Manifest 2019 E · bla que no aprenem, avui de nou sorgei-xen autoritarismes a tot el món, Brasil, Itàlia o EEUU per exemple. I aquí també, ho hem vist recentment a Andalusia,

Exemplar gratuït

Número 46 / Abri l 2019

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

«L’oblit de l’esència humana condueix al totalitarisme» Albert Camus

Edicions

Presentació del llibre: La Guerra Civil a LlucmajorLa demolició del projecte de convertir en cel la TerraAntoni Vidal Nicolau. Illa Edicions, 2019

Dia 10 d’abril, a les 20:00 h. Claustre de Sant Bonaventurade LlucmajorEl text que el lector té a les mansestudia i reconstrueix les actua-cions i la vida -malauradament,sovint, també la mort, l’infortuni ila violència- de tota una sèrie d’-homes, dones i famílies, ques’implicaren de manera decisivaen el dia a dia dels canvis socials,econòmics i polítics de Llucmajoren els anys trenta del segle XX.Coneixerem un munt de casosdocumentats amb tota la sevacruesa, de persones i famíliesque patiren la repressió, i tambéalguns d’altres que l’exerciren ol’animaren. És impossible parlarde pressions, vexacions, morts iassassinats al marge dels senti-ments. El lector es veurà, inevita-blement commogut, en el terrenymés directe d’una història que nodefuig ni les emocions, ni els deu-res de la solidaritat.

www.memoriadelesi l les.org

El dia 12 d’abril de 1931, la ciutadania de Mallorca va participaren unes eleccions municipals que suposaren, dos dies des-prés, el 14 d’abril, la proclamació de la II República de mane-ra democràtica i pacífica. Per primera vegada, es va creure en

la força de la solidaritat, la igualtat, la tolerància i la llibertat, comelements dinàmics i de canvi.

La República treballà intensament per assolir més justícia sociali llibertats civils. Va implantar la separació de poders de l’Estat, lalaïcitat, els drets laborals i sindicals, el sufragi universal, el vot deles dones, el matrimoni civil, el dret de divorci, el projecte de lleiper l’avortament, la secularització dels cementiris i espais públics,la creació del Ministeri de Sanitat i Assistència Social, la reformamilitar, la reforma agrària, la reforma de l’educació, establint l’en-senyament únic, obligatori, laic i gratuït, i la creació de 10.000 no-ves escoles i un cos modèlic demestres nacionals.

Cinc anys després, un sectorde l’exèrcit espanyol, amb lacol·laboració dels partits de dre-ta, especialment de Falange, il’aquiescència activa de l’Esglé-sia, dugué a terme un cop d’es-tat contra el Govern legal i legí-tim de la II República.

Aquell 19 de juliol de 1936,Mallorca va deixar de ser l’illa dela calma per convertir-se en l’illadel terror, es va perseguir, dete-nir i executar a milers de perso-nes per la seva relació i la sevafidelitat amb el règim democrà-ticament elegit pel poble.

Manifest 2019

Continua

fou enderrocada per un cop d’estat feixista,per la força de les armes, i no a les urnes.

Diuen que els pobles que obliden el seupassat estan condemnats a repetir-ho, sem-bla que no aprenem, avui de nou sorgei-xen autoritarismes a tot el món, Brasil,Itàlia o EEUU per exemple.

I aquí també, ho hem vistrecentment a Andalusia, onl’extrema dreta participa delspactes de govern. L’extremadreta, fins ara a l’ombra peròlatent, ha esperat pacient-ment les conseqüències de lacrisi econòmica per sembrardesconfiança, por i odi i avuitorna a mostrar-se disfressa-da de demòcrata, sorgeix denou sense complexes ambdiscursos carregats d’odi que cerquen fragmentar a la societat,amb el suport dels poders polítics, judicials, econòmics i mediàtics.Ataquen drets fonamentals a una democràcia: els serveis socials, elsdrets de les dones, els col·lectius LGBTI, la diversitat cultural i lin-güística, els drets dels pobles a decidir, la classe treballadora, la nos-tra memòria històrica i les víctimes del feixisme, negant inclòs l’ho-locaust. Sorgeixen de nou les seves tesis revisionistes i negacionis-tes, amb campanyes pagades i dirigides pels poderosos de sempre,pels que mai han deixat de controlar el poder a conseqüència delspactes del règim de 1978. Pactes que han permès part de l’esque-rra que no ha tingut la destresa ni la valentia per assumir i assoliruna vertadera justícia transicional, i així ara ens trobam amb monu-ments feixistes que honoren a “herois” que perpetraren crims deguerra contra població civil indefensa, com és el cas del monumentde Sa Feixina a Palma, o amb el dictador Franco en el Valle de losCaídos, enterrat i honorat on el seu règim va voler. Ens trobam sen-se que ni un sol responsable dels crims franquistes hagi estat maijutjat, ens trobam amb 169 lleis franquistes vigents que bloquegenl’accés a la veritat i a la justícia, 66 de les quals no han estat mai mo-dificades, 43 d’elles han estat signades pel mateix Franco, tot conti-nua “atado y bien atado” com ja va anunciar el dictador.

Com a entitat que treballa pel dret a la veritat, a la justícia i a lareparació i en defensa dels DDHH, volem manifestar el nostre re-buig als totalitarismes i al ressorgiment dels seus missatges feixis-tes, racistes, xenòfobs i masclistes. Rebutjam a la monarquia borbò-nica, sorgida directament de la dictadura franquista, els pactes deimpunitat de la Transició i la Constitució de 1978, així com tambéexpressam el nostre reconeixement a la República com a forma degovern legal i legítima i a totes les víctimes de la repressió franquis-ta. Finalment, manifestam la nostra ferma voluntat de seguir treba-llant per la recuperació de la seva memòria i la nostra gratitud perla seva lluita, que recollim i fem nostra.

Que els seus noms siguin per a nosaltres sím-bols de lluita per la Justícia i per la Llibertat.

VISCA LA REPÚBLICA!!!!

2

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Han col·laborat: Maite Blázquez LosaMª Antònia Oliver ParísAntònia Mercadal SerraBlai Guevara CaparrósCoordinació, disseny i maquetació:Blai Guevara CaparrósTemps de la Memòriaés el butlletí trimestral de l’Associació Memòria de Mallorca. DL: PM 311-2014

La publicació no es faresponsable de les opinions dels seus col·laboradors.Per posar-se en contacte amb nosaltres: 625 45 45 [email protected]

Crèdits:

Batles, regidors, funcionaris,militars, mestres, treballadors,sindicalistes, polítics, foren de-clarats enemics del nou règimfeixista. Es suprimiren tots elsdrets i llibertats i s’instal·là unadura i llarga dictadura de quasi40 anys, que causà milers de víc-times.

Mort el dictador, la monar-quia borbònica ratificada per laConstitució de 1978, amb un reianomenat i triat per Franco, haestat la garantia de continuïtatde les estructures de poder es-tablertes pel franquisme i de laimpunitat del genocidi i crimsfranquistes. 450.000 personesassassinades i/o desaparegu-des, milers de persones exilia-des, de detencions il·legals,camps de concentració, tortu-res, violacions, treball forçat iesclau, espoli de béns, alteraciód’identitat, robatori d’infants idemés delictes tipificats jurídi-cament com a crims contra laHumanitat segueixen ara ma-teix fora de l’empara de la llei, aconseqüència dels pactes d’im-punitat de la mal anomenadaTransició; de la mateixa maneraque la República segueix foradel marc legal, proscrita i mar-ginada, i sense jutjar el delictecontra la forma de govern co-mès contra ella, la República

TEMPS DE LA MEMÒRIA 46 / Abril 2019

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 3

AGENDA D’ACTES PER LA REPÚBLICA

BUNYOLA14 d’abril a les 13:00 hCementiri municipal deBunyolaOrganitza: Comissió de MemòriaHistòrica de Bunyola

CALVIÀ13 d’abril a les 18:00 hBosc de la Memòria,BendinatOrganitza: Ajuntament de Calvià i Memòria de Mallorca

ESPORLES6 d’abril a les 13:00 hÀrea recreativa de Son TriesOrganitza: Ajuntamentd’Esporles i Comissió deMemòria Històrica d’Esporles

MANACOR14 d’abril a les 12:00 hCementiri de ManacorOrganitza: Comité de Son Coletes

PALMA13 d’abril a les 18:00 hMur de la MemòriaCementiri de PalmaOrganitza: Ajuntament dePalma i Memòria de Mallorca

POLLENCA14 d’abril a les 19:00 hPlaça dels SeglarsOrganitza: Comissió de MemòriaHistòrica de l’Ajuntament dePollença

SA POBLA10 d’abril a les 11:00 hCan Cirera PrimOrganitza:Ajuntament de Sa Pobla

La memòria dels seus noms, de totes i tots elsque van patir repressió i van ser assassinats, ens re-corda que hi va haver un temps, no massa llunyà,on homes i dones en aquets país és van il·lusionar,esperançar i emocionar amb les idees d’igualtat, lli-bertat i fraternitat.

Els nous noms dels homes i les dones que aquítrobareu són el fruit d’investigacions que hem ini-ciat els membres de MdM per diverses circumstàn-cies. A vegades perquè atenem la demanda d’infor-mació de familiars, i així trobem altres històries i al-tres noms dels que no en teníem referència d’onvaren morir o de que va passar amb ells. A vegades,arrel de la petició d’informació dels equips d’exhu-macions de la Comissió de la Llei de Fosses, investi-gam entre les causes i expedients existents per aju-dar a la localització de les fosses i a les identifica-cions de les víctimes exhumades, i així també loca-litzam familiars i els podem proporcionar més in-formació que junt amb la que elles a la vegada ensproporcionen recuperam noms i històries que s’ha-vien gaire bé perdut.

En altres ocasions perquè persones de bona vo-luntat que saben de la nostra tasca, ens fan arribarinformacions i en la recerca per contrastar la sevaveracitat, ens trobem amb un fil que estirant ensdóna noms. Recordem sempre perquè els nomssón tan importants... perquè són la història d’unapersona, d’una família i d’un poble, que un dia vacreure que un món millor i més just seria possible.

Nosaltres, a Memòria de Mallorca, així ho se-guim desitjant i per això seguirem treballant cadadia i a cada instant.

Els noms identifiquen a les personesMemòria de Mallorca

Tots sabem que és el Mur de la Memòria.És una llista de noms i llinatges, però aixòés només la seva part física. És també unespai d’homenatge a persones que varen

ser assassinades per creure que un món millor erapossible. És l’espai físic on, per primera vegada, la fi-lla d’un desaparegut pollencí va poder llegir elnom del seu pare a la “làpida” d’un cementiri.

Aquella filla, una dona ja gran de més de 70anys, que no tenia record d’haver conegut a sonpare, va dir textualment i en veu baixa “ara sé que elmeu pare no és un fantasma”.

Aquesta mallorquina, mai fins aquell momentde novembre de 2011 havia vist escrit el nom delseu pare en un cementiri. Sabia d’ell per les cosesque li explicaven, però no el va poder conèixer,doncs encara no tenia ni dos mesos quan al juliolde 1936, els feixistes van aixecar-se en armes contrael Govern de la República, escollida legalment a lesurnes pels ciutadans d’aquest país.

Rescatar noms és doncs, rescatar la Memòria dela nostra Història, és rescatar la Memòria comunad’un país que va oposar resistència al feixisme enaquell estiu de 1936. Rescatar noms és també res-catar a les seves famílies, filles i fills, néts i nétes, ger-manes, tiets, cosines, amics i amigues, veïns...

És retornar la dignitat i l’esperança a un món ca-da cop més fosc, on el feixisme burdament amagatfins ara, esperava la seva oportunitat per recordar-nos a tots que encara hi és present.

Moltes ho sabem des de fa temps, altres ho hanvolgut oblidar i a altres els han fet oblidar a cops demaltractes i de por. ➜

Nous noms al Mur de la Memòria

4


part del funcionari corresponent o pel meu propi;però l’error va quedar esmenat posteriorment.M’explique. Eixe mural és el resultat d’una còpialiteral d’un treball que vaig publicar allà per 1986,amb algun error resultat de les presses a l’hora dela seua elaboració, i que després la responsabledel pirateig no es va preocupar d’esmenar. Ague-da Campos Barrachina, sí, era natural se Soller,però veïna de València, i tal vegada consta Sa-llent perquè no apareixeria el seu veïnat en el mo-ment de la seua execució. Però es tracta d’un casmolt conegut, perquè ella i el seu marit, VicenteMuñiz Campos, militants ambdós del POUM vanser executats a Paterna, quedant els seus fills adisposició del Patronat d’Òrfens. Un d’ells contala història en el documental que al seu dia va ela-borar el Fòrum per la Memòria del País Valencià. Im’imagine que també quedarà arreplegat en:Cárceles de mujeres: La prisión femenina en lapostguerra, i dins d’ell un article d’Ana Aguado iVicenta Verdugo, on parlen de les presons de Va-lència, i d’este cas en concret. Espere que t’hajaservit d’ajuda.

3. JAUME VICENS MAS Natural de Felanitx, resident a Barcelona durant

el cop d’estat, desaparegut. L’última carta escrita irebuda per la seva família té data de 31 desembre1937. Al primer trimestre del 1938, Barcelona pa-teix bombardeigs terribles. El pare li escriu unacarta amb data de febrer de 1938 que ja no té capresposta. La casa i el barri on vivia varen ser terri-blement destruïts.2

S’han consultat els arxius del Memorial Demo-cràtic de Catalunya i la llista que ofereix l’historiadorJoan Villarroya a Barcelona sota les bombes, enllaç:http:/barcelonasotalesbombes.beteve.cat/relacio-de-victimes/

La seva família es posà en contacte amb Me-mòria de Mallorca l’any 2016 i vàrem realitzar la re-cerca amb l’anterior resultat.

4. ERWIN BRESLER Company sentimental de Margaret Zimbal, for-

mà part de les milícies antifeixistes internacionalsque vingueren amb les tropes republicanes del ca-pità Bayo procedents de Catalunya, militant delPOUM de Sitges, era alemany i fou afusellat a Ma-llorca el setembre de 1936.

Nous noms al Mur de la MemòriaMemòria de Mallorca

El 28 de maig de 2011 es va inaugurar perl’Ajuntament de Palma, a instàncies de lal’Associació Memòria de Mallorca (MdM),el memorial a totes les víctimes del fran-

quisme relacionades amb Mallorca, “El Mur de laMemòria”, memorial ubicat al cementiri municipalde Palma.

Per aquest motiu, l’Associació Memòria de Ma-llorca l’any 2015 va aportar 41 noms més que esvaren inscriure a les planxes de ferro del Memorial(la totalitat que hi figurava el dia de la inauguració,el mes de maig de 2011, l’havia aportada tambéMdM dins el projecte que presentà a l’Ajuntamentde Palma. Ara aporta una nova relació de 17 nousnoms de víctimes i sol·licita a l’Ajuntament de Pal-ma que siguin inscrites al Memorial a totes les víc-times de la repressió franquista relacionades ambMallorca, ubicat en el cementiri de Palma, “El Murde la Memòria”.

Aprofitam per agraïr a l’Ajuntament de Palma,així com també a l’Empresa Funerària Municipal,perquè sempre ens han escoltat i han acollit lesnostres peticions al respecte.

1. BIBILONI VICENS, BERNATDe Binissalem, de l’UGT, fou assassinat a Palma

el dia 15 d’agost de 1936, enterrat als anomenats“hoyos”del cementiri de Palma, consta el seu nomal “Mapa de fosses de Mallorca”, de MdM, concre-tament a l’estudi de les fosses del cementiri dePalma.

2. ÁGUEDA CAMPOS BARRACHINA Natural de Sóller, vivia a València, militant del

POUM, executada Paterna dia 5 d’abril de 1941, es-tà enterrada al cementiri de Paterna, a la fossa1351.

Fins ara es creia que la víctima era natural deSallent, però arrel d’una visita que Memòria deMallorca realitzà a les exhumacions de les fossesde Paterna ens assabentarem de l’errada i contac-tarem amb els i les investigadores.

Dia 28/10/2018, ens confirmaren les nostressospites a través d’un missatge de Vicente Gabar-da Cebellan, historiador i professor de la Universi-tat de València, que reproduïm a continuació:

Bon dia Antonia! Efectivament, es tracta d’un error a l’hora de

transcriure el nom de l’ajuntament, ja no se si per

1 Arxiu MdM “Recerca víctimes de la repressió franquista”. 2 Arxiu MdM “sol·licitud de recerca de persones desaparegudes”.


5Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

Extret de la investigació realitzada pels autorsde l’obra de teatre “Les Cançons Perdudes”, de Jau-me Miró.

5. SALVADOR SOLÀ FUSTER Milicià antifeixista procedent de Catalunya, in-

tegrant de les tropes republicanes del Capità Ba-yo, formava part de la Creu Roja, exercí de sanitariamb altres companys i companyes, fou detingut iassassinat al costat de les 5 dones milicianes a Ma-nacor, el 4-5 de setembre de 1936.

Extret de la investigació realitzada pels autorsdel documental “Milicianes”, Gonzalo Berger, TàniaBalló i Jaume Miró.

6. TERESA BELLERA CEMELI Una de les milicianes que foren detingudes,

violades i assassinades a Manacor el 4-5 de setem-bre de 1936, junt a les germanes Daria i Mercè Bu-xadé i Maria García, i una altra dona de la que demoment en desconeixem el nom.

Segons el documental “Milicianes”, era inte-grant de les milícies femenines antifeixistes de Ca-talunya, del PSUC. Les cinc dones vingueren acombatre el feixisme a Mallorca, foren assassina-des a Manacor el 5 de setembre de 1936.

Informació extreta de la investigació realitzadapels autors del documental “Milicianes”: GonzaloBerger,Tània Balló i Jaume Miró.

7. AMÀLIA LOBATO ROSIQUE Miliciana antifeixista que vingué a Mallorca

amb les tropes republicanes de Albert Bayo proce-dents de Catalunya, desapareguda a Mallorca elsetembre de 1936.

Informació extreta de la investigació realitzadapels autors del documental “Milicianes”: GonzaloBerger,Tània Balló i Jaume Miró.

8. JOAN AUGOSTO DAS NEVES9. KARL «L’ALEMANY»

Joan Augosto era Portuguès, dela FAI, i Karl, tot i a que li deien “l’ale-many”, era austríac. Com l’anterior,els dos vingueren per participar ales Olimpíades Populars de Barcelo-na, decidiren quedar-se i venir cap aMallorca a combatre el feixisme. Icom l’anterior, hi deixaren la vida,van ser fets presoners a la Punta den’Amer. Els testimonis expliquenque afusellaren al mateix temps unnoi català i un turc, de moment endesconeixem els noms.3

10. RAFEL PICORNELL FONT De Palma, tenia 41 anys, militant socialista, esta-

va amagat a casa seva, al carrer de Santanyí núme-ro 30, junt a Antoni Ribas, socialista també, forencosits a trets per la policia, falange i requetés ar-mats el 29 de setembre de 1936, registrat als lli-bres del cementiri de Palma com a “hombre sinidentificar”, fou enterrat “als hoyos del cuadro 9”, delcementiri de Palma.4

La informació parteix de la causa judicial ober-ta pels fets ocorreguts al carrer de Santanyí de Pal-ma, diu textualment “averiguación de los hechosacontecidos en la calle Santanyí del 29 de setiem-bre del año en curso” però és a la dona de Rafel Pi-cornell, Elena Seussel, francesa, de 37 anys, que l’a-cusen per resistència a la autoritat (en realitat esnegà a obrir la porta). L’empresonen primer a lapresó provincial i després a Can Sales, condemna-da a 12 anys, els informes de la policia, signats perun dels que va participar en la mort del seu marit,el cap de Policia Francisco Barrado, la descriu coma “mujer de mala conducta, a pesar de estar casa-da, ejercia la prostitución”, tot això després d’havermatat el seu marit.5

11. VICENÇ LLOPIS BLASCO En els dies posteriors a la rendició de les tropes

republicanes es trobava a València, fou detingut itraslladat a Paterna, dia 27 d’octubre de 1939 fouassassinat, està enterrat a la fossa 82 del cementiride Paterna.

La seva família, molt implicada amb la causa en-vers els drets de les víctimes del franquisme, viu iés de Mallorca, ens ha facilitat les dades i ens hasol·licitat la inclusió d’aquesta víctima al Mur de laMemòria.

3 Investigació realitzada per Dolors Marin i Maria Antònia Oliverper Memòria de Mallorca.4 Arxiu MdM “Projecte Totes les Causes”.5 Arxiu MdM “Projecte Totes les Causes”.

6


Les plaques delmemorial del Mur de

la Memòria amb elsnoms de tots els

assassinats pelfranquisme que

s’han pogutdocumentar fins

aleshores, haesdevingut en un

lloc amb una gransignificació onpoder honorar

a totes lesvíctimes de la

repressiófranquista

amb nosaltres, continuarem la recerca i intenta-rem trobar i publicar més dades.

16. ANTONI CASTAÑER CIFRE Les causes trobades per MdM dins el projecte

“Totes les Causes” han permès trobar, senyalar, lo-calitzar i exhumar la fossa de Marratxí, a una d’elleses senyala que una de les víctimes porta un tatuat-ge a un braç amb el nom de “Antonio Castañer”,però a la causa quedà sense identificar. Cercàremaquest nom a la bibliografia publicada a Mallorca ia la nostra base de dades de víctimes desaparegu-des sense cap resultat. Quan començàrem la exhu-mació a la fossa havíem fet una investigació persaber qui podien ser aquestes víctimes (n’hi haquatre que queden sense identificar), teníem unahipòtesi fundada de que poguessin ser víctimesde Pollença i a través de l’Ajuntament, premsa ixarxes socials férem una crida a familiars que po-guessin tenir desapareguts, crida que va donar elsseus resultats perquè acudiren al cementiri durantl’exhumació varies famílies, una d’elles ens indicaque el seu parent nomia Antoni Castañer, sols sa-bia que havia desaparegut el mes d’agost de 1936,que segurament l’havien matat els falangistessense saber on, però ens aportà altres dades im-portants com ara el seu segon llinatge, l’edat i es-pecialment el seu ADN, esperem que ben aviat pu-guem tenir resultats positius i retornar aquestavíctima a la seva família.

Antoni Castañer Cifre era natural de Pollença,tenia 38 anys, el mataren falangistes a la carreterade Palma Inca, al Km 7, Hm 8,9 la seva família igno-rava on, ni coneixia les circumstàncies de la sevadesaparició.

17. MATIES ESTARÀS CATALLOPS Fitxa realitzada per MdM durant l’exhumació

de la fossa de Porreres com a promotora de la ex-humació i receptora de ADN, publicat el seu nom ala premsa per MdM, la informació ens l’ha facilita-da la seva família durant el lliurament de docu-mentació i recollida de mostres ADN. Natural dePalma, barber de professió, republicà, detingut alCastell de Bellver i víctima de desaparició forçada,“posat en llibertat” el mes de gener de 1937. No esconeixia el seu nom ni la seva història fins que laseva família ens la va contar durant la exhumacióde la fossa, també ens lliurà diversos documents ifotos.10

12. MACIÀ SALVÀ MOLLNatural de Palma (Coll den Rebassa), 32 anys,

casat i amb una filla menor d’edat, apareix mortdia 28 d’octubre de 1936 a la carretera de Palma aPorto Colom Km 20’5, al municipi de Llucmajor,enterrat al cementiri d’aquest municipi, la causade la mort l’inscriu el jutge com “a consecuenciade shock traumático”, el trobaren fermat amb lesmans creuades a l’esquema junt a Sebastià VidalVidal, ambdós presentaven impactes de bala al piti al cap, i ambdós foren detinguts el mateix vespredels assassinats per membres de falange del Collden Rebassa.6

13. SEBASTIÀ VIDAL VIDALDe Santanyí, vivia al Coll den Rebassa i era

Guardia Civil retirat quan esclatà el cop d’estat, lacausa trobada per MdM ha permès localitzar i ex-humar el seu cos al cementiri de Llucmajor, on hifou enterrat després del seu assassinat per falan-gistes el mes 28 d’octubre de 1936.7

14. ERNESTO RIBAS ASTORNascut a Borrassà (Girona), embarca amb en

Bayo cap a Mallorca, desaparegut a Mallorca.8

15. PERE GARCÍA MÉNDEZ Tancat a Can Mir l’octubre del 36, mort detin-

gut a la casa de socors el 25 de desembre del 37, laseva néta ha estat la font al posar-se en contacte

6 Arxiu Memòria de Mallorca “Fitxes exhumacions”i projecte “Totesles Causes”.7 Arxiu MdM “Totes les Causes”.8 Enviat per Jordi Giró Ribas.

9 Arxiu Memòria de Mallorca “Fitxes exhumacions” i projecte “Totesles Causes”.10 Arxiu Memòria de Mallorca “Fitxes exhumacions”.

Migració, totalitarisme i memòria



Migració, totalitarisme i memòriaPer Blai Guevara, Tresorer de MdM

En aquesta època de postmo-dernitat s’ha anat instal·lant pro-gressivament un discurs a ma-nera de veritat oficial inqües-tionable, com un pensamentúnic que consisteix que ab-solutament tot –idees, va-lors, medi ambient, rela-cions humanes, laborals,etc.– és sotmès al valorde canvi, els diners, onl’economia regeix coma llei universal tots els àmbitsde la societat contemporània, la qual cosa haportat a un procés de mercantilització en tots elsàmbits de la vida, la lògica de la qual pretén reduirtot a mercaderia comptabilitzable i en mers valorseconòmics. L’ofensiva neoliberal de les últimes dè-cades ha atorgat a l’economia global poder absolutsobre els valors morals i socials i s’ha transformat enl’instrument més eficaç de control de la societat.Actualment existeix el terror a perdre l’estatus eco-nòmic, on ser expulsat de les bondats de la societatde consum i de les seves comoditats és poc menysque desaparèixer com a individus. Aquesta por ensdomina i ens aliena de tal manera que hem sucum-bit en la indiferència i l’apatia enfront dels exce-dents que el sistema desfà, ja que no podem sentir-nos identificats amb la figura del perdedor, del fe-ble, del no apte per a aquest model econòmic, per-dent així la nostra singularitat pròpia fonent-nos enuna massa homogènia de simples consumidors: laimatge de la víctima és el mirall que el capital posaenfront dels seus súbdits en el qual no es volenveure reflectits. En aquest món terriblement indivi-dualista, on reina el culte a l’èxit personal s’està per-dent l’empatia i la compassió per les víctimes jaque aquestes simbolitzen el fracàs, arribant fins i tota culpabilitzar-les de la seva situació atribuint-lesgran part de la responsabilitat del que els succeeix.En estigmatitzar-la ens desentenem totalment dela seva sort sense cap mena de remordiment, des-pullant a la víctima de tota dignitat humana, accep-tant que hi hagi persones de primera i de segonadepenent de factors tals com l’origen, la ideologia,el credo, el nivell econòmic, etc.“L’oblit de l’essènciahumana condueix al totalitarisme”, Albert Camus.

Aquestes són els descarts col·laterals que hemd’assumir com a inevitables perquè els objectiusdel capitalisme neoliberal no es vegin alterats: en

El temps passa i els aconteixements es vanamuntegant a un ritme de vertigen, aixíla realitat es redueix només a notícies, lesquals van ensorrant a les anteriors en el

passat més llunyà; l’oblit.En aquest món productivista on tot pot ser sus-

ceptible de convertir-se en producte, la produccióen massa d’informació fa que la seva vigència siguitan efímera que a penes succeeix la notícia quedarelegada al passat per una altra nova. El ritme fre-nètic de les societats avançades no permeten ni lareflexió ni l’anàlisi que mereix el pols de l’actualitat,i aquesta celeritat no és conseqüència de la mo-dernitat sinó que és la causa que ens impedeix mi-rar enrere per a veure tot allò que va perpetrant,promocionant així la pèrdua de la memòria col·lec-tiva recent: un poble sense passat… ja se sap.

Qui es recorda avui dia, immersos com estemen campanyes electorals amb tot el soroll mediàticque això comporta, del drama de la immigracióque dia rere dia es cobra la vida de tantes personesque creuen el mar fugint de la guerra i de la famdels seus països? Molt menys ens recordarem delscamps de refugiats a Grècia i Turquia on malviuenels ‘privilegiats’ que han pogut aconseguir les cos-tes europees? I dels milions de refugiats del con-flicte sirià (uns 6.000.000) que s’amunteguen enpaïsos tan petits com Líban o Jordània? Així, lla-vors, és gairebé impossible recordar ja els campsde refugiats palestins disseminats als països fron-terers, o els campaments de Tinduf, a Algèria, on elsdesplaçats saharauís suporten les inclemències deldesert… La llista pot ser ingent si som capaços demirar cap enrera, però... podríem suportar-ho? Pos-siblement no, per això triam fugir cap endavant icentrar la nostra atenció en els focs artificials de ladesinformació espectacle del periodisme d’entre-teniment, de les fake news, dels ‘memes’... perquèavui només és vàlid l’immediat, l’aquí i ara, no esmira més enllà no anés a ser que descobrissim pis-tes en el passat del que avui està succeint i ens in-comodin més del convenient.


8

per a molt més a causa de les polítiques dictadespels mercats que controlen les estructures dels es-tats; no hi ha millor esclau que el qui no sap que hoés. Així, tant el subjecte nacional com el forà sónvíctimes del mateix poder opressor, però mitjan-çant mitjans de comunicació i partits polítics a soues van radicalitzant els discursos assenyalant a l’Al-tre –a l’immigrant, al diferent, al dissident…– con-vertint-li en l’enemic: això és l’acta fundacional delfeixisme que sempre necessita utilitzar als col·lec-tius més desfavorits com a objectiu sobre el qualfocalitzar la decepció d’una gran massa frustradaper un sistema econòmic-polític, que és el respon-sable de les dificultats que travessen per la crisieconòmica i social que aquest ha provocat, una ve-lla recepta massa vegades emprada amb conse-

qüències nefastes: el capital reacciona finançant al’ombra a formacions d’extremadreta que els fan eltreball brut de neutralitzar les protestes i desviarl’atenció del descontentament i la desafecció cap aun enemic fictici, ja se sap que el que més uneix ales masses descontrolades i fragmentades és tenirun enemic comú per poder descarregar contra elltota la ràbia continguda. Les democràcies es veuenamenaçades per aquests moviments reaccionarisamb fins completament desestabilitzadors quepretenen esbucar tot el nostre sistema de lliber-tats: queda ben palès que la democràcia i els DretsHumans són obstacles incòmodes per a la lògicaneoliberal, que no dubta en vulnerar-los cada ve-gada que aquests s’oposin als seus desitjos, talcom està passant al continent americà amb l’assas-sinat d’activistes mediambientals, periodistes, sin-dicalistes i polítics, que s’enfronten amb les granscompanyies transnacionals que desplacen pobla-cions indígenes dels seus territoris per explotar elsrecursos naturals amb la complicitat de governscorruptes, però suposadament democràtics, amb

el mercat només sobreviuen els més capacitats, delque es dedueix que els més rics ho són perquè sónmés forts i estan millor adaptats. Aquest és el plan-tejament del Darwinisme Social –que després vaarribar a degenerar en l’eugenèsia, i aquesta en l’-Holocaust– que pretén justificar que la teoria de laselecció natural és aplicable a les relacions socials id’aquesta manera naturalitzar les desigualtats so-cials. La competitivitat extrema entre els individusés un concepte molt recent, del segle XIX, quan elcapitalisme comença la seva carrera per la indus-trialització sense precedents, fins llavors la lluita perla supervivència havia estat caracteritzada per l’aju-da mútua, la col·laboració i la solidaritat, quan qual-que membre del grup patia qualque problema laresta l’ajudava fins que es recuperava; a més gràcies

a la ciència hem pogut desafiar les lleis d’una naturaimplacable que no té pietat dels més dèbils o ma-lalts, tot el contrari que trobam a la natura. Aquestadivisió entre ciutadans de primera i ciutadans de se-gona; bons ciutadans i mals ciutadans; víctimes deprimera i víctimes de segona, és abominable.

En el precís moment que es priva a una personadels seus drets, deshumanitzant-la i normalitzant laseva discriminació amb el pretext que els seus dretsvénen a soscavar els dels locals perquè comencen aressentir-se els recursos i es posa en perill l’estat delbenestar, admetent la possibilitat de fer amb aques-ta qualsevol atrocitat amb total impunitat, aquí co-mença a germinar la llavor del totalitarisme.

La immigració no és el problema de l’estat delbenestar sinó una conseqüència directa d’aquest,el qual necessita espoliar els recursos de tercerspaïsos per a mantenir el seu creixement econòmic–fins i tot desplaçant comunitats o afavorint con-flictes violents–, prevalent el consum basat en pro-ductes barats fabricats amb mà d’obra explotada,perquè el sou del ciutadà mig occidental no dóna


Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 9

gui el dret a la justícia i la reparació, se’ls estigmatit-zi i culpabilitzi pel seu dolor idènticament comavui ocorre amb l’estranger, amb el diferent: encaraque no ho creguem tots podem ser víctimes, no-més és qüestió de temps i mala sort: primer apun-ten a la immigració, després al feminisme, desprésa l’ecologisme, li seguirà el socialisme, etc. HannahArendt sempre va insistir en la necessitat d’estaralerta davant les ideologies que menyspreen a l’Al-tre, naturalitzen l’exclusió i utilitzen la por com aexcusa per a justificar les restriccions de drets fona-mentals, la qual cosa coincideix amb el pensamentneoliberal que en el seu enaltiment de l’individua-lisme egocèntric i la cobdícia desmesurada ha ca-nalitzat el temor i els prejudicis contra certs col·lec-tius als quals imputar els seus propis excessos, onla intol·lerància s’ha instal·lat en el nostre pensa-ment com una barrera infranquejable per tal de nohaver de fer cap esforç per entendre a les personesd’altres cultures, o que simplement no pensen dela mateixa manera: basta veure els atacs constantscontra la llibertat d’expressió que no aturen deproduïr-se, quan la llibertat d’expressió és haver desentir el que no es vol escoltar.

El contrapès davant aquesta amenaça ha d’es-tar basat en una defensa sòlida dels Drets Humans,de la pau i de la justícia social globals, on preval-guin el repartiment just de la riquesa, el bé comú,l’empatia, la diversitat cultural i la solidaritat uni-versals. A les nostres mans està, estarem a l’alturadels esdeveniments que se’ns vénen damunt? Ocom va escriure Juan Benet en la seva novel·la Vol-verás a Región: “Solo un pueblo cobarde, egoístay soez prefiere siempre la represión a la incerti-dumbre”.

mercenaris paramilitars o amb les bandes anome-nades ‘maras’.

No hi ha forma d’aprendre de la història i tor-nam a repetir els mateixos errors per supèrbia i dei-xadesa, ja que creiem que el passat no va amb no-saltres i allò que va ocórrer no ens pot tornar a pas-sar. Però molt optimistes no podem ser; estam alprincipi de segle i els darrers principis de segle ensdeixen entreveure que són períodes molt convul-sos i traumàtics, per aquesta mateixa raó de noatendre els senyals que ens arriben anunciant eldesastre: auge dels sentiments identitaris exclo-ents assentats sobre l’exaltació del ultranacionalis-me patriòtic que fa gala d’un passat de gestes glo-rioses; odi cap als moviments socials que lluitenpels drets civils; insistència en l’argumentari racistai xenòfob que predica la desigualtat supremacista;instauració del discurs de la por pròpia de societatsintolerants i extremistes; i rearmament progressiude les potències militars que no volen perdre la se-va hegemonia en la geopolítica internacional.

La guerra sembla ser l’estat natural de la huma-nitat on la pau sembla ser sol una treva, un períodeentreguerres més o menys llarg en el temps. La fansempre els mateixos i la pateixen també sempreels mateixos. Els col·lectius memorialistes sabemdel que estem parlant perquè això ja ha succeïtabans. La recuperació de la memòria històrica noés un discurs passat de moda, està més presentque mai malauradament: li parlam al present desde la perspectiva del passat per a prevenir al futur, ino cedim en les nostres reivindicacions perquè nopodem oblidar: no ens ho podem permetre com asocietat que es creïem lliure i que pretén fer delsDrets Humans la seva bandera. Les víctimes del fei-xisme saben el que és que se’ls discrimini, se’ls ne-

La Comissió d’Estudi per la Veritat, la Justi-cia i la Reparació dels represaliats pollen-cins pel cop d’estat i el franquisme de l’A-juntament de Pollença, es trobà el passat

mes d’octubre per tractar temes de les últimes ex-humacions.

Assisteixen molts representants de l’ajunta-ment entre ells el batlle que presideix, algún regi-dor i regidora, historiadors, el director de Memòria

Històrica del Govern Balear, representants equipexhumacions d’Aranzadi, MdM i molts familiars devíctimes del feixisme.

En acabar la reunió, la família d’un veí del po-ble, en Guillem Company Crespí demana ajuda pertal d’esbrinar que va poder passar amb es seu fa-miliar. Miquel i Guillem Company Crespí són dosgermans repressaliats pel franquisme. Els dos vanser recollits en el Diccionari Vermell de Llorenç Ca-

Guillem Company Crespí no va tornarPer Maite Blázquez, vocal de MdM

10


Migració, totalitarisme i memòriaEls noms dels morts a l’expedició de 1936Memòria de Mallorca

Memòria de Mallorca va fer dues peti-cions a la Generalitat de Catalunya enseu parlamentària, afegint-nos a lainiciativa del nostre company de la

Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Ar-gentina, Marc Malagarriga Picart. A travès d’unadiputada al Parlament de Catalunya del grup par-lamentari de Catalunya en Comú Podem, es vanfer un total d’onze demandes d’informació.

Una de les nostres preguntes va ser la relacióde noms de milicians i milicianes republicansmorts a Mallorca els mesos d’agost i setembre de1936 que constessin als arxius públics catalans.Obtingerem resposta i a continuació publiquem larelació de noms que ens van fer arribar.

La segona de les preguntes per raons d’espai lapublicarem el pròxim número.

pellà i formen part del Mur de la Memòria del Ce-mentiri de Palma.

La família aporta un certificat de defunció queassenyala “fallecimiento por angina de pecho” el 6de setembre de 1943 a la ciutat de Lleida. Aques-tes són les dades que confirmen una altra de lesmoltes històries d’injustícia que formen part de lanostra herència sense testament. Les hem aconse-guit a través de la causa 57/1936 dipositada enl’arxiu Intermedio Militar de Balears i de la localit-zació d’expedient de presó que es troba dipositata l’Arxiu Històric de Lleida.

En Guillem Company Crespí va ser empresonata Can Mir en el juliol de 1936. Va formar part delConsell de Guerra que a l’agost de 1937 es va fercontra els pollencins que varen intentar oposar re-sistència al cop d’estat dels feixistes. D’aquest il·le-gal consell de guerra pel delicte de “adhesión a larebelión”, uns quans pollencins, inclòs el seu batlle,varen ser condemnats a mort. Un d’ells va ser enGuillem.

Una carta de la seva dona, demana que la famí-lia pugui veure’l i acomiadar-se. Però en el seu cas,la sentència no va ser executada, doncs el 6 de se-tembre del mateix 1937, en un document trobemla prova de que li va ser commutada la pena demort per 30 anys de “prisión mayor”.

Altres documents certifiquen el seu trasllat a laPresó Provincial de Lleida a l’abril de 1943 i d’allàal destacament de Coll de Nargó al juny de 1943per treballar com a peó. A Coll de Nargó va existirun dels quasi 300 camps de concentració de ladictadura franquista i els presoners eran utilitzatscom a “mà d’obra esclava”.

Al 26 de juliol del mateix any 1943, li és conmu-tada la pena de 30 anys per una de 20 anys de “re-clusión menor”. Durant el mes d’agost s’inicien elstràmits per concedir-li “libertad condicional”. I fi-nalment el 5 de setembre d’aquell 1943, en Gui-llem Company Crespí és autoritzat a sortir delcamp de concentració de Coll de Nargó per reco-llir, a la Presó Provincial de Lleida, el seu CERTIFICA-DO DE LIBERACIÓN CONDICIONAL, document queli permetria retornar al seu poble de Pollença i viu-re novament amb la seva família.

Aquest certificat porta justament la mateixadata de la seva defunció, sembla signat pel ell ma-teix, amb una lletra trèmula potser per l’emoció.

No ho sabem ni ho sabrem mai. En GuillemCompany Crespí, tampoc va poder tornar a casaseva. Com a molts dels presoners de Can Mir, “po-sats en llibertat”, la seva família no va tornar a veu-re’l mai més.

La família de Guillem Company ens ha donat el seupermís expresament per a publicar aquestes dades.



12




- Que, revisada i estudiada la investigació duta aterme pel vostre Ajuntament, la ratificam i con-firmam la implicació i col·laboració de les perso-nes citades amb el regim dictatorial franquista.

- Que, el manteniment d’aquestes distincions enl’actualitat, pugna amb la Llei 52/2007 de 26de desembre de Memòria Històrica per la qualles administracions públiques han d’adoptarles mesures legals oportunes per retirar, entred’altres, les mencions commemoratives d’exal-tació personal que van contribuir i/o col·labo-ració a la revolta militar de 1936, a la Guerra Ci-vil i a la dictadura franquista (art. 15.1º).

A més, i en el nostre àmbit territorial, la Llei2/2018 de 13 d’abril de Memòria i ReconeixementDemocràtic de les Illes Balears, imposa la revisió irevocació de totes les distincions, nomenaments,títols i honors institucionals d’aquelles personesque van participar en el bàndol colpista, la GuerraCivil i la Dictadura franquista (art. 26è).

Pel degut reconeixement dels valors democrà-tics de la nostra societat en què s’empara la Justí-cia i la Dignitat, i l’estricte compliment d’aquestalegalitat,

SOL·LICITA:Que l’Ajuntament de Valldemossa revoqui el

nomenament de fill il·lustre a D. Bruno Morey Fiol;el nomenament de Fill Adoptiu a D. Blas Pérez Gon-zález, a D. José Manuel Pardo Suárez i a D. AlejandroRodríguez de Valcárcel; el nomenament de Fill Pre-dilecte i Distingit a D. Honorato Martín Cobos La-güera; i el nomenament de Fill adoptiu i Predilectea D. Blas Pérez González, deixant-los sense efecte.

MdM registra una petició a l’ajuntament de Valldemossaper revocar les distincions a les persones que participarenal cop d’estat i la dictadura franquista Memòria de Mallorca

Memòria de Mallorca registrà una peti-ció a l’ajuntament de Valldemossa eldia 22 de març de 2019 demanant larevocació Nomenaments, Títols i Dis-

tincions, en compliment de la Llei 2/2018, de 13d’abril, de Memòria i Reconeixement Democràticsde les Illes Balears.

Maria Antònia Oliver París, presidenta de l’As-sociació Memòria de Mallorca, entitat deguda-ment inscrita al Registre de Entitats Ciutadanesdel Govern de les Illes Balears, amb el número CIF:G- 57454795, davant aquesta Corporació es diri-geix, i per a la seva consideració EXPOSA:

- Que, assabentades que l’Ajuntament de Vallde-mossa, a petició de la Comissió de la Llei2/2018, de Memòria i Reconeixement Demo-cràtic de les Illes Balears, ha emprés una investi-gació envers les distincions que durant la dicta-dura franquista concedí a:

- BRUNO MOREY FIOL. FILL IL·LUSTRE (8 dedesembre de 1946).

- BLAS PEREZ GONZALEZ. FILL ADOPTIU ( 27de juny de 1950).

- JOSÉ MANUEL PARDO SUÁREZ. FILL ADOPTIU(6 de juny de 1951).

- ALEJANDRO RODRIGUEZ DE VALCÁRCEL. FILLADOPTIU ( 5 de setembre de 1953).

- HONORATO MARTÍN COBOS LAGÜERA. FILLPREDILECTE I DISTINGIT (6 de febrer de 1956).

- BLAS PEREZ GONZALEZ. FILL ADOPTIU I PRE-DILECTE (1r de març de 1957).

14


L’ACTIVITAT de la MEMÒRIA

Concentració “No a la Guerra”(Palma 12/02/2019)

Concentració contra la possible intervenció mili-tar a Veneçuela davant la Delegació del Govern.

“L’autodetermina-ció no és delicte”(Palma 12/02/2019) Concentració pel dret al’autodeterminació delspobles a plaça del Mercat,davant l’Audiència Provin-cial de les Illes Balears.

Inauguració al Museu es Baluard(Palma 15/02/2019) Inauguració del ta-ller impartit pels au-tors de l’exposició“Nada tan Invisible”Elo Vega i RogelioCuenca, al Museu esBaluard.

Concert homenatge a Víctor Jara(Palma15/02/2018)

Concert del grup musical “Vientos de Poniente”enhomenatge al cantautor xilè Víctor Jara.

Projecció del documental i posterior col·loqui:“La causa contra Franco”(Palma 22/02/2019) Projecció al Cine Ciutat amb l’assistència de LucíaPalacios i Dietmar Post, directors del documental.

Després de la projecció es realitzà un col·loquiamb les intervencions de Mª Antònia Oliver, presi-denta de MdM, Paquita Sauquillo, presidenta delComisionado de Memoria Histórica de Madrid iAitzane Márquez, membre de Womens Link.

Concentració Mesa de Catalunya(Barcelona 23/02/2019) Maite Blázquez participà ala 100a concentració men-sual pels drets humans icontra el feixisme de la Me-sa de Catalunya d’EntitatsMemorialistes davant l’a-juntament de Santa Colo-ma de Gramenet.

Assemblea anual de MdM(Palma 23/02/2019)Assemblea anualdels socis de Memò-ria de Mallorca al Ca-sal de Barri de s’Es-corxador.

Memorial del Silenci (Inca 23/02/2019) Recorregut memo-rial que començà ala plaça Andreu Pa-rís, passà davant lacasa d’Antoni Mateui acabà amb la inau-guració de la plaçaGermans Sancho.

Homenatge a les víctimes de laGuerra Civil i el Franquisme (Palma 24/02/2019)Homenatge al Murde la Memòria del ce-menteri de Palma iposterior inaugura-ció de l’Arbre de laMemòria, per a sen-yalitzar la fossa co-muna més gran de

les Illes Balears, ladel cementeri dePalma. Els dos actescomptaren amb lapresència de repre-sentants de totesles institucions pú-bliques.

Premis Ramon Llull (Palma 28/02/2019) Mª Jesús Balaguer,en representació deMdM assití a l’entre-ga dels Premis Ra-mon Llull i medallesd’Or de la Comuni-tat. Aquí amb els in-tegrants de l’ONG

Proactiva Open Arms que foren guardonats.

Inauguració del bust d’AuroraPicornell (Palma 04/03/2019)

Inauguració del bust de l’activista comunista Au-rora Picornell al passeig del Bon del Molinar.

8 de març: Dia Internacionalde les Dones (Palma 08/03/2019) Actes de commemoració del Dia Internacional deles Dones: vaga general, concentració i manifesta-ció, amb el lema: Som la meitat del món, sense no-saltres s’atura al món.

Homenatge i Memòria (Sencelles 09/03/2019) Homenatge i memò-ria a Pilar Sánchez iAina Moll dins les ce-lebracions del Dia In-ternacional de lesDones a la Plaça No-va de Sencelles. Or-ganitzat per Més perSencelles i Biniali.

Vaga: emergència climàtica(Palma 15/03/2019)

Vaga estudiantil i concentració pel clima a la plaçadel Tub contra l’extinció d’espècies i la crisi ecolò-gica. Organitzat per Juventud x el Clima.

Roda de premsa de la Plataforma per la Democràcia (Palma 15/03/2019)

Roda de premsaper anunciar lacreació de la Pla-taforma per laDemocràcia ambl’objectiu de fre-nar els discursosd’odi i l’extremadreta.

Conferència sobre els “Norats”(Palma 20/03/2019)Xerrada a Can Alcover acàrrec de Mateu Morro,sobre l’excepcional his-tòria dels “Norats”, 13anys amagats a les mun-tanyes de Coanegra.

Les Pedres de la Memòria(Barcelona 22/03/2019)

Maite Blázquez parti-cipà a unes xerradesa l’IES Olorda de SantFeliu de Llobregatdins el cicle “Maltrac-taments, Silenci i Im-punitat” que tingue-



➜

L’ACTIVITAT de la MEMÒRIA


Tu ens pots ajudar, fes-te’n soci de Memòria de Mallorca www.memoriadelesilles.org · [email protected]

Tu ens pots ajudarNou número de comptede MdM per si voleu ajudar ambqualque aportació a l’Associació:

Colonya Caixa de Pollença:ES96 2056 0004 44 1000599520

ren per títol “GunterDemnig i les Stolpers-teine (Pedres de Memò-ria). Homenatges a lesvíctimes del nazisme i ales víctimes del feixis-me del nostre país. Ma-llorca desembre 2018”.

Concentració “Aturem l’extremadreta i els autoritarismes”(Palma 23/03/2019)

Concentració a la plaça de l’Olivar en el marc de lesmobilitzacions unitàries convocades a tot el món eldia 23 per “Un món contra el racisme i el feixisme”.Convocada per Plataforma per la Democràcia.

Jornada: El paper del franquisme en l’Holocaust (Palma 23/03/2019) Guillem Mir participà ala jornada impartida aCa n’Oleo amb el títol“El paper del franquis-me en l’Holocaust. Re-fugiats jueus a Barcelo-na, Eivissa i Mallorcaels anys 30 i 40”. L’expo-sició roman oberta finsel 16 d’abril.

Premi Maria Plaza a Juana Vaño(Marratxí 14/03/2019)

Tonina Mercadal, Dolors Marin i Mª Jesús Balaguerrecolliren el Premi “Menció d’Honor” del XIX PremiMaria Plaza a Juana Vaño Morales, juntament ambl’UGT i Agrupació Socialista de Calvià. El PremiMaria Plaza es va atorgar enguany a l’advocadafeminista Maria Durán.

Valldemossa decideix!(Valldemossa 30/03/2019)

Taula rodona al Museu Municipal amb el títol“Model d’Estat i conseqüències als municipis”.To-nina Mercadal i Maite Blázquez hi participarenen nom de MdM.

Xerrada a l’IES Joan Maria Thomàs(Palma 01/04/2019) Xerrada de To-nina Mercadal iMaite Blázquezsobre la GuerraCivil, la repres-sió, la reparaciói la justícia a lesvíctimes.

Xerrada de Joan Garcés(Palma 02/04/2019)

Xerrada de JoanGarcés a la salade plens del Con-sell dins el ciclede conferències“Xerrades al Con-sell de Mallorca”.

Documents

Manifest 2019 E · bla que no aprenem, avui de nou sorgei-xen autoritarismes a tot el món, Brasil, Itàlia o EEUU per exemple. I aquí també, ho hem vist recentment a Andalusia,