MADEINLIBIA#02 BENGUAZI

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11

MADEINLIBIALA PLAÇA: EL VESTÍBUL PELS QUI ESPEREN QUILÒMETRE ZERO DE LA REVOLUCIÓDIARI D’ABORD, CRÒNICA INTERIORABDULHA: RUTINES EN TEMPS ESTRANYS

*

BenghaziEL 22 D’AGOST: DIA 1 DE LA NOVA LÍBIA, ALMENYS ES VA CELEBRAR COM SI HO FOS

02/

EDITORIAL / SUMARI BENGUAZI / CRÒNICA

2 · MADEINLIBIA / 02 02 / MADEINLIBIA · 3 LÍBIA_AGOST/11

UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ

ELS TEMPS MANEN. FINS I TOT AMB LA CALMA DEL SUD DEL MEDITERRANI. I ELS TEMPS ASSENYALEN ALGUNS CANVIS QUE

SÓN PER VENIR. ALTRES, ELS HEM POGUT VEURE I CONGELAR-LOS EN AQUESTA PUBLICACIÓ QUE VA NÉIXER

EN UN AVIÓ I QUE ACABA AMB UN COTXE QUE TRAVESSA UN DESERT DE NIT. EL TEMPS MANA.

04_repOrTATGe

EL QUILÒMETRE ZERO DE LA REVOLTA

AL KATIBAAl KATiBA, el cenTre de deTenciOnS i ApArell repreSSiu

de GAdAffi vA Ser preS AmB lA irA de qui TOmBA un SímBOli eSmicOlA un delS pilArS del réGim: lA pOr.

12_ repOrTATGe

LA CIUTAT QUE RECUPERA EL PAS,

AgosT DE 2011pOc A pOc elS cArrerS eS vAn endreçAnT,

elS vOlunTAriS AnònimS pOSen eSfOçen recOnSTruïr l’eSTAT AmB lA nòminA

de lA vOlunTAT.

14_crònicA fOTOGrÀficA

LA PLAÇA, EL VESTÍBUL DE LA GENT QUE ESPERA

LA PLAÇA VERDAun cAnvi de réGim éS un cAnvi de nOmS.

A líBiA, leS diferenTS plAceS verdeS Són reBATejAdeS:plAçA de lA lliBerTAT O plAçA delS mÀrTirS,

leS denOminAciOnS preferideS.

EDITORIAL // CALDRIA fER APOLOgIA DE LÍBIA. LA PERsONALITAT

D’AqUEsT RACÓ DE mÓN -AmB ELs INDRETs I LA gENT qUE hEm

POgUT TOCAR- és D’UNA gRAN sENsIBILITAT. IsO 1600, DIRIEN

ELs sOCIs. D’UNA PERsONALITAT mAjúsCULA I D’UN TARANNÀ AU-

TèNTIC. CREIEm sINCERAmENT qUE LEs PÀgINEs qUE sEgUEIxEN

fAN jUsTÍCIA A UNA hIsTòRIA. LLUNy DE L’EsPECTACULARITAT I

L’EsTèTICA DELs TELENOTÍCIEs, CALDRÀ fER APOLOgIA DE LÍBIA.

La guerra que just s’ha tancat, tardarà temps a cicatritzar. Sobretot però,

l’espectacle de la realitat. Aquest 1% d’imatges de canons, milicians corrent,

tot terrenys atravessant ciutats. El periodisme potser no encerta en les formes:

abans del 17 de febrer de Líbia només coneixíem Gadaffi. Si no obrim la pàgina

de la història, aquesta guerra tràgicament minúscula quedarà durant dècades

grabada sobre el nom de Líbia.

Diuen que de les coses que no se sap res, en general, sempre se’n té millor opi-

nió. En el cas dels conflictes -des de la nostra Europa de jaqueta de punt- això

no és així. No en sabem res, i costa trobar informació aproximada, veraç o míni-

mament ajustada als fets. Mentre, pots sentir vergonya en atendre les peticions

dels locals perquè els traduíssim les notícies que es publicaven en els digitals

europeus. Conclusions agosarades, realitat distorssionada. La guerra és un es-

pectacle massa llaminer.

ediTA //

LLUmULL. ACCIONs AUDIOVIsUALs

CARRER NOU, 12

43800 - VALLS (L’ALT CAMP)

[email protected]

www.llumull.blogspot.com

redAcció //

SERGI FRANCH

fOTOGrAfiA //

FRANCESC PARÉS. SERGI GRAU

diSSenY i mAqueTAció //

SERGI GRAU

edició elecTrònicA //

WWW.ISSUU.COM/LLUMULL

AudiOviSuAlS //

WWW.YOUTUBE.COM/USER/LLUMULLACCIONS

llicÈnciA //

WWW.CREATIVECOMMONS.ORG

AmB el SupOrT //

IGMAN. ACCIÓ SOLIDÀRIA

REVISTA_ONGC

CATALAN INTERNATIONAL VIEW

HAn cOl·lABOrAT //

MARC GAFAROT

JORDI FREXAS

AGrAïmenTS //

CARLES FIGUEROLA

DIARI DEL PRIORAT I DIARI DE LA RIBERA

CoBERTA // FRANCEsC PARÉsBenGHAzi. 21 d’AGOST de 2011

7 D’AGOST DE 2011

mAGAzine d’infOrmAció CATALANA A líBiA / AGOST’11

MADEINLIBIA*

EDITORIAL / SUMARI BENGUAZI / CRÒNICA

2 · MADEINLIBIA / 02 02 / MADEINLIBIA · 3 LÍBIA_AGOST/11

8 D’AGOST DE 2011

CRòNICA // BENghAzI ACULL. NO és UNA CAmPANyA DE CAP REgI-

DORIA DE RELACIONs INsTITUCIONALs I COOPERACIÓ DEL CON-

sELL DE LA CIUTAT. és UN fET. BENghAzI REUNEIx DEs DE fA sIs

mEsOs REfUgIATs I ImmIgRANTs fORçATs DE LEs CIUTATs DE Ras

Lanuf i BRega, LEs més PROPEREs AL fRONT DE L’AgOsT PROPER

A LA CIUTAT. DE LA LÍBIA ENCARA OfICIAL s’hI NOTA LA POR AmB

LA gENT ARRIBADA.

Així són les coses. Els sopars comunitaris de la també rebatejada Plaça de la

Llibertat són un punt de trobada i peregrinació al voltant les noves del dia. Les

notícies volen de boca en boca sense perdre el punt de calma i pau que dóna

l’aire de la mar que és a tocar. Observar les cares de les converses ininteligi-

bles també dóna comprensió d’allò que els libis porten vivint.

De Trípoli vé en Jamal, un home de quaranta anys amb aparença de tenir-ne

seixanta, braços de canyís i esprimallarg. Duu muletes. La manifestació en

què es trobava va ser tirotejada. Ferit a la cama, traslladat a un hospital de

Tuníssia i posteriorment a Benghazi fa l’exercici de molts: esperar. En el cas

de Jamal, a més a més, guarir-se una cama infectada: “Potser podrà anar a un

hospital d’Itàlia”. No hi ha collons d’explicar-li això d’Schengen…

Abdulha és un jove de 28 anys provinent d’Ojlah a Ajwala, al sud-oest. Enmig

del desert. Intel.ligent, sensat i discret s’està en un pis de la ciutat “fins que

acabi tot”. La regió és una gran productora de petroli. Importants empreses es

troben allà. De fet, costa trobar dins el mapa d’aquest extens país alguna zona

que no sigui extractora de petroli. És a l’atur. “Holidays!” diu rient. Un clàssic

molt sentit a Líbia -i a casa-, per cert.

En acabar de sopar, Abdulha i uns quants ajuden a recollir taules i cadires del

sopar. Un tomb i el té va bé per païr. Assenyala una dona amb carretó: “cada

dia arriba a les cinc a la Plaça i la neteja tota, des de fa cinc mesos”. Així es

fan les coses, i alguns prenen l’exemple que poden. “Som rics, tenim de tot!

Però on són els nostres diners? A on veus els edificis i les coses per la gent?”.

S’estima Líbia i la coneix. Pot explicar-ne els racons que ha recorregut amb el

seu camió, que no són pocs. Amant orgullòs d’aquest racó recorda com molts

libis han marxat per buscar-se la vida fora. “2000 quilòmetres de platges!” I

ressegueix els noms de les ciutats:”Tobruk,Dharna, Al Baida...”

Passegem amb Abdulha i Jamal una mica més lluny de la Plaça. Ens ensenya

imatges d’un arsenal que va esclatar prop de casa seva. Un cràter de 200 me-

tres d’amplada i més de vint de profunditat. Repassa mentalment les properes

passes que de vegades esborren l’ expressió de: “quina merda!”.*****

ABDULhA mOhAmmEDRUTINES EN TEMPS ESTRANYS

EL LEÓN DEL DEsIERTO(PRODUCCIÓ EEUU-LIBIA; fALCON INTERNATIONALPRODUCTIONs, 1981)173 MINUTS

Director: Moustapha AkkadRepartiment: Anthony Quinn, Oliver Reed, Irene Papas, Rod Steiger, John Giel-gud, Raf Vallone, Andrew Keir, Gastone Moschin

sINOPsIs: Mussolini està furiòs després de vint anys de combats improductius i sense resultat contra els beduïns libis. Mana al general Graziani capturar el líder de la resistència: Omar Mukhtar. Desesperats per obtenir una victòria ràpida, els italians decideixen posar setge a la ciutat.

4 · MADEINLIBIA / 02 mAGAzine d’infOrmAció cATAlAnA A líBiA 02 / MADEINLIBIA · 5 LÍBIA_AGOST/11

REPORTATGE / SERGI FRANCH

12 D’AGOST DE 2011

REPORTATgE // BENghAzI hA AgAfAT EL RELLEU DE

L’ORgULL DEL POBLE LIBI. AqUÍ s’hI VA INsTAL.LAR

EL gOVERN PROVIsIONAL ABANs DE fINIR LA gUERRA.

TANT és AIxÍ, qUE LEs CELEBRACIONs OfICIALs PER

LA mORT DE gADAffI I L’ANUNCI DE fINALITzACIÓ DE

L’OPERACIÓ DE CAPTURA DEL sÀTRAPA Es VAN DECRE-

TAR EN AqUEsTA CIUTAT. sI LA REVOLTA DEL mEs DE

fEBRER VA sER LITERALmENT EsCOmBRADA A TRÍPOLI

O mIsRATA, A BENghAzI LA DEsERCIÓ DELs COmANDA-

mENTs mILITARs VA sER EN mAssA I LA POBLACIÓ VA

PREPARAR-sE PER DEfENsAR-sE DELs ATACs DE POLICIA

I ExèRCIT.

Al segle XIII, el port d’aquesta ciutat feia de pont entre els comer-

ciants genovesos i les tribus de l’interior del país. Els otomans van

veure-hi oportunitats, i des del S.XVI fins a principis del S.XX va res-

tar a les seves mans, governada des de Trípoli. Com una colònia, la

província més pobra. El 1911 es va acabar l’imperi otomà a Bengha-

zi, i va començar el d’Itàlia. Del foc a les brases. Omar Mukhtar, un

ancià beduí, va liderar des de llavors una rebelió fins el dia que va

ser penjat a la forca el 1931. Els italians el van odiar, amb respecte.

Si és que això és possible.

El seu exemple va servir d’inspiració a la revolució verda de Gadaffi

el 1969 i per això va voler anunciar-la des de la seva tomba. Avui, a

banda de la impressió de la seva imatge a la moneda nacional. Tot allò

de la revolució verda dels setanta va anar quedant esmicolat amb el

temps. El record i l’exemple d’Al-Mukhtar també. La imatge de l’ancià

inspira avui els cartells i banderes de la Benghazi rebel. >>>

PROTESTES / PLAçA DELs mÀRTIRs

BENghAzI, AL NORD DE LA COsTA ORIENTAL DEL gOLf DE sIRTE.

L’ANTIGA CIUTAT GREGA DE BERENICE QUE VA DONAR NOM A BENGHAZI ES TROBA UNA MICA MÉS AL NORD. LA SEGONA

CIUTAT MÉS GRAN DE LÍBIA COMPTA AMB 600.000 HABITANTS. LÍBIA ÉS UN PAÍS ENORME, DE CIUTATS ARRENGLERADES

AL MAR. DETALL IMPORTANT! SECTORS QUE DÓNEN PELA LLARGA: AGRICULTURA, PESCA DE LA TONYINA,

ESPONGES, PELLS I FUSTA.

TERRA DEREsIsTèNCIEs

LA BENGHAZI REBEL

dinS lA duAliTAT líBiA, lA reGió de lA cirenAicA éS impeniTenT BREssoL DE REVoLTEs

TERRA DE RESISTÈNCIES / REPORTATGE


PROTESTES / PLAçA DELs mÀRTIRs

BENghAzI, AL NORD DE LA COsTA ORIENTAL DEL gOLf DE sIRTE.

L’ANTIGA CIUTAT GREGA DE BERENICE QUE VA DONAR NOM A BENGHAZI ES TROBA UNA MICA MÉS AL NORD. LA SEGONA

CIUTAT MÉS GRAN DE LÍBIA COMPTA AMB 600.000 HABITANTS. LÍBIA ÉS UN PAÍS ENORME, DE CIUTATS ARRENGLERADES

AL MAR. DETALL IMPORTANT! SECTORS QUE DÓNEN PELA LLARGA: AGRICULTURA, PESCA DE LA TONYINA,

ESPONGES, PELLS I FUSTA.

AquEsT hoME És “LA VEu”

cOneGuT Arreu de BenGHAzi, éS un TrOBAdOr de revOlTA, un imprOviSAdOr

de criTS i cOnSiGneS. lA cApTurA d’un vAixell cArreGAT d’ArmeS i enviAT

per SíriA AmB deSTinAció TrípOli, éS mOTiu de cOncenTrAció i feSTA.

“Escolta Bassad (prEsidEnt dE síria) Et tornarEm El vaixEll pErquè

El poblE faci sErvir lEs armEs contra tEu” éS un delS criTS.

BENghAzI. 7 D’AGOST DE 2011

sIRAjE és UN ARTIsTA. UN eNTUsiAsTA de LA hisTòriA, UN bALLAdor de Breakdance, UN esTUdiANT de soCioLogiA qUe eN iNiCiAr-se LA revoLTA vA mArxAr de CAsA eLs pAres per oCUpAr UNA hAbiTACió AL Media center, UN ANTiC edifiCi goverNAmeNTAL prop de L’ANTigA pLAçA deLs JUTJATs qUe serveix per ATeNdre eLs periodisTes.

SER

GI

GR

AU

_201

1


sIRAjE és UN ARTIsTA. UN eNTUsiAsTA de LA hisTòriA, UN bALLAdor de Breakdance, UN esTUdiANT de soCioLogiA qUe eN iNiCiAr-se LA revoLTA vA mArxAr de CAsA eLs pAres per oCUpAr UNA hAbiTACió AL Media center, UN ANTiC edifiCi goverNAmeNTAL prop de L’ANTigA pLAçA deLs JUTJATs qUe serveix per ATeNdre eLs periodisTes.



ENTRADA PRINCIPAL / AL KATIBA

El quilòmetre zero de la revolta es diu Al Katiba. Més aviat el quilòmetre 4. El dia 21 els

manifestants encesos que havien estat disparats per la policia i l’exèrcit amb foc real es

van desplaçar al quarter d’Al Katiba per prendre el fortí de Gadaffi. Palau inclòs. Des

d’Al Katiba els van ploure trets, granades, utilitzaren bazooques i artilleria antiaèrea.

Els pisos i les cases dels voltants van ser refugi de fabricants amateurs de còctels Molo-

tov. Precarietat contra mitjans. Mahdi Muhamad Ziu, és el màrtir que va estavellar el seu

cotxe carregat de dinamita contra el mur de la fortalesa on es troba també el palau de

Gadaffi, el palau de Benghazi.

Els soldats van fugir només quan se’ls va acabar la munició. Avui, Al Katiba és un símbol.

És el quilòmetre zero de la primera victòria dels rebels. Benghazi és belluga. Es mou i es

nota que algú fa un esforç en mutar una situació que ja és considerada passada.

Des de la revolta, un consell local juntament amb membres de la comissió “17 de febrer”

organitzen assumptes de la ciutat. Uns homes vestits de civil es planten enmig la cruïlla

d’una avinguda. El caos és superior: vuit carrils es troben en una cruïlla d’avingudes. No

funcionen els semàfors i tres valents s’han atrevit a posar-hi una mica de regulació viària.

Dies més tard, uns semàfors llampants amb cronòmetre gegant fan la feina.

Els cartells als fanals recorden que els civils no poden dur armes. Una campanya pel

control de la gran quantitat de fusells que es troben a la ciutat pretén recuperar els

fusells automàtics que van ser -diguem-ne rapinyats- durant els assalts de les diferents

casernes. Molts encara fan la funció al front. Però els de Benghazi, poca cosa fan. La ciutat

és tranquila. Molt. >>>

Al KATiBA DINS Al KATiBA GADAFFI HI TENIA EL SEUPALAU DE VISITES ABENGHAZI.AVUI ELS MURS SÓN OBERTS.

EL PALAU ES POT VISITAR



CEL.LES / AL KATIBA

UNA PINTADA A LA PARET ASSEGURA QUE AQUEST ÉS EL COTXE DE Mahdi MuhaMad Ziu,EL MÀRTIR QUE ESTABELLÀ EL SEU COTXE CONTRA ELS MURS DEL QUARTER CARREGAT DE DINAMITA / AL KATIBA

SER

GI

GR

AU

_201

1


mENjADOR POPULAR PER RAmADÀ. PLAçA DE LA LLIBERTAT. eL froNT de bregA és A 240 qUiLòmeTres. 3 hores de CoTxe i eT Trobes doNANT servei eNTre eLs CArrers d’AqUesTA CiUTAT fANTAsmA. ANAr-hi UN diA sí, UN ALTre No. CAdAsCú fA eL qUe poT. AqUesTs, desCANseN.


mENjADOR POPULAR PER RAmADÀ. PLAçA DE LA LLIBERTAT. eL froNT de bregA és A 240 qUiLòmeTres. 3 hores de CoTxe i eT Trobes doNANT servei eNTre eLs CArrers d’AqUesTA CiUTAT fANTAsmA. ANAr-hi UN diA sí, UN ALTre No. CAdAsCú fA eL qUe poT. AqUesTs, desCANseN.



19 D’AGOST DE 2011

Algú fa feina. Carrers que esborraven el salt entre la vorera i el paviment amb am-

polles de plàstic, cartrons i merda de tot tipus, en sec, un dia, apareixen nets com

una patena. Són els voluntaris. L’estat sorgit de la revolta (aquest 50% de Líbia) té

suports internacionals no en vulguis més, però ni cinc al calaix. Comptes bloquejats.

Els estats poden dir missa, que els bancs i el sistema financer sí que fan política real.

El curiós és que els comptes dels fons libis van ser embargats precisament per evitar

la fugida de capital del govern. Però això inclou a tots. “Si no s’acaba la guerra, no

cobrarem!”. Ve’t-ho aquí.

Un Museu al passeig del port -allà on s’hi trobava una guarnició- s’ha convertit en un

poc aconseguit “Museu de les barbaritats de Gadaffi”. Bé, almenys aquesta és la in-

tenció. La imatge del general, líder i conductor de la revolució engarjolat a l’entrada

a mode de falla als jardins de l’entrada. A partir d’aquí, restes de munició vomitada

als carrers de Benghazi serveixen per a fer tot tipus de figures, ninos i collages.

L’edifici va ser rostit, però resta dempeus i útil. La part superior és dedicada als

màrtirs de la ciutat. Des de la revolució de 2011 als morts de la presó d’Abu Saleem

de 1996 passant per altres purgues puntuals i escassament conegudes en les dèca-

des anteriors. Quatre panys de paret apreten 480 fotografies. Un cartell dóna nom al

Museu a les escales, una bandera espanyola s’acompanya del nom del patrocinador

de la mostra: Olabarri enginiering Construction. Curiosament, Gadaffi va obtenir

targeta client preferent de l’estat espanyol al 2010: principal subministrador d’armes

i munició per armament lleuger (pistoles de luxe, fusells d’assalt,...). Paguem a 60

dies. Ironies per qui vulgui rumiar massa.

Els talls intermitents de llum van difuminant-se amb els dies i espaiant-se amb el

temps. Poca durada i ocasionalment. La ciutat digereix el darrer sotrac. *****

ÉS MOLT PUNKI HAVER DE LLENÇAR-SE A UNA GUERRAPER TREURE’N UN CANVI DE RÉGIM. EL SACRIFICII EL PREU A PAGAR ÉS TANT ALTCOM LA DETERMINACIÓ A FER-HO

LA CIUTATqUE CANVIA

CONsTANTmENT

BENghAzI RECUPERA L’ORDRE I EL RITmE

DE LEs COsEs hABITUALs.

LA CIUTAT SURT POC A POC

DE LA PROVISIONALITAT

PER INSTAL.LAR-SE EN UN ESTADI DE

CREACIÓ, I CONSTRUCCIÓ



LES MARES I MULLERS PORTEN EL REBUT DEL PREU DE LA SEVA CONTRIBUCIÓ / PLAçA DE LA LLIBERTAT

sI CATALuNyA És MEssI,

elS periOdiSTeS frAnceSOS HO Tenen mOlT piTjOr. frAnçA éS sarkozy.

leS enTiTATS i ASSOciAciOnS de BenGHAzi emerGeixen AmB pArAdeS

i eSpAiS deSTinATS A TrOBAr-Se, xerrAr i cOmenTAr

leS dArrereS nOveTATS del diA.

L’HORA DEL TÉ I LA TRANQUIL.LITAT/ PLAçA DE LA LLIBERTAT

14 · MADEINLIBIA / 02 mAGAzine d’infOrmAció cATAlAnA A líBiA

CRÒNICA FOTOGRÀFICA / BENGHAZI

FRANCESC PARÉS / PLAçA NABA

LA PLAçA: EL VEsTÍBUL DE LA gENT qUE EsPERA

PASSEIG MARÍTIM PER LES REVOLTES DEL MAR

pASSeiG, preGÀriA, pipeS i SOuvenirS. unA eSTrAnYA cOmBinAció que BArrejAl’eSTAT AcTuAl de leS cOSeS AmB el TrAdiciOnAl Ús DEL CARRER ABANs DE LA guERRA

Menjar boníssim. Qui cuina és Tarek Benkato, un nervi que després de treballar en

un vaixell de pesca i fer classes a la universitat de filologia francesa, el segon dia de la

revolució se li va obrir tot una cuina de possibilitats. Perols i olles gratuïts per tothom

que s’acosta allà. Accepta ajudes per a la missió i compta amb una brigada de volun-

taris entregats. Després el sopar, la pregària conjunta i els actes de propaganda dels

rebels libis que se segueixen amb un entusiasme discret. La Plaça és però el centre

de la capital de la revolta.

Al seu voltant i a tocar del mar, en un llarg passeig: paradetes de souvenirs rebels,

haimes de plàstic i fotografies exposades sobre robes, associacions que dónen a

conèixer informació sobre desapareguts i morts pel régim, graelles pel menjar, be-

CRòNICA // DEs DE fA APROxImADAmENT CINC ANys, AmB mOTIU DEL

RAmADÀ, s’ORgANITzA A LA PLaça naBa de BenghaZi UN sOPAR PER A

TOTs ELs VEïNs DEL BARRI. DE fET, CADA BARRI Es PREPARA LEs TAU-

LEs I LEs CADIREs PER COmPARTIR LA mENjA I ACOmPLIR mULTITU-

DINÀRIAmENT LA TRADICIÓ DE CONVIDAR A mENjAR. EN EL CAs DE LA

PLAçA REBATEjADA COm “de La LLiBeRTaT”, mENjAR DE RANxO I sAfA-

TEs, PERqUè LA sITUACIÓ hA CANVIAT.

BENGHAZI / CRÒNICA FOTOGRÀFICA

02 / MADEINLIBIA · 15 LÍBIA_AGOST/11

EL sENTIT DELs EDIfICIs I ELs CARRERs

CANVIA CONTÍNUAMENT. PROP DE LA PLAÇA. HI HA UN CARRER AMB DIFERENTS BANCS QUE POCA COSA TENEN

A OFERIR. EL PORT SERVEIX PER DONAR SENTIT A LA RUTINA DEL TREBALL. COM UN LOOP TELEVISIU

D’Al JAZEERA, LA GENT ES TROBA DE NOU CADA NIT A LA MATEIXA HORA PER SABER.

SERÀ EL LLOC DE LA CELEBRACIÓ. ÉS EL VESTÍBUL D’ESPERA.

gudes, alguna teteria popular, futbolins, carreres de quads i venedors de pipes. Una fira

de la revolta. Que no una revolta de fireta.

Dos tancs inutilitzats tanquen la part d’expositors, mentre la televisió de la nova

Líbia cobreix cada tarda les pregàries i els actes públics. La notícia de la captu-

ra d’un vaixell de transport d’armes proper a la costa de Líbia és celebrat amb

eufòria. Transportava gran quantitat d’armament pesat i tenia com a destinació

Trípoli.”Tornarem el vaixell a Síria perquè s’hi torni el teu poble contra tu” diu diri-

gint-se a la multitud Salah Alzeoe, portaveu de la revolta del 17 de febrer, impulsso-

ra de la revolta a Líbia. Tot es mou, des de Tuníssia a Síria. I cadascú juga les seves

peces de l’escaquer. *****

FRA

NC

ESC

PA

RÉ

S_ A

GO

ST 2

011

Documents

MADEINLIBIA#02 BENGUAZI