182Butl let í númeroGener-Març 2011

EL SEU DEMAES AVUI

Editorial 3

Col·laboració 4 Formar les nostres mares salva els nostres nens

Entrevista 6 Domingo Larumbe

La veu del lector 8

Crònica del món 9

Reportatge 12 Viatges de formació a Cambotja, Paraguai i Senegal

Ressons del Sud 14 Carmen Bascarán

A fons - Informe 15 “El seu demà és avui”

Notícies de Mans Unides 23

En Primera Persona 27 Mari Carmen Peláez

Els nostres projectes 28 Construcció i equipament d’un hospital pediàtric a la República Democràtica del Congo. Accions educatives a Haití: un any després

Mans Joves 32

Col·laboradors i amics 33

Els nostres materials 34

Presidenta de Mans Unides:Myriam García Abrisqueta

Consell de Redacció:Rafael SerranoSoledad SuárezPilar CaicoyaConcha InfanteJulián Jiménez Mª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesMarco GordilloJuan Souto

Redactors:Javier FernándezPilar Seidel

Col·laboradors fixos:Elena de la Cueva

Col·laboren en aquest número:Liébana Piedra AntónDomingo LarumbeCarmen BascaránMaribel Páez RodríguezMari Carmen PeláezFelicia de las Casas

Disseny i Impressió:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

Maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

ISSN: 0214-5979Dipòsit Legal: M. 13.446-1967

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 MadridTel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.orginfo@manosunidas.org

28 / A la RD del Congo hi ha la localitatde Bunia, que després de sortir de la guerracivil es va enfrontar a un augment d’orfes inens abandonats sense les infraestructuressanitàries necessàries per atendre’ls. Mans Unides va donar suport al projecteque va solucionar el problema.

Autora de cartell: Maribel Páez Rodríguez

4 / A la Col·laboració, LiébanaPiedra Antón, metge especialistaen medicina familiar, ens parla dela relació directa que hi ha entre la formació adequada de les maresi el desenvolupament propi i delsseus fills.

12 / El reportatge d’aquest número ensapropa a Cambotja, Paraguai i Senegal, els tres països on es van fer els viatges de formació de 2010 per visitar els projectes als quals Mans Unides hi dóna suport.

6 / Domingo Larumbe, jesuïta,porta 51 anys a l’Índia, 27 delsquals treballant a la zona tribal de la frontera amb Gujerat. La seva història està molt lligada a la de Mans Unides.

S U M A R I

Las opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

EL SEU DEMAES AVUI

El seu futur, a les nostres mans

En aquest any que ara comença, Mans Unides llança una nova Campanya, la número LII, centrada en elquart Objectiu del Mil·lenni: reduir la mortalitat infantil, és a dir, lluitar, amb tots els mitjans al nostre abast perevitar que emmalalteixin i morin els nens menors de cinc anys.

S’estima que, cada minut, nou nens moren per raons estretament relacionades amb la desnutrició, lafam i la pobresa. Arran d’aquesta nova Campanya ens preguntem: què ha passat en els deu anys que han trans-corregut des que 189 estats van comprometre la seva lluita per la consecució d’aquests vuit objectius?

L’últim informe de Nacions Unides sobre el compliment dels Objectius del Mil·lenni (2010) indica que,en alguns aspectes, la situació dels nens ha millorat. Així, per exemple, s’han incrementat les taxes de vacunaciócontra malalties que, com el xarampió, segaven milers i milers de vides; es van adoptant mesures preventivesi terapèutiques contra el VIH/sida; el subministrament de nutrients per evitar, a curt termini, la desnutrició infantil,està sent efectiu; hi ha campanyes per promoure la lactància des del primer dia de vida i la seva prolongació al-menys durant sis mesos…

I, així, un etcètera breu i exigu comparat amb la tasca que el món té davant seu, atesa la gravetat delproblema: se’ns estan morint més de 1.000 nens, menors de cinc anys, cada hora, i la majoria d’aquestes mortsté lloc durant el primer mes de vida; el percentatge de nadons que no aconsegueixen sobreviure al seu primermes de vida és altíssim, també per causes relacionades amb l’embaràs i el part i la incapacitat de les mares persuperar-les.

El demà de cada infant comença nou mesos abans de deixar el si matern i trobar-se amb el seu altremón, el niu familiar, el més adequat per a la seva gestació i supervivència. L’existència d’un context familiar har-moniós i capaç de garantir als seus membres la seva pròpia subsistència és decisiva per a la vida dels nens i detota la societat.

Acabem de tancar un any envoltat en crisis, són moltes i estretament relacionades, però, de fet, la queocupa els nostres governs és la crisi econòmica. Les quantitats de diners invertits en els anomenats rescats fi-nancers són d’una eloqüència que esgarrifa, comparades amb el que s’ha invertit a eradicar la fam i la pobresa.

Davant aquesta situació i testimonis, com som, de les necessitats que segueixen interpel·lant-nos, afir-mar que el demà dels nens és avui implica prendre’s seriosament la vulnerabilitat de la seva vida. Fa dues dè-cades, l’OMS i UNICEF van elaborar l’estratègia AIEPI, atenció integrada a les malalties de la infància. Lescauses de les malalties i de les morts dels nens menors de cinc anys són múltiples i interrelacionades. Les so-lucions cal que també ho siguin.

Ja fa més de cinquanta anys que Mans Unides va declarar la guerra a la fam i a la pobresa, com a arrelsde les moltes causes per les quals moren els nens; i, en conseqüència, crea solucions amb projectes integralsde desenvolupament. Necessitem que més i més mans s’uneixin en aquesta tasca.

El mes d’octubre passat, durant el lliurament dels premis Príncep d’Astúries, Sa Altesa Reial demanavaque al món no li manquin les nostres mans, cada cop més unides. Ara volem tornar a mirar de cara la nostra so-cietat per demanar-li això mateix: que no manqui l’esforç de ningú en la nostra lluita per garantir un present i unfutur saludables per als nens més desfavorits.

E D I T O R I A L

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

3

Liébana Piedra Antón

Metge especialista en medicina familiar i comunitària, FEA (facultatiu especialista d’àrea)

del Servei d’Urgències de l’Hospital Sierrallana a Cantàbria, i presidenta de Medicus Mundi

en aquella comunitat autònoma. A l’estiu de 2008 va participar al seminari de la UIMP

de Santander “Millorar la salut materna, objectiu de desenvolupament de Mans Unides”

amb una conferència sobre la formació de personal qualificat per a atenció a la maternitat.

Treballar per frenar l’exclusió social de les mares arreu del món incideix directament en la seva salut i en la dels seus fills.

Man

s U

nide

s

Mans Unides/Javier Mármol

Formar les nostres maresSALVA ELS NOSTRES NENS

C O L · L A B O R A C I Ó

4

Fa 10 anys es van signar els Objectius del Mil·lenni. Una dècadadesprés, les perspectives no són del tot optimistes. Cada anymoren més de mig milió de dones durant l’embaràs o el part, i mésde 10 milions de nens moren abans de complir els 5 anys. El 40%d’ells, durant el primer mes de vida. Investigacions recents hancomprovat que cada any almenys 7 milions d’aquestes morts espodrien evitar amb intervencions l’eficàcia de les quals ha estatcomprovada.

Algunes d’aquestes intervencions són per tots conegudes i be-neficien directament la infància, com els programes de vacunació,l’atenció en el part i en les primeres hores de vida del nen, l’alimen-tació amb llet materna…

No obstant això, hi ha quelcom en què no insistim gaire i ésque tots els Objectius del Mil·lenni estan interrelacionats entre si,i no podrem assolir-ne uns si ens “n’oblidem” d’uns altres; així ma-teix, la millora d’un comporta la millora d’uns altres. Així, millorar lasalut materna (objectiu 5) i reduir la mortalitat de la infància (objectiu4) estan íntimament relacionats.

Tinguem en compte les paraules d’Amartya Sen: “Les marestransmeten la història cultural de les famílies i comunitats amb lesseves normes socials i tradicions. Així mateix, influeixen en les pri-meres etapes en el comportament i estableixen formes de vidaque no sols determinen el futur desenvolupament dels seus fills ila capacitat d’aquests per gaudir de bona salut, sinó que, a més amés, forgen les societats”. Si no entenem la necessitat de treballartots els objectius alhora i no abordar-los de manera aïllada, difícil-ment en podrem assolir algun.

Quan mor una mare, mor la garant del futur d’un nenEn el cas particular dels objectius 4 i 5, la meta de millorar la

salut i formar les mares està íntimament lligada amb l’objectiu dela disminució de la mortalitat infantil. Quan mor una mare no solsmor una persona, mor una part de la societat i de la cultura d’unpoble; i mor també la guardiana i garant del futur d’un nen.

Cada any, 1 milió de nens queden orfes. Un nen orfe té 10 ve-gades més probabilitat de morir en els dos anys de vida següents,amb la qual cosa, l’augment de la mortalitat materna porta amb si,indefectiblement, per molt que millorem altres paràmetres, mésrisc de mortalitat infantil.

L’alfabetització i formació de les mares és un factor fonamentalper aconseguir reduir ambdues causes de mortalitat i aconseguirmillores importants en la salut. Koïchiro Mausuura, director generalde la UNESCO, diu: “L’alfabetització de la dona constitueix un delsfactors determinants per a la disminució de les taxes de mortalitat

infantil i la millora de les condicions d’higiene i salut” de si mateixai de la família. Els estudis demostren que proporcionar una educaciósexual adequada als joves fomenta el respecte i la responsabilitatentre els adolescents, entre els homes i les dones; i aquestes ten-deixen a retardar el matrimoni i a reduir el nombre de fills.

Importància de l’assistència mèdica qualificadaD’altra banda, assegurar una bona assistència prenatal amb per-

sonal qualificat, que ensenyi d’una manera senzilla, a les comuni-tats, com habituar-se a una alimentació adequada i variada, evitartreballs excessius, evitar consum de tòxics i alertar davant les si-tuacions de possible risc en l’embaràs; rebre atenció sanitària im-mediata quan s’observen signes d’anèmia, aparició de convulsionso edemes a les extremitats inferiors, hemorràgies, febre, pèrduesde líquid… Són mesures molt bàsiques que salven moltes vides ique, cada cop més, es posen en marxa en els nivells primaris desalut.

L’atenció adequada durant el part i el que sigui atès per personalqualificat per detectar signes d’alarma (parts prolongats, que no estiguiben col·locat, prolapse del cordó o hemorràgia durant el part) i, pertant, d’evacuació primerenca a centres de referència en parts com-plicats, és un altre fet que disminueix la mortalitat maternoinfantil.

És important treballar a les comunitats l’exclusió social que pa-teixen les dones en moltes cultures i recalcar la importància queun part atès per personal qualificat és una altra de les mesures queha aconseguit disminuir els riscos de mortalitat maternoinfantil.

El període postnatal és en el que es produeix el 40% de lesmorts infantils. Si eduquem les mares perquè sàpiguen alimentarcorrectament els seus fills, mantenir-los hidratats, vacunar-los i des-parasitar-los, i les ensenyem perquè puguin detectar precoçmentsignes de malaltia en els seus nadons, com són la febre, el rebuigde les preses, les convulsions, la distensió abdominal, la pèrdua demoviment i sensibilitat amb aparença de mort (letargia), la dificultatrespiratòria, etc.; hi hauran més possibilitats de disminuir les mortsen aquesta etapa de la vida.

Com es deia en l’Informe de Salut 2005, OMS, “el futur salu-dable de la societat depèn de la salut dels nens d’avui i de les sevesmares que són les guardianes d’aquest futur”.

Tots els Objectius del Mil·lenni estaninterrelacionats entre si, i no podremassolir-ne uns si ens “n’oblidem” d’uns altres; així mateix, la millorad’un comporta la millora d’uns altres.

Mans Unides/Javier Fernández

5

C O L · L A B O R A C I Ó

El pare Domingo Larumbe, jesuïta de la diòcesi de Gandhinagar, porta 51 anys a l’Índiai, d’aquests, 27 a la zona tribal de Vijaynagar, a la frontera de Gujarat amb Rajasthan,en ple contacte amb la seva gent. Amb l’ajuda de Mans Unides, en el passat ha dut a terme tant projectes educatius com agrícoles. En el seu pas per les oficines dels Serveis Centrals va parlar amb nosaltres, i ens va deixar el testimoni viu d’allò que l’existència de Mans Unides en aquests 50 anys ha representat per a la població més desfavorida a l’Índia.

Testimoni del treball a l’Índia

Domingo Larumbe posa amb els alumnes interns més petits de l’escola que es va començar a construir el 1970. Mans Unides

Domingo Larumbe, jesuïta

“L’important és que algú els doni una oportunitat”

E N T R E V I S T A

6

Més de 50 anys treballant a l’Índia, i des de quin any col·labo-rant amb Mans Unides?Cinquanta-un anys a l’Índia i col·laborant amb la vostra organitzaciódes de 1970. A la Campanya 29 de Mans Unides, la nostra antigamissió ja va rebre els diners per fer el primer internat.

Ara porta 30 anys a la nova missió, a Vijaynagar, al nord-est delGujerat. Què hi fan principalment?Hi fem de tot, però, en essència, anem en dues línies: educació imillora de l’agricultura. En el camp de l’educació, hi tenim una es-cola molt bona, referent a la zona. Al principi, quan hi vaig arribar,em van dir que no me’n sortiria amb els tribals anomenats adivasi,que no valien per a res. Però vam començar a creure-hi i, actual-ment, ja arribem als 800 alumnes, des de primer curs de primàriafins al final del cicle educatiu, dotze anys de formació. Tenim unataxa del 100% d’aprovats en l’últim examen de l’Estat, abans de fi-nalitzar la seva formació, i amb notes molt altes, fins i tot amb elque allí anomenen distintions, que són les nostres matrícules d’ho-nor. D’aquests 800 alumnes, 371 estan vivint a l’internat, tambéconstruït gràcies a l’ajuda de Mans Unides.

I molts dels que van ser alumnes ara són professors, oi?Tot el professorat que ara tenim a l’escola són adivasi que van co-mençar amb nosaltres de petits. Els hem format fent la llicenciaturade magisteri de ciències i lletres, i ara ensenyen a altres el que ellsvan aprendre. I tot això, en una escola finançada totalment perMans Unides des del començament.

Vostè sempre explica que tot ha estat amb l’ajuda de Déu…Sí, la gent em pregunta com es fa això, i jo dic que tot ho mou Déu,jo faig el que Ell vol que faci i Ell coopera perquè surti. Quan MansUnides ens va finançar la primera escola, ningú no volia anar a aque-lla zona d’Índia a treballar, però jo ho vaig anar fent tot a poc a pocgràcies al que havia après dels arquitectes que havien arribat a Índiaquan les riuades del Narmada. En aquests 40 anys treballant-hi maino he tingut un moment en què hagi arribat una factura que no po-gués pagar. És veritat el que es diu que Déu proveirà, i crec quemolta gent hauria de llançar-se per aquesta línia, de vegades noméscal tenir fe i saber que Ell mai no falla.

La segona línia d’acció de què ens parlava era l’agricultura.Quins canvis hi ha hagut en aquest terreny?Quan jo vaig arribar a Índia, en el tema de l’agricultura hi havia unsistema de treball primitiu, gairebé nul, entre altres coses perquèno tenien mitjans. A l’Índia, hi plou durant tres mesos seguits a l’è-poca del monsó, però després es troben amb 9 mesos en què nocau ni gota d’aigua. Per això han estat summament importants elssistemes de pous de què els hem dotat, unes perforacions de 60metres de profunditat als llocs on sabem que hi ha aigua subterrà-nia. Amb cada perforació, perquè no es bloquegi, s’hi col·loquencanonades i unes bombes submergibles, i d’allà brolla aigua pura ineta. Una família que abans no tenia res té ara assegurada la sevasubsistència amb tres collites anuals: la primera de blat de moro,segura, perquè si no ve el monsó, faran servir els pous per regar;la segona, la de blat, de novembre a març, i la tercera, de llegumi-noses, que, a més a més, fertilitzen la terra. I es forma un cercleperfecte d’alimentació, salut i desenvolupament.

Una realitat preciosa només entenebrida pels atacs alscristians.L’atac contra els cristians no el vivim directament al Gujerat, afor-tunadament, sinó a l’estat veí d’Orissa, tot i que l’any 2002 van serels musulmans els que van ser atacats brutalment on jo he viscuttants anys. I el pitjor és que el Govern i la justícia han permès i con-tinuen permetent aquests atacs. Però al Gujerat, tot i que els catò-lics som molts menys que a Bombai, per exemple, on són majoria,som més respectats.

Amb la jubilació pròxima, suposo que l’omple de felicitat veureel que ha aconseguit amb la seva tasca.Junts hem aconseguit canviar tot allò. No tenien mitjans, no tenienllavors, no tenien adobs…D’una agricultura primitiva han passat auna agricultura capdavantera actualment. Els adivasi, que no valienper a res, han demostrat a la gent superba de les castes elevadesque això no és veritat, que l’important és que algú els doni unaoportunitat i els animi. I jo, ara, ho deixo tot a les mans dels jovesque són allà.

Pilar SeidelDep. de Comunicació

Mans Unides ha donat suport fa anys a l’organització del pare La-rumbe, Adivasi Sevalaya, amb diversos projectes educatius i agrí-coles, i es comprova que l’educació i l’agricultura han millorat visi-blement la situació dels tribals. Un dels últims projectes va consistira facilitar pous i bombes de regadiu a 125 famílies de pagesos man-cats d’aigua, bombes elèctriques que resulten més econòmiques iduradores, a més d’ecològiques, que les de dièsel que s’estavenfent servir en aquesta zona. Els pagesos han estat molt motivats iunits per tenir el màxim èxit possible i poder aconseguir fins a 3 co-llites anuals: gra en època de monsons, blat a l’hivern i llegumino-ses a l’estiu. De fet, les collites han influït fins i tot en l’augmentdels matrimonis a la zona: alguns joves, amb més de 30 anys, nos’havien casat perquè no podien oferir aliment a la seva futura dona.Gràcies als pous, les famílies de les núvies veuen les terres fèrtilsdels nuvis, amb tres collites anuals, i saben que si les seves filleses casen amb ells estaran ben alimentades.

Mans Unides

Educació, agricultura... i més matrimonis

E N T R E V I S T A

7

FELICITACIONS PEL PREMI

No sabeu l’alegria que he tingut quan he sabut que heurebut el Premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia 2010, i vull dir-vos que nosaltres només ens hem beneficiat de la vostra ge-nerositat i, gràcies a ella, hem fet moltes bones coses a la gent,però vosaltres us heu guanyat el premi a pols, per tot l’afecteque vesseu sobre la pobra gent; i això no s’acaba aquí, el Se-nyor certament us pagarà amb molta més generositat de laque pugueu somiar.

Una abraçada plena d’agraïment des de Yirol.P. José Javier Parlade

Sudan

Benvolguts amics: com a col·laborador de Mans Unides emsento orgullós per aquest Premi de la Concòrdia 2010, dels pre-mis Príncep d’Astúries. Enhorabona a vosaltres, i a tots els he-rois anònims, encara que per a Déu no n’hi hagi cap, Ell nomésen sap els noms. Enhorabona!, i en especial, m’alegro que esfaci una referència a l’educació per al desenvolupament, per-què som molts els professors que portem anys –també a l’en-senyament públic– defensant i difonent la solidaritat de l’Amorsense fronteres, símbol de Mans Unides.

Chema Callejas

Correu electrònic

FINS SEMPRE!

Amb aquestes ratlles volem recordar Pepe Sánchez, volun-tari de la nostra delegació durant molts anys, i marit de l’ante-rior delegada, María Dolores Hernández, que va morir l’estiupassat. Per a tots va ser un cop molt fort, i el seu adéu ens vadeixar orfes de moltes coses: de la seva presència, de la sevabondat, de la seva senzillesa, de la seva generositat, de la sevahumanitat, del seu lliurament als altres, de la seva disposicióper a tot i per a tothom, i del seu amor cap als més necessitats.Però, per sobre de totes les virtuts que el guarnien, n’hi haviauna que sobresortia, i era la seva humilitat. Que bé que portavaa la pràctica les paraules de l’Evangeli “…que la teva mà es-querra no sàpiga el que fa la dreta…”. Era un home bo, que vapassar per la vida fent el que millor sabia fer: el bé. Pepe, amicde l’ànima, t’estimem. Fins sempre.

Marisa Alonso

Delegada de Mans Unides a Màlaga

UNA RELACIÓ PROFUNDA

Salutacions des d’Uganda, des de l’Escola d’EnsenyamentSecundari Kimaanya. No oblidem les contribucions passadesde la gent d’Espanya, però volem reconèixer i agrair novamentla contribució de Mans Unides a la nostra escola, que ha anatcreixent fins a tenir actualment 2.032 estudiants, i és molt apre-ciada a la comunitat. Quan Mans Unides va començar a donar-nos suport, només teníem 230 alumnes i no teníem infraes-tructures.

Ara som la millor i més gran escola de secundària a la diò-cesi de Masaka. El que Mans Unides ha fet per nosaltres vamés enllà de l’ajuda financera, i s’ha convertit en una relacióprofunda. El dia de la final de la Copa del Món de futbol, tot elsaló de l’escola, construïda amb la vostra ajuda, era ple d’estu-diants donant suport a l’equip d’Espanya, i tots van ser feliçosquan Espanya va guanyar la final.

Tinc confiança que continuarem mantenint i estrenyentaquesta relació. Que el Senyor els beneeixi a tots,

Mary Babirye Kabanda

Cap d’estudis de l’Escola Kimaanya

Uganda

FPA

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació,o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

L A V E U D E L L E C T O R

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA?

Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF.

També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org

i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”.

8

L’Organització Mundial de la Salut (OMS)va denunciar en el seu últim informe sobrela salut al món titulat “El finançament delssistemes de salut. El camí cap a la cober-tura universal” que al voltant de 150 milionsde persones pateixen catàstrofes finance-res greus, i 100 milions es veuen “obligadesa viure per sota del llindar de la pobresa”per poder fer front al cost del seu accés ala sanitat. El document assenyala queaquests diners necessaris per fer front a lesnecessitats de salut porta un 11% de la po-blació mundial a travessar dificultats finan-ceres, i que aconseguir eliminar aquesta di-ferència de cobertura entre rics i pobres en49 països amb ingressos baixos salvaria lavida de més de 700.000 dones per a l’any2015. Per a l’OMS, un dels obstacles mésimportants per aconseguir la cobertura sa-nitària universal és l’“ús insuficient i noequitatiu dels recursos”, atès que es mal-gasta entre el 20 i el 40% d’aquells desti-nats a la salut. A més a més, hi influeixentambé negativament la disponibilitat de re-cursos i la dependència excessiva de paga-ments directes. Per assolir els Objectius deDesenvolupament del Mil·lenni, el text fa

unes recomanacions per a 10 àrees especí-fiques, perquè els països puguin apropar-semolt més a la cobertura universal senseaugmentar la despesa.

Informe ONUSIDA 2010D’altra banda, i segons les últimes esti-

macions de l’informe 2010 d’ONUSIDA, l’or-ganisme de Nacions Unides per a l’estudid’aquesta malaltia, la pandèmia s’estabilitzarespecte a l’any anterior. El nombre demorts anuals baixa per primera vegada delsdos milions, la qual cosa demostra l’avançen l’accés als tractaments, tot i que encaramés de 10 milions de persones segueixensense poder utilitzar-los. Si es comparendades, el nombre d’infectats ha augmentatmés d’un 25% en set països (Armènia,Geòrgia, Kirguizistan, Kazakhstan, Tadjikis-tan, Bangla Desh i Filipines), cinc dels qualssón de l’antiga Unió Soviètica i cap del con-tinent africà. Això últim, segons l’informe,és perquè les taxes d’incidència a Àfrica, al-tíssimes, van començar a baixar tan bonpunt s’hi van implantar algunes mesureseducatives i de promoció de la salut, entrealtres causes.

Les emissions globals a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2) no han minvat per la crisi econòmica, malgrat les previsions inicials respecte d’això, que situaven la baixada en un 2,8%, sent en realitat de només l’1,3%.A més a més, les previsions immediatessón més greus, ja que, amb les expectatives de creixement projectades pel Fons Monetari Internacional, les emissions de CO2 hauran augmentatmés del 3% quan acabi el 2010. L’últim número de la revista Nature Geoscience,publicat poques setmanes abans de la Cimera de Cancun sobre Canvi Climàtic,mostra com la caiguda de l’1,3% en les emissions està marcada per fortes diferències regionals, ja que les reduccionsals països desenvolupats s’han vist compensades per les fortes pujades en les economies emergents, com a Índia i Xina. I llança una dada positiva: les emissions globals per la desforestacióhan caigut entorn del 25% en comparacióamb 1990, en reduir-se, sobretot, les emissions de la desforestació tropical.Però les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, que provoquen l’escalfamentglobal, continuen creixent, i la concentracióde CO2 a l’atmosfera se situa ja en les 387 parts per milió. Precisament per aquesta raó, al voltant de dos milions de persones d’arreu del món podrien morir per causes relacionades amb la contaminació atmosfèrica, segons ha posat de manifest el segon informe de l’Observatori DKV Salut i Medi Ambient.La qualitat de l’aire que respirem està directament influïda per la pol·lució, la qual cosa té una incidència directa sobre la salut de les persones.

Emissionsglobals de CO2

Man

s U

nide

s/M

ª Eug

enia

Día

z

Sobre salut mundial i sida

Segons ONUSIDA, en cap país d’Àfrica ha crescut el nombre d’infectats per sida en l’últim any.

Durant l’últim Fòrum Ministerial sobre Inversió Agrícola del Consell de Cooperaciódel Golf, celebrat a Abu Dhabi, el director general de la FAO, Jacques Diouf, va alertarsobre com l’actual sistema alimentari noestà fent front a l’augment de la fam i la desnutrició provocada per la crisi alimentàriainiciada el 2008, i sobre la necessitat de dura terme canvis estructurals urgents. La claude la seguretat alimentària a llarg termini,

va assenyalar, “consisteix a impulsar les inversions en agricultura, en particular als països amb baixos ingressos i dèficit d’aliments. Els canvis estructurals poden millorar aquesta situació, si a curt terminis’implementen xarxes de seguretat i programes de protecció social, així com informació fiable i oportuna sobre els mercats de productes bàsics d’aliments”,va valorar Diouf.

Canvis urgents davant la inseguretat alimentària

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

Dos informesrellevants

C R Ò N I C A D E L M Ó N

9

Unes 230.000 persones van perdre lavida després del terratrèmol que va assotarHaití al gener de 2010. Port-au-Prince i altresciutats de la zona van quedar sepultadessota els enderrocs, i el món va fixar els seusulls al país més pobre d’Amèrica Llatina. Ara,un any després, la majoria dels morts segu-eixen sense estar identificats i l’ajuda inter-nacional no acaba d’arribar en la forma i ambel resultat necessaris.

I enmig d’aquesta situació, i per si non’hi ha prou, el mes de novembre passat vaesclatar una epidèmia de còlera. Més de1.500 persones han perdut ja la vida a con-seqüència del brot que es va estendre comla pólvora per totes les regions. Més de

23.000 persones han estat ingressades,sent els nens el grup de població més afec-tat, ja que sis de cada deu haitians afectatssón menors.

El Banc Mundial va anunciar a final denovembre el desembossament de 10 mi-lions de dòlars (7,4 milions d’euros) per in-tentar contenir l’epidèmia. Els diners formenpart d’un programa de suport a la recons-trucció de 479 milions de dòlars (uns 357milions d’euros) aprovat després del terra-trèmol. Els deu milions de dòlars promesosper la institució ajudaran el Ministeri de SalutPública i Població i l’Administració Nacionalde Subministrament d’Aigua i Serveis Sani-taris (DINEPA) del país caribeny en les sevestasques de prevenció i vigilància del brot.

El representant del PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) a Guinea Equatorial ha instat el govern del país que faciliti el finançament econòmic necessari perquèels programes socials i els projectes coordinats per aquesta institució es compleixin. Leo Heileman va recordar que és l’Executiu del president Obiang el que “està liderant tot el procés”, i que la missió del PNUD al país centreafricà és la d’“impulsar gestions i

crear vincles”. “No som aquí per fer crítiques contínuament, sinó per ajudar idonar suport als responsables del país i recordar-los que les coses es poden millorar en totes les àrees”, va dir. A més a més, va indicar que Guinea Equatorial té la capacitat d’assolir els Objectius del Mil·lenni, i va aclarir que el PNUD continuarà col·laborant amb Malabo en programes de reducció de pobresa, bona governabilitat, protecció del medi ambient i lluita contra la sida, entre d’altres.

Cos Voluntari Europeu

Eleccions sota l’ombra del còlera

Petició a Guinea Equatorial

Man

s U

nide

s

Haití continua lluitant

Responent al que exigeix el nou Tractat de Lisboa en matèria d’ajuda als esforços que les organitzacions devoluntaris duen a terme als estats membres, dimarts 23 de novembre es va proposar, per part de la ComissióEuropea, la creació d’un cos voluntari europeu d’ajuda humanitària. El document no legislatiu presentat respecte d’això ha examinat el voluntariat a Europa, establint les necessitats d’aquest tipus de cos i detallant les condicions per a una contribució eficaç a les operacions humanitàries de la Unió Europea.La comissària europea d’Ajuda Humanitària i Resposta a la Crisi, Cristalina Georgieva, va recalcar la tendència a l’alça dels europeus per dedicar el seu temps al voluntariat,fins i tot en els temps de crisi. A més a més, l’any 2011 és l’any europeu dedicat a aquesta tasca, i es posaran en marxa algunes iniciatives pilot.Georgieva va insistir en el fet que caldotar els voluntaris de les capacitats necessàries per exercir la seva feina, per la qual cosa serà molt important oferir-los una formació especialitzada i una infraestructura adequada. L’objectiu del cos voluntari europeu d’ajuda humanitària és que els voluntaris tinguin un fonament jurídic sostenible i perdurable, afegintvalor als programes que ja existeixen.

C R Ò N I C A D E L M Ó N

10

Noves eleccionsI en aquest ambient de reconstrucció i

lluita contra la malaltia, el país s’enfronta aun altre repte: unes eleccions presidencialsi legislatives. Els haitians van votar el 28 denovembre en uns comicis vistos com un pascrucial cap a un govern més estable que li-deri els esforços de reconstrucció desprésdel sisme que va deixar més d’un milió i migde persones sense llar. Dinou candidats esvan presentar en la pugna per reemplaçar elpresident René Preval i al tancament d’a-quest número s’esperava que les eleccions,a les quals estaven cridats 4,6 milions d’hai-tians, es dirimissin en una segona volta el16 de gener.

Ajuda de Mans UnidesMans Unides no ha desistit en el seu in-

terès per ajudar el poble haitià. Després dela primera fase d’atenció a l’emergència (dela qual ja vam informar en números anteriorsd’aquest butlletí), va començar la fase de re-construcció. Tots els projectes que s’han re-colzat en aquesta segona fase han estat fi-nançats amb els fons (3.450.000 euros altancament d’aquest número) que s’han rebuta l’organització. A més a més, l’import delPremi Príncep d’Astúries es va destinar ínte-grament a la mateixa causa. Continuaremtreballant a la zona mentre els haitians ensnecessitin. Però continuarem treballant tambéperquè aquest temps s’acabi algun dia.

La Comissió Europea va aprovar el 23 de novembre passat la donació de 37 milionsd’euros, destinats a finançar dos projectes per millorar les condicions de vida de la població rural del Txad, per ajudar a la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni al país africà.En concret, l’organisme europeu destinarà 14 milions al desenvolupament local, integrat en la gestió sostenible dels recursos naturals, i 23 milions a finançar

la primera fase d’un projecte d’accés a l’aigua potable i sanejaments.L’objectiu d’aquesta iniciativa és millorar la qualitat de vida de la zona, però també les condicions sanitàries de la població del Txad, gràcies a l’accés de forma sostenible i àmplia a l’aigua potable.Tal com va informar la Comissió en un comunicat, les ajudes tindran forma de donació i pretenen donar valor als recursos naturals del Txad.

Ajuda europea per al Txad

Els haitians intenten protegir-se del còlera perquè la pandèmia no s’estengui més.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Mám

rol

Thom

son

Reu

ters

/St

Felix

Eve

ns

Colòmbia i “la Nena”

Per atendre els 1,3 milions de damnificats i les famílies de les més de 150 personesque van morir a conseqüència de les fortes pluges que han afectat Colòmbia, el país demanarà un crèdit de 150 milionsde dòlars al Banc Mundial i utilitzarà 25 milions de dòlars confiscats al narcotràfic. Així ho va comunicar el president Juan Manuel Santos en presentar la iniciativa “Colòmbia Humanitària”, impulsada per assistir els afectats per la pitjor temporada de pluges dels darrers 30 anys. El president va recordar que s’havien destinat ja500.000 milions de pesos (uns 270 milions de dòlars) per atendre aquesta emergència, però que continuava sent insuficient, per la qual cosa amb aquesta nova iniciativa s’afrontaran de millor manera les necessitats d’equipament i rehabilitació.Les pluges que han assotat Colòmbia des de principi de 2010 estan associades al fenomen meteorològic conegut com “la Nena”, i han afectat 599 dels 1.100 municipis que té el país. Desenes de localitats i municipis de tota la geografia nacional han quedat inundats, i fins i tot en alguns s’ha declarat l’estat de calamitat.

Thomson Reuters /Carlos Duran

C R Ò N I C A D E L M Ó N

11

La seva mirada va trencar el meu cor. La seva fragilitat es trans-formava en esperança tot i patir sida. Era una dona jove, amb unfill petit. El seu marit havia mort de sida. Ara, gràcies a un programad’educació per a la salut, formava part d’una petita comunitat quel’havia acollit i tenia una petita botiga que li permetia guanyar-se elpa. Ella i moltes altres persones que vam conèixer en el viatge deformació a Cambotja van ser les protagonistes de la nostra històriade solidaritat fruit dels projectes de desenvolupament finançats

per Mans Unides en aquell país. Vam descobrir-hi rostres il·lumi-nats d’esperança, il·lusionats i lluitadors, que amb gran orgull ensrelataven els seus èxits, ens mostraven el seu treball i ens feienpartícips dels seus reptes. Eren els rostres dels responsables delsprojectes, dels nostres socis locals i el dels mateixos beneficiaris.Les realitats que vam descobrir-hi van trencar esquemes i van con-firmar que el nostre esforç valia la pena. Vam palpar la pobresa ur-bana als barris de Phonm Penh, capital del país, visitant les famíliesque es dediquen a la recollida d’escombraries. A les zones rurals,vam conèixer com s’organitzaven les aldees i les petites comuni-tats, com creaven cooperatives agrícoles i milloraven la seva capa-citació. Vam visitar i acompanyar les famílies amb malalts de sidai vam veure la tasca de formació dels grups d’autoajuda. A Battam-bang, vam quedar impressionades del treball immens fet amb elsnens més vulnerables, els nens del carrer, vam conèixer els pro-grames d’ajuda, suport i formació per millorar la seva qualitat devida i la de les seves famílies. Finalment, vam compartir un àpatamb els més petits, nens entre els 3 i 6 anys, procedents de lesfamílies més pobres de l’àrea metropolitana de Phnom Penh. Vamescoltar els seus cants, vam contemplar els seus dibuixos i qua-derns i vam observar les seves carones durant la migdiada. Al llarg

Cambotja, futur amb eSperança

Mans Unides/E.R.El grup que va viatjar a Cambotja va poder observar, de primera mà, la proximitat i amabilitat de la seva gent.

Un any més, tres grups de persones de les delegacions

i els Serveis Centrals de Mans Unides van fer viatges

de formació per visitar els projectes als quals la nostra

organització dóna suport al Sud. Els textos d’aquest

reportatge recullen les experiències viscudes a

Cambotja, Paraguai i Senegal, narrades pels qui

van viure en primera persona la realitat d’aquells

països i de la seva gent.

Gràcies, Mans Unides!Viatges de formació a Cambotja, Paraguai i Senegal

12

de vuit dies vam recórrer el país visitant diversos projectes, rebentmoltes mostres d’afecte i gratitud en nom de Mans Unides, queens van transmetre ànim, coratge i energia per continuar la nostratasca com a voluntàries.

Gràcies, Mans Unides!

Aquest viatge ha significat la realització d’un desig que niuavaen nosaltres des de feia molt temps i que se’ns va oferir sensehaver-lo buscat; el contacte amb la gent i poder conèixer de propla realitat de les persones més desfavorides és el que nosaltresdesitjàvem, ja que és més fàcil estimar i col·laborar amb el que co-neixes que amb el que ignores.

La seva lluita diària per a l’aliment de la família i el seu afanyde superació, per tal de poder donar una vida més digna als seusfills és la tònica que destaca, com és lògic, entre ells, tot i que elprocés és massa lent, ja que es troben amb multitud d’obstacles.

La gran majoria malviu a l’àrea rural, en un país on les vaquesdisposen de més terreny per alimentar-se que les persones. Lacontaminació és molt alta, produïda per les fumigacions de lesgrans extensions de cotó, mate, soja i cereals per a biocombusti-ble, i que només beneficia les multinacionals. La desforestació haacabat amb molts dels boscos i ha obligat les comunitats indígenesa un canvi de vida al qual és difícil adaptar-se. Per tot això, són mol-tes les persones que han emigrat a altres països, però són mésencara les que no tenen aquesta possibilitat i s’han vist obligadesa desplaçar-se a la perifèria de les ciutats importants, a la vora deles carreteres, sota de quatre pals i un plàstic, a la riba del riu, enzones inundables, en barraques que han d’abandonar quan el riues desborda.

Però encara que sembli impossible, davant aquest panoramahi ha esperança. Com és de suposar, Mans Unides no pot arribara tot ni de bon tros, però durant els onze dies de viatge hem vistmolts projectes, i hem escoltat els representants de milers de be-neficiaris a través d’escoles de primària i secundària, de capacitacióagrícola, de pous d’aigua potable, d’equips sanitaris, de petitesgranges, de forns, de reciclatge d’escombraries, de tallers de cos-tura, elaboració de sabó, oli de llavors, mel o herbes medicinals,

de negocis humils com ara botigues de comestibles i menjars ca-solans, d’horts familiars, o de cuines solars.

Aquesta experiència ens ha ajudat, a més de per prendre cons-ciència dels greus problemes que pateix Paraguai, per bolcar-nosencara més, si és possible, a donar-ho a conèixer entre les perso-nes del nostre entorn, de manera que els objectius de Mans Uni-des es vegin incrementats per afavorir totes aquestes personestan castigades per la vida. Gràcies, Mans Unides!

A mesura que vam anar endinsant-nos al país, tot es va anarperfilant davant els nostres ulls d’una forma real, plena de matisosi colors, de dones i homes, d’animals i paisatges preciosos, ambels seus manglars, sorprenents arbres mil·lenaris, platges i un llargetcètera. Tot aquest conjunt ens va causar una impressió inesbor-rable, tant per a mal com per a bé, perquè, alhora, la misèria t’es-pera en qualsevol cantonada, i això ens va produir un impacte tre-mend. Quina admiració vam sentir cap a les contraparts! Les mis-sioneres Hortensia, Evangelina, Regina..., quin testimoni de fe iamor! Són grans, han lliurat la seva vida, però quina fortalesa, ale-gria i organització.

Ens vénen a la memòria diverses frases, com la que ens va dirun home en algun indret per on vam passar: “Si us plau, no es can-sin d’ajudar-nos, nosaltres som més lents, tenim el nostre propiritme, però si us plau, no es cansin”. O aquella en un poblat enmigde la selva, entre baobabs i capoquers, dita pel mes ancià de latribu: “Nosaltres no tenim res per correspondre a l’ajuda de MansUnides. Però Déu, que ho sap tot, ho apuntarà al Llibre de la Vida”.O aquella d’un jove a l’illa de Carabane: “No som un país fàcil d’a-judar. Ayez le courage (tinguin el coratge)”.

Amb elles comprens millor el que tots els que col·laborem aMans Unides sabem: que el nostre treball és molt poca cosa, ga-irebé insignificant, però que, unit al de moltes persones, fa possi-ble que els projectes tirin endavant. Allà, al Sud, els diners no esperden, sinó que es multipliquen, petites tiretes enfront de la im-mensa pobresa existent, però que milloren la qualitat de vida deles seves àrees d’influència.

Gràcies, Mans Unides!

paraGuaI, mILerS de benefICIarIS

SeneGaL, tIreteS enfront de La pobreSa

Man

s U

nide

s/In

mac

ulad

a G

arcí

a de

Ote

yza.

Man

s U

nide

s/N

uria

Igle

sias

.

Dues imatges dels altres dos països visitats, Paraguai i Senegal, agafades per aquells que van viure en primera persona aquestes experiències.

13

R E P O R T A T G E

Des de juliol de l’any 1995 fins a març del 2009, Açailândia,a l’estat brasiler de Maranhão, va ser la meva terra, i aquellagent va ser la meva gent. Ara, des del record, puc adonar-

me del privilegi que va ser poder viure aquells anys de la mà d’unespersones que només necessitaven un punt de suport per posar-seen peu i passar de patidors de la història a protagonistes.

Aquest punt de suport van trobar-lo al centre de Defensa de laVida i dels Drets Humans, que vam crear amb una gosadia nascudade la indignació per la situació de misèria econòmica, social i hu-mana a què era sotmesa la majoria de la població. Eren nens inenes, adolescents, joves, homes i dones sotmesos a un treballesclau, eren dones maltractades físicament i socialment, i erennens, nenes adolescents i joves sense cap perspectiva de futur.

Recordo els primers temps de la meva arribada a Açailândia...no entenia res, no per l’idioma, no, el pitjor era entendre aquellcaos: siderúrgiques funcionant al màxim, el ferrocarril amb vagonsplens de mineral per ser exportat, grans extensions de terres ambmilers de caps de bestiar, grans serradores… i a la ciutat hi havianens morint-se per malnutrició, als barris hi faltava l’aigua i la llum,no hi havia clavegueres… Durant un any em vaig preguntar si tindriacapacitat per comprendre aquella realitat, i la temptació de sortircorrent va passar molts cops pel meu cap: per on començar?, quèfer?, amb qui?... Després del primer any de treball, en què dotzepersones pertanyents a les comunitats de base de l’Església catò-

lica vam decidir crear un centre que defensés la vida i els drets hu-mans, no teníem ni idea d’on ens estàvem ficant. Però el que síque teníem clar era que no ens aturaria ningú. I la primera ocasióde demostrar-ho va ser l’arribada a la porta del centre de treshomes mig destruïts: l’Antonio, el Deusdete i el Francisco. Ens vanexplicar una història d’horror, explotació inhumana i misèria quedescrivia el que era ser esclau en ple final del segle XX. Perseguitsamb gossos, acudien a nosaltres per demanar justícia i reivindicarla seva dignitat. Tots aquells anys van estar marcats per aquella ex-periència, i vam recórrer camins insospitats, vam veure situacionsesgarrifoses, vam denunciar, i ens vam aliar amb tots aquells que,tant des dels moviments socials i religiosos com des del mateixGovern, apostaven per acabar amb aquest crim.

Avui queda molt per fer, sí, però cal reconèixer les victòries quealimenten l’esperança. En la meva última visita a Açailândia vaigpreguntar a Antonio Filho, avui flamant llicenciat en dret i companyde camí des dels seus 18 anys, quantes denúncies de treball es-clau en carboneries rebíem fa deu anys i quantes ara. Abans, vintal mes; avui, no arriben a dos.

Hem arrencat compromisos al Govern, com el Pla nacional iestatal per a l’eradicació del treball esclau, però ens queda, entrealtres coses, aconseguir que els tribunals de justícia compleixinamb el seu deure i que les dones, verdaderes heroïnes d’aquestahistòria, que mantenen el teixit social del país, aconsegueixin unarenda que permeti a les seves famílies els mínims de subsistènciaque la dignitat humana exigeix. En definitiva, la nostra idea continuasent la mateixa: amb els instruments de la denúncia, l’aposta perla sustentabilitat de les persones a través del seu treball, i la pre-venció per no caure ni en el crim ni en la marginació, exigint el res-pecte al medi ambient enfront dels que fan del lucre la seva únicaopció i amb les armes del coratge, la fe, l’amor, l’estudi i l’escoltaatenta a les necessitats del poble més patit, estem segurs de con-tinuar avançant per a la construcció d’un món nou que sí quecreiem que és possible.

Carmen BascaránMissionera asturiana i presidenta del Centre de Defensa de la Vida

i els Drets Humans d’Açailândia (Brasil).

Amb les armes del coratje, la fe i l’amor

Avui queda molt per fer, sí, però cal reconèixer les victòries que alimentenl’esperança.

Man

s U

nide

s

R E S S O N S D E L S U D

14

Cada hora moren més de1.000 menors de cinc anys per dife-rents causes i cada minut moren 9 nens per causes associades ala desnutrició. El problema és tan greu que, quan l’any 2000, l’ONUva aprovar els 8 Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va de-dicar el quart a aquest problema, per tal de reduir la mortalitat in-fantil en dues terceres parts abans del 2015. Passats tants anys,tornem a preguntar-nos: com podem assolir aquest objectiu?

L’any 2011, Mans Unides celebra la campanya LII. Continuemtreballant per aconseguir l’objectiu de la nostra missió: acabar ambla pobresa i la fam. Però, a més a més, enguany, dins les campanyesdedicades als ODM, centrarem tots els esforços en el 4t objectiu,la reducció de la mortalitat dels nens menors de 5 anys. Sabem quela pobresa és territori on germinen moltes injustícies que afectentres quartes parts de la humanitat. En la mesura que aconseguimdisminuir els nivells de pobresa, malaltia, desnutrició i analfabe-tisme, podrem reduir la mortalitat infantil. El que fem en aquesta

fase de la vida és decisiu per a la supervivència dels nens i el seudesenvolupament posterior, perquè en aquestes edats és quan sónmés vulnerables.

1. L SEU DEMÀ ÉS AVUIPer poder actuar necessitem saber en quines condicions neixen

i creixen els nens, conèixer el seu entorn. A través dels projectesque recolzem a Mans Unides, coneixem la lluita per reduir la mor-talitat infantil, com històries de canvi i esperança, identifiquem lescauses per les quals emmalalteixen i moren els nens. Vegem-ne al-guns exemples.

Àsia meridional1, Estat d’Orissa, a l’Índia, una de les regionsmés castigades per la mortalitat infantil. Aquí, la situació de la donaés especialment dramàtica. La taxa de mortalitat infantil és de 2501 Àsia meridional agrupa 9 països: Afganistan, Bangla Desh, Bhutan, Índia, Iran, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka.

“El seu demà és avui”Tots els nens tenen la mateixa dignitat i els mateixos drets. Mans Unides/Javier Mármol

15

I N F O R M E

a 300 per cada 1.000 nascuts (la d’Espanya és de 4 per 1.000). MansUnides dóna suport a un programa de salut rural per reduir la mor-talitat maternoinfantil, controlar la malària, evitar la malnutrició i mi-llorar la higiene. Té uns 5.000 beneficiaris directes.

Àfrica subsahariana2. A Malawi es troba la segona regió del mónamb l’índex més elevat de mortalitat infantil. Segons l’informe delPNUD, és un dels deu països més pobres del planeta. A Kapiri, unazona rural, a la frontera amb Zàmbia, la mortalitat infantil és de 200per 1000. La sida està copejant severament la població, i deixa rereseu una llarga petja d’orfes.

Sorgeix aquí la iniciativa de construir un centre on es pugui pre-venir, diagnosticar i tractar la sida. L’actual és molt petit i està des-bordat per l’afluència de pacients. Els beneficiaris directes seran untotal de 16.000 persones. Els beneficiaris indirectes seran 70.000persones.

Els nens tenen dret a viure de la millor manera possibleTots els nens tenen la mateixa dignitat i els mateixos drets; per

això, cal eliminar, des de la seva concepció, totes les formes de dis-criminació que pateixen i fomentar la seva protecció.

L’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que“tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri lasalut i el benestar (…)”; i que “la maternitat i la infància tenen dreta cures i assistència especials”.

L’art. 2 de la Declaració dels Drets del Nen estableix que “el nengaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis(…) perquè pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moral-ment, espiritualment i socialment de forma saludable i normal” il’art. 8 estableix que “en totes les circumstàncies, el nen ha de fi-gurar entre els primers que rebin protecció i socors”.

La mortalitat infantil avuiSegons UNICEF, al voltant de 24.000 nens menors de 5 anys

moren cada dia per causes que es podrien evitar fàcilment. Són ga-irebé 9 milions de morts l’any, de les quals 4 milions tenen lloc enla primera setmana de vida. Un 70% mor a causa de: diarrea, palu-disme, pneumònia, infeccions neonatals, part prematur o falta d’o-xigen en néixer. D’altres: per sida, xarampió i tètan. La desnutrició,de la mare i del nen, la manca d’aigua potable i sanejament contri-bueixen a la meitat de totes aquestes morts.3

Malgrat això, hi ha motius per a l’optimisme. Segons l’InformeObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni 2010, la mortalitat in-fantil està disminuint, tot i que no prou ràpid com per reduir-la endues terceres parts per a 2015. Encara hi ha molts països on es re-gistren pocs o cap progrés. El problema més gran és a l’Àfrica sub-sahariana i a Àsia meridional, prioritats absolutes en la intensificaciódels esforços per reduir la mortalitat infantil.

2. LES CAUSES DE LA MORTALITAT INFANTILLa majoria de les morts infantils tenen lloc en els primers 28

dies de vida. Els qui superen aquest primer mes tenen més proba-bilitats de sobreviure. Com podem veure en l’esquema de la partinferior, totes les causes estan relacionades entre si:

� Fam i malnutricióLa malnutrició és la causa principal de la mortalitat infantil: més

d’un terç de les morts arreu del món. Millorant la nutrició maternai infantil, es reduiria el nombre de morts infantils.

A més a més, una nutrició adequada és vital per a la formaciódel sistema immunitari dels nens i per al seu desenvolupamentmotor i cognitiu.

� Insuficiència de pes en néixer i desnutrició de la mareAls països en desenvolupament, gairebé un de cada quatre

nens té insuficiència de pes en néixer. El 2007, la proporció era del48% a Àsia meridional i del 28% a l’Àfrica subsahariana..

“La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials”(Declaració Universal dels Drets Humans)

2 L’Àfrica subsahariana agrupa 45 països, gairebé tot el continent (a excepció dels països àrabs: Algèria, Egipte, el Marroc, Somàlia, Sudan, Tunis).

3 www.unicef.org

Causes de la mortalitat infantil

Per què emmalalteixen i moren els nens de < 5 anys

Insuficiència de pes en néixer

Fam i malnutrició

Malalties (VIH,malària,xarampió...)

Falta de salut de les mares

Falta de preparació deles maresi els pares

Infeccions i falta d’higiene

Falta de personal sanitari

16

I N F O R M E

La desnutrició de la mare, abans i durant l’embaràs, està direc-tament relacionada amb el pes del nounat, la qual cosa té una influ-ència crítica en les possibilitats de supervivència del nadó i en laseva salut a llarg termini.

� Malalties que podem prevenir i curar- VIH. Dels 33 milions de persones que pateixen VIH al món, uns

2,3 són menors de 15 anys. La regió amb més casos és l’Àfricasubsahariana, on viuen dues terceres parts dels afectats. El nom-bre de nens orfes a causa de la sida pot arribar a 25 milions a finald’aquesta dècada (UNICEF).

La dona embarassada portadora té un 35% de probabilitats detransmetre’l al nadó. Els antiretrovirals poden evitar-ho, però, l’any2006, només aproximadament el 20% de les embarassades re-bien aquest tractament. A l’Àfrica subsahariana, només el 12%dels casos que afectaven dones embarassades van ser diagnos-ticats. La meitat dels lactants malalts de sida moren abans dels 2anys.

- Paludisme o malària. Segons l’OMS, l’any 2006 es van registrarentre 190 i 330 milions de casos de malària al món. Prop d’unmilió de persones van morir, de les quals, el 80% eren nens me-nors de 5 anys.

El risc de morir de paludisme és més gran a l’Àfrica subsaha-riana que en altres indrets del món, perquè l’espècie més letal delparàsit de la malària, el Plasmodium falciparum, és més abundant iperquè els serveis mèdics són molt precaris.- Xarampió. Des de l’any 2000, la immunització rutinària contra el

xarampió ha augmentat constantment. Entre aquest any i el 2007,la mortalitat per aquesta causa va disminuir un 74%, sent l’Àfricasubsahariana la regió més beneficiada.

- Rubèola. Si aquesta malaltia respiratòria, causada per un virus, éscontreta per dones embarassades, pot causar defectes congènitsen les nenes: sordesa, cataractes, defectes en el cor i danys alfetge i a la melsa.

- Tuberculosi. Aquesta infecció constitueix un greu problema desalut pública als països en via de desenvolupament. El nombrede casos ha augmentat considerablement durant els últims anys,fins i tot entre la població infantil.

� Infeccions, falta d’higiene i diarreaLa mortalitat infantil està lligada a un conjunt de factors com: la

falta d’aigua neta, d’higiene i d’atenció mèdica i immunització.Segons l’últim informe del Programa de les Nacions Unides per

al Medi Ambient, cada 20 segons mor un nen per malalties causa-des per la contaminació de l’aigua. Diàriament, milions de tones derebutjos sòlids són descarregats en els sistemes hídrics i contami-nen l’aigua i afavoreixen la propagació de malalties. Prop del 90%dels casos de diarrea, 2,2 milions de morts l’any, són causats perl’aigua no potable i per la falta d’higiene.

Diarrea: S’estima que 2 milions de nens moren a l’any per diar-rea: el 88% dels casos es deuen a la falta de sanejament i d’higiene.

� Mares malaltes, sense assistència mèdicaLa mortalitat neonatal depèn, en gran manera, de la salut de la

mare i el 50% es deu a parts que tenen lloc a les cases sense l’a-tenció sanitària adequada. Els nens la mare dels quals mor al parttenen més probabilitats de morir abans dels 2 anys.

La supervivència del nen depèn de les mesures adoptades du-rant l’embaràs, el part i el postpart. Les cures maternes i els metges

solen ser precaris i, de vegades, el pes de costums ancestralsagreuja les conseqüències de la manca de formació de les mares.

3. HI HA SOLUCIONS AL NOSTRE ABASTLa majoria de les morts es poden evitar adoptant mesures sen-

zilles, eficaces i econòmiques com: vacunes, antibiòtics, suple-ments nutricionals, mosquiteres tractades amb insecticida, lactàn-cia materna i atenció familiar.

Per exemple, a curt termini, s’està utilitzant el RUTF, un alimentterapèutic que conté els 40 nutrients essencials necessaris. Acon-segueix que es recuperin prop del 90% dels nens, es conservasense refrigeració i no necessita supervisió mèdica, perquè són lesmares les qui s’encarreguen de subministrar-lo.

A mitjà i llarg termini, hi ha projectes que estan donant bons re-sultats. Un d’aquests és la “Pastoral da Criança”, iniciada a Brasilfa més de 40 anys. Ha arrelat en més de catorze països d’AmèricaLlatina, Àfrica i Àsia. Els mitjans que utilitza per prevenir la mortalitatinfantil són:� Les visites mensuals a les famílies que estan sent acompanyades.� Celebrar el “Dia del pes”, per controlar el de tots els nens.� Reunions mensuals a la comunitat, per avaluar el treball.

Enquestes recents indiquen una milloria considerable en total’Àfrica subsahariana, gràcies a diverses mesures claus per garantirla supervivència infantil:

- Distribució de suplements de vitamina A.- Mosquiteres tractades amb insecticida per prevenir la malària.- Lactància com a mètode d’alimentació exclusiu.- Tractament antiretroviral per a les embarassades seropositives.

Ampliar les vacunacions assegura més control de les malalties.

Man

s U

nide

s.

Passa a la pàgina 20...

I N F O R M E

17

I N F O R M E

Kenya és a l’est d’Àfrica, a la vora de l’Índic, entre Somàlia i tanzà-nia. el seu clima varia de tropical a la costa, a àrid a l’interior, i es veucastigada per sequeres recurrents. La seva gent és d’una varietat ètnicaenorme, només un 1% són asiàtics, europeus i àrabs. Colònia i protec-torat britànic de 1890 a 1963, després de 40 anys de mandat del partit uniónacional africana de Kenya (Kanu), el 2002 es va produir un canvi políticsubstancial: va ser escollit democràticament el líder de l’oposició, mwaiKibaki, i el seu partit, el national rainbow Coalition (narC), amb la seva campanyade lluita contra la corrupció i millora de les condicions socials. tot just arribar alpoder va establir l’ensenyament primari gratuït i va iniciar la lluita contra la corrup-ció, amb la qual cosa es va reprendre l’ajuda exterior. malgrat el progrés inicialcontra la corrupció, Kenya ocupa el lloc 144, de 159, segons l’Índex de Corrupcióde transparència Internacional.

després de les eleccions presidencials de 2007, i pel seu caràcter fraudulent,el partit d’odinga, a l’oposició, va organitzar revoltes en diverses zones del paísque van causar 1.500 morts i més de 600.000 desplaçats, que segueixen sensehaver normalitzat les seves vides.

el turisme, molt danyat per aquests disturbis, ha decaigut considerablement inomés el temps podrà revitalitzar-lo. tot sembla indicar que l’economia és espe-cialment vulnerable a factors externs (inversions, turisme, exportacions).

actualment, el Govern està començant a introduir l’ensenyament secundarigratuït, tot i que encara falta temps perquè sigui una realitat.

mans unides porta més de 30 anys fent projectes de desenvolupament aKenya. en els últims 20 hem donat suport a 177 projectes educatius, 66 sanitaris(dels quals 7 són d’aigua), 69 projectes socials i 39 agropecuaris (sent uns altres7 d’aigua), la qual cosa fa un total de 351 projectes des de la Campanya 30. d’aquesttotal, 21 van dirigits a la promoció de la dona.

Les nostres prioritats a hores d’ara són l’aigua i l’agricultura, perquè una granpart del país viu de l’agricultura de subsistència, projectes dirigits als habitantsdels suburbis, especialment nens, i l’educació primària rural, sense deixar de cos-tat la sanitat, sobretot aquella dirigida a mares i nens.

Haití ocupa, aproximadament, la tercera part de l’illa d’Hispaniola; té 27.750quilòmetres quadrats, i uns nou milions d’habitants. És el país més pobre d’amè-rica, i se situa al nivell dels països més pobres d’Àfrica. L’expectativa de vida són52 anys. el 80% de la població viu per sota de la línia de pobresa, i l’1% està cega,per falta de vitamines, per patir cataractes, etc. més de la meitat de la poblacióés analfabeta, només el 5% té aigua a casa seva, i únicament la tercera part téun document d’identitat…

tot això no és fruit de la casualitat, sinó el resultat d’una tragèdia històrica tei-xida de colonialismes, ocupacions militars, saqueig de recursos, dictadures, mo-tins, cops palatins, devastació forestal o huracans, esquadrons de la mort, nar-cotraficants i bandes del crim organitzat…

al capvespre del 12 de gener de 2010, un terratrèmol de 7,3 graus segons l’es-cala de richter va assolar el país. el desastre social provocat pel fenomen naturalva deixar més de 220.000 morts, 310.000 ferits, i tres milions de damnificats; elsdanys materials van ser, literalment, incalculables.

mans unides ha recolzat projectes de desenvolupament a Haití durant mésde 30 anys. en els anys 2007-2009, va finançar 68 projectes, per una suma total de2.373.890 euros, a més d’altres 8 projectes d’emergència, recolzats l’any 2008,arran de diversos huracans, per un total de 429.960 euros.

després del terratrèmol de gener de 2010, al llarg de tot aquest any, va aportarmés de tres milions d’euros per a 17 projectes d’atenció humanitària i altres 16projectes per a la reconstrucció d’infraestructures comunitàries, dotació d’equi-paments, construcció/rehabilitació d’habitatges, sanejament, atenció psicosocialals damnificats, rehabilitació productiva i seguretat alimentària.

Països preferents per a Mans Unides el 2011

Man

s U

nide

s/M

ª Eug

enia

Día

z

Kenya

Haití

Man

s U

nide

s/W

aldo

Fer

nánd

ez

18

I N F O R M E

Comprèn els estats de: orissa, bengala oest i Sikkim, assam, meghalaya, nagaland,arunachal pradesh, tripura, manipur i mizoram. té una extensió de 255.037 km2 i al voltantde 35 milions d’habitants. Limiten al sud amb bangla desh i al nord amb la serralada del’Himàlaia, per la qual cosa tenen unes característiques geogràfiques que hi fan molt difícilsels accessos.

amb prou feines hi ha infraestructures viàries, només algunes carreteres i pistes deterra. La població, majoritàriament rural i agrícola, està constituïda per grups d’aborígens,d’ètnies molt diverses, que tenen la seva pròpia llengua, cultura i religió.

uns 4 milions de camperols malviuen als camps de te, la indústria del qual van iniciarels britànics el segle XIX.

aquests estats són molt pobres, no tenen prou assistència mèdica i de formació. a moltssectors no saben com prevenir malalties infectocontagioses, ni adoptar mesures higièni-ques. La tuberculosi i la malària afecten el 80% de la població. La diarrea i la malnutriciócausen la mort de molts nens, i la mortalitat maternoinfantil és molt elevada.

mans unides ha mantingut una col·laboració molt intensa amb l’estat d’orissa en elsdarrers anys. no obstant això, des que el 2007 es va iniciar la violenta persecució contraels cristians, consentida pel govern, els nostres projectes, 27 en estudi, són a l’espera deldesenvolupament dels fets. a bengala oest es continua treballant a bon ritme, hi ha 18projectes aprovats i 23 en estudi, bàsicament al camp de l’educació i el desenvolupamentintegral. als altres estats, en general, demanen ajuda per al seu desenvolupament integrali escoles, la qual cosa planteja el problema de l’elevat cost de la construcció i el seu man-teniment. Com a dada global, direm que el nombre de projectes duts a terme en els últimscinc anys és de 325, i s’hi ha invertit un pressupost total fins avui de 12.044.855 €.

Haití ocupa, aproximadament, la tercera part de l’illa d’Hispaniola; té 27.750quilòmetres quadrats, i uns nou milions d’habitants. És el país més pobre d’amè-rica, i se situa al nivell dels països més pobres d’Àfrica. L’expectativa de vida són52 anys. el 80% de la població viu per sota de la línia de pobresa, i l’1% està cega,per falta de vitamines, per patir cataractes, etc. més de la meitat de la poblacióés analfabeta, només el 5% té aigua a casa seva, i únicament la tercera part téun document d’identitat…

tot això no és fruit de la casualitat, sinó el resultat d’una tragèdia històrica tei-xida de colonialismes, ocupacions militars, saqueig de recursos, dictadures, mo-tins, cops palatins, devastació forestal o huracans, esquadrons de la mort, nar-cotraficants i bandes del crim organitzat…

al capvespre del 12 de gener de 2010, un terratrèmol de 7,3 graus segons l’es-cala de richter va assolar el país. el desastre social provocat pel fenomen naturalva deixar més de 220.000 morts, 310.000 ferits, i tres milions de damnificats; elsdanys materials van ser, literalment, incalculables.

mans unides ha recolzat projectes de desenvolupament a Haití durant mésde 30 anys. en els anys 2007-2009, va finançar 68 projectes, per una suma total de2.373.890 euros, a més d’altres 8 projectes d’emergència, recolzats l’any 2008,arran de diversos huracans, per un total de 429.960 euros.

després del terratrèmol de gener de 2010, al llarg de tot aquest any, va aportarmés de tres milions d’euros per a 17 projectes d’atenció humanitària i altres 16projectes per a la reconstrucció d’infraestructures comunitàries, dotació d’equi-paments, construcció/rehabilitació d’habitatges, sanejament, atenció psicosocialals damnificats, rehabilitació productiva i seguretat alimentària.

Països preferents per a Mans Unides el 2011

Man

s U

nide

s/P

ilar

Gag

o

Nord-est d’Índia

19

Reduir la mortalitat infantil exigeix lluitar en diversos fronts alhora

� La nutrició infantilPer a Mans Unides és fonamental promoure l’alimentació dels

nounats amb llet materna, així com l’obtenció d’aliments saludablesa baix cost.

Segons l’Informe Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni2009, la nutrició infantil hauria de ser prioritària en el desenvolupa-ment de cada país.

Aquesta opció requereix:- Iniciar l’alletament en la primera hora de vida del nadó.- Que la llet materna sigui l’únic aliment durant els primers sis

mesos.- Una alimentació complementària a partir dels sis mesos d’edat.- Continuar alletant els nens fins als dos anys, com a mínim.

� Ampliar la vacunació contra les malalties principals: xarampió, tuberculosi, poliomielitis, rubèola…

Mans Unides dóna suport a projectes l’objectiu dels quals ésacollir i tractar pacients amb malalties contagioses, infectats ambVIH sida i tuberculosi, a través de programes preventius i curatiusespecialitzats. A més a més, treballa per prevenir la transmissió delVIH sida de mare a fill.- Paludisme-Malària. La comunitat internacional s’esforça a pro-

porcionar mosquiteres impregnades amb insecticida. A més amés, està intentant que es duguin a terme tractaments més efi-caços, tot i que més costosos.

En 19 dels 22 països de l’Àfrica subsahariana dels quals hi hadades, se sap que l’ús de mosquiteres es va triplicar de l’any 2000al 2006; i en 17 es va quintuplicar.

- Vacuna contra el xarampió. Segons l’Informe ODM 2009, s’es-tan aconseguint avanços notables en la lluita contra el xarampiógràcies a la immunització rutinària. Aquesta vacuna costa menysd’un dòlar per nen.

� Millorar la salut de les dones i, sobretot, de les maresMans Unides prevé la mortalitat maternoinfantil, millorant la nu-

trició de les dones embarassades i ensenyant-los a cuidar-se abansi després del part.

� Universalitzar i garantir l’accés a l’aigua potable, la higiene iel sanejament

L’aigua és un recurs vital per al desenvolupament humà. El sub-ministrament d’aigua i sanejament redueix el nombre de malaltiesque debiliten la salut de les mares i són, en part, responsables dela mortalitat maternoinfantil.

La prevenció d’infeccions al part es pot aconseguir amb l’edu-cació i l’adquisició d’hàbits higiènics, com la rentada de mans, l’úsde guants, la desinfecció dels instruments i de les cases i l’elimina-ció segura de residus.

Mans Unides dóna una importància especial a la disponibilitatd’aigua potable i de sanejament adequat en la lluita contra la mor-talitat infantil.

Entre les necessitats urgents dels pobres hi ha l’accés a l’aigua, al sanejament bàsic i a l’alimentació,que són condicions elementals del dretfonamental a la vida

... ve de la pàgina 17.

Objectiu: Reduir la mortalitat infantil

Eradicar la pobresa i la fam, com a condicions de vida inhumanes en les quals s’engendren, neixen i creixen els nens i les nenes, per...

Donar prioritat a la nutrició neonatal

Estendre l’accés a les vacunes

Fomentar la preparació de les mares

Invertir en la capacitació de

personal qualificat

Millorar la salut de les dones i, sobretot,

de les mares

Universalitzar la higiene, el sanejament i l’accés a l’aigua

I N F O R M E

20

� Una maternitat saludable i seguraLa salut del nounat depèn molt de la salut i de l’educació de la

seva mare. És imprescindible que la dona sigui capaç de tenir curadels seus fills, saber si estan desnodrits, vacunar-los, controlar laseva higiene etc., per a la qual cosa és de vital importància la col·la-boració del pare en l’atenció dels fills i en les càrregues familiars.

L’educació de les dones genera beneficis personals i socials.Diversos estudis demostren que cada any d’educació que rebenles mares representa una reducció d’entre un 5 i un 10 % en la taxade mortalitat dels menors de cinc anys.

Les joves que van a escola acostumen a casar-se més tard,solen tenir menys embarassos o més espaiats, i procuren comptaramb l’atenció adequada al part.

L’educació ha de procurar també la superació de creences i tra-dicions ancestrals perjudicials per a la vida, la dignitat i l’atenció deles persones.

� Formació de personal mèdic i sanitari qualificatMans Unides dóna suport a projectes l’objectiu dels quals és la

formació del personal sanitari per garantir l’assistència a les pobla-cions rurals. Així prevenim la mort de les mares i dels nens.

Mans Unides lluita contra la mortalitat infantil basant-se en 4 principis

� L’obertura a la vida és en el centre del verdader desenvolupament

Benet XVI diu que “fomentant l’obertura a la vida, els poblesrics poden comprendre millor les necessitats dels que són pobres,evitar l’ús d’ingents recursos econòmics i intel·lectuals per satisferdesitjos egoistes entre els mateixos ciutadans i promoure, al con-trari, bones actuacions en la perspectiva d’una producció moral-ment sana i solidària, en el respecte del dret fonamental de cadapoble i cada persona a la vida” (Caritas in veritate, 28).

Entre les necessitats urgents dels pobres hi ha l’accés a l’aigua,al sanejament bàsic i a l’alimentació, que han de ser reivindicatscom drets humans, perquè són condicions elementals del dret fo-namental a la vida.

� El nen necessita una famíliaL’art. 6 de la Declaració dels Drets del Nen indica que “el nen,

per al ple desenvolupament de la seva personalitat, necessita amori comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’em-para i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un am-bient d’afecte i de seguretat moral i material”.

La Convenció dels Drets dels Nens afirma que “als pares o al-tres persones encarregades del nen els incumbeix la responsabilitatprimordial de proporcionar, dins les seves possibilitats i mitjans eco-nòmics, les condicions de vida que siguin necessàries per al des-envolupament del nen” i que els Estats “adoptaran mesures apro-

piades per ajudar els pares i altres persones responsables del nena donar efectivitat a aquest dret i, en cas necessari, proporcionaranassistència material i programes de suport, particularment respectea la nutrició, el vestuari i l’habitatge” (art. 27).

� La vocació dels pares és protegir la vida del fillLes mares, amb el concurs dels pares, custodien el futur de la

societat, en la mesura que d’elles depenen els nens d’avui i dedemà.

A Mans Unides sostenim que la defensa d’una maternitat senseriscos implica lluitar contra les condicions de pobresa i desigualtat,que afecten l’autonomia i la llibertat de la dona.

� Els poders públics són responsables dels més indefensosL’art. 6 de la Convenció dels Drets dels Nens afirma que tot

nen té el dret intrínsec a la vida i que els Estats es comprometen agarantir, en la màxima mesura possible, la seva supervivència i elseu desenvolupament.

L’art. 24 estableix que “els Estats signants reconeixen el dretdel nen al gaudiment del més alt nivell possible de salut i a serveisper al tractament de les malalties i la rehabilitació de la salut; s’es-forçaran per assegurar que cap nen sigui privat del seu dret al gau-diment d’aquests serveis sanitaris (…)”.

Mans Unides reclama als poders públics que compleixin elscompromisos que han signat i assumit. Tots som responsables delsmés indefensos, els nens: ens obliga l’ordre jurídic i ens ho exigeix,sobretot, la responsabilitat moral. És el millor servei a la dignitat ials drets inviolables de tots els nens i les nenes.

Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

Mans Unides reclama als poders públics que compleixin els compromisosque han signat i assumit. Tots som responsables dels més indefensos.

Mans Unides dóna suport a projectes per a la formació de personal sanitari.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

I N F O R M E

21

AAFFoonnddoo

EL SEU DEMAES AVUI

El plat buit representa

el pensament i la principal preocupació

diària d’una gran part de la població. La

imatge d’aquest plat simbolitza el tipus

d’alimentació de països desenvolupats, on

l’alimentació és abundant i equilibrada i

a la qual hauríem de tenir tots accés.

El nen es troba en un paisatge buit,

sense recursos, només enfront

de la seva realitat.

Cartell de Campanya 2011

autora del cartell: maribel páez rodríguez

22

El 22 d’octubre passat es van lliurar aOviedo els premis Príncep d’Astúries2010. La trentena edició dels premis

més prestigiosos d’aquest país es va carac-teritzar per la sobrietat, tant pel nombre deconvidats assistents, com per les paraulesdel príncep Felip, de moderació enfront delsexcessos i d’ètica enfront dels abusos. ElPríncep es va mostrar convençut de la capa-citat d’Espanya per sortir de la crisi, però vaadvertir de la necessitat d’emprendre canvis.

D’un en un, els premiats d’aquesta edi-ció van anar recollint els seus guardons sotal’atenta mirada de la reina Sofia, de la prin-cesa Letizia, del Patronat de la FundacióPríncep d’Astúries i dels 1.700 convidats queomplien el Teatre Campoamor de la capitalasturiana. L’hereu de la Corona va dedicarparaules d’elogi a cadascun dels guardo-nats: de Richard Serra (Arts), va exalçar elseu “magisteri”; dels arqueòlegs de Xian(Ciències Socials), la seva “delicadesa i per-fecció”; d’Alain Touraine i Zygmunt Bauman(Comunicació i Humanitats), va elogiar el“rigor i profunditat dels seus pensaments”;dels científics David Julius, Linda Watkins i

Baruch Minke (Recerca), la seva lluita perpal·liar el dolor físic; de l’Organització Nacio-nal de Trasplantaments i la TransplantationSociety (Cooperació Internacional) el seu“afany per salvar vides humanes”; de l’es-criptor libanès Amin Maalouf (Lletres), laseva “defensa de la diversitat”; de la Selec-ció Espanyola de Futbol (Esports), la demos-tració “ que la joventut espanyola està pre-parada per aspirar a les màximes metes”, ide Mans Unides (Concòrdia), va destacar elsseus “anheles de lliurament als altres”.

Mans Unides va estar representada aOviedo per tots els membres de la ComissióPermanent, que van assistir-hi emocionats,juntament amb el portaveu de la Conferèn-cia Episcopal Espanyola, monsenyor Martí-nez Camino, al moment en què la presi-denta de l’organització, Myriam Gª Abris-queta, recollia el premi de mans del Príncepjuntament amb Cécile Samagui, contraparta Benín, coordinadora de dotze centres deformació de dones a la diòcesi de N’Dali, iexemple de la dona africana i de les doneslluitadores del món, germen i eix transversaldel treball de Mans Unides.

Dimarts 19 d’octubre, més de 200 personesvan assistir a la taula rodona col·loqui “La solidaritat, motor de desenvolupament”,al saló d’actes del Col·legi de Metges d’Oviedo. Van intervenir-hi: Myriam Gª Abrisqueta, presidenta de Mans Unides;Chema Caballero, missioner Javierano que fa 18 anys va decidir donar la vida pels quemés pateixen a Sierra Leone; Carlos VicenteAlconcé, bolivià que, després de treballar

cinc anys als Serveis Centrals de Mans Unides, viu a Equador on coordina, com a expatriat, un programa de desenvolupament a la Serra Central Equatoriana; Cayetana Iribarnegaray, coordinadora de projectes a la costa occidental d’Índia a Mans Unides; i monsenyor Kike Figaredo, sacerdot jesuïta i prefecte apostòlic de Battambang(Cambotja), qui va parlar a través d’una connexió via satèl·lit.

Paraules del príncep Felip

FPA

“La solidaritat, motor del desenvolupament”

La presidenta de Mans Unides recull de mans del príncep Felip el guardó a la Concòrdia 2010.

Lliurament dels premis

N O T Í C I E S M A N S U N I D E SESPECIAL

Lliurament del Premi

Príncep d’Astúries

Lliurar el Premi de la Concòrdia a una organització com Mans Unides representaengrandir els nostres guardons i assolir la seva significació més profunda. MansUnides és una institució molt estimadapels espanyols que va néixer fa 50 anysquan un grup de dones d’Acció Catòlica va respondre a la campanya contra la famque havia emprès la FAO. Amb el pas deltemps, 40.000 voluntaris, 71 delegacions,programes d’acció en països d’Àfrica, Amèrica i Àsia, suport a centenars de projectes,… són algunes de les dades que avalen les actuacions de Mans Unides.En els seus fins és on es posa en relleu el necessari i útil humanisme d’aquestainstitució: la lluita sense quarter contra la fam i la pobresa, la tasca pacient enfavor de l’educació dels més desposseïts,la promoció social de les persones, l’especial atenció a la dona, el desenvolupament agrícola i l’atenció sanitària. Avui també volem fer patent el nostre agraïment a tres valuosos grupsde persones amb què compta aquesta institució i que l’engrandeixen extraordinàriament: els missioners que dediquen la seva vida a tanta gent sumida en el màxim abandó. Els voluntaris,en l’acció dels quals aflora el millor delcomportament dels éssers humans. I elscol·laboradors, que amb la seva ajuda permeten que es materialitzin aquestes ànsies de lliurament als altres que caracteritzen la tasca de Mans Unides.Sempre en aquesta cerimònia ens trobem amb aquesta bella i significativa paraula, concòrdia, que ho resumeix tot de manera ideal, que atreu el progrés i facilita la convivència, que fa, en definitiva,millor la Humanitat. Gràcies, doncs, a l’immens equip de Mans Unides. Mans que s’uneixen per ajudar. Mans que s’uneixen per curar, alimentar i educar.Mans que s’uneixen, simplement, per salvar. Que mai no ens faltin les vostresmans unides.

23

Qui som?Qui som?Mans Unides, organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, és una associació pública de fidels, catòlica, seglar,sense ànim de lucre i de caràcter benèfic (Estatuts art. 2.3).El seu fi és la lluita contra la fam, la nutrició deficient, la misèria, la malaltia, el subdesenvolupament i la falta d’instrucció produïts, entred’altres, per les causes següents: la injustícia, el repartiment desigualdels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència, i la crisi de valors humans i cristians(Estatuts art.5). Per dur a terme la seva acció, treballa en dues líniesprioritàries: la sensibilització de la població espanyola i el finançament de projectes per al desenvolupament al Sud.

Amb el cor encara posat en el 2010,l’any en què no sols acabem de celebrar,juntament amb els protagonistes del Sud,el cinquanta aniversari de Mans Unides,sinó que hem rebut plens d’orgull el premiPríncep d’Astúries de la Concòrdia, afron-tem un nou any i una nova Campanya ambla mateixa responsabilitat i compromís quealtres anys, sabent que el nostre treball téun únic fi: canviar les situacions injustes d’a-quest món i fer-lo millor.

Mans Unides centra la seva estratègiaper al 2011 en la lluita per la reducció de lamortalitat infantil, Objectiu de Desenvolupa-ment del Mil·lenni número 4. Segons UNI-CEF, “uns 29.000 nens menors de 5 anysmoren tots els dies per causes que es po-drien evitar fàcilment”. Parlem d’11 milionsde morts l’any i la malnutrició continua sentla causa subjacent principal de la mortalitatinfantil. Més d’un terç d’aquestes es produ-

eixen per aquesta causa. Les taxes mésaltes de mortalitat infantil es registren a l’À-frica Subsahariana i Àsia meridional, per laqual cosa han de ser prioritats absolutes enla nostra lluita.

Amb els projectes que financem aMans Unides, coneixem la lluita per reduirla mortalitat infantil, les causes per les qualsemmalalteixen i moren els nens: malnutri-ció, malària, tuberculosi, pneumònia, diar-rea, varicel·la, deshidratació, així com la faltad’higiene i les infeccions. Sabem que la po-bresa és territori on germinen moltes injus-tícies que afecten tres quartes parts de lahumanitat. En la mesura que aconseguimreduir els nivells de pobresa, analfabetisme,malaltia i desnutrició, disminuirà la mortali-tat infantil. Per aquesta raó, reclamem alspoders públics que compleixin els compro-misos que han signat i assumit en aquestamatèria. Tots som responsables dels més

El 3 de novembre passat, la reina Sofia va visitar els Serveis Centrals de l’organització,on, a més de mantenir una trobada ambmembres de la directiva i amb els responsables d’alguns departaments, va recórrer part de les instal·lacions. La Reinava escoltar amb atenció les paraules que li va dedicar la presidenta Myriam García Abrisqueta: “Benvinguda a casa seva novament, Majestat! Sabem que vostè ensconeix des de fa molts anys, que ens segueix

en el nostre caminar, i coneixem, també, la seva gran sensibilitat cap als més necessitats”. Durant la visita, la Reina va mostrar gran interès pel funcionament de l’organització: els projectes, els viatges, els voluntaris i els reptes de futur. Com a comiat, va signar en el llibre de visites de la institució:“A Mans Unides amb tot el meu afecte en el seu 50 aniversari. Enhorabona per aquesttreball que duen a terme amb tanta dedicació”.

Amb l’objectiu de reduir la mortalitat infantil (ODM núm.4)

Campanya 52: “El seu demá es avui”

La reina Sofia va visitar la seu de Mans Unides

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

24

febles i indefensos, els nens, ens ho exigeixla nostra pròpia responsabilitat moral i és, a mésa més, el millor servei a la dignitat i als dretsinviolables de tots els infants. Els estimempel que són i, sobretot, pel que esperemque siguin. Perquè el seu demà és avui.

Projectes de desenvolupamentMans Unides, com és ben conegut per

tothom, finança projectes de desenvolupa-ment sota cinc prioritats: agrícola, sanitària,educativa, social i de promoció de la dona,eix transversal de tots aquells, així com elrespecte al medi ambient i la coherència enla gestió de recursos i conductes.

El 2011, tres països han estat escollitscom a llocs preferents d’acció i atenció:Kenya, Haití i el nord-est d’Índia. A travésdels nostres materials i publicacions dona-rem a conèixer la seva realitat i les necessi-tats de futur.

A més a més, seguim amb els nostresesforços en matèria d’educació per al de-senvolupament, conscienciant la poblacióespanyola sobre la realitat del Sud per forjarun altre món amb un altre concepte dedesenvolupament, perquè només amb uncanvi de mentalitats, actituds i estils devida aconseguirem un món més just isolidari.

Des de mitjan de l’any 2009, Mans Unides està treballant en la campanya “Desenvolupament i Justícia Climàtica”, moguts per la preocupació sobrel’impacte del canvi climàtic als països pobres. Al desembre de l’any passat, amb caràcter d’observador internacional de la societat civil, vam participar a la cimera de Copenhaguen. Però elsresultats van ser altament decebedors. L’anomenat“Acord de Copenhaguen” es va acostar més a unadeclaració d’intencions que a un acord internacional.

A final de novembre de 2010, la comunitat internacional va tenir una nova oportunitat a la “Conferència 16” de la Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic, coneguda coma COP16, que es va fer a Mèxic, del 30 de novembre al 10 de desembre. Mans Unides va ser-hi present i va poder conèixer de primera mà tot el que va passar-hi:http://www.manosunidas.org/cambioclimatico/cambioclimatico.htm

bloc: http://justiciaclimatica.tumblr.com/Grup de facebook: “desarrollo y justicia climática”

Mans Unides, a la Conferència 16 de Mèxic

Els drets de tots els infants del món són inviolables.

Campanya 52: “El seu demá es avui”

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

DADES ECONÒMIQUES DE 2009

QUANTITAT TOTAL RECAPTADA: 54.021.970 EUROS

PROJECTES APROVATS: 692

Mans Unides continua donant suport econòmic a projectes d’exercicis anteriors, fins a completar un total de 1.031 l’any 2009.

180Amèrica

259Àfrica

253Àsia i Oceania

88Promoció de la dona

92 Agrícoles

130Sanitaris

121Socials

261Educatius

po

r co

nti

nen

tes

per

pri

ori

tats

fons públics 22,8%

77,2% fons privats

6% administració i estructura

87,0% projectes de desenvolupament

1,9% promoció i Captació de recursos

5,1% Sensibilització

ORIGEN DELS INGRESSOS

DISTRIBUCIÓ DE LES DESPESES (Desglossat)

total fins de mans unides: 92,1%altres conceptes: 7,9%

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

25

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

Els dies 22, 23 i 24 d’octubre, van tenirlloc les Jornades de Formació que cada anycelebra Mans Unides a la localitat madrile-nya d’El Escorial. Enguany, tots els que s’hivan reunir van assistir, a través de la televi-sió, a l’acte de lliurament del Premi Príncepd’Astúries de la Concòrdia a la nostra orga-nització, on van acudir la presidenta i partde les persones participants a les Jornades.Abans d’això, Ramón del Hoyo, bisbe deJaén i president de la Comissió Episcopalde Missions, va pronunciar la Conferènciainaugural sota el títol “Caritas in Veritate i elDesenvolupament Humà”. Juntament ambles informacions sobre Canvi Climàtic isobre el conveni de col·laboració amb l’AE-CID en matèria d’Educació per al Desenvo-lupament, dissabte 23 es va comptar ambla presència de Marga Torres, contrapart deMans Unides a la RD del Congo, i expertaen la situació de la salut maternoinfantil alcontinent africà. A més a més, els assis-tents van ser informats de les idees bàsi-ques de la pròxima Campanya, que conté elDocument Base 2011, sobre el qual van re-

flexionar en petits grups de treball, i van co-nèixer els materials de sensibilització pre-parats per a aquesta campanya. Un altredels moments més interessants i emotiusel van proporcionar les persones de MansUnides que van viatjar a Cambotja, Paraguaii Senegal, quan van exposar les seves ex-periències en temes d’infància, desenvolu-pament rural i repartiment de terra, i el tre-ball en matèria de convenis de col·labora-ció. Diversos tallers de formació van estu-diar temes de comunicació, projectes dedesenvolupament, cofinançament o gestióde les operacions enllaç, i en tres breus ex-posicions es va informar sobre el treballemprès amb els més joves de l’organitza-ció, el treball en xarxa a Espanya i Europa, ila implementació del gènere com a temapresent en el nostre treball.

La presidenta de Mans Unides, MyriamGarcía Abrisqueta, i el viceconsiliari de l’or-ganització, Jesús Vidal, van tancar la tro-bada, convidant els presents a continuartreballant amb il·lusió i lliurament pels méspobres.

� La regió de Múrcia té ja dos llocs dedicats a Mans Unides: el jardí “MansUnides”, al Ranero, una zona nova de la capital; i una plaça, a la localitat d’Ulea,situada al costat de l’església de San Bartolomé.

� La delegació local de Mans Unides aSabadell, juntament amb altres personesi institucions, va rebre la Medalla d’Honorde la ciutat de mans del seu alcalde, Manuel Bustos. Mans Unides és present a la ciutat des de fa 38 anys, i la corporació municipal, coincidint ambel 50 aniversari de la institució, va volerreconèixer la seva tasca solidària i de sensibilització en relació amb la fam i les desigualtats al món. Va recollir el guardó l’actual delegada, Sofía Taulé.

� Els tercers premis del Consell de Mallorca a la Solidaritat van premiar diversos projectes duts a terme per associacions, empreses i administracionsde l’àmbit municipal, insular i internacional. La presidenta de Mans Unides, Myriam Gª Abrisqueta, va rebreun premi especial pels 50 anys de treball de l’organització en el món de la cooperació.

� La Universitat CEU Cardenal Herrera va celebrar el seu 10è aniversari reconeixent la tasca de servei públic d’algunes institucions representatives dela Comunitat Valenciana. Mans Unides va ser guardonada pel seu treball en prodels més desfavorits i per la tasca de sensibilització que du a terme en aquesta Comunitat. Va recollir la placacommemorativa la delegada de València,Isabel Moleres, de mans del bisbe auxiliarde València, ara bisbe de Valladolid.

Un dels moments viscuts a les Jornades de Formació 2010.

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

Jornades de Formació

BreusBreus

El 20 de novembre passat va tenir lloc el Concert Simfònic Benèfic amb què Mans Unides va voler culminar, en forma de música, els actes de commemoració del seu mig segle de vida.Després de les paraules de benvinguda de Myriam García Abrisqueta, presidenta de l’organització, l’orquestra del Teatre Regio di Parma, dirigida magistralment per Inma Shara, va interpretar 4 peces clàssiques que van fer les delícies de les més de 1.400 persones que van omplir el Teatre Monumental de Madrid, que van ser obsequiades, al final del recital,amb dos bisos més. Tots els diners recaptats amb la venda d’entrades s’han destinat a un projecte de desenvolupament integral al nord d’Índia.

Èxit del Concert Sinfònic de Mans Unides

26

Al final del trimestre d’aquesta re-vista que tens entre les mans, faràdos anys de la meva entrada a

Mans Unides com a voluntària. Per què emvaig decidir per aquesta ONG i no per unaaltra? Vaig deixar la feina al novembre de2002, després de gairebé 30 anys de ser ala mateixa companyia, en gran part per lamalaltia de la meva mare. Des de 2004, emvaig dedicar més intensament a practicaresport, col·laborar a la parròquia, a la comu-nitat de veïns, etc. Va arribar un moment enquè vaig pensar que podia fer alguna cosamés profitosa, però no em decidia, fins queel 2008 em vaig apuntar a un curs d’estiusobre la Doctrina Social de l’Església i emva empènyer a cercar quelcom en aquestcamí. Tenia clara una cosa i és que havia deser una organització catòlica, tot i que no detipus assistencial.

Llavors, vaig començar a sentir i llegirmés sobre Mans Unides amb motiu de laCampanya 50. Així que un bon dia vaig tru-car a la delegació de Madrid. Els vaig expli-car que sóc enginyera de telecomunica-cions, que tinc un bon nivell en francès i enanglès, que em defenso en informàtica i,gairebé sense que acabés de parlar, em vandir que truqués als Serveis Centrals. Vaigparlar amb ells, vaig concertar una entre-vista, i al poc de temps em va trucar per auna altra entrevista la responsable de l’àreade Planificació, Pilar Mendo. I ja a la set-mana següent em vaig unir a aquesta Àrea,en concret al departament d’Informàtica, onvaig trobar un grup magnífic de persones.

Veure i participar, des de dins, en MansUnides està sent una experiència impres-sionant: l’enorme treball que es fa en favor

dels més pobres, com totes les àrees ju-guen el seu paper, la feina tan magnífica deles delegacions per sensibilitzar els seuspaisans i recaptar fons, la tria i qualitat delsprojectes amb unes contraparts dignes detot elogi, contraparts que he pogut trobardirectament gràcies a la immensa sort quehe tingut pel fet de poder anar aquest se-tembre últim a Cambotja en el viatge de for-mació. Molts han estat els que en altres“En primera persona” han comentat l’ex-periència inoblidable de participar en unviatge, permetent conèixer la realitat delsmés pobres i com aquests superen les difi-

cultats gràcies a les contraparts (i el finan-çament de Mans Unides). Per a mi ha re-presentat un contrast brutal amb la mevaantiga feina, en què viatjava molt i estava encontacte amb elits tecnològiques. He estatal costat de persones que aprenen com se-leccionar les escombraries, he conegutcom comunitats de base s’organitzen pergestionar bancs d’arròs i de vaques, he es-tat envoltada de nens desitjosos de tocar-te iensenyar-te les seves coses, que els facisfotos. I jo, que mai no he estat capaç de re-sistir un nen més de 5 minuts, jugava ambells. Per tot això, només puc donar moltíssi-mes gràcies. Crec que sóc una gran privile-giada per haver pogut conèixer, en tan pocde temps, tants aspectes de Mans Unides.

Mari Carmen PeláezVoluntària del departament d’Informàtica

dels Serveis Centrals Man

s U

nide

s

En primera personaEn primera personaEl 4 de novembre passat va tenir lloc a la seu de Casa Àsia de Madrid l’acte“Sí, un altre món és possible. Veus deFilipines i Bolívia”, en què van participaralguns dels responsables dels programesque Mans Unides du a terme, amb suport de l’AECID, a Filipines i a Bolívia.Teresa Gutiérrez, directora de Programesde Casa Àsia-Madrid, va destacar en les seves paraules de benvingudala importància d’aquests dos països enl’àmbit de cooperació internacional.La vicepresidenta de Mans Unides, Soledad Suárez, va posar de manifest la importància de l’Educació per al Desenvolupament, una de les dues líniesde treball de l’organització, en la tasca de canviar el món actual. D’altra banda,Ignacio Ussía, coordinador del departament de Cofinançament, va explicar als assistents el nou sistema detreball posat en marxa entre AECID i lesONG espanyoles (convenis), un modelbasat en la confiança mútua. Per part delConveni de Filipines van ser-hi presents el sacerdot Jovic Lobrigo, president delBicol Consortium for Development Initiatives, coalició d’organitzacions dedesenvolupament social, i el missionerclaretià Ángel Calvo, qui va expressar la seva satisfacció pel treball dut a terme en aquelles comunitats, unint elselements que conformen el teixit socialnecessari per a una vida digna. Els convidats de Bolívia, Iván Ramiro Arancibia, director de l’Institut PolitècnicTomás Katari, i Jhobana Erika Loayza, directora de Suport als Pobles originaris iMarques de Qullasuyo Q’Ara Q’Ara, van acostar la realitat de les comunitatsindígenes camperoles i dels barris urbansmarginals, i van parlar dels processos dedesenvolupament local al país andí.

Voces de Filipinas y Bolivia

Veure i participar en una experiència

impressionant

Sóc una gran privilegiada per haver pogut conèixertants aspectes de Mans Unides.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

27

Mans UnidesNens de la guerra que són atesos per les germanes congoleses.

R. D. Congo: Dades d’interès

Capital: Kinshasa.

Població: 60.764.490 hab.

Moneda: Franc congolès.

Superfície: 2.345.410 km2

Ciutats més poblades: Lubumbashi,

Kolwezi, Mbuji-Mayi, Kisangani.

Idiomes: Francès (llengua oficial), Lingala

(llengua franca per al comerç), i dialectes.

Religió: Catòlics 50%, Protestants 20%,

Musulmans 10%, altres creences

autòctones 20%.

Forma de govern: República

semipresidencialista.

President: Joseph Kabila.

IDH: lloc 168.

PIB per capita: 675 US $..

Bunia, a la República Democràtica del Congo(RDC) va sortir d’una guerra civil el 2009, i es va enfrontar a un augment del nombred’orfes i nens abandonats, que patien malalties per la manca de recursos de la zona, i sense infraestructures mèdiques adequades. Aquest projecte va posar fi a aquesta situació i va millorar la vida dels habitants de la zona, especialment dels més petits.

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

28

Fitxa Tècnica

Àrea Geogràfica:Bunia, nord-est de la RDC.

Títol:Construcció i equipament d’un hospital pediàtric.

Objectiu:Contribuir a millorar la situació sanitàriade la població infantil i els seus entorns.

Beneficiaris:

Directes: 3.600; Indirectes: 10.000.

Sector: Sanitari.

Cost total: 67.829 euros.

Responsable:P. Fermín Zugasti.

Institució:Cáritas diocesana de Bunia.

Projecte: RDC/60859/XLIX E

Promeses d’un món millor

Construcció i equipament d’un hospital pediàtric a la República Democràtica del Congo

Man

s U

nide

s

El projecte se situa a Bunia, al nord-estde la RD del Congo, ben a prop de lafrontera amb Uganda. Els gairebé

200.000 habitants, que viuen de l’agricul-tura tradicional, van començar una situacióde postguerra el 2009, són en una zona so-vint amenaçada pels guerrillers ugandesosque cerquen refugi a aquest costat de lafrontera. Hi havia un únic hospital generalper a tots aquests habitants, que a més amés resultava car per als seus escassos in-gressos. Els nens, que són gairebé el 50%de la població dels quals molts orfes, erenels que més patien aquesta situació sanità-ria, ja que la seva salut és més fràgil que ladels adults. Una dieta monòtona i escassaen proteïnes, la falta d’higiene (per ignoràn-cia de les mares), i d’aigua potable, els con-verteixen en víctimes fàcils de malalties en-dèmiques, de contagis i epidèmies. Peralleujar en part aquesta situació, la diòceside Bunia va donar suport, juntament ambCàritas diocesana de Bunia, a la iniciativa d’unmissioner espanyol per construir un hospitalpediàtric que atengués uns 300 nens tots elsmesos i donés cursos de formació a lesmares, de dietètica i higiene, amb un petit la-boratori, una farmàcia i, per ajudar a mante-nir-ho, un petit estable amb 4 vaques.

Una visió de primera màFermín Zugasti, el pare Blanc que és al

capdavant del projecte, ens explicava laseva visió sobre aquesta iniciativa, que re-colza la consecució de la millora de la salutinfantil a la zona:

“Aquest projecte cercava trobar una so-lució al problema de la falta d’un lloc on elsnens poguessin ser controlats i defensatsde les malalties pròpies de la seva edat. Elsdispensaris estaven desbordats per la pre-sència de malalts adults, i les cures especí-fiques per a nens eren pràcticament inexis-tents. El projecte volia edificar un lloc d’aco-llida i atenció per a nens, pensant en alguna

cosa permanent i que es pogués sustentarper si sola en el futur. La situació a canviarera l’absència d’un lloc de medicina infantil,perquè en tota la ciutat de Bunia no hi haviaun servei de pediatria digne d’aquest nom,sent una regió que havia sortit d’una guerracivil que es va prolongar entre 1998 i 2009,i que havia portat milers d’orfes i nens aban-donats.

Les autoritats, tant civils com religioses,van aprovar amb alegria la idea de la creaciód’un centre d’aquestes característiques, jaque la necessitat era evident.”

- Quines activitats s’hi han dut a terme?- “La construcció planificada en els objectiusgenerals es va acabar a l’agost de 2009. Elcentre és efectiu i els nens van començar aarribar-hi a l’octubre d’aquell any. El serveid’acollida, laboratori, consulta mèdica i se-guiment dels nens malalts es fa també desd’aquesta data. La infermeria té una auto-nomia relativa, i les medicines són a dispo-sició dels malalts i les seves necessitatsmitjançant una petita contribució que ser-veix per pagar les despeses del personal il’adquisició de nous fàrmacs.

Una de les activitats previstes era la for-mació d’un banc de sang per a les transfu-sions urgents. Això no ha pogut fer-se ate-ses les característiques del mercat local i dela mentalitat de la gent enfront de les trans-fusions sanguínies. En la llista d’activitatsno previstes en el projecte inicial, es va ha-ver de construir un mur a la part nord delcentre, perquè el barri on està situat és unazona on la inseguretat nocturna i els robato-ris són freqüents, i la construcció estava unamica aïllada i oberta.”

- Amb quines dificultats significativess’han trobat?- “Per a les circumstàncies en què ens mo-víem, no es pot dir que hi hagi hagut gransdificultats més enllà de les habituals per

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

29

aquestes terres: autoritats que no donen elvistiplau, entrebancs, amenaces de tot gè-nere, impostos imaginaris… També vamtenir dificultat en l’obtenció dels materialsde construcció i en la compra de medica-ments i equipament, i el preu del transport,perquè una part va venir d’Uganda i l’altra,de Butembo. Tot això va fer que els preus esdisparessin.”

- Amb quins recursos humans ha comp-tat el projecte?- “L’aportació local va consistir en la prepa-ració del terreny abans i després de l’obra,la seva seguretat i algun transport de mate-rial, com ara maons, aigua, sorra i fustes.Una gran part ha estat sufragada pels salarisdels obrers.”

- En quina mesura ha millorat el centre lasituació que es pretenia transformar?- “Encara és aviat per saber com canviaràaquesta situació d’una forma definitiva. Espot dir que els nens que s’apropen al centredemanant ajuda no han deixat d’augmentardes del principi, i això significa que ha valgutla pena l’esforç dut a terme.

Donar xifres serà possible en el mitjà ter-mini. Però la satisfacció de les mares és evi-dent, ja que sense el centre haurien de des-plaçar-se fins a altres centres de salut moltllunyans.”

- Quins passos es faran en el futur?- “Tot queda a les mans dels responsablesdiocesans de Càritas, que col·laboren ambel Bisbat en el pla mèdic, jurídic i financer.

La gerència es correspon amb la Congrega-ció de les Germanes de la Caritat de Metz,que tenen una llarga experiència en medi-cina. I hi ha un pla de treball entre Càritas-Bunia i les germanes per evitar possiblesmalentesos, delimitant les competències iles responsabilitats de cadascú.

Les despeses futures es cobriran amb lesaportacions dels beneficiaris, pagant els ser-veis i les medicines, d’una manera mínima,però suficient per continuar comprant me-dicaments, productes de laboratori, pagantsalaris, etc.

Finalment, de la mateixa manera, s’esta-blirà un programa de formació i educació deles mares i la dona en general. I es durà aterme periòdicament una rotació del treballfet.”

A la RDC, els fills són el tresor més gran que una família pugui tenir. No sols són signe dela vitalitat d’aquesta família, sinó la garantia de la seva prosperitat. Quan creixin, podranser el sosteniment dels seus pares i ajudar els més petits. En tots els nostres viatgespodem constatar-ho i, si en la conversa familiar que s’estableix amb les dones d’algun poblat se’ns escapa dir que només tenim tres fills, de seguida ens donen mostres de la seva commiseració. Són tan pocs! Tanmateix, malgrat aquesta estimació pels nens,cada any mor en aquest país, per falta de cures mèdiques, gairebé el 2% dels menors de 5 anys, i el 26% pesa menys del normal. Els hospitals són escassos, cars i deficients.Amb aquest projecte, que en un principi ens van plantejar de forma molt modesta com un dispensari per atendre els orfes acollits en el mateix terreny on s’ha construït l’hospitalpediàtric, realment modest per a les enormes necessitats existents, ens vam proposar,d’acord amb el responsable, que almenys uns quants nens visquessin sans i es desenvolupessin plenament. Així, en efecte, quan arribessin a l’edat adulta fossin factors de desenvolupament per als seus pares i les seves famílies, ajudant-los a tenir una vida digna, complint així les expectatives que en ells van posar en el moment del seu naixement. Aquests nens, gràcies a Déu, han resultat ser molts més dels que en un principi es va pensar, promeses d’un món millor.

Els fills són el tresor més gran

El centre pediàtric de Bunia atén més de 300 nens tots els mesos i dóna formació a les mares.

Felicia de las Casas, responsable dels projectes a la RD del Congo

Mans Unides

Mans Unides

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

30

El 12 de gener de 2010, un terratrè-mol de magnitud 7,3 graus segonsl’escala de Richter, de més d’un mi-

nut de durada, va assolar Port-au-Prince, ca-pital d’Haití, i diverses províncies del país.Oficialment, s’ha parlat de 222.570 morts,310.928 ferits, 1.514.885 damnificats i105.369 habitatges destruïts, però la des-trucció va ser molt més gran del que ex-pressen aquestes xifres. Habitatges, edifi-cis governamentals, hospitals, escoles, car-reteres, etc., van ser danyats severament,el mateix que serveis públics d’aigua, llum,telèfons, Internet, etc. Però els efectes hu-mans, socials i econòmics d’aquest feno-men natural es multipliquen en un país queés el més pobre d’Amèrica. Una zona moltafectada van ser els municipis de Jacmel ivoltants, al departament del Sud-est, on elsdamnificats van ser 196.670 persones, i onnombroses escoles van ser destruïdes.

A la zona, hi treballa Càritas de Jacmel,organització que canalitza l’esforç social dedesenvolupament i assistència a la diòcesi,en el context de la Pastoral Social de l’Es-glésia. La seva missió és fomentar el de-senvolupament integral i sostenible de lapersona, promoure la justícia social i lasolidaritat, i contribuir a la reducció de lapobresa en els sectors més vulnerables

de la societat, així com planificar i coordi-nar els diversos esforços de les Càritasparroquials.

Enfront de la situació d’emergènciacreada pel terratrèmol, Càritas de Jacmelha sol·licitat el suport de Mans Unides pertirar endavant un projecte que pretén con-tribuir a pal·liar els seus efectes entre la po-blació damnificada, ja anteriorment moltmarginada; específicament es pretén reac-tivar les accions educatives en onze esco-les, atenent un total de 6.910 nens de pri-mària i secundària. El projecte preveu laconstrucció de 173 aules provisionals i elseu equipament, la dotació d’útils escolars,i l’escolarització i atenció psicosocial delsnens.

De manera general, s’insereix en l’es-forç de l’Estat, de la societat i de la coope-ració internacional per pal·liar els efectesdel fenomen natural que va afectar la pobla-ció. S’insereix també en un pla d’emergèn-cia coordinat per part del soci local amb or-ganitzacions socials, parroquials i de base,per la seva gran credibilitat i important pa-per a la zona, on té una presència perma-nent, la qual cosa possibilita un contactequotidià amb la realitat i amb els subjectesque hi intervenen. Això garanteix l’èxit delprojecte.

Mans Unides/Jimena Francos

Accions educatives a Haití, un any després

Després del terratrèmol, aquest projecte preveu la millora de les infraestructures educatives de la regió de Jacmel.

Àrea geogràfica:

Diòcesi de Jacmel, sud-est d’Haití.

Títol: Reactivació de les accions

educatives en 11 escoles.

Objectiu: Contribuir a la reactivació i

la reconstrucció del sector educatiu

al sud-est d’Haití afectat pel sisme.

Beneficiaris:

Directes: 6.910.

Sector: Educatiu.

Cost total: 716.747 euros.

Responsable: Simón Francois.

Institució:

Càritas Diocesana de Jacmel.

Projecte: HAI/63927

Fitxa Tècnica

31

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

Jornada Mundial de la Joventut

Mans Unides hi serà molt present

Cada cop queda menys perquè més dedos milions de joves d’arreu del món arribin amadrid per acompanyar el papa benet XVI ala jmj 2011, que se celebrarà a madrid del 15al 21 d’agost.

mans unides, com a onG de l’esglésiacatòlica, no pot faltar a aquesta trobada, i estàtreballant ja en tres activitats que tindran llocdurant aquells dies: una exposició, una taularodona i un festival solidari.

en el pròxim número d’aquest butlletí te’ndonarem molts més detalls, però pots seguirinformat en el web principal de mans unidesi en la nova pàgina web de joves.

t’esperem a madrid!

Campanya d’acollidaSegur que moltes vegades has sentit, o

fins i tot tu mateix has dit, frases com “onmengen quatre, mengen cinc”, o “si ens es-trenyem una mica, hi entrem tots”. Quantesvegades has convidat un amic a dormir a casateva o a passar uns dies amb la teva família?Les portes de les nostres llars estan obertes,molts cops, per a tots aquells que ho necessi-tin. doncs el pròxim mes d’agost, milers depersones necessitaran la teva generositat icasa teva... milers de joves vénen a madrid aser amb déu i amb el Sant pare, i acollir-losserà una mostra més de la generositat ambquè, en molts llocs, es coneix els madrilenys iespanyols.

L’organització de la jornada mundial de

la joventut llança la Campanya d’acollidaamb un lema clar: sentir-se com a casa. dels200.000 joves que s’hi han inscrit fins al mo-ment, 35.000 ja han demanat allotjar-se ambfamílies madrilenyes. per tant, si ets una famí-lia, tens lloc a casa teva, i vols acollir aquestsjoves, inscriu-t’hi a través de la teva parrò-quia, col·legi o institució religiosa.

“Ha estat un plaer cooperar en un projecte tan enriquidor”Les meves pràctiques al departament d’Àfrica de mans unides m’hanaportat moltíssim, tant en l’àmbit professional com en el personal.durant el temps que vaig estar treballant amb ells em vaig dedicar al’auditoria interna, per la qual cosa vaig poder posar en pràctica elsconeixements que he anat adquirint al llarg dels meus estudis. a mésa més, a poc a poc, vaig anar ampliant els meus coneixements sobrela situació del continent africà i les particularitats de cada país grà-cies a les dades socioeconòmiques que donen els expedients. m’ale-gro molt d’haver après, in situ, el funcionament d’una onG: la divisióper departaments, zones i països; el procés d’avaluació i d’aprovació

del pressupost necessari per a cada projecte; així com la posada enmarxa i el seguiment.en l’àmbit personal, ha estat molt motivador el fet de poder treballaren un departament en què calia parlar diversos idiomes, i he pogutcomunicar-me en espanyol, anglès i francès. així mateix, m’ha apor-tat molt conviure durant un mes amb persones de diferents naciona-litats o que han viscut en diversos països. Ha estat un plaer cooperaren un projecte tan enriquidor, amb persones tan generoses i tan ober-tes. m’alegra haver pogut adonar-me que amb tan poc es pot ajudartanta gent.

marie descroix, 22 anys

La Creu dels joves a Cartagena

És coneguda com la “Creu de l’any Sant”, la “Creu del ju-bileu”, la “Creu de la jmj”, la “Creu pelegrina”; molts l’a-nomenen la “Creu dels joves”, perquè va ser lliurada alsjoves perquè la portessin per tot el món, a tots els llocs i entot temps. Va ser al final de l’any Sant de 1984, després detancar la porta Santa, quan joan pau II va lliurar una grancreu de fusta a la joventut del món. des de llavors, junta-ment amb la icona de maria Salus populi romani, la creuacompanya les jornades mundials de la joventut.actualment, la Creu i la icona de la jmj es troben pelegri-nant per les diòcesis espanyoles. I quan va passar per Car-tagena, els joves de la delegació comarcal de mans unidesvan voler ser-hi presents, acompanyant per unes horesaquest símbol d’unió de pobles i cultures.

Pàgina dels jovesde Mans Unides

el 7 d’octubre vam donar el tret de sortida a la pàginaweb dels joves de mans unides. tot i que seguim en unprocés constant de millora i d’ampliació de continguts,hi pots trobar una explicació del pla jove de l’organitza-ció, les activitats més destacades dels grups de joves deles delegacions, notícies interessants, notícies de l’or-ganització, i diverses formes de contactar i fer-nos arri-bar els teus comentaris, dubtes o missatges.a final del mes de novembre passat superàvem les 2.500visites, però volem tenir-ne moltes més i que la pàginaserveixi perquè molts joves coneguin mans unides i s’a-nimin a col·laborar-hi.ens hi ajudes? www.jovenesmanosunidas.org

Mans Unides

pots informar-te’n més a fons i descarregar-te el formulari necessari en aquesta adreça: http://www.madrid11.com/acogida

Pràctiques d’estudiants a Mans Unides

32

MANS J VES

domiciliant la teva quota, ens ajudes a estalviar en despesesd’administració i correu, reps de forma correcta i periòdicala nostra informació, i ens ajudes també a poder ajudar elsaltres d’una forma continuada. pots fer-ho a través del teubanc, amb l’imprès de subscripció d’aquesta revista, a tra-vés de la nostra pàgina web o per telèfon.moltes gràcies.

Has pensat a fer la teva aportació d’una forma fixa?

VAL LA PENA

“Fa molts anys que col·laboro com a voluntària a Mans Uni-des. Conèixer de prop la institució, la seva forma de treballar,la transparència en la gestió de recursos i diners, i el sentitde servei cap als més desfavorits de tots els que hi col·labo-rem, em porta a exercir la meva feina amb constància i com-promís. I com una mostra més d’això, faig una aportació eco-nòmica periòdica a Mans Unides. Crec que he de ser cohe-rent amb les meves idees, i donar els meus diners a l’orga-nització en què col·laboro i en què confio”.

Aquest testimoni ens porta a reflexionar sobre

la coherència entre el treball -voluntari o remunerat-

en una ONG i l’aportació econòmica

que es pot fer per als més necessitats.

Hi has pensat? Et convidem a fer-ho…

La crisi continua en 2011... i al Sud també

parlem de crisi inomés la paraula jaens provoca rebuig.portem massa mesosparlant d’aquest tema en tots els informatius, tertúlies… i estranyés el dia en què no sentim o diem el repetit mot. Sembla que l’any que comencem ens porta alguna perspectiva de millora, però, per descomptat, no el pròxim final que s’augurava fatemps. però si parlem de continuïtat respecte a la crisi, no podem deixar de fer-ho respecte a la generosíssima resposta que hem experimentatper part dels nostres socis i col·laboradors. el Sud continua veient com el nord es preocupa d’una economia que nosaltres mateixos hem fetmalbé, invertint milions de dòlars a reflotar bancs i fortunes perdudes, mentre ells continuen somiant de poder viure, simplement, d’una manerajusta i digna.

Gràcies per la teva generositat, per ajudar-nos a intentar fer aquest

somni realitat un any més!

Mans Unides/Beatriz Hernáez

C O L · L A B O R A D O R S I A M I C S

Codi entitat Codi oficina D.C. Número de compte

CODI COMPTE CLIENT

SUBSCRIPCIÓ SOCIEmplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades faci-litades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. Enqualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo,38-3º. 28004. Madrid.

SUBSCRIPCIÓ SOCI DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

TARGETA DE CRÈDIT

Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

Població .......................................................................................................................................................

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Caduca final de:

................ / ................

NÚMERO DE TARGETA

IMPORT PERIODICITAT

� 10 euros

� 30 euros

� ..................... euros

� 50 euros

� 100 euros

�Mensual

� Trimestral

� Semestral

� Anual

� Única

FORMA DE PAGAMENT

� Domiciliació bancària

� VISA � 4B �MASTER CARD � AMERICAN EXPRESS� Taló bancari a nom

de MANS UNIDES

� Targeta de crèdit

� Transferència bancària a:

Signatura del titular:

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

B. POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002.CAJA MADRID: 2038.0603.28.6001036580.BANESTO: 0030.1008.54.0865065273.LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904. CECA: 2000.0002.27.9100111500. B. GUIPUZCOANO: 0042.0030.61.0110170867.IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677.

006

MÉS INFORMACIÓ:socios@manosunidas.org

VULL ACTUALITZAR LAMEVA QUOTA CADA ANY:

� l’IPC anual

� un 5%

� un 10%

� ______%

E L S N O S T R E S M A T E R I A L S

Com a colofó del 50 aniversari, aquest llibre recull 50 històries, escrites des del Nord, sobre 50 protagonistes del Sud,per conèixer el costat més humà d’algunes de les persones que han fet possible el nostre treball i li han donat sentit.

Els materials educatius per a primària i secundàriasobre el 4t ODM, la reducció en dues terceres parts de la mortalitat infantil en menors de 5 anys per al 2015, es poden trobar a la nova pàgina web d’Educació de Mans Unides:www.educacion-manosunidas.org

LLIBRE“50 historias de solidaridad”

SAMARRETA 2011(disponible en català)CALENDARIS DE

TAULA I PARET2011

En cada mesde l’any nou,una cita destacada i una foto ens recordaran que el demà de milions d’infantsd’arreu del món comença avui.

MATERIAL EDUCATIU(disponible en català)

Rodat a Cotonou i Nikki (Benín), recull l’activitat de les terciàries caputxines per reduir la mortalitat infantil al país.Per a tots els públics.Durada: 15 minuts.

DVD DE CAMPANYA“Sembrando futuro en Benín”

Samarretes per a dona, home i nen, en diferents talles, amb el lema i la imatge per al 2011.

Mans Unides centrala seva estratègia per a l’any nou en el 4t Objectiu deDesenvolupamentdel Mil·lenni, la reducció de la mortalitat infantil, i cada mes de l’any

nou mostrem com la solució perquè elsnens tinguin futur és a les teves mans.

AGENDA 2011

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUNTA

RI,

Col .labora am

b

Mans

Unid

es

ww

w.m

ansunides.org

Mans

Unid

es

ON

GD

cat

òlic

a d

e vo

lunt

aris

.

Et

nece

ssite

m.

ww

w.m

ansu

nid

es.o

rg

“TU

HO

FA

S P

OSSIB

LEG

RÀ

CIE

S”

amb

la c

ol. la

bora

ció

de:

PAPER RECICLAT ECOLÒGIC 100%PAPER R

ECICLAT ECOLÒGIC

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

PM

S 287

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

ww

w.m

ansunes.or

Man D

cat

lica

de

nec

este

m

ww

.man

suni

des

.or

OB

LEG

AR

AU

Í

Col .labora am

b

Mans

Unid

es

ww

w.m

ansunides.org

Mans

Unid

es

ON

GD

cat

òlic

a d

e vo

lunt

aris

.

Et

nece

ssite

m.

ww

w.m

ansu

nid

es.o

rg

“TU

HO

FA

S P

OSSIB

LEG

RÀ

CIE

S”

amb

la c

ol. la

bora

ció

de:

PAPER RECICLAT ECOLÒGIC 100%PAPER R

ECICLAT ECOLÒGIC

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

PM

S 287

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

ww

w.m

ansunes.or

Man D

cat

lica

de

nec

este

m

ww

.man

suni

des

.or

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

a tots els mitjans de comunicació que ens ajuden a difondre el nostre

missatge de denúncia i suport respecte a la realitat del Sud,

Gràcies!

Comptem amb vosaltres el 2011!

D E L E G A C I O N S D E M A N S U N I D E S

35

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Lleó)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRE (Osca)Gral. Ricardos, 28 - 1.º / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º dcha. / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 5313003 CIUDAD REALCasa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSA (Balears)Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARAVenezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 9221003 HUELVA3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE G. C.Cebrián, 61 / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 0424002 LLEÓPadre Isla, 50, Esc. A - 5º Dcha. / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 8827001 LUGOCruz, 3 / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDPza. del Callao, 4 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707703 MAÓ (Menorca)Carrero des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 3652001 MELILLAParroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo30001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.Tel. 968 21 40 2932005 ORENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8222002 OSCAPza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 5633003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCA (Balears)Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 1237002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 16 / Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARASONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 4243001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Cruera, 5, baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixosTel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 93 886 15 5536204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Servicios CentralesBarquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament(ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries:

� Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

� Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Cartell guanyador del VII Concurs de Cartells per a Centres educatius. autora: marta pérez maroto. CpC La Inmaculada Concepción. San Lorenzo de el escorial (madrid).