L'Om 494

nú

m.

49

4�

ag

ost

i se

tem

bre

20

12

�a

ny X

LIII

� 4

,50

€

Un incendi crema dues

hectàrees de vegetació

agrícola

Noranta nens han passat

per les instal·lacions del

circ de les Musaranyes

Centenars de riudomencs van prendre part a la manifestació de Barcelona

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

Riudoms, per la Independència

lÕomrevista de riudoms 2

n�mero 494 ¥ agost i setembre 2012 3

editorial

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 40 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Premi Pau Font de Rubinat 2012Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

Cap a la CatalunyaindependentL’11 de Setembre passat, una multitud va emplenar els carrers de Barcelona. Segons

fonts de la Guàrdia Urbana van ser 1.500.000 els catalans i catalanes que van

protagonitzar la manifestació més multitudinària de la democràcia, i així ho va recollir

la premsa internacional (vegeu, per exemple, Le Monde o The Guardian). Com va

recollir també tota la premsa i com era evident per l’enorme quantitat d’estelades de

la manifestació, aquesta va ésser una acte independentista. Certament, partits i

sindicats hi van afegir els seus matisos, però és enganyar-se no reconèixer que, com

deia, va predominar, i de molt, la reivindicació independentista. Qui ha volgut, ha

pogut trobar, per altra banda, la fotografia d’uns individus cremant unes banderes,

però pensar que aquest va ser la característica de la manifestació és no voler

reconèixer la realiliat. Va ser un acte festiu i pacífic -absolutament festiu i pacífic- i així

ho va reflectir també la premsa internacional -no és casualitat que la foto surti només

en alguns mitjans espanyols.

Es tracta, sens dubte, d’un independentisme nou, molt més massiu que cap altre que

hagi existit tradicionalment. És, també, un independentisme transversal, tant des d’un

punt de vista generacional, com social, com polític. És un independentisme que parla

català i que parla castellà i que, de manera molt ràpida, està deixant de ser merament

reactiu per passar a ser propositiu, que planteja amb claredat l’opció d’un estat per a

Catalunya, amb creixent independència de la conjuntura política i econòmica. És, en

definitiva, un independentisme que quan li diuen que “ara” no és el moment per això

o per allò respon que per a alguns mai no serà el moment.

La manifestació, al capdavall, va ser la concreció als carrers de Barcelona del que les

enquestes assenyalen des de fa no gaire: que l’independentisme ha assolit, dins de la

societat catalana, una còmoda majoria social. Ho assenyalava l’enquesta de ‘La

Vanguàrdia’ de fa uns dies. Segons el rotatiu, CiU s'acosta a la majoria absoluta; els

nacionalistes obtindrien entre 66 i 67 diputats el 25-N –la majoria absoluta se situa als

68 representants–. Per tant, milloraria notablement el resultat del 2010, quan va

obtenir 62 representants. Tanmateix, una altra enquesta publicada aquest mateix

diumenge al diari 'El Mundo' dóna entre 2 i 3 escons més a la coalició nacionalista

respecte el 2010, de manera que se situaria entre els 64-65.

El PSC continuaria la seva davallada i passaria de 28 diputats a 21, segons el sondeig

de 'La Vanguardia, mentre que ERC en guanyaria 3, fins als 13, i ICV en sumaria un

parell, fins als 12. El PP baixaria dels 18 diputats fins als 15-16, Solidaritat en tindria 3 i

Ciutadans pujaria fins als 4, de manera que en guanyaria un.

La patacada dels socialistes serà menys forta, si ens guiem pels resultats del sondeig

d''El Mundo', que rebaixen de 28 a 24-25 els escons del PSC. El PP es mantindria als 18

o, fins i tot, en podria guanyar 2 més, mentre que ERC en guanyaria 2, fins als 12, i ICV

en sumaria un, fins als 11. Ciutadans mantindria els 3 diputats que té actualment i

Solidaritat passaria dels tres als 0-2.

actualitat


Riudoms s’acomiada de la FiraLÕorganitzaci� destaca lÕ�xit pel que fa a expositors, Þraires i p�blic

Ja ha posat punt i final la 32a edició de laFira de l'Avellana i 413a Fira de SantLlorenç, una cita que com cada any hacomptat amb la participació de nombro-sos riudomencs i que ha permès que esvisquessin moments especials com lacursa de portadors de sacs d’avellana oles projeccions de fotografies de la histò-ria de Riudoms, entre molts d’altres.

Una de les novetats d’enguany s’hatrobat en l’organització, ja que FrancescXavier Bonet s’ha estrenat en el càrrec dedirector, prenent el relleu d'Eudald Salvat.Ara, passats un dies des del final de la Fira,fa un balanç força positiu pel que fa alsque considera els tres pilars fonamentals:expositors, firaires i públic.

Pel que fa als expositors i firaires, Bonetexplica que hi ha hagut un nombre lleu-gerament superior al d'altres edicions. Iels visitants, per altra banda, s'han man-tingut respecte a l'any passat.Precisament davant d'aquesta situació, eldirector explica que dades com aquestaconfirmen que la Fira de l'Avellana ja estàconsolidada i reconeguda, "però tambévol dir que no hem d'afluixar i mantenir elnivell d'exigència necessària perquè nodecaigui la qualitat", afegeix.

La voluntat de ser de la fira ha estat,tradicionalment, la de promocionar elsproductes locals. I enguany no ha estatmenys. Els visitants han pogut trobar frui-tes i verdures dels pagesos riudomencs, itambé degustar diferents productes quetenen l'avellana com a ingredient princi-pal. A banda, destaca la presència d'expo-sitors de diferents sectors econòmics queli donen la dimensió de certamen multi-sectorial "sense, per això, perdre el filargumental, que és la defensa de l'agri-cultura en general i del sector de l'avella-na en particular", apunta Bonet.

La nota festiva també hi ha estat pre-sent. Les cercaviles dels elements festius iels castells, a càrrec dels Xiquets de Reus,han contribuït a omplir d’ambient l’em-blemàtica celebració riudomenca.

RIUDOMS EN IMATGES

Paral·lelament al recinte firal, l'organit-zació ha programat un any més diferentscontinguts com actuacions, exposicions,etc., que tenen com a objectiu proporcio-nar un al·licient addicional als visitants. Enaquesta edició, el que ha tingut especialexpectació ha estat la projecció en unapantalla gegant, penjada a la façana delcol·legi (gentilesa de Sony Center deReus), de fotografies relacionades ambRiudoms, els seus esdeveniments i la sevagent.

Però un altre dels grans moments de lafira va ser la Cursa de Portadors de Sacsd'Avellana en les seves diferents categories.És la final de la combinada Reus-Valls-Riudoms, i un dels actes que sol comptaramb més afluència de públic. La 26a cursava tenir com a guanyador Youness ElHannach, de Reus; el segon lloc va ser per

al vallenc Rubén Guillén, i el tercer per aCarles Guillemat, de Reus. En la 3a cursa deportadores de mig sac d'avellana va endur-se la primera posició Guillerma Aveldaño,de Sarral; la riudomenca Mireia Juanpere esva endur el segon lloc; i el tercer per aHelena Calle, de Barcelona. Joan Laboria vaser el guanyador del concurs de trencaravellanes a l'estil del tros.

Francesc Xavier Bonet, davant de totplegat, assegura que "la Fira de l'Avellanamanté la seva vitalitat i segueix sent unreferent entre les Fires de Catalunya".Sigui o no sigui així, el fet és que un anymés aquest certamen ha aconseguit mar-car el calendari festiu riudomenc i deveïns d’altres municipis, havent aconse-guit fins i tot atreure algun turista quevolia conèixer el territori.

� Redacci�

� La Cursa de Portadors de Sacs d’Avellanes desperta cada any molta expectació.JOSEP MARIA I ANTONI FONT


actualitat

CONCURS DE CARTELLS DE LA 32A FIRA DE

L‘AVELLANAPremi absolut: Josep M. Mas Folch

Accèssit artista local més puntuat:Francesc Mestre Pellicé

PREMI FIRA DE L‘AVELLANA 2012:Josep M. Fortuny Casas per l’empresa

“Avellana de Riudoms”Josep Z. Ferré Simeon per l’empresa

“L’avellana.cat”

14È CONCURS DEL CONREU DE L’AVELLANERMontserrat Papió Mestre

16È CONCURS DE PRODUCTES AGRÍCOLES:Millor fruita: Germans Crusells (Síndria

ratllada)Millor verdura: Josep Salvat (Pebrot

“morro de vedella”)Productes més original: Josep Massó

(Cogombre West Indian Gherk)

26A CURSA DE PORTADORS DE SACS D’AVELLANES1r – Youness El Hannach, de Reus2n – Rubén Guillén, de Valls3r – Carles Guillemat, de Reus

3A CURSA DE PORTADORES DE MIG SACD’AVELLANES

1a – Guillerma Aveldaño, de Sarral2a – Mireia Juanpere, de Riudoms3a – Helena Calle, de Barcelona

CONCURS DE TRENCAR AVELLANES A L’ESTIL E TROSGuanyador: Joan Laboria

TORNEIG DE RELLANÇAMENT DE MÒBILS USATSGabriel Jareño Ortiz

ACTUACIÓ CASTELLERA FIRA DE L’AVELLANA 2012Després de la cercavila, els Xiquets de

Reus, al Pati de les Escoles, van descarre-gar aquests castells:

3d7, 4d7, 4d7a, 2d6, p5 i 2p4

JOSEP MARIA I ANTONI FONT

� Josep Z. Ferré Simeon va agrair el premi atorgat, al costat de Josep Maria Fortuny.

Resultats dels diferents concursos desenvolupats durant la celebraci� de la Fira de

entrevista


El riudomenc Lluís M. Fargas Mas, directorTax Europe d’Alcoa (Ginebra – Suïssa), vainaugurar el 10 d’agost passat la 32a Firade l’Avellana.

n La seva professió té cap relacióamb el món de l’avellana...No, no en té cap ni una, però com varemarcar l’Alcalde en el seu discurs,aquest ha estat el primer any, i esperemque no sigui l’últim, que en lloc d’elegirrepresentants polítics relacionats ambl’entorn del sector avellaner, s’ha optatper convidar riudomencs, de fora vila,que tinguin certa rellevància en el seuàmbit professional. Tot i així, penso quel’experiència i coneixements empresarialsque es puguin aportar des de sectorsexterns a l’agricultura sempre enriquei-xen tant al pagès com al conferenciant,que ha de fer l’exercici de posar-se a lapell d’un professional, moltes vegadesvocacional, que pot ensenyar, també,com ajustar-se constantment a un sectoren evolució permanent.

n Ens podria dir quines funcionsrealitza el Tax Europe? I el TaxExecutives Instititute?Bé, en realitat són dues feines ben dife-rents. Per una banda a lémpresa on tre-

ballo, que es diu Alcoa i que és el primerproductor mundial dálumini, sóc el res-ponsable per tots els temes fiscals aEuropa, Àfrica i lÓrient Proper, que repre-senta el 25% del volum total de lémpresaal món i que, per donar una idea, està for-mada per 33.000 treballadors, dels mésde 100.000 que composen la Companyia.

Per altra banda, sóc el president perEuropa del Tax Executives Institute (TEI),que és una organització essencialmentnord-americana, tot i que té una fortaimplantació a Europa. La seva missió prin-cipal és la millora dels diversos sistemestributaris existents a Europa, per mitjà dela formació permanent dels nostres asso-ciats i de les activitats de lobby davantdels governs, especialment a Brussel·lesperò també a nivell estatal.

n Creu que les mesures que es pre-nen a nivell europeu són correctes pera disminuir la crisi?Aquesta és una pregunta molt complexai que té molts vessants, i no estic segur deser la persona més indicada per a respon-dre-la. En el meu discurs he fet esmentque només podrem sortir de la forta crisi,no només econòmica sinó també moralque patim, si ens reafirmen en allò que

ens autentifica.Què ens autentifica? L’esforç, l’estalvi, laimaginació, l’obertura d’horitzons, lainnovació, la cerca de socis de fiar. El dosi dos són quatre.Alhora, penseu que l’activitat econòmicano ha de ser només l’intercanvi perpetu.Si tu tens una poma i jo tinc una altrapoma i ens les intercanviem, tots doscontinuarem tenint una poma a les nos-tres mans. Però si tu tens una idea i jo entinc una altra i les compartim, tots dos tin-drem dues idees i no només una. Laincorporació del coneixement és el factorclau per tal que l’acció empresarial pro-gressi i permeti nous horitzons de pro-ductivitat i de benestar per a la humani-tat.

n A Espanya s’augmenten els impos-tos, IVA, IRPF, etc. Ho consideraadient per estimular l’economia en unfutur?Sempre he dit que les pujades d’impos-tos, en general, són un “pan para hoy yhambre para mañana”. A curt terminiaugmenta la recaptació però a mig i llargtermini tenen efectes negatius en l’eco-nomia. Sóc d’idees més lliberals i partidarid’un mínim nivell d’imposició. Per cert,mentre la majoria de governs han apujat

‘Per sortir de la crisi, cal esforç,estalvi, innovació i socis de fiar’Entrevista a Llu�s M. Fargas Mas, que va inaugurar la 32a Fira de lÕAvellana i 413a Fira

entrevista


els impostos, el govern del Regne Unit hadecidit baixar-los per tal d’incentivar l’e-conomia, fet que no és sorprenent en ungovern conservador, però sí en un governd’esquerres com l’italià d’en Mario Monti,que acaba d’anunciar una rebaixa delsimpostos que graven els beneficis, tantper als particulars com per a les empre-ses.

n Cres que en un futur la política fis-cal ha de ser la mateixa en els 27 paï-sos de la Unió Europea?Penso que el que primer que s’ha de ferés determinar quin model dÚnióEuropea es vol tenir i, després, prendre lesmesures necessàries per a assolir-lo. LaUnió Europea s’ha creat al llarg de migsegle i ha crescut a mesura que s’hanincorporat països que cada cop són mésdiferents, culturalment i econòmicament,dels que inicialment van començar elrepte europeu. Penso que ara més quemai, cal que els objectius es clarifiquin i esdeterminin per tal de posar-hi, tot seguit,les eines necessàries per assolir-los. Perexemple, s’ha parlat molt, durant la crisifinancera que patim, d’un dels temescentrals de la Unió Europea: quin hauriade ser el rol del Banc Central Europeu.Tanmateix, les idees del conjunt d’estats iestaments sobre aquesta qüestió sóntotalment divergents.

n Quin futur veu a la fira de l’avella-na i al sector avellaner?

Quan preparava el meu discurs, vaigparar esment que al cardinal de l’ediciód’enguany li corresponia el 413 i el 32 del’avellana. Hi ha molt de fons sota nostre iaixò ens permet suportar amb més traçales trompades de les crisis. Tanmateix, ésessencial que la implicació i l’entusiasmedels promotors i col·laboradors no defa-

lleixi, i també ho és que renovin contínua-ment els seus objectius. No em considerocapacitat per parlar del futur del sectoravellaner, però sí que vaig parar molt l’o-rella en l’ús i l'extensió de les varietats

autòctones de la nostra avellana que esva preconitzar en l’acte inaugural....Refermar-se en allò que ens autentifica.

� Antoni Llorens

� Lluís M. Fargas Mas, acompanyat d’Antoni Llorens, autor de l’entrevista.JOSEP MARIA I ANTONI FONT

actualitat


Amb l’arribada del mes de setembre,Riudoms també dóna el tret de sortida aun nou curs escolar, en què centenars d’a-lumnes estan cridats a les aules. En con-cret, la matriculació prevista a la llar d’in-fants se situa en una vuitantena d’alum-nes, aproximadament; a l’Escola BeatBonaventura, de 556; a l’Escola CavallerArnau, de 140; i a l’Institut Joan Guinjoand’uns 525 (unes previsions similars a lesdel curs passat, però que resten pendentsdels exàmens de setembre). Pel que fa al’Escola Municipal de Música, preveu teniruns 135 alumnes. Tot i aquestes dades, ales quals cal sumar-hi els 130 inscrits almenjador escolar abans que comenci elcurs, la matrícula encara podrà experi-mentar canvis, sobretot al llarg d’aquestmes de setembre.

Però hi ha qüestions que, com a la restade municipis, marcaran l’inici d’aquest cursd’una manera especial. En primer lloc, lapujada de l’IVA. Aquest és un tema que espreveu tractar en els Consells Escolars que aprincipis de curs convoquen tots els cen-tres. Serà motiu de debat perquè passarandel tipus general del 4% al 21% “tots aquellsobjectes que, per les seves característiques,siguin susceptibles de ser utilitzats com amaterial escolar”, recorda la regidorad’Ensenyament, Margarida Borràs. Aquí, evi-dentment, hi entren els llapis, bolígrafs, lli-bretes, colors, etc. Mentrestant, els llibres esmantenen en el 4%.

Un altre dels temes d’actualitat generalque estarà present en la majoria de muni-

cipis és la pujada de les quotes de les llarsd’infants, derivades del descens de laquantitat subvencionada per plaça. I ésque, amb una diferència de només dosanys, s’ha passat de 1.800 euros anuals peralumne a un només 875. Malgrat això,aquells que ho interessin, a Riudoms, espodran beneficiar d’una bonificació muni-cipal de 30 euros en el preu total, sempreque es formalitzi prèviament una sol·lici-tud.

LA NOVA ESCOLA, AVANÇANTAquest curs també estarà protagonit-

zat per un fet molt important i llargamentesperat a Riudoms: la construcció de

l’Escola Cavaller Arnau. Les obres vancomençar ja fa alguns mesos, i ara van abon ritme, van avançant en la construcciói l’edifici té cada dia més elementscol·locats. En aquest sentit, MargaridaBorràs recorda que es va optar per un sis-tema modular, de manera que, quan lespeces es van col·locar damunt de l’estruc-tura, en algun moment es va poder obser-var que els treballs avançaven molt ràpi-dament. Les tasques internes, en canvi,són una mica més lentes, però tot plegatva segons les previsions.

� M�nica Just Rosals

Riudoms comença el curs amb normalitat, tot ique està marcat per la pujada de l’IVA

� Aquest curs també estarà protagonitzat per la construcció de l’Escola Cavaller Arnau.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA


actualitat

Prop de 200 atletes van participar el passatdia 16 de setembre en la quarta Cursa dels10 km. de l’Avellana. La cita es va iniciar aquarts de deu del matí, quan els corredors,procedents de Riudoms i també d’altresmunicipis de la comarca i d’arreu deCatalunya, van enfilar l’avinguda JosepMaria Sentís per recórrer tot seguit bonapart del terme municipal.

Xavi Garcia (de Pratenc Atl.) va ser el pri-mer classificat, amb un temps de 34 minutsi 20 segons; seguit per Pedro Ortega (delClub Atletisme Tarragona), que va tardarun segon més. El bronze va ser per a Jorgede Andrés, del CA Tarragona. Pel que fa a lacategoria femenina, la vencedora va serPaquita Giménez, de l’Esquadra, amb 43minuts i 35 segons.

Però els riudomencs també van obtenirbons resultats. Així, per exemple, JordiFerré Caparó, que competia amb el ClubTriatló Cambrils, va aconseguir arribar a lameta amb 38 minuts i 28 segons, totsituant-se a la vuitena posició de la classifi-cació general; i Pilar Solé, del CERAP, va serla primera veïna de Riudoms en completarels 10 quilòmetres, amb 53 minuts 56’’.

Una vegada postat el punt i final a lacursa dels grans, va arribar el torn dels méspetits, que van competir en un recorregutde 150 metres. Aquesta versió infantil del’acte va comptar amb la participació denens i nenes d’edats d’entre dos i set anys.

� M�nica Just Rosals

La Cursa dels 10 quilòmetres de l’Avellanaaplega dos centenars de persones

NARCIS DOMINDO / CERAP

NARCIS DOMINDO / CERAP

lÕomrevista de riudoms

actualitat

10

El CERAP aculll’exposició de pintura‘Aprenent i fent camí’

El dia el 5 d’octubre, a dos quarts de noudel vespre, a la sala d’actes del CERAP,s’inaugura l’exposició de pintura‘Aprenent i fent camí’, de Mar DomingoAnguera, riudomenc amb inquietudsculturals i socials, que debuta ambaquesta exposició en el món de l'art.Sòcia activa del CERAP, l'entitat acull laseva primera exposició individual. Vaguanyar el Premi de Pintura Arnau dePalomar 2011.

"L’aprenentatge no s’acaba mai. Escomença a pintar per passar l’estona,per omplir un buit, i s’acaba convertinten una manera d’enriquiment, de mirarles coses amb uns altres ulls, en una pas-sió... En l’afany de captar moments, sen-sacions, imatges que perduren, objectesque et criden l’atenció, he anat fentcamí, i plasmant sobre la tela una mane-ra personal d’interpretar la pintura”, diul’autora.

Quinta del 62

Una colla de riudomencs nascuts l'any1962 està preparant un conjunt d’acti-vitats per celebrar els 50 anys, i fan unacrida als que estiguin interessats en par-ticipar en aquesta celebració. La formade contacte és a través del correu elec-trònic: [email protected]

El riudomenc Jordi RinsTorres, autor del cartellde ‘Blancanieves’

El riudomenc Jordi Rins Torres és el dis-senyador i creador del cartell de"Blancanieves", una coproducció catala-na escrita i dirigida pel basc PabloBerger. És la pel·lícula escollida perl'Acadèmia de les Arts i les CiènciesCinematogràfiques per representarl'Estat espanyol en la 85è edició delsOscar de Hollywood. La pel·lícula, mudai en blanc i negre té com a protagonis-tes Maribel Verdú i Macarena García.

Aclariment sobre lanotícia sobre l’incendid’una granja riudomenca

Respecte a la informació publicada en l’an-terior número de ‘L’Om, Revista de Riudoms’sobre l’incendi que hi va haver el passat dia17 de juliol de 2012 en una granja riudo-menca, la seva propietària, Antònia Fontvol puntualitzar que la granja està situadaal Camí dels Catalans, no al Camí delsSardans; que els pollastres morts van11.900, no 11.000. La nau cremada tenia700 metres quadrats, no 500.

La revista es va basar en la informaciófacilitada per una font oficial: els Bombersde la Generalitat. Demanem disculpes a lapropietària si aquestes dades no eren deltot certes.

A la vegada que lamentem haver publi-car una fotografia de l’interior de la nau cre-mada, la visió de la qual va recordar a l’afec-tada la tragèdia viscuda. Des d’aquí, el nos-tre suport pels tristos esdeveniments quees van produir.


actualitat

Fa tres mesos que el barri de Sant Sebastià gaudeix d’un novacafeteria situada al final de l’avinguda Verge Montserrat.L’establiment ofereix als seus clients servei de pastisseria, vendade pa, esmorzars i dinars. La seva propietària, Fanny Cros, hatreballat durant 17 anys a Reus i ara ha volgut canviar d’aires.Cafeteria Fanny ofereix als migdies plats combinats i, ambencàrrec previ, sopars, aniversaris i celebracions per a tothom.

Fanny Cros regeix una nova cafeteria a RiudomsELISABETH SARRASECA JUNCOSA

L’estudi de dansa i formació física L’Estudi, d’Isabel Cros presentael proper 1 de novembre, a dos quarts de deu del vespre al CasalRiudomenc, el musical ‘100 X 100 Dansa’, l'acte que culmina ambla celebració dels 25 anys del centre. Les entrades per assistir aaquest espectacle, que són numerades, es poden adquirir alpreu de 7 euros a L’Estudi de Riudoms i de Mont-roig del Camp.Les entrades a guixeta, el mateix dia, costaran 10 euros.

Isabel Cros presenta el musical ‘100% Dansa’

actualitat


Després de la donació extraordinària dela Fira de l’Avellana, el dilluns 25 desetembre es va dur a terme una altra jor-nada de donació a la Sala Polivalent delCasal Riudomenc. El passat dissabte 11d’agost es van realitzar un total de 30extraccions i 10 oferiments a la unitatmòbil de la fira. A l’última jornada untotal de 40 riudomencs es van acostarde dos quarts de sis de la tarda a dosquarts de deu del vespre a fer un gest decivisme per a la societat.

La donació de sang és un acte altruis-ta. Malauradament malgrat els gransavenços tecnològics, la sang no es potfabricar per tant la donació és l’única viad’obtenir-ne. També cal destacar que lasang que s’emmagatzema té caducitat,per això cal donar-ne periòdicament. Lesdones poden donar sang cada tresmesos, els homes després de quatremesos i per una altra banda cada 3segons algú necessita sang en algun llocde Catalunya.

Des de l’organització del Banc de Sangde Riudoms es fa una crida a la gent jove:«la gent que ve a donar sang té 40 anyscap a munt i cada vegada són menys,necessitem que la gent jove agafi cons-ciència que algun dia en poden necessi-tar ells».

Qualsevol persona entre 18 i 65 anysque pesi més de 50 quilos pot donarsang; a cada extracció es recull una dona-ció estàndard de 450 ml i després d’unes4 hores recuperem el volum sanguini, alcap de 12 hores els glòbuls blancs, pas-sats tres dies les plaquetes i els glòbulsvermells tarden dos mesos.

Per tot això des del voluntariat deRiudoms, es fa una crida als riudomencsque col·laborin i sobretot, a la poblaciómés jove a que perdi la por a fer-ho.Actualment a Catalunya hi ha una mitja-na de reserves de sang per a 8 dies però

per una altra banda dels grups sanguinisB- o AB- només és d’un dia. És per aixòque també des de Riudoms es fa unacrida a la col·laboració de tots.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

El Banc de Sang anima els joves a donar sang

� La donació de sang és un acte altruista.ARXIU L’OM

actualitat


La nit del 13 de setembre van cremardues hectàrees de vegetació agrícola aRiudoms en un incendi que va poder serapagat a les dues de la matinada.L'incendi es va declarar a les finques pro-peres a l'antic camp de futbol del muni-cipi. A causa del fort vent que bufava endirecció sud, el foc es va propagar ràpi-dament fins al camí de l’Esbarjo, conegutpopularment com a camí del Recreo, i vacremar al seu pas els arbres i arbustosdels masos propers al camí.

Al lloc dels fets van personar-se agentsde la guàrdia urbana, així com diferentsdotacions del cos dels Mossosd’Esquadra i dels Bombers. Així mateix,diversos veïns, alertats per la forta olor afum i la pluja de cendres, es van aplegara diferents punts del carrer Sant Antoni ide l’avinguda Montbrió per seguir, encu-riosits, les tasques de l'extinció.

Un incendi crema dues hectàrees de vegetació

ALBA MARINÉ


Centenars de riudomencs van prendre part a la multitudinària manifestació de l’11 de Setembre a BarcelonaRiudoms va celebrar intensament l’11 deSetembre, i ho va fer des de dos vessants.Per una banda, van tenir lloc els actescaracterístics de la Diada, que van comptaramb una àmplia participació -tot i que esvan celebrar els dies anteriors -; i per altra,centenars de veïns de la vila van decidirmobilitzar-se i prendre part de maneraactiva de la multitudinària manifestació deBarcelona, que tenia el lema ‘Catalunya,nou estat d’Europa’. Un acte que ha marcat

un abans i un després en la història del paísi que ha estat l’inici de tot un seguit d’esde-veniments que han desembocat en unanova convocatòria d’eleccions. Tot plegat,en un moment en què el debat entorn a laindependència està més viu que mai.

L’Assemblea Nacional Catalana, enaquest cas Riudoms per la Independència,es va encarregar d’organitzar-ho tot per-què els riudomencs que ho volguessin

poguessin assistir a l’acte de la capital cata-lana amb autobús. Allà, es van podersumar al milió i mig de persones que crida-ven ‘independència’ pels carrers deBarcelona.

Els actes locals, per altra banda, vanseguir tenint un paper rellevant, de mane-ra que la jornada clau va ser el dilluns dia10. La Sardinada Popular, com de costum,va deixar petita la plaça de l’Església, en


Centenars de riudomencs van prendre part a la multitudinària manifestació de l’11 de Setembre a BarcelonaJOSEP MARIA I ANTONI FONT

una vetllada que va iniciar-se amb unaballada de sardanes a càrrec de la CoblaCossetània i que va comptar amb la parti-cipació de la Colla Sardanista Roses deTardor de Riudoms. Més tard, cap a quartsde dotze, Riudoms per la Independènciava organitzar una marxa de torxes enhomenatge a totes aquelles persones quehan perdut la vida lluitant per defensar lesllibertats nacionals de Catalunya. El recor -regut va començar a Sant Antoni i va aca-

bar a la casa dels Germans Nebot, on es vafer una ofrena floral. La jornada va acabar jade matinada, amb la lectura d’un manifesti l’entonació del Cant dels Segadors.

Però abans de l’11 de Setembre es vanorganitzar altres iniciatives emmarcadesdins de la Marxa cap a la Independència del’Assemblea Nacional Catalana. Un exem-ple clar va ser la Columna Lluís MariaXirinacs, que el passat dia 18 d’agost va

aconseguir reunir centenars de persones. Iés que, tot i que en un inici eren una tren-tena, al tram final, a Cambrils, ja se situavenentorn als 400. I és que la Columna va estarformada per veïns d’Alforja, Les Borges delCamp, Riudoms, Vinyols, Cambrils,Maspujols, Vilaplana, La Selva del Camp,Reus, El Morell, Salou o Vila-seca. Tot haviacomençat al matí a Alforja i, després derecórrer diferents municipis, va posat punti final a la plaça cambrilenca del Setge

cultura


El circ de les Musaranyes, situat dins delterme municipal de Riudoms, va comen-çar el passat mes de juliol les seves activi-tats d’estiu adreçades als més petits. Lacompanyia, amb més de dotze anys d’ex-periència, va organitzar un casal d’estiuon els pares podien apuntar els nens persetmanes.

Un total de 90 nens d’entre 4 i 14 anyshan passat per les instal·lacions de laCarpa 360º, on s’han realitzat activitats engrups per edat en les diverses disciplines:equilibris amb tubs, corda i slackline;acrobàcies al terra, roda, mini trampolí,figures en parelles; malabars; aeris ambels trapezis i teles, teatre gestual, clown,mímica i màgia. La disciplina amb la qualvan gaudir més els nens va ser amb lestècniques aèries, però sobretot, relacio-nar-se amb els altres infants és una de lesexperiències més enriquidores.

Malgrat allargar el casal fins a la sego-na quinzena d’agost, ha tingut una llargallista d’espera i no han pogut arribar a

cobrir tota la demanda. Des de la com-panyia han declarat estar molt satisfets:“estem molt contents per l’acceptació iestudiarem com ampliar la demanda lapropera temporada, però sense perdrequalitat educativa i artística”, afirmen.

A més, el circ ha pensat en els pares.Molts nens acudeixen al casal des de faanys, es desplacen cada dia des de lluny iels horaris no sempre van bé als pares,per això han ampliat els horaris d’acollida.L’horari del casal era de les 9 del matí a launa del migdia però els pares que ho vanvoler van poder portar els nens dins del’horari d’acollida, i a més es podienendur el dinar. Mentre dinaven, els moni-tors estaven amb ells i feien activitatsd’entreteniment des de la una fins a lestres.

El casal vol ser alguna cosa més queun lloc on s’experimentin les diverses dis-ciplines: “nosaltres volem ensenyar cosesque tinguin continuïtat, com per exem-ple la màgia, que es pot reciclar amb ele-

ments quotidians”, expliquen els mem-bres de Les Musaranyes.

Per una altra banda, el circ està obert ales escoles i casals que vulguin desplaçar-s’hi a fer activitats d’un dia. Poden triarentre tallers de circ, granja amb els ani-mals o gaudir d’un espectacle. Però l’ofer-ta no acaba aquí, sinó que tenen pensatfer formació per adults, que es converteixen una alternativa a anar al gimnàs.

Per acabar, l’espai de la carpa 360ºtambé està destinat a ser una lloc d’as-saig per a les companyies de circ, aixícom també un espai on es puguin ferrepresentacions i veure com responendavant del públic.

Properament el Circ de les Musaranyesfarà una inauguració per obrir-se aRiudoms i donar-se a conèixer: “volemobrir-nos al poble, són els nostres veïns iens acullen al seu territori” .


Noranta nens d’entre 4 i 14 anys han passat perles instal·lacions del circ de les Musaranyes

CEDIDA

n�mero 492 ¥ juny 2012 17

colÆlaboraci�

La riudomenca Rosa Ferran Domingo ha celebrat recentmentel seu 99è aniversari, acompanyada de la seva família. I és queno tot el món té ocasió de poder celebrar aquest singular ani-versari. L’any vinent, si Déu vol, en farà 100, un segle!. Des de lespàgines de ‘L’Om, Revista de Riudoms’ volem transmetre a laRosa la nostra felicitació.

CanitxeEl canitxe està considerat, pel seu caràcter i temperament, elgos mascota per excel·lència. Molt comú a la cort francesa,era utilitzat en principi com gos d'aigües, per a cobrar les pre-ses en llacs i pantans. La seva gran bellesa i intel·ligència elvan convertir ràpidament en gos de companyia de l'aristocrà-cia gal·la.

La seva popularitat va augmentar considerablement, al serutilitzat per a realitzar acrobàcies i trucs al circ, la sevaintel·ligència i agilitat el feien ideal per a realitzar aquest tre-ball, ofici en el qual se'l documenta des del segle XVII .

L'estàndard oficial de la raça, accepta 4 grandàries, gran,mitjà, petit i toy, encara que alguns organismes, considerendos estàndards diferents depenent de la grandària. Semblaclar, que la grandària original del canitxe és el gran, del que esvan derivar els altres per selecció dels exemplars més petits.

El que caracteritza principalment al canitxe és el seu man-tell de pèl, aquest pot presentar-se clarament arrissat o enforma de tirabuixó , ambdós són esponjosos i d'aspecte lla-nós i els colors acceptats oficialment són el blanc, marró, grisi albercoc. Per als concursos de bellesa és obligatori que elcanitxe es presenti amb un dels talls oficials, lleó, modern oanglès. Elegants per a uns i "cursis" per a uns altres el típic tallamb l'arboç a la cua s'ha convertit en la imatge més conegu-da d'aquesta raça.

Rosa Ferran Domingo compleix 99 anysCEDIDA

reportatge


L’any 1899, un ciutadà suís, de nom HansGamper, que vivia a Sant Gervasi deCassoles, Barcelona, de professió compta-ble a la Companya de Tramvies deBarcelona, va crear junt amb un grupd‘amics -molts d‘ells de la colònia estrange-ra a Barcelona-, un club per practicar l’ano-menat Foot-Ball, un esport que cada diaguanyava més adeptes. Aquest grup inicial(he tret la coma) va estar encapçalat perHans Gamper i va comptar amb la presi-dència de Gualteri Wild. El seu nom va ser(he tret ‘el de’) FOOT-BALL CLUB BARCELO-NA,1899, i va estar agermanat amb un altrenou club que els mateixos fundadors delBarça varen crear, el REIAL CLUB DE TENNISBARCELONA,1899. Dos institucions que enel decurs de mes d‘un segle de vida (he tretla coma) s‘han transformat en pilars glorio-sos de la vida esportiva barcelonina, arri-bant en el cas del Barça (he tret la coma) aser un referent mundial.

La frase “Més que un club” no és untòpic fàcil ni triomfalista. És una realitat for-jada al llarg d‘ uns temps, de vegadestriomfals i d‘altres castigats pels condicio-naments polítics,especialment durant elsllargs anys de la dictadura franquista en elsque el Barça i el que representava eren elcontrapunt a les rígides consignes delrègim dictatorial.

El Barça “Més que uns cracs” definiriamillor, al meu entendre, la forma de serd‘aquest col·lectiu esportiu. Tot el club i les(he tret ‘diferents’) seccions practicantsdels diferents esports (he tret la coma) hanfet de les seves senyals d‘identitat un pro-fund sentiment arrelat a la terra i (he tret‘de’) una forma de ser que, en èpoques difí-cils, (recordo aquells 14 anys sense guanyarla lliga de les dècades dels anys 60- 70) haanat enfortint el seu caràcter lluitador senseque el derrotisme ens enfonsi del tot .Elrègim tenia definit l‘equip que representa-va els seus ideals triomfalistes i l‘únic equipque ho podia impedir era el F.C. Barcelona.El temps ha posat,finalment, cadascú al seulloc.

Entre les dècades dels 40 i 50 el Barça vasuperant les dures condicions establertesper el poder de la dictadura. Varen sertemps, com va cantar Serrat en què els dosjugadors més importants , Cesar Rodiguez iel nouvingut Ladislau Kubala, enlluerna-ven els afeccionats al vell camp de LesCorts. El contenciós pel cas Di Stefano fitxatal Club Millonarios de Bogotà, i pretèstambé per el Real Madrid, es va voler solu-cionar de forma salomònica, (he tret ‘de’)fent que el jugador argentí jugués un anya cada equip. Va ser una forma d‘admetreque el Barça tenia la raó i el dret, però, quimana mana. El Barça es va negar a acceptaraquesta rocambolesca proposta a la que laveu popular va batejar com el cas ‘suposi-tori’ A partir d‘aquell moment, el Madridarrasa.

Amb el temps, Kubala va anant cedint elpaper d‘ídol dels barcelonistes a un jove-níssim Luisito Suarez. L‘afecció estava divi-dida entre kubalistes i suaristes. Els socis nooblidaven que gràcies al gran crac honga-rès i la passió que generava entre els afec-cionats, es va poder construir el gegantíCamp Nou, per substituir l‘històric camp deLes Corts, que s’havia quedat petit. Aquestfet va representar el tret de sortida a laèpoca dels grans ‘cracs’. Hem superat eltriomfs de les Cinc Copes i un fet moltimportant va ser la nominació de Pilota d‘Or làny 1961 de Luis Suarez com a millorjugador d‘Europa, fet que no s`ha tornat arepetir. El dia següent a la seva nominacióvaig fer-li un reportatge fotogràfic que vapublicar-se a les millors revistes dÌtàlia.Luis Suarez em va comentar, mesos méstard, que aquest reportatge va facilitar laseva fitxa per l’Inter de Milà, per la xifrarècord de 25 milions de pessetes.

La marxa de Suarez, junt a la de Kubala,va ser l’inici d’una llarga travessa del desertam les doloroses derrotes com la de la finalde la Copa dÈuropa a Berna.

L’any 1973, amb l’arribada de l`holandesvolador, Johan Cruiff, comença la que es

podria considerar l’època dels grans cracsque, de vegades amb resultats irregulars,tot sigui dit, feien omplir les grades delmajestuós Camp Nou . Eren temps en quèel F.C. Barcelona podia, amb el seu poten-cial econòmic , portar als millors jugadorsdel mon com Schuster, Maradona,Koeman, Laudrup, les 3 ‘R’ del Brasil,Romario, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho.Tots han estat en el seu temps , líders dùnequip gloriós, però no podem oblidar quedarrera de les grans figures, han tingut unamunió de jugadors, que no sempre ambl’estil rutilant d’aquestes, han facilitat el seulluïment, i els triomfs del equip blaugrana.

Els darrers anys, amb làrribada de PepGuardiola com a entrenador del primerequip, s`ha produït un fet únic. Crec quemai es tornarà a donar el fenomen d’unequip que, amb la base de jugadors for-mats a la pedrera de La Masia, hagi arribatal cim del futbol mundial; i l’extraordinàriafigura de Leo Messi com a líder absolut haestat el gran crac. La meva teoria sobre queel Barça són més que els cracs que hanjugat al llarg dels anys la confirma el fet queen aquest equip (he tret ‘que’) Xavi, Iniesta,Pedro, Piqué, Busquets, Puyol, Valdés, Villa,Alves, Abidal, Keita, Mascherano, etc., hanestat peces importants per poder assolirels grans triomfs conquerits. Ningú potnegar que la selecció dirigida per Vicentedel Bosque no hagués pogut arribar a serCampiona dÈuropa i del Món si no haguésestat per lèstil de joc i la base de jugadorsaportats pel Barça. Aquesta realitat no s`hareconegut mai pel centralisme de Madrid.

Els títols assolits pels anys triomfals deGuardiola, possiblement no tornin a repe-tir-se, però en el sentiment col·lectiu de totun poble representarà làfirmació d’unaforma de ser, de lòrgull, del seny portatdalt dùna verd catifa de gespa en què unsnois joves , representant els colors blaugra-nes, han elevat làutoestima de tot unpoble i la seva identitat catalana.

� Francesc Bedmar

El Barça, més que uns cracsLa frase ÒM�s que un clubÓ no �s un topic f�cil i triomfalista. �s una realitat forjada alllarg dÔuns temps, de vegades triomfals i dÔaltres castigat pels condicionaments

reportatge


� Bedmar, amb Ladislao Kubala.FRANCESC BEDMAR

� Aquí, amb un jove Pep Guardiola.FRANCESC BEDMAR

� Barca- Malaga, en jugada de Leo Messi.FRANCESC BEDMAR

� Guardiola i Vilanova, en una fotografia recent.FRANCESC BEDMAR

� Un dels primers partits de Johan Cruyff . Any 1973.FRANCESC BEDMAR

� Espectacular rematada del jugador holandès.FRANCESC BEDMAR

� Ronaldo, en la seva etapa al Barça.FRANCESC BEDMAR

� Una altra jugada en atac de l’argentí.FRANCESC BEDMAR


reportatge

Un grup de riudomencs visita Saint Quintin surSioule, el poble d’origen dels primers GaudíTot gaudint de les vacances d’aquestdarrer estiu, i aprofitant que enguanycelebrem a Riudoms els 160 anys del nai-xement de l’il·lustre arquitecte AntoniGaudí i Cornet, el grup de famílies riudo-menques de la fotografia que acompanyaaquest escrit va fer passar el seu itinerariper la població d’on eren originaris elspares del primer Gaudí que va arribar aRiudoms.

Aquest petit municipi s’anomena avuidia, en francès, Saint-Quintin-sur-Sioule.La llengua occitana que s’hi devia parlarantigament ha quedat força en desús,absorbida per la potència que actual-ment té la llengua francesa.

Segons va publicar Josep M. Armengolal diari barceloní “El Matí”, el 21 de juny de1936, el primer Gaudí que va arribar aRiudoms provenia de l’Alvèrnia(Auvergne), concretament del poble deSant Quintí, al bisbat de Claramunt(Clermont).

Aquesta afirmació es va considerarvàlida durant dècades fins que aquestamateixa revista “L’Om”, el juny de 2003, vapublicar un extens i complet reportatgetitulat “On va néixer el primer Gaudíconegut?”, en el qual els historiadorslocals Eduard Torrell Massó i Joan TorresDomènech van presentar per primeravegada tres documents inèdits, conser-vats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà deTarragona, per mitjà dels quals documen-taven perfectament aquests fets, discre-

paven d’aquesta procedència i donavenmés fiabilitat a una població anomenadaSant Santí. Tanmateix, el que és cert ésque totes dues poblacions van acollir elsprimers orígens de la nissaga Gaudí,abans d’arribar a Riudoms.

Per no complicar-ho massa, a conti-nuació faré un resum del que es deia enaquell article. Es van trobar tres docu-ments claus per conèixer les dades perso-nals del marxant francès Joan Gaudin,que el 1631 ja estava establert a Riudoms.Els escrits es transcriuen tot respectantl’ortografia original de l’època, atès ques’entén prou bé.

DOCUMENT 1) Primer matrimoni de Joan Gaudí, amb

Maria Escura (26-11-1634).“A vint y sis de novembre de 1634

foren des/posats per mi, Joan Gansell,Prevere y Beneficiat / de la Iglésia deRiudoms, ab llicèntia del / Doctor RaphaelFerrer, rector de dita Iglesia, / Joan Gaudí,fadrí, marxant, del Regne / de Fransa, yMaria Escura, donzella, / filla de JoanEscura y sa muller Anna, / foren presentsper testimonis Joan Serra, / paraire, yEsteve Benimelis, / sabater”.

DOCUMENT 2)Fragment inicial del testament de Joan

Gaudí (21-4-1638). Interessant document molt extens,

escrit en català pel propi interessat, on

s'intercalen paraules occitanes que recor-den els seus orígens.

“En nom de Nostre Senyor, Amén. / Jo,Joan Gaudí, negosiant, natural de SantSanti, Regne de Fransa, de Bisbat de /Sant Flor, vuy en la vila de Riudoms delCamp y diòcesi de Tarragona / habitant,fill llegíttim y natural de Antoni Gaudí yde Joana, de / aquell muller;...”

DOCUMENT 3)Segon matrimoni de Joan Gaudí, amb

Caterina Esquer (10-6-1647).

“Vui als 10 del mes de juny del any1647, / fetes les 3 solites monisions segonlo Sacro / Consilis Tridentí, per paraules depresent foren des/posats, Juan Gaudí,viudo, abitant en Riudoms, / fill llegítim deAntoni Gaudí y de na Juana, / de la villa deSant Quinti, del Reyne de Fransa, / del bis-bat de Claramunt, ab la onesta / CatalinaEsquera, donzella, filla llegítima / de ToniEsquer y de Catalina, sa muller, de la villa /de Riudoms, per lo pare Sans, vicari. /Testimonis. Jaume Miret / y Juan Nebot,sabater.”

Havent rellegit aquests documents icompletant-ho amb l’arbre genealògic dela família, cal pensar que el més lògic ésque el primer Gaudí, del qual es té notíciaescrita a Riudoms, fos Joan Gaudí, de pro-fessió marxant i negociant, natural de SantSanti, del Bisbat de Saint-Fleur, del Regnede França, i que era fill d’Antoni Gaudin ide Joana, tot i que aquests eren de la vilafrancesa de Sant Quintí, del Bisbat de

reportatge


Claramunt. Cal dir que el seu pare, AntoniGaudín (homònim de l’arquitecte), encaravivia el 1638, quan redactà el testament.

Aquest primer Joan Gaudí va casar-se aRiudoms el 26 de novembre de l’any 1634amb la donzella riudomenca Maria Escura,va fer testament el 21 d’abril de 1638 i,després que la seva primera muller moríshavent tingut tres fills, el 10 de juny de1647 va tornar-se a casar, en segones núp-cies, amb l’honesta Caterina Esquer, deRiudoms, amb qui va tenir quatre fills més.

Tot i que a la regió de l’Alvèrnia, el cog-nom Gaudí amb diferents grafies –comGaudy o Gaudin– hi era i encara hi és rela-tivament freqüent, podem veure com enels documents analitzats ja se citen elsseus noms i cognoms perfectament cata-lanitzats, cosa que ens indica la seva plenaintegració en la llengua catalana de l’èpo-ca.

Un altre aspecte que es pot destacar ésla tradicional repetició dels noms de pilaque es van combinant contínuament alllarg de les diferents generacions de lafamília dels Gaudí: Francesc, Josep, Joan,Antoni...

Així, podem afirmar amb total certesaque, d’aquests enllaços matrimonials, enprové tota la posterior nissaga riudomen-ca dels Gaudí.

L’emigració occitana i del nord de laCatalunya de l’època (cal recordar que laCatalunya Nord va començar a existir l’any1659 amb la firma de la Pau dels Pirineus)

cap a les nostres contrades, produïdadurant els segles XVI i XVII, va ser moltnombrosa. Avui, a casa nostra, encara ensés fàcil trobar cognoms d’origen occità,francès o molt habituals en la Catalunyadel Nord: Gaudí, Vidal, Salvat, Massó,Bonet, Crusat, Cruset, Mestre, Pié, Pellicé,Saladié...

Així, després d’haver repassat una peti-ta part de la història riudomenca, l’agostde 2012, aquesta colla d’amics amb elsseus fills va passar el matí en aquest bonic

paratge, tot visitant el centre de la petitapoblació (300 habitants) de Saint-Quintin-sur-Sioule, amb la seva església al bell migdel poble.

Aquells primers Gaudí segur que no espodien imaginar mai que de la seva des-cendència sorgiria, vuit generacions des-prés, el genial arquitecte riudomencAntoni Gaudí.

� Eudald Salvat MestreFundaci� Gaud�

CEDIDA

� El primer Gaudí que va arribar a Riudoms provenia d'aquest poble francès.


esports

L’Escola de Futbol Baix Camp (EFBC) hacomençat aquest agost una nova tempo-rada amb l’inici de la pretemporada delsequips Juvenil, Cadet, Infantil i Aleví. .

Durant aquest estiu l’Escola no haparat. La primera setmana de juliol vaorganitzar la 3a edició del CampusDiverFutbol, que enguany, en no disposarde les instal·lacions municipals, es va rea-litzar al Camping La Corona de Cambrils.Així, durant una setmana, una vintena denens i nenes van gaudir del futbol i d’acti-vitats paral·leles (bàsquet, ping-pong, pis-cina, platja...).

Seguint la seva voluntat d’implicar-seen les activitats que s’organitzen al poble,enguany l’Escola ha format part per pri-mera vegada de la comissió organitzado-ra de les Ulé Barraques de Riudoms, lafesta jove de la Festa Major de SantJaume.

D’altra banda, a l’agost, com cada any,ha estat present a la Fira de l’Avellanaensenyant les activitats que realitzadurant l’any i presentant la nova tempora-da. A més, ha organitzat, amb la col·labo-ració de la Fira de l’Avellana, Virginia Bay iJoma, un torneig de futbol 3x3 en les

categories Benjamí, Aleví i Infantil. El diu-menge 12 d’agost es va muntar el campde futbol inflable al recinte de la Fira i unacinquantena de nens i nenes van partici-par en una modalitat de futbol diferent ala que practiquen habitualment.

La Junta Directiva de l’EFBC vol agrair elsuport que ha rebut durant tot aquestestiu en les diferents activitats que haorganitzat, animant a la participació icol·laboració de tots els que creuen en elseu projecte esportiu.

� Redacci�

Nova temporada per l’Escola de Futbol Baix Camp� L’Escola de Futbol Baix Camp va ser present a la Fira de l’Avellana mostrant les activitats que realitza durant l’any.

CEDIDA

esports


El Club Deportiu Riudoms, que el pro-per any 2013 celebrarà el seu 90è aniver-sari, continua endavant amb el seu projec-te ja iniciat de futbol base, amb la pers-pectiva de crear jugadors de futbol que, amig o llarg termini, puguin formar part delprimer equip riudomenc o, fins i tot, d’al-tres equips de categories superiors.

Des del club asseguren que els seusprincipals objectius són proporcionar unaformació integral com a persones engeneral i com a esportistes en particular,és a dir, l’educació en els seus aspectestecnicotàctics, físics, psicològics i en lavessant humana, ètica i intel·lectual; itambé estimular l’espontaneïtat, creativi-tat, il·lusió i esperit de superació com apart essencial de l’esport o qualsevol altraactivitat. Les edats acceptades estan com-preses entre els 4 i els 16 anys, i als alum-nes es col·loquen en diferents categoriesindependents.

El Club, doncs, ha començat la sevanova temporada aquest mes de setem-bre, amb els horaris següents:

• Babys, al les 17:30h• Prebenjamins, a les 18.00h• Benjamins, alevins i infantils, a les

18.30h

D’altra banda, nombrosos visitants vanpassar per l’estand del club durant l’edicióde la Fira de l’Avellana d’enguany. Així, l’e-quip femení va liderar el projecte on espodia deixar l’empremta de color, i que vacridar l’atenció de nombrosos riudo-mencs.

� Redacci�

El CD Riudoms engega la temporada 2012-2013

� Nombrosos visitants van passar per l’estand del club a Fira de l’Avellana d’enguany.CEDIDA

� Josep Maria Llaó, president del CD Riudoms.CEDIDA

esports


El passat 25 i 26 d’agost, 18 ciclistes de lasecció de BTT Amics de Riudoms, van dura terme la sortida Riudoms-Montserratamb BTT (140 km). És la quarta vegadaque la secció s’organitza aquesta sortida.

En aquesta ocasió 18 valents vanprendre la sortida el dissabte 25, a les 7del matí, des de Sant Antoni. El primerobjectiu va ser Santes Creus, situat a45km de Riudoms, on l’assistència elsesperava amb l’esmorzar. Després d’aga-far forces, van afrontar la primera dificul-tat del dia, Montagut, situat a 1.000 m.d’alçada, tot seguint el GR que porta finsa Montserrat. Prop del municipi de laLlacuna, el dinar. Només quedava l´últimesforç del dia (20km), amb unes quantestrialeres per baixar, fins arribar a l’hostalon es vam quedar a dormir (Sant Quintíde Mediona), situat a 92 km de la sortida.

L’endemà quedaven 50km.Pràcticament fins a Piera fa baixada, laqual cosa els va permetre gaudir d’unesbones baixades.

Riudoms - Montserrat, amb BTT

AV. EL PRAT, 11 · POLÍGON EL PRAT43330 RIUDOMS · TEL. 977 85 18 08

www.tallercostadorada.com

TALLERES COSTA DORADA

� Ciclistes participants: Albert Ferraté, Alfons Ollé, Antonio Cabré, Arnau Carbonell, DanielHidalgo, Eduard Ferré, Ferran Vilar, Jaume Vaquer, Joan Lluis Gil, Josep M. Vidal, Lluís Gispert,Martí Olesti, Sergi Pedret, Victor Martos, Xavi Olesti, Xavi Torrell, Josep Anton Solé i ErnestArce. Assistència de viatge: David Carbonell i Joan Ferraté

CEDIDA?

esports


Víctor Vila és un noi de 17 anys aficionatal món de l’esport, riudomenc des de laseva adolescència i amb un objectiu:convertir-se en jugador de futbol. Desde la seva arribada a Riudoms ha jugat endiversos equips de Tarragona.Malauradament, per una lesió el vancedir la temporada passada al Cambrilsdes del Reus Deportiu, però gràcies a dis-putar més minuts va ser seleccionat perfer un stage en un equip de primera divi-sió de Bòsnia.

L’equip on va formar part durant unsdies va ser el NK Travnik, un conjunt quelluita a mitja llista de la Lliga bosniana.Per això el Víctor es va traslladar el passat10 de juliol fins al centre Aquareumal dela localitat de Fojnica, on diversos clubsrealitzen les pretemporades. Aquest cen-tre disposa de camps de futbol, piscina,apartaments, menjadors i centres de reu-nions.

Durant la seva estada va adquirir expe-riència en competir amb jugadors mésgrans que ell i també gràcies a un règimd’entrenaments estricte: l’equip es des-pertava a les set del matí, esmorzava con-juntament i a dos quarts de nou ja entre-nava al camp fins a les onze del matí. Elsjugadors tenien una hora lliure fins a lesdotze, i després havien de romandre alsapartaments fins a les dues, quan anavena dinar.

A la tarda podien gaudir d’una horalliure fins a les quatre i a les sis tornavena entrenar dues hores més. A les nou

sopaven al menjador de l’Aquareumal i ales onze havien d’estar al llit per descan-sar dels durs entrenaments. A més, el NKTravnik va jugar durant l’stage un amistóscontra un equip de segona divisió deBòsnia.

A les hores lliures va poder visitarFojnica, però no va ser fins que va acabarels entrenaments que va poder veurefugaçment Sarajevo. El Víctor fa unabona valoració dels dotze dies que hapassat a Bòsnia. “El règim d’entrena-ments ha estat dur, però he adquiritexperiència aquests dies, a més de conèi-

xer una nova cultura i un país on malau-radament encara són notables les conse-qüències de la guerra”, explica.

Encara que va rebre ofertes per que-dar-se a jugar a Bòsnia, ha preferit tornara casa i continuar els seus estudis. El pro-per any compaginarà un grau mitjà d’ac-tivitats físicoesportives al medi natural aBarcelona amb els entrenaments al ReusDeportiu, on va començar la temporadael passat 30 d’agost.


El veí de Riudoms Víctor Vila ha participat en un‘stage’ en un equip de primera divisió de Bòsnia

� Victor Vila és un noi de 17 anys aficionat al futbol.ELISABETH SARRSECA JUNCOSA


opini�

Un cop passada la Fira, i amb una certaurgència per allò que, a Riudoms, quanacaba la Fira sembla que ja s’hagi acabatl’estiu, un es prepara per iniciar les vacan-ces desactivant totes les neurones,excepte les necessàries per a mantenir lesmínimes funcions vitals.

En un d’aquests moments tranquilsd’una tarda qualsevol en que, entrebadall i badall, l’avorriment comença aesvoletegar pel voltant amenaçant ambesbarriar l’assossec de l’ocasió, busquesuna lectura per allunyar l’ensopiment iretornar a la placidesa, i en lloc d’aixecar-te i anar a buscar alguna cosa d’aquellesque només pots pair en situacions decalma total, com ara “La crítica de la razónpura”, per exemple, et venç la droperia iagafes allò que, sense canviar de postura,està dins del radi d’acció del teu braç.

I així és com cau a les teves mans eldiari amb les notícies del moment; icomences a llegir, més amb les intencionssedants esmentades abans que no pasamb finalitats informatives.

El cas es que, quan portes tres o quatretitulars i alguna fotografia, l’avorrimentcomença a deixar pas a una mena d’irrita-ció continguda, i en lloc de deixar el diarien el seu lloc i permetre que el tedi, coma mal menor, torni a fer de les seves,segueixes llegint i tot allò que preteniesendormiscar durant les vacances quedaactivat de manera immediata, motivat peruna successió de notícies que més aviatsemblen situacions extretes dels discur-sos de Groucho Marx que no pas de suc-cessos reals.

Resulta que un càrrec públic, quecobra dels pressupostos, es dedica aassaltar supermercats, com una menaactualitzada de Robin Hood, i posterior-ment apareix retratat encapçalant unacolumna de babaus enarborant banderessoviètiques i cubanes. I penses:“Fantàstic! Imatges com aquesta reco-rrent Europa són les que donen confiançaals que han de posar els diners per salvarl’economia espanyola.” És evident que laimbecil·litat dels governants és, en quan-

titat i qualitat, directament proporcional ala dels governats (deu ser cosa d’alguntipus de paritat).

Arribat a aquest punt, on el més sensatfóra cremar el diari com una mena deritual per esbravar-se, es fa palès allò queun animal és capaç d’ensopegar sempreamb la pedra de sempre, i continua la lec-tura. Resulta que surt una notícia amb lafotografia d’un cretí que ha creat una webper a recollir protestes contra la iniciativade la Generalitat d’activar un lloc per adenunciar els actes incívics als trens; i en

lloc de sortir amb la cara pixelada comcorrespondria a un ximplet d’aquestamena, surt somrient i a cara descoberta, imirant-lo un pensa: “Aquest gamarús, noagafa mai el tren? Somriu igual quan unexemplar de l’índole que habita pels trensde rodalies li escup als peus? O els (he tret‘hi’) aguanta els esprais quan es dediquena empastifar els vagons que després s’hande netejar pagant entre tots? Potser té elmateix somriure de la foto quan s’ha d’as-seure en un seient marcat amb les peüllesd’aquella classe d’animals?” Preguntes,òbviament, sense resposta.

� Moment de la inauguració de la passa edició de la Fira de l’Avellana.JOSEP MARIA I ANTONI FONT

Apunts des d’unes vacances

opini�


També en aquest línia d’actuació, unaindivídua que deu tenir alguna espèciede trauma escolar critica les paraules delConseller Felip Puig en relació als incen-dis forestals, animant a denunciar aaquells que tirin burilles per la finestradel cotxe, i afirma que ella no és unadelatora. Suposo que, com a mínim, nos’aturarà a donar l’enhorabona als quecausen els incendis. De ben segur que siels pins cremats fossin de casa seva,demanaria que als piròmans els execu-tessin a la plaça pública, però com queen la seva idiotesa deu creure que elsboscos són del govern, doncs que s’es-pavili el govern, no?

I aquí no s’acaba tot, el festival segueixdonant de sí.

Davant dels dubtes creats fa uns diesen relació a l’ajuda de 400 € que es dónaa aquells que han esgotat l’atur i, en teo-ria, no tenen cap més ingrés, sembla serque el Govern de Madrid ha deciditseguir donant-les, i tota la progressia delpaís ho celebra com una victòria. I un,que creu que les ajudes a canvi de res

són l’origen de la majoria dels mals quepatim, ho contrasta amb un altra notícia,que diu que per manca de pressuposts’han reduït els mitjans per a lluitar con-tra els incendis forestals; i pensa que si amolts dels que cobren l’ajuda se’ls pro-posés que a canvi d’aquest suport aju-dessin a netejar el bosc, de ben segurque n’hi hauria que no s’ho prendrienmalament i fins i tot, alguns, ho trobarienjust.

Més endavant, n’hi ha que s’indignenperquè es vol racionalitzar l’assistènciasanitària regulant-ne l’accés per a unapart d’aquells que ni cotitzen ni hancotitzat mai. Jo penso que tothom tédret a indignar-se per tot el que creguiconvenient i a defensar allò que creu just,però ningú té dret a pensar que les sevesopinions són la veritat absoluta, i moltmenys quan aquestes opinions s’han desustentar amb els diners dels contri-buents. I jo crec que l’assistència sanità-ria, com totes les coses que costendiners, no és un dret, sinó que és unaprestació i, com totes les prestacions,s’ha de donar en funció de les possibili-

tats econòmiques. I confondre dretsamb prestacions ha estat, fins la data,l’eix al voltant del que s’ha articulat unaforma d’entendre i d’abusar de l’estat delbenestar, que l’ha fet insostenible.

En fi, que si la majoria dels que cons-tantment es dediquen a dir com s’han degastar els diners dels impostos empres-sin una mínima part del seu temps a pen-sar quin és el valor de les seves exigèn-cies i ho comparessin amb el que ellsaporten, de ben segur que molts, peruna mínima qüestió de decència, es que-darien a casa.

En fi, s’ha d’assumir que una mica d’a-vorriment en vacances és preferibleabans que determinades lectures queacaben per produir una certa al·lèrgiamental incompatible amb la situació dedescans que un vabuscant aquests diesde lleure que, per cert,ja s’han acabat.

� Francesc Xavier

tal dia far� un any


El reformador religiós alemany Martí Luteres rebel·là contra el tràfic o abús dels quicompraven indulgències que l’EsglésiaCatòlica Romana oferia a canvi de diners.Segons la tradició, fou el 31 d’octubre de1517 quan clavà les 95 tesis contra la vendad’aquestes dispenses a la porta de l’esglé-sia del Palau de Wittenberg. Hi condemna-va l’avarícia i el paganisme en l’Església,però no hi qüestionava directament l’auto-ritat del papa de Roma per concedir-les.Les seves ensenyances inspiraren, però, laReforma protestant, impulsaren la transfor-mació del cristianisme i provocaren l’ano-menada Contrareforma del catolicisme.

En aquella època hi va haver el que tanttrobem a faltar avui: criteri responsable i unmodel que no es volatilitzi. O, si voleu, visióde futur i decisió política. I més quan por-tem 300 anys d’intervenció pel poder deconquesta de l’anomenada pell de brau,que no ens ha deixat mai de mirar ambprejudicis i que ens engalta una orgia dementides. Sense deixar de passar per alt onés “Caixa Tarragona”, que lluïa vocals prouconeguts que feren possible “l’engrandi-ment històric” de la nostra vila, als quals nohem sentit dir ni mu, ningú no es respon-sabilitzarà mai del fenomen especulatiuque ens ha dut a l’evidència actual? Tot sónflors i violes i “bons xiquets” que fan “altru-ísticament” el que poden? En l’era digital,“sembla” que, en aquest país, on qualsevoltràmit burocràtic es converteix en un“sudo ku”, no hi hagi dirigents polítics osocials, sinó només qui cobra –o hacobrat– molt i que va saltant o vol saltar, jaque solen ser polivalents, d’un àmbit depoder a un altre, el nom del qual és el demenys, i, per postres, que n’hi hagi d’altresque gosen incomplir impunement les pro-meses públiques que van fer durant lescampanyes electorals que els van col·locaron són ara i fan, insisteixo, el contrari delque afirmaven des del poder o des de l’o-posició. I, honestament, no dimiteixen, nise n’excusen. Si el poder democràtic no éscreïble ni mereix confiança, tot l’edifici s’en-fondirà per allò de campi qui pugui. Quin

sentit tindrà –o té– fer una campanya elec-toral i unes votacions amb aquesta base?De què serveix l’anomenada democràcia sivotem un programa i en posen a la pràcti-ca un altre de radicalment diferent que nohan presentat i ningú no ha votat pas mai?Per què ens fan perdre el temps i, alhora, lanoció del temps per retornar al d’èpoquespassades que crèiem superades? Si el fraufiscal pot arribar als 80.000 milions d’eurosl’any, per què no hi posen més inspectorsper controlar-lo i combatre’l? Per què hanpermès el malbaratament de la construc-ció d’infraestructures faraòniques que noporten enlloc?

Mentrestant, anem sofrint altres deci-sions polítiques que impliquen diversesadministracions amb l’única finalitat de ferdesaparèixer el català de la realitat ciutada-na. És una ofensiva per terra, mar i aire perpart del Partit Popular (PP) que ja no neces-sita tancs, sinó la perversa legalitat vigent i“democràtica” per destruir la nostra identi-tat. Com que, a l’Estat, confon majoriaabsoluta amb poder absolut, se sentenforts, desacomplexats i no els importa fer elridícul més analfabet. S’imaginen un paíseuropeu seriós que gosés fer lleis contra lacomunitat científica i que fes servir l’Estatde dret per destruir els drets lingüístics delsseus territoris? A totes les facultats deRomàniques del món la nostra llengua s’a-nomena català. El poeta i escriptor sevillàAntonio Machado Ruiz ja afirmà: “AEspanya, de cada deu caps, nou envestei-xen i un pensa”.

Al marge dels Decrets de Nova Planta,és a dir que, a través de les disposicions dic-tades entre 1707 i 1716 pel primer rei de ladinastia Borbó, l’absolutista Felip IV d’Aragói V de Castella o senzillament Felip d’Anjou,s’aboliren els furs o l’antiga organitzacióconstitucional dels països que integravenla corona catalanoaragonesa i s’hi establia,d’una manera més o menys completa, l’or-ganització política pròpia de Castella,doncs, bé, darrerament hem continuatpatint, entre altres cops, el del vergonyant

23 de febrer de 1981 on un altre rei borbó,en aquest cas Joan Carles I, convocà partitspolítics estatals, llevat dels que ells anome-nen “nacionalistes”, i, d’aquesta reunió, ensortí la famosa Llei Orgànicad’Harmonització del Procés Autonòmic(coneguda amb les sigles en castellà deLOAPA) de l’any 1982 on la Unió de CentreDemocràtic (UCD) i el Partit Socialista ObrerEspanyol (PSOE) –amb el Partit delsSocialistes de Catalunya (PSC) inclòs, queaquí vota pel corredor del mediterrani i aMadrid pel central, sense oblidar tampocalguns Ciutadans pel Càrrec– la van pactar,defensar, votar o justificar. Durant aquestsmés de trenta anys de “democràcia” (vigila-da?), el tracte vexatori, prepotent i fatxendaque rebem del govern espanyol i de certsdirigents d’algunes autonomies, em fadecantar obertament per una Catalunyano dependent o, si voleu, per una d’inde-pendent (si repassem algunes dades expo-sades pel conseller d’Economia, AndreuMas-Colell, des del 1986 fins al 2009,213.963 milions d’euros són els dinersaportats pels catalans a l’Estat espanyolque no han tornat, això és un dèficit fiscalinsostenible del 8% del PIB. Estat que, peruna banda, deu 8.605 milions a Catalunya i,per l’altra, en els últims trenta anys, s’hagastat 82.000 milions en línies del TAV i, aCatalunya, no hi ha construït cap quilòme-tre de tren convencional, que, per al corre-dor del mediterrani, hi ha destinat 128milions, mentre que en el tram del TAVentre Madrid-Galícia la inversió mobilitzadaenguany és de 2.151 milions i no cal seguiramb els peatges, universitats, beques, etc.).Vull pensar que la “generació Power Point”de persones més preparades i renovadessabrà imposar la modernitat àmplia, plural,cosmopolita i lliure sense mediació d’unaEspanya caduca amb aquesta obsessió perla uniformitat i homogeneïtat que ara és elque busca el PP com excusa per descarre-gar-se l’insuportable pes de la crisi. I hi uti-litzen diferents sergents executors delGeneral poder. Que si el TribunalConstitucional d’Espanya (TC) sentencia el2010 a instàncies, per cert, dels recursos

Després de 300 anysd’intervenció, què?

tal dia far� un any


d’inconstitucionalitat presentats per dipu-tats del PP, pel Defensor del Poble EnriqueMúgica Herzog del PSOE i per diversesComunitats Autònomes contra el darrerEstatut de Catalunya consensuat i aprovatpel Congrés de Diputats i pel Senat espa -nyol el 2006, substancialment retallat, apro-vat i ratificat finalment en referèndum pelpoble de Catalunya també el 2006; que sisentencia contra lleis educatives, lingüísti-ques, del cinema, etc. del govern català.Que si la misèria del País Valencià que jasabem com està la situació: va perdent laseva cultura i queda reduït a pura estafa, ala pèrdua d’arrels (desconnexió de TV3, larepugnant persecució metòdica, incessant,amb multes astronòmiques incloses quearriben a quantitats brutals com són elsprop de 800.000 euros, a l’activíssima AccióCultural del País Valencià, etc.). Que si lacrispació preocupant a Mallorca on el PP vaimposant la consigna de fer el major malpossible al desenvolupament cultural ambla també persecució obsessiva a la llenguacatalana, pròpia de les Illes Balears –mai nos’havia anat tan lluny d’ençà de la mort delmilitar i dictador Francisco FrancoBahamonde amb unes lleis que ataquen lanormalitat en la nostra llengua comuna ien deixar de ser el català un requisit inomés un mèrit per l’administració illen ca-. Que si veiem que la Consellera d’Educació,

Universitat, Cultura i Esport de la DiputacióGeneral d’Aragó, Dolors (perdó, MaríaDolores) Serrat Moré, que va néixer a Ripollon visqué fins als divuit anys, és la inventoradel terme “aragonès oriental” i responsablede la llei més lesiva contra els drets lingüís-tics d’unes 60.000 persones que viuen enl’anomenada franja de Ponent que diemnosaltres, on fa 800 anys que parlen catalàperfectament i ella, traint els seus orígens,adopta ximpleries perilloses com un nouatemptat contra el català. Sense oblidar pasque Catalunya, pel Tractat dels Pirineus(1659) i per voluntat del rei de Castella(Felip IV), aquest regalà als francesos i a l’en-vanit Lluís XIV -o Rei Sol o Lluís el Gran,arquetip de monarca absolutista-, sensehaver-ho ells demanat, una cinquena partdel territori català i aleshores segona ciutat(Perpinyà). De llavors ençà, Catalunya haquedat dividida en la del Nord i la del Sud iallí va anar minorant-se el català, políticacentralista que han seguit molt “eficaç-ment” els seus successors.

Què més podem esperar que ens facin?I els del PP d’aquí no tenen sang a lesvenes? Mai l’Estat no ha esbossat una auto-

crítica, ans al contrari. I la majoria d’intel·lec-tuals del regne callen o admeten aquestacaricaturització política i cultural de lesaltres llengües que no siguin la castellana(o espanyola per antonomàsia), les altressón perifèriques, vestigis, antiguitats, dia-lectes o reinvencions maquinades pernacionalistes. Si fins i tot l’organització delsXXV Jocs Olímpics de l’era moderna de1992 a Barcelona, bàsicament, a banda detotes les virtuts com foren la d’esdevenir unèxit social, cultural, esportiu, econòmic iciutadà i que serví per obrir una finestra almón i reforçar la capitalitat cultural de laciutat comtal a la Mediterrània i al sudd’Europa., suposà d’alguna manera l’ente-rrament de la corrupció del franquisme perencetar la de la democràcia amb la famosacursa immobiliària que ens ha portat a patiraquest podrimener que ho empastifa tot. Iara, en la celebració de vintè aniversari,pràcticament ningú no ha parlat de l’ope-ració de les forces i cossos de seguretat del’Estat que, entre el 29 de juny i el 14 dejuliol de 1992, comportà la detenció (enalguns casos arbitrària) de 45 persones vin-culades a l’esquerra independentista queencapçalà el jurista espanyol vinculat alPSOE Baltasar Garzón Real on hi va haverdenúncies de disset detinguts per torturesque engegà un procés judicial que acabà alTribunal Europeu de Drets Humans, que el2004 condemnà l’Estat espanyol per haver-se negat a investigar-les. Tampoc no s’harecordat la campanya de reivindicaciónacional “Freedom for Catalonia” (Llibertat

per Catalunya), moviment cívic d’abans idurant els esmentats jocs –i encara vigent–, la bandera de la qual presidí la seud’Òmnium Cultural i que ara es vol ques’exposi al Museu Olímpic i de l’Esport JoanAntoni Samaranch de Barcelona.

Cal recordar ben recordat que una cosaés la crisi i l’altra la barra. Qui pot negar quesom víctimes de la calculada histèria políti-ca del Partit Popular i de l'ànima jacobinadel PSOE? Massa gent ha patit exili, presó,tortura o mort per preservar la nostra iden-titat. Per això, si l’herència genètica ésimportant, també ho és l’herència cultural:la memòria, el pòsit d’experiències i conei-xements que ens han estat transmesos através de “paraules”. De ben segur, doncs,que la conjuntura nefasta actual acabarà,com tots els “imperis”. Però ara molts ensvan en contra. No val a badar tant, hem deresistir, perquè sovint la política s’entesta afer veure blanc quan tothom veu que ésnegre. Poden variar una mica les xifres,però, si no s’és un ignorant o un sectari, l’e-vidència no es pot negar més i cal reaccio-nar i dir prou. Les greus crisis porten sem-pre grans oportunitats que si les sabemresoldre amb intel·ligència poden ser d’unamillora important de cara el futur.Esperem-ho, perquè, en política, no ha demanar pas el vés-te’n tu que m’hi poso joper fer el mateix que tu prediques.

� Josep M. Toda Serra

� Hem d’elogiar els tramposos? Ens han de respectar o deixar-nos tranquils. Tenim història imemòria. “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer”. Au, vinga, doncs, que laprudència no ens faci traïdors! Visca l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Marxa cap a laIndependència!


retalls de diari

Sabem que la fira de Sant Llorenç té diver-sos segles d’antiguitat, tanmateix, és afinals del segle XIX quan trobem recollida ala premsa el seu anunci per mitjà de lapublicació d’alguns breus en periòdicscomarcals, que en la majoria de casos nosolien donar gaires detalls. No obstant això,quan existia una corresponsalia honoràriade Riudoms, les notes podien ser una micamés extenses. Gràcies a aquesta circums-tància hem fet una selecció de les millorsgasetilles i en donem a conèixer tres –delsanys 1889, 1892 i 1918–, que aportendades relatives a la celebració firal.

Com podrem observar, les fires de finalsdel segle XIX ja havien perdut bona partdel comerç viu dels ramblers, ramaders iagricultors, i la seva activitat es dedicavasobretot a satisfer el públic infantil:“Riudoms, 12 de agosto. / Poco concurridaha estado la feria que esta villa celebróanteayer y ayer, y en los dos días de suduración ha habido pocas transacciones,pues á escepción de unos doscientoslechones vendidos y un poco de ganadoasnal, lo demás ha sido de escasa impor-tancia por reducirse á melones y sandías, áobjetos de quincallería ordinaria y algunasbagatelas y fruslerías para la gente menu-da, que con sus pitos, trompetitas y tambo-rines atronaban el vecindario y muy espe-cialmente el recinto que ocupaba la ruedade caballitos de madera. El dueño de estadiversión infantil ha hecho su agosto, puesdudo que ninguno de los muchos chiqui-llos de ambos sexos que por allí pululaban,déjase de sacar de sus padres, abuelos, tíosú otros parientes con sus caricias, sus rue-gos ó llantos cinco céntimos para con ellos

poder montar un caballito ó subir á uncochecito y dar velozmente quince vueltasá la redonda de tal rueda al compás de lasmonótonas tocatas de un molesto organi-llo. Hubo muchacho que montado en suclavileño, no se trocara en aquel instantede fantasía por un Boulanger montado ensu caballo negro.” (Diario de Tarragona, 16-8-1889, p. 1.)

Aquesta següent nota és interessantperquè, com comprovareu, el corresponsalens fa una petita descripció de com era elcentre del poble abans de la seva conver-sió en dues places. Fixeu-vos que enscomenta que hi ha una bonica plaça queestà rodejada d’uns jardins: “11 de agostode 1892 / Ayer comenzó la feria, animadísi-ma, en esta hermosa villa. La bonita plaza

se veía llena de casetas, donde los feriantesmostraban sus géneros, pregonándolos nosólo a grandes voces, sino con ayuda deorganillos; que forman entre todos unruido estrepitoso y confuso. / Rozando lospreciosos jardines de la plaza se ha levanta-do un gran entoldado para bailar, muyespacioso y aún cómodo y bonito, peroque no puede sostener la competencia delespléndido salón del Casino, que rebosaalegría y distinguidísima concurrencia. Elbaile ha sido delicioso, causando mágicoefecto ver apiñadas tantas y tan hermosísi-mas mujeres. / La feria de ganado no hasido muy afortunada en transacciones. /Hay mucho forastero y Riudoms no esca-sea los medios de complacerles y obse-quiarles con la proverbial galantería quecaracteriza a esta población.” (PabellónLiberal, 12-VIII-1892, p. 3.)

Aquesta darrera nota ens indica que lafira tenia un cert ressò i això feia que hi con-corressin forasters: “La importante villa deRiudoms celebrará en los días 10 y 11 delactual, las renombradas ferias llamadas deSan Lorenzo, verificándose con tal motivovarios festejos cívico-religiosos, habiendosido contratada la aplaudida orquesta deSant Celoni “Art Musical”, para amenizar losbailes y conciertos que se darán en la socie-dad “Círculo Mercantil”, siendo de esperarque, como todos los años, serán muchoslos vecinos de esta ciudad (de Reus) que setrasladarán á aquella población y que lasfiestas que se celebrarán en dicha sociedadse verán, como siempre, muy concurridas.”(La Vanguardia, 8-VIII-1918, p. 12.)

� Joan Torres Dom�nech

Algunes fires d’antany

JOSEP MARIA I ANTONI FONT

Documents

L'Om 494