M eeS - XTEC · Elevat deute extern. esigualtats internes acusades: concentració de gran part de la riquesa del país en poques mans, mentre bona part de la població viu en la pobresa

MALeeSm o n i t o r / a Compendi

pedagògiques

Presentació

3

L’HERÈNCIA D’UNA CAMPANYA

El material que us presentem és una concreció de la campanya Obre fronteres, fem un solmón que el Moviment de Centres d’Esplai Cristians va iniciar l’any 1994 de la màd’Intermón.

El camí que ja hem recorregut ens ha anat fent coneixedors de les problemàtiques delspaïsos del Sud i, alhora, ens ha anat plantejant interrogants sobre com fer més accessible ientusiasta l’educació per al desenvolupament en els centres d’esplai.

En els darrers cinc anys, amb la voluntat de servir els centres i els monitors i monitores delsesplais, el MCEC ha anat elaborant dinàmiques per treballar als centres les relacions entreel Nord i el Sud. Aquests materials, que s’han anat presentant separadament sota diferentsformes i suports, ens han servit de base i estímul per elaborar una proposta integrald’activitats, pensada per als esplais i adaptada a les particularitats de les nostres entitats.

La programació d’un trimestre d’esplaiEls materials que us presentem s’estructuren a partir d’un trimestre. Cada monitora i moni-tor de l’esplai podrà trobar en aquestes maletes pedagògiques una propostadesenvolupada de centre d’interès que ens obre la porta a cinc tardes d’esplaitemàtiques per treballar amb els nostres infants o joves l’educació per aldesenvolupament.

Les propostes s’han estructurat per grups d’edat i, en cada cas, presenten un centred’interès específic i cinc tardes d’esplai amb les seves activitats ja preparades. A més amés, amb aquests materials trobareu els suports físics necessaris per realitzar les activitatsproposades i per ambientar el vostre local, a fi de fer més atractiva l’activitat.

Les franges d’edat a partir de les quals hem organitzat les activitats són:

• petits• mitjans• grans• adolescents i joves

Numància, 149-15108029 BarcelonaTel. 934 100 100Fax 934 196 268

[email protected]

FUNDACIÓ PERE TARRÉSMoviment de Centres

d’Esplais Cristians

PROPOSTA D’ACTIVITATS

Des de l’Àmbit d’educació per al desenvolupament us proposem una sèrie d’activitats,pensades a partir d’un centre d’interès, que completen un trimestre. Aquestes activitatssón una proposta. Per tant, cal que les adapteu a la realitat del vostre centre i lesmodifiqueu i completeu de la manera que us sembli més oportuna per al vostre grup.

També us oferim idees, activitats o elements que us permetran seguir treballant la temàticaamb els infants, nois i noies, així com un llistat de centres de recursos on podeu consultarmaterials, els llibres que podeu trobar a la Biblioteca de l’escola de l’esplai, un llistat de lesONG de la Federació Catalana i un darrer llistat de les associacions d’immigrants residents aCatalunya.

A part de les activitats que hem elaborat pensant en els grups de l’esplai, també usproposem una trobada de zona que hem anomenat Solidarigresca, amb la voluntat depotenciar la zona, la relació entre els centres, la dinamització del barri o poble i la difusiósocial de l’educació per al desenvolupament.

CONTINGUT DE LES MALETES

Els materials que us presentem estan formats per:

A. El dossier del monitor/a:Inclou aquesta breu presentació, una justificació del perquè d’aquest projecte i,finalment, un petit compendi d’informació sobre el desenvolupament teòric de l’ED al’esplai, la proposta d’educació, per què treballar l’ED a l’esplai, i els objectius de l’ED al’esplai, desenvolupats per a les diferents edats (recuperats de la campanya inicial Obrefronteres, fem un sol món)En aquest petit compendi hem volgut incloure el següent:

B. La proposta d’un trimestreDividit en les diferents edats que tenim als nostres centres.Aquesta proposta d’activitats consta de :

• Objectius generals del trimestre• Centre d’interès• Cinc tardes d’esplai amb les seves activitats concretes i desenvolupades• Els materials necessaris per realitzar les activitats i l’ambientació dels locals• Avaluació de les activitats i maletes

Proposta de treball a les zones: Exemple- La Solidarigresca a la zona 6

C. El llibre de tallers i activitats complementàries.A la maleta de petits no hi ha llibre de tallers.


pedagògiques

Carta adreçada a uns monitors/es amb inquietuds per treballar l’educació per al desenvolupament

Benvinguts, monitors/es,

Ja fa un temps que des de l’àmbit d’educació per al desenvolupament del MCEC estem treballanten un projecte engrescador.I ara ens fa il·lusió poder-te’l fer arribar, presentar-te’l animar-te a descobrir-lo, aplicar-lo, innovar i seguircreant. Tot perquè volem que els infants i joves puguin anar descobrint nous valors en solidaritat,cooperació, justícia social, intercanvi cultural, respecte, tolerància.... .

Ben segur que aquests valors en els centres d’esplais hi ha moments i situacions pròpies des d’on serviscuts i transmesos: en el quotidià, en les activitats i jocs, en les relacions en el grup, en l’entorn, enel treball del transcendent... Però nosaltres també creiem que l’educació pel desenvolupament ésaquell mitjà que ens facilita i ens apropa d’una manera més directa a la injusta situació en què viuenla major part dels habitants de la terra. Dins de l’educació pel desenvolupament entenem que enspermet viure la pau, el respecte, la solidaritat amb l’altre, la cooperació internacional i l’educaciórelativa als drets de l’home i la dona i les llibertats fonamentals (segons la definició que dóna laUNESCO - 1974).

Des dels Centres d’esplai ens agradaria que l’educació pel desenvolupament fos presa com a opciódes d’on garantir el treball per desenvolupar actituds a favor de la dignitat dels homes i dones d’arreu,el treball a favor de la pau, la justícia i la solidaritat des d’una visió global del món.

Alguns ens direu o pensareu, mireu aquests que utòpics !!!. Però treballar perquè tothom pugui tenirel dret a la vida, al cobriment de les seves necessitats bàsiques, al desenvolupament personal icomunitari, l’autonomia i solidaritat... és pensar que somniem truites?Ens identifiquem amb un dels poemes de l’Eduardo Galeano del seu llibre “Las palabras andantes“-Ventana sobre la utopía-: “Ella está en el horizonte- dice Fernando Birri-. Me acerco dos pasos, ellase aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yocamine, nunca la alcanzaré. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.”I amb aquest projecte nosaltres ens atrevim a donar uns passos més i a continuar caminar cap a lacreació de noves iniciatives, d’activitats innovadores en el camp de l’educació pel desenvolupament.

En l’elaboració d’aquest projecte s’hi recull el fruit de les experiències i vivències dels monitors/esque han participat en els camps de treball a la República Dominicana. Així com la reflexió sorgidaarran d’aquestes relacions i del coneixement de les realitats i problemàtiques dels pobles del Sud.Tot plegat responent a la inquietud personal que mou a cada un/a per treballar i comprometre’s enl’educació en el lleure, i l’opció pel foment de la solidaritat i el desenvolupament.

Només ens resta dir que tot aquest treball ha estat gràcies a la dedicació, al compromís i l’esforç detots aquells/es que d’una manera voluntària estem vinculats a l’àmbit d’educació pel desenvolupament.Evidentment també hem d’agrair la col·laboració desinteressades de totes les persones que hanaportat, assessorat i participat en el projecte.

Esperem doncs que el material que et presentem et sigui a tu monitor/a i a tot el teu equip de treball,una eina útil, generadora de idees i promotora de compromisos a tots nivells!

Des d’aquí ànims i esperem poder compartir el que ha estat la posada en pràctica d’aquestsmaterials.

Estem a la teva/vostra disposició

Àmbit d’educació pel desenvolupament.

Justificació

4


[email protected]




pedagògiques

1. RELACIONS NORD-SUD

Un dels conflictes socials que la humanitat encara no ha estat capaç de solucionar és eldesequilibri entre el Nord i el Sud o, dit d’una altra manera, entre els països rics i els païsospobres1 . I parlar de desequilibri és parlar de la situació de pobresa, fam i marginacióen què viuen centenars de milions de persones.

Les causes de la pobresa estan més relacionades amb qüestions socials, polítiques ieconòmiques que no pas amb factors naturals (sequeres, inundacions, etc.).

Certes característiques econòmiques dels països del Sud, que, d’altra banda, posseeixenextraordinaris valors socials, culturals i espirituals, reflecteixen la seva situació desubdesenvolupament material. Entre d’altres, hi ha les següents:

• Baixa renda per

càpita.

• Desnutrició – fins itot fam crònica – enbona part de lapoblació.

• Esperança de vida

molt curta.

• Elevada taxa demortalitat infantil.

• Alta proporciód’analfabetismeentre els adults. • Baixa taxa

d’escolarització.

5

• Serveis de salutineficaços i pocestesos.

• Poca disponibilitat

d’energia. Dificultats

en l’accés a l’aigua

potable.

• Sistemes de

comunicació i transport

molt deficients.

• Subordinació i dependència

econòmica respecte a d’altres

països. Industrialització escassa.

Elevat deute extern.

• Desigualtats internesacusades: concentracióde gran part de lariquesa del país enpoques mans, mentrebona part de la poblacióviu en la pobresa.

La sort dels països del Nord està estretament lligada al futur dels països del Sud, i la sortdels països del Sud està lligada al futur dels països del Nord. És a dir, que depenen els unsdels altres, lligats com estan en una complexa xarxa de relacions polítiques, econòmiques,socials, culturals i ecològiques. (Com a exemple, cal dir que el Sud absorbeix més d’unatercera part de les exportacions de la Comunitat Europea i contribueix a l’existència de 15milions de llocs de treball als països del Nord).


[email protected]



Les relacions Nord-Sud es caracteritzen per la insolidaritat i el desequilibri econòmic, so-cial i polític. Aquesta situació, èticament inacceptable, és un dels trets fonamentals delnostre temps.

Entre les causes que han provocat la difícil situació de nombrosos països del Sud podemassenyalar les següents:

• El colonialisme i la seva herència.• La manca de solidaritat i cooperació del Nord.• La ineficàcia i la corrupció de molts governs i dirigents del Sud.• Les guerres i la cursa armamentística.• La destrucció del medi ambient.• El sistema econòmic internacional, concretament qüestions com ara la degradació

dels termes d’intercanvi comercial, la caiguda dels preus de les primeres matèrieso el creixent deute extern.


pedagògiques

• Augmentar l’ajut dels països del Nordals països del Sud i utilitzar-lo amb lamàxima eficàcia.

• Reduir, tant al Nord com al Sud, lesdespeses militars. Els diners estalviatspoden servir per a ajuts humanitaris afavor del desenvolupament.

• Reformar l’economia mundial i lesseves institucions.

• Impulsar la democratització delsrègims polítics i afavorir la participaciópopular.

• Millorar els sistemes de producció i degestió dels països del Sud.

• Posar en marxa polítiques de justíciasocial que incloguin la reforma de latinença de la terra.

• Controlar les activitats de lescompanyies multinacionals.

• Millorar les condicions d’intercanvi co-mercial per als països del Sud i evitar elproteccionisme del Nord.

• Reduir – i, si és necessari, eliminar – eldeute extern del Sud.

• Posar les noves tecnologies a l’abastdels països del Sud.

• Protegir el medi ambient i acordar unapolítica energètica que no esgoti lesfonts no renovables d’energia.

• Reduir el consumisme excessiu per talde preservar els recursos i la capacitatproductiva del planeta.

• Educar l’opinió pública i les novesgeneracions en la solidaritat internacio-nal i en el respecte a tots els pobles.

Al llarg dels anys s’han anat suggerint diverses propostes i alternatives per trobar camins desolució als greus problemes del Sud. Malauradament, és poc el que s’ha fet a la pràctica pereliminar la fam i la pobresa. Els interessos polítics i econòmics dels països del Nord i de lesclasses privilegiades del Sud i la manca de solidaritat i d’una sincera voluntat política decooperació han fet impossible trobar-hi solucions definitives. Fins i tot han dificultat la posadaen marxa d’arranjaments parcials.En la lluita per posar fi a la marginació dels països del Sud i a la misèria de molts dels seushabitants s’afirma que s’haurien d’aplicar les següents estratègies:

6


[email protected]



1 Nord: Entenem per Nord el conjunt dels països que han assolit un grau de

desenvolupament econòmic suficient per donar resposta a les necessitats

bàsiques de la seva població. Representen aproximadament una quarta

part de la població mundial.

Sud: Seguint el mateix criteri, considerem que integren el Sud tots els

altres països del món. Malgrat la seva extraordinària diversitat, tenen dues

característiques que són comunes a la majoria d’aquests: han estat

colonitzats per potències estrangeres en èpoques relativament recents de

la seva història i una part important de la seva població té el mínim per

solucionar les necessitats bàsiques i poder viure dignament. En aquests

països hi viuen tres de cada quatre habitants del món. També se’ls coneix

amb l’expressió de Tercer Món.


pedagògiques

7

En intentar parlar del món d’una manera glo-bal, explicant els seus aspectes geogràfics,històrics, demogràfics, culturals i, sobretot, lesseves realitats econòmiques i sociopolítiques,apareix el conflicte Nord-Sud. Els problemeslocals de medi ambient, comerç,sobrepoblació, drets humans, etc., s’hand’examinar des d’una perspectiva global i lessolucions possibles s’han d’estudiar a nivellinternacional.

Les relacions entre països pobres i països ricses basen sovint en la dependència econòmicai històrica que els països rics han creat en elpaïsos pobres, encara que aquests haginaconseguit l’emancipació política. En aquestesrelacions també es pot veure una exportacióde models econòmics i modus vivendi delspaïsos del Nord cap als països del Sud, basadaen la dominació i l’explotació. No hi ha Nord

sense Sud ni Sud sense Nord. Ara bé, enles relacions Nord-Sud inevitablementexistirà el conflicte, però la manera deresoldre’l dependrà del plantejament defons hi hagi. Precisament, parlar de Nord-Sud és parlar de dos blocs diferenciats ioposats, en canvi, en intentar explicar elmón de manera global, les relacions iconflictes entre països s’han d’entendrecom quelcom planetari que implica atothom.

L’educació per al desenvolupament és,doncs, un procés de comprensió, anàlisi ivaloració crítica referida al conflicte Nord-Sud que, palesa la tensió que existeix en elmodel de civilització en què vivim(qüestionant la seva viabilitat tant pel Nordcom pel Sud) busca la seva superació alter-nativa i integradora.

2. EDUCACIÓ PER EL DESENVOLUPAMENT

2.1. Introducció al desenvolupament Nord-Sud


[email protected]



Objectius de l’educació per aldesenvolupament

Segons la definició de la UNESCO (1974),s’entén com a educació per aldesenvolupament l’educació per a lacomprensió, la pau i la cooperació interna-cional i l’educació relativa als drets del’home i a les llibertats fonamentals.

Pierre Pradevard defineix, d’altra banda, elconcepte de desenvolupament com aprocés que permet als individus i als grupsassolir una major i més significativaautonomia i solidaritat, a través de laparticipació activa en totes les decisionsque afecten llurs vides.

Per tant, l’ED ha de partir de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans i constatar lainjusta situació en què viuen la major partdels habitants de la Terra. També had’ajudar a fer comprendre les causes iconseqüències tant del

subdesenvolupament com delsuperdesenvolupament, analitzant elsmecanismes que els fan possibles avui,encara, i motivar iniciatives creatives perresoldre els conflictes que genera aquestamanera de fer funcionar el món.

L’educació per al desenvolupament veguiada per la utopia de trobar una fórmulade desenvolupament que satisfaci lesnecessitats del present sense comprometrela capacitat de les generacions futures persatisfer les seves pròpies necessitats(desenvolupament sostenible) garantintalhora als individus i als grups el respectedels seus drets i llibertats i l’exercici de laseva autonomia i solidaritat.

La finalitat de l’educació per aldesenvolupament és: fomentar actitudsque garanteixin a tots els éssers humans laseva dignitat i els seus drets com a perso-nes lliures i que motivin i capacitin pertreballar a favor de la pau, la justícia i lasolidaritat des d’una visió global del món.

2.2. Què és l’educació per al desenvolupament?


pedagògiques

2.3. Per què treballar l’educació per al desenvolupament a l’esplai?

Lluny d’aquests paràmetres, parlar desolidaritat no vol dir fer un gestunidireccional, des d’una pretesasuperioritat, sinó cooperar creativamentamb les persones i pobles. La cooperacióés un treball conjunt en igualtat decondicions. Entendre aquesta igualtat ésun pas previ per ésser solidaris. Però noestem fets a tractar els altres com a iguals iens convé ser educats en aquestasensibilitat social.

La nostra societat i nosaltres mateixos estemfarcits d’un grapat de tòpics i malentesosque ens permeten justificar la pocasensibilitat que demostrem respecte de ¾parts de la població d’aquest únic món.

Els nens i nenes també estan condicionatsper una societat que genera:• desconeixença de la realitat quotidiana i

significativa (formes de vida, valors, re-cursos...).

• predomini d’actituds paternalistes(pobrets!), expiatòries (donatiustranquil·litzadors de consciència) o, fins itot, de menyspreu (és que són rucs!).

• insolidaritat i despreocupació per la sortdels altres.

2.4. Com aplicarem l’educació per al desenvolupament a l’esplai?

Hem de partir de la base que les actitudssón predisposicions, més o menys estables,de la conducta o deposicions favorables odesfavorables envers determinats valors.Per tant, educar actituds és una manerad’educar valors. Les actituds no són nomésun plantejament ideal, sinó que funcionencom a determinants de l’obrar i estradueixen en comportaments i accionsmolt concrets en la vida de cada dia. Caltenir en compte que les actituds sónformulacions globalitzants de la persona;en una actitud hi està implicada tota lapersona i, alhora, aquesta es configura peraspectes cognoscitius, afectius i pràctics.Per tant, la nostra tasca educativa ha decontemplar aquests tres nivells:

1) Del pensar: Aspectes cognoscitius ointel·lectuals, com ara coneixements,raonaments, reflexions o informacionssobre el Tercer Món. Conèixer els propispreconceptes.

2) Del sentir: Aspectes afectius com arasentiments, preferències, interessos,valoracions o implicació personal. Provo-car sentiments d’afecte o culpa. Buscarexperiències properes que ens afectinpositivament.

3) De l’obrar: Aspectes pràctics com araaccions, comportaments o hàbits. Fóra boprendre com a quotidians determinatshàbits solidaris.

8


[email protected]



Les actituds vénen guiades pels valors queconsiderem vàlids i dignes d’estimació. Elsvalors ens ajuden a discernir i influeixendecisivament tant en la nostrapredisposició per les coses com en lanostra manera d’actuar. Darrere dedeterminades actituds hi trobem uns valorsi les actituds es deixen veure en els nostrescomportaments, conducta i hàbits.

L’intent d’apropar la realitat del Tercer Móna l’esplai no és un fet fortuït, sinó querespon a una clara intenció educativa regi-da per uns principis que traduirem enobjectius:

a) Nivell personal: relació amb un mateix,autoconeixement, autocontrol.

b) Nivell comunitari: relació amb els altres,comprensió de l’entorn immediat,autenticitat, empatia, acollimentincondicionat dels altres.

c) Nivell planetari: relació amb la globalitatque ens envolta, comprensió crítica deles relacions alternatives.

Així mateix, a l’hora de plantejar-nos unsobjectius concrets per treballar, caldrà quecontemplem el procés evolutiu de l’infant i,per tant, l’edat, la realitat i les necessitatsconcretes dels infants als quals ensadrecem.

Tenint present el desglossament aspectualde les actituds, els nivells de relació huma-na i el grau o moment evolutiu de l’infant,podrem establir un ventall de fites moltampli i alhora ajustat als destinataris de lanostra acció educativa. Tindrem també unscriteris per avaluar més endavant el resultatde la nostra acció.

Partint, doncs, de l’edat i la realitat delsnostres infants, caldrà plantejar-nosconductes, comportaments i hàbits a assolircom a primers graons d’aquest treballd’actituds i valors. Aquestes conductes,comportaments i hàbits hauran de conteniraspectes cognitius, afectius i pràctics,propis de les actituds a les quals volemarribar, i s’hauran de referir alhora al nivellpersonal, comunitari i planetari global coma nivells sobre els quals han de versaraquestes actituds.


pedagògiques

2.5. Avantatges de treballarl’educació per aldesenvolupament a l’esplai

D’una banda, l’educació per aldesenvolupament ens ofereix la possibilitatd’enriquir les activitats dels nostres centresamb recursos especials i també ens obreportes a nous centres d’interès i projectes.

D’altra banda, l’educació en el lleure, adiferència d’altres marcs educatius, ensofereix una colla d’avantatges per tirarendavant una proposta d’educació per aldesenvolupament.

• Perquè no està sotmesa a cap pressió curricular. La finalitat del lleure és educativa en elsentit ampli de la paraula, sense limitació ni pressió de continguts ni de temps.

• Perquè, a l’esplai, el/la monitor/a esdevé un model i un element que facilita la relacióeducativa que contempla les dimensions fonamentals de la persona des d’una perspec-tiva humanitzadora, en contraposició a la preocupació de pares i docents pelsaprenentatges útils en una societat competitiva.

• Perquè la vivència és una eina forta de l’esplai. Socialitzar-se en uns valors pot ajudar aassumir-los. Viure la solidaritat i la cooperació amb els companys permet que l’infanttingui una experiència positiva que més endavant aplicarà amb els altres.

• Perquè l’educació en l’esplai no treballa en la fracció de temps, sinó que pretén implicarla totalitat de la persona i del seu temps.

• Perquè l’extraordinarietat de la interacció educativa facilita molt el treball de valors iactituds; per tant, el lleure té molts avantatges per tirar endavant un tipus d’educacióencaminada a contribuir en la construcció d’un món millor.

9


[email protected]



A l’hora de plantejar una educació per aldesenvolupament hi ha uns recursosmetodològics que cal tenir presents, ja quesón força idonis:

1 La interdependència dels fenòmens idels conflictes, l’alt grau d’interrelacióque hi ha entre les diferents zones de laterra, ja que no vivim aïllats. El que passaa una banda del món repercuteix sobreel planeta. El comerç és un dels campsen els quals podem copsar mésclarament la interdependència; així, ensdespertem amb un despertador japonès,prenem cafè colombià, el cotxe funcionaamb benzina de Kuwait, etc. Però tambétrobem d’altres camps on lainterdependència és present: eldeteriorament ecològic, els conflictesbèl·lics o les situacions de fam id’injustícia que es produeixen en zonesmolt determinades també afecten a totsels habitants del planeta. Per això ens potanar bé contrastar aspectes fonamentalsde la vida quotidiana, tant d’aquí comd’allà, i veure com es viu arreu del món:diferències econòmiques, taxa decreixement de la població, caloriesdiàries per persona, activitats laborals,salut, educació, consum energètic. Seriainteressant valorar els indicadorsqualitatius i contrastar la situació cultural iètica, analitzar les guerres, la situació dela dona i dels avis, la drogoaddicció, lareligió, la cuina, etc., tant en els païsosdesenvolupats com en elssubdesenvolupats. Aquest contrast ensha de servir per conèixer, però tambéper entendre, per què és així, vigilant

que aquest contrast no sigui catastrofistani caigui en tòpics.

Entendre per què és així capacita perinterrelacionar tots els elements queconstitueixen el conflicte Nord-Sud,procurant posar de manifest les sevesinterdependències; però també ha depermetre trobar, en l’entorn immediat,aquells esdeveniments que són de caireplanetari, i a l’inrevés, en un procésinteractiu constant.

2 Utilitzar el mètode socioafectiu com arecurs didàctic dels fets. Es tracta dereproduir a escala les condicions iprocessos mundials, regionals o localsper tal de poder comprendre’ls i valorar-los d’una manera acurada i propera.Consisteix en una simulació on tothom téun paper concret i permet que l’individui el grup visquin en la pròpia pell allò quenormalment se sent llunyà i difús. En elmètode socioafectiu les coses semblenpalpables. Aquest ens permet unavivència immediata de realitats quesovint ens semblen inexplicables, comara la coneguda dinàmica dels cubs, elberenar internacional, etc.

3 Per poder treballar apropant les realitatsdel Tercer Món és molt útil el mètode decasos que ens permet abordar realitatsllunyanes amb exemples concrets i ambla veu dels propis protagonistes.Consisteix a plantejar o partir desituacions reals amb noms i cognoms depersones.

2.6. Aspectes que cal tenir en compte


pedagògiques

3. COOPERACIÓ INTERNACIONAL

3.1. La cooperació internacional per al desenvolupament

Hi ha diverses raons que justifiquen la necessitat de cooperar i ajudar. Principalment en desta-quen tres:

• Una primera, motivada per les relacions econòmiques internacionals que, deixades a la sevapròpia dinàmica, no garanteixen el desenvolupament econòmic dels països.

• Part dels vells problemes de pobresa, població, aliments, malalties, etc., que sempre van serpresents en els països del Sud, semblen haver-se convertit en desafiaments integrals, alcostat d’altres de recent percepció, vinculats a les noves pulsions migratòries, el narcotràfico el medi ambient. Aquests problemes són presents a tots els països.

• Finalment es constata la inexistència d’organismes amb prou capacitat executiva perdesenvolupar i estendre una política de reequilibri dels fruits del progrés econòmic a nivellmundial.

3.2. Cooperació

Cooperar significa actuar conjuntament amb un altre o altres per aconseguir una mateixafinalitat. Implica compartir un treball o tasca, fer quelcom amb altres de forma coordinada,d’acord amb un pla, amb un cert grau de voluntarietat que sol estar motivat per algun tipusd’interès o benefici mutu, tenint en compte que es pot establir entre iguals o desiguals.

Un terme que es confon sovint amb la cooperació internacional per al desenvolupament és eld’ajuda internacional per al desenvolupament. Ajudar no és el mateix que cooperar. El termeajudar continua tenint un sentit social, ja que suposa una relació entre parts, però no implicacompartir, i a més, no inclou una doble direcció. Pressuposa desigualtat i només cal que lapart que ajuda prengui la iniciativa a favor de l’altre, amb un cert grau de desinterès, deconcessionalitat i de solidaritat.

L’ajuda internacional per al desenvolupament es refereix a la transferència directa de recursosdels països industrialitzats als països en vies de desenvolupament econòmic per promoure, enprincipi, el progrés d’aquests últims.

Es tracta d’ajuda perquè aquests fluxos no estan regulats pels mateixos principis en els qualses basen les mercaderies i capitals en els mercats. El país ofertant no pretén treure unrendiment econòmic a la seva ajuda. Això no impedeix que les accions no puguin suposarbeneficis per al país ofertant, però no ha de ser aquest el criteri en què es basi la posada enmarxa d’un pla d’ajuda internacional.10


[email protected]



Dins de l’ajuda internacional, el capítol més important és el de l’Ajuda Oficial alDesenvolupament (AOD), és a dir, aquella que es promou i es porta a terme amb fons públics.

Per una altra banda, i dins de la cooperació internacional per al desenvolupament, no podemdeixar de parlar de les Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament (ONGD),que es financien amb capital privat i no depenen dels capitals públics ni, per tant, de l’Estat.

Es tracta d’organitzacions de caràcter social, independents i autònomes, fundadesjurídicament i que actuen sense ànim de lucre. La seva acció s’orienta cap a la cooperació peral desenvolupament i cap a la recerca d’acords d’ajuda entre governs amb l’objectiu depromoure la solidaritat envers els pobles i les societats del Tercer Món.

La seva acció cerca la canalització de recursos econòmics públics i privats per portar a termeprojectes de desenvolupament autònoms en els països en vies de desenvolupament. Aquestaacció sobre el terreny es complementa amb les activitats de sensibilització i educació per aldesenvolupament i amb activitats de lobby o pressió política vers els governs i organismesoficials.

3.3. Formes de cooperació

S’acostumen a classificar les diferents formes de cooperació en funció d’una sèrie de criteris:

• Segons el grau de concessionalitat:l’ajuda es pot oferir en forma de présteco condicionada al fet que el país recep-tor assumeixi unes obligacions que eldonant exigeix, o bé pot ser totalmentgratuïta o no reemborsable.

• Segons els canals utilitzats: pot ser bila-teral (cooperació d’un Estat amb un altre)o multilateral. En aquest punt esdistingeixen alguns organismes amb unaespecificitat pròpia, com la Unió Europea.

• Segons el caràcter dels recursos:financera, si s’utilitzen directamentdiners, o tècnica, si els recursos són d’unaltre tipus.

• Segons la seva intencionalitat: la mésconeguda és la intenció humanitària, queal mateix temps es pot concretar enalimentació o emergència.

• Segons la metodologia que s’utilitzi:per projectes o per programes.

• Segons la procedència dels fons:aquests poden ser públics o privats.

• Segons la llibertat de disposició delreceptor: pot ser lligada a la compra debéns i serveis del país donant odeslligada, tot i que hi ha fórmulesintermèdies. També hi poden haver altrescondicions imposades pels donants: desde la condició d’ajustaments estructuralsque imposa el Fons Monetari Internacio-nal (FMI) fins a la imposició dedemocratització o del compliment delsdrets humans que imposen alguns estats imoltes Organitzacions NoGovernamentals per al Desenvolupament(ONGD).


pedagògiques

1995: Educar desde el interculturalismo.Salamanca, Amarú

1997: Pobreza, desarrollo y medio ambiente.Barcelona, Intermón

1998: Relaciones norte-sur. Conceptos clave. Bar-celona, Intermón.

1999: Ong a Catalunya. Barcelona, Generalitat deCatalunya

50 años bastan. El libro del foro alternativoEd.Talasa, 1995

ALLUÉ, J. (1999): El Gran llibre dels jocs. Barcelona,Parramón.

AMÍN, SamirEl fracaso del desarrollo en África y en el TercerMundo. Lepala, 1992

BALIBAR, Etienne / WALLERSTEIN, ImmanuelRaza, nación y clase. Lepala, 1991

CARBONELL I PARÍS, FrancescImmigrants estrangers a l’escola. Serveis de CulturaPopular

CENTRO NUEVO MODELO DE DESARROLLONorte Sur. La fábrica de la pobrezaEd. Popular, 1997

CHOMSKY, NoamCómo se reparte la tarta. Políticas USA al final demilenio. Ed. Icaria, 1996

CHOMSKY, N. (1998)Cómo nos venden la moto. Barcelona, Icaria.Federació Catalana d’ONG’s pels Drets Humans(1998). Anuari 1998. Barcelona. EditorialMediterrània.

CIFUENTES, Luisa MariaPara educar contra la violenciaIepala, 1996

DÍAZ-SALAZAR, RafaelRedes de solidaridad internacional. Para derribar elmuro norte-sur. Ed. HOAC, 1996

Educar en los derechos humanos. Propuestas ydinámicas para educar en la paz. C.C.S, 1993

GALEANO, EduardoLas venas abiertas de América Latina. Ed.Siglo XXI,1996

GABE, Hegoa i MugarikBajo el mismo techo. Para comprender un mundoglobal. Ed. Hegoa, 1996

GEORGE, SusanEl bumerang de la deuda. Los Libros de Encuentro.Intermón, 1993

GEORGE, SusanLa trampa de la deuda. Tercer mundo y depen-dencia. Lepala, 1990

GEORGE, Susan / SABELLI, FabrizioLa religión del crédito. Los Libros de Encuentro.Intermón, 1995

GEORGE, S. (1993)El bumerang de la deuda. Barcelona, Deriva editorial.

GUNDER FRANK, AndréEl Subdesarrollo del desarrollo. Lepala, 1992

HAWKEN, PaulNegocio y ecología. Ed.Flor del Viento, 1997

INTERMÓNNorte y sur (còmics). 1994

JARES, Xesus R.El placer de jugar juntos. Nuevas técnicas y juegoscooperativos. C.C.S, 1992

LATOUCHE, SergeEl planeta de los náufragos. Ed.Acento, 1993

LAVEGA, P. (1999): 1000 Juegos y deportes popu-lares y tradicionales. Barcelona, Paidotribo.

MANYER, JosepQuan l’Islam truca a la porta. Per a una aproximaciócultural als musulmans de Catalunya. Serveis deCultura popular

MARTÍNEZ ALIER, JoanDe la economía ecológica al ecologismo popular.Ed.Icaria, 1994

MARTÍNEZ-OROZCO, S.Comercio justo, consumo responsable. Intermón,1996

4.1. BIBLIOGRAFIA

4. RECURSOS GENERALS

11

Recursos


[email protected]



MASIÀ ESPÍN, ElviraL’educació per a la pau. Una introducció.Ed.Claret, 1994

MERNESI, FátimaEl miedo a la modernidad. Islam y democracia.Ed.Oriente y Mediterráneo

MIRES, F. / GEORGE, S. / GALEANO, E.Ecología solidaria. Ed.Trotta, 1996

MOLINA, F. (1998)Interculturalitat i educació: una reflexiósociològica sobre l’acció educativa. Lleida,Universitat de LLeida.

MONTES, PedroEl desorden neoliberal. Ed.Trotta, 1996

NUOVO MODELLO DI SVILUPPO CRICRebelión en la tienda. Opciones de consumo,opciones de justicia. Ed. Icaria, 1997

¡Organízate! Guía para la participación y lanegociación. Fundació Francisco Ferrer.

PANIEGO, José A. / LLOPIS, CarmenEducar para la solidaridad. C.C.S, 1994

PÉREZ PLANO, JoséÁfrica: reptes i esperances. Intermón, 1998

Racismo, antirracismo e immigraciónEd.Gakoa, 1995

ROQUE, Maria-Ángels (Edit.)Las culturas del Magreb. Ed.Icaria, 1996

Ruiz, M. (1998)La plástica del plástico. Barcelona, MartínezRoca.

SAN ROMAN, TeresaLa diferència inquietant. Velles i novesestratègies culturals dels gitanos. Serveis decultura popular

SETEMCafé amargo. Por un comercio norte-sur másjusto. Ed.Icaria, 1997

SETEM. (1999)La teva roba i els països del sud. Unitatdidàctica per a 1r cicle d’ESO. Barcelona.

SETEM. (1999)La teva roba i els països del sud. Unitatdidàctica per a 2n cicle d’ESO. Barcelona.

SETEM. (1999)La teva roba i els països del sud. Unitatdidàctica per a batxillerat. Barcelona.

SOS RACISMO / SOS ARRAZAKERIAGuía de recursos contra el racismo. Ed.Gakoa,1994

SOUTER, G. (1997) : Como hacer regalos yobjetos con elementos naturales.Barcelona,Cúpula.

SUTCLIFFE, BobEl incendio frío. Hambre, alimentación y desa-rrollo. Ed.Icaria, 1996

THEIN DURNING, AlanCuánto es bastante. La sociedad de consumoy el futuro de la Tierra. Ed.Apóstrofe, 1994

TORRAS, M.La participación de los pueblos en su desarro-llo. Intermón, 1995

VARI@S AUTOR@SMateriales para una educación antirracistaEd.Talasa, 1996

VILLEGAS, J. (1995) : Tras el arco iris: activida-des y juegos cooperativos a partir de los colo-res. Madrid, CCS.

LÓPEZ, M. (1994)Cartón: trabajos creativos. Barcelona, Ceac.

VAN DE VRANDE, L. (1988)Teñido artesanal. Barcelona, Ceac.

VV.AA.La mujer en el África Subsahariana. Lepala,1995

ZUBERO, ImanolMovimientos sociales y alternativas de socie-dad. Ed.HOAC, 1995


pedagògiques

Recursos

Associació per a la Solidaritat iDesenvolupament de la MoskitiaSolidaritat i desenvolupament de Moskitia (Hondures)Av. Barberà, 59 5è (08203) – SABADELLhttp://www.moskitia.com/[email protected] - Telf.93-711 29 78

Banc de RecursosPromoció de la cooperació amb el Tercer i Quart MónC. Gran de Gràcia, 167 bxs. (08012) – BARCELONAhttp://www.fespinal.com/espinal/bdr/[email protected] - Telf.93- 217 71 54

Centre d’Estudis AmazònicsPreservar l’Amazònia i identitat cultural dels seuspoblesC. Loreto, 8 àt. (08029) - [email protected] - Telf.93- 430 08 42

Centre Internacional Escarré per les MinoriesÈtniques i les Nacions (CIEMEN)Defensa drets de nacions i ajut humanitari interna-cionalC. Rocafort, 242 bis 2n (08029) – BARCELONAhttp://www.partal.com/ciemen/[email protected] - Telf.93- 444 38 06

Educació Sense FronteresEducació per al desenvolupament i projectes decooperacióC. Josep Anselm Clavé, 6 1r 1a08002 – BARCELONAhttp://www.educacionsinfronteras.org/[email protected] 412 72 17

Farmacèutics MundiEducació sanitària i suport als països del Tercer MónC. Milà i Fontanals, 1308205 – SABADELLhttp://www.farmamundi.org/[email protected] - Telf.93- 712 45 43

Fundació Intered - CatalunyaRealització de programes d’acció socialC. Cardenal Tereschini, 7208027 - [email protected] - Telf.93- 352 06 67

Físics per al DesenvolupamentContribuir al desenvolupament amb el 3r i 4t mónAv. Diagonal, 647 (Facultat de Físiques)08028 - [email protected] - Telf.93- 218 83 12

Alternativa Solidària - PlentyCooperació internacional per al desenvolupamentautòctonC. Sant Antoni Abad, 6 pral 2a (08001) - [email protected] - Telf.93- 443 17 35

Associació Catalana de Brigadistes a NicaraguaSandinoCol.laboració en projectes a Cuba, Nicaragua iMèxicC. Vistalegre, 15 bxs. (08001) - [email protected] - Telf.93- 443 43 92

Associació Amics de Vicki SherpaGarantir el dret a l’educació al NepalC. Via Laietana, 54 1r (08003) - [email protected] - Telf.93- 268 22 22http://www.supex.es/avsh/

Associació d’Estudiants i Joves de GuineaEquatorialAcolliment d’estudiants equatoguineansC. dels Assaonadors, 26 bxs (08003) - BARCELONATelf.93- 268 41 75

Associació Internacional Joventut IdentePromoure i desenvolupar valors humans amb elvoluntariatC. Còrsega, 292 2n 2a (08008) – BARCELONAhttp://www.bcn.es/tjussana/jovins/[email protected] - Telf.93- 218 84 33

Ajuda en AccióFinançament projectes desenvolupament integral altercer mónC. Balmes, 32 3r 1a (08007) - [email protected] Telf.93-488 33 77

Associació Roque Dalton-defensa identitat delspoblesPromoció de formes econòmiques justes icooperacióAv. República Argentina, 274 sbtc-2 (08022) – BCNhttp://www.solidaritat.org - Telf.600 43 33 06

Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí-Secció TarragonaPromoció i suport al poble saharauiC. Salvador Ritort, 25B i 27 1r 2a43002 – TARRAGONAhttp://august.ivb.fut.es/altres/sahara/[email protected] - Telf.977- 21 87 23

4.2. ONGDs DE CATALUNYA

12


[email protected]



Fundación Vicente FerrerApadrinament de nens i projectes a Anantapur(Índia)C. París, 71 3r08029 – BARCELONAhttp://www.fundacionvicenteferrer.org/[email protected] - Telf.93- 419 02 68

Fundació IntermónCooperació per el desenvolupament del TercerMónC. Roger de Llúria, 1508010 – BARCELONAhttp://www.intermon.org/[email protected] - Telf.93- 482 07 00

Fundació Privada Catalana AkwabaFoment de la solidaritat a nivell local i de 3r MónC. Orient, 46 bxs08904 - HOSPITALET [email protected] - Telf.93- 440 76 96

Joves per la Igualtat i la Solidaritat del’HospitaletFoment dels valors de la solidaritat i la igualtatRda. de la Torrassa, 105 3è Aula 108903 - HOSPITALET [email protected] - Telf.93- 421 93 10http://www.fut.es/~jish/

Justícia i Pauhttp://www.pangea.org/org/juspau

Juristes Sense FronteresCooperació amb el Tercer Món i formació dejuristesC. Junta de Comerç, 24 pral 1a08001 - [email protected] - Telf.93- 301 86 64

La Tercera Edat per al Tercer MónErradicació de la pobresa al tercer i quart mónC. Pere Vergés, 1 (Edifici Piramidó)08020 - BARCELONATelf.93- 278 02 94

Mans Unides - BarcelonaPotenciar la solidaritat amb els països del 3r MónRbl. Catalunya, 32 1r 1a08007 – BARCELONAhttp://www.manosunidas.org/Telf.93- 487 78 78

Mans Unides - VicPotenciar la solidaritat amb els països del 3r MónRda. Camprodon, 2 (Seminari)08500 - VICTelf.93- 886 15 55

Mestres per Bòsniahttp://www.bcn.es/tjussana/ampb.welcome.htm

Medicus Mundi CatalunyaCooperació sanitària en països del tercer món ien conflicteC. Elisa, 14 bxs.08023 – BARCELONAhttp://www.pangea.org/medicus/[email protected] - Telf.93- 418 47 62

Món-3 Universitaris pel Tercer MónSensibilització i desenvolupament projectes alTercer MónAv. Diagonal, 69008034 – BARCELONAhttp://www.bcn.es/tjussana/mon3/[email protected] - Telf.93- 402 43 25

Promoció i Desenvolupament amb el 3r MónDesenvolupament de les persones en elspaïsos del Tercer MónC. Marquès de Santa Anna, 708023 - [email protected] - Telf.93- 237 71 80

Solidaritat i Cooperació. SOLCMillora de les condicions de vida de la infànciaAv. Mistral,14-16 Local 608015 - [email protected] - Telf.93- 426 40 50

Servei Civil Internacional-CatalunyaPromoció dels valors de la pau i la solidaritatC. del Carme, 95 bxs. 2a08001 - [email protected] - Telf.93- 441 70 79

Servei SolidariPromoció de serveis envers col.lectiusdesfavoritsRda. Sant Pau, 80 2n08001 - [email protected] - Telf.93- 441 00 04http://www.epcat.net/sersol/

Servei Tercer Món - CatalunyaDesenvolupament de projectes de cooperacióinternacionalC. Bisbe Laguarda, 408001 – BARCELONAhttp://www.setem.org/[email protected] - Telf.93- 441 53 35

Universitat Autònoma de Barcelona- Oficinad’Afers SocialsPromoció d’activitats socials en l’àmbituniversitariCampus Universitari-Edifici A08193 - CERDANYOLA DE VALLEShttp://www.blues.uab.es/fas/[email protected] - Telf.93- 581 24 85


pedagògiques

Centre Unesco de CatalunyaMallorca, 285 pral.08037 BarcelonaTelf. 93.207.17.16

ETANE. Equip de Treball de l’ÀfricaNegra a l’EnsenyamentHotel d’EntitatsEmpordà, 33 6è.08020 BarcelonaTelf. 93.278.02.94

Fundació CIDOBElisabets 1208001 BarcelonaTelf. 93.302.64.95

IntermónRoger de Llúria, 1508010 BarcelonaTelf. 93.482.07.00

Institut de FormacióFundació Pere Tarrés - BibliotecaCarolines, 10BarcelonaTelf. 93.415.25.51

Justícia i PauRivadeneyra, 6 10è.08002 BarcelonaTelf. 93.317.62.77

Món 3 – Universitaris pel Tercer MónAvda. Diagonal, 69008034 BarcelonaTelf. 93.203.50.54

S.O.S RacismePassatge de la Pau, 10 bis entresòl 2ª.08002 BarcelonaTelf.93.301.05.97 / 93.412.00.34www.sosracisme.orge-mail: [email protected]

4.3. CENTRES DE RECURSOS

13

Recursos

OCDE: Orgnització per a la Cooperació i el

Desenvolupament Econòmic.

Agrupació de països rics convertits en

donants d’ajuda. Dins la OCDE hi ha un comi-

té específic d’Ajuda al Desenvolupament.

(CAD)

CAD: Comité d’Ajuda al Desenvolupament.

El CAD agrupa els 21 dels 25 membres de la

OCDE. Actualment els membres del CAD

desemborsen més del 90% de l’ajuda oficial

al desenvolupament mundial.

FMI: Fons Monetari Internacional.

En 1994, arrel de la Segona Guerra Mundial, i

en els acords de Bretton Woods, neix el Banc

Mundial i el FMI. Aquest últim és conegut en

tot el món per la seva condicionalitat a l’hora

d’otorgar crèdits. És a dir, fa prèstecs a un

pais amb la cindició de que aquest apliqui

un “Programa d’ajust estructural” que porti al

pais cap a la recuperació econòmica. Així, el

FMI revisa l’economia dels països i estableix

unes recomanacions.

El FMI rep crítiques per la seva manca de

democràcia interna. Es tracta d’una societat

on el poder està determinat per les

aportacions de capital que s’han realitzat.

Quanta més quantitat de diners aportes, més

vots. Està integrat per 150 països, però els

deu països més rics disposen de més de la

meitat dels vots. Estats Units és el principal

“accionista”, i per tant el que més poder de

decissió té en les polítiques del FMI.

GLOSARI


[email protected]



Alternativa Solidària Plenty http://www.pangea.org/asplenty/prepal.htmlAmics del Nepal http://www.bcn.es/tjussana/amicsnepal

Assemblea de Coop. per la Pau http://www.acpp.com/Ass. Humanitària Dr. Josep Trueta http://www.seker.es/ahtrueta/

Banc de recursos http://www.fespinal.com/espinal/bdr/bdr.htmCàritas http://www.caritas-espa.org

Catalunya pel Desenvolupament http://www.iigov.org/cpdCentre de Coop. al Desenv. de la UPC http://www.upc.es/ccd/

Centre d’Estudis Africans http://www.bcn.es/tjussana/ceaCooperacció http://www.pangea.org/org/acci

Coord. de ONG para el Desarrollo. España http://www.congde.org/Creu Roja Catalunya http://www.intercom.es/creuroja/

Europa Verde i Solidaria http://europa-solidaria.sed.esEntrepobles http://www.pangea.org/epueblos

Fundació Cidob http://www.cidob.esFundació La Caixa. Coop. al Desenv. http://www.fundacio.lacaixa.es/coop_cat.htm

Fundació Pau i Solidaritat http://www.pangea.org/pauisoliFundació Pau http://www.pangea.org/perlapau

Fundació de Solidaritat UB http://www.ub.es/solidaritatFundación Codespa http://www.sister.es/codespa/

Fundación Vicente Ferrer http://fvicenteferrer.tsai.es/Fundeso http://www.fundeso.org/

Institut Internacional de Governabilitat http://www.iigov.orgMagazine «Catalunya Global» http://www.iigov.org/cpd/catglobal.htm

Intermon http://www.intermon.esJoves per la Igualtat i la Solidaritat

de l’Hospitalet:http://www.fut.es/~jish/

ONGD Diverses http://www.euforic.org/Médicos sin fronteras http://www.barcelona.msf.org/index.htm

Metges Solidaris de Catalunya http://www.bcn.es/tjussana/msc/Pallassos sense fronteres http://www.clowns.org/

Pangea http://www.pangea.org/Sicom. Solidaritat i Comunicació http://www.redestb.es/sicom/

Sodepaz http://www.nodo50.org/sodepazVeterinaris sense fronteres http://tau.uab.es/associacions/vetersf

Xarxa de Consum Solidari http://www.pangea.org/xarxaconsum/Federació Catalana d’Organitzacions no

Governamentals per al Desenv.http://www.pangea.org/fcongd

4.4. WEBS D’INTERÈS

Documents

M eeS - XTEC · Elevat deute extern. esigualtats internes acusades: concentració de gran part de la riquesa del país en poques mans, mentre bona part de la població viu en la pobresa