L'Univers

Les Galàxies

Via Làctea

● La Via Làctia és una galàxia de forma espiral (més concretament espiral barrada) on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels) iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses.

Andromeda

● La Galàxia d'Andròmeda, Messier 31,M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier al 1764. És l'objecte visible a primera vista més allunyat de la Terra. Està a 2,5 milions d'anys llum (775 kpc) en direcció a la constel·lació d'Andròmeda. És la més gran de les galàxies del Grup Local, que consisteix en aproximadament 30 galàxies petites més tres galàxies grans espirals: Andròmeda, la Via Làctia i la Galàxia del Triangle.

Galàxia Barret

● La galàxia del Sombrero (Messier 104, M104 o NGC 4594) és una galàxia espiral no barrada, situada en la constel·lació de la Verge. Va ser descoberta el maig de 1767 per Pierre Méchain

Galàxia del Triangle

● La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar a la constel·lació del Triangle. És una de les galàxies principals del Grup Local, juntament amb la Via Làctia i la galàxia d'Andròmeda (M31), on forma un petit nucli amb la galàxia LGS 3 com a satèl·lit.

Els forats NegresI

Els forats de cuc

El forat negre

● En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte per mitjà de l'efecte túnel quàntic. El terme "forat negre" no s'ha d'entendre com un "forat" en el sentit usual del terme, sinó com una regió de l'espai de la qual res no pot escapar, ni tan sols la llum. Per aquest motiu se'ls anomena "negres".

Forat de cuc

● En física, un forat de cuc és un tret topològic hipotètic de l'espai-temps que consisteix essencialment en un camí més curt dins l'espai i el temps. Un forat de cuc té al menys dues boques que estan connectades a un sol pas. Si el forat de cuc es pot travessar, la matèria pot viatjar des de una de les boques a l'altra pel forat. Si bé no hi ha proves de l'observació de forats de cuc, un espai-temps que conté forats de cuc es una solució

vàlida de la relativitat general.

EstelsI

Planetes

Sirius

● Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn. Amb una magnitud aparent de −1.46, és pràcticament dues vegades més brillant que Canopus, la següent estrella més brillant. El nom "Sírius" deriva del grec antic Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb la canícula de l'estiu.

Sol

● El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol.

Planeta Terra

● La Terra és el tercer planeta en distància respecte el Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar. És també el més gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. De vegades s'anomena món o el planeta blau

● Té 1 Satel·lit natural

Venus

● Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies terrestres. El planeta s'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor. Sense comptar la Lluna, és l'objecte natural més brillant al cel nocturn,

● Té

Mercuri

● Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar.[9] Dóna una volta al Sol cada 88 dies. Mercuri és brillant quan es veu des de la Terra,

Júpiter

● Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra).

●

● Té 63 Satel·lits naturals

Mart

● Mart, anomenat de vegades el Planeta vermell/roig, és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el planeta interior més allunyat del Sol.

● té dos minúsculs satèl·lits naturals

Urà

● Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar

● té 27 satèl·lits naturals

Saturn

● Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Es classifica com un gegant gasós o jovià, que significa "semblant a Júpiter". S'anomena així en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homònim de dissabte),

● té 59 satèl·lits naturals

Neptú

● Neptú és el vuitè planeta en distància respecte el Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena en honor al déu romà del mar, i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta "bessó" Urà, que té 15 masses terrestres i no és tan dens.

● té 13 satèl·lits naturals