Mai 2011 - Sant Celoni · d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (vegeu Annex 2). Per últim, els Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Territori

Mai 2011

Equip redactor:

Avda. Catalunya, 23 1r.

08182 – SANT FELIU DE CODINES Tel/Fax. 93 866 22 29 www.agro90.com

Modificació Puntual del Pla General Municipal d’Ordenació a la finca de Can Mainou de Dalt, La Batllòria

T.M Sant Celoni

Aprovació inicial

PROMOTOR: Ajuntament de Sant Celoni

ÍNDEX

1 MEMÒRIA INFORMATIVA 3

1.1 ANTECEDENTS 3 1.2 ÀMBIT DE LA FINCA 4 1.3 CONDICIONS URBANÍSTIQUES 4 1.4 CONDICIONS TERRITORIALS 5

2 MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ 7

2.1 OBJECTIU ESPECÍFIC 7 2.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS 7 2.3 JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA, INTERÈS PÚBLIC I DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE 8 2.4 NORMATIVA APLICABLE 11

3 INFORME AMBIENTAL 15

3.1 LEGISLACIÓ APLICABLE 15 3.2 CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL 15 3.3 IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 15 3.3.1 ÀMBIT D’ESTUDI 15 3.3.2 ESPAIS PROTEGITS 16 3.3.3 HÀBITATS I COBERTES 16 3.3.4 CICLE HÍDRIC 18 3.3.5 RISCOS 18 3.3.6 PAISATGE I ACCESSOS 18 3.4 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL 18 3.5 MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES 19 ANNEX 1 ‐ COMPARATIVA D’ALTERNATIVES PER A LA POSSIBLE UBICACIÓ DE LA NAU PER A BESTIAR OVÍ I BOVÍ A LA FINCA DE CAN MAINOU DE DALT. 1 ANNEX 2 – INFORME DE L’ÀREA DEL MEDI NATURAL DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL. 3

Aprovació inicial de la Modificació Puntual del PGMO a Can Mainou de Dalt Sant Celoni

3

1 MEMÒRIA INFORMATIVA

1.1 ANTECEDENTS D’un temps ençà, el propietari de la finca de Can Mainou de Dalt té la intenció de tornar a posar en funcionament una activitat agroramadera a la zona, compaginant la ramaderia semi‐extensiva de vaques i ovelles amb el cultiu de farratges i fruiters. En la ramaderia en règim semi‐extensiu el bestiar tindrà la major part del temps llibertat de moviments dins la finca, mantenint‐se estabulats poc temps (en cas de naixements o malaltia), per tant, essent necessària un cobert per al maneig del bestiar.

Fa aproximadament un any, la propietat va intentar tramitar un avantprojecte de desenvolupament de l’activitat, davant del qual es va considerar més convenient la modificació puntual del planejament general, ja que es considerava més factible la col∙locació del cobert en terrenys qualificats com a forestals (clau 19) (vegeu Annex 1 ‐ informe d’alternatives signat per enginyer agrònom competent). Per tal de compatibilitzar els requeriments de l’activitat amb les determinacions del planejament, es pretén modificar el PGOU per adequar‐lo als usos del sòl.

Tanmateix, es disposa d’informe favorable per part de l’Àrea de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (vegeu Annex 2).

Per últim, els Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat (número d’expedient OTAABA20110104‐URB 104/11), signat per la Directora General de Polítiques Ambientals, va resoldre mitjançant Resolució del 5 de maig de 2011, declarar la no‐subjecció a avaluació ambiental de la Modificació Puntual del Pla general d’ordenació a la finca de can Mainou de Dalt, a la Batllòria.

Dades generals

PROMOTOR Ajuntament de Sant Celoni

TITULAR TERRENYS: Ramon Masnou Baldé

NIF 77526631‐Y

Domicili de l'activitat: Can Mainou de Dalt, La Batllòria

08476 – Sant Celoni (Vallès Oriental)

UTM: 463983, 4618511

AUTOR DE L’AVANTPROJECTE: El biòleg JORDI JUAN I SERRAHIMA, amb DNI núm. 46120611E, col∙legiat núm. 10199C del Col∙legi de Biòlegs de Catalunya i l’ambientòleg DAVID DEL RÍO CASTELLÓ, amb DNI núm. 44189200J, col∙legiat núm. 518 del Col∙legi d’Ambientòlegs de Catalunya.

Domicili: Avinguda Catalunya, 23 1r, 08182 – Sant Feliu de Codines


4

(Barcelona). Telèfon de contacte i fax: 938662229

1.2 ÀMBIT DE LA FINCA El municipi de Sant Celoni es troba a l'extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, centrat per la vall mitjana de la Tordera. A mig camí entre Barcelona i Girona, esdevé un nucli estratègic en l'eix de comunicació més important de Catalunya amb Europa i és també portal privilegiat del Montseny i del Montnegre‐Corredor, espais naturals de gran riquesa i bellesa paisatgística. Al bell mig de la conca de la Tordera, la vila es configura com el punt principal de referència del Baix Montseny, comarca natural poblada des de molt antic. El terme municipal té 65,23 km² i limita amb els municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta (S), Tordera (SE), Fogars de la Selva (NE), Sant Feliu de Buixalleu i Riells (N), Gualba (N), Campins (N), Fogars de Montclús (NW), Santa Maria de Palautordera (W) i Vallgorguina (S).

A part de concentrar població al nucli urbà, Sant Celoni compta amb un agregat, la Batllòria, a uns 5 quilòmetres de distància.

Can Mainou de Dalt se situa a la vall dels Fuirosos, al peu del Montnegre. La finca té l’accés des de la Batllòria, travessant primer la Tordera i un pas elevat sobre l’autopista AP‐7 per pistes forestals.

La propietat del Sr. Ramon Masnou està majoritàriament coberta per masses forestals, que a la part sud deixen pas a conreus i erms abandonats, herència d’una època en la que Can Mainou de Dalt estava habitada en règim d’explotació familiar. En total, la finca té 3 parcel∙les cadastrals amb un total de 156.942 m2, tal i com es mostra a continuació:

POLÍGON PARCEL∙LA REFERÈNCIA CADASTRAL SUPERFÍCIE CADASTRAL

29 4 08201A029000040000RD 37.994 m2

29 45 08201A029000450000RZ 22.835 m2

29 46 08201A029000460000RU 96.113 m2

TOTAL FINCA 156.942 m2

A l’apartat de documentació gràfica es pot consultar:

‐ Plànol 1 ‐ 1:50 000 de situació

‐ Plànol 2 ‐ 1:5 000 d’emplaçament

1.3 CONDICIONS URBANÍSTIQUES El planejament urbanístic vigent a Sant Celoni és la Revisió del Pla General Municipal d’Ordenació, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 18 de juny de 1997 (publicat el 28/07/1997), i amb text refós aprovat el 15 de juny del 2005 (publicat el 31/08/2005).


5

Consultat el pla general, la finca s’ubica íntegrament sobre sòl no urbanitzable, diferenciant entre les qualificacions de: àrea de ribera (clau 22.II) pels camps de baix entre la Tordera i l’autopista, sòls de valor agrícola (clau 18) a la franja sud de l’autopista i sòls de valor forestal (clau 19.I) a la resta de la finca.

Segons normativa urbanística, el sòl de valor agrícola (clau 18) són “terrenys aptes per a l’explotació agrícola que s’han de preservar per la seva funció de diversificació paisatgística, biològica i econòmica. En aquests espais s’haurà d’assegurar el desenvolupament i la millora de les activitats agràries, tot admetent altres activitats complementàries o compatibles que assegurin la continuïtat de les explotacions”. L’ús dominant és l’agrícola, mentre que com a complementari s’estableix el magatzem agropecuari i forestal, ramader i habitatge en vivenda rural (arts. 203 i 204).

El sòl de valor forestal (clau 19) inclou els terrenys ocupats per espècies arbòries, arbustives, de matolls o d’herbes i on cal assegurar el desenvolupament i millora de les activitats forestals, tot admetent altres activitats complementàries o compatibles que no perjudiquin l’ús dominant (art. 207). Es defineix l’ús forestal com el dominant, mentre que l’agrícola, el ramader extensiu i el turisme rural són complementaris. El magatzem agropecuari o forestal en instal∙lacions permanents i el ramader intensiu són incompatibles en aquest sòl (art. 208).

Les àrees de ribera “comprèn els terrenys ocupats per les lleres dels cursos principals i zones al∙luvials” (art. 215). En aquests sòls, l’ús agrícola està definit com a compatible al de manteniment dels ecosistemes fluvials (art. 216).

1.4 CONDICIONS TERRITORIALS L’àmbit de la modificació puntual també es troba afectat pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat mitjançant l’Acord GOV/77/2010, de 20 d’abril i publicat al DOGC núm. 5627 del 12/05/2010.

L’àmbit del Pla ordena el territori de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, que integren l’àmbit funcional de planificació delimitat pel Pla territorial general de Catalunya.

El Pla se centra en la regulació dels tres sistemes bàsics de la realitat territorial: els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de mobilitat. Pel que fa al primer, el PTMB zonifica el sòl objecte de la modificació puntual com a sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari.

En l’article 2.5 apartat 1 de la normativa territorial, es distingeixen com els espais que “comprèn aquell sòl que, pels seus valors naturals i agraris o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions”.

Segons l’article 2.11, les instal∙lacions pròpies de l’agricultura a cel obert, la ramaderia i la silvicultura extensives aporten qualitat i valor afegit al medi natural, agrari i paisatgístic i es classifiquen com de tipus A.


6

Per això, l’article 2.6, apartat 3, regula que les edificacions “que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió de l’espai en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, la qual cosa comporta el compliment de les especificacions que s’assenyalen al punt 7 del present article. Aquestes edificacions corresponen al tipus A de l’article 2.11. L’apartat 7 del mateix article indica que l’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions en l’entorn territorial ha de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea d’espais de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi ha de considerar una sèrie de variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat.

Àmbit d’estudi segons el PTMB. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.


7

2 MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

2.1 OBJECTIU ESPECÍFIC El biòleg Jordi Juan i Serrahima i l’ambientòleg David del Río Castelló, redacten la present modificació puntual del planejament urbanístic vigent a la finca de Can Mainou de Dalt de Sant Celoni amb els següents objectius bàsics:

Modificar la qualificació urbanística en sòl no urbanitzable d’uns terrenys erms qualificats de valor forestal (clau 19 del PGMO), per convertir‐los en sòls de valor agrícola (clau 18 del PGMO).

Compensar en part la pèrdua, modificant la qualificació d’una roureda qualificada de valor agrícola (clau 18), per convertir‐la en sòls de valor forestal (clau 19).

L’àmbit objecte de la modificació puntual que es pretén desenvolupar, s’ubica íntegrament dins la propietat del Sr. Masnou, afectant les següents superfícies:

OBJECTIU DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL SUPERFÍCIE

Erms (de forestal a agrícola) 16.468 m2

Roureda (d’agrícola a forestal) 4.147 m2

TOTAL ÀMBIT MP 20.615 m2

PGMO MP PGMO

CAN MAINOU SUPERFÍCIE % SUPERFÍCIE %

Zona sòl agrícola (clau 18) 4.147 m2 20,12% 16.468 m2 79,88%

Zona sòl forestal (clau 19) 16.468 m2 79,88% 4.147 m2 20,12%

TOTAL SNU 20.615 m2 100% 20.615 m2 100%

A l’apartat de documentació gràfica es pot consultar:

‐ Plànol 3 ‐ 1:2 000 de planejament vigent i proposat

2.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS Les activitats que el promotor vol portar a terme dins la finca són:

Activitat ramadera semi‐extensiva amb vaques i ovelles

Activitat agrícola amb cultius farratgers i fruiters

Habitatge familiar en masia existent associat a l’explotació


8

En primer lloc, la propietat té la intenció d’iniciar una explotació ramadera composada per ovelles i vaques en règim semi‐extensiu, amb la qual cosa, el bestiar tindrà la major part del temps llibertat de moviments dins la finca. Els ramats estaran estabulats només un 25% del temps, en cas de naixements o malaltia, mentre que l’objectiu final és poder ampliar la superfície pasturable cap a les finques veïnes mitjançant convenis amb els propietaris: Can Puig, Can Bac, Can Torres, Can Mas, Mas Oller...

L’activitat que es proposa concorda plenament amb els objectius de recuperació d’espais oberts i de prevenció d’incendis establerts pel Parc Natural del Montnegre i Corredor.

En primer lloc, cal fer esment al “Pla de millora dels recursos naturals i d’ordenació de la Vall de Fuirosos, juliol 2008”, amb la col∙laboració de La Caixa i la Diputació de Barcelona. El desenvolupament del Pla està en marxa, ja que el Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona i el Parc del Montnegre i el Corredor estan mantenint les franges de protecció d’incendis forestals mitjançant convenis amb pastors. Per exemple, l’actuació 1 del Pla ja disposa de projecte executiu a la finca veïna de Can Puig. L’objectiu és recuperar els antics espais oberts i convertir la riera de Fuirosos en un gran tallafocs, permetent que el bestiar que pasturi tingui bones connexions entre els camps i el bosc.

Paral∙lelament, i dins la política de prevenció d’incendis, el Parc del Montnegre i el Corredor ja ha executat una franja de protecció al llarg de 72 Ha de carena, i d’altres municipi com Tordera estan impulsant la prevenció mitjançant bestiar.

Pel desenvolupament de l’ús ramader serà necessària certa infraestructura per al maneig del bestiar. Es requereix:

Uns 495 m2 de cobert d’una sola planta per a l’aixopluc de les vaques i ovelles, obert a mitja alçada per facilitar la ventilació i orientat a sud per aprofitar al màxim la insolació; parets a nord i llevant. El cobert inclourà una petita part de magatzem.

Tota la finca estarà tancada amb instal∙lacions no fixes tipus fil pastor electrificat, amb l’objectiu de controlar el bestiar quan pasturi.

D’altra banda, la propietat pretén complementar l’activitat ramadera amb el cultiu d’arbres fruiters i farratges.

A mitjà termini, la propietat té la intenció de rehabilitar el mas de Can Mainou de Dalt que en aquests moments es troba en mal estat de conservació. L’ocupació del mas com habitatge familiar és l’últim graó del projecte integral de l’explotació agropecuària i la recuperació de l’activitat primària en aquest entorn. En un talús orientat a sud, caldrà valorar la possibilitat d’instal∙lar plaques solars per al subministrament elèctric o tèrmic del mas.

2.3 JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA, INTERÈS PÚBLIC I DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

D’acord amb l’article 97.1 del DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l’oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents. En concret, la present proposta s'ajusta a les determinacions de l'article 97.2b, atès que s'ajusta als principis del desenvolupament urbanístic sostenible (article 3 i 9


9

del DL 1/2010) i no es correspon amb cap dels supòsits susceptibles de valoració negativa detallats en el TRLUC.

L'interès públic de la present Modificació puntual de PGMO es justifica per:

La necessitat de potenciar les activitats agrícoles i ramaderes que actualment estan en clar retrocés en el municipi. L’augment de la superfície agrícola i el manteniment dels boscos es considera de gran importància de cara a la prevenció d’incendis, el manteniment del paisatge i de l’estructura rural del sòl no urbanitzable.

En la present modificació es pretén afavorir la superfície agrícola enfront un sòl forestal de baixa qualitat (Zona improductiva degradada sense vegetació) a fi que es pugui instal∙lar una activitat agro‐ramadera que permeti mantenir, preservar i potenciar els objectius definits en el punt anterior.

Per a poder instal∙lar una activitat ramadera que ens garanteixi els objectius definits és necessari poder construir un cobert de menys de 500 m2. Aquest cobert, , associat a l’activitat de ramaderia semi‐extensiva definida, segons el PGMO vigent sols és possible ubicar‐lo en terrenys qualificat com a sòl agrícola (clau 18).

L’alternativa de col∙locar el cobert en el sòl de valor agrícola vigent (clau 18), passa per construir en els camps propers a l’autopista, amb les següents dificultats (vegeu Annex 1):

o Es trobaria dins la línia d’afectació de l’AP‐7, compresa en els primers 100 metres des de la línia d’explanació.

o Ocuparia uns terrenys altament productius i necessaris per a l’alimentació del bestiar.

o Una qualitat paisatgística molt més elevada (conreus sembrats), amb una conca visual i fragilitat més alta, degut a l’exposició de la que gaudeix (molt més proper a l’autopista, sense l’orografia o la vegetació que emmascara els erms de dalt).

o L’exposició acústica dels animals, dia i nit; diversos estudis parlen de la disminució de la natalitat i trastorns neuroconductuals en animals degut a l’impacte sonor.

o Espai obert als quatre vents, més exposat a les inclemències del temps.


10

Camp de cultiu farratger qualificat de valor agrícola (clau 18). Font: elaboració pròpia.

Per tant és considera necessari situar‐lo en uns terrenys improductius qualificats de valor forestal (clau 19), ja que a la finca no hi ha sòl agrícola apta per a poder construir aquesta nau, i a més a fi d’aconseguir els objectius perseguits de manteniment i potenciació del sector agrícola és considera més adient conservar els conreus actuals i destinar a edificacions agràries els sòl forestal improductiu.

La certa compensació de terrenys, requalificant aquests 16.468 m2 improductius com a sòl agrícola (sense deixar boscos illa enmig) i passant 4.147 m2 de roureda de qualitat a sòl forestal.

Es disposa d’informe favorable per part de l’Àrea de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural avalant l’ocupació dels terrenys objecte de la modificació per a transformar‐los a conreu (vegeu Annex 2). Per tant, aquesta zona per a la qual se sol∙licita la modificació per passar a sòl agrícola en el PGMO en breu serà un camp de conreu.

Paral∙lelament, el desenvolupament urbanístic sostenible de la proposta es justifica perquè:

‐ Afavoreix la recuperació i preservació d’un sistema de vida tradicional a les àrees rurals, com és la ramaderia semi‐extensiva amb un mínim d’infraestructura i el cultiu d’arbres fruiters i farratges, que reconeix la funció productiva, territorial i paisatgística del sòl.

‐ A mitjà termini permetrà la rehabilitació i protecció de la masia de Can Mainou de Dalt, com a immoble tradicional rural que té una valor històric i paisatgístic rellevant.

‐ Conjumina amb els objectius de recuperació d’espais oberts i de prevenció d’incendis establerts pel Parc Natural del Montnegre i Corredor, i en concret de la Vall de Fuirosos. Per


11

tant, és respectuosa amb el medi natural, atès que el canvi de qualificació proposat permet preservar les funcions ecològiques de les masses forestals existents, afavoreix la recuperació de conreus i prats abandonats, augmentant la diversitat biològica i paisatgística i garantint la preservació del medi natural.

‐ Racionalitza l’ús del sòl tenint en compte que el canvi de qualificació proposat s’adequa a les característiques del territori.

‐ Millora la qualitat de vida dels ciutadans, atès que permetrà una gestió del sòl no urbanitzable que redueixi el risc d’incendi forestal al municipi i recuperant els boscos i conreus que feren històricament productiva la finca.

‐ S’adapta la qualificació del sòl de les zones que es sol∙licita canviar a l’ús que realment tenen.

2.4 NORMATIVA APLICABLE La present modificació puntual del PGMO de Sant Celoni no modifica cap article de les normes urbanístiques.

Les dues porcions de terreny objecte de la modificació puntual es representen al Plànol 3 de la MP, i es regiran pels paràmetres i condicionants definits al PGM. Els 16.468 m2 proposats com a zona de valor agrícola (clau 18) quedaran definits pels articles compresos entre el 203 i 206, mentre que els 4.147 m2 proposats com a zona de valor forestal (clau 19) es definirà pels articles 207, 208 i 209.

Capítol 3: TIPUS II. ZONA 18: SÒL DE VALOR AGRÍCOLA

Article 203 ‐ DEFINICIÓ.‐

Comprèn els terrenys aptes per a l'explotació agrícola que s'han de preservar per la seva funció de diversificació paisatgística, biològica i econòmica.

En aquests espais s’haurà d'assegurar el desenvolupament i la millora de les activitats agràries, tot admetent altres activitats complementàries o compatibles que assegurin la continuïtat de les explotacions.

Article 204 ‐ USOS I EDIFICACIÓ.‐

ÚS DOMINANT: Agrícola.

USOS COMPLEMENTARIS: Magatzem agropecuari i forestal, ramader, activitat artesana, turisme rural, habitatge en vivenda rural.

USOS INCOMPATIBLES: Activitats extractives, forestal.

Per tot allò no regulat en aquest pla, l'Ajuntament podrà assimilar aquest al tipus IV zona 20.1V, regulat pel pla especial del Montnegre i del Corredor.


12

Article 205 ‐ DETERMINACIONS.‐

Per a nous habitatges rurals es requerirà una finca que compleixi la unitat mínima de conreu de tres hectàrees. L’altura màxima sota coberta serà de set metres (7 m), i les separacions seran de quinze metres (15 m) als camins i de vint metres (20 m) als límits de la finca.

A les masies tradicionals existents es permet una ampliació del 50% del seu volum amb un màxim equivalent a 150 m2 de sostre edificat, destinada a I’ús d'habitatge pel desdoblament del programa familiar.

Article 206 ‐ GRANGES.‐

Han de complir l'article anterior, i només s'autoritzaran si les sol∙liciten agricultors i ramaders i resten en la seva propietat. Aquesta condició s’acreditarà mitjançant l'impost d'activitats econòmiques o qualsevol altre document fefaent que provi la dedicació del peticionari en I'àmbit agrícola o ramader o altre document que reculli la dedicació del peticionari a l'explotació de granges.

Capítol 4: TIPUS lll ZONA 19: SÒL DE VALOR FORESTAL I FORESTAL AMB REGULACIÓ ESPECIFICA

Article 207 ‐ DEFINICIÓ.‐

Comprèn els terrenys ocupats per espècies arbòries, arbustives, de matolls o d'herbes, i que s'han de preservar pel manteniment del seus valors paisatgístics, biològics i econòmics.

En aquests espais s’haurà d'assegurar el desenvolupament i la millora de les activitats forestals, tot admetent altres activitats complementàries o compatibles que no perjudiquin l’ús dominant.

Es defineix una subzona amb regulació específica (19.II) que conté les zones afectades per activitats extractives i també altres àrees forestals on es poden admetre en el futur noves activitats extractives. Aquestes zones 19.II es mantenen i defineixen com a forestals i, per tant, un cop finalitzada l'activitat hauran de recuperar el seu caràcter forestal.

Article 208 ‐ USOS, FINCA MÍNIMA I EDIFICACIÓ.‐

Per al sòl de valor forestal, subzona 19.I, es defineixen els usos següents:

ÚS DOMINANT: Forestal.

USOS COMPLEMENTAR1S: Agrícola, ramader extensiu, turisme rural.

USOS INCOMPATIBLES: Activitats extractives, magatzem agropecuari o forestal en instal∙lacions permanents, ramader intensiu.

Per al sòl forestal amb regulació especifica, subzona 19.II, es defineixen els usos següents:

US DOMINANT: Forestal.

USOS COMPLEMENTARIS: Agrícola, ramader extensiu, turisme rural.


13

USOS INCOMPATIBLES: Magatzem agropecuari o forestal en instal∙lacions permanents, ramader intensiu.

En aquesta zona no es permeten subdivisions de finques inferiors a la unitat forestal mínima de 25 Ha.

Només s'admetran en aquesta zona les construccions que permeti la Llei 6/1988, forestal de Catalunya.

A les masies tradicionals existents es permet una ampliació del 50% del seu volum amb un màxim equivalent a 150 m2 de sostre edificat, destinada a l'ús d'habitatge pel desdoblament del programa familiar.

Article 209 ‐ EXPLOTACIÓ FORESTAL.‐

1‐ Els aprofitaments forestals han de disposar d'autorització del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya o bé han d'estar previstos en un pla tècnic de gestió i millora forestal.

2‐ Es prohibeix ¡'obertura de camins que no estiguin contemplats en un pla tècnic de gestió i millora forestal, que no disposin d'autoritzacions del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, o que no estiguin previstos en els plans de prevenció d'incendis forestals o en la xarxa viària bàsica del pla general. Caldrà que es garanteixi que, un cop realitzades les tasques de desembosc el camí tornarà a la situació anterior a l'obertura, excepte en el cas que es vulgui utilitzar per a la prevenció ¡ extinció d'incendis forestals.

3‐ En el cas de regeneració i repoblació de les masses forestals no es permet la utilització d’espècies al∙lòctones.

4‐ Per a tot allò no regulat als articles anteriors, l'Ajuntament podrà assimilar aquest tipus de sòl al Tipus IV Zona 20.II, regulada pel pla especial del Montnegre‐Corredor.

5‐ Aquest sòl queda subjecta a les determinacions de la Llei Forestal 611988 i legislació derivada, sens perjudici de la normativa d'aquest pla.

6‐ En el sòl forestal amb regulació específica (19.II) només es permetran tres activitats extractives contemporànies. Les activitats extractives es regularan per la normativa específica (Titol III, capítol 5).


15

3 INFORME AMBIENTAL

3.1 LEGISLACIÓ APLICABLE El present Informe Ambiental (a partir d’ara IA) respon a la necessitat de donar compliment als mandats legislatius del DECRET LEGISLATIU 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (a partir d’ara, LU), i al reglament que el desenvolupa (Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, a partir d’ara RLU).

La llei vigent cita al seu article 96 el procediment per a realitzar la modificació de les figures del planejament urbanístic: “...la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació.”

Així doncs, la present Modificació Puntual del PGMO a Sant Celoni, inclourà entre d’altres “la documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental” (art. 59.1.f de la LU). Donat que aquesta modificació no se sotmet a l’avaluació ambiental de plans i programes ( tal i com va resoldre el 5 de maig de 2011 la Directora General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat), l’informe ambiental s’incorpora dins la documentació d’aprovació inicial, i complirà l’estructura establerta a l’article 70 del RLU, tal i com s’exposa a continuació.

3.2 CONTINGUT DE L’INFORME AMBIENTAL El contingut de l’IA de la modificació puntual ve fixat a l’esmentat article 70 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

En l’elaboració d’aquest IA, doncs, s’ha seguit, en general, els articles que s’acaben d’enunciar, adaptant‐los, en tot cas, a les característiques particulars de l’espai geogràfic de Sant Celoni i a les peculiaritats (territorials, competencials, escalars, etc.) de l’instrument de planificació objecte d’avaluació: una Modificació Puntual de PGOU.

Per assolir aquest objectiu, s’ha utilitzat la guia publicada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre els ISA (i els IA) en el planejament urbanístic, “POUM, Avaluació ambiental en el planejament urbanístic 06” (Centre de Política de Sòl i Valoracions, UPC, 2006).

3.3 IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

3.3.1 Àmbit d’estudi Tal i com s’ha esmentat a l’apartat 1.2 i 2.1, Can Mainou de Dalt se situa a la vall dels Fuirosos, al peu del Montnegre. La finca té l’accés des de la Batllòria, travessant primer la Tordera i un pas elevat sobre l’autopista AP‐7 per pistes forestals. La propietat del Sr. Ramon Masnou està majoritàriament coberta per masses forestals, que a la part sud deixen pas a conreus i erms abandonats, herència d’una època en la que Can Mainou de Dalt estava habitada en règim d’explotació familiar.

L’àmbit objecte de la modificació puntual que es pretén desenvolupar, s’ubica íntegrament dins la propietat del Sr. Masnou, dins el règim de sòl no urbanitzable, segons el planejament urbanístic general:


16

OBJECTIU DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL SUPERFÍCIE

Erms (de forestal a agrícola) 16.468 m2

Roureda (d’agrícola a forestal) 4.147 m2


3.3.2 Espais protegits Ni l’àmbit d’ordenació ni la finca es troba sobre cap espai de protecció especial, zona PEIN, de la Xarxa Natura 2000 o zones humides, segons la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d'espais d’interès natural. Tampoc afecta zones d’aplicació de la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CE).

3.3.3 Hàbitats i cobertes L’àmbit de la modificació puntual s’emplaçaria majoritàriament sobre un hàbitat d’interès comunitari, d’acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. En concret, es tracta de suredes no prioritàries (codi 9330) al 100% de recobriment, però se n’exceptua una part de la zona erma que es pretén requalificar com a sòl agrícola.

Tanmateix, la realitat de les cobertes del sòl a l’àmbit d’estudi és molt diferent del que estableix el Mapa d’Hàbitats d’Interès Comunitari i, també, el Pla General Municipal d’Ordenació:

OBJECTIU DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL SUPERFÍCIE HÀBITAT I USOS REALS

De forestal a agrícola 16.468 m2

Zona erma i sense capa vegetal, improductiu (d’on es van obtenir els rebaixos durant la construcció de l’AP‐7 als anys 70), amb pins esparsos de pi blanc (Pinus halepensis).

D’agrícola a forestal 4.147 m2 Roureda de Quercus humilis



17

Terrenys improductius qualificats de valor forestal (clau 19). Font: elaboració pròpia.

Roureda de Quercus humilis qualificada de valor agrícola (clau 18). Font: elaboració pròpia.


18

3.3.4 Cicle hídric La nova activitat no ocuparà cap zona vulnerable per contaminació de nitrats o de delimitació d’aqüífers protegits, segons Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya o Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.

Respecte al consum d’aigua, la propietat disposa d’un pou propi ubicat als camps de baix, mentre que es pretenen implantar sistemes de reutilització de les aigües pluvials per al reg i abeurador dels animals. Pel sanejament de les aigües residuals s’instal∙larà una depuradora pròpia soterrada. Aquests aspectes s’especificaran en el corresponent projecte.

3.3.5 Riscos El municipi de Sant Celoni està considerat com a zona d’alt risc d’incendi forestal, d’acord amb allò que disposa el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. En aquest sentit, es mantindrà lliure de vegetació seca l’entorn on es vol desenvolupar l’edificació, com a mesura de protecció davant el risc d’incendi; i més tenint en compte que la zona boscosa propera és considerable. D’altra banda, per a qualsevol actuació de tractament silvícola s’informarà a l’Administració forestal, tal i com especifica l’article 58.2, apartat d) de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

La recuperació dels espais oberts mitjançant el pasturatge extensiu i el moviment del bestiar pel bosc, afavoriran la reducció de la càrrega de combustible i, en conseqüència, del risc d’incendi forestal.

La reducció dels riscos geològics i d’erosió passaran necessàriament per una minimització en els moviments de terres, i en el cas que aquests siguin imprescindibles, es revegetaran amb espècies autòctones.

3.3.6 Paisatge i accessos La modificació proposada suposa indirectament la recuperació de l’antic paisatge agroforestal de la finca, per conviure harmònicament les activitats agrícoles, ramaderes i forestals al voltant d’un mas. La possibilitat de tornar a explotar aquests terrenys d’una forma tradicional suposarà una gestió sostenible de la finca.

Les actuacions no suposaran canvis significatius en la morfologia del terreny ni en les dinàmiques del medi on està assentat, i en cap cas implicarà la introducció de dinàmiques urbanes en sòl no urbanitzable.

L’obertura de nous accessos motoritzats a la finca hauran d’ésser degudament informats, mentre que l’accés motoritzat al sector donarà compliment a allò que estableixen la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural i el Decret 166/1998, de 8 de juliol, que la desplega.

3.4 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL Dins els objectius específics que es planteja el propietari de la finca objecte de la MP, els aspectes ambientals que cal destacar són els següents:


19

L’activitat ramadera semi‐extensiva amb vaques i ovelles concorda plenament amb els objectius de recuperació d’espais oberts i de prevenció d’incendis establerts pel Parc Natural del Montnegre i Corredor. Cal fer esment al “Pla de millora dels recursos naturals i d’ordenació de la Vall de Fuirosos, juliol 2008”.

L’activitat agrícola amb cultius farratgers i fruiters permetrà en part l’autosuficiència de l’activitat ramadera en qüestions de menjar, a més de mantenir uns espais oberts amb taxes elevades de biodiversitat.

La rehabilitació i ocupació de Can Mainou de Dalt com habitatge familiar és l’últim graó del projecte integral de l’explotació agropecuària i la recuperació de l’activitat primària en aquest entorn. En un talús orientat a sud, caldrà valorar la possibilitat d’instal∙lar plaques solars per al subministrament elèctric o tèrmic del mas.

3.5 MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES En el següent quadre, es descriuen les mesures previstes dins el Pla per tal de preservar i millorar el medi ambient.

PERFIL AMBIENTAL MESURES

Espais protegits i hàbitats

- Es minimitzarà l’afectació a les zones que inclouen hàbitats d’interès comunitari (suredes).

- La propietat prendrà les mesures correctores i alternatives adients per protegir i conservar aquests hàbitats i les espècies vinculades a ells, segons els articles 11, 12 i 13 de la mateixa Directiva d’Hàbitats. Així mateix, en base a l’article 52.1 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, es garantirà la preservació d’aquest hàbitat natural i, un cop s’executin els treballs de l’activitat, es restaurarà el sòl que s’hagi pogut alterar.

- Tanmateix, la propietat disposa d’un Pla Simple de Gestió Forestal de la finca, redactar i lliurat al Centre de la Propietat Forestal per a la seva aprovació. És necessari per programar els diferents treballs silvícoles i accedir a les subvencions de la Generalitat.

Cicle hídric

- Caldria recaptar informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, i incorporar les seves prescripcions, si s’escau, d’acord amb l’article 83.5 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

- Es mantindrà net de vegetació per a la lliure circulació de l’aigua a les zones d’escorrentia.

- S’iniciaran els tràmits administratius necessaris per legalitzar el pou d’abastament de la finca.

Es creu convenient proposar les següents mesures d’estalvi d’aigua (Font: Projecte Trama, Universitat de Lleida) en relació a l’activitat ramadera:

- Calibrar amb regularitat les instal∙lacions de subministrament d’aigua per evitar fuites

- Detectar i reparar fuites

- Recollir l’aigua de la pluja de forma separada i utilitzar‐la per la neteja

- Tenir un pla de control i seguiment de l’ús de l’aigua mitjançant la medició de la utilització

Riscos - Es realitzarà el moviment de terres mínim i imprescindible per conrear i col∙locar les

instal∙lacions que manquin construir. Les terres resultants es reutilitzaran per al propi anivellament del terreny i la recuperació del sòl edàfic, evitant l’aportació de materials


20

externs, l’estalvi de recursos i el trànsit de camions pesants en la seva possible retirada.

- Es mantindrà lliure de vegetació seca l’entorn on es vol desenvolupar l’activitat, com a mesura de protecció davant el risc d’incendi; i més tenint en compte que la zona boscosa és considerable. D’altra banda, per a qualsevol actuació de tractament silvícola s’informarà a l’Administració forestal, tal i com especifica l’article 58.2, apartat d) de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Paisatge i accessos

- Per al desenvolupament de l’activitat es mantindran els accessos i vials existents, realitzant‐ne el seu manteniment periòdic.

- Se soterraran les possibles infraestructures lineals de subministrament.

Sant Feliu de Codines, 30 de maig de 2011

Jordi Juan i Serrahima

Llicenciat en Biologia

Col∙legiat 10199C

David del Río Castelló

Llicenciat en Ciències Ambientals

Col∙legiat 00518


1

ANNEX 1 - Comparativa d’alternatives per a la possible ubicació de la nau per a bestiar Oví i Boví a la finca de Can Mainou de Dalt.

S’han estimat dues possibles ubicacions de la Nau, d’una superfície aproximada de 400 m2, per a bestiar Boví i Oví a la finca de Can Mainou de Dalt, propietat del Sr. Ramon Masnou Baldé.

Les dues alternatives són:

ALT 1: els camps ja existents que hi ha just al costat de l’autopista.

Coordenades: X ‐ 464023 Y ‐ 4618726

Qualificació del Sòl: Agrícola (clau 18)

ALT 2: ocupant uns rebaixos que es varen fer quan es va construir l’Autopista. Es tracta d’una zona denudada i per tant improductiva. Aquesta àrea se situa a uns 120 metres de l’autopista, just darrera un petit carener que separa aquesta zona del camp de l’Alternativa 1.

Coordenades: X ‐ 464101 Y ‐ 4618643

Qualificació Sòl: Forestal (clau 19)

A continuació es detallen els avantatges i inconvenients per a diferents paràmetres de les dues alternatives exposades:

Paràmetre ALT 1 ALT 2

Qualificació urbanística Sòl agrícola, que segons planejament vigent es permet la construcció d’edificacions destinades a l’ús ramader.

Sòl Forestal, que segons planejament vigent no es permet la construcció d’edificacions destinades a l’ús ramader.

Ús actual del sòl

Conreu: la construcció de les naus destinades a bestiar amb els annexes (cobert maquinària...) ocuparia un sòl actualment productiu i altament necessari per a l’alimentació dels bestiar que es vol instal∙lar a la finca

Improductiu: es tracta d’uns rebaixos fets quan es va construir l’autopista, en què no hi ha la capa de sòl vegetal. Per tant, tenim una zona no conreable.

Qualitat Paisatgística La qualitat paisatgística de la zona és Alta La qualitat paisatgística de la zona és Baixa

Valoració del possible impacte visual

El possible impacte paisatgístic és elevat degut a la combinació de 3 factors:

a) Afecta una zona de qualitat paisatgística alta (conreus sembrats)

b) Fragilitat Paisatgística alta: es tracta d’una zona planera, amb el que qualsevol infraestructura o element que s’instal∙li destacarà.

c) Conca visual: zona altament visibles des de l’Autopista, ja que no existeix cap element que actuï com a barrera paisatgística.

L’impacte paisatgístic és molt menor que en l’Alt 1, ja que :

a) Afecta una zona de qualitat paisatgística baixa, que inclús es pot millorar amb el condicionament de la zona per a la instal∙lació del bestiar.

b) Fragilitat paisatgística moderada: zona envoltada per una orografia abrupte, amb el que la instal∙lació de possibles elements discordants queda parcialment dissimulada.

c) Conca visual: la zona queda separada de l’autopista per una petita vessant, essent la visió


2

des de l’AP‐7 quasi nul∙la.

Impacte acústic

Impacte sonor, dia i nit, molt elevat, degut a la proximitat de l’autopista. Diversos estudis parlen de la disminució de la natalitat i de trastorns neuroconductuals en animals degut a aquest fenomen.

Impacte sonor més reduït, gràcies a que la nau està més apartada de l’autopista i l’existència d’una barrera natural (petit carener).

Sanitat animal Espai obert a 4 vents, per tant, molt exposat a les inclemències del temps, mentre que a l’estiu està massa solejat.

Espai més resguardat i, per tant, menys sotmès a les inclemències del temps.

Queda clar doncs, que l’Alternativa 1 és poc viable, degut principalment a l’elevat impacte sonor que pot afectar a la qualitat de vida del bestiar i a la seva situació en un espai obert sotmès a les inclemències del temps. És per aquest motiu que es recomana l’aplicació de l’alternativa 2, que tot i situar‐se en un sòl qualificat com a forestal, es localitza en una zona erma i de mala qualitat, que en cap cas pot esdevenir, en un futur proper, sòl forestal de qualitat, donada la falta de la capa vegetal del sòl. A més, cal tenir en compte que aquesta zona es localitza just en el límit del sòl agrícola marcat pel planejament urbanístic vigent.

Josep Maria Dilmé i Ferrer Enginyer Agrònom

Col∙legiat 557


3

ANNEX 2 – Informe de l’Àrea del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Documents

Mai 2011 - Sant Celoni · d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (vegeu Annex 2). Per últim, els Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Territori