MADEINLIBIA_#01

TOBRUKAl obeidAt, lA tribu A lA rerAguArdA de lA revoltA líbiA

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11

MAdeiNlibiAbusif twueir, l’iNgeNier que torNA per rAMAdà

colors de lA revolució: AgitAció i propAgANdA

eNtrevistA HAAg frAg iAsseN, cAp del coNsell

forAsters, turistes i estrANys: welcoMe!

*01/

2 · MADEINLIBIA / 01

editoriAl / suMAri

EDITA //LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALScArrer Nou, 1243800 - vAlls (l’Alt cAMp)

[email protected]

REDACCIÓ //sergi frANcH

FOTOGRAFIA //frANcesc pArÉs. sergi grAu

DISSENY I MAQUETACIÓ //sergi grAu

IMPRESSIÓ //www.issuu.coM

LICENSE //www.creAtivecoMMoNs.org

AMB EL SUPORT //igMAN. Acció solidàriArevistA_oNgccAtAlAN iNterNAtioNAl view

HAN COL·LABORAT //MArc gAfArotJordi freXAs

UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ

eNMig del quÈ AlguNs ANoMeNeN “coNflicte”, Altres “guerrA civil” i pocs “revoltA”.MADEINLÍBIA És l’eXperiÈNciA gràficA d’uN fotoperiodistA, uN fotodisseNyAdor i uN periodistA eN uN coNflicte de trAsceNdÈNciA globAl. A 1200 quilÒMetres de cAsA, Al MAteiX MAr que eNs bANyA, lA priMAverA àrAb HA fet esclAtAr uN Nou ordre: lA NovA líbiA. HeM pogut veure i escoltAr-lA.

04_REPORTATGE

Al obeidAt: lA rerAguArdA

LES TRIBuS, L’ESSèNCIA DE LÍBIAD’ENTRE LA vINTENA DE TRIBUS QUE ES COMPTA A LíBIA,

LA MAjORIA vAN DONAR SUPORT A LA REvOLTA DE FEBRER. A TOBRUk, OBEIDAT éS LA MéS NOMBROSA

06_ENTREvISTA

HAAg frAg iAsseN

CAp DE L’AuTORITAT LOCALCOM ES CONCRETA LA REvOLTA DELS jOvES

DEL MESDE FEBRER?QUIN éS EL RESULTAT A L’ESCALA LOCAL?

QUè vOL DIR LA DEMOCRàCIA?

08_CRÒNICA FOTOGRàFICA

forAsters, turistes i estrANys: welcoMe!

“WELCOME!”A BANDA DELS TRES HOTELS QUE RESTEN A LA CIUTAT,

LA PRESèNCIA D’ESTRANYS ES vEU COM A ExÒTICA.“WELCOME!” CRIDEN.

COBERTA // SERGI GRAuTOBRuK. 2 D’AGOST DE 2001

EDITORIAL // NECESSARI AIXECAR-SE DESPRÉS DE CAURE. FER NET

DESPRÉS D’EMBRUTAR. EL MOVIMENT I EL PROCÉS NO S’ATUREN.

DESPRÉS VINDRAN LES REFLEXIONS I ELS ANÀLISI SOBRE ALLÒ VIS-

CUT. LA DIGESTIÓ DE 42 ANYS DE RÉGIM DE MUAMMAR AL GADAFFI

ÉS PESADA. AVUI PERÒ, TOTHOM ES TROBA ENCARA ESPERANT TANCAR

AQUEST CAPÍTOL.

Algú confessa que amb el temps, ja s’hi havia acostumat a veure, sentir

i escoltar bestieses a la televisió oficial. els missatges llençats pel ré-

gim oficial des de la plaça verda comptaven amb la complicitat d’una

minoria qualificada, la indiferència d’una majoria incapaç, i llargs si-

lencis com a pauta del ritme social. poques coses, a banda de gadaffi

i petroli hem pogut saber durant quatre décades. Amb el suport dels

estats que abans havien estat còmplices, l’exèrcit de voluntaris obre

portes, i darrera s’hi troba gent entusiasmada per explicar coses. veus

que potser també han canviat d’opinió.

líbia conté elements d’extraordinària rellevància. obtenir-hi la nacio-

nalitat és un luxe. Marroquins, algerians, tunessins, egipcis juntament

amb ciutadans dels països de l’àfrica negra vivien líbia abans del fe-

brer de 2011 de la mateixa manera que els turcs viuen (a) Alemanya, o

els algerians (a) frança. Ara, una nova generació demana el seu torn.

Mentre però, els caps s’esforcen en prendre paciència mentre el da-

rrer alè de l’autarquia coneguda s’esfuma, poc a poc.

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11

MAdeiNlibiA*

/ crÒNicA

01 / MADEINLIBIA · 3 LÍBIA_AGOST11

CRÒNICA // BADAR PELS CARRERS DE TOBRUk REGALA MOMENTS

IMAGINATIUS SOBRE ELS PASSOS I LES HISTÒRIES VISCUDES EN AQUES-

TA CIUTAT AL LLARG DELS ANYS. ANTIGA COLÒNIA ITALIANA, POS-

TERIORMENT OCUPADA PER EGIPTE EL 1940, VA SER UN IMPORTANT

ENCLAVAMENT PORTUARI PER LES TROPES DURANT LA SEGONA GUE-

RRA MUNDIAL. DESPRÉS D’STALINGRAD LA CIUTAT VA VIURE EL SEGON

SETGE MÉS CRUENT DE LA GUERRA.

els vestigis són evidents. Allò que diuen “testimonis muts”. una esglé-

sia catòlica construïda pels francesos enmig de la ciutat manté la porta

tapiada. “tancada per trasllat” podria anunciar. recorreguts de tarda

de ramadà vol dir sol.litud, llums i poques mans per estrènyer. són les

cinc de la tarda i en un edifici que havia estat governamental a la reba-

tejada “plaça dels Màrtirs” o “plaça de la llibertat” pengen diferents

fotografies de joves i grans morts al llarg dels anys. pels habitants de

tobruk ha arribat l’hora del reconeixement i de l’expressió pública

del dol pels fills del poble morts. els darrers: 7 joves morts el 20 d’abril

de 2011.

Apareix des d’un racó, amb pas assossegat, ulleres de sol i xilaba ele-

gantíssima en busif twueir. És fill de tobruk i passa els dies de vacan-

ces i ramadà amb la seva família. les tardes d’espera a la posta de

sol impliquen un assossegament difícil de trobar enlloc. pocs cotxes i

encara menys pressa. busif és enginier petroler i actualment treballa a

Kofra, al desert del sàhara. Mentre parla passeja pels dits de les mans

pausadament un tradicional tasbih, una espécie de rosari que marca

distinció i prestigi. els comptes del tasbih s’acompanya del recital de

pregàries a déu.

ens convida a acompanyar-lo a un dels extrems del carrer des d’on

podrem veure la badia. ens deturem al final sobre una terrassa de terra

mentre ens mostra la vista del port, les refineries i la important central

de cicle combinat. Assenyala un punt concret:”vaig conèixer uns an-

cians que van voler venir a tobruk per tornar al lloc on havien estat

lluitant. veieu aquell moll d’alla? el van fer picant pedra ells mateixos”.

ens anotem telèfons amb l’atrevida proposta de trobar-nos al vespre.

ens acomiadem i quedem a l’ombra mirant l’indret i una pintada en

el mur que ens guarda. cinc minuts més tard, apareix un cotxe que

s’atura al davant: “ep Nois! voleu veure grans murals?” busif ens porta

direcció a l’antic estadi de futbol mentre passa per un carrer ample.

“Aquest indret era la línia de front dels bàndols”. peta un Kalashanikov.

una pick-up blanca carregada de joves excitats passa just pel costat i

busif calla. recuperem la conversa: “perdona, deies?”

TOBRUk (UNIVERSAL PICTURES, 1967)110 MiNuts

Director: Arthur HillerRepartiment: Rock Hudson, George peppard, Nigel Green, Guy Stockwell,Jack Watson, Norman Rossington

SINopSIS: Septembre de 1942. Al front del Nort d’Àfrica arribaun comando d’anglesos i jueus alemanys amb la missió d’acabar amb les reserves de combustible de Rommel.

busif twueirl’eNgiNyer que torNAper rAMAdà

4 · MADEINLIBIA / 01 MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LíBIA

reportAtge / sergi frANcH

REPORTATGE // “TOBRUk ÉS UN MAR DE PETROLI”. PERÒ TAMBÉ UN

OASI DE CALMA I TRANQUIL·LITAT A TOCAR LA FRONTERA D’EGIPTE.

ELS IMPORTANTS JACIMENTS PETROLERS I EL SEU PORT ARRESSEREN

UNA DE LES FAMÍLIES MÉS INFLUENTS DE LÍBIA: ELS OBEIDAT.

“proveu d’anar a tobruk i treballar-hi!”. ens repta la lola, una lleida-

tana que fa més de 40 anys que viu a líbia. darrera l’ambient amable

i sossegat dels ciutadans de tobruk, es mantenen les dependències

en els cercles familiars, les amistats i sobretot, la pertinença a una o

altra tribu.

els obeidat són una de les dues tribus més influents a líbia. Junta-

ment amb els Warfallah, ocupen posicions de prestigi en les estructu-

res econòmiques i administratives del país. “tenen pela llarga”, que

es diria. Aquesta posició en l’escala social podria semblar-nos deci-

monònica, arcaica i arrencada dels temps del tam-tam i les coves pinta-

des amb cendra. res més lluny de la veritat. l’ascensor social de líbia

tindria els mateixos pisos i velocitat que a tota catalunya. Obeidat i

Marfallah serien els fainé, roig, samaranch, rubiralta, carulla, Miarn-

au, vilarassau, Maragall, March i tants d’altres.

AL OBEIDAT:LA RERAGUARDA

CADA TELÈFON, UNA CÀMARA DE TELEVISIÓ. 1, 10, 100,... CANALS

els Joves sóN els iMpulsors i proMotors MÈs Actius de lA revoltA. yAHoo, fAcebooK, gMAil... per tot.

uN MurAl AgrAeeiX lA coberturA iNforMAtivA de lA revoltA A difereNts cANAls d’iNforMAció

iNterNAcioNAl. lA revoltA dels Joves Ès plàsticA tAMbÈ.

uN MAr de petroli

UNA DE LES DUES TRIBUS MéS INFLUENTS A LíBIA

el coNsell de Joves sóN els eNcArregAts del Nou ceNs / SEU DEL CNT DE JOVES DE TOBRUk

Al obeidAt: lA rerAguArdA / reportAtge

01 / MADEINLIBIA · 5 LÍBIA_AGOST/11

CADA TELÈFON, UNA CÀMARA DE TELEVISIÓ. 1, 10, 100,... CANALS

els Joves sóN els iMpulsors i proMotors MÈs Actius de lA revoltA. yAHoo, fAcebooK, gMAil... per tot.

uN MurAl AgrAeeiX lA coberturA iNforMAtivA de lA revoltA A difereNts cANAls d’iNforMAció

iNterNAcioNAl. lA revoltA dels Joves Ès plàsticA tAMbÈ.

LA NOVA LÍBIA, uN NOVA IDENTITAT

ELS jOvES ES REUNEIxEN ELS vESPRES DE RAMADà EN UN DELS EDIFICIS

RECUPERATS AL GOvERN DE GADAFFI AL CENTRE DE LA CIUTAT.

AQUí ES RENOvEN I ES LLICENCIEN NOUS CARNETS D’IDENTITAT PELS

HABITANTS DE TOBRUk I ES REPARTEIxEN LES TASQUES A FER.

ORFES DE FUNCIONARIS I LLIURES DE CREATIvITAT.

el coNsell de Joves sóN els eNcArregAts del Nou ceNs / SEU DEL CNT DE JOVES DE TOBRUk


reportAtge / sergi frANcH

descANs A l’oMbrA / TOBRUk

originaris del desert del nord, els obeidat tenen importants res-

ponsabilitats i possessions en les empreses transformadores i extrac-

tores del petroli. Molts d’ells tenen dos passaports: egipci i libi.

el costum pren força i molts dels problemes es resolen segons la for-

ma antiga. Acords que són llei, pactes que signa la saviesa dels grans.

Al febrer, la rauxa la van posar els joves, els més entusiasmats en la

possibilitats de canvis. el canvi més substancial va ser l’adhesió que

els obeidat van mostrar a la revolta, com la majoria de tribus de líbia.

bona part dels homes de confiança de gadaffi van atendre abans la

decisió de la seva família, que a la fidelitat de 42 anys de relació.

A tobruk, “la revolta va durar dues hores”, temps suficient per fer-se

l’oficina de policia, l’aduana del port i l’escassa guàrdia de l’exèrcit. la

configuració militar del país era ridícula per l’escassa confiança que

Muammar Al gadaffi tenia amb els militars. A cal sabater, sabates de

paper. si fas un exèrcit fort, t’arrisques que et donin una patada.

pAstissers AMb fusells.Joves A les AduANes.vAN eNderrocAr el llibre verd de gAdAffi.docuMeNt d’ideNtitAt: MAre, pAre, i tribu.

Al obeidAt: lA rerAguArdA / reportAtge


MANifestAció Al vespre / TOBRUk

“líbiA No tÉ uN eXÈrcit, NoMÈs guArdA decAserNA”

“líbia no té un exèrcit, nomès guarda de caserna”, diuen. Avui l’exèrcit

que dòna suport a gadaffi és format per unitats especials, soldats dels

països on el règim hi té inversions i importants relacions: el txad, su-

dan, Mauritania i Algèria, els més destacats.

la revolta de benghazi va ser reprimida per milícies de soldats de

l’àfrica negra. centenars de morts entre els manifestants. repressió a

compte de la caixa de l’estat, amb l’impunitat dels desconeguts. “qui

son aquests?“ es van preguntar. Al cap de poques hores, tobruk orga-

nitzava la seva revolta i restablia de nou el consens sobre la pau. les

pick-up carregaven l’armament incautat per la defensa de benghazi, a

quatre hores de camí.

Avui, un dels joves forma part del consell local de tobruk des d’on

s’edifica de nou la ciutat deserta de gadafisme. estan orgullosos del

seu “govern dels millors” que no preveu de moment retallades i sí vo-

luntarietat per començar una nova líbia. Amb permís de la guerra.


eNtrevistA / sergi frAcH

COM ES CONSTITUEIX EL CONSELL? // Després

de la revolució, els joves van organitzar comissions de

treball en tots els àmbits: de menjadors, sanitaris, de

mitjans de comunicació,... molts grups i diversos. Des-

prés de la constitució del Consell Nacional de Transició

(el govern provisional amb seu a Benghazi) es van es-

collir diferents persones provinents de grups de tipus

ben diferents amb l’objectiu de constituïr el consell de

Tobruk. Diferents professionals, ingeniers, professors,

dones,... Després, la gent de la plaça, del poble, la

gent revolucionària va proposar membres del consell.

De diferents indrets de la ciutat, diferents opinions.

per saber i conèixer l’opinió de tothom. Amb aquesta

idea inicial: responsabilitzar-se temporalment de les

necessitats de Tobruk.

I QUÈ FA EL CONSELL? // Supervisar les qüestions

que afecten tota la comunitat: menjar, seguretat, medici-

nes, contacte amb el consell nacional de transició i rebre

els representants internacionals.

ÉS UN CONSELL PROVISIONAL A L’ESPERA D’ELECCIONS? // La qüestió és protegir la ciutat de

les necessitats, sobretot de seguretat. La més important.

Quedem supeditats pel què la gent aprovi i ens digui en

els consells oberts. Aquesta és una autèntica revolució

perquè el què està fent Líbia, a diferència d’Egipte és

canviar les condicions pel futur.

QUINES SÓN LES NECESSITATS ACTUALS DE LA CIUTAT? // Sempre la seguretat. I també els refugiats

i medicines, ajut sanitari,... Molta gent prové de Misra-

ta, Benghazi, Zliten,... i els procurem allò necessari. Ac-

tualment, esperem centenars de refugiats provinents de

Zintan (on s’estaven produïnt combats) que tenim llistats

amb unes 300 famílies amb parents a Tobruk. A banda,

respecte la frontera amb Egipte tenim cura dels punts

de control.

I QUINA IMPLICACIÓ TENEN LES ORGANITzA-CIONS INTERNACIONALS? // A l’inici de la revolu-

ció hi va haver un fort suport. Llavors el punt de frontera

d’Egipte era l’únic de punt de sortida dels refugiats, To-

bruk acollí miler de refugiats. Després, en obrir-se altres

punts en d’altres ciutats com Misrata i Benghazi amb el

seus ports l’atenció es va dirigir allà.

foto: frANcesc pArÉs / TOBRUk

TOBRUk VIU LLUNY DEL FRONT, GADAFFI, L’OTAN, LA GUERRA I MÉS A PROP DEL FUTUR.

lA coNstrucció de lA líbiA que eN diueN lliure coMeNçA eN les ciutAts que progressivAMeNt HAN ANAt reHAbilitANt espAis per reorgANitzAr lA ciutAt. eNs rep el coNJuNt del coNsell. uN Metge, uN AdvocAt, uN Mestre, uNA MestressA de cAsA, uN iNgeNier MecàNic, uN Arquitecte, uN Jove i uNA doNA represeNteN lA ciutAt de MANerA provisioNAl. geNt recoNegudA diNs lA sevA coMuNitAt que No podeN deiXAr depeNsAr eN coM AcAbArà uNA guerrA que No pot retrocedir, i que tAMpoc AvANçA.

“NecessiteM ArMes poteNts per AvANçAr Al froNt”

CAP DEL CONSELL DE TOBRUk

HAAG FRAG IASSEN

“lA persoNAlitAt psicÒticA

de gAdAffi ÉsiNdescriptible”

EL LUxÒS HOTEL ZAIN, AL NORD DE LA CIUTAT, éS L’INDRET PRO-

POSAT PER L’ENTREvISTA. UNA DELEGACIÓ DEL GOvERN FRANCèS

S’ENTREvISTA ABANS AMB EL CONSELL. GUARDAESPATLLES I vOLUN-

TARIS vIGILEN EL PAS DE LES DUES REPRESENTACIONS PELS PASSA-

DISSOS EMMOQUETATS. LA CONvERSA AMB TAWFIk, UN MEMBRE DEL

CONSELL DE jOvES éS PROFITOSA TAMBé.

L’HOTEL éS UNA INvERSIÓ DE QATAR. PAíS AMIC QUE ENTRENA

vOLUNTARIS AL DESERT PER ANAR AL FRONT. PASSEM

A LA SUITE PRESIDENCIAL. “ÇA vA?“ I ELS FRANCESOS SE’N vAN.

tobruK / eNtrevistA


COM ES CONCRETA LA REPRESEN-TACIÓ DE TOBRUk ACTUALMENT DINS DEL CONSELL NACIONAL DE TRANSICIÓ? // El consell es forma per un representant de cada ciutat: Bengha-zi, Trípoli, Darna, Tobruk,… que prenen decisions que afecten el conjunt del país. És un òrgan de decisió de tot Líbia.

EL PAPER DE TOBRUk VA SER IM-PORTANT IMMEDIATAMENT DES-PRÉS DE LA REVOLUCIÓ. QUIN PA-PER JUGA ACTUALMENT? Certament, Tobruk va ser la primera ciutat en aixe-car la bandera de la independència del 1969. Les imatges dels joves tombant el llibre verd de Gadaffi a la plaça van donar la volta al món. Avui donem su-port a totes les ciutats, sobretot Misrata, Zliten i Benghazi. Suport moral, financer, militar,... per la seva frontera, Tobruk és cridada a tenir un paper important per aju-dar totes les ciutats i anar plegats en la reconstrucció. De moment, des d’aquesta ciutat es desplacen combatents voluntaris a Misrata i Brega (actualment on es donen els principals enfrontaments).

I LA VALORACIÓ SOBRE LA PRO-GRESSIÓ AL FRONT? COMPTEU AMB IMPORTANTS SOCIS AMB AQUESTA EMPRESA I NO ES VEUEN AVANÇOS // progressió lenta! Avancem lentament malgrat el suport de l’OTAN. Sí. Ens enfrontem a potents armes, so-bretot al front de Brega amb la utilització de potents canons de bombardeig. una situació que s’agreuja per la complica-ció del terreny que ha estat sembrat de mines, impossibles de localitzar perquè han estat fabricades de plàstic. Els ins-truments per detectar-los ho tenen molt complicat.

Ens trobem a més amb una agressivitat inaudita per part de les milícies de Ga-daffi. per tant, necessitem precisament això: armes potents per avançar i fer front a les tropes oficials i salvaguardar les ciutats. A més a més, voldria afegir un tercer element que és important i és que la previsió dels comandaments de les milícies de Gadaffi no contempla as-segurar les condicions de combat dels seus soldats. I aquesta és una altra raó perquè els nostres combatents siguin més prudents, sobretot pels civils que es troben a les zones de combat.

LA SITUACIÓ DE TRÍPOLI ÉS LLA-VORS VITAL PER RESOLDRE EL CONFLICTE? // Si Trípoli és allibera-da, Gadaffi serà definitivament derrocat i tothom serà feliç. Llavors ens posarem a pensar en com fer les coses, veure com continuen les vides, construïr de nou la nostra economia,... Gadaffi va dir que els revoltats érem rates, doncs excavarem túnels per arribar a Trípoli! Actualment ens trobem en disposició d’assegurar que el front de Brega és a punt de re-conquerir de nou la ciutat i creiem que a finals de setmana els soldats de la Líbia Lliure obriran la porta d’un nou escena-ri. La zona oest d’aquesta ciutat és molt important perquè cau en una intersecció en dues carreteres: una cap a Zauiya, a 55 quilòmetres i l’altra, Trípoli a 65 quilò-metres aproximadament. S’obriran dues vies d’entrada a la capital.

EL GOVERN DE TRÍPOLI ASSEGURA QUE ARRAN DE LA MORT DEL CAP MILITAR ABDEL FATá YOUNES, LA LÍBIA LLIURE ES TROBA SEPARADA EN FACCIONS I QUE BENGHAzI JA NO ES TROBA SOTA CONTROL DEL CONSELL NACIONAL DE TRANSI-CIÓ... // Gadaffi és el mentider més gran del món! Els mitjans que utilitzen canvien la realitat i generen confusió sobre la nostra determinació. Coneixem aquestes informacions i són absoluta-ment falses. De fet, un dels membres del Consell de Tobruk és familia del coman-dant Younes. Ens trobem afectats i tristos pel seu assassinat però donem suport al Consell Nacional. No hi ha pas enrera, i hem de resoldre qüestions importants com assegurar el front per construïr un país que resti en pau. per això, donem suport al comadament militar i instem a portar Gadaffi al Tribunal penal interna-cional per jutjar-lo com a criminal, amb totes les garanties. Esperem veure Ga-daffi com hem vist Mubarak. Al 1986, l’armada Líbia va lluitar contra el govern del Txad amb 60.000 soldats, dels quals 8000 van ser liquidats. Encara no sa-bem perquè es va enviar aquell exèrcit al Txad, tampoc quins assumptes estranys ni interessos tenia Gadaffi allà. No hi ha paraules per explicar la personalitat psi-còtica d’aquest individu.

TOBRUk VIU LLUNY DEL FRONT, GADAFFI, L’OTAN, LA GUERRA I MÉS A PROP DEL FUTUR.

lA coNstrucció de lA líbiA que eN diueN lliure coMeNçA eN les ciutAts que progressivAMeNt HAN ANAt reHAbilitANt espAis per reorgANitzAr lA ciutAt. eNs rep el coNJuNt del coNsell. uN Metge, uN AdvocAt, uN Mestre, uNA MestressA de cAsA, uN iNgeNier MecàNic, uN Arquitecte, uN Jove i uNA doNA represeNteN lA ciutAt de MANerA provisioNAl. geNt recoNegudA diNs lA sevA coMuNitAt que No podeN deiXAr depeNsAr eN coM AcAbArà uNA guerrA que No pot retrocedir, i que tAMpoc AvANçA.

“NecessiteM ArMes poteNts per AvANçAr Al froNt”

CAP DEL CONSELL DE TOBRUk

HAAG FRAG IASSEN

“espereM veure gAdAffi coM HeM vist MubArAK”


dossier / frANcesc pArÉs_sergi grAu

ELS COLORSDE LA REVOLUCIÓ

LA REVOLUCIÓ TAMBÉ ÉS GRÀFICA

s’HAN AfANyAt A esborrAr els vestigis del rÈgiM de gAdAffi coM si es trActÈs d’uN MAlsoN (uNA MigdiA-dA de 42 ANys). els colors de lA bANderA de lA iNdepeNdËNciA vA ser HisssAdA per priMerAvegAdA A tobruK. cArrers i plAces vAN cANviAr lA sevA ApAreNçA. tots els suports,tots els MissAtges per pAssAr pàgiNA.

propAgANdA i protestA gràficA

GRAFISME D’AGITACIÓ, CREATIvITAT, IMAGINACIÓ, DIBUIxANTS AMATEURS I MANS DE PINTURA, PER TOT

piNtAdes, MurAls, i cAricAtures / ESCOLES I ESTADI

Al MuJtAH, el guerriller que s’eNfroNtà Als itAliANs HA eMergit de Nou Actes de propAgANdA / PLAÇA DELS MÀRTIRS O DE LA LLIBERTAT

tobruK / propAgANdA gràficA


ELS COLORSDE LA REVOLUCIÓ

LA REVOLUCIÓ TAMBÉ ÉS GRÀFICA

s’HAN AfANyAt A esborrAr els vestigis del rÈgiM de gAdAffi coM si es trActÈs d’uN MAlsoN (uNA MigdiA-dA de 42 ANys). els colors de lA bANderA de lA iNdepeNdËNciA vA ser HisssAdA per priMerAvegAdA A tobruK. cArrers i plAces vAN cANviAr lA sevA ApAreNçA. tots els suports,tots els MissAtges per pAssAr pàgiNA.

propAgANdA i protestA gràficA


Actes de propAgANdA / PLAÇA DELS MÀRTIRS O DE LA LLIBERTAT per tot Arreu cAricAtures del dictAdor / ESTADI MUNICIPALHoMeNAtge Als Morts del rÉgiM eN difereNts Èpoques / PLAÇA DELS MÀRTIRS


dossier / frANcesc pArÉs_sergi grAu

tobruK. 3 d’Agost de 2011

LÍBIA, UN ÚNIC pAÍS. LES ACUSACIoNS DE SECESSIÓ CoNTrA ELS hABITANTS DE LA rEGIÓ DE LA CIrENAICA (EST DEL pAÍS) I LA poSSIBILITAT DE MANTENIr L’ACTUAL DIvISIÓ DE L’ESTAT (TrÌpoLI-BENGhAzI, TrIpoLITANA-CIrENAICA) hA FET INSISTIr ALS rEBELS EN LA rEIvINDICACIÓ D’UN ÚNIC ESTAT AMB CApITAL A TrÍpoLI.

frA

Nc

esc

pA

rÉ

s_20

11

tobruK / propAgANdA gràficA


tobruK. 3 d’Agost de 2011

LÍBIA, UN ÚNIC pAÍS. LES ACUSACIoNS DE SECESSIÓ CoNTrA ELS hABITANTS DE LA rEGIÓ DE LA CIrENAICA (EST DEL pAÍS) I LA poSSIBILITAT DE MANTENIr L’ACTUAL DIvISIÓ DE L’ESTAT (TrÌpoLI-BENGhAzI, TrIpoLITANA-CIrENAICA) hA FET INSISTIr ALS rEBELS EN LA rEIvINDICACIÓ D’UN ÚNIC ESTAT AMB CApITAL A TrÍpoLI.


crÒNicA fotogràficA /

frANcesc pArÉs / TOBRUk

FORASTERS, TURISTESI ESTRANYS: WELCOME!

AMB TEMPS I SENSE PRESSA

Asseure’s eN uN rAcó És uNA iNvitAció A lA coNversA. “gAdAffi crAzy!“ torçANt lA MA A l’AlçAdA del cAp És lA priMigÈNiA MANifestAció que es vol fer ArribAr A l’estrANy A qui se li iNtueiX iNteressAt i fAMoleNc d’eXplicAcioNs. posteriorMeNt, l’AclAriMeNt: siMulANt l’eMpuNyAdurA i l’espetec d’uN fusell que dispArA per tot Arreu. et preguNteN: “wHy?“

dArrere el gris de les cAses


CRÒNICA // LÍBIA ÉS UN PAÍS DE CIUTATS. LES PLANES DESÉRTIQUES I

ALLARGADES OBREN SOBRE ELS RACONS MÉS AGRAÏTS PUNTS DE VIDA.

CIUTATS EXTESES I POC POBLADES, EDIFICIS DE POQUES ALÇADES I

CARRERS AMPLES I FORADATS. L’APARENÇA DES DE LLUNY ÉS DE DU-

RESA. LA NIT I LA GENT, UNA ALTRA COSA BEN DIFERENT.

i és que ens trobem a l’inici del ramadà i l’activitat es redueeix al

mínim durant tot el dia. sense menjar ni beure, els esforços són

prohibitius. les matinades d’esmorzars, són per les famílies que

comencen la jornada amb un bon esmorzar. la resta del dia, és un

“stand by” fins l’hora de la posta del sol.

ramadà és època de festa i recolliment. “l’abstinència com a mos-

tra de solidaritat amb els pobres, per acostar-nos al seu patiment”,

ens expliquen. És la proposta del profeta Mahoma per acostar-nos

a déu. Amb el comiat del sol, desapareixen els cotxes i les mirades

de les ombres. les poques persones que guaiten a les porxades et

conviden a menjar. un continu d’invitacions tant difícils de refusar

com explicar-los que anem a buscar les llums del vespre.

Més tard, esclata l’activitat. els carrers s’embussen de nou,

obren les botigues i els somriures de la ciutat s’acosten amb un

“where are you from?” macarrònic. 133.000 habitants són poca

tobruK / crÒNicA fotogràficA


FORASTERS, TURISTESI ESTRANYS: WELCOME!

AMB TEMPS I SENSE PRESSA

Asseure’s eN uN rAcó És uNA iNvitAció A lA coNversA. “gAdAffi crAzy!“ torçANt lA MA A l’AlçAdA del cAp És lA priMigÈNiA MANifestAció que es vol fer ArribAr A l’estrANy A qui se li iNtueiX iNteressAt i fAMoleNc d’eXplicAcioNs. posteriorMeNt, l’AclAriMeNt: siMulANt l’eMpuNyAdurA i l’espetec d’uN fusell que dispArA per tot Arreu. et preguNteN: “wHy?“

dArrere el gris de les cAses


gent i de seguit et coneixeran. “catalonia-barcelona! oh! Messi,...”

i tota la corrua de tòpics futbolístics.

extraordinària gent que t’ofereix portar-te a 500 quilòmetres amb co-

txe o convidar-te a sopar a casa. la hospitalitat és immensament més

gran que el desert. Marxem de tobruk direcció benghazi, la capital

rebel del govern provisional. Mentre deixem enrera tobruk ens pre-

guntem la darrera vegada que ens hem atançat a un turista socarrat a

salou. li hàgim preguntat d’on vé, el seu nom i el dels seus fills, saber

a què es dedica i si s’ho passa bé a casa nostra. i en acomiadar-nos li

hàgim expressat “welcome!” amb un gest de sinceritat.

frA

Nc

esc

pA

rÉ

s_ A

br

il 2

011

Documents

MADEINLIBIA_#01