Brigada Municipal ha instal.lat un nougronxador niu a la plaça dels Gegants.Aquest balancí, donat per l'associació ElTrencadís de Riudoms, permet, al seradaptat, que tothom es pugui gronxar.

actualitat


El CD Riudoms, com cada any, va confeccionar participacions deLoteria de Nadal. Aquestes participacions també oferien la possi-bilitat de guanyar una magnífica cistella cedida per SupermercatsDia de Riudoms.

L’afortunat de la cistella ha estat Joan Cardona, un veí de lapoblació d'Aldover.

A la foto superior, el moment de l’entrega del premi que va ferla representant de Supermercats Dia.

CEDIDA CEDIDA

Lliurada la cistella de Nadal del C.D. Riudoms

La regidoria de Sanitat de l’Ajuntament de Riudoms i el Centred’Assistència Primària han organitzat un cicle de conferènciessobre educació sanitària, que ha començat aquest mes de genera la Casa de Cultura.

El 19 de gener es va donar a conèixer el programa EDAD, unprograma educatiu en alimentació per reduir l'obesitat infantil.La xerrada, adreçada als pares amb fills en edat escolar, mestresde primària, estudiants de Magisteri i tothom relacionat amb l’e-ducació i la salut dels escolars, va anar a càrrec de la doctora RosàSolà, metgessa especialista en medicina interna a l’HospitalUniversitari Sant Joan, professora de Medicina i Nutrició, a laFacultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovirai Virgili.

Xerrades sobre educació sanitària Riudoms

L’Om, Revista de Riudoms prepara per al proper diumenge dia 29d’abril una anada al Monestir de Montserrat. L’excursió, oberta atothom (subscriptors, lectors, anunciants i amics), inclou eltransport amb autobús de 50 places fins a la plaça del santuari,passant per autopista, i dinar al restaurant. Els assistents podranassistir a la Missa conventual del diumenge i, seguidament, visi-tar el cambril de la Mare de Déu.

El preu de l’excursió és de 34 €. Les inscripcions es poden feral Centre Actiu Viatges o trucant al núm. 977 85 04 56 (Albert).

‘L'Om’ organitza una sortida a Montserrat

CEDIDA

actualitat


El vespre del cinc de gener va tornar a serespecial per a tots els riudomencs, tantpels més petits com pels més grans. I ésque, com ja és tradició en aquesta èpocade l'any, Ses Majestats els Reis Mags del'Orient van arribar a la vila amb la sevaesperada cavalcada.

Els tres Mags van arribar a Riudoms capa les set de la tarda, acompanyats de laseva comitiva de patges. Durant el seurecorregut, van repartir molts quilos decaramels entre tots els presents, dirigint-se fins a la plaça de l'Om, on els esperavencentenars de persones que no es vanvoler perdre l'arribada de Melcior, Gaspar iBaltasar. Va ser llavors quan van explicarels detalls del seu llarg viatge fins arribar alpoble, a més de fer un petit resum d'a-quells desitjos que els havien demanat elsriudomencs.

Després de la seva càlida rebuda a laplaça de l'Om, els Reis Mags van dirigir-se,com ja és habitual, cap a l'església de la

vila, on van repartir nombrosos regals alsmés petits, que esperaven amb nervisamb què els obsequiarien aquest any SesMajestats. Alguns infants, van apropar-seals Reis plens d'alegria, tot i que d'altres hovan fer més espantats pel seu aspecte

imponent. Sigui com sigui, i malgrat elsefectes de la crisi, els Reis Mags d'Orientvan repartir esperança, il·lusió i molta ale-gria a petits i grans.

� Redacció

El dia més esperat




� La cavalcada dels Reis Mags d’Orient va recórrer els carrers de Riudoms.JOSEP MARIA FONT MASSÓ


� Els Reis Mags reparteixen cada any esperança i il·lusió entre tots els riudomencsJOSEP MARIA FONT MASSÓ

actualitat

actualitat


Tot just acaba de començar la temporadadel calçot, i l'empresa riudomenca Schornha tret al mercat un producte que permetal consumidor final endur-se la calçotada acasa seva, de manera còmoda, ràpida i al'abast de tothom. El producte, anomenatPack Calçotada i produït a la planta deSchorn a Riudoms, consta de 12 calçotspelats -arribats directament del pagès iprocedents de finques del Baix Camp i del'Alt Camp-, dues llonganisses cuites, 80grams de salsa i un pitet. Per menjar-ho,només cal escalfar-ho al microones.

La idea es va començar a treballar ara faun parell d'anys, quan des de l'empresa esvan posar a buscar alguna opció que elspermetés donar sortida a la llonganissa demanera precuinada i trobar, així, nous seg-ments de mercat. Llavors, van pensar que

una bona opció, i original, seria oferir-lajuntament amb els calçots, per la qual cosavan començar a estudiar com podien pre-sentar aquest producte de temporadatambé de forma precuinada. Després detot un seguit de proves i d'anàlisis, es vaaconseguir coure'ls als forns de la fàbricariudomenca, obtenint la textura buscada.Abans de poder-ho comercialitzar, i ambl'objectiu de poder-li donar sortida, tambés'han passat estrictes controls d'higiene iqualitat.

Finalment tot ha acabat prenent forma,i ara fa només uns dies que el producte jaha arribat a la gran distribució a nivell esta-tal i ha aconseguit molt bona rebuda perpart dels consumidors, tal com explicaIsidre Guitart, gerent de Schorn i adminis-trador d'Embutidos Ona, SL (empresa que

comercialitza el producte). El pack espodrà trobar al mercat durant tota la tem-porada del calçot, que s'allargarà fins almes d'abril.

RÀPID, CÒMODE I NETEls trets característics que fan més

atractiu el pack són que es pot trobar iconsumir en qualsevol lloc i moment, demanera que els seus consumidors en valo-ren "la rapidesa, la comoditat i la netedat".

De moment, són dues grans superfíciesles que ja comercialitzen aquest producte,però l'empresa ja ha tingut contactes ambaltres empreses interessades en poder-nevendre i, "fins i tot, exportar-ne a l'exterior",afegeix el gerent, qui assegura que lesseves instal·lacions i el personal estan ple-nament preparats per servir les comandes

La calçotada de sempre a l'abast de tothomL'empresa riudomenca Schorn, que acaba de superar el concurs de creditors, ofereix un producte

que porta la calçotada als domicilis de manera ràpida i còmoda

actualitat


que se'ls demanin. I és que, de moment,s'han elaborat 600 packs per aquesta pri-mera tongada, però la fàbrica té capacitatper coure fins a 16.000 calçots alhora enels seus tres forns.

EL PROCÉSEls calçots arriben a la nau de Schorn a

Riudoms frescos, directament del pagès.Llavors, es netegen i es posen en unscarros per tal de dur-los cap al forn, on escouen durant una hora. En sortir del forn,es pelen per deixar-los a punt per al seuconsum, i es porten fins a la zona on s'en-carreguen d'envasar els productes al buit.Llavors, hi posen 12 calçots, dues llonga-nisses amb pebre cuites i la resta d'ele-ments que fan imprescindible una bonacalçotada. Un cop envasat, es deixa a puntper a la distribució.

TROBAR CLIENTS NO ÉS FÀCILPerò, malgrat que ara les coses van per

bon camí, Guitart reconeix que trobarclients que apostin per productes nous iinnovadors no és pas fàcil. "Aquí, la nostrafeina és important, perquè hem de pre-sentar el producte amb totes les garanties

possibles, perquè puguin estar tranquils".

Schorn, que acaba de superar el con-curs de creditors, està iniciant una novaetapa, que tant el seu gerent com els tre-balladors volen veure com una oportuni-

tat. És precisament per això que l'empresavol continuar innovant, i ja avança ques'està treballant en un nou producte decara al mes de juny.

� M. J. R.

� El producte consta de 12 calçots pelats, dues llonganisses, 80 grams de salsa i un pitet.ARXIU L’OM

actualitat


Després de gairebé un any tancat, elCentro Riudomense -a partir d'ara CentroRiudomenc- tornarà a obrir portes alpúblic d'aquí a tan sols unes setmanes.Ha estat l'empresari Eudald Ferraté l'en-carregat de tirar endavant aquest projec-te empresarial, que vol aconseguir que elpoble torni a tenir un restaurant de refe-rència com ho ha estat sempre el Centro,però amb un aire modern i adaptat alsnous temps.

El restaurant tindrà una línia estèticaamb un toc francès, i oferirà menú, carta,i diferents propostes per banquets i cele-bracions, amb una cuina que pretén serdiferenciada, caracteritzada també peruna bona relació qualitat-preu. El seuhorari, en principi, serà de dimarts a diu-menge, de manera que entre setmana iel diumenge oferirà només dinars, i elsdivendres i dissabtes també sopars. Tot iaixò, en cas que sigui necessari estanoberts a adaptar-se a les peticions delsclients, ja que la seva intenció és crear"un local de qualitat i de nivell".

Eudald Ferraté -també propietari de laSala Gaudí- engega aquest projecte enplena crisi econòmica i, tot i que és ple-nament conscient de les dificultats delmoment actual, ha decidit tirar-ho enda-vant perquè, assegura, li agrada molt

El Centro Riudomense es reobriràamb nous airesL'empresari riudomenc Eudald Ferraté és l'impulsor d'aquest nou projecte

� Eudald Ferraté, empresari encarregat de tirar endavant el projecte.

actualitat


l'hosteleria i el tracte amb el públic. "Amés, a Riudoms hi feia molta falta", con-clou.

A banda de les diferents taules persopar, hi haurà un espai de descans, mésdel tipus chillout, amb uns sofàs, on

aquells que ho vulguin encara podranprendre una copa després de sopar, ambel servei de barra a la seva disposició."Volem oferir coses amb valor afegit, per-què aquest món és així, s'ha de renovarconstantment", explica l'impulsor delnou Centro.

EL FUTUR DE LA RUTA DE TAPESEudald Ferraté, juntament amb els res-

ponsables d'altres bars i restaurants de lavila, també ha estat un dels principalsimpulsors de la ruta Les tapes de Gaudícelebrada fa uns mesos, i que va acabaramb tot un èxit de participació.

Ara, ja s'estan plantejant la possibilitatde preparar-ne una altra per al propermes de juny, per tal de dinamitzar de nouel mapa gastronòmic de riudomenc.


� Vol ser un restaurant de referència com ho ha estat sempre el Centro, però amb un aire modern i adaptat als nous temps.

‘ ‘‘ ‘El restaurant tindrà una línia estètica

amb un toc francès, i oferirà menú,carta, i diferents propostes per banquets

tal dia farà un any


Diuen que res no dura gaire. Qui es recordade Mn. Josep Riba Rovira, autor de gojos,novenes, defensor abrandat del naixementde l’arquitecte universal Antoni GaudíCornet al Mas de la Calderera? I de la tasca iobres musicals dedicades a indrets de lanostra vila d’Antoni Guinjoan Simeon? Od’un dels grans dinamitzadors de les festespopulars riudomenques com fou l’EnricFerré Guinjoan “l’Enric Suís”? No cal posar-hicap exemple més ni fer-ne cap enquesta,però la primera intuïció que se m’acut ésque Riudoms, entre altres temes, no tégaire protocol·litzat el procediment i ceri-monial d’homenatjar, distingir o atorgar eltítol de fill/a predilecte/a, adoptiu/va oil·lustre/a a persones de rellevant importàn-cia nascudes o no a la nostra vila que hagincontret mèrits excepcionals per la sevatasca continuada a favor dels interessos dela nostra població. I les medalles? Se n’ator-guen d’or? I escuts d’or i pergamí? I pla-ques? I, al marge de les que alguns es pen-gen i s’autocol·loquen, com s’atorguen tottipus de distincions o reconeixementsgenerals de caràcter honorífic, siguin avella-nes d’or o el que sigui?

En aquest sentit, potser caldria pactar odictar adequadament un reglament o unanormativa clara i pública que regulés l’úsdels símbols locals (escut, bandera –quanen tindrem una?-, himne –per què no ambla tradició de músics prominents?-) i de lesconcessions de distincions honorífiques dela vila de Riudoms que reconeguessin elsmèrits especials o la rellevància de serveisextraordinaris de les persones físiques ojurídiques, privades o públiques oportunes,entitats, etc., que hagin excel·lit per lesseves relacions de col·laboració o serveiexcel·lents a favor de Riudoms. Qui les pro-posa? Quines han de ser? Si s’han de donaren vida i/o també “post mortem”? Si aques-ta concessió o premi d’especial mereixe-ment, qualitat i circumstàncies singularsque van concórrer en els guardonats, per-sones físiques o jurídiques, entitats, etc., enbenefici del municipi podria ser revocada si

la persona o entitat distingida incorreguésen una conducta deslleial cap a Riudoms?Per indicació de qui? Quin protocol s’hauriade seguir llavors? Les persones físiques a lesquals se'ls atorgui qualsevol de les distin-cions estipulades per aquest possible regla-ment -o aquelles a qui correspongui la sevarepresentació, en cas d'entitats- tindrandret a ser convidades als actes oficials demés solemnitat que organitzil'Ajuntament? Etc.

Així, si mirem la toponímia local o la gale-ria de riudomencs o riudomenques queostenten alguna d’aquestes distincionshonorífiques, notarem certes mancances,restriccions i, potser, esbiaixades paleses,per no utilitzar un altre terme. Com que

això s’ha dit, repetit i exemplificat tantesvegades, no ho tornaré a fer jo ara i aquí. Amés a més, aquest reconeixement ha anat,en alguns casos, acompanyat del bateigd’un edifici, espai, indret o via pública ambel nom de la persona honrada i, en d’altres,no. Uns tenen quadre i toponímia i d’altresno, etc.

Per sort per a nosaltres, com que mai noés massa tard per aprofitar els beneficis deles activitats actuals per difondre-les, men-tre no es reparen –o s’esmenen i es regu-len-, si cal, aquests possibles greuges, a lallarga, com es fa amb les sèries de postalsfestives, es podria tenir la iniciativa de publi-car un altre col·leccionable que oferís unpetit panorama de la nostra història a través

Homenatges honorífics locals,confiem en la nostra gent?

� “Qui perd els orígens perd identitat”, com canta Raimon, pseudònim del xativí RamonPelegero i Sanchís, a “Jo vinc d’un silenci”.

tal dia farà un any


de les empreses, les iniciatives i les gestesdels personatges preferents que formenpart oficial –i/o també apòcrifa- d’aquestatribuna local de destacats. Seria una mane-ra, sense farciment ni exhibicionisme cultu-ral, de retre’ls un tracte especial en el proto-col municipal, com se’ls escau pel fet deser-hi. Evidentment que moltes d’aquestespersonalitats són prou conegudes; d’altres,en canvi, tot i gaudir del reconeixement enla seva època, han estat més o menys obli-dades i les seves obres o mèrits per lesquals foren admirats són ara, per tant, mésdesconegudes, difuses o evanescents. Seriaun acte de rescatar-los de la desmemòriacol·lectiva i presentar-los contextualitzatsen la seva època perquè tornessin a formarpart de la nostra memòria històrica. Hauriade ser, de ben segur, una obra amb un mar-cat caràcter didàctic que podria comptaramb la col·laboració dels especialistes enles diverses matèries, cosa que li atorgaria elrigor científic indispensable per a una obrad’aquestes característiques. I més quan, detant en tant, cíclicament, apareix algunaopció política que, en el seu moment no seli va tenir en compte el seu criteri o va callari consentí el fet amb el seu silenci, que aradescobreix de sobte que s’ha d’oposar acerts nomenaments vigents a través de lapresentació d’una moció per escrit amb elmèrit que, amb aquesta actitud, es deupensar que així algú fa oposició o algunatasca semblant. Jo, evidentment, aquestaactitud, la considero inadequada. I més per-què, qui hi ha, no me’n sobra cap. I cadapersonalitat, a la seva manera, va ajudarprou gent, encara que, lògicament, no atothom. Malauradament ningú no ajudamai a tothom. No trobo gens rellevant queara presentin una moció d’aquestes carac-terístiques. Cal homenatjar els/les quicorresponguin i integrar-hi tots els àmbits iventalls possibles i de cada costat ideològic

amb criteris clars i, si fos possible, per una-nimitat. Arreu se celebren commemora-cions, centenaris, aniversaris diversos, etc.Quins artistes o personatges populars, perexemple, han pogut exposar o se’ls ha des-tacat, dissenyat, promogut, dedicat o plani-ficat algun acte o efemèride a Riudoms? Atotes i a tots? De ben segur que no. Cadaèpoca o color polític escombra més omenys cap a casa seva. Tothom té un pas-sat, només cal repassar-lo. Però, de bensegur, la memòria és molt feble. Fora de lavista, fora del pensament. Ostres, he ditpensament! Dedueixo que n’hi ha. És clarque sí. El dubte ofèn. Només cal mirar el llis-tat oficial de noms. I... premi! Confiem en lanostra gent, doncs? Repeteixo: la sabemvalorar i premiar com cal i amb tota la sevarica pluralitat? Mentrestant podemtaral·lejar la cançó “Qualsevol dia pot sortirel sol” del cantautor i artista Jaume SisaMestres (Barcelona, 1948). Fa així:

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la, hi ha la lluna que fa llum.Els convidats van arribant i van omplint tota la casa de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,en Pulgarcito, els tres Porquets,

el gos Snoopy i el seu secretari Emilii en Simbad,

l’Alí Bavà i en Gulliver.

Oh!, benvinguts! Passeu, passeu,que les tristors en farem fum. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d’algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!,i en Carpanta i Barba Azul!

I Frankenstein i l'Home Llop,el Comte Dràcula i Tarzan,la mona Xita i Peter Pan.

La senyora Marietade l’ull viu ve amb un soldat.Els reis d’Orient, Papà Noel,el Pato Donald i en Pasqual,la Pepa Maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,senyor Asterix i en Taxi Key,

Roberto Alcàzar i Pedrín,l'Home del Sac i en Patufet,

senyor Charlot, senyor Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyosagafada del bracet,

hi ha la dona que ven globus,la família Ulisses,

i el Capitàn Trueno amb patinet.

I a les dotze han arribatla Fada Bona i Ventafocs.

En Tom i Jerry, la Bruixa Calixta.

Bambi i Moby Dicki l’Emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemóni Guillem Brawn i Guillem Tell.

La Caputxeta Vermelleta,el llop ferotge i el Caganer,

en Cocoliso i en Popei.

Oh!, benvinguts! Passeu, passeu,que ara ja no hi falta ningú.

O potser sí.Ja m'adono que tan sols hi faltes tu...

També pots venir si vols.T'esperem, hi ha lloc per tots.

El temps no compta ni l’espai...Qualsevol nit pot sortir el sol.

� Josep M. Toda Serra

retalls de diari


Sant Sebastià és un sant de llarga devo-ció a casa nostra, però d’arrelament tardàen el nostre calendari festiu. Tot i que unaimatge seva ja figurava des del segle XVIIIen l’altar major de l’església i que trobemdisperses algunes notes sobre la seva festi-vitat en les actes municipals, va ser el 22 degener de 1855 quan la vila de Riudoms eltrià com a copatró “per los beneficis quede la misericòrdia del Señor ha obtingutper la sua poderosa intercessió y protec-ció”. No obstant això, encara hagueren depassar llargues temporades perquè la sevadiada obtingués un assentament definitiu;així es desprèn d’una nota periodísticapublicada el 1881 en la qual s’anuncia lacelebració a Riudoms de la festa de SantSebastià, juntament amb de la SantAntoni, després de molts anys de no fer laprimera.

El 1881 les festes dels dos sants tingue-ren lloc els dies 20 i 21 de gener i en lamateixa nota al·ludida es fa relació delsseus actes: “Misa solemne en ambos días yá toda orquesta en la parroquial, con laasistencia del magnífico ayuntamiento,procesión y demás cultos de costumbre;un castillo de fuegos artificiales, el primerdía y un moro de foch, el 21, á cargo delacreditado pirotécnico Espinosa; variasdanzas, entre ellas, lo ball nou, la Rosaura,Pastorets, Sebastiana, Cercolets,Serrallonga, Valencians, Diables, un cente-nar por lo menos disparando carretillas,completando el cuadro los Xiquets deValls, los Nanos y varias músicas. Tambiénhabrá varios bailes públicos y particulares.Nos consta que la comisión organizadora,apoyada por el ayuntamiento y por todoslos vecinos, no perdona medio para quedichas fiestas dejen grato recuerdo á lasnumerosas y distinguidas personas invita-das de los pueblos comarcanos.” (LaOpinión, 12-I-1881, p. 2.)

Aquesta iniciativa va tenir tant èxit queen els anys següents es va intentar superarla seva magnificència i repercussió. El 1882es va convidar els governadors provincialscivil i el militar, i una de les jornades va aca-bar oferint a les personalitats convidadesun esplèndid banquet a casa de l’alcalde,Francesc Muntané Fenoy; així ho descriuun corresponsal que hi va assistir: “Por la

tarde tuvo lugar la procesión que fué luci-dísima y concurrida como quizás nunca sehabrá visto otra igual y terminada ésta secelebró en casa del señor alcalde, dóndese alojó á las autoridades superiores, unespléndido banquete servido profusa-mente y con el crédito que tiene adquiridopor el dueño del Hotel de Londres enReus. / Llegaron los brindis y aquí nosvemos precisados á terminar por hoynuestra reseña, pues nos sería de todopunto imposible publicar en este númerolas palabras elocuentes se pronunciaronen favor de S.M. el Rey Alfonso XII, delseñor Sagasta y de su gobierno, de la liber-tad, de la prosperidad de España y denuestro queridísimo amigo el diputado áCortes por Gandesa don Pedro A. Torres,cuya ausencia tanto se notaba y tanto sesentía.” (La Opinión, 24-I-1882, p. 2.)S’adverteix en en el segon paràgraf deltext que aquell era un temps de prosperi-tat local, quan els preus del raïm pujaven

com l’escuma pels estralls que feia lafil·loxera en territoris francesos.

Novament el 1883 trobem la publicaciódel programa de festes de Sant Antoni iSant Sebastià, on despunta sobretot lagran quantitat d’elements festius queacompanyaren a la comitiva com “ungrandísimo número de diables, bailes deenanos, de las gitanas, varias danzas dra-máticas como la de don Jacinto y MarcosVicente, baile de valencians.” (La Opinión,18-I-1883, p. 2.) Segurament en els anysposteriors hi hagué altres festes brillants,però que ja no les han trobat reflectides ala premsa. Cal pensar, aleshores, que és apartir de 1881 quan la festivitat de SantSebastià obté el relleu amb què ha arribatfins als nostres dies, bo i quedant definiti-vament fixada en el nostre calendari festiu.

� Joan Torres Domènech

Sant Sebastià - 1881

� Imatge de Sant Sebastià.JOSEP MARIA FONT MASSÓ

col·laboració


Enhorabona, Casal; enhorabona perl’èxit que estàs tenint. Fa un any que vastornar a néixer i has triomfat com erad’esperar. Tornes a estar ple de vida, tor-nes a ser important, tornes a donar ale-gria, cultura i amistat. Els qui sempret’hem seguit se’ns ha acabat el patir deveure el teu antecessor tants anys tancat.Són tres, els casals que jo he gaudit, el delcarrer Major, el teu antecessor i, ara, tu. Entots m’he sentit feliç perquè no és la fat-xada el que fa que t’hi sentis bé, sinó queés el que s’hi fa a dins. Crec que no merei-xíem aquests anys de tancament, la gentdels pobles hem de tenir un lloc on tro-bar-nos i així es manté la germanor queés el més important d’un poble.

Durant la teva aixecada, cada dos otres dies passava a prop i em quedava unmoment mirant com uns homes ajudatsd’unes grans màquines anaven posantdintre teu enormes bigues; bé, tot el queet posaven era enorme i jo pensava:«aquest Casal per molts anys que passin,per moltes tempestes i per molts llampsque hi caiguin es quedarà tan fresc com sino-res». Jo seguia passant com si allò fosquelcom meu, com si fos casa meva; en fi,fins que va arribar el dia en què l’obra esva acabar i vaig pensar: «ja el tornem atenir!», però quan, per fi, vaig entrar dintreem vaig quedar tan meravellada que emvaig emocionar. Vaig pensar: «ara, sí, aixòd’ara és un casal per a sempre, els que hivenim, tenim casa per a anys, llàstima deno ser més jove».

� M. del Carme Barceló Barceló

Enhorabona, Casal

‘ ‘� Platea del Casal Riudomenc.


‘ ‘La gent dels pobles hem de tenir un llocon trobar-nos i així es manté la

germanor, el més imporant d’un poble


col·laboració

Fa poc temps va entrar en vigor en elnostre poble l’Ordenança de civisme dela Vila de Riudoms. Aquesta ordenançaneix com a conseqüència de les nombro-ses queixes exposades per molts ciuta-dans, motivades per les molèsties que elsocasiona el comportament incívic d’al-tres veïns. I així, a partir d’aquestes insa-tisfaccions manifestades i de l’estudi deles normatives que altres pobles ja tenenestablertes, s’ha generat aquest docu-ment, que en resum, no és altra cosa queun compendi d’aquells actes o actitudsque poden causar molèsties als ciuta-dans o danyar els bens públics i on esrecullen les sancions que s’han d’aplicarals infractors quan siguin identificats.

És ben cert que, afortunadament, noestem en un estat policial i no és funcióde les administracions convertir-se envigilants de ningú, però sí és obligaciód’aquestes mateixes administracions serels guardians de la convivència i, en con-seqüència, utilitzar tots els mitjans quedisposen per garantir-la; i és en compli-ment d’aquesta obligació que s’ha pro-mulgat la norma.

En qualsevol cas, no és la meva inten-ció parlar de l’Ordenança, sinó que el queem mou a la reflexió és l’anàlisi delsmotius que fan necessari haver de redac-tar unes normes per ordenar allò que elseny, el sentit comú i el respecte alsdemés haurien de ser suficients per regu-lar, i la meva convicció que cada normaescrita per ordenar el comportamentindividual és l’expressió d’un fracàs sociali col·lectiu.

I ho considero un fracàs perquè aquestscomportaments, que òbviament són indi-viduals, però malauradament massausuals, neixen de l’incapacitat que, des-prés d’anys i anys d’ensenyament obliga-tori i d’ingents recursos econòmics desti-nats a l’educació pública, tenen encaramassa persones per exercir amb responsa-bilitat les seves llibertats i que, per tant, nosón dignes de viure en democràcia; i a mi,la constatació d’aquest fet no em produeixres més que tristesa.

Quina altra cosa sinó tristesa, pot pro-duir haver d’escriure en un paper cosestan òbvies com que està prohibit orinaral carrer o embrutar-lo llençant papersper terra?

O és que és normal haver d’amenaçaramb multar qui deixi la porqueria del seugos pels carrers on passem tots?

No ens diu el sentit comú que la bros-sa s’ha de dipositar dins als contenidors i

� El comportament incívic provoca moltes molèsties.

Ordenances i prohibicions


col·laboració

no pas deixar-la fora si no volem conver-tir els nostres carrers en autèntics aboca-dors?

I quina qualificació es mereixenaquells que converteixen les zones decontenidors en deixalleries i hi abando-nen tot tipus d’andròmines?

Podríem seguir parlant dels que usur-pen l’espai públic per la seva diversió,que mesuren en funció de l’escàndol i labrutícia que són capaços de generar.

De totes maneres, les molèsties oca-sionades per aquestes actituds incívi-ques, i d’altres que fóra massa llarg d’a-nomenar —que a part del menyspreu

més absolut que signifiquen cap a laresta de ciutadans, tenen un componentde covardia, ja que moltes d’elles s’ama-guen darrera l’anonimat i, d’altres, darre-ra la multitud— tindrien una importànciarelativa si s’observés que el comporta-ment de les noves generacions tendeix amillorar, però l’observació de la realitatno permet ser massa optimista en aquestsentit. Només cal contemplar un fet nor-mal com és el dels joves sortint dels cen-tres educatius i, salvant les excepcions —que afortunadament n’hi ha—, dels queutilitzen voreres i passos de vianants,molts altres van en línia recta travessantles rotondes per damunt de les zonesenjardinades amb una indiferència total;i si els crides l’atenció et dirigeixen una

mirada idiotitzada que la seva immadu-resa els fa creure que és de desdeny. I elque és pitjor és que no els preocupa l’a-nonimat, ja que ni tan sols són cons-cients que el seu comportament no ésadequat.

Lamentablement, prohibir i sancionars’ha convertit en l’única manera que esdemostra efectiva per mantenir unmínim nivell de convivència. L’altra, la viade la pedagogia i el convenciment,només és efectiva quan s’aplica des de lainfància, però quan massa vegades somtestimonis d’infants destrossant planteso llançant l’embolcall de les llaminaduresal terra davant la mirada indolent depares i mares, fa pensar que, per desgrà-cia, al sistema de sancions i prohibicionsli queda un llarg camí

� Francesc Xavier Bonet

‘ ‘

‘ ‘Prohibir i sancionar s’ha convertit enl’única manera efectiva per mantenirun mínim nivell de convivència

esports

L’Escola de Futbol Baix Camp ha finalitzatla primera volta de la lliga 2011-2012 ambresultats positius. Els diversos equipsestan obtenint uns bons resultats, sobre-tot el Cadet A, que es troba a la part altade la classificació i pot, fins i tot, teniropcions per aconseguir un ascens decategoria per a la propera temporada.

Des de la junta de l’Escola volen seguiranimant tots els jugadors i jugadores «acontinuar endavant, aprenent i gaudintdel futbol». També volen donar la benvin-guda a Juan i Roxana, els nous gestors delbar del camp de futbol.

Sobre el sorteig de la cistella de Nadal, uncop tancat el termini no hi ha hagutningú que hagi presentat la butlletaguanyadora. Per tot plegat, la junta del’Escola ha decidit que a la paella popular,que celebraran entre els mesos d’abril imaig, amb el tiquet de consumició es tin-

drà dret a participar als sortejos del televi-sor de 32" i de la bicicleta de muntanya. El

pernil s’utilitzarà d'aperitiu el mateix diade la paella.

L’Escola de Futbol Baix Camp entra amb bon peu a la segona voltaL’equip Cadet A està a la part alta de la classificació i, fins i tot, té opcions d’aconseguir un ascens

CEDIDA

CEDIDA

El dissabte 21 de gener, al pavelló municipal de La Selva delCamp, es va celebrar el 25è aniversari de la fundació del gimnàsLaissa de Reus, amb una dedicació especial a la disciplina coreanadel taekwondo i hapdiko, amb la direcció del mestre Josep LluísTorrente. Va ser una emotiva trobada en què van participar mésde 200 alumnes d’aquestes disciplines. Van col·laborar en aquestaexhibició, tots els nivells de cinturons i 25 cinturons negres, tresdels quals eren de Riudoms: l’Imma Torres, el Guillem Campiñas il’Abel Garriga Mora (16 anys).

Cal destacar que des dels inicis, el mestre Josep Lluís Torrenteha estat vinculat a Riudoms, on ha col·laborat amb l’AMPA de l’es-cola Beat Bonaventura en la pràctica del taekwondo.

25è aniversari del gimnàs Laissa de Reus

cd riudoms


Equips amateur i femení del CD RiudomsTemporada 2011 - 2012

CEDIDA

CEDIDA

cd riudoms


FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

1 ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" 42 16 14 0 2 71 17 0

2 VALLMOLL C.D. "A" 39 16 13 0 3 58 20 0

3 ES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 37 16 12 1 3 93 22 0

4 DUESAIGUES, S.R.U.E. "A" 34 16 11 1 4 34 22 0

5 RIUDOMS, C.D. "A" 28 16 8 4 4 39 29 0

6 VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A" 28 16 8 4 4 42 27 0

7 SALOU, U.D. "B" 23 16 7 2 7 40 37 0

8 ALMOSTER, F.C. "A" 23 16 7 2 7 28 38 0

9 LÉSPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A" 22 16 7 1 8 37 35 0

10 RIUDECOLS, U.D. "A" 21 16 6 3 7 50 50 0

11 MONTROIG AT. "A" 19 15 5 4 6 25 32 0

12 ALCOVER, C.E. "B" 15 16 5 0 11 36 45 0

13 VIMBODI, C.F. "A" 13 15 4 1 10 24 44 0

14 PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A" 10 16 3 1 12 17 44 0

15 LA RIBA, C.F. "A" 8 16 2 2 12 20 56 0

16 INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A" 6 16 2 0 14 23 119 0

CLASSIFICACIÓ QUARTA CATALANA GRUP 24 18a JORNADAPOS. EQUIP PUNTS SGCGFPPPEPGPJ

RESULTATS C.D.RIUDOMS

Jornada 13

Jornada 14

Jornada 15

Jornada 16

Jornada 17

VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A" 1 - 2 RIUDOMS, C.D. "A"

RIUDOMS, C.D. "A" 2 - 1 ALCOVER, C.E. "B"

RIUDOMS, C.D. "A" 3 - 3 ALMOSTER, F.C. "A"

RIUDOMS, C.D. "A" 6 - 1 ÉSPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A"

RIUDOMS, C.D. "A" 4 - 4 RIUDECOLS, U.D. "A"

PROPERES JORNADES C.D.RIUDOMS

Jornada 19

Jornada 20

Jornada 21

Jornada 22

RIUDOMS, C.D. "A" - LA RIBA, C.F. "A"

RIUDOMS, C.D. "A" - ESCOLA F. LA PASTORETA, CLUB "A"

INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A" - RIUDOMS, C.D. "A"

RIUDOMS, C.D. "A" - ESPAÑA CANONJA, U.D. "A"


vida sana

La ciàtica és un trastorn nerviós del nerviciàtic, el més ample i llarg del cos, que ellocalitzem al llarg de l’extremitat inferior.

Es produeix una inflamació o compres-sió del nervi que pot provocar dolor,debilitat muscular, pèrdua de reflexes algenoll, i/o alteració de la sensibilitat, quees pot manifestar com a formigueig i/oadormiment de la cama.

Aquesta simptomatologia es localitzaa la columna lumbar, que pot anar asso-ciat a una lumbàlgia, i s’irradia cap a lacama, baixant per la zona glútia, cara pos-terior de la cuixa, cara externa de la camai fins al dit grós del peu.

Normalment només afecta una de lescames i el dolor irradiat no ha de baixarsempre fins el peu, pot quedar-se mésamunt.

Les persones que pateixen de la ciàticano toleren estar assentats massa estona,ja que en aquesta posició es comprimeixel nervi. Al seure al cotxe, hi afegim unestirament del nervi per la posició, peraixò, costa entrar i sobretot sortir delcotxe.

El nervi es pot veure comprimit endiferents nivells i per diferents causes:

Primerament, es pot comprimir a nivellde l’arrel nerviosa, a causa a una herniadiscal als espais vertebrals de L4-L5 i L5-S1 els més freqüents, per una deshidrata-ció i/o aixafament del disc vertebral, i elsosteofits que es formen en processosdegeneratius d’artrosi, tots aquests fac-

tors disminueixen l’espai per on surt lesarrels nervioses.

Pel seu pas per la pelvis, en un 15% dela població, el nervi travessa el músculpiramidal, i en la resta passa per sota d’a-quest. Una contractura o un augment dela tensió d’aquest múscul, pot pinçar elnervi, en aquest cas també es coneix coma síndrome del piramidal.

L’hiperlordosi lumbar (augment de lacorba de la columna lumbar), la pressióque pot produir l’úter o el fetus al nervidurant l’embaràs, també pot desencade-nar aquesta simptomatologia.

El hàbits posturals, com estar molteshores de peu dret o assentat pot irritar elnervi.

Aquests símptomes també podenaparèixer quan s’irriten els punts gatell enla musculatura lumbar i glútia, en aquestcas el nervi no es veu afectat, però enspot confondre amb una ciàtica.

Què pot fer el fisioterapeuta?- Relaxar la musculatura tensa i/o con-

tractures amb massoteràpia i estiraments.- Termoteràpia i electroteràpia per des-

inflamar i disminuir el dolor.- Reeducació postural.- Mobilització del nervi, per recuperar

les seves propietats.- Higiene postural i exercicis per preve-

nir nous episòdis.

� Alba FontFisioterapeuta

Ciàtica o quan hi ha dolor a la regió lumbar

� El hàbits posturals, com estar moltes hores de peu dret o assentat, pot irritar el nervi.

Documents

L'Om 487