Embed Size (px)
Citation preview
30
L’ornitologiapren voladaLa demarcació de Lleida aixopluga més del 80% del total d’espècies d’ocellsque es poden veure a Catalunya, i dels 1.300 hàbitats que existeixen un mileres troben a les terres de Ponent, fet que la converteix en destinació preferentdel turisme ornitològic i un paradís del bioturisme.
Text: Txell Centeno Fotos: Jordi Bas, Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, Joan Estrada Xose Mallo, Pedro Pelayo, Antoni Puig, SEO/Birdlife
Cigonyes i ànecs a l’Estanyd’Ivars i Vila-sana.
31
L’oferta turística mé s innovadora de Lleida é s, sensdubte, el turisme ornitolò gic, que s’ha convertit,dins del turisme de natura, en el reclam amb mé screixement de la demanda en els ú ltims anys a totl’Estat espanyol, i també a casa nostra. A les terresde Ponent hi ha tots els ambients i hà bitats quepodem trobar a Catalunya i a la península Ibè rica,excepte al litoral, però concentrats en una solaprovíncia. Això vol dir que dels 1.300 hà bitats quealberga Catalunya, Lleida en posseeix un miler iconcentra el 80% dels ocells que es poden observaral país. Una autè ntica llaminadura per als ornitò legsi aficionats al birding o turisme d’observaciód’ocells. Grans rapinyaires, ocells forestals, ocellsterrestres i de secans, aquà tics i limícoles, espè ciesemblemà tiques i difícils, com el pela-roques, l’à ligacuabarrada i el trencalò s es poden observar aLleida.
Els naturalistes mé s consagrats del mó n, comJoaquín Araú jo, excol·laborador del gran divulgadorFé lix Rodríguez de la Fuente, vé nen sovint a lesterres de Ponent per gaudir dels seus espais naturalsi per observar ocells que tenen aquí els seus ú ltimreductes, com el mussol pirinenc, del qual nomé squeden unes 100 parelles a tot l’Estat, la meitat al
Pirineu lleidatà . Quan imparteix conferè ncies iparla de Lleida, Araú jo recorda que “ é s la provínciaque mé s arbres té de tot l’Estat espanyol, amb 250milions d’unitats censades, segons els ú ltims inven-taris forestals” . Això , diu el gran naturalista, estradueix en un gran nombre d’ocells forestals.L’altre “ rè cord absolut” que té la demarcació deLleida, segons Araú jo, é s que “ concentra el majornombre de llacs naturals” de tot l’Estat.
Excepte els ocells marins (tot i que diversesespè cies de gavines i gavians, limícoles i altresd’aquà tiques es deixen veure i campen per lesbasses i zones humides de la província), a Lleidaes poden observar prà cticament totes les espè ciesque hi ha a la península Ibè rica, tret de petitesexcepcions, com l’à liga imperial ibè rica. Fins i tots’espera que un dia nidifiqui l’escassa fotja banyuda(Fulica cristata) a l’Estany d’Ivars i Vila-sana, comanuncia, orgulló s, l’ornitò leg Jordi Sargatal, directorde la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Socialde Caixa de Catalunya, una de les entitats queintegra el Consorci de l’Estany d’Ivars, gestord’aquest espai natural recuperat durant els darrerstres anys. Só n precisament les zones humides lesque concentren el major nombre d’espè cies i
32
“Les Terres de Lleida concentren el 80% de les espèciesd’ocells que es poden observar al país”
d’individus en un espai i, per tant, els llocs on é smé s fà cil observar ocells. L’exemple é s que al’Estany d’Ivars en dos anys s’ha passat de 112espè cies a mé s de 200, segons els censos portatsa terme per Egrell (Entitat per a la Gestió , laRecuperació i l’Estudi dels Ecosistemes Lleidatans).El nombre de visitants també ha crescut de formaexponencial, i s’ha passat dels 6.000 visitantsl’any 2005 als 10.000 l’any segü ent, i 22.000 elpassat any 2007, segons explica Toni Costa, tè cnici portaveu del Consorci de l’Estany d’Ivars.
A l’Estany d’Ivars s’hi poden arribar a observarespè cies tan excepcionals i amenaç ades com eltè tol cuanegre (Limosa limosa), la polla blava(Porphyrio porphyrio), el xibec (Netta rufina,escollit per SEO/Birdlife com au de l’any), ialgunes cites del passat mes de febrer de 2007.“ I aviat les limícoles tindran un espai propi” ,segons explica Toni Costa, grà cies a la recreacióde zones d’aigua amb poca fondà ria que s’hifaran. També està previst que s’obri aviat un nou
punt informatiu, on es podran llogar binocles iel suport de guies especialitzats. No en va l’Estanyd’Ivars, amb la seva recuperació com a zonahumida, ha estat protegit amb la seva inclusiódins la Xarxa Natura 2000, com ZEPA (Zonad’Especial Protecció per a les Aus) i com LIC (Llocd’Interé s Comunitari), la mà xima protecció euro-pea per a un espai natural.
No han tingut la mateixa sort els ambients desecans i estè pics de la plana de Lleida, potser perla seva competè ncia amb l’anhelada arribada delreg, o perquè só n menys espectaculars paisatgís-ticament. Segons Xavier Marco, del Departamentde Medi Ambient i Habitatge de les Terres deLleida, encara no hi ha concrecions per a ladeclaració d’un futur parc natural del secans,com reivindiquen molts conservacionistes i estu-diosos d’aquesta mena d’hà bits i ambients. Tot iaixò , als secans de Lleida hi troben refugi algunesde les ú ltimes gangues, xurres, sisons, esparverscendrosos, xoriguers petits o terreroles de la
L’esplugabous (Bubulcus ibis) és un dels grans atractius de la comunitat ornitològica de l’Estany d’Ivars i Vila-sana.
33
34
península Ibè rica. Fa uns anys, els ornitò legsd’Egrell van començ ar a impulsar el seu estudi ila seva difusió entre els pobles de la rodalia quaneren desconeguts per als habitants locals, però ,en canvi, ja eren destinació predilecta i exclusivaper a birders que venien expressament dels EstatsUnits o de la Gran Bretanya per observar espè ciesque nomé s es troben als secans de la plana deLleida. Una d’aquestes, la petita alosa becuda(Chersophilus duponti), sembla que ja no seràmai mé s reclam turístic, perquè no ha pogutsuportar la pressió d’un aerò drom en el seu hà bitat,la timoneda d’Alfè s (ú ltima timoneda de Catalun-ya), ni el retard en l’aplicació del programa degestió per a la seva conservació . Malgrat tot, guiesornitolò gics, com é s el cas d’Steve West(www.birdinginspain.com), un dels mé s veteransde Lleida i de l’Estat espanyol i pioner a portarornitò legs estrangers a la timoneda d’Alfè s i alssecans de Lleida, continuen oferint aquests espaispel seu alt valor ecolò gic i ornitolò gic. Altresguies i agè ncies, com Mike Lockwood, Adouin
Birding o Catalan Bird Tours, per citar-ne algunes,ofereixen guiatge als variats ambients de Lleida.Aquests contactes es poden trobar als webswww.lleidatur.com/birding i www.birding.cat,escrivint al correu electrò nic [email protected] otrucant a l’Oficina Catalana de Turisme Ornitolò gic(973 78 00 09), primera d’aquestes característiquesi pionera a l’Estat espanyol. El naturalista GuillemChacó n, president de l’organització mundialNaturalists Without Borders (Naturalistes senseFronteres) i director de la Universitat Catalanad’Estiu de Ciè ncies de la Natura, i el seu equipgestionen aquesta oficina, integrada dins l’OficinaCatalana de Turisme Científic i de Natura, queimpulsa esdeveniments com el Congré s de TurismeOrnitolò gic celebrat l’any passat o, el vinent juliol,el primer Congré s de Turisme de Papallones.
Aquesta oficina presenta Catalunya com unadestinació ornitolò gica en fires i congressos d’arreud’Europa i Amè rica, i té la seu al municipi deSerò s, al Segrià . Ha estat una realitat grà cies al’energia del seu Ajuntament i al suport del
Un preciós duc jove (Bubo bubo).
La ganga (Pterocles alchata), a la imatge de l’esquerra, i el picot garser gros (Dendrocopos major), a la dreta.
35
Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i
el Departament d’Innovació , Universitats i Em-
presa de la Generalitat de Catalunya. Serò s é s,
alhora, la porta de l’Aiguabarreig.
L’Aiguabarreig é s una altra de les grans des-
tinacions ornitolò giques de la plana de Lleida i
l’indret amb mé s diversitat d’ocells de la província,
i probablement de tot el país. Un punt privilegiat
on conflueixen els cursos fluvials del Segre, el
Cinca i l’Ebre, que forma la confluè ncia fluvial
mé s gran de la península Ibè rica, amb la massa
aquà tica, les illes fluvials i els boscos de ribera
mé s extensos del nostre país. Integrat, a mé s a
mé s, per grans secans, com ara els monegrins,
muntanyes mediterrà nies, cingles verticals, con-
reus i altres hà bitats ben variats i diferenciats,
com els ocells que hi viuen, prop de 300 espè cies,
de les quals fan niu 146. L’Oficina Catalana de
Turisme Ornitolò gic està situada, per tant, en una
mena de cruïlla de camins, no nomé s per la
varietat d’ocells que s’hi poden veure – a les grans
parets verticals hi nidifiquen també rapinyaires
i voltors– , sinó perquè uneixen dues comunitats
autò nomes: Catalunya i Aragó . L’Oficina, però ,
ofereix informació dels punts d’observació de tot
el territori català i, é s clar, de tota la província
de Lleida, des de l’Ebre i la plana fins a l’alta
muntanya.
El turista birder o birdwatcher o l’aficionat
als ocells i a la natura troba, per tant, nombrosos
punts i ambients repartis per tota la plana de
Lleida. Els ornitò legs locals destaquen també la
importà ncia de les nombroses basses i l’alternanç a
de conreus de secà i regadiu, que só n també
hà bitat de moltes espè cies i mereixen reconeixe-
ment. Precisament els hà bitats i els ocells agrícoles
“L’Oficina Catalana de Turisme Ornitològic, ubicadaa Seròs, és pionera a l’Estat espanyol”
36
D’INTERÈS
Oficina de Turisme Ornitològic de les Terres de LleidaPlaç a de les Escoles, 1 - 25183 Serò s (Lleida)
Telè fon: 973 78 00 09 Fax: 973 780167
E-mail: [email protected]
SOS VERÍ
Caçador, excursionista, si trobes un animal mort o un esquerpresumptament enverinat, no el toquis i truca al telèfon gratuït:
900 713 182
GUIES ORNITOLÒGICS
L’AiguabarreigCentral de Reserves de Turisme de Natura a l’Aiguabarreig
Responsable: Guillem ChaconTelè fon de contacte: 973 78 00 09
Correu electrò nic: [email protected] en alemany, anglè s, francè s, català i castellà
web: www.aiguabarreig.cat
Audouin Birding ToursGuiatge ornitolò gic en anglè s, danè s, català i castellà
Responsable: Cristian Jensen i Iben Hove Sø rensenTelè fon: 649 28 60 86
E-mail: [email protected]: www.audouinbirding.com
Birding.catDirectori dels serveis i recursos de guiatge ornitolò gic als Països
CatalansResponsable: Aurora Fontoba
Telè fon: 609 41 03 34E-mail: [email protected]
Web: www.birding.cat (en construcció )
BirdingInSpain.comGuiatge ornitolò gic en castellà , català i anglè s
Responsable: Steve WestTelè fon: 973 21 07 57
E-mail: [email protected]: www.BirdingInSpain.com
Catalan Bird ToursGuiatge ornitolò gic (Holidays and Day Tours) en anglè s
Responsable: Stephen ChristopherTelè fon: (00 34) 636 27 16 95
E-mail: [email protected]: http://www.catalanbirdtours.com/
Mike LockwoodGuiatge ornitolò gic en anglè s, català , castellà i francè s
Responsable: Mike LockwoodTelè fon: 972 59 03 27 / 661 95 69 39E-mail: [email protected]: www.walkingcatalonia.net/
www.iberianwildlife.com
OrnithosGuiatge ornitolò gic en anglè s, francè s, català i castellà
Responsable: María Á ngeles LacruzTelè fon: 650 97 12 05
E-mail: [email protected]
Tres exemples de carronyaires: de dalt a baix, el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor
comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus).
37
han estat reivindicats darrerament per
SEO/Birdlife i altres grups conservacionistes,
davant la proliferació d’infraestructures i ú s de
verins. Quan l’hivern començ a a deixar pas a la
primavera s’hi poden observar grans espectacles,
com centenars i fins a milers de sisons alç ant el
vol des d’un camp de cereals o grans estols
d’à necs, gralles o corbs marins anant cap als
dormidors, per no dir ocells excepcionals com
el mussol emigrant (Asio flameus), que enguany
s’ha deixat veure també per la rodalia de l’Estany,
una cita privilegiada, o el bellíssim esparver
d’espatlles negres (Elanus caeruleus), que s’ha
deixat observar en diverses ocasions i fins i tot
ha nidificat en els darrers anys.
El protagonisme de les zones humides a
Lleida es reparteix entre l’Aiguabarreig, el popular
i recentment recuperat Estany d’Ivars i Vila-sana,
el pantà d’Utxesa, els trams fluvials dels rius
Segre i els seus dos principals afluents (Noguera
Pallaresa i Noguera Ribagorç ana), i les esmenta-
des basses agrícoles, a mé s dels llacs glacials
d’alta muntanya. Espè cies tan difícils de veure
o tan escè niques com l’à liga pescadora (Pandionhaliaetus) o la merla aquà tica (Cinclus cinclus)protagonitzen algun d’aquests espais. Unes de
pas, en hivernada o estiuejant, i d’altres de forma
sedentà ria. Un altre gran espectacle aquà tic
l’ofereixen els grans bernats pescaires (Ardea
cinerea), que passegen orgullosos alguna truita
d’aigua, alguna carpa o algun peix acabat de
capturar, o penjats dels arbres als dormidors, a
Utxesa; no en va é s el primer punt de nidificació
d’aquesta espè cie a Catalunya, tot i que els
darrers censos anuncien mals temps. Molt a
prop, als boscos de ribera i als canyissars, si
l’observador hi passeja a la primavera o a l’estiu,
el concert de veus que l’acompanyarà é s ú nic:
la poderosa veu del petit rossinyol bord (Cettiacetti) obre pas a una melò dica barreja de sintonies
i acords, que van des de l’aflautat cant de les
merles a les variades veus de balquers i teixidors,
i fins a les rítmiques melodies de les mallerengues
o l’estiuenc oriol.
Altres espè cies dels ambients de Lleida no
es gaudeixen pels seus cants, però ofereixen
grans espectacles, com el vol del trencalò s
(Gypaetus barbatus) seguint la pista de voltors
comuns (Gyps fulvus), milans (Milvus sp.) o corbs
(Corvus corax), cap a canyets o abocadors a la
recerca de carronya. O l’increïble espectacle
del poll de l’à liga marcenca (Circaetus gallicus)engolint-se una serp capturada pels progenitors.
Aquests impressionants capítols es poden obser-
var a la muntanya mitjana i a l’alta muntanya
lleidatanes. El Montsec, el Boumort o les serra-
lades pirinenques alberguen aquestes especta-
culars rapinyaires. Precisament, una destinació
Una colorista parellad’abellerols (Merops
apiaster).
Els bernats pescaires (Ardea cinerea) els podem veure als marges dels estanys. A la sèrie inferior, un gaig blau (Coracias garrulus) alimenta el seu fill.
ornitològica en alça dins de la demarcació
de Lleida és el Montsec. Recentment, la
Diputació de Lleida i el Consorci del Parc
Natural del Montsec han presentat oficialment
l’ampliació de l’oferta de turisme ornitològic
fins a 14 rutes amb servei de guies opcional.
Cadascuna porta el nom d’un ocell, el més
emblemàtic de cada itinerari dissenyat, i en
total sumen 150 quilòmetres d’itineraris que
es poden fer a peu o en BTT. Es pot trobar
tota la informació trucant al Consorci, al seu
lloc web o a l’Oficina Catalana de Turisme
Ornitològic. Entre les espècies més emble-
màtiques que s’hi poden observar cal destacar
el mític pelaroques (Tichodroma muraria),
l’hortolà (Emberiza hortulana), el siboc (Ca-primulgus ruficollis), el duc (Bubo bubo),
l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) o el
mateix trencalòs.
D’altra banda, la Vall dels Voltors, gestio-
nada, amb conveni de custòdia, entre
l’Ajuntament de Tremp i la Fundació Territori
i Paisatge, s’ha convertit en els darrers anys
en un model de referència dins i fora de
Catalunya. El trencalòs és, juntament amb els
voltors comuns i els milans, una de les espècies
que s’hi poden observar amb certa facilitat.
Al poble de Torre de Tamúrcia es pot fer una
aturada al Casal dels Voltors i continuar
l’itinerari cap al mirador de la impressionant
paret vertical de la serra de Sant Gervàs, on
els voltors construeixen els nius. D’altra banda,
Alinyà, a la comarca de l’Alt Urgell, presumeix
de ser l’únic punt de l’Estat espanyol on es
podran observar els quatre grans voltors de
la península Ibèrica: el voltor comú, el trencalòs,
l’aufrany (estiuejant) i el gran voltor negre
(Aegypius monachus). Tot plegat gràcies a la
reintroducció de polls amb tècnica de hackingd’aquesta última espècie, que s’esta portant
a terme aquí i al Boumort. Però el delicat
estatus d’algun d’aquests ocells fa que el seu
grau de dificultat d’observació sigui més alt
i que s’hagin de gestionar permisos especials
al DMAH.
La perdiu blanca (Lagopus muta), el gall
fer (Tetrao urogallus) i la trenca (Lanius minor)són tres joies ornitològiques més per a les
quals la conselleria de Medi Ambient restringeix
l’accés o el coneixement dels seus punts de
nidificació per no ser destorbades. El seu
delicat estatus fa que la possibilitat d’observar-
les quedi reduïda a la rodalia dels seus hàbitats
de nidificació i a la bona sort dels observadors.
Amb els seus diferents graus de dificultat
i d’espectacularitat, l’observació d’ocells a
la província de Lleida s’ha convertit en un
gran potencial turístic i, per tant, econòmic.
Les principals bases perquè es converteixi en
una activitat econòmica clau ja estan esta-
blertes, amb la creació d’un web i d’una
oficina especialitzada en turisme ornitològic.
Però ara potser caldria conèixer bé quines
són les expectatives i les necessitats del turista
ornitològic i perfilar millor l’oferta, amb
productes que incloguin allotjament i altres
possibilitats. I, com diu Steve West, els guies
veterans són els que més bé coneixen els
turistes ornitològics, especialment els estrangers,
que és on hi ha “el major potencial de mercat”.
De moment, la temporada s’ha presentat
bona, tal com va avançar el cucut (Cuculuscanorum), la primera cita del qual ha estat
enguany prematura, a mitjan febrer a Lleida,
i del qual diuen que la seva presència prime-
renca porta molts bons auguris. Tot i que
també podria ser un símptoma del canvi
climàtic... ●
41
Lleida se ha convertido en losúltimos años en destino prioritariopara los amantes de la naturalezay de la observación de aves, conuna amplia oferta de hábitats quevan desde la alta montaña pirenai-ca hasta los secanos y los hume-dales de la llanura de la depresióndel Ebro. Naturalistas de prestigiointernacional como JoaquínAraújo, excolaborador del grandivulgador Félix Rodríguez de laFuente, han reconocido en forospúblicos los valores naturales deLleida, destacando, por ejemplo,que “es la provincia con más ár-boles de toda España, con 250millones de unidades censadas,según los últimos inventariosforestales”. Además de estos datos,Araújo recuerda que la provincialeridana acapara otro récord: estambién la que concentra mayornúmero de lagos naturales.
Todo ello se traduce también enhábitats para las aves, ofreciendotodos los ambientes que se puedenencontrar en la Península Ibérica,excepto el litoral. En Lleida sepueden encontrar humedales tanimportantes como el embalse deUtxesa, L’Aiguabarreig (intere-santísimo punto donde confluyeny se unen las aguas de los ríosCinca, Segre y Ebro), el reciénrecuperado lago endorreico Es-tany d’Ivars, los cauces de los ríosSegre, Noguera Pallaresa y No-guera Ribagorzana (con algunostramos todavía vírgenes), y susafluentes, y también las múltiplesbalsas agrícolas, tan reivindicadasúltimamente por SEO/Birdlife.En el Estany d’Ivars, gestionadocon el apoyo de la Fundación Ter-ritori i Paisatge de Caixa de Cata-lunya, el amante de las aves en-contrará puntos de informacióncon posibilidad de alquilar binócu-los o solicitar un guía especializa-do. Se trata de un espacio húmedo
donde aves acuáticas y limícolascomparten protagonismo, y dondese pueden llegar a observar espe-cies tan difíciles como el amenaza-do pato colorado (Netta rufina, avedel año de SEO/Birdlife).En el mismo llano de Lleida, lossecanos ofrecen, justo ahora enprimavera, las maravillosas esce-nas de los aguiluchos cenizos(Circus pigargus) en vuelo nupcialentre los campos de cereales, olas discretas y coloreadas ortegas
y gangas, tan en regresión en todala Península Ibérica. También sepuede asistir al gran espectáculoque ofrecen centenares y hastamiles de sisones alzando el vuelode un campo de alfalfa o en bar-becho. Sin embargo, en el últimotomillar de Cataluña, el de Alfès,ya no se puede escuchar el metáli-co canto de la pequeña alondraDupont o ricotí (Chersophilus du-ponti), porque no ha podido so-portar la presencia de un aeródro-mo deportivo en su hábitat y elretardo en la aplicación del plande gestión del tomillar. En su lu-gar se puede escuchar a las ale-gres calandrias o a las amenaza-das terreras comunes (Calandrellabrachydactila). En los tejados delas viejas construcciones deca-dentes de los secanos de Lleida
también se puede disfrutar de lapresencia del cernícalo primilla(Falco naumanni), gracias a losprogramas de recuperación y re-introducción que la Generalitatde Catalunya ha llevado a caboen los últimos años. Egrell (Enti-dad para la Gestión, la Recupera-ción y el Estudio de los Ecosiste-mas Leridanos) empezó adefender y estudiar los secanosde Lleida cuando eran grandesdesconocidos para la población
local, pero ya eran famosos entrelos turistas ornitológicos america-nos y británicos que traía SteveWest, uno de los guías veteranosde Cataluña.En los ambientes de montaña dela provincia de Lleida el protago-nismo se reparte entre las grandesrapaces y pájaros tan amenazadosy escasos como el treparriscos(Tichodroma muraria), el pito ne-gro (Dryocopus martius), el gallosalvaje (tetrao urogallus) o la per-diz nival (Lagopus mutus). Gran-des rapaces como el águila azor(Hieraetus fasciatus) o el quebran-tahuesos (Gypaetus barbatus) sepueden observar en alguna de las14 rutas que la Diputación deLleida y el Consorcio del Mont-sec han puesto en marcha, cadauna de ellas con el nombre del
ave emblemática que en ese itine-rario se puede observar. Las gran-des carroñeras se pueden obser-var con especial facilidad en elValle de los Buitres (Terreta, Pa-llars Jussà), un espacio gestiona-do entre el Ayuntamiento deTremp y la Fundació Territori iPaisatge. En Alinyà, Alt Urgell,se presume de ser el único lugarde toda la Península Ibérica don-de pronto se podrán observar loscuatro grandes buitres: el buitreleonado (Gyps fulvus), el quebran-tahuesos, el alimoche (Neophronpercnocterus) (migradora de pri-mavera-verano) y el buitre negro(Aegypius monachus), cuya reintro-ducción con método de hacking seestá llevando a cabo actualmente.Para los pájaros más amenazados,la consejería de Medio Ambientede la Generalitat exige especialesmedidas de precaución al ir a ob-servarlos, como mantenerse pru-dentemente alejados de sus nidos.Para ello, cada vez más los aman-tes de la naturaleza y de la obser-vación de aves tienen más facili-dades de recurrir al apoyo de unguía especializado, que garantiza-rá el respeto a la especie y tam-bién la posibilidad mayor de lle-gar a observarlas. En ello, Lleidaha sido pionera en España con lacreación de la primera Oficina deTurismo Ornitológico, con sedeen Seròs, en el mágico lugar don-de confluyen las aguas de los ríosCinca, Segre y Ebro. El biólogoy ornitólogo Guillem Chacón ysu equipo son los responsables dela gestión de L’Aiguabarreig, ytambién de esta novedosa oficina,donde el visitante puede encon-trar información sobre todos ycada uno de los lugares dondeobservar aves en toda la provinciade Lleida. También se puede ac-ceder a su web a través de la dela Diputación de Lleida:www.lleidatur.cat �
43
In recent years, Lleida has become an impor-tant destination for nature lovers and birdwatchers, offering a wide variety of habitatsranging from the high mountains of the Pyre-nees to the drylands and wetlands of the Llei-da plain and the Ebro basin. Naturalists ofinternational prestige, including JoaquínAraújo, have publicly recognised the value ofLleida’s natural areas in public forums, wherethey have stressed, for example, that Lleida“is the province with most trees in the wholeof Spain, with almost 250 million units”.In Lleida, it is possible to find such importantwetland sites as the Utxesa reservoir, the Ai-guabarreig, the recently recovered endorheiclake of Estany d’Ivars, the basins of the riversSegre, Noguera Pallaresa and Noguera Riba-gorzana, and also many agricultural pools andwater deposits of the type recently demandedby SEO/Birdlife. In the Estany d’Ivarsbirdlovers will find information points where it ispossible to hire binoculars or to request theservices of a specialist guide. This is a wetlandspace where aquatic and wading birds are themain protagonists and where it is even possi-ble to observe such rare species as the threa-tened Red-crested Pochard (Netta rufina), thebird of the year of SEO/Birdlife.
On the same Lleida Plain, just now in spring,the drylands offer the marvellous sight of theMontagu harrier (Circus pigargus) in its cour-tship flight over the cereal fields and of dis-creet and colourful pin-tailed sandgrouses. Itis also possible to witness the great spectaclethat is offered by hundreds of little bustards,as they take flight from a field of alfalfa orfallow land. On the roofs of the old buildingsof the drylands of Lleida, it is also possible toenjoy the sight of the Lesser Kestrel (Falconaumanni), thanks to the programmes to reco-ver and reintroduce this species. Egrell (theentity for the management, recovery and stu-dy of the ecosystems of Lleida) began to studythe drylands of Lleida when they were stilllargely unknown to the local population, al-though already famous amongst the Americanand British birdwatchers brought to the areaby Steve West, one of the veteran birdingguides of Catalonia.In the mountain regions, the main attractionsare the great birds of prey and such rare andthreatened species as the Wallcreeper (Ticho-droma muraria), the Black Woodpecker (Dryo-copus martius), the Western Capercaillie (te-trao urogallus) and the Ptarmigan (Lagopusmutus). Large birds of prey such as Bonelli’s
Eagle (Hieraetus fasciatus) and the BeardedVulture (Gypaetus barbatus) can also be ob-served along several of the 14 routes that theDiputació de Lleida and the Consorci delMontsec have established. The great carrionscavengers can be seen with particular easein the aptly named Valle de los Buitres (Valleyof the Vultures) near Terreta, Pallars Jussà,which is a space that is jointly managed bythe council of Tremp and the Fundació Terri-tori i Paisatge. Alinyà, in l’Alt Urgell, proudlyclaims to be one of the only places in the Ibe-rian Peninsula where it will soon be possibleto observe 4 large species of vulture in closeproximity: the Griffon Vulture (Gyps fulvus),the Bearded Vulture, the Egyptian Vulture(Neophron percnocterus) and the Eurasian BlackVulture (Aegypius monachus).Lleida has been one of the pioneers in Spainin creating the first Birding Tourism office,based in Serós, a magical place where thewaters of the rivers Cinca, Segre and Ebroconverge. The biologist and ornithologist Gui-llem Chacón and his team are responsible formanaging the Aiguabarreig and also for runningthis new office where visitors can find infor-mation about all of the places in Lleida provincewhere they can observe birds. ●
Ornithology takes flight
Milà negre (Milvus migrans).
