Madeinmexic#05 21 ANYS ZAPATISME

21 ANYS DE ZAPATISME“AbANS DEl 1994 ElS NoSTrES PArES I ElS NoSTrES AvIS ErEN MoSSoS DE lES grANS hISENDES”

MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC / OCTUBRE’15

lA lluITA INDígENA coNTINuA, I éS PEr lA DIgNITATchIAPAS, SETANTA-DoS cAMPAMENTS MIlITArS EN AcTIul’EZlN: 21 + 500 ANYS DE rESISTèNcIA

MADEINMÈXIC05/

EDITORIAL / SUMARI CHIAPAS / PRÒLEG

2 · MADEINMèXIc / 05 05 / MADEINMèXIc · 3 DESEMbrE_15

MADEINMÈXIC: CHIAPAS, 20+1 ANYS DE ZAPATISME

EL DIA 1 DE GENER DEL 1994 EL ZAPATISME vA IRROMPRE EN L’ESCENARI MEXICà PER DEFENSAR ELS DRETS DELS POBLES

INDÍGENES DE CHIAPAS I PER RECORDAR qUE L’ENTRADA EN vIGOR DEL TRACTAT DE LLIURE COMERç (TLC) NO SIGNIFICAvA

L’ENTRADA DE MÈXIC AL PRIMER MÓN, SINÓ qUE ERA UNA AUTÈNTICA FARSA.

APROFITANT EL vINTÈ ANIvERSARI DE L’AIXECAMENT ZAPATISTA, ENS vAM PROPOSAR FER UN REPàS DE LA SITUACIÓ DE LA

LLUITA DE L’EZLN A CHIAPAS. FA vINT-I-UN ANyS D’AqUELL ESDEvENIMENT I, PER A MOLTES PERSONES, ELS ZAPATISTES

SÓN UN RECORD, PER A D’ALTRES UNA LLUITA vIvA I PER A MOLTS jOvES D’AvUI, qUE S’HAN COMENçAT

A IMPLICAR EN EL CANvI SOCIAL, UNS DESCONEGUTS.

06_ENTrEvISTA

PEDRO FARO

FRAYBAEl cENTrE DE DrETS huMANS FrAY bArToloMé DE lAS cASAS,

MéS coNEguT coM FrAYbA, FA vINT-I-SIS ANYS quE DENuNcIA ElS ATroPEllAMENTS

quE SoFrEIXEN lES PoblAcIoNS MéSvulNErAblES DE chIAPAS.

14_ rEPorTATgE

LA NOvA ETAPA DELNEOZAPATISME MEXICà

CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJASDESPréS DE MéS DE vINT ANYS DE vIDA PúblIcA

I DE MéS DE TrENTA D’EXISTèNcIA,El NEoZAPATISME MEXIcà coNTINuA MéS vIu,

AcTIu I crEATIu quE MAI.

28_crÒNIcA

L’EZLN: 21 + 500 ANySDE RESISTÈNCIA

MAJO SISCARlA PràcTIcA DE No AccEPTAr El govErN MEXIcà

I DE coNSTruIr AuToNoMIA éS uN DElS TrETS MéS DISTINTIuS DE l’EZlN

vErSuS lA rESTA DE MovIMENTS SocIAlS MEXIcANS I coNTINENTAlS.

MAGAZÍN D’INFORMACIÓ CATALANA A MÈXIC / OCTUBRE’15

MADEINMÈXIC

EDITA_LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALSCARRER NOU, 1243800 - vALLS (L’ALT CAMP)

[email protected]

coNSEll DIrEcTor_MAjO SISCART BANyULS, FRANCESC PARÉS MERCADÉ, GEMMA ESTRELLA, SERGI GRAU ARASA

FoTogrAFIA_FRANCESC PARÉS MERCADÉ, SERGI GRAU ARASA

DISSENY I MAquETAcIÓ_SERGI GRAU

TIPogrAFIA: EuroPA ulTrAlIghT_DANI UZqUIANO CRUZ

ASSESSorAMENT lINgÜíSTIc_ANNA PONS HERRERO

EDIcIÓ ElEcTrÒNIcA_WWW.ISSUU.COM/LLUMULL

AuDIovISuAlS_WWW.yOUTUBE.COM/USER/LLUMULLACCIONS

llIcèNcIA_WWW.CREATIvECOMMONS.ORG

AMb El SuPorT_AGÈNCIA CATALANA DE COOPERACIÓ AL DESENvOLUPAMENTLA GARRIGA SOCIETAT CIvIL,GUERRERAIGMAN-ACCIÓ SOLIDàRIA

hAN col·lAborAT_ORSETTA BELLANIwww.sobreamericalatina.comHILARy KLEINCARLOS ANTONIO AGUIRRE ROjASDANIELA REA GÓMEZ

AgrAÏMENTS_ANNA PONSALÍCIA MARTÍN ALCARAZCOMISSIÓ D’EDUCACIÓ DEL CARACOL DE MORELIAMARINA PAGÉS, SIPAZ

FRANCESC PARÉS. 24 DE FEBRER, 2001

SAN crISTÓbAl DE lAS cASAS,“MArchA DEl color DE lA TIErrA”

EDITORIAL_ VOLEM CONÈIXER qUÈ HA PASSAT AMB LA RESISTÈNCIA CONTRA el mal goBIerno, AMB LA CONSTRUCCIó DE LA SEVA AUTO-NOMIA I COM S’HO HAN FET AMB L’EDUCACIó, LA SALUT, LA JUSTíCIA, ETC. EN UN PAíS qUE S’ENSORRA, ELLS SEGUEIXEN LLUITANT PER LA SEVA DIGNITAT. PER AIXò ENS VAM TRASLLADAR FINS A MÈXIC I ELS SEUS MUNICIPIS AUTòNOMS PER PARLAR AMB ELLS I AMB EXPERTS SOBRE EL TEMA. I, SOBRETOT, PER PODER FER GALA DEL NOM DE LA REVISTA, ma-deInmèxIc, UNA PUBLICACIó EN CATALà FETA A MÈXIC.

Per què 20+1 i no 20? Els zapatistes, seguint les tradicions maies i la numerologia, han celebrat molts aniversaris en anys senars i en dates que no tenen res a veure amb els períodes als quals tradicionalment estem acostumats de cinc, deu, quinze… anys.

Tot i així, també quan va ser el desè aniversari de l’aixecament van celebrar els 10 i els 20 per reivindicar que ja portaven deu anys més treballant en la clandestinitat a la selva Lacandona. Un altre argument per al 20+1 és reivindicar que no tot s’acaba amb aquestes celebracions d’aniversari i que no hi tornem a pensar fins d’aquí a deu anys, i que ens preguntem què ha passat amb aquesta gent que viu en aquest indret del món.

EDITORIAL / SUMARI CHIAPAS / PRÒLEG

2 · MADEINMèXIc / 05 05 / MADEINMèXIc · 3 DESEMbrE_15

CORAZóN DEL TIEMPO(MÈXIC, 2009)90 MINUTS

Director: Alberto CortésGuió: Hermann Bellinghausen, Alberto CortésRepartiment: Rocío Barrios, Francisco jiménez, Marisela Rodríguez,Doña Aurelia, Leonardo García

Web oficial: www.corazondeltiempo.com

SINOPSIS: Pel.lícula realitzada en comunitats indígenes de Chiapas. A l’Espe-ranza de San Pedro, enmig de la lluita zapatista, Sònia, membre de la comunitat, s’ha de casar. ja s’ha donat el dot (una vaca) i ja s’ha parlat amb la família del nuvi. Però Sònia està enamorada d’un altre: un insurgent. Ara l’EZLN té un pro-blema i caldrà resoldre’l amb tota la comunitat perquè la veu dels seus mem-bres s’escolti i es respecti i perquè, per damunt de la imposició, triomfi el cor.

PRòLEG_ MARCOS ES VA CONVERTIR RàPIDAMENT EN UNA ICONA GLOBAL PO-

TENCIADA PELS MITJANS. L’ENCAPUTXAT VA ACAPARAR ELS MICRòFONS. “ES VA

SOBREVALORAR EL qUE ES PODIA ACONSEGUIR USANT ELS MITJANS DE COMUNI-

CACIó […]. EL 1994, qUAN EL MOVIMENT JA ERA CENTRE D’INTERÈS INFORMATIU

A TOT EL MóN, EL MEU TEMPS VA TRANSCóRRER PRàCTICAMENT D’ENTREVISTA

EN ENTREVISTA”, RECONEIXIA EL MATEIX MARCOS A LA PERIODISTA LAURA CAS-

TELLANOS TRETZE ANYS DESPRÉS.

El 2014, en el seu comunicat de comiat, Entre la luz y la sombra, Marcos ens deia: “va començar així

una complexa maniobra de distracció, un truc de màgia terrible i meravellós, una maliciosa jugada

del cor indígena que som, la saviesa indígena desafiava la modernitat en un dels seus bastions: els

mitjans de comunicació. va començar llavors la construcció del personatge anomenat Marcos […].

El Sub Marcos va passar de ser un portaveu a ser un distractor […]. Si em permeten definir Marcos,

el personatge, llavors diria sense titubejar que va ser una disfressa.” La paradoxa es trobava, però,

en el fet que el portaveu d’una guerrilla indígena fos algú de fora.

Després d’una reunió amb el llavors secretari de Governació, Esteban Moctezuma, a la selva Lacan-

dona, al gener del 1995, per reprendre el diàleg, el govern federal va difondre la presumpta iden-

titat de Sub Marcos i altres insurgents: el nom real de Marcos era Rafael Sebastián Guillén vicente i

era mestre de la Universitat Autònoma Metropolitana.

El 2001, en la Marcha del Color de la Tierra, milers de zapatistes van caminar des de Chiapas fins

al DF per exigir el compliment dels Acords de San Andrés. A la plaça central, al Zócalo, més d’un

milió de persones s’hi va congregar per aclamar-los. Al costat de la Comandanta Ramona, la indí-

gena que va parlar davant els diputats, hi havia Marcos. Després de l’intent fracassat de canviar la

Constitució Mexicana, Marcos s’amaga de nou a la selva Lacandona. Reapareix públicament al cap

de quatre anys, a l’agost del 2005, durant els preparatius de La Otra Campaña. Es va reinventar com a

Delegado Cero. Després tornarà a perdre’s. El seu silenci ocasiona tantes especulacions com les seves

paraules. En el seu comunicat final, on els zapatistes decideixen acabar amb Marcos, contesta tots els

rumors: “Ni estic ni he estat malalt, ni estic ni he estat mort. O sí, encara que tantes vegades em van matar,

tantes vegades em vaig morir… i de nou sóc aquí […]. Hi havia un Marcos per a cada ocasió, és a dir, per

a cada entrevista […]. Els qui van estimar i van odiar el Sub Marcos ara saben que han odiat i estimat

un holograma. Els seus amors i odis han estat, doncs, inútils, estèrils i ben buits.”

Ara la figura de Marcos desapareix davant l’adveniment d’una nova generació de zapatistes i en me-

mòria d’un dels seus homes base assassinat: Galeano, àlies del mestre josé Luis Solís López. “Ens vam

adonar que ja hi havia una generació que podia mirar-nos de front, que podia escoltar-nos i parlar-nos

sense esperar cap guia o lideratge, ni pretendre submissió ni seguiment. Marcos, el personatge, ja no

era necessari”, llegeix. I continua: “Per això hem decidit que Marcos deixi d’existir avui […]. A les 02:08

h del 25 de maig del 2014, en el front de combat sud-oriental de l’EZLN, declaro que deixa d’existir

el conegut com a Subcomandante Insurgente Marcos, l’auto denominat subcomandant d’acer inoxi-

dable.” I s’acomiada ja com a Subcomandante Insurgente Galeano: “Salut i fins mai… o fins sempre.

qui entén sabrà que això ja no importa, que mai ha importat [la “mort” de Marcos]. Bones matina-

des tinguin companyes i companys. El meu nom és Galeano, Subcomandante Insurgente Galeano.”

FRANCESC PARÉS_rEDAccIÓ. SAN crISTÓbAl DE lAS cASAS.

L’EMMASCARATDE LES MILCARESMARCOS, EL SUBCOMANDANTE INSURGENTE(SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS, 1/1/1994 – CARACOL LA REALIDAD, 25/5/2014).

REPORTATGE / REDACCIÓ SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE

4 · MADEINMèXIc / 05 MAgAZíN D’INForMAcIÓ cATAlANA A MèXIc 05 / MADEINMèXIc · 5 DESEMbrE_15

1 DE GENER DEL 1996. Neix el Front Za-

patista d’Alliberament Nacional (FZLN), or-

ganització civil pacífica, independent, demo-

cràtica, mexicana i nacional que lluitarà per

la democràcia, la llibertat i la justícia a Mèxic.

EL 16 DE FEBRER DEL 1996. El govern fe-

deral i l’EZLN van signar els Acords de San

Andrés Larraínzar, que van ser els primers

acords sobre drets indígenes a Mèxic. Aquest

document podia haver passat a la història,

però el govern federal no va complir els pac-

tes amb els pobles indígenes.

12 D’OCTUBRE DEL 1996. La Comandanta

Ramona va ser la primera zapatista que va

creuar el setge militar i va sortir de la zona

de conflicte a Chiapas per parlar a la ciutat

de Mèxic. En ple Zócalo va dir: “Esperem que

tots vostès caminin al nostre costat. Per això

volem unir la nostra petita veu de zapatistes

a la veu gran de tots els que lluiten per un

Mèxic nou. Arribem fins aquí per demanar,

juntament amb tots, que mai més hi hagi un

Mèxic sense nosaltres. Això volem, un Mè-

xic on tots tinguem un lloc digne.” Aques-

ta dona lluitadora va morir el 6 de gener de

2006 de càncer.

12 DE GENER DEL 1997. L’EZLN va rebut-

jar la proposta d’Ernesto Zedillo de re formes

constitucionals en matèria de drets dels po-

bles indígenes, perquè era diferent als acords

signats al febrer del 1996 entre els zapatistes

i els legisladors de la Cocopa.

25 D’ABRIL DEL 1997. Amb la caravana

Wejlel (‘llibertat’ en la llengua chol), 200 des-

plaçats choles, de la zona nord de Chiapas,

van trencar el setge de Paz y justicia, i van

marxar cap a la capital de l’Estat. van fer una

concentració de 87 dies davant del Palau del

Govern sense que el govern estatal els rebés.

DEL 8 AL 12 DE SETEMBRE DEL 1997.

Marxa dels 1.111 zapatistes fins a la Ciutat

de Mèxic per demandar el compliment dels

Acords de San Andrés i en contra de la mi-

litarització de les zones indígenes. El 12 de

setembre l’oradora al Zócalo va ser Clari-

bel (dona tojolabal, de divuit anys) i va dir:

“Nosal tres no estem disposats al fet que ens

tornin a oblidar; no estem disposats al fet que

ens segueixin menyspreant; no estem dispo-

sats al fet que ens segueixin enganyant; no

estem disposats a tornar al racó de l’abandó

i la misèria. Si Zedillo té paraula, que la com-

pleixi.”

22 DE DESEMBRE DEL 1997. Un comando

armat (paramilitar) va assassinar 45 perso-

nes, entre elles nens i dones, mentre resaven

en una capella de la petita comunitat tzotzil

d’Acteal, a Chiapas. El cas segueix impune.

En 1998 van continuar els intents del govern

federal per acovardir el moviment zapatista i

les seves xarxes de suport. Es va iniciar l’ex-

pulsió de Chiapas i del país dels estrangers

que recolzaven l’EZLN.

11 DE MARç DEL 2001. va arribar al Zócalo

de la capital la Marcha del Color de la Tierra,

amb els 23 comandantes i comandantas zapa-

tistes, i prop d’un milió de persones els van

donar la benvinguda. En el seu discurs, el

Subcomandante Marcos va apuntar: “No aspi-

ren a fer-nos amb el poder i des d’ell imposar

el camí i la paraula. No serem d’aquests. No

esperem, ingenus, que de dalt vingui la justí-

cia que només des de baix creix, la llibertat

que només entre tots s’aconsegueix, la de-

mocràcia que és de tots i per tots lluitada. No

serem d’aquests.”

28 DE MARç DEL 2001. La Comandanta

Esther parla al Congrés de la Unió: “No ve-

nim a humiliar a ningú. No venim a vèncer a

ningú. No venim a suplantar a ningú. No ve-

nim a legislar. venim a fer que ens escoltin i a

escoltar-los. venim a dialogar… La meva veu

no falta al respecte a ningú, però tampoc de-

mana almoines. La meva veu demana justícia,

llibertat i democràcia per als pobles indis.”

El 28 d’abril del 2001, el Congrés va aprovar

una llei de drets i cultura indígenes que no

concordava amb els Acords de San Andrés.

L’EZLN VA OBLIGAR A MIRAR L’ALTRA

REALITAT DEL PAíS I VA COL.LOCAR EN

L’AGENDA PúBLICA LA SITUACIó DELS

INDíGENES MEXICANS I LES SEVES DE-

MANDES DE JUSTíCIA I DEMOCRàCIA.

L’1 DE GENER DEL 1994. L’Exèrcit Zapatis-

ta d’Alliberament Nacional (EZLN) va alçar

la seva veu i, amb armes precàries, va decla-

rar la “guerra” al mal gobierno mexicà. Els

zapatis tes van prendre San Cristóbal de las

Casas i els municipis d’Ocosingo, Altamirano

i Las Margaritas.

12 DE GENER DEL 1994. L’exèrcit mexicà

va respondre amb bombardejos a les comu-

nitats d’Ocosingo, Las Margaritas i Altamira-

no. El govern mexicà va calcular que van ser

145 els morts, entre zapatistes i soldats. va

ordenar un alto el foc de les tropes federals,

però es van enfortir els patrullatges aeris i

terrestres.

REDACCIó_ croNologIA hISTÒrIcA

21 DE FEBRER DEL 1994. S’inicien els dià-

legs a la catedral de San Cristóbal.

1 DE GENER DEL 1995. A la Tercera De-

claració de la selva Lacandona l’EZLN va fer

una crida a la formació d’un moviment per a

l’alliberament nacional i per poder instaurar

un govern de transició, un nou constituent,

una nova carta magna i destruir el sistema de

partits de l’Estat.

9 DE FEBRER DEL 1995. Des de la residèn-

cia oficial de Los Pinos, el president Ernesto

Zedillo Ponce de León, en un missatge a la

nació, va revelar la identitat d’alguns líders

zapatistes i es van donar ordres de captura

de Rafael Sebastián Guillén vicente (Subco-

mandante Marcos), entre altres.

14 DE MARç DEL 1995. Es va promulgar la

Llei per al diàleg, la conciliació i la pau digna

a Chiapas i es va crear la Comissió de Con-

còrdia i Pacificació (Cocopa).

9 D’ABRIL DEL 1995. A San Miguel, muni-

cipi d’Ocosingo, les delegacions del govern

federal i de l’EZLN van començar les negoci-

acions per establir la pau a Chiapas.

27 D’AGOST DEL 1995. Després de quatre

etapes de diàleg entre el govern i els insur-

gents zapatistes, més d’un milió de persones

van participar en la Consulta Nacional per la

Pau i la Democràcia, convocada per l’EZLN, i

es van inclinar pel fet que els rebels es cons-

tituïssin en una força política.

UNAPINZELLADA

DELS 21 ANYSDE LLUITA

DE l’AlÇAMENT A SAN crISTÓbAl FINS AvuI

CRONOLOGIA HISTÒRICA

REPORTATGE / REDACCIÓ SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE


1 DE GENER DEL 2003. L’EZLN trenca el si-

lenci. En la concentració més nombrosa fins

ara, més de vint mil indígenes “prenen” la

ciutat de San Cristóbal. L’EZLN condemna els

tres principals partits polítics per haver traït

l’esperit dels Acords de San Andrés amb la

llei indígena aprovada, i adverteix el comis-

sionat governamental per a la pau que li im-

pedirà entrar als seus territoris.

AGOST DEL 2003. L’EZLN anuncia la desa-

parició d’Aguascalientes i la creació dels

Caracoles i de les juntas de Buen Gobierno

(jBG), en un acte celebrat a Oventic, per ins-

taurar l’autonomia establerta en els Acords

de San Andrés.

16 DE SETEMBRE DEL 2005. S’inicia la ple-

nària de La Otra Campaña perquè, de l’1 de

gener al 24 de juny del 2006, el Subcoman-

dante Marcos (denominat Delegado Cero)

recorregués el país i sumés les diferents veus

per conformar una nova organització d’es-

querres, recorregut que aniria paral.lel al que

realitzarien els candidats presidencials.

ENTRE 2005 I 2006 ES VA VIURE UNA FA-

LLIDA quan l’EZLN no va donar suport a la

campanya electoral d’Andrés Manuel López

Obrador. Marcos va escriure llavors La (im-

posible) ¿geometría? del poder en México, on

criticava els candidats del PRI, el PAN i el PRD.

EL 21 DE DESEMBRE DEL 2012. L’EZLN va

reaparèixer a Chiapas i va realitzar una presa

simbòlica, en silenci, de cinc municipis: Pa-

lenque, Altamirano, Las Margaritas, Ocosingo

i San Cristóbal de las Casas.

15 DE FEBRER DEL 2013. va arrencar el re-

lleu generacional a les files de l’EZLN, el Sub-

comandante Marcos presenta el Subcoman-

dante Moisés i demana “que l’escoltin; és a

dir, que el mirin perquè així ens mirin…”

12 D’AGOST DEL 2013. va obrir les seves

portes la primera Escuelita Zapatista, en cinc

juntas de Buen Gobierno, amb 1.700 alumnes

nacionals i estrangers que van estudiar du-

rant cinc dies els costums de les comunitats

indígenes del sud-est mexicà. El segon ci-

cle de l’escola zapatista es va realitzar del 25

al 29 de desembre del 2013.

24 DE MAIG DEL 2014. Marcos, en un co-

municat de més de deu pàgines escrit amb

el seu característic to irònic, explica que

d’acord amb els dirigents de l’EZLN es va

decidir que “Marcos deixi d’existir avui”

i que reneixi amb el nom de Galeano, nom

d’un mestre assassinat el 2 de maig d’aquest

mateix any a La Realidad.

3 DE MAIG DEL 2015. Al Caracol d’Oventic:

“Per viure, morim: homenatge al filòsof Luis

villoro i al mestre zapatista Galeano.” A San

Cristóbal de las Casas comença el seminari

“El pensament crític enfront de la hidra capi-

talista”, organitzat per l’EZLN.uNA MoSTrA DE l’ArT ZAPATISTA quE SorgEIX A lES coMuNITATS.

AgoST DEl 2003.ES crEEN loS cArAcolESI lAS JuNTAS DE buEN gobIErNo PEr INSTAurAr l’AuToNoMIA.

ENTrADA Al cArAcol DE MorElIA, oN hI hA lES AuTorITATS DE lA rEgIÓ.

LA GARRUCHAOVENTIK

ROBERTO BARRIOS

LA REALIDADMORELIA

SAN CRISTÓBALDE LAS CASAS

ESTAT DE chIAPAS

MÈXIC

ENTREvISTA / FRANCESC PARÉS_SERGI GRAU


SAN crISTÓbAl DE lAS cASAS, 15 AbrIl DE 2015.

qUÈ VA SIGNIFICAR L’ALçAMENT ZAPATISTA

PER A LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS?

va accelerar la reivindicació dels drets negats. Els pobles in-

dígenes ara són subjectes de dret i han construït processos

socials de defensa davant les violacions del seu dret a l’auto-

nomia, a la seva lliure autodeterminació, al fet de ser un poble,

uns drets aquests que tenien negats des de la invasió europea.

I aquests processos topen amb el govern i els interessos ne-

oliberals.

COM S’HA ARTICULAT EL FRAYBA

AMB LA LLUITA DE L’EZLN?

En essència el nostre paper és d’observació dels drets hu-

mans. Fa vint anys vam crear les Brigades d’Observació, les

Bricos, per vigilar el setge militar i les fustigacions de l’Estat

a través d’agents estatals o paraestatals. Es van inaugurar a

partir d’un acte de traïció que va fer el govern mexicà, quan

el president Ernesto Cedillo va donar ordres de captura de

la comandància general de l’EZLN al febrer del 1995, la qual

cosa va desencadenar tota una persecució al territori zapatis-

ta. Això va representar una escalada de la contrainsurgència

que nosaltres hem estat monitorejant i denunciant.

Les Bricos han estat els ulls externs i han permès l’intercanvi

de la vida quotidiana de la comunitat amb altres lluites. Enca-

ra que siguem dins el remolí de la tecnologia i de les xarxes

2.0, a les comunitats només existeix la comunicació tradicio-

nal: la ràdio, el megàfon o el corn per convocar l’assemblea.

Davant d’això, les Bricos han permès l’intercanvi d’informació

i la visibilització, poder fer butlletins d’accions urgents per

prevenir escalades de violència.

EL CONFLICTE ARMAT CONTINUA?

Sí, encara que ja no hi hagi soldats ni tanquetes ni accions de

guerra, hi ha ocupació militar. Hi ha setanta-dos campaments

militars en actiu que, quan els hem preguntat per quin motiu

segueixen aquí encara, ens han dit: “Hi som per protegir la

societat civil si es reactiva l’EZLN.” I, encara que ja no tinguin

punts efectius com fa vint anys, estan en posició de guerra,

i envolten els zapatistes. Últimament, a partir de les accions

polítiques de l’EZLN, l’exèrcit mexicà ha augmentat la vigi-

lància, la fustigació i la intimidació. Han reprès les incursions

militars, desactivades durant anys, i patrullen amb motoristes

amb càmeres als cascos.

DES DE qUAN OBSERVEN AqUESTA

NOVA OFENSIVA?

L’assassinat del mestre Galeano el 2 de maig del 2014 va re-

presentar un abans i un després. va revelar una nova estra-

tègia d’atac a les comunitats zapatistes, perquè va venir de

FOTO FRAYBA. PEDRO FARO, DEl cENTrE DE DrETS huMANS FrAY bArToloMé DE lAS cASAS, I MIguEl lÓPEZ gIrÓN, DESPlAÇAT DE bANAvIl.

“hI hA SETANTA-DoScAMPAMENTS

MIlITArS EN AcTIu.”

PEDRO FAROCONTINUA LA GUERRA DE L’ESTAT CONTRA ELS ZAPATISTES

El cENTrE DE DrETS huMANS FrAY bArToloMé DE lAS cASAS,MéS coNEguT coM FrAYbA, FA vINT-I-SIS ANYS quE DENuNcIA ElS ATroPEllAMENTS

quE SoFrEIXEN lES PoblAcIoNS MéS vulNErAblES DE chIAPAS.

qUAN LA GUERRA OBERTA ENTRE L’EZLN I L’ESTAT VA CEDIR, EL FRAYBA VA CREAR LES BRIGADES D’OBSERVA-

CIó (LES BRICOS), UN MECANISME DE COOPERACIó ENTRE LA SOCIETAT CIVIL INTERNACIONAL AMB ELS ZA-

PATISTES. GRUPS D’OBSERVADORS VIATGEN DES DE FA VINT ANYS A LES COMUNITATS MÉS ALLUNYADES PER SER

ELS ULLS I LA VEU DELS MÉS DESPROTEGITS. MENTRE PREPAREM AqUESTA EDICIó, LES BRICOS CELEBREN EL

SEU VINTÈ ANIVERSARI. AqUEST ÉS UN ANIVERSARI AGREDOLç PERqUÈ ENCARA SóN NECESSàRIES, JA qUE, COM

ASSEGURA PEDRO FARO, COORDINADOR D’INCIDÈNCIA DEL FRAYBA, UNA NOVA FORMA DE GUERRA, MENYS

EXPLíCITA PERò IGUALMENT DESGASTADORA, SEGUEIX OPERANT CONTRA LES COMUNITATS ZAPATISTES: ÉS

LA GUERRA DEL CAPITAL CONTRA EL DRET DELS POBLES A LA SEVA SOBIRANIA.

SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / ENTREvISTA


part d’una organització camperola considerada de l’esquer-

ra tradicional, la CIOAC, que en els anys 70 i 80 recuperaven

terres. Però són organitzacions que s’han anat desdibuixant i

ara reben part del seu pressupost de l’Estat. La seva meta són

els programes socials i els llocs públics. Líders de la CIOAC

tenen càrrecs públics i controlen el poder polític electoral. I

això és clientelisme, el fet de fer servir les comunitats per a

les finalitats que ells desitgen, que en aquest cas és atacar les

bases de suport de l’EZLN.

Mentre que durant els anys 90 vèiem la formació, el finan-

çament, la capacitació i l’armament de grups paramilitars i

la creació de petits exèrcits per combatre un altre exèrcit,

el zapatista, ara l’estratègia s’ha anat perfeccionant. S’ataca

l’EZLN des d’altres organitzacions i des de la seva base mate-

rial: la terra recuperada. Semblen conflictes entre indígenes,

però és una guerra de baixa intensitat. Aquí la claredat de

l’EZLN per a nosaltres és molt important. Diuen que aquestes

terres, encara que cada zapatista les va lluitar, pertanyen a

l’organització; o sigui, el bé de les terres és el bé col.lectiu i,

per tant, si algú surt de l’organització ja no té dret a aquestes

terres. I també diuen que la guerra no ha acabat. No es tracta

ja de la guerra del 1994, sinó d’una de molt més àmplia, que

nosaltres hem anomenat guerra integral del desgast, perquè

busquen totes les maneres de disputar-los el control de la

regions on ells estan construint.

Insereixen en aquesta guerra declarada tota la població mun-

dial que vulgui resistir els embats del neoliberalisme. Ho han

anomenat la quarta guerra mundial i mantenen —entenem

nosaltres— el seu exèrcit perquè el dret a la terra no s’ha

aconseguit íntegrament, no s’ha aconseguit encara el reparti-

ment agrari, que va ser la promesa de l’aixecament zapatista.

UN DELS PRINCIPALS TEMES PENDENTS DES DEL 1995

ÉS EL COMPLIMENT DELS ACORDS DE SAN ANDRÉS…

Els Acords de San Andrés són llei vigent en territori zapatista

i són una referència de progrés en els drets dels pobles ori-

ginaris. És la llei amb més discussió, on van debatre actors de

totes les posicions polítiques del país. Encara que l’Estat els

va negar, és el major document legítim que té Mèxic pel que

fa a construcció col.lectiva. Però reconèixer drets als pobles

originaris és com negar el capitalisme, perquè tota la reivindi-

cació dels drets dels pobles originaris es genera des del res-

pecte cap a la mare terra, des de la seva organització social,

econòmica, cultural i territorial.

qUINS SóN ELS PRINCIPALS ASSOLIMENTS DE

L’EZLN EN AqUESTS VINT-I-UN ANYS?

L’interessant és l’autonomia; les comunitats, a través d’un

procés col.le c tiu, van construint altres sistemes dins d’aquest

sistema molt més gran, el capitalisme, que és difícil que en

aquest moment caigui. Però construeixen dins el camí acotat

de l’anticapitalisme, amb una altra manera de veure les coses.

Aquesta és la clau: anar creant camins que trenquin o, com di-

ria el sociòleg john Holloway, que esquerdin el sistema. És el

dret de ser un poble i de decidir per la seva vida en totes les

esferes. Ells ho han anomenat autonomia i lliure determinació,

i es materialitza a través de disposar del seu propi govern,

d’educació, de salut i de justícia.

I hi ha hagut un canvi de generació. Si anem a les juntas de

Buen Gobierno veiem molts joves en llocs, en serveis —com

ells els anomenen— organitzatius. Aquesta aposta els dóna

vida, perquè no és un procés que després de vint-i-un anys

estigui desgastat. També han apostat pel Congrés Nacional

Indígena (CNI), l’espai natural d’articulació dels diferents po-

bles originaris des d’on s’ha denunciat la despulla territorial

que sofreixen en tot el país.

En vint-i-un anys és lògic que hagin sorgit diferències i dis-

conformitats i que alguns hagin agafat un altre camí. És molt

complicat, però a Mèxic no hi ha hagut un moviment que hagi

durat el que està durant el zapatisme, amb aquesta força i qua-

litat moral que li permet seguir sent un referent en la lluita al-

ternativa i anticapitalista. I sabem que té molts errors… Però,

què estem fent nosaltres per canviar la nostra realitat? Ells, en

canvi, sí que estan fent coses per canviar la seva.

MÈXIC ESTà ASSOTAT PER UNA ESPIRAL DE VIOLÈNCIA

ASSOCIADA AL CRIM ORGANITZAT. COM

INCIDEIX AIXò A LES COMUNITATS AUTòNOMES?

El crim organitzat és invisible a Chiapas. I no pas perquè

no existeixi. Però el que es veu més és la qüestió de l’emi-

gració de l’Amèrica Central i de poblacions de Chiapas,

que passa sobretot a les zones frontereres. Hi ha tràfic de

persones, d’armes… Una de les coses que hem monitoritzat

és que el control territorial dels zapatistes ha aconseguit

que el crim organitzat no penetri com ha fet en altres zones,

que són més poroses i on, per descomptat, l’Estat hi està

involucrat.

Una de les formes de control del zapatisme és el que tenen es-

crit en els rètols dels seus municipis autònoms: “Es prohibeix

l’alcohol i les drogues.” I qui faci aquesta infracció serà re-

près. Aquest control ha estat molt encertat, perquè ha permès

l’autonomia i ha evitat que es caigui en la provocació. Sempre

s’ha volgut que l’EZLN en algun moment contestés una agres-

sió de l’estil de si me’n mates un jo te’n mato dos. Però aquí

també hi veiem clara la seva acció no violenta, la seva aposta

per la construcció política, la seguretat que tenen que això és

un llarg camí, que no es canvia de la nit al dia… Per això en

vint-i-un anys hem vist grans avanços.

APROFITANT LA NOSTRA ESTADA A SAN CRISTóBAL DE LAS CASAS,

vAM PoDEr ENTrEvISTAr PEDro FAro, quE EN AquEllS MoMENTS ErA El coorDINADor DE l’àrEA DE SISTEMATITZAcIÓ I INcIDèNcIA DEl FrAYbA I, DES DEl PASSAT 18 D’AgoST, DIrEcTor DEl cENTrE. El PrESIDENT DEl FrAYbA, El bISbE DE SAlTIllo, rAúl vErA lÓPEZ, El vA FElIcITAr PErquè “No éS FàcIl EN AquEST MoMENT ASSuMIr uN càrrEc DE DEFENSor DElS DrETS huMANS, JA quEELS qUE CONDUEIXEN EL NOSTRE PAíS CONSIDEREN qUE ÉS UN RISC PER A ELLS”.

COM ÉS L’APLICACIó DE JUSTíCIA EN EL ZAPATISME?

En la part civil dels zapatistes, que són les juntas de Buen Go-

bierno, és el procés tradicional dels pobles originals: escoltar

les parts i que les mateixes parts per si soles generin una so-

lució al problema. I això implica una justícia ràpida i expedita.

A diferència del sistema occidental que implica barallar-se,

litigar i que el que tingui la millor eina de probatòria o el mi-

llor advocat és el que guanya… Perquè sempre pensem que

l’acció de justícia és, com deia justinià, donar a cadascú el

que és seu, però de vegades el que és seu porta càrregues

afegides depenent d’on procedeix. M’explico? Si jo vinc

d’una família de terratinents que històricament s’ha apropiat

de les terres d’altres famílies i que en un moment donat enva-

eix les meves terres… de qui és el que és seu? Històricament

el que és seu sempre ha estat de qui ha tingut la força per

disposar del control territorial, i l’altre grup sempre n’ha es-

tat exclòs… El sistema és així. Com diuen els ocupes de Wall

Street, si l’1% té el control de la riquesa del món, qui va do-

nar a l’1% aquesta riquesa? És evident que la van aconseguir

amb una acció de força. Els grups de poder s’han construït

excloent la majoria.

Els zapatistes, a partir del seu exercici de justícia, representen

un dels avanços més palpables de com la justícia transforma

la visió des del seu mateix terme, des de la seva mateixa con-

cepció: qui ha de resoldre els problemes és la mateixa gent.

qUIN HA DE SER ARA EL PAPER DE LA SOLIDARITAT

INTERNACIONAL AqUí?

Hem de fomentar-la, perquè és l’única forma de trobar-nos

com a humanitat, a través dels nostres dolors com diuen els

zapatistes. Ara que han caigut tots els ismes, la humanitat s’està

aferrant a buscar altres fonamentalismes, i per trencar-los cal

reconèixer-nos a partir d’un enteniment i un acord comunitari.

Sempre es diu que això és molt fàcil per als zapatistes perquè

ells ja són comunitat, són indígenes i tenen una identitat co-

muna i que per això els és més fàcil que als que viuen a les

ciutats, on hi ha una diversitat de pensaments, d’idees, de cul-

tures. Però jo penso que és el mateix repte, perquè l’essència

és la humanitat. I veiem també accions de lluita a les ciutats,

per exemple a Barcelona o en països com Bolívia o l’Equador

s’hi estan construint alternatives. Potser és més fàcil ser indife-

rents, tenir una vida automatitzada i no veure aquestes lluites

que emergeixen, que estan en una constant resurrecció, encara

que algunes, per descomptat, es morin. Però la llavor ha que-

dat i s’estan reformulant. Aquesta és l’aposta que tenim des

del FrayBa, i és el que ens han ensenyat els pobles originaris,

que la lluita, la resistència dels processos organitzatius, són un

constant repensar i reconstruir i que cada vegada s’afinen pro-

cessos de més llarg camí i de més substància.

FRANCESC PARÉS. CHIAPAS, 2006.

ESCOLA AUTòNOMA DE LA REGIó NORD DE CHIAPAS. FESTA DElS AluMNES EN uNA EScolA AuTÒNoMA ZAPATISTA DEl cArAcol robErTo bArrIoS, A lA rEgIÓ NorD DE chIAPAS.


ESCOLA AUTòNOMA DE LA REGIó NORD DE CHIAPAS. FESTA DElS AluMNES EN uNA EScolA AuTÒNoMA ZAPATISTA DEl cArAcol robErTo bArrIoS, A lA rEgIÓ NorD DE chIAPAS.

ARTICLE / HILARy KLEIN


REFLEXIONSSOBRE LES

CONSECUCIONSDE LES DONES

ZAPATISTESAbANS DE l’AlÇAMENT ZAPATISTA DE l’1 DE gENEr DEl 1994,

lES DoNES DE lES coMuNITATS INDígENES DE chIAPASvIvIEN AMb MolT PocS DrETS.

LA DIGNITAT REBEL:

chIAPAS ocuPA El PrIMEr lloc DE PobrESA A MèXIc I, SEgoNSXIFrES oFIcIAlS DEl coNSEll NAcIoNAl D’AvAluAcIÓ DE lA

PolíTIcA DE DESENvoluPAMENT SocIAl (coNEvAl), TAMbé ocuPA El PrIMEr lloc PEl quE FA A PobrESA EXTrEMA. AquEST

AMPlI INForME ASSENYAlA quE DElS 53,3 MIlIoNS DE PobrES IDE PobrES EXTrEMS quE hI hA Al PAíS 16,7 MIlIoNS vIuEN

EN ZoNES rurAlS, 8,2 MIlIoNS SÓN INDígENES I 27,6 MIlIoNSSÓN DoNES. AMb uNA SITuAcIÓ coM AquESTA, l’AccéS DE lES DoNES

INDígENES Al TrEbAll ASSAlArIAT éS ESPEcIAlMENT DIFícIl.

UNA DONA NO PODIA SORTIR DE CASA SENSE EL PERMíS DEL SEU PARE O DE

L’ESPóS; EREN OBLIGADES A CASAR-SE MOLT JOVES, MOLTES VEGADES AMB

MATRIMONIS CONCERTATS; TENIEN ENTRE DEU, DOTZE I, FINS I TOT, DE VEGA-

DES qUINZE FILLS, I LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA ERA UNA COSA BEN COMUNA.

LIMITADES A LA CRIANçA DELS FILLS I A TENIR CURA DE LA CASA A MÉS D’AJU-

DAR AL CAMP LES DONES PARTICIPAVEN MOLT POC EN LA VIDA PúBLICA. MAL-

GRAT AqUEST REREFONS DE MARGINALITZACIó, LES DONES ZAPATISTES VAN

ACONSEGUIR TRANSFORMAR LES SEVES VIDES, LES SEVES FAMíLIES I LES SEVES

COMUNITATS.

Des de l’inici de la rebel.lió, les dones han jugat un paper important en l’Exèrcit Zapatista

d’Alliberament Nacional (EZLN) com a insurgents, capdavanteres polítiques, promotores de

salut i d’educació i en els col.lectius de producció i les cooperatives.

La participació de les dones ha tingut un gran impacte en el moviment zapatista i, al mateix

temps, aquest moviment els ha obert espais nous. Després de gairebé un any de discussi-

ons i consensos, de recórrer les comunitats i de parlar amb les dones indígenes, al març del

1993 el Comitè Clandestí Revolucionari Indígena (CCRI) va aprovar la Llei revolucionària

de les dones.

El 1994 l’EZLN va captar l’atenció del món amb la seva breu insurrecció armada, que exi-

gia terra i llibertat, justícia i dignitat per a la població camperola i indígena de Chiapas.

Aquesta rebel.lió ha inspirat persones i moviments en tot el món. Però, en aquestes dues

dècades, un dels assoliments més grans que ha tingut lloc al territori zapatista ha estat la

transformació dels papers de gènere.

El 1997, quan tenia vint-i-tres anys, vaig anar a Chiapas. vaig pensar que m’hi estaria un o

dos mesos… i m’hi vaig quedar sis anys. Estava profundament impressionada amb aquell

FRANCESC PARÉS, CHIAPAS 2002. bASES ZAPATISTES DEl cArAcol DE MorElIA ocuPEN El MuNIcIPI D’AlTAMIrANo EN ProTESTA PEr l’ASSASSINAT D’uN coMPANY.

BROOKLyN, NOvA yORK / ARTICLE


FRANCESC PARÉS, CHIAPAS 2002. bASES ZAPATISTES DEl cArAcol DE MorElIA ocuPEN El MuNIcIPI D’AlTAMIrANo EN ProTESTA PEr l’ASSASSINAT D’uN coMPANY.

moviment revolucionari poderós i dinàmic. Però, més que res, m’hi vaig quedar perquè hi

vaig veure dones que exercien el seu lideratge dins d’aquesta lluita, que trobaven i supera-

ven resistències i que es defensaven i exigien la implementació dels seus drets davant del

govern mexicà i davant dels seus esposos i de les seves comunitats.

Durant diversos anys, vaig treballar donant suport als col.lectius de dones. Aquests col.lec-

tius es dediquen a generar recursos per a la comunitat, però també són un lloc on les dones

aprenen els seus drets i comencen a participar als espais públics.

La comandanta Micaela va ser una de les autoritats regionals amb qui vam coordinar el nos-

tre projecte. Ella i el seu espòs pertanyen a l’EZLN des dels anys 80 i són membres del seu

lideratge polític.

El 2001, Micaela em va dir: “Ens organitzem amb les companyes per fer el treball col.lectiu

i per fer reunions i veure així que les dones també podem participar en les reunions i en

les assemblees. A partir d’aquí hem anat reflexionant a poc a poc sobre com volem que

sigui la nostra vida i sobre com volem que canviïn totes aquestes idees que ens han anat

ficant al cap des de fa cinc-cents anys. Així ens vam anar organitzant i ara les dones ja

participem més, ja podem sortir de les nostres cases. Encara que tinguem fills, podem

deixar una estona la casa i venir a la reunió o a la trobada amb altres dones, o anar als

treballs col.lectius o al curs de salut.”

És impossible separar aquesta sèrie de transformacions de la participació de les dones en

el moviment zapatista. Durant una trobada regional de dones que va tenir lloc al Caracol de

Morelia, van parlar d’aquest procés: “Hem de donar les gràcies a l’organització (l’EZLN) que

ens va obrir els nostres ulls i els nostres cors. Fou a l’organització on ens van començar a dir

que no era just com estàvem vivint. quan vam entrar en la lluita va ser quan vam sortir de

l’opressió i va venir el canvi. Ara ja podem participar en la política i tenim el dret de caminar,

ballar, cantar, jugar, anar a la festa… Avui en les nostres vides hi ha esperança i llibertat.”

Acabar amb el masclisme no és una cosa que s’aconsegueixi d’un dia per l’altre, i les matei-

xes dones zapatistes reconeixen que encara els queda molt per fer. Eva, una anciana zapa-

tista de Miguel Hidalgo, va dir: “Aquesta lluita és de llarg recorregut i hi ha moltes coses que

volem aconseguir encara. Potser nosaltres no les veurem assolides, potser això no passarà

fins a la generació dels nostres néts, dels besnéts o dels rebesnéts.”

Però, dues dècades després de l’alçament, les dones zapatistes i les seves històries de lluita

i de valor ens recorden que les transformacions són possibles, i ens mostren què vol dir

viure amb dignitat.

“A l’ATZAr AgrAEIXo TrES DoNS:hAvEr NAScuT DoNA,DE clASSE bAIXA I NAcIÓ oPrIMIDA.I El Tèrbol ATZur DE SErTrES volTES rEbEl.”

AqUEST ARTICLE ÉS UNA ADAPTACIó DEL LLIBRE DE HILARY KLEIN compaÑeras: ZapatIsta women’s storIes (compaÑeras: HIstòrIes de les donesZapatIstes), PUBLICAT PER SEVEN STORIES PRESS AL FEBRER DEL 2015,DEL qUAL BEN AVIAT EN SORTIRà L’EDICIó EN CASTELLà. KLEIN ÉS UNA ORGANITZADORA COMUNITàRIA qUE VIU AL DISTRICTE DE BROOKLYN, DE LA CIUTAT DE NOVA YORK.

AIXÍ MATEIX, LES PARAULES DE LA NOSTRA ESCRIPTORA MARIA-MERCÈ MARçALI SERRA AL SEU POEMARI Cau dE LLunEs (PREMI CARLES RIBA 1976) PODENSERvIR PER DEFINIR LES DONES ZAPATISTES:

REPORTATGE / ORSETTA BELLANI SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE


Als territoris zapatistes, les polítiques lliga-

des a la salut les discuteix tota la comunitat

i prenen les decisions conjuntament. Maria i

Ruth van ser triades per formar-se com a yer-

beras, han après els secrets de la fitoteràpia

i guareixen amb les plantes medicinals. Són

promotores de salut que treballen al costat de

les comadres, capaces d’acompanyar un part

segons la tradició indígena, i de les massat-

gistes, anomenades hueseras.

Són tasques que ja al segle xvi i xvii realitza-

ven principalment les dones, les remeieres,

que en alguns casos també eren sacerdo-

tesses.

Sobretot en els últims anys i gràcies a la soli-

daritat internacional, les juntas de Buen Go-

bierno Zapatista estan donant un particular

impuls a la formació d’aquestes dones amb

la idea de recuperar les pràctiques curatives

indígenes per ajudar la medicina al.lòpata o

occidental. La medicina tradicional, de fet,

s’estava perdent a causa, sobretot, de l’acció

del programa de salut de l’Institut Nacional

Indigenista, una institució governamental

que portava endavant polítiques que tenien

la finalitat d’assimilar els pobles originaris a

les cultures mestissa i occidental.

Carmen recorda el sentiment de vergonya

compartit del poble indígena desplaçat que,

a conseqüència de l’ofensiva de l’exèrcit me-

xicà al febrer del 1995, va ser obligat a refu-

giar-se a les muntanyes. “Hi havia tants nens

malalts… i sabíem que allí, a la muntanya, hi

existien un munt de remeis. Però no sabíem

escollir-los i teníem por de provar.”

EL PAPER DELS METGES ZAPATISTES

Carmen és avui una dels 200 metges zapatis-

tes que treballen a la zona del Caracol de Mo-

relia i ha donat el suport per a la construcció

de la clínica autònoma El Salvador Corazón

de jesús, al municipi Diecisiete de Noviem-

bre, dotat amb cinc edificis que acullen un

consultori, una farmàcia, un laboratori per a

anàlisis, una sala ginecològica i un dentista.

En la clínica, que existia ja abans del Movimi-

ento, el 1994, hi treballen quatre promotors de

salut que fan torns de quatre dies.

També la Clínica Guadalupana del Caracol

de Oventic va ser construïda abans de l’aixe-

cament armat, cap al 1991, quan la comunitat

estava completament aïllada i no era possible

portar els pacients fins a l’hospital de San Cris-

tóbal de las Casas, que es troba a dues hores

de distància. Avui la Clínica Guadalupana co-

ordina les onze microclíniques que hi ha a la

zona d’Oventic i té un consultori dental, un de

ginecològic i un d’oftalmològic, un laboratori

herbolari i una desena de llits per acollir els

pacients. Les consultes mèdiques són gratuïtes,

però les medicines tenen un cost.

En els casos més greus o quan és necessària

la consulta d’un especialista, els zapatistes es

dirigeixen als hospitals d’instrucció religiosa

o als públics.

Així mateix, les campanyes de vacunació

han aconseguit una cobertura important en

territo ri zapatista. Les campanyes les duen a

terme els promotors de salut, però, almenys

fins fa poc temps, la vacuna era distribuïda

pel sistema públic de salut gràcies a la inter-

venció de les ONG. Avui el personal mèdic

denuncia que el govern no distribueix vacu-

nes ni medicines adequades a les zones indí-

genes i que viola així el dret a la salut.

Segons estimacions oficials, a l’inici dels anys

90 a Chiapas hi morien 14.500 persones per

ENTRE ELS REMEISTRADICIONALS I

LA MEDICINA AL.LòPATAcoM ES TrobEN El SISTEMA SANITArI ZAPATISTA I l’ESTATAl

SALUT ÉS VIURE SENSE HUMILIACIó I PO-

DER-SE DESENVOLUPAR COM A DONES I

HOMES, ÉS PODER LLUITAR PER UNA NOVA

PàTRIA ON ELS POBRES I, EN PARTICULAR,

ELS INDíGENES PUGUIN DETERMINAR-SE

INDEPENDENTS, PERqUÈ LA POBRESA, LA

MILITARITZACIó I LA GUERRA DESTRUEI-

XEN LA SALUT.

MARIA I RUTH S’AGENOLLEN DAVANT LA

TAULETA I, AMB UN GANIVET, PIqUEN

ARRELS, FULLES I FLORS.

“AqUESTA ÉS MOLT BONA PER ALS DO-

LORS MENSTRUALS, N’HAS DE BEURE

LA INFUSIó TRES VEGADES AL DIA”, DIU

RUTH, MOSTRANT LES FULLES D’UNA

PLANTA VIOLETA. EXPLICA qUE LES BU-

GUENVíL.LEES I EL ROMANí SóN EX-

CEL.LENTS PER A LA TOS, TENEN UNA AR-

REL qUE SEMBLA REGALÈSSIA, AJUDA EN

CAS DE MAL D’ESTóMAC.

A LA CASA DE LA SALUT COMUNITàRIA,

ON LES DUES NOIES TREBALLEN —UN PE-

TIT EDIFICI SENZILL I NET, CIRCUMDAT

PER UN BOSC DE PI—, HI HA TAMBÉ GA-

SES, AIGUA OXIGENADA, ESTETOSCOPI,

ALGUNES MEDICINES I INSTRUMENTS

PER A PRIMERS AUXILIS.

El ProJEcTE DElS DENTISTES ITAlIANS TAMbé vA EquIPAr ElS cENTrES DE SAluT AuTÒNoMA PEr coNTINuAr TrEbAllANT.

ORSETTA BELLANI. PErIoDISTA ITAlIANA quE vIu A SAN crISTÓbAl DE lAS cASAS. bloc “SobrE AMérIcA lATINA” www.SobrEAMErIcAlATINA.coM

EL PAPER DELS PROMOTORS DE SALUT

REPORTATGE / ORSETTA BELLANI SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE


malalties curables, com ara problemes respira-

toris, tifus o salmonel.la. Les dades demostren

que des de llavors fins ara la situació a la regió

ha millorat. Per exemple, entre el 1990 i el 2011

la mortalitat associada a complicacions durant

l’embaràs o el part ha baixat més del 50%, però

continua havent-hi una situació dramàtica.

El sistema de salut zapatista ha portat con-

sultes a les zones més llunyanes de Chiapas,

aquelles que les polítiques oficials ni tan sols

consideren, i en dues clíniques autònomes que

es troben al cor de la selva Lacandona durant

més de set anys no s’hi ha registrat cap mort

de dones per donar a llum. Explica josé, de la

Comissió de Salut del Caracol de Morelia: “La

situació de la salut dels nostres pobles ha can-

viat, i no pas gràcies al govern, sinó gràcies a

nosaltres mateixos. Ara són gairebé inexistents

les diarrees que mataven els nens, i si n’hi ha

els apartem i els tractem… Els nostres nens ja

no moren de diarrea. De totes maneres, en la

pràctica, la salut és difícil.

El ProJEcTE DElS DENTISTES ITAlIANS TAMbé vA EquIPAr ElS cENTrES DE SAluT AuTÒNoMA PEr coNTINuAr TrEbAllANT.

NEGLIGÈNCIA MÈDICA, SOBRETOT

AMB ELS INDíGENES

Amb un deix d’ironia, josé diu que on veu una

clínica zapatista el govern hi construeix un

hospital públic per fer-los la competència. Les

institucions mexicanes, en part, s’han apropiat

dels reclams de l’EZLN, per exemple construint

infraestructures en zones on no n’hi havien. La

decisió és part de l’estratègia de contrain-

surgència, que porta el govern a fer petites

concessions per crear acords i allunyar les

comunitats indígenes de la resistència sense

haver de recórrer a la utilització de la força

militar o paramilitar.

El govern ha començat a invertir en infraes-

tructures a partir del moviment zapatista i,

ara, tots els poblats habitats més importants

tenen un centre de salut. De totes maneres,

segueixen havent-hi problemes per la falta

de personal qualificat; amb freqüència els in-

fermers assumeixen les funcions de doctors,

explica Nancy Zárate Castillo, professora de

psicologia de les diferències de gènere de la

Universitat Autònoma de Chiapas i excoordi-

nadora estatal de la xarxa dels drets sexuals

i reproductius.

Les històries de negligències mèdiques a

Mèxic són freqüents, en particular vers la po-

blació indígena, que sovint és tractada amb

racisme pel personal mèdic. Com el cas d’Ir-

ma López Aurelio, a qui li van negar l’accés

en un hospital de l’estat d’Oaxaca i va haver

de tenir el seu fill al jardí del centre. O aquell

altre de Romeo Hernández, al qual els met-

ges de l’Hospital de la Dona de San Cristóbal

de las Casas li van lliurar el cos sense vida de

la seva esposa, Susana, i un nounat brut; no li

van dir que la van deixar nua en una llitera, al

passadís de l’hospital, a la vista de tots, i no li

van informar que li havien extret la vesícula

sense el seu consentiment ni tampoc que, una

vegada morta, li van agafar l’empremta dacti-

lar per simular una autorització.

“lA SITuAcIÓDE lA SAluT DElS NoSTrES PoblES hA cANvIAT, I No PAS gràcIES Al govErN, SINÓ A NoSAlTrESMATEIXoS.”

cENTrE D’ATENcIÓ PrIMàrIA. hI coMbINEN ElS MEDIcAMENTS NATurISTES, FAbrIcATS PEr EllS MATEIXoS, AMb ElS Al·lÒPATES.

REPORTATGE / CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROjAS CIUTAT DE MÈXIC / REPORTATGE


LA NOVAETAPA DEL

NEOZAPATISME MEXICà l’ENorME vIgèNcIA AcTuAl DEl NEoZAPATISME MEXIcà.

RENOvAR-SE MANTENINT ELS OBjECTIUS

DESPRÉS DE MÉS DE VINT ANYS DE VIDA PúBLICA, I DE MÉS DE TRENTA D’EXISTÈNCIA, EL

NEOZAPATISME MEXICà CONTINUA MÉS VIU, ACTIU I CREATIU qUE MAI. I AIXò MALGRAT

LA CONSTANT I RECENTMENT INCREMENTADA FUSTIGACIó MILITAR I PARAMILITAR DE

L’ESTAT MEXICà CONTRA LES DIGNES COMUNITATS INDíGENES NEOZAPATISTES, I MÉS EN-

LLà TAMBÉ DE L’EVIDENT I SISTEMàTICA CAMPANYA D’INVISIBILITZACIó I MARGINACIó

MUNTADA PELS MITJANS DE COMUNICACIó MASSIUS, OFICIALS I PRIVATS DE PRàCTICA-

MENT TOT L’ESPECTRE DE LA SOCIETAT MEXICANA.1

No obstant això i aquesta “guerra d’alta intensitat” que tant els governs priïstes (PRI, Partit Revo-

lucionari Institucional) com panistes (PAN, Partit d’Acció Nacional) han dut a terme en contra del

neozapatisme, és un fet clar que les seves bases de suport han passat, en aquests vint anys de vida

pública, de diverses desenes de milers d’indígenes rebels a diverses centenes de milers d’aquests

mateixos indígenes en peu de lluita. I això sense comptar els també centenars de milers i milions

de simpatitzants que el neozapatisme ha generat en tot el planeta i que avui s’agrupen, a Mèxic, en

el vast i creixent moviment anomenat la Sexta Nacional i, en tot el món, en els centenars de comitès

de suport, de solidaritat, d’observació, d’acompanyament i, fins i tot també, d’oberta militància en

el molt ampli moviment de la Sexta Internacional.2

A més, i acompanyant aquest creixement quantitatiu, sostingut i enorme de les seves bases de su-

port directes i d’aquest moviment nacional i internacional de la Sexta que ells han convocat, també

hi ha hagut una clara maduració i consolidació orgànica del mateix neozapatisme, el qual en aques-

tes dues dècades ha passat de denunciar i criticar l’atroç sistema capitalista que encara patim a

nivell mundial a començar a construir en una “petita escala” —petita relativament, ja que ocupa

gairebé tres quartes parts de tot el territori de l’estat de Chiapas, és a dir, poc menys de 60.000 km2

d’extensió— els clars gèrmens d’un món nou, que no sigui ni capitalista ni estigui regit per la lògica

del lucre, de l’explotació econòmica, de l’opressió política i de la discriminació social i cultural en

totes les seves formes.

Un món nou no capitalista, basat en l’autonomia global integral plantejada i defensada pels neo-

zapatistes, que va ser conegut des de dins pels fets dels milers d’“estudiants” que participen en

l’enriquidora experiència de l’Escuelita Zapatista, celebrada a l’agost i al desembre del 2013 i al

gener del 2014.3

Per això, i més enllà dels naturals refluxos i després rellançaments que el moviment neozapatista

ha conegut i que són propis de tot moviment social viu i actiu, és clar avui en dia que la seva influ-

ència dins del vast conjunt de les lluites i dels moviments anticapitalistes i antisistema de tot el món

continua sent molt gran i molt present. Per exemple, és capaç d’inspirar tot tipus de mobilitzacions

socials fortes, tal com ho vam veure fa pocs anys en diverses de les grans revoltes del 2011, i de

seguir alimentant amb les seves múltiples lliçons les rebel.lions i els combats desplegats en els cinc

1 Aquesta fustigació permanent va empitjorar fa poc, quan, el 2 de maig del 2014, van assassinar arterosament un mestre zapatista i van ferir tretze companys, bases de suport zapatista, a més de destruir una escola i una clínica. I tot això al Caracol de la Realidad, bastió històric i simbòlic del neozapatisme i centre important per a la seva irradiació original per les terres de Chiapas. Aquesta sèrie d’atacs i agressions van iniciar la situació d’emergència que avui es viu en tots els territoris neozapatistes, però també, feliçment, la vasta i molt activa campanya de solidaritat nacional i mundial per al neozapatisme mexicà i en contra dels governs estatal i federal mexicans. Sobre aquesta situació i aquesta campanya mundial de suport, podeu veure comunicats recents al lloc d’internet de l’EZLN: http://www.ezln.org.mx.

2 S’anomena moviment de la Sexta, tant nacional com internacional, perquè està construït a partir d’una adhesió explícita a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona,de l’any 2005, i no pas per inscriure’s en la sèrie de la Primera, la Segona, la Tercera o la quarta Internacionals, que van des de Marx fins al moviment trotskista.

CARLOS ANTONIO AGUIRRE ROJAS_ DocTor EN EcoNoMIA PEr lA uNAM I INvESTIgADor A l’INSTITuT D’INvESTIgAcIoNS SocIAlS I DocENT A l’EScolA NAcIoNAl D’ANTroPologIA I hISTÒrIA.



continents del nostre cada vegada més petit planeta Terra, tal com es fa evident en cada nova reunió

del Fòrum Social Mundial, una iniciativa que, malgrat el seu actual procés de decadència, segueix

sent encara un dels espais principals de trobada de molts dels moviments anticapitalistes del món.

És evident, doncs, que el neozapatisme mexicà ha tingut i té una gran vigència, la qual, entre moltes

altres raons, s’explica per la permanent creativitat i capacitat d’invenció que ha mostrat aquest mo-

viment, el qual durant els seus quatre lustres de vida pública no ha deixat de renovar ni d’enriquir

les seves complexes estratègies polítiques, a la vegada que manté fermament els seus principals

objectius.

RENOVAR-SE MANTENINT ELS OBJECTIUS: LA PERSISTÈNCIA

DEL NEOZAPATISME

El 21 de desembre del 2012, en la data suposadament anunciada per a “la fi del món” segons el

calendari maia, els neozapatistes “van prendre” per segona vegada, encara que ara de manera pa-

cífica i no armada, cinc capçaleres municipals de l’estat de Chiapas. van mobilitzar més de 40.000

membres de les seves bases de suport i van anunciar així l’obertura d’una nova etapa, la quarta, del

seu moviment. Aquesta etapa, pocs mesos després, es va concretar: primer en la gran convocatòria

del nou moviment social anticapitalista i antisistema, nacional i internacional conegut com la Sexta;

més endavant, en l’original i important iniciativa de l’Escuelita Zapatista, en la cabdal reunió amb el

Congrés Nacional Indígena de Mèxic i, més recentment, en la convocatòria del Primer Festival Mun-

dial de les Resistències i les Rebel.lies contra el Capitalisme, que se celebrarà en diverses ciutats i

pobles de Mèxic al desembre del 2014 i al gener del 2015.

És una nova etapa del neozapatisme, la qual, al mateix temps que manté certes continuïtats im-

portants amb l’etapa anterior del moviment —l’etapa de La Otra Campaña, desenvolupada entre

el juny del 2005 i el desembre del 2012 i, fins i tot, amb tota la història prèvia del neozapatisme—

representa també un clar pas endavant i una nova estratègia política general i, per tant, un conjunt

també de discontinuïtats evidents amb aquestes mateixes fases de la història neozapatista que la

precedeixen.4

Perquè, en aquesta nova etapa i continuant tota la seva història prèvia, el neozapatisme segueix

afirmant la seva profunda vocació anticapitalista i antisistema, que assumeix que la causa de tots els

nostres mals no és ni un individu ni un partit polític qualsevol, sinó un sistema social i tot un projecte

“civilitzador”, és a dir, el sistema i la civilització capitalista mundials. I, per tant, els nostres objectius

solament podran complir-se totalment quan haguem eliminat aquest capitalisme planetari.

I, igualment, es manté encara la seva generosa postura condensada en el lema plantejat des del

1994: “Per a tots, tot; per a nosaltres, res.” Aquest lema implica, i ha implicat ja moltes vegades

en el passat, que el neozapatisme no lluita egoistament solament per les demandes indígenes, ni

3 Sobre aquesta concepció neozapatista de l’autonomia, concebuda com a autonomia global integral, i després sobre la important experiència recent de l’Escuelita Zapatista, podeu veure Mandar obedeciendo. Las lecciones políticas del neozapatismo mexicano, de Carlos Antonio Aguirre Rojas (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2007), i “La Escuelita Neozapatista: vivir desde adentro la lucha por la autonomía”, a Contrahistorias, núm. 21 (Mèxic, 2013). Sobre aquest important punt de les implicacions d’aprendre “a mirar a baix i a l’esquerra”, podeu veure els comunicats del 2013 del Subcomandante Insurgente Marcos titulats “Las miradas”, al lloc d’enllaç zapatista ja citat, i “La mirada neozapatista: mirar (hacia y desde) abajo y a la izquierda”, de Carlos Antonio Aguirre Rojas, a Rebeldía, núm. 68 (Mèxic, 2010).

4 Sobre la periodització general de la història del neozapatisme i també sobre els trets específics de la nova etapa, podeu veure “La nueva etapa del neozapatismo mexicano”, de Carlos Antonio Aguirre Rojas, a Contrahistorias, núm. 21 (Mèxic, 2013).

SERGI GRAU, CIUTAT DE MÈXIC 2006. MANIFESTAcIÓ DEl 26 DE FEbrEr PElS DESAPArEguT D’AYoTZINAPA.


ZAPATISTES A LA REGIó DE LA SELVA LACANDONA. l’EMPobrIMENT DE lES coMuNITATS ElS oblIgA A cArrEgAr lES MàNEguES PEr coNSTruIr uN SISTEMA D’AIguA PoTAblE.


ZAPATISTES A LA REGIó DE LA SELVA LACANDONA. l’EMPobrIMENT DE lES coMuNITATS ElS oblIgA A cArrEgAr lES MàNEguES PEr coNSTruIr uN SISTEMA D’AIguA PoTAblE.



tan sols només per alliberar el poble mexicà de l’endarrerit capitalisme que encara pateix, sinó

que està disposat a posar en risc i apostar tot el que ha assolit (que d’altra banda és molt, tal com

vam poder comprovar directament amb l’experiència de l’Escuelita Zapatista) cada vegada que

la situació ho demani, com ja va succeir al gener del 1994, en els diàlegs de Sant Andrés del 1996,

després de la massacre d’Acteal de finals del 1997, en la Marcha del Color de la Tierra del 2001,

en el suport a Atenco el 2006 i el 2007 i ara mateix en contra de l’autoritari i repressiu govern

d’Enrique Peña Nieto.

I en aquesta nova etapa del neozapatisme també es manté la lluita en contra de tota forma d’ex-

clusió i, des d’ella, la seva tenaç defensa d’un projecte d’acció basat en el respecte de l’altre,

en el reconeixement i la celebració de la diferència, en la tolerància i en l’explícit cultiu de la

diversitat. Perquè si, tal com va plantejar Marx a La ideologia alemanya (1846), la riquesa és la

diversitat, el neozapatisme continua assumint i reivindicant aquesta diversitat per lluitar, com ha

repetit tantes vegades, per “un món en el qual hi càpiguen molts mons”.

A més, aquesta nova etapa manté encara l’objectiu, declarat en l’etapa de La Otra Campaña,

d’impulsar, a Mèxic, la formació d’un vast i potent moviment nacional antisistema i anticapitalista,

civil i pacífic, encaminat a transformar radicalment la societat mexicana i a instaurar un nou i in-

èdit govern nacional que mani obeint, una economia igualitària on ningú exploti a ningú ni visqui

del treball d’altres, on no hi hagi ni rics ni pobres i on la societat i la cultura es basin en el cultiu

de la diferència i la diversitat, un món on hi càpiguen molts mons, sense jerarquies, asimetries ni

exclusions de cap tipus.5

Finalment, un altre element de clara continuïtat en aquesta etapa nova del neozapatisme és el

de continuar predicant amb l’exemple, és a dir, mantenir una coherència total entre els seus

discursos i les seves accions, la qual cosa, entre moltes altres, també implica que la lluita per

aquest món nou no capitalista ni classista ha de començar aquí i ara, cosa que el neozapatisme ja

acompleix des de fa més de vint anys als seus territoris en la manera d’organitzar la seva lluita i

el seu moviment i, fins i tot, en la seva relació amb la societat civil nacional i internacional, però

també amb altres moviments socials de Mèxic, d’Amèrica Llatina i del món.

Aquests elements importants es mantenen en aquesta nova etapa del neozapatisme mexicà i ex-

pliquen en part l’enorme impacte mundial que aquest moviment ha conquistat i mantingut durant

ja fa més de dues dècades, durant les quals s’ha posicionat com un referent modèlic i exemplar

per a pràcticament tots els moviments antisistema actuals de tot el planeta.6

MANTENIR-SE RENOVANT L’ESTRATÈGIA: LA NOVA ETAPA

DEL NEOZAPATISME

D’altra banda, existeixen també diversos trets originals que són clares discontinuïtats d’aquesta

nova etapa enfront de les anteriors. La primera és el major accent que ara el neozapatisme posa

a la dimensió internacional i planetària de la seva lluita. Encara que és clar que la tasca de cada

moviment revolucionari és la de fer la revolució al seu país —i això és així no per cap tipus de

xovinisme o de nacionalisme, idees actualment bastant anacròniques—, també és cada dia més

evident que la lluita en contra del capitalisme solament pot ser una lluita mundial, perquè tots els

que hi estem en contra solament triomfarem realment quan, cadascú al seu país i tots junts en tot

el món, haguem enterrat definitivament aquest capitalisme planetari.

De manera que si, en contra de la voluntat del neozapatisme, aquest moviment va tenir sobretot

presència a Chiapas en les dues primeres etapes de la seva vida històrica (l’etapa clandestina

del 1983 al 1993, i la segona etapa —primera de vida pública— del 1994 al 2005), i si en la ter-

cera etapa (entre el 2005 i el 2012) es va convertir en un moviment d’abast nacional, amb 15.000

membres repartits per tot el territori mexicà —quinze mil membres, no pas quinze mil persones,

ja que el membre número u del moviment era l’EZLN, que inclou centenars de milers de per-

sones—, en aquesta nova etapa el neozapatisme s’afirma doblement, primer com un moviment

anticapitalista i antisistema mexicà, agrupat en la Sexta Nacional, i segon com un moviment anti-

sistema i anticapitalista internacional i planetari, autoanomenat la Sexta Internacional.

Un altre element de discontinuïtat i originalitat d’aquesta etapa nova és el que es deriva del

complex diagnòstic i anàlisi que el neozapatisme fa de la societat capitalista contemporània.

Perquè als grups de la part més pobra de la societat (el abajo social que diuen ells) que abans

havia convocat el neozapatisme ara s’hi ha sumat un de nou: el dels desposseïts totals del món,

que els zapatistes anomenen els soterranis de la societat o el abajo dins l’abajo social, i que està

constituït pels que no tenen absolutament res: ni riquesa, ni poder, ni posició social, ni prestigi,

ni jerarquia, ni cap estatus social i que representen el graó més baix de tota la piràmide de les

societats actuals del nostre món.

Perquè, de la mateixa manera que van fer la majoria dels moviments anticapitalistes del segle XX

fins abans del 1968, els neozapatistes han convocat també totes les víctimes directes del funcio-

nament normal del capitalisme, aquells que són explotats, despullats, menyspreats o reprimits per

aquest sistema, segons la definició zapatista de les quatre rodes que fan caminar la societat capi-

talista actual. Però també, com va passar en diversos moviments posteriors a la revolució cultural

mundial del 1968, els zapatistes van convocar tots els exclosos del món, és a dir, tots aquells

grups i sectors socials que la crisi terminal del capitalisme que vivim des de fa més de quatre

dècades va deixant al marge, excloent-los progressivament: els sense feina, els sense terra, els

sense papers, els sense drets, els sense ciutadania o els sense reconeixement ni existència social

clara, els quals són exclosos, marginats i invisibilitzats de moltes maneres pel capitalisme. Són

molts els grups i sectors exclosos que han crescut i proliferat enormement en els últims quaranta

anys i que, no pas de manera casual, han estat protagonistes centrals de les rebel.lions desenvo-

lupades en tot el planeta en aquest mateix període de la nostra història més recent.

I potser també part de l’impacte universal i durador del neozapatisme s’explica per la seva ca-

pacitat d’haver transformat la seva lluita local i especifica en contra de l’exclusió secular dels

indígenes mexicans per part de l’Estat en una lluita veritablement universal en pro de tots els

exclosos del món i en contra de tota forma d’exclusió social o cultural possible.7

5 Sobre aquest projecte de crear el moviment nacional antisistema i anticapitalista a Mèxic, val la pena rellegir la Sisena Declaració de la Selva Lacandona que, segons el Subcomandante Marcos, ha estat fins avui “la més valenta i la més zapatista de totes les iniciatives” del neozapatisme. El text pot consultar-se al lloc d’internet de l’EZLN abans citat. També podeu veure els articles inclosos a Contrahistorias, núm. 6 (Mèxic, 2006).

6 Sobre aquest caràcter “modèlic” i exemplar del neozapatisme mexicà, podeu veure els assajos d’Immanuel Wallerstein inclosos al seu llibre Historia y dilemas de los Movimientos antisistémicos (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2008) i de Carlos Antonio Aguirre Rojas “Chiapas, planeta Tierra” (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2007) i “El significado del neozapatismo mexicano dentro de los movimientos antisistémicos actuales”, a Contrahistorias, núm. 22 (Mèxic, 2014).

“l’INDIvIDu SubcoMANDANTE INSurgENTE MArcoS hA «MorT»! vIScA El NouPErSoNATgE col.lEcTIu ANoMENAT

SubcoMANDANTE INSurgENTE gAlEANo!”



7 Sobre aquest impacte alhora universal i durador del neozapatisme, podeu veure “Marcos, Mandela y Gandhi”, d’Immanuel Wallerstein, de l’1 de març del 2001 al lloc d’internet del Fernand Braudel Center: http://fbc.binghamton.edu, i també antimanual del buen rebelde, de Carlos Antonio Aguirre Rojas (Bogotà: Ediciones Desde Abajo, 2013), i Movimientos antisistémicos. Pensar lo antisistémico en el siglo xxi (Rosario: Ediciones Prohistoria, 2012).

8 Sobre aquest important punt de les implicacions d’aprendre a mirar a baix i a l’esquerra podeu veure els comunicats del 2013 del Subcomandante Insurgente Marcos titulats “Las miradas”, al lloc d’enllaç zapatista ja citat, i “La mirada neozapatista: mirar (hacia y desde) abajo y a la izquierda”, de Carlos Antonio Aguirre Rojas, a Rebeldía, núm. 68 (Mèxic, 2010).

9 Aquesta afirmació la va fer el Subcomandante Marcos en el seu discurs final, “Entre la luz y la sombra”, on també declara la seva pròpia “mort” (simbòlica) el 25 de maig del 2014. Aquest discurs pot consultar-se al lloc d’enllaç zapatista ja citat.

Però l’originalitat d’aquesta nova etapa és que, a aquests grups ja esmentats, el neozapatisme hi

afegeix ara una convocatòria explicita per als que pertanyen a l’abajo social, a la base inferior última

de la societat, definits com els que no tenen res, absolutament res, perquè no tenen ni diners, ni cap

forma de poder social, ni cap herència immaterial, ni cap jerarquia cultural, ni cap saber o poder,

ni cap cognom de renom, ni un món de relacions vinculat a certs privilegis, ni cap monopoli polític,

ni cap veu, ni suport o avantatge social de cap tipus. Tal com diuen els companys neozapatistes, si

ser dona dins el capitalisme és una cosa difícil, perquè se l’acostuma a rebaixar, a discriminar, a

invisibilitzar i a humiliar socialment de moltes maneres, ser dona de la part de baix de la societat ho

és molt més encara, perquè a les dificultats derivades de la seva condició femenina cal sumar-hi la

despossessió completa. I de la mateixa manera que passa amb la dona també succeeix amb l’indí-

gena, el camperol, l’obrer, l’homosexual, el jubilat i un llarg etcètera de persones apartades, segons

el zapatisme, per aquesta frontera que existeix entre la part de dalt i la part de baix de la societat.

Una frontera que, a més, explica el reclam permanent del neozapatisme d’aprendre a “mirar a baix

i a l’esquerra” si és que realment volem entendre de manera crítica i adequada les complexes rea-

litats del món actual.8

Es tracta llavors d’una convocatòria dirigida a aquests soterranis socials que representen el nivell

més baix de la part baixa de la societat, cosa que no solament fa evident la riquesa conceptual i de

caracterització teòrica del neozapatisme, en l’anàlisi i el diagnòstic que fa del capitalisme més con-

temporani —capitalisme que, a causa de la seva crisi terminal, reprodueix i aprofundeix ara de ma-

nera extrema tots aquests processos de despossessió total—, sinó que també situa molt precisament

els nous subjectes i actors socials, produïts per aquest capitalisme del nostre més actual present,

que avui engrosseixen massivament les files de la rebel.lió mundial anticapitalista i antisistema.

Finalment, un tercer tret de la novetat radical d’aquesta etapa més recent del neozapatisme es troba

en la forma d’organització que proposen per a tot el moviment de la Sexta —nacional i internacio-

nal— basat en el principi de no hegemonitzar i de no homogeneïtzar els diferents membres d’aquest

moviment. És aquesta una forma d’organització nova i inèdita, que ja s’esbossava des de la seva

irrupció en la vida pública fa vint anys i que en aquesta etapa nova aconsegueix la seva explicitació

i maduració completes. És una manera d’organització que gairebé semblaria, segons els paràmetres

tradicionals, una no-organització o, fins i tot, una antiorganització, ja que no solament no implica ni

inscripció, ni formularis, ni recomanació d’un tercer, ni proves o requisits previs, ni processos com-

plicats de formació o aprenentatges preparatoris, ni tampoc experiència o militància provades an-

teriors, sinó que, a més, és una organització totalment horitzontal, sense jerarquies, sense delegació

de funcions o tasques, totalment desconcentrada i descentralitzada, i promotora explicita per a tots

i cadascun dels seus membres individuals i col.lectius de la major autonomia, llibertat i iniciativa

pròpia possibles.

Així doncs, partint de la convicció expressada pel Subcomandante Marcos que “per rebel.lar-se i

lluitar no són necessaris ni capdavanters, ni cabdills, ni messies, ni salvadors”,9 els zapatistes pro-

posen que la forma d’organització de la Sexta, tant nacional com internacional, es basi només en el

fet que hi formen part aquells que lliurement i voluntàriament declarin que són membres de la Sexta

i que l’única condició sigui que proposin, a la seva manera i amb els seus calendaris i geografies

particulars, compromisos d’acció i que els compleixin. És un nova forma d’organització, propera

a una estructura rizomàtica, que ha revolucionat totalment els esquemes d’organització de tots els

moviments anticapitalistes i antisistema anteriors i, fins i tot, actuals quan ha replantejat de manera

radicalment diferent la relació entre “líders” i “masses”, entre “avantguardes” i “moviments, sectors

o classes aliats”, entre “programa, estratègia i tàctica” i “accions espontànies, immediates o no or-

ganitzades o planificades prèviament”, entre la “disciplina de l’organització” i la llibertat d’acció

individual o col.lectiva dels seus membres, entre els “intel.lectuals, la consciència o el saber erudit”

i els militants de base, entre l’instint revolucionari i els sabers populars, entre molts punts directa-

ment connectats amb aquestes formes i estructures organitzatives dels moviments.

Aquesta és una revolució que supera les falses antítesis entre els dos pols esmentats de cadascuna

de les relacions recentment enunciades, encara que sempre dins la lògica de retornar el protago-

nisme central a les bases del moviment, i que avança en el sentit de reunificar en lloc d’oposar tots

dos pols de cada falsa antítesi enunciada. Això va quedar demostrat molt clarament, per exemple,

en l’Escuelita Zapatista, on els “intel.lectuals” van ser realment i rigorosament educats i instruïts pels

indígenes, i més recentment en la “mort” simbòlica del Subcomandante Marcos, el qual va complir

una tasca essencial i imprescindible en les etapes anteriors com a portaveu oficial del neozapatisme

i com a “pont” entre el digne moviment indígena i la societat civil, però que ara ha deixat de ser

necessari perquè aquest neozapatisme ja dialoga directament amb tots els membres de la Sexta,

nacional i internacional, i la societat civil i el neozapatisme ja són companys de lluita en l’enorme

combat anticapitalista i antisistema que segurament, més aviat abans que després, guanyarem.

Perquè si els companys neozapatistes ens han ensenyat durant vint anys que el “nosaltres” col.lectiu

ha de ser sempre molt més important que qualsevol “jo” individual, i si una de les seves crítiques

centrals a la vella i caduca activitat de la política humana és la que es basa en la cada vegada més

injustificada i il.legítima “delegació” de la capacitat de decidir de les majories cap a tota mena de

“líders”, cabdills, messies, salvadors, il.luminats, intel.lectuals, o pretesos “guies” il.lustrats, sempre

autoanomenats i sempre absurds, llavors és lògic i fàcilment comprensible que ells mateixos substi-

tueixin l’anterior portaveu, el Subcomandante Insurgente Marcos, per un de nou, el Subcomandante

Insurgente Moisès, al mateix temps que destrueixen i eliminen tranquil.lament aquest holograma o

disfressa que havien creat, inflat i alimentat els mitjans de comunicació massius capitalistes que era

aquesta falsa imatge del Subcomandante Marcos.

Això no impedeix pas que el veritable Subcomandante Marcos, i no l’holograma creat des de l’exte-

rior, segueixi sent un company de lluita valuós, volgut i respectat per totes les comunitats neozapa-

tistes, i sempre un fidel i compromès col.laborador central del moviment neozapatista i de la Sexta,

nacional i internacional, en el seu conjunt. Encara que ara s’hagi rebatejat com a Subcomandante

Insurgente Galeano. Així que, des de la clara convicció que els líders som tots i que, parafrasejant

Marx, la nostra emancipació només pot ser obra de nosaltres mateixos, bé podem dir tran quil.lament

i alegrement que “l’individu Subcomandante Insurgente Marcos ha “mort”! visca el nou personatge

col.lectiu anomenat Subcomandante Insurgente Galeano!”.

DES DE LA CLARA CONVICCIó qUE ELS LíDERS SOM TOTS,PoDEM PArAFrASEJAr MArX I DIr quE LA NOSTRA EMANCIPACIó NOMÉS POT SER OBRA

DE NOSALTRES MATEIXOS.

ENTREvISTA / FRANCESC PARÉS_ SERGI GRAU MORELIA / ENTREvISTA


MORELIA. MuNIcIPI AuTÒNoM ZAPATISTA, 3 DE MArÇ DEl 2015.

totes les comunitats d’aquest Caracol. I fins ara, en què ja hem

complert quinze anys. El 1999 es creà també una taula directiva

per coordinar la zona, però poc temps després li vam canviar el

nom pel de comissió, perquè nosaltres no som professionals, no

hem estudiat a cap universitat, sinó que pertanyem a la mateixa

comunitat. La paraula directiva ens sonava com si volguéssim di-

rigir, i això no és així, sinó que els que realment dirigeixen són

els promotors i la mateixa comunitat, perquè ens diuen què cal

fer. Nosaltres plantegem les nostres propostes i ells les aproven

o les canvien. Per això és que vam deixar d’anomenar-nos taula

directiva i ara som la comissió d’educació de la zona. La nostra

tasca és comprovar que es compleixin els plans fets pel promo-

tor i pel municipi, i les obligacions dels promotors, dels alumnes

i de la comunitat.

vam començar per organitzar l’educació primària i vam crear

tres nivells: primària, nivell mitjà superior i nivell superior. Ara,

amb el pas del temps, els hem canviat i els anomenem primer

nivell, segon nivell i tercer nivell. Al cap d’uns anys, el 2003, en

tota la zona ja hi havia alguns alumnes avançats que podien com-

partir els coneixements amb els promotors i que tenien inquie-

tuds de fer el seu treball a la comunitat o de seguir estudiant. Lla-

vors les autoritats de la zona ho van analitzar i van decidir que en

aquest Caracol s’hi impartís també un grau superior, que al prin-

cipi vam anomenar d’anivellació de coneixements. Passava que

en tota la nostra zona no hi havia uniformitat de coneixements

entre els promotors, perquè ells no són professionals i, encara

que reben tallers i s’han preparat, és clar que tenen coneixe-

ments diversos que fan que també variïn els coneixements dels

alumnes… Per això vam pensar en aquest grau com una anive-

L’EDUCACIóAUTOGESTIONADA

EDUCACIÓ AUTÒNOMA ZAPATISTA

uNA vISIÓ DEl MoDEl EDucATIu DESPréS DE 20 ANYS DE ZAPATISME

VOLDRíEM TENIR UNA VISIó GENERAL D’AqUESTS VINT

ANYS D’EDUCACIó AUTòNOMA ZAPATISTA

I DE LA SITUACIó EN qUÈ ES TROBA ACTUALMENT.

qUAN VA COMENçAR A IMPLANTAR-SE AqUEST

MODEL EDUCATIU?

Els indígenes vèiem que no hi havia un bon sistema d’estudi

per a nosaltres: no s’ensenyava bé i, a més, era de pagament,

no era gratuït. Per això comencem a impartir l’educació au-

tònoma el 30 de setembre del 1999.

Abans del 1994 sí que hi havia unes quantes escoles primàries a

prop de les ciutats, fins a on podien arribar els vehicles perquè

un mestre oficial hi anés a fer classes. Però en la majoria de les

comunitats més llunyanes mai hi va haver escola, en primer lloc

perquè allà no hi arribava el mestre i en segon lloc perquè al mal

gobierno no li interessava que nosaltres tinguéssim una educació

bona. Per a ells era millor així, perquè ens podien tractar com un

objecte. En les grans hisendes això és el que érem, un objecte.

Abans del 1994 els nostres pares i els nostres avis eren mossos

de les grans hisendes, perquè gairebé tot el que veus aquí eren

hisendes. Llavors va arribar el 1994 i vam donar a conèixer les

nostres tretze demandes, les quals, com ja se sap, mai van ser

acomplertes i de moment segueixen sense acomplir-se. Però la

mateixa necessitat de les comunitats i dels municipis autònoms

sorgits arran del 1994 de ser realment autònoms i que les man-

cances del municipi fossin resoltes pel mateix municipi va fer

necessari crear les diferents branques de l’autonomia: salut, pro-

ducció, energia i educació.

Després del 1994, en moltes comunitats compas ja no hi va voler

entrar el mestre per por i perquè no tenia clar què hi passava.

D’aquesta manera moltes comunitats van quedar-se sense clas-

ses i els alumnes abandonats. quan va veure això, la comunitat

es va proposar que els que sabien una mica de llegir i d’escriure

fessin classes als nois i noies. Moltes comunitats ja estaven fent

classes des de l’any 1995. No era una cosa formal i ni tan sols

s’anomenava escola, però diguem que va ser la prova de com

calia iniciar aquest projecte, de com es podia fer. Els anys 1997 i

1998, quan ja hi havia municipis autònoms i es reunien per trac-

tar i discutir temes que afectaven tota la zona, les autoritats de

cada comunitat van fer una anàlisi i van pensar que era necessari

crear una educació autònoma. Totes les comunitats van estar-hi

d’acord i és així com les que ja tenien una mica d’experiència i

que ja estaven fent classes van compartir els seus coneixements.

Així que, a partir del 1997 comença a haver-hi reunions per veu-

re com s’organitzaria l’escola autònoma. El 1998 ja s’havia deci-

dit les persones que impartirien les classes, els materials que es

necessitarien… I el 1999, concretament el 30 de setembre, va ser

l’arrencada, la inauguració de l’educació autònoma zapatista en

“AbANS DEl 1994ElS NoSTrES PArES I ElS NoSTrES AvIS

ErEN MoSSoS DE lES grANS hISENDES.”

ProMoTorS D’EDucAcIÓ DEl cArAcol DE MorElIA PrEPArANT Nou MATErIAl DIDàcTIc PEr lES EScolES AuTÒNoMES - 2005

ENTREvISTA / FRANCESC PARÉS_ SERGI GRAU MORELIA / ENTREvISTA


llació dels coneixements, i que hi vinguessin alumnes de tots els

municipis per compartir els coneixements que havien adquirit.

No hi havia matèries noves per estudiar, sinó que es reforçaven

les mateixes matèries que ja s’havien treballat en la primària.

Durant tres anys va funcionar bé i la idea era con ti nuar-ho i fins i

tot teníem plans per reformar la secundària, però no es va poder

aconseguir aquest objectiu. La distància entre els municipis en

va ser la causa: la despesa econòmica de portar els alumnes des

dels diversos municipis per participar en aquest grau era massa

elevada. Però l’experiència positiva d’aquests tres anys va fer

decidir que en cada municipi s’hi organitzés una escola del co-

neixement. Aquest nou nivell ens va servir durant dos anys, el

2003 i el 2004, i els dos anys següents el vam revisar i replanificar

i ara l’anomenem secundària. vam decidir que fos una secun-

dària tècnica, que expliqués tècniques vitals als alumnes: per

exemple, com tenir cura del bestiar, com tractar-lo, com vacu-

nar-lo… Des del començament hem provat coses i les que veiem

que funcionen les millorem i les que no surten bé les rebutgem.

Les nostres propostes educatives el municipi les ha d’analitzar

abans de posar-les en funcionament. Ara ho estem reorganitzant

de nou tot plegat i encara no hem conclòs com quedaran la pri-

mària i la secundària.

A més, ara, des de fa tres o quatre anys, tenim un tercer nivell:

el que acull els més petits. És el que s’anomena preescolar i

AMB LA COMPLICITAT DE LES ASSOCIACIONSNAguAlS, ArT I SolIDArITAT DE vIlASSAr DE MAr I IgMAN-AccIÓ SolIDàrIA,quE hAN ESTAT col.lAborANT AMb ElS ProJEcTES D’EDucAcIÓAuTÒNoMA ZAPATISTA DEl cArAcol DE MorElIA, vAM PoDEr ENTrEvISTAr ElSMEMBRES DE LA COMISSIó D’EDUCACIó.

hi van els infants que volen anar a escola i poden començar

a madurar el seu coneixement. Aquí no tenim matèries, sinó

que es tracta d’aprendre a compartir, a jugar, a conèixer els

colors. Perquè en la primària ja els tocarà d’agafar el llapis i

estudiar…

qUINES MATÈRIES HEU IMPARTIT FINS ARA

EN LA PRIMàRIA I LA SECUNDàRIA?

Com deia, ara ho estem canviant, però fins ara teníem deu ma-

tèries en la primària i onze en la secundària. De fet ens vam

adonar que teníem matèries que s’assemblaven massa i ara

estem analitzant les que són millors per adquirir els coneixe-

ments que necessiten els nostres alumnes. La nostra secundà-

ria és tècnica i hem d’ensenyar-los a fer els treballs del camp,

la ramaderia… En la primària l’alumne solament ha d’aprendre

com es fan les coses, però en la secundària ja ha de provar a

fer-les, com ara sembrar el blat de moro, tenir cura dels ani-

mals…

Ara per ara no sabem quines matèries deixarem en la secun-

dària, perquè encara ho estem analitzant… Ens hem assegut

amb tots els promotors de la primària i la secundària, que són

els que treballen amb els alumnes directament. Els hem pro-

posat les nostres idees i ens han dit que són massa matèries

dins del pla d’estudis i que cal reduir-les per poder-les treba-

llar millor.

ELS NENS I NENES DE LES ESCOLES AUTòNOMES

COMBINEN ELS ESTUDIS AMB EL TREBALL

A CASA, NO? ÉS PER AIXò qUE ALGUNES DE LES

MATÈRIES qUE IMPARTEIX L’ESCOLA ESTAN

RELACIONADES AMB EL TREBALL DIARI?

Exacte. Ara estem esperant una assemblea de zona per donar a

conèixer la nostra proposta com a equip d’educació i una reunió

amb els promotors. Després, cada municipi valora la proposta i

opina si és viable o si cal canviar-ne coses. D’aquesta manera,

quan la proposta torna a nosaltres, ja tenim clar quines són les

opinions de cada municipi… Així és com nosaltres treballem.

DESPRÉS DE qUINZE ANYS JA HI HA ALUMNES qUE HAN

ACABAT L’ESCOLA. PODEM DIR qUE ALGUNS DELS

BENEFICIS D’AqUESTA EDUCACIó SóN qUE ELS NENS I

LES NENES qUE HAN ESTUDIAT JA ESTAN PRENENT PART

EN L’AUTONOMIA DE LES COMUNITATS?

Sí, aquest és el nostre orgull, el fruit del treball d’aquests quinze

anys. Alumnes que l’any 1999 eren nens ara ja són autoritats, for-

men part d’alguna comissió o hi treballen directament. Sempre

són inclosos quan acaben l’escola, tret que prenguin la decisió

d’abandonar l’organització i fer un altre camí. En aquest cas no

els obliguem a participar-hi. Però sí, la intenció de l’escola autò-

noma és aquesta: preparar-los per treballar per la comunitat…

L’EDUCACIó GOVERNAMENTAL ABANS DEL 1994

ERA EN CASTELLà. ARA ES FA EN LES LLENGüES

ORIGINàRIES?

A l’escola autònoma sí. Com que el promotor és del mateix mu-

nicipi i de la mateixa comunitat, a classe parla la seva llengua

i mantenen els seus costums. És més fàcil per als alumnes, ho

entenen tot millor…

DESPRÉS DE LA SECUNDàRIA HI HA ALGUN

NIVELL SUPERIOR?

No. Estem intentant estructurar una secundària tan tècnica com

sigui possible i que el joves, quan acabin els estudis, treballin per

la comunitat, que facin alguna tasca al Caracol. Per a nosaltres

aquesta és la universitat del poble. quan un alumne acaba els

estudis participa en la comunitat i continua aprenent, i pot arri-

bar a ser una autoritat, un promotor d’educació, un promotor de

salut… La tasca que hi desenvolupi dependrà de la necessitat del

municipi. I si no n’hi ha cap, doncs participarà en l’organització

regional. D’aquesta manera tots els alumnes continuen aprenent.

I LES MATÈRIES qUE ESTEU DONANT ARA?

Són matemàtiques, lectura i escriptura, política, naturalesa, cultu-

ra, salut, producció, geografia, art… No ha estat fàcil decidir-les,

n’estem aprenent.

I qUÈ FA UN PROMOTOR?

Un promotor ha de capacitar-se per impartir totes les matèries.

Per exemple, en el nou pla d’estudis cada escola secundària ense-

nyarà veterinària i agroecologia, i ara estem decidint quines per-

sones aniran a formar-se per impartir aquestes especialitats. Totes

aquestes activitats les sosté econòmicament la mateixa comunitat.

ABANS HEU PARLAT DE TRETZE DEMANDES qUE EL

GOVERN NO ACCEPTAVA… ENS LES PODEU RECORDAR?

I tant! Les demandes són: primera, la terra; segona, el treball; ter-

cera, l’alimentació; quarta, l’habitatge; cinquena, la salut; sisena,

l’educació; setena, la llibertat; vuitena, la justícia; novena, la de-

mocràcia; desena, la independència; onzena, la cultura; dotzena,

la informació, i tretzena, la pau.

coMuNITAT DE lA PIMIENTA, A SIMoJovEl, rEgIÓ DE loS AlToS. MoMENT D’ESbArJo DElS AluMNES D’uNA EScolA AuTÒNoMA quE ocuPA l’EDIFIcI DEl govErN.

REPORTATGE / DANIELA REA SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE


qUINA ACTUALITAT TÉ LA GRAN REVOLTA INDíGENA?

No hi ha una continuïtat total entre els moviments que estudio des de fa quaranta anys i els

actuals, però hi ha un ressò d’aquells en aquests. Els moviments indígenes van ser precursors

dels moviments actuals. Comparteixen un principi ètic, que és l’afirmació de la dignitat. Per

això els indignats es van anomenar indignats, perquè reclamen la seva dignitat enfront de tots

els poders que hi ha per sobre les persones, poders que ara són molts més, com ara aquest

capitalisme financer que ja no sabem com enfrontar. Aquests moviments ja no es defineixen

per la lluita pel poder i, encara que potser conservin alguns aspectes de la lluita de classes,

fonamentalment representen una lluita per la dignitat, pels drets, i tenen un caràcter universal.

[Le Bot assenyala que si ara els joves són actors centrals, també ho van ser en les revoltes indí-

genes a partir dels anys 70. En aquell temps els protagonistes tenien vint anys i la seva revolta

—s’atreveix a dir— era més aviat generacional dins les seves comunitats. No obstant això,

se’n va parlar poc llavors, perquè es va posar per davant la imatge de moviments comunitaris

harmoniosos en contra del poder, de l’Estat.]

I COM VEU ELS JOVES INDíGENES ACTUALMENT?

No necessàriament reprendran la lluita dels seus pares. De vegades els membres d’una gene-

ració de lluitadors revolucionaris o d’indígenes consideren que els joves estan abandonant la

causa, que estan perduts, que estan cercats per la societat de consum, pel mercat… jo no sóc

tan pessimista, penso que ells han de decidir què fer amb la seva vida.

[Aquesta recerca de sentit sembla compartida per Le Bot, el qual té una hipòtesi de cap a on

va: són lluites al voltant de l’afirmació de la identitat —més que lluita de classes—, però d’una

identitat subjectivada, que reconegui la singularitat dels individus.]

LA IDENTITAT POT SER UN PARANY, PERqUÈ SI S’ESSENCIALITZA, SI ALGú LI DIU

A UN JOVE “TU ETS OTOMí I HO HAS DE SEGUIR SENT FINS qUE VAGIS ALS

ESTATS UNITS”, AqUEST JOVE RESPONDRà qUE TÉ DRET A CONSTRUIR LA SEVA

IDENTITAT AL VOLTANT D’UNA ALTRA COSA. qUI LI POT NEGAR AIXò?

La migració marca els joves indígenes, fins i tot hi ha qui ho veu com una mena de nova es-

poliació.

UNS DIUEN qUE LA MIGRACIó ÉS NEGATIVA PERqUÈ ELS JOVES ABANDONEN LES

LLUITES. PERò COM DIR AIXò ALS JOVES? ELLS VIUEN,

COM NOSALTRES, EN UN MóN GLOBAL, I SI NOSALTRES NO VOLEM

qUE NINGú ENS DIGUI “VOSTÈS SóN MEXICANS I NO TENEN DRET

“LA LLUITA INDíGENACONTINUA,

I ÉS PER LA DIGNITAT”,YVON LE BOT

HAN PASSAT qUARANTA ANYS DES qUE

LE BOT VA DEIXAR TESTIMONI DE LA

LLUITA DELS INDíGENES PER LA RE-

CUPERACIó DE LES SEVES TERRES I

LA SEVA IDENTITAT. DES DE LLAVORS,

AqUEST SOCIòLEG FRANCÈS HA CON-

TINUAT RECORRENT L’AMÈRICA DEL

SUD I L’AMÈRICA CENTRAL FINS A

CHIAPAS. SEMBLA qUE MOLTES COSES

HAN CANVIAT DES DE LLAVORS. PERò

LE BOT, AMB EL SEU ULL MINUCIóS,

S’ATURA I ASSENYALA LA VIGÈNCIA

D’AqUELLES MOBILITZACIONS, LES

qUALS HAN TINGUT RESSò EN LES

NOVES LLUITES, PROTAGONITZADES

ARA MÉS AVIAT PER JOVES qUE PER

INDíGENES. TOTS DOS MOVIMENTS

COMPARTEIXEN LA RECERCA DE LA

DIGNITAT I NO PAS L’OBTENCIó DEL

PODER. EN AqUESTA LLUITA PER LA

DIGNITAT, DIU LE BOT, ELS INDíGE-

NES SóN UN PRECEDENT.

DANIELA REA_rEPorTErA INDEPENDENT, ESPEcIAlITZADA EN DrETS huMANS I coNFlIcTES SocIAlS.

“ElS MovIMENTSINDígENES vAN SEr

PrEcurSorSDElS MovIMENTS

AcTuAlS.”

REPORTATGE / DANIELA REA SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / REPORTATGE


EL SOCIòLEG FRANCÈS YVON LE BOT VA ESTUDIAR A FONS

EL MOVIMENT ZAPATISTA L’ANY 1997,

quAN vA EScrIurE, A quATrE MANS AMb El SubcoMANDANTE MArcoS, El SoMNI ZAPATISTA.ArA, EN El SEu úlTIM ASSAIg, lA grAN rEvolTA INDígENA, lE boT FA uN rEcoMPTEDE lA SITuAcIÓ DElS PoblES orIgINArIS D’AMèrIcA I S’ATurA EN ElS SEuS MoMENTS crucIAlS,

COM ARA EL REBUIG A LA COMMEMORACIó DEL CINqUÈ CENTENARI DEL DESCOBRIMENT

D’AMÈRICA, L’AIXECAMENT DE L’EZLN O EL SORGIMENT DE LA FIGURA D’EVO MORALES.

A SORTIR DEL SEU PAíS”, PER qUÈ HO HEM DE FER AMB ELLS? A MÉS,

HA ARRIBAT L’INTERNET I ARA CONEIXEN EL qUE PASSA AL MóN SENCER.

Però aquesta migració és, moltes vegades, obligada per la misèria, evidentment. No obstant

això, també hi ha aspectes d’afirmació de construcció d’un mateix. Hi ha aspectes negatius

i dolorosos en la migració, però això no és una raó per no emigrar, per no veure món… S’ha

emigrat des de sempre.

EN EL SEU LLIBRE DIU qUE LES REVOLTES INDíGENES

VAN TRASTOCAR EL RACISME, PERò VAN ACABAR

AMB LA SUBMISSIó…

Alguna cosa ha canviat, però les formes de discriminació i de racisme segueixen operant. No

n’hi ha prou amb introduir, en institucions i constitucions, el reconeixement dels drets dels

indígenes. El conveni 169 ha estat signat per la majoria de països i, malgrat això, aquests

drets no s’han concretitzat. Les lluites continuen i ara molts indígenes aixequen el cap i ja no

tenen interioritzat el racisme com abans, i també molts actors de la societat tenen una major

consciència del racisme que abans, però, insisteixo, no n’hi ha prou. Segueix la violència, i fins

i tot els que tenim consciència a vegades no podem evitar actituds racistes.

Els indígenes continuen trobant-se en el lloc més baix de l’escala social. Disposen de les se-

ves terres, però no de les seves riqueses. La dignitat també passa per la sortida de la pobresa.

Cal tornar a pensar la dimensió social i econòmica per sortir de la pobresa. Alguns països

ho han fet, l’han redistribuït. No obstant això, aquests no són els únics problemes, hi ha la

violència, el narcotràfic…

DE FET, A MÈXIC ELS MOVIMENTS TENEN A VEURE AMB LA DEFENSA

DEL TERRITORI, AMENAçAT ARA PEL CRIM ORGANITZAT I PER

LES TRANSNACIONALS, qUE A VEGADES VAN DE LA Mà.

COM ENTENDRE EL qUE HI ESTà PASSANT?

És molt complex, ambigu, contradictori… En aquests quaranta anys de recerca he pogut tro-

bar-me amb actors més clàssics, però ara aquests actors socials també estan amenaçats per

la descomposició social, no ho nego pas. Aquests moviments sempre han estat en la corda

fluixa; poden caure, poden seguir, però sempre han estat fràgils. I els d’avui també estan

fragmentats. No hem inventat el contrapoder que pogués lluitar contra aquesta cosa que és

tan impersonal, contra els fluxos financers que estan per damunt de la gent. És cert que cada

dia hi ha més actors que diuen “no volem això, ens indigna, no acceptem que la nostra vida

sigui determinada per aquests fluxos de capital que penetren per tots costats i que no es tra-

dueixen en projectes econòmics”. Hi ha una certa revolta amb la qual la gran revolta indígena

comparteix l’ideari.

“AlguNA coSA hA cANvIAT, PErÒ lES ForMES DE DIScrIMINAcIÓ I DE rAcISME SEguEIXEN oPErANT.”

AquESTA ENTrEvISTA éS uNA ADAPTAcIÓ DE lA quE vA SEr PublIcADA PEr DANIElA rEA EN lA rEvISTA DoMINgo, DEl

DIArI MEXIcà El uNIvErSAl, I ES PoT llEgIr SENcErA A www.DoMINgoEluNIvErSAl.MX/hISTorIAS/DETAllE/lA+luchA+IND%c3%ADgENA+SIguE%2c+Y+ES+Por+lA+DIgNIDAD-2034.

SI Algú lI DIu A uN JovE “Tu ETS oToMí I ho hAS DE SEguIr SENT FINS quE vAgIS AlS ESTATS uNITS”, AquEST JovE

rESPoNDrà quE Té DrET A coNSTruIr lA SEvA IDENTITAT Al volTANT D’uNA AlTrA coSA. quI lI PoT NEgAr AIXÒ?

ARTICLE / MAjO SISCAR


ENTRE EL 2008 I EL 2011 LES MàFIES DE TALA CLANDESTI-

NA D’ARBRES, AMB EL SUPORT DEL CRIM ORGANITZAT,

VAN ACABAR AMB MÉS DEL 70% DEL BOSC DELS PURÉPE-

CHAS, ELS INDíGENES DE LES LLACUNES I LA SERRALADA

MICHOACANA, AL BELL MIG DE MÈXIC. qUAN S’HI OPOSA-

VEN INDIVIDUALMENT ELS FEIEN DESAPARÈIXER O ELS AS-

SASSINAVEN. FINS qUE UN DIA VAN DIR PROU I, GRàCIES A

L’ORGANITZACIó COMUNITàRIA, S’HI VAN PODER ENFRON-

TAR. ARA PORTEN qUATRE ANYS SENSE DELINqüÈNCIA NI

PARTITS POLíTICS I ESTAN RECUPERANT LES SEVES TERRES.

Aquí no hi ha paperetes electorals ni propaganda política. quan els

partits polítics van voler-hi entrar, oferint regals a alguns dels comu-

ners, la comunitat sencera els va expulsar. “Els aliments que ens pu-

guin regalar ens duren una setmana, però un govern ens durarà tres

anys i l’haurem d’aguantar”, clama amb el micròfon a la mà una dona,

vestida amb la camisa tradicional brodada i el xal, davant dels seus

veïns. Una altra dona la segueix en el torn de paraules: “Nosal-

tres sabem que som comuners i tenim ben present perquè volem

aquest govern d’usos i costums [versus el sistema de partits].” És

el dia 3 de maig i Cherán, al cor de l’altiplà purépecha del Micho-

acán, tria per segona vegada consecutiva el seu govern munici-

pal, amb el seu propi calendari i els seus usos i costums. Per a

l’elecció es divideixen els quatre barris del municipi i els veïns

debaten durant diversos mesos. No hi ha candidats ni campanyes,

sinó propostes de persones triades per consens. El 3 de maig es

tornen a reunir en assemblea per ratificar aquestes persones a mà

alçada. Cadascun dels quatre barris de Cherán té tres represen-

tants al Consejo Mayor, que n’està format per dotze. Els escollits

es faran càrrec de la seva responsabilitat l’1 de setembre. Aquest

serà el segon govern autònom de la història moderna de Cherán.

A més de mil quilòmetres de Chiapas, Cherán va canviar la seva his-

tòria el 15 d’abril del 2011. Aquell dia els seus pobladors, indígenes

purépechas, van decidir autoorganitzar-se i establir barricades amb

sacs de sorra, troncs i pedres en cada entrada del poble, i van en-

cendre 179 fogueres, gairebé una a cada cantonada, per protegir-se

dels criminals que assaltaven la comunitat. Feia gairebé tres anys que

patien espolis, robatoris i assassinats davant la passivitat dels governs

locals, municipals i federals.

Les eleccions municipals del 2007 van sembrar un conflicte intern a

la comunitat i van donar el poder a un alcalde sense legitimitat, elegit

per menys de dos mil vots. Les màfies de la fusta van aprofitar aques-

tes divisions per entrar als boscos comunals i començar a extreure’n

tones d’arbres talats. Deu, vint camions per dia. quan el crim organit-

zat, molt present en tot l’estat del Michoacán, es va adonar que aquell

negoci il.lícit era molt profitós, es va establir als accessos als boscos i

van començar a extorquir els talamontes: els demanaven 1.000 pesos

(uns 60 euros) per cada camió de fusta que traguessin del bosc. A canvi

es van comprometre a fer callar qualsevol membre de la comunitat que

se’ls enfrontés. En dos anys i mig van acabar amb 20 mil de les 28 mil

hectàrees de bosc comunal, el 80% del territori de Cherán.

“Com que estàvem barallats entre nosaltres ens vam oblidar que ar-

rasaven els nostres boscos, i quan vam reaccionar aquesta gent ja te-

nia la protecció dels delinqüents”, explicava el 2011 mossèn Antonio

Mora, rector del municipi. quan els purépechas van començar a en-

frontar-s’hi ho van pagar car. Tirso Madrigal va ser la primera víctima.

Era dirigent del Comisariado Comunal, l’assemblea que regeix l’ús

de les terres a les comunitats de propietat col.lectiva. Entre tots van

contractar unes màquines per fer rases als camins que impedissin el

pas dels camions. Les màquines van poder treballar durant un dia i

l’endemà, l’11 de febrer del 2009, quan van tornar per continuar la fei-

na, les pales estaven destrossades. Tirso es va endinsar tot sol al bosc

per buscar-ne els responsables. Alguns comuners asseguren que van

veure set homes armats al turó aquell dia. Tirso mai va tornar ni tampoc

va aparèixer el seu cos. A l’entrada del poble hi havia una comissaria

de policia estatal, però els veïns asseguren que mai van fer res per

aclarir la situació i que els policies es relacionaven amb tota tran quil.li tat

amb els talamontes. A més, els delinqüents campaven a pler per les

muntanyes. “Sembla que el govern està involucrat amb el crim; si no és

així, per què no ens ajuden?”, es preguntava el 2011 l’esposa de Tirso,

que en aquell moment no va voler ni donar-me el seu nom per por.

CHERáN,L’AUTONOMIA

INDíGENA S’ESTÉNA MICHOACáN

A MéS DE MIl quIlÒMETrES DE chIAPAS, chEráN ES vA coNvErTIr EN uN MuNIcIPI AuTÒNoM A l’AbrIl DEl 2011 quAN, DESPréS DE TrES ANYS PATINT ESPolIS, robATorIS I ASSASSINATS DAvANT lA PASSIvITATDEl govErN, vAN FEr ForA ElS PArTITS, vAN ESTAblIr bArrIcADES A cADA ENTrADA DEl PoblE,

I vAN FEr ForA ElS PArTITS PolíTIcS.

MAJO SISCAR_ PErIoDISTA ESPEcIAlITZADA EN DrETS huMANS.

CIUTAT DE MÈXIC / ARTICLE


“AVUI FEM PATENT NOVAMENT, TAL COM VA PASSAR EL 2011, qUE CONTINUAREM AqUEST NOU MODEL, AquEST Nou

ProJEcTE DE vIDA quE Té chEráN, DE rESPEcTAr I FEr rESPEcTAr ElS AcorDS DE cADAScuN DElS bArrIS I quE SI Algú DE

NoSAlTrES No coMPlEIX El quE hA ProMèS SErà DESTITuÏT”, DEIA EN AcAbAr l’ElEccIÓ uN DElS coNSEllErS

quE S’ENcArrEgArà No SolAMENT DE gESTIoNAr l’AuTogovErN, SINÓ DE lEgISlAr I APlIcAr lA JuSTícIA.

Els primers dos mesos tot el poble va estar assetjat per barri-

cades i aïllat. El 29 d’abril els traficants van respondre matant

dos membres més de la comunitat, i al cap d’unes setmanes en

van desaparèixer quatre més. Però la unitat els va servir per

madurar un procés inèdit d’organització, autodefensa i autogo-

vern. Al desembre, a través d’una consulta popular, van decidir

prohibir els partits i triar les autoritats de manera directa.

Mentre que la resta del Michoacán segueix cremant i els au-

todefenses que es van aixecar fa dos anys en els municipis

mestissos ja s’han integrat a les forces de l’estat o al crim or-

ganitzat, a Cherán no solament han desaparegut les formaci-

ons polítiques, sinó que també ho ha fet la violència. I el seu

bosc torna a reviure a poc a poc. Han creat un viver forestal

comunal que produeix, mitjançant mètodes agroecològics,

1,5 milions de plantes a l’any, amb un sistema robòtic de reg,

i que dóna feina de manera permanent a 25 persones i de

manera temporal a 140 més. Aquesta recuperació dels bos-

cos es complementa amb la vigilància que segueix en mans

de la Ronda Comunitaria. Els joves, per la seva banda, van

instaurar una emissora, Radio Fogata, i fins i tot tenen un equip

de vídeo i difonen les seves activitats per internet.

Per a josé Gil, periodista especialitzat en moviments socials

i conflictes, Cherán és, al costat de la Policia Comunitària de

Guerrero, “l’expressió més clara de com els pobles indígenes

s’aferren a la demanda d’autonomia que expressaven els acords

de San Andrés i la porten a la vida quotidiana”. Ara, des del seu

petit municipi, els indígenes purépechas de Cherán, represen-

ten un altre exemple de resistència i de dignitat a Mèxic i al món.

FRANCESC PARÉS. ALTAMIRANO, 2002. El PrD, PArTIT TrADIcIoNAl D’ESquErrES, hA DEMoSTrAT SEr uN FrAcàS EN lES PolíTIquES DE cANvI SocIAl.

ARTICLE / DANIELA REA


A dalt del poble, sota un arbre que estén gene-

rós les seves branques, espera un grupet d’ho-

mes armats, amb escopetes a l’espatlla. “Com

li va?”, es pregunten uns i altres, i es donen

la mà i es piquen l’esquena com si haguessin

acabat un partidet de futbol. Però, en realitat,

es tracta de la trobada entre delinqüents i els

seus vigilants: els policies comunitaris.

Cansats del silenci i la complicitat del go-

vern amb els criminals, els indígenes de la

Montaña de Guerrero es van organitzar ara

fa vint anys per vigilar el seu territori. van

escollir entre els seus veïns els més capaços

i respectats, els van armar amb escopetes i

matxets i van formar la seva pròpia guàrdia.

De manera paral.lela, van crear un sistema

de justícia que, des de llavors, intenta con-

trolar la inseguretat i la violència a les zones

més pobres de l’estat, al sud-est del país, un

cinturó marcat històricament per la misèria.

Són els policies comunitaris.

“Confiem en aquesta policia perquè són

veïns del poble i ens coneixem bé”, diu

orgullós don Fulgencio Castro, un vell indí-

gena tlapaneco que amb prou feines parla

l’espanyol i que té unes dents escantella-

des que ensenya sense pudor quan somriu.

“No necessita una certificació com el go-

vern, que paga milions i milions i no ofereix

confiança. En aquest cas sí, el detingut sap

que el policia no és un borratxo, que no és un

busca-raons, que té cura del poble.”

A prop d’ell, asseguts a les pedres o recolzats

a l’arbre, descansen els homes que han pujat

des del riu, on han anat a banyar-se.

Don Fulgencio és un camperol analfabet, com

gairebé tots els més vells del poble, que una

vegada a la setmana es troba amb els presos

i parlen de com no fer mal a ningú. Aquestes

xerrades són conegudes com a reeducació

dels criminals. “No tornin a cometre cap er-

rada —els diu—, perquè fan mal a la societat

que vol viure tranquil.la. Assaltar i matar no

porta res de bo, perquè fa que la gent pateixi,

que pateixin les famílies i vostès també.”

Està assegut a l’ombra del gran arbre. Al seu

costat hi han els policies comunitaris i els

detinguts. És diumenge al migdia i Capu-

JA VÉNEN. PER LA SENDERA DE TER-

RA ELS HOMES PUGEN FINS AL POBLE.

UN DARRERE L’ALTRE, AMB PASSOS

LENTS, ALGUNS CAMINEN DESCAL-

çOS. AqUEST, DE BRAçOS FORTS I CA-

MINAR LLEUGER, ÉS TRINIDAD, qUE

FA UNS MESOS VA INTENTAR SEGRES-

TAR UN TAXISTA.

UNS METRES MÉS ENLLà CAMINA EL

JOVE RAúL, DE MIRADA INSOLENT, EN-

CARA ORGULLóS D’HAVER MATAT UN

NOI EN UNA DISCUSSIó. TAMBÉ S’APRO-

PA JOSÉ, CULPABLE D’ASSASSINAR UN

HOME qUE VA INTENTAR VIOLAR LA

SEVA DONA.

LA JUSTíCIA DE TOTSDANIELA REA_AquEST TEXT éS uN FrAgMENT DEl DESè cAPíTol DEl llIbrE ENTrE lAS cENIZAS (oAXAcA: PErIoDISTAS DE A PIE Y Sur+), hTTP://ENTrElAScENIZAS.PErIoDISTASDEAPIE.org.MX/wP-coNTENT/uPloADS/2012/12/ENTrE-lAS-cENIZAS-coMPlETo.PDF.

ElS ZAPATISTES DENuNcIEN lES AgrESSIoNS I ASSASSINATS PEr PArT DE gruPS PArAMIlITArS vINculATS A l’ESTAT I Al PoDEr EcoNÒMIc.

CIUTAT DE MÈXIC / ARTICLE


lín Chocolate, aquesta comunitat de la Cos-

ta Chica de Guerrero, descansa afable i de

panxa al sol. La gent es refugia sota les teula-

des mentre un vehicle vell i atrotinat circula

pels carrers de terra anunciant per l’altaveu

les promeses dels polítics, tan desgastades

com el sistema de justícia al qual el poble ja

fa temps que va donar l’esquena. Els indíge-

nes van dir no a la fàbrica de culpables, a la

compra de jutges, a la tortura com a tècnica

d’investigació, a la criminalització de les víc-

times per intimidar-les i obligar-les a desistir

de les seves reclamacions, a la corrupció, a la

justícia que té un preu, que és el que passa a

la resta del país, on el 98% dels crims queda

sense càstig i les víctimes sense que es co-

negui la veritat.

Trinidad, un jove de dinou anys vestit amb

mezclilla i huaraches, va arribar amb la resta

dels detinguts després de passejar una esto-

na pel riu com cada diumenge, el seu dia

de descans. Fa tres mesos que va de comu-

nitat en comunitat arreglant carreteres, es-

coles o el que estigui en males condicions.

El seu càstig és “guarir” amb el seu treball

el dany que va fer al taxista que va voler

segrestar i al poble que es va veure afectat

per aquest crim.

Diu que prefereix aquest sistema a l’ofici-

al, perquè els diners no compren la justícia

i aquí no viu tancat tot el dia. quan el van

detenir no pensava així. Estava enfuriat i es

negava a escoltar el consell del camperol

Fulgencio o el de les dones catòliques o

evangèliques que anaven a llegir-li la Bí-

blia. Després va acceptar anar-hi perquè

s’avorria, i de tant escoltar-los va acabar

entenent què havia fet malament.

Raúl, un jove de vint-i-cinc anys, no pensa

com ell. Està detingut perquè va matar un

home en una baralla. Era el segon home que

matava. El primer el va assassinar als divuit

anys i va ser jutjat pel sistema oficial. S’apro-

pa i intervé en la conversa. “Allà si dones

diners a la família quedes lliure. És més just,

perquè pots tornar a tenir cura de la teva fa-

mília, que no es queda sola. Els diners aju-

den”, diu. En realitat, es va lliurar de la presó

gràcies a un jutge corrupte.

Don Fulgencio presumeix amb orgull que

aquesta és la primera diferència entre la

justícia comunitària i l’oficial. La primera

aspira a ser de tots. Per això en aquest sis-

tema no hi ha diners ni advocats i els que

defensen el detingut són la seva família, els

veïns o els testimonis que poden al.legar a

favor seu. En el cas de Trinidad va ser el seu

pare qui el va representar.

La Policia Comunitària es basa en les seves

creences ancestrals quan diu que si una per-

sona fa mal a una altra és perquè l’educació

a casa seva va fallar i la comunitat sencera ha

d’implicar-se perquè això no torni a passar.

Cada habitant té una feina per fer: els po-

licies vigilen el camí i detenen els delin-

qüents; altres actuen com a jutges i dicten

el temps de càstig que passaran els detin-

guts de poble en poble fent feines per a la

comunitat; els més ancians, com Fulgencio,

són els responsables de la reeducació, i

les dones preparen el menjar per alimen-

tar-los al seu pas pel poble. Mentre que en

el sistema tradicional algú que roba un peix

és condemnat a un any de presó, en aquest

sistema la condemna vol guarir les ferides

col.lectives amb el treball. “Sí, la justícia és

com una xarxa que es teixeix entre tots”, ex-

plica Cirino Plácido, un dels fundadors de la

Policia Comunitària.

Fa vint-i-un anys, quan l’Exèrcit Zapatis-

ta d’Alliberament Nacional es va aixecar a

Chiapas, els territoris de Guerrero estaven

minats per l’oblit, la pobresa i la violència

criminal que actuava amb la vènia de l’Es-

tat. Homes armats solien detenir els vehi-

cles pels camins i robaven als indígenes

les poques monedes que havien obtingut

de la venda de cafè o blat de moro o gràci-

es al suport del govern. En ocasions també

violaven les dones davant dels seus pares i

marits. Abundaven els robatoris de vaques o

de collites senceres, els deutes entre veïns

acabaven en baralles o assassinats, era ha-

bitual veure dones maltractades pels marits

alcohòlics.

quan els indígenes de Guerrero van tenir

notícies de l’aixecament a Chiapas, van es-

criure als seus germans zapatistes una carta

que, segons Cirino Plácido, el seu redactor,

deia més o menys així: “La seva demanda és

nostra, després de lluitar per la justícia i que

aquesta no arribi, no embogirem ni ens tira-

rem al mar. L’arma més important és la cons-

ciència i l’organització.”

Al juny del 1995, el govern va voler donar una

lliçó als rebels. Policies estatals es van ama-

gar al bosc i van massacrar disset camperols

que es dirigien a una assemblea política a

Aguas Blancas. Els seus cossos van quedar al

terra, al costat de la camioneta de bestiar on

viatjaven. La sang va córrer per la Costa Chi-

ca de Guerrero, però el dolor per aquell crim

es va sentir en cada racó de l’estat.

“vam aprendre que el govern no juga. Ens

va deixar clar que no pot haver-hi confiança,

perquè mai donarà resposta a les demandes

de la gent de baix. En realitat la persegueix i

la mata”, explica don Cirino.

Al cap de pocs mesos de la massacre

d’Aguas Blancas, la crisi d’inseguretat es

va tornar a escampar pels pobles quan una

nena de vuit anys va ser violada i assassi-

nada. Llavors, don Cirino i altres companys

d’organitzacions camperoles, magisterials

i indígenes, van començar a pensar en opci-

ons per acabar amb la inseguretat.

“Ens vam dirigir diverses vegades al go-

vern i vam veure que no ens donava cap so-

lució. I llavors vam pensar com podíem re-

cuperar el nostre dret col.lectiu. El nosaltres

estava trepitjat per la idea del jo que ens

imposava el govern.” Don Cirino en pot par-

lar d’això, perquè encara que ara no té cap

càrrec a la Policia Comunitària i malgrat la

seva joventut —ronda els cinquanta anys—

és una mena d’avi savi al qual recorren els

seus companys per demanar-li consell quan

perden la brúixola.

Aquest octubre, al poblat de Santa Cruz del

Rincón, hi van arribar representants de vint-

i-dues comunitats i, amb les idees ja treballa-

des, van instal.lar-hi una assemblea general

i van fundar-hi la Policia Comunitària. Se les

van enginyar per obtenir armes, municions i

uniformes per a cada poble; en alguns casos

van vendre el solar o la par ce l.la, en altres van

rematar els porcs que, sense amo, camina-

ven pels corrals i es menjaven la collita. van

aprendre a fer servir aquestes armes; això

no va representar cap problema. Don Cirino,

amb experiència com a policia, va donar les

primeres lliçons als camperols.

“El més difícil va ser trencar l’estat de sub-

missió en què vivíem. Ens van fer creure

durant cinc-cents anys que el que està per

damunt té la raó. Érem indis, camperols, i

ens costava pensar que podíem agafar els

poderosos, la gent important amb pes pe-

sant a la societat, i fer-los retre comptes”,

deixa anar, encara sorprès per la lliçó que

van donar.

Els dos primers anys, la Policia Comu-

nitària només va vigilar el territori i va

portar davant la justícia oficial els detin-

guts. Però quan van veure que aquests

delinqüents pagaven al govern corrupte

i sortien famolencs de venjança van deci-

dir crear un sistema de justícia propi. Es

va crear la Coordinadora Regional d’Au-

toritats Comunitàries, dividida al seu torn

en tres regions. Cadascuna té tres coordi-

nadors, que exerceixen com a jutges, i els

consellers, que fan la reeducació.

Si el suport a l’EZLN va fer sorgir suspicà-

cies al govern, la creació de la Policia Co-

munitària va posar sota el punt de mira la

comunitat de Guerrero. El govern no s’ar-

riscaria al fet que uns altres rebels, com ha-

via passat trenta anys enrere amb els guer-

rillers comandats per Genaro vázquez,

posessin en dubte la seva autoritat. I va

començar a maquinar estratègies per de-

sactivar-los. Però, al cap de vint anys de

fustigacions, Guerrero persisteix.

FA VINT-I-UN ANYS, qUAN L’EXÈRCIT ZAPATISTA D’ALLIBERAMENT NACIONAL

VA FER VISIBLES ELS POBLES INDíGENES

I vA rEIvINDIcAr-NE lA DIgNITAT, uN AlTrE EXèrcIT rEbEl ES gESTAvA EN SIlENcI. EN lA coSTA chIcA DE guErrEro, Al SuD-EST DEl PAíS, AMb ElS rESSoNS DEl ZAPATISME S’hI vA ForMAr uN AlTrE EXèrcIT.ES TrAcTA DE lA PolIcIA coMuNITàrIA DE guErrEro, uNA orgANITZAcIÓ bASADA EN l’AuToNoMIA JuDIcIAl,EN lA quAl ElS MATEIXoS MEMbrES DE lA coMuNITAT vIgIlEN I IMPArTEIXEN JuSTícIA PEr coNTrolArLA INSEGURETAT I LA VIOLÈNCIA A LES ZONES MÉS POBRES DE MÈXIC.

CRÒNICA / MAjO SISCAR SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS / CRÒNICA


LA IMATGE VA DONAR LA VOLTA EL MóN. L’1 DE GENER DEL

1994 MILERS D’INDíGENES AMB EL ROSTRE COBERT I ARMATS

AMB MÉS PALS qUE ARMES DE FOC VAN ARRIBAR A LES PRIN-

CIPALS CIUTATS CHIAPANENqUES PER DECLARAR LA GUERRA A

L’ESTAT MEXICà. “AVUI DIEM PROU! […] ELS DESPOSSEïTS SOM

MILIONS I DEMANEM A TOTS ELS NOSTRES GERMANS qUE SE SU-

MIN A AqUEST ANOMENAT COM A L’úNIC CAMí PER NO MORIR

DE GANA DAVANT L’AMBICIó INSACIABLE D’UNA DICTADURA

DE MÉS DE 70 ANYS, ENCAPçALADA PER UNA CAMARILLA DE

TRAïDORS qUE REPRESENTEN ELS GRUPS MÉS CONSERVADORS

I vendepatrIas”, RESAVA LA PRIMERA DECLARACIó DE LA SEL-

VA LACANDONA, LA CARTA DE PRESENTACIó DE L’EXÈRCIT ZA-

PATISTA D’ALLIBERAMENT NACIONAL (EZLN).

L’atreviment era insòlit en els anys 90, la dècada de la consolidació del

neoliberalisme i el replegament de les guerrilles després de la crisi

de les velles esquerres, consumada amb la caiguda del mur de Ber-

lín. Un grup indígena s’aixecava en armes en un país que els negava

com a tals, per demanar ser ciutadans de primera i tenir capacitat

per gaudir de l’exercici d’aquesta ciutadania i que es respectessin

les seves maneres de producció i autogovern tradicionals, més enllà

del sistema de partits i la sobreexplotació de la terra. Tenien unes

peticions que no eren res més que drets fonamentals, com el treball,

la terra, l’habitatge, l’alimentació, la salut, l’educació, la llibertat, la

democràcia, la justícia i la pau.

La difusió de la lluita no es va fer esperar i el suport nacional i interna-

cional va parar la matança que s’hagués desencadenat entre un exèrcit

professional i una guerrilla camperola amb pocs recursos. Així, des-

prés de dotze dies d’enfrontaments armats, aquests, els que no eren

ningú, van aconseguir el primer diàleg nacional al mesos de febrer i

març del 1994 i, posteriorment, entre el 1995 i el 1996, es van elaborar

els Acords de San Andrés, que establien la lluita agrària, la lluita pel

reconeixement legal dels drets indígenes i la construcció d’estructures

de governs autònoms.

Encara que aviat es van quedar en paper mullat, els Acords són un

document de referència i van donar visibilitat als pobles indis. D’ells

en va sortir el Congrés Nacional Indígena, que va convertir els pobles

originaris en un actor polític. Els zapatistes van passar de la decepció

als fets i van començar a exercir els seus drets i la seva autonomia. Si no

L’EZLN: 21 + 500 ANYSDE RESISTÈNCIA

vINT-I-uN ANYS DESPréS DE l’AlÇAMENT,lA PràcTIcA DE No AccEPTAr rES DEl govErN MEXIcà I DE coNSTruIr AuToNoMIAéS uN DElS TrETS MéS DISTINTIuS DE l’EZlN I quE El DIFErENcIA DE lA rESTA DE

MovIMENTS SocIAlS MEXIcANS I coNTINENTAlS.

MAJO SISCAR_ PErIoDISTA ESPEcIAlITZADA EN DrETS huMANS.

El ZAPATISME A FET quE ElS hoMES ASSuMEIXIN rolS ASSIgNATS A lES DoNES I AquESTES ocuPIN ESPAIS EN lA lluITA.



No SolAMENT ESTENEN ElS SEuS DrETSAl MArgE DE quAlSEvol INSTITucIÓ, SINÓ quE FAN FroNT APrESSIoNS, FuSTIgAcIoNS I DIvISIoNS INTErNES.UNA RESISTÈNCIA qUE ELS ARRELA AMB LA HISTòRIA INDíGENA.

hi havia reconeixement legal de les seves necessitats ni de les seves maneres pròpies de gover-

nar-se, ells els durien a la pràctica. van expropiar milers d’hectàrees de terres als cacics per tre-

ballar-les ells mateixos. I van començar una política d’enfortiment local. Per a això, l’estruc tura

militar va cedir espai a les seves bases de suport, que és com es fan anomenar els zapatistes

civils. Es van organitzar en Municipis Autònoms Rebels Zapatistes, que estructuren el territori

que controlen i promouen el desenvolupament local al marge de les lleis governamentals. I amb

la suma d’aquestes municipalitats van establir cinc supraregions, que funcionen com a centres

de poder polític i administratiu: els Caracoles. El 1998 l’EZLN controlava 38 municipis autònoms,

concentrats al centre i l’orient de Chiapas, i ja en el 2003 existien cinc juntas de Buen Gobierno,

les autoritats de les quals estan formades per delegats dels diferents municipis que es relleven

temporalment i que són triats per la mateixa comunitat.

Les juntas de Buen Gobierno són les responsables dels projectes, de l’administració i d’impartir

justícia. A partir d’elles es construeix el seu sistema alternatiu, basat en la visió i l’experiència

del món que tenen els pobles originaris, amb una estructura més participativa i un gran arrela-

ment a la terra. La seva pràctica autònoma es construeix a partir de la implicació de les bases en

el treball col.lectiu de la comunitat com a promotors de salut, educació, comunicació, sense cap

altra recompensa que la millora de la seva vida quotidiana i la del seu poble.

“La resistència no només és no rebre els suports del mal gobierno i no pagar impost predial

o llum elèctrica, sinó que la resistència és construir tot el que ens fa mantenir vius els nostres

pobles”, escriu Ana, zapatista del Caracol de Roberto Barrios, per intentar definir que és el que

fan dia a dia. I ho escriu en un Quaderno de texto que els mateixos zapatistes van elaborar per

donar a conèixer la seva lluita en el seu vintè aniversari.

Dues dècades després de l’alçament ja no hi ha flaixos que els enfoquin i la nova estratègia per

fer-se visibles és pregonar els seus aprenentatges en una escuelita d’una setmana, que convo-

quen periòdicament i durant la qual reben a les seves cases tot aquell que vulgui saber que és

això de l’autonomia i la resistència zapatista.

Amb l’ajuda de la solidaritat internacional han construït les seves pròpies escoles, clíniques i

hospitals, als quals també hi arriben persones que no són zapatistes que necessiten estudis o

que no poden pagar els centres de salut del govern.

“El que ens va ensenyar l’EZLN és, realment, a lluitar, a lluitar per aquestes peticions, i ens van

advertir que això ens portaria molt de temps. I també ens van fer descobrir que la pobresa que

existeix en la comunitat és per culpa d’uns explotadors, i això ens va obrir la visió, el pensament,

el cor. que no és perquè no treballem que som pobres, o perquè —com algú deia— déu volgués

que uns fossin rics i uns altres pobres. L’EZLN fa una nova proposta que el diferencia d’altres

organitzacions: la proposta de lluitar, no només per córrer a los finqueros, sinó per treballar”,

explicava fa uns anys jacinto, a la Radio Insurgente, l’emissora zapatista, quan fou preguntat per

com li va canviar la vida l’EZLN.

El ZAPATISME A FET quE ElS hoMES ASSuMEIXIN rolS ASSIgNATS A lES DoNES I AquESTES ocuPIN ESPAIS EN lA lluITA.



ENTrADA Al cArAcol DE MorElIA, oN hI hA lES AuTorITATS DE lA rEgIÓ. 3A TrobADA DE DoNES ZAPATISTES AMb DoNES DEl MÓN. (cArAcol DE lA gArruchA, SElvA lAcANDoNA 2007)

Però els assoliments són agredolços. Malgrat l’alto al foc, el

govern ha mantingut sempre un setge militar als territoris za-

patistes, i l’exèrcit ha estat denunciat per violar els Drets Hu-

mans amb amenaces, la presa il.legal de terres, execucions i

tortures o per forçar el desplaçament dels pobladors indíge-

nes. Des dels anys 90 l’exèrcit manté a Chiapas —amb una su-

perfície similar a la dels Països Catalans— prop d’un centenar

de casernes militars. L’últim informe anual del Centre de Drets

Humans Fra Bartolomé de las Casas, el Frayba, enumera diver-

ses agressions per part dels soldats a les comunitats només

durant l’any 2014. Roman així l’estat de setge, amb una guerra

submergida i oblidada, on els excessos passen desapercebuts

davant l’aïllament que mantenen les comunitats.

A més, a l’assetjament dels soldats s’hi va sumar una nova

estratègia de contrainsurgència a través de paramilitars,

altres indígenes a sou, entrenats i armats, que vigilen

constantment els zapatistes, de tal manera que mediàtica-

ment semblin conflictes interètnics o religiosos. D’aques-

ta manera es va maquillar, per exemple, l’assassinat de

josé Luis Solís López, el zapatista Galeano.

Des del 14 de febrer del 2014, una organització camperola afí

al govern, la CIOAC-H, va anunciar a Chiapas la formació de

grups d’autodefensa i, des de llavors, el Frayba va documen-

tar accions paramilitars en contra de la junta de Buen Gobier-

no de La Realidad que van anar en augment fins que, el dia 2

de maig, van assassinar Galeano. La seva execució se suma a

un llarg historial paramilitar que es va posar en evidència el

1997 quan van assassinar 45 persones simpatitzants de l’EZLN

al poblat d’Acteal.

“En els anys 90 vèiem clarament la formació, finançament i

capacitació amb armes de grups pròpiament paramilitars,

per combatre un altre exèrcit que era l’exèrcit zapatista. Ara

l’estratègia de contrainsurgència ha canviat, s’ha anat perfec-

cionant i consisteix a atacar l’EZLN des de la seva base mate-

rial, que és la terra”, explica des del Frayba Pedro Faro.

De fet, a més de la importància geoestratègica de Chiapas

—és a la frontera amb Guatemala i disposa de molts recur-

sos naturals—, en els últims anys l’indret s’ha convertit en un

nou focus nacional de la inversió turística, i tots dos interessos

xoquen amb la defensa del territori dels indígenes. Entre els

projectes estatals més importants hi destaquen la construcció

de l’autopista de San Cristóbal a Palenque i la creació d’una

presa hidroelèctrica en els rius Agua Azul, Tulijá i Bascán,

que privaria les comunitats dels seus recursos naturals més

importants. quan les comunitats s’oposen, el govern s’intenta

apropiar del territori amb desallotjaments forçats, ocupació

policial i militar de la zona, criminalització de defensors i ju-

dicialització d’accions de defensa de drets; però també amb

la cooptació a través de la signatura de convenis i projectes

de desenvolupament que prometen l’arribada de recursos i

que divideixen els pobles.

“Les comunitats indígenes no són idíl.liques, tenen les seves

contradiccions i estan lluitant amb els mateixos problemes

amb què es lluita a les ciutats: amb la indiferència, l’apatia, el

clientelisme…”, matisa Faro.

Per al periodista josé Gil Olmos, que ha seguit l’EZLN des de

l’aixecament, el desgast és natural en una organització que

va començar en la clandestinitat ara fa més de trenta anys, el

1983. Una vegada es torna pública, s’exposa. “És clar que en

vint-i-un anys, o els que vulguis, l’EZLN ha perdut força com



bASES ZAPATISTES ocuPEN uN coP MéS SAN crISTÓbAl DE lAS cASAS PEr FEr-SE vISIblES.3A TrobADA DE DoNES ZAPATISTES AMb DoNES DEl MÓN. (cArAcol DE lA gArruchA, SElvA lAcANDoNA 2007)

a organització. quan es dóna a conèixer públicament exhi-

beix quines poden ser les seves febleses i les seves fortale-

ses. I jo penso que la gran feblesa és la part humana. La idea

de manar obeint era més aviat una frase que un fet, perquè

no deixa de ser una organització militar. I, per exemple, hi

ha casos de fills de comandants que van marxar a estudiar

a fora i l’assemblea de la comunitat els va dir que no podia

haver-hi privilegis i que o el seu fill tornava o se n’anaven

ells. I així ha anat sortint-ne gent, fins que han perdut re gions

importants. Però també hi ha una generació de joves zapatis-

tes que no té l’experiència del combat, són la primera gene-

ració de zapatistes civils, no milicians, i són els que ara estan

organitzant els Caracoles.”

Una mostra és el Caracol I, La Realidad, el bastió originari

del zapatisme, que es va conformar amb autèntics milicians

i les seves famílies. Ara és una comunitat dividida, amb forta

conflictivitat social. Aquí van matar Galeano. Abans tots els

veïns eren zapatistes i ara això no és així, i molts no es parlen

entre ells. A un costat del carrer hi ha pintas zapatistes i a

l’altre, propaganda de partits polítics.

“Hi ha alts i baixos en les comunitats, perquè el govern ens

està atacant amb els seus programes, amb els seus projectes,

per tal que deixem de lluitar i abandonem la lluita i puguem

tornar a ser dominats”, resumeix jacinto des de La Realidad,

en una entrevista a la Radio Insurgente.

Els programes de govern van des de projectes de desenvo-

lupament fins a petites subvencions que l’Estat mexicà dóna

a les regions més empobrides per anar a escola o per mi-

llorar els cultius. Aquests ajuts no treuen de la pobresa els

camperols, però en llocs amb economies de subsistència

poden marcar la diferència entre poder comprar sabó o su-

cre o no poder-ho fer. En llocs d’alta conflictivitat també es

fa servir com a mecanisme de divisió el fet d’afiliar-los a un

partit polític o aconseguir-los beques per estudiar fora de la

comunitat.

“Als germans que ja no són zapatistes els arriben molts pro-

jectes, molts suports. Pensem que el mal gobierno ho fa per-

què nosaltres vegem el que ofereixen, però nosaltres no fem

cas dels seus projectes o programes”, relata Marisol, que va

ser integrant de la junta de Buen Gobierno de La Realidad,

als Quadernos de texto de l’Escuelita.

El passat 2 de maig, en l’últim acte públic convocat per

l’EZLN, el Subcomandante Marcos, ara anomenat Subcoman-

dante Galeano en honor al zapatista assassinat feia un any, ho

definia així: “Fa més de trenta anys que paguem el cost d’ano-

menar-nos així, en vida i en mort. Tot el que tenim, és a dir, la

nostra supervivència malgrat tot i malgrat tots els de dalt que

s’han succeït en calendaris i geografies, no ho devem a indivi-

dualitats. Ho devem a la nostra lluita col.lectiva i organitzada.

Si algú pregunta a qui li deuen els zapatistes i les zapatistes

la seva existència, la seva resistència, la seva rebel.lia, la seva

llibertat, dirà la veritat quan respongui: a ningú.”

“La resistència per la qual estem lluitant no es va iniciar l’any

1994, […] va començar quan els espanyols van arribar per

conquerir els nostres pobles, ells ens van voler imposar una

altra forma de vida, van voler destruir els nostres governs

per poder manar o governar […]. La resistència és un arma

de lluita per fer front a aquest sistema capitalista que ens

domina”, conclou Ana, des del Caracol Roberto Barrios, al

mateix text per a l’Escuelita.

“lA rESISTèNcIA PEr lA quAl ESTEM lluITANTNo ES vA INIcIAr l’ANY 1994, vA coMENÇAr quANElS ESPANYolS vAN ArrIbAr PEr coNquErIr ElS NoSTrES PoblES.”

FRANCESC PARÉS. SAN CRISTÓBAL DE LAS CASAS, 24 DE FEBRER DEL 2001.

“LA MARCHA DEL COLOR DE LA TIERRA”. ElS ZAPATISTES INIcIEN lA MArXA quE ArrIbArà FINS Al coNgréS DE lA rEPúblIcA, Al DF.

AMb El SuPorT_ AMb lA col·lAborAcIÓ_

Documents

Madeinmexic#05 21 ANYS ZAPATISME