Manuals Codi Tècnic de l’Edificació oct DB SIarquitectes.cat/ca/system/files/MANUALDBSI.pdf · Manuals CTE Codi Tècnic de l’Edificació oct DB SI Octubre de 2006 Manual d’aplicació

Manuals CTE Codi Tècnic de l’Edificació oct

DB SI Octubre de 2006

Manual d’aplicació del Document Bàsic DB SI Seguretat en cas d’incendi

Oficina Consultora Tècnica w w w . c o a c . n e t / o c t

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

oct

Oficina Consultora Tècnica

Octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC

3/3

Índex Introducció

SI 1 Propagació interior

SI 2 Propagació exterior

SI 3 Evacuació d’ocupants

SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi

SI 5 Intervenció de bombers

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

Annex SI A Terminologia

Annex SI B Temps equivalent d’exposició al foc

Annex SI C Resistència al foc de les estructures de formigó armat

Annex SI D Resistència al foc de les estructures de acer

Annex SI E Resistència al foc de les estructures de fusta

Annex SI F Resistència al foc de les estructures de fàbrica

Annex SI G Normes relacionades amb l’aplicació del DB SI

Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006 4/4

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI INTRODUCCIÓ

Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

5/5

INTRODUCCIÓ

I Nou marc legal de la seguretat en cas d’incendi

La Llei 38/99 d’Ordenació de l’Edificació (LOE) estableix que la seguretat en cas d’incendi és un dels requisits bàsics de qualitat dels edificis. Per mandat de la LOE s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) per Reial Decret 314/2006 de 17 de març, publicat al BOE de 28.03.06. El CTE és el nou marc reglamentari de l’edificació en el que es defineixen les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi que han de complir els edificis per satisfer l’esmentat requisit bàsic. Seguint l’estructura del CTE, la Part I conté les exigències bàsiques i les disposicions i condicions generals d’aplicació del Codi. En la Part II es troba el Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi DB SI en el que es caracteritzen i quantifiquen les exigències bàsiques i es determinen procediments per al seu compliment. El CTE crea la figura dels Documents Reconeguts com a complement del document bàsic per tal de facilitar la seva aplicació. Es tracta de documents tècnics, sense caràcter reglamentari, que han de comptar amb el reconeixement del Ministerio de Vivienda. Poden ser, per exemple, guies tècniques, codis de bona pràctica, mètodes d’avaluació, solucions constructives, programes informàtics o comentaris sobre l’aplicació del CTE. Encara no hi ha cap document reconegut però és previsible que en surtin i hauran de constar en registre públic.

II Situació de la normativa estatal anterior al Codi Tècnic de l’Edificació

Amb l’entrada en vigor del CTE el 29 de març de 2006 queden derogades algunes normes de forma total o parcial i continuen vigents alguns reglaments, publicats pel Ministeri d’Indústria, i que, en alguns casos, s’hauran de modificar per adequar-se al nou marc legal.

Normativa derogada

- NBE-CPI/96 “Norma Bàsica de l’Edificació sobre Condicions de Protecció contra incendis en els edificis” (RD 2177/1996). Està derogada des de l’entrada en vigor del CTE però es pot aplicar per donar compliment al requisit bàsic de Seguretat en cas d’incendi en els projectes que sol·licitin llicència d’obres abans del 29.09.06.

- Reglament General de Policia d’Espectacles, RGPE (RD 2816/1982). El RD 314/2006 d’aprovació del CTE deroga des del 29.03.06 alguns articles d’aquest reglament: Articles Art. 2 al 9 (amplades escales i passadissos) i Art. 20 al 23 (plànols i documentació), excepte apartat 2 de l’art. 20 i l’apartat 3 de l’art. 22.

No estan derogades i sembla que continuen vigents en allò que no s’oposi al CTE DB SI i DB SU les especificacions de grades en recintes esportius i d’espectacles a l’aire lliure del Capítol II secció primera.

Normativa vigent

- RD 1942/1993 Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis, RIPCI

- RD 2267/2004 Reglament de seguretat en cas d’incendi en establiments industrials, RSCIEI: En alguns apartats fa referència a la NBE-CPI/96 que s’entén substituïda pel DB SI, segons nota 1 de la Introducció del DB SI. Tanmateix, manca que el Ministeri d’Indústria faci les correccions oportunes del text d’aquest Reglament.

- Reglamentació específica d’instal·lacions i d’emmagatzematge: REBT, RITE, gas, gasoil, productes líquids inflamables, d’altres.



6/6

III Situació de la normativa d’àmbit autonòmic i municipal anterior al CTE

Continua vigent sempre que no sigui menys exigent que el DB SI, però s’ha de revisar per adequar-se al CTE DB SI i al RSCIEI.

Pel que fa a la normativa d’àmbit català anterior al CTE continua vigent la següent:

- D 241/1994 sobre Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi complementaris de la NBE-CPI/91. El nivell d’exigència d’aquest Decret és superior a la secció SI 5 Intervenció de bombers. Actualment es troba en fase de revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI.

- Ordenances municipals, com l’Ordenança de Barcelona OMCPI-96 o d’altres que parcialment regulen aspectes relacionats amb la protecció contra incendi. Continuen vigents sempre que siguin més exigents que el DB SI. L’OMCPI 96 es troba en fase de revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI.

IV Nou caràcter prestacional

En la línia del Codi Tècnic de l’Edificació, la seguretat en cas d’incendi té caràcter prestacional ja que l’objectiu es satisfer aquest requisit bàsic garantint unes exigències bàsiques a les que es dona compliment aplicant uns paràmetres i procediments concrets o adoptant solucions alternatives.

- Requisit bàsic SI (Article 11 de la Part I del CTE):

El DB SI desenvolupa el requisit bàsic de Seguretat en cas d’incendi que s’anunciava a l’Article 3 de la LOE: “Consisteix en reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental com a conseqüència de les característiques del projecte i construcció de l’edifici, així com del seu manteniment i ús previst” . “Per tal de satisfer aquest objectiu els edificis es projectaran, construiran, es mantindran i s’utilitzaran de forma que, en cas d’incendi, es compleixin les exigències bàsiques següents:”

- Exigències bàsiques SI (Article 11 de la Part I del CTE): SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d’ocupants SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi SI 5 Intervenció de bombers SI 6 Resistència al foc de l’estructura

D’aquestes exigències la que és novedosa respecte a la NBE-CPI/96 és la SI 5 que fa referència a la intervenció de bombers i que agafa cos reglamentari, quan en la norma anterior només tenia considerava com a recomanacions i remetia a les Administracions autonòmiques i locals. A Catalunya es regula aquest aspecte amb el Decret 241/94.

- Document Bàsic SI (Article 11 de la Part I del CTE i DB SI de la Part II): “El Document bàsic SI especifica paràmetres, objectius i procediments el compliment dels quals garanteix la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi.” “ Les seccions del DB SI es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6. La correcta aplicació de cada Secció suposa el compliment de l’exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que satisfà el requisit bàsic “Seguretat en cas d’incendi””.



7/7

- Criteris general d’aplicació

a) Aplicar els paràmetres del DB SI

El DB SI especifica paràmetres i procediments per donar compliment a les exigències bàsiques SI .

b) Adoptar solucions alternatives

Justificar el compliment de les exigències bàsiques i que les seves prestacions són, al menys equivalents, a les obtingudes aplicant el DB SI.

• L’Article 3.3 de la NBE-CPI/96 ja contemplava la possibilitat de solucions diferents en projectes singulars, justificades documentalment i sempre que assoleixin nivells de seguretat equivalents als de la normativa

V Aspectes més destacables del DB SI

1. Àmbit d’aplicació del DB SI

- És el que s’estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2 de la Part I.

- El DB SI no és d’aplicació en els edificis i establiments d’ús industrial en els que sigui d’aplicació el RSCIEI. Tanmateix, en edificis i establiments d’ús industrials és d’aplicació la Part I del CTE pel que fa a les exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi i les condicions generals d’aplicació.

Segons la nota 1 de la Introducció del DB SI, les referències que fa el RSCIEI a la NBE-CPI/96 queden substituïdes pel DB SI, però cal que el Ministeri d’Indústria en faci les modificacions oportunes del text reglamentari.

- S’aplicarà el Reglament de Seguretat en cas d’Incendi en Establiments Industrials, RSCIEI, als emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i corregida dels esmentats emmagatzematges, calculada segons l’Annex 1 del RSCIEI, superi el valor de 3 x 106 MJ. Això no obstant, quan estigui prevista la presència de públic en ells se’ls haurà d’aplicar a més a més les condicions que estableix el DB SI per a l’ús corresponent. (Nota (1) de la Introducció del DB SI)

- Pel que fa als locals d’instal·lacions o emmagatzematges amb reglamentació específica (REBT, RITE, gas, emmagatzematge) encara que el DB SI indica específicament que no inclou exigències per limitar el seu risc d’inici de l’incendi, sí que estableix condicions per limitar el risc de propagació al classificar-los com a locals de risc especial.

- El DB SI defineix en l’Annex SI A Terminologia els usos dels edificis en els que és d’aplicació: Administratiu, Aparcament, Comercial, Docent, Hospitalari, Pública concurrència, Residencial públic i Residencial habitatge. Cal destacar que el document incorpora condicions particulars per a l’ús de pública concurrència, aspecte que mancava en la NBE-CPI/96.

- També estableix que en les residències geriàtriques o de persones discapacitades, en els centres d’educació especial i similars, s’ha d’aplicar les condicions d’ús Hospitalari, la qual cosa implica importants exigències de compartimentació, amplada dels elements d’evacuació, nombre de sortides i longituds dels recorreguts i instal·lacions de protecció en cas d’incendi.

- Nova construcció, ampliació, canvi d’ús, reforma, rehabilitació.

El DB SI s’ha d’aplicar a les obres de nova construcció, ampliació, reforma, rehabilitació i també en canvi d’ús - encara que no es facin obres-, segons s’estableix a la Part I del CTE. Complementàriament, el DB SI especifica:

Canvi d’ús:

Quan el canvi d’us afecti únicament a part d’un edifici o d’un establiment, el DB SI s’ha d’aplicar a aquesta part, així com als mitjans d’evacuació que la serveixin i que condueixin a l’espai exterior segur estiguin o no situats en la mateixa.



8/8

Excepció: en edificis existents d’ús Residencial Habitatge en el que es transformin en habitatges d’altres zones destinades a qualsevol altre ús, no caldrà aplicar el DB SI als elements comuns d’evacuació de l’edifici.

Obres de reforma:

Si es manté l’ús: el DB SI s’ha d’aplicar als elements de l’edifici modificats amb la reforma sempre que això suposi una adequació més gran a les condicions de seguretat establertes en el DB SI.

Si s’altera l’ocupació o la distribució en relació amb els elements d’evacuació: s’ha d’aplicar el DB SI als elements d’evacuació.

Si afecta als elements constructius que hagin de servir de suport a les instal·lacions de protecció contra incendis o a zones per on discorren els seus components: aquestes instal·lacions s’han d’adequar al DB SI.

En qualsevol cas les obres de reforma no podran reduir les condicions de seguretat preexistents, quan aquestes siguin més estrictes que les contemplades en el DB SI.

2. El DB SI és el resultat de la revisió i actualització de la NBE-CPI/96 així com la seva adequació al CTE

a) La norma bàsica de l’edificació sobre “Condicions de protecció contra incendis en els edificis, NBE-CPI/96” es revisa, corregeix i s’adequa a l’estructura i filosofia del CTE. En aquest sentit:

- Les seccions del DB SI es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6.

- L’Annex SI A de Terminologia és fonamental i complementari de les diferents seccions: permet alleugerir el text general al indicar en cursiva els conceptes que després es defineixen a l’annex, però és més que una estricta definició ja que, pel que fa als elements d’evacuació aquí s’especifiquen totes les condicions que han de complir.

b) Es recullen els aclariments a la norma bàsica que estaven en el document de “Criterios para la interpretación y la aplicación de la NBE-CPI/96” elaborat pel Ministerio de Vivienda.

3. Remet al DB SU “Seguretat d’utilització” El disseny dels elements de circulació (escales, passadissos, rampes) que també siguin d’evacuació s’ha de fer de forma conjunta amb els documents de Seguretat en cas d’Incendi, DB SI i de Seguretat d’Utilització, DB SU. S’entén que les condicions de seguretat d’aquests elements són de caire general per la seva utilització habitual, no només en cas d’incendi. En la mateixa línia, l’enllumenat d’emergència es troba en el DB SU 4 “Seguretat enfront el risc causat per il·luminació inadequada”, quan tradicionalment estava en la normativa d’incendis.

4. Sales d’espectadors i elements d’evacuació d’establiments de pública concurrència Incorpora, juntament amb el DB de Seguretat d’Utilització, els paràmetres de disseny de les sales amb seients fixos i dels elements d’evacuació dels establiments de pública concurrència que abans estaven regulats en el Reglament General de Policia i Espectacles, RGPE.

5. Intervenció de bombers Defineix les condicions per facilitar la Intervenció de bombers en la secció SI 5: en la NBE-CPI/96 es tractaven amb caràcter de recomanació a l’Apèndix 2. A Catalunya aquest aspecte es regula des de l’any 1994 pel Decret 241/1994 sobre “Condicions urbanístiques i de protecció contra incendis complementàries de la NBE-CPI/96”, que tot i ser anterior és més exigent que el nou DB SI 5. Actualment aquest Decret es troba en revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI.

6. Resistència al foc de l’estructura El DB SI en els seus Annexes SI B a F incorpora taules i procediments simplificats per al càlcul de la resistència al foc de l’estructura. Abans del CTE, la NBE-CPI/96 feia obligatori el compliment dels Eurocodis per a justificar la resistència al foc de l’estructura. Això implicava dificultats ja que són normes d’àmbit europeu que s’han de transposar a cada país amb les reglamentacions nacionals corresponents.



9/9

Per a les estructures de formigó, la EHE inclou l’Annex 7 de “Recomanacions per a la protecció addicional al foc dels elements estructurals” en el que d’alguna manera es transposa l’Eurocodi 2 del formigó. Per a la resta de materials mancava normativa nacional i, en alguns casos, com el eurocodi de l’acer, fins i tot no es disposava de la versió en castellà. Cal assenyalar que per aplicar els mètodes simplificats de càlcul del DB SI s’ha d’emprar un altre document bàsic DB SE Seguretat estructural que està en vigor però que no és d’aplicació obligatòria per als projectes que sol·licitin llicència d’obres abans del 29 de març de 2007.

7. Marcatge CE i nova classificació europea de resistència i reacció al foc Els productes, equips i materials han de disposar de Marcatge CE, en línia amb la Directiva de Productes de la Construcció (DPC 89/106/CEE; RD 1630/1992). No és una novetat pròpiament dita, ja que els productes han de disposar de marcatge CE a mesura que s’aprovin i siguin d’aplicació les normes europees harmonitzades. Per tant s’ha d’indicar en el projecte, s’ha de controlar la recepció en obra i, sobre tot, els fabricants han de posar en el mercat els productes amb marcatge CE quan sigui obligatori. En aquest sentit ja n’hi ha molts productes que en tenen com els materials d’aïllament tèrmic, els extintors o els detectors. El passat 2 de juliol de 2005 va entrar en vigor el RD 312/2005 sobre la nova classificació europea de reacció i resistència al foc dels elements de construcció, de manera que qualsevol material o element s’ha d’assajar i classificar segons les noves classes europees. El CTE remet a aquest RD i, en conseqüència, els materials i elements s’han de demanar amb les noves classes que impliquen nous assaigs.

8. Petits establiments d’ús residencial públic En petits establiments hotelers, de fins a 20 llits, el DB SI és menys exigent en relació a la protecció de les escales i al nombre de sortides.

9. Control de fums Es defineix el control de fums com a mesura per a facilitar l’evacuació dels ocupants en aparcaments que no tinguin la consideració d’oberts, en atris que serveixin a més de 500 persones i en establiments d’ús comercial i de pública concurrència que tinguin una ocupació de més 1000 persones. Remet a normes UNE, EN que estableixen condicions de disseny i dimensionat per sistemes naturals o mecànics però l’aplicació de les quals representa gran complexitat. Normalment, els aparcaments no tenen les obertures suficients per arribar a considerar-se oberts i hauran de disposar d’un sistema de control de fums. El DB SI 3 estableix com a sistema simplificat alternatiu a la norma UNE la ventilació per extracció mecànica segons el Document Bàsic de “Qualitat de l’aire interior” DB HS-3. Es troba a faltar un mètode senzill per al control de fums de l’aparcament amb ventilació natural.

10.Edificis en altura i soterranis Encara que presenten un risc superior a d’altres configuracions (a efectes de sectorització, nombre de sortides en funció de la superfície, limitació de la densitat d’ocupació en funció de l’altura, dotació de la instal·lació d’extinció automàtica, etc.), el DB SI no imposa gaires exigències específiques.

11.Accessibilitat i seguretat en cas d’incendi El DB SI no incorpora específicament condicions que relacionin l’accessibilitat i la seguretat en cas d’incendi: En aquest sentit cal anunciar que el “Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales” està elaborant un Document Bàsic sobre Accessibilitat que desenvolupa la Llei 51/2003 d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat”. Sembla ser que aquest DB adoptarà l’estructura del CTE i que serà d’àmbit estatal encara que les competències en matèria d’accessibilitat corresponen ales comunitats autònomes.

VI Compliment en projecte de la seguretat en cas d’incendi (Annex I de la Part I del CTE)

La seguretat en cas d’incendi afecta de forma transversal al disseny d’un edifici ja que, d’una banda, condiciona aspectes generals com l’emplaçament, la configuració o la construcció del mateix i, d’altra banda, s’ha de concretar en solucions constructives i d’instal·lacions que caldrà definir adequadament. En cas de que el projecte d’edificació es desenvolupi en dues fases, bàsic i d’execució, en el projecte bàsic s’ha de justificar el compliment del CTE pel que fa a les exigències de seguretat en cas d’incendi.



10/10

Cal destacar que s’ha d’especificar en el plec de condicions la necessitat de marcatge CE dels productes, materials i equips en els que ja sigui obligatori.

Cal especificar les proves a realitzar durant l’execució i amb l’obra acabada.

A continuació es fa un esquema general del compliment de la seguretat en cas d’incendi adaptat a l’estructura del contingut del projecte que defineix l’Annex I de la Part I del CTE:

ESQUEMA GENERAL DEL COMPLIMENT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDI adaptat a l’estructura del contingut del projecte que defineix l’Annex I de la Part I del CTE - PROJECTE BÀSIC

- Memòria: - Indicació dels paràmetres del DB SI per donar compliment a les exigències bàsiques SI 1 a SI 6:

SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d’ocupants SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi SI 5 Intervenció de bombers SI 6 Resistència al foc de l’estructura

- Plànols: - Integració dels paràmetres indicats a al memòria en els plànols

generals (plantes, façanes i seccions): compartimentació en sectors d’incendi, locals de risc, condicions de resistència al foc de mitgeres, façanes i cobertes, elements d’evacuació (escales, passadissos, portes), vials d’aproximació, espai de maniobra i façana accessible, etc.

- PROJECTE D’EXECUCIÓ - Memòria: - Justificació de les solucions adoptades - Annexes complementaris si s’escau

- Criteris d’ús i manteniment

- Plànols: - Plànols d’instal·lacions - Plànols de definició constructiva

- Plec de condicions: - Marcatge CE - Assaigs i proves

- Proves de servei sobre l’edifici acabat

- PROJECTES PARCIALS: integrats en el projecte de l’edifici sota la coordinació del projectista. En funció de la complexitat del projecte pot ser necessari desenvolupar específicament algun apartat com, per exemple, les instal·lacions de detecció automàtica, d’extinció automàtica o el sistema de control de fums, però, en qualsevol cas, integrats en el projecte de l’edifici.

- LLIBRE DE L’EDIFICI (Article 8 de la Part I del CTE)

- Documentació de l’obra executada - Documentació de productes i equips que s’incorporin a l’obra - Instruccions d’ús i manteniment - Pla de manteniment


Manual d’aplicació del Document Bàsic SI Seguretat en cas d’incendi

Requisit Bàsic de Seguretat en cas d’incendi: “ L’objectiu del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi consisteix en reduir a límits acceptables

el risc de que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental com a conseqüència de les característiques del projecte i construcció de l’edifici, així com del seu manteniment i ús previst” .

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 1 Propagació interior

octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 13/13

SI 1

Pro

paga

ció

inte

rior


Exigència Bàsica SI 1: “Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici”.


octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1

SI

1 P

ropa

gaci

ó in

teri

or

15/15


1. Compartimentació en sectors d’incendi

1.1 Condicions de compartimentació

1.2 Resistència al foc

2. Locals i zones de risc especial

2.1 Classificació

2.2 Condicions

3. Espais ocults. Passos d’instal·lacions a través d’elements de

compartimentació d’incendis

3.1 Espais ocults

3.2 Passos d’instal·lacions

4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

4.1 Revestiments

4.2 Instal·lacions elèctriques

4.3 Elements tèxtils de cobriment

4.4 Elements decoratius i de mobiliari



SI

1 P

ropa

gaci

ó in

teri

or

17/17

1. Compartimentació en sectors d’incendi

Amb l’objectiu de limitar la propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici, aquest s’ha de compartimentar en sectors d’incendi, segons les condicions que s’estableixen en la taula 1.1, de manera que la resistència al foc dels elements compartimentadors satisfaci els valors de la taula 2.2.

1.1 Condicions de compartimentació

La compartimentació depèn principalment de l’ús de l’edifici, zona o establiment i de la seva superfície construïda, Sc. A efectes del còmput de la superfície de un sector d’incendi, es considera que els locals de risc especial i les escales i passadissos protegits continguts en l’esmentat sector no formen part del mateix. Les superfícies màximes indicades en la taula poden duplicar-se si el sector disposa d’una instal·lació automàtica d’extinció que no sigui exigible pel DB SI.

Taula 1.1 Condicions de compartimentació

ÚS PREVIST DE L’EDIFICI, ZONA O ESTABLIMENT CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ

EN GENERAL

ESTABLIMENT integrat en un edifici Sempre constituirà sector d’incendi

- Administratiu, Docent i Residencial Públic Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m2 ESTABLIMENT

integrat en un edifici d’ús Residencial Habitatge

- Pública concurrència i Comercial Sempre constituirà sector d’incendi

- Residencial Habitatge Sempre constituirà sector d’incendi

- Sc ≤ 100 m2: local de risc baix

- Sc > 100 m2 : sempre constituirà sector d’incendi. Qualsevol comunicació amb ell es farà a través de vestíbul d’independència

- Aparcament

- Aparcaments robotitzats: sempre sector d’incendi Qualsevol comunicació amb ell es farà a través de vestíbul d’independència

- Allotjament (p.e. dormitoris en centres docents o hospitals) Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m2 .

- Administratiu, Docent o Comercial Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m2 .

ZONA D’ÚS DIFERENT i subsidiària de l‘ús principal d’un edifici o establiment

- Pública concurrència Constituirà sector d’incendi si > 500 persones.

- com a mínim el 90 % de Sc es desenvolupi en una planta

- les seves sortides comuniquin directament amb l’espai lliure exterior

- al menys el 75% del seu perímetre sigui façana i

ESPAI DIÀFAN (p.e. pistes poliesportives, recintes firals, centres comercials, estacions de transport, etc.)

Pot constituir un únic sector d’incendi independentment de la seva superfície, sempre que:

- no existeixi sobre l’esmentat recinte cap zona habitable

ESCALES I ASCENSORS que serveixin a sectors d’incendi diferents

Estaran delimitats per elements constructius de resistència al foc ≥ resistència al foc dels elements separadors de sectors d’incendi.

- portes E 30 o bé - un vestíbul d’independència en cada accés.

ASCENSORS no accessibles des del recinte d’una escala protegida

- Cas particular: Sempre es disposarà vestíbul d’independència en l’accés a un local de risc especial o a una zona d’ús Aparcament

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Propagació interior

SI 1 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

SI 1

Pro

paga

ció

inte

rior

18/18

ÚS PREVIST DE L’EDIFICI, ZONA O ESTABLIMENT CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ

ADMINISTRATIU General Cada sector de incendi: Sc ≤ 2.500 m2

APARCAMENT General No hi ha límit de superfície de sector

(Sc > 100 m2 ) Aparcament robotitzat Cada sector d’incendi: Sc ≤ 10.000 m2 quan estigui situat per sota d’un altre ús

COMERCIAL General Cada sector de incendi: Sc ≤ 2.500 m2

Cas particular Cada sector de incendi: Sc ≤ 10.000 m2 en establiments o centres comercials que ocupin en la seva totalitat un edifici íntegrament protegit amb instal·lació automàtica d’extinció i l’altura d’evacuació h ≤ 10 m.

- ocupin totalment un edifici exempt

- estiguin íntegrament protegits amb una instal·lació automàtica d’extinció i

Zones destinades a ús públic

Poden constituir un únic sector d’incendi en edificis o centres comercials que - disposin en cada planta de sortides

d’edifici aptes per a l’evacuació de tots els ocupants de les mateixes.

Constituirà sector d’incendi si Sc ≥ 500 m2 Cada establiment en general

Separació entre establiments diferents ≥ EI 60. (No aplicable a separació entre establiments i zones comunes)

Cada establiment de pública concurrència amb espectacles (cinemes, teatres, discoteques, sales de ball, etc.)

Sempre constituirà sector d’incendi

Zones d’ús industrial o d’emmagatzematge Constituiran un o més sectors diferenciats. S’hi aplicarà el RSCIEI

DOCENT Si l’edifici té una planta No cal compartimentar-la en sectors d’incendi

Si l’edifici té més d’una planta Cada sector d’incendi: Sc ≤ 4.000 m2

HOSPITALARI En general Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m2

Plantes amb: - zones d’hospitalització o - amb unitats especials

(quiròfans, UVI, etc.)

Compartimentades al menys en 2 sectors d’incendi Sc ≤ 1.500 m2 i amb espai per albergar als pacients d’un dels sectors contigus. Excepció: Plantes de Sc < 1.500 m2 amb sortides directes a l’espai exterior segur i recorreguts d’evacuació fins a elles ≤ 25 m

PÚBLICA CONCURRÈNCIA En general Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m2

- estan compartimentats respecte d’altres zones amb elements EI 120

amb un sector de risc mínim a través de vestíbul indep. o

- Sortides de planta comunicades: amb un espai exterior segur

B-s1,d0: parets i sostres

- materials de revestiment: BFL –s1: terres

- Densitat de càrrega de foc, Qs ≤ 200 MJ/m2 per materials de revestiment i mobiliari fix

Recintes destinats a públic: - Amb seients fixos (cinemes,

teatres, auditoris, sales de congressos)

- Museus - Espais per a culte religiós - Recintes polisportius i firals

Poden constituir un únic sector d’incendi de Sc > 2.500 m2 si:

- No hi ha zones habitables per sobre d’ells

Caixes escèniques Sempre han de constituir un sector d’incendi diferenciat

RESIDENCIAL HABITATGE

General Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m2

Habitatges Separació entre habitatges i entre aquests i zones comunes ≥ EI 60

RESIDENCIAL PÚBLIC General Cada sector d’incendi: Sc ≤ 2.500 m2

Parets: resistència al foc ≥ EI 60

Habitacions per a allotjament

Portes d’accés ≥ EI2 30 C5, si l’establiment Sc > 5002



SI

1 P

ropa

gaci

ó in

teri

or

19/19

Comentaris i ajudes

SECTOR D’INCENDI (Annex SI A Terminologia) Espai d'un edifici separat d'altres zones del mateix per elements constructius delimitadors resistents al foc durant un període de temps determinat, a l'interior del qual es pot confinar (o excloure) l'incendi perquè no es pugui propagar a (o des de) una altra part de l'edifici. (DPC - DI2)

SECTOR DE RISC MÍNIM (Annex SI A Terminologia)

Sector d'incendi que compleix les següents condicions:

- Està destinat exclusivament a circulació i no constitueix un sector sota rasant.

- La densitat de càrrega de foc no excedeix de 40 MJ/m2 en el conjunt del sector, ni de 50 MJ/m2 en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la càrrega de foc aportada, tant pels elements constructius, com pel contingut propi de l'activitat.

- Està separat de qualsevol altra zona de l'edifici que no tingui la consideració de sector de risc mínim mitjançant elements la resistència dels quals al foc sigui EI 120 i la comunicació amb les esmentades zones es realitza a través de vestíbuls d'independència.

- Té resolta l'evacuació, des de tots els seus punts, mitjançant sortides d'edifici directes a espai exterior segur. CAIXA ESCÈNICA

Volum construït que abraça des del seu nivell inferior fins a la coberta d'un edifici conformant un escenari de teatre, sala d'òpera, etc. equipat amb decorats, tramoies, mecanismes i fossat, de manera que constitueix un sector d'incendi que compleixi les següents condicions especials:

• Compartimentació - Ha d'estar compartimentat respecte de la sala d'espectadors mitjançant elements EI 120 excepte a la boca de

l'escena, la qual es pot tancar mitjançant un teló EI 60 de material incombustible el temps de tancament del qual no excedeix de 30 s i pot suportar una pressió de 0,4 kN/m2 en els dos sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat.

- El tancament del teló ha de ser automàtic, però també s’ha de poder activar manualment des de dos punts, un situat a l'escenari i un altre en lloc d'accés segur, fora de l'espai de l'escenari. Quan es posi en funcionament, cal activar un senyal òptic d'advertència a l'escenari.

- Ha de disposar de vestíbuls d'independència en tota comunicació amb la sala d'espectadors.

- A sobre de l'escena només han d'existir locals tècnics que serveixin per a ús directe de l'escena.

• Evacuació - El recorregut d'evacuació des de qualsevol punt de l'escenari fins a alguna sortida del sector no ha d'excedir de

25 m i les portes de sortida han d'obrir en el sentit de l'evacuació.

- Les passeres, galeries o similars existents per a ús d'actors o empleats han de disposar de sortides d'evacuació.

- Les passeres i escales de l'escenari han de tenir una amplada de 0,80 m, com a mínim.

• Instal·lacions - La part superior de la caixa escènica ha de disposar d'un sistema adequat per a l'eliminació de fums en cas

d'incendi.

- El teló ha de disposar d'una cortina d'aigua d'activació automàtica i manual des de l'escenari i des d'un altre punt situat en lloc d'accés segur.

SEPARACIÓ ENTRE HABITATGES I ENTRE AQUESTS I ZONES COMUNS:

S’entén que el requisit de resistència al foc EI 60 es refereix exclusivament a les parets i que no s’aplica als forjats de separació horitzontal entre habitatges.

Fins i tot cal remarcar que es refereix al tancament fix, i que no afecta ni a les portes ni a les finestres, ja que aquesta exigència no té consideració de sectorització sinó només de compartimentació interior a efectes de limitar la propagació d’incendi entre habitatges dins d’un edifici en el que el sector pot arribar, en principi, fins a 2.500 m2 de superfície.



SI 1

Pro

paga

ció

inte

rior

20/20

1.2 Resistència al foc dels elements compartimentadors La resistència al foc és la capacitat d’un element de construcció per a mantenir durant un termini de temps determinat les funcions que li siguin exigibles. Bàsicament són les d’integritat (E), aïllament tèrmic (I) i capacitat resistent ( R ). En el cas de portes resistents al foc també s’exigeix la funció de tancament automàtic ( C ).

Els elements que delimiten sectors d’incendi o compartimentadors han de satisfer els temps de resistència al foc que s’estableixen en la taula 1.2. Com alternativa, quan s’hagi adoptat per als elements estructurals del sector el temps equivalent de resistència al foc segons la secció SI 6 i l’Annex SI B, es podrà agafar aquest mateix valor per als elements compartimentadors del sector. Consideracions en relació a l’acció del foc sobre els elements compartimentadors

Es considera l’acció del foc:

- En l’interior del sector, excepte en els casos de sectors de risc mínim, en els que només es considerarà per l’exterior.

- En cada cara de l’element separador entre sectors d’incendi i s’adoptarà el valor de resistència al foc que sigui més desfavorable.

- En la zona inferior d’un sostre o forjat separador de sectors: la resistència al foc del terra és funció de l’ús de la zona situada en la part inferior

1.2 Resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendi

RESISTÈNCIA AL FOC h, altura d’evacuació de l’edifici

Sector sota rasant Sector sobre rasant

ELEMENT ÚS PREVIST DEL SECTOR

h ≥ 1,50 m h ≤ 15 m 15 < h ≤ 28 m h > 28 m

Sector de risc mínim (qs< 40MJ/m2 i sortides directes a l’espai exterior segur) en edificis de qualsevol ús

No s’admet EI 120 EI 120 EI 120

Residencial Habitatge, Residencial Públic, Docent, Administratiu

EI 120 EI 60 EI 90 EI 120

Comercial, Pública Concurrència, Hospitalari

EI 120 ( EI 180, si h edifici > 28 m)

EI 90 EI 120 EI 180

PARETS (EI) i SOSTRES (REI) que separin el sector de la resta de l‘edifici, sent el seu ús previst: (1)

Aparcament EI 120 ( EI 180, si és

robotitzat) EI 120 EI 120 EI 120

PORTES DE PAS entre sectors d’incendi

Qualsevol EI2 t-C 5 , sent t : t/2 resistència de la paret en la que es trobi t/4 resistència de la paret si n’hi ha vestíbul d’independència i dues portes

1 El sostre que separa el sector d’una planta superior ha de tenir la resistència al foc amb la característica REI en lloc de EI, perquè es tracta d’un element portant i compartimentador de sector d’incendi.

Quan sigui una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ésser utilitzada en l’evacuació, només li cal aportar la resistència al foc R que li correspon com a element estructural, excepte en les franges a les que fa referència la Secció SI 2, en les que l’esmentada resistència ha de ser REI.



SI

1 P

ropa

gaci

ó in

teri

or

21/21

Comentaris i ajudes

CLASSIFICACIÓ EUROPEA DE LES PROPIETATS DE RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS SEGONS EL RD 312/2005 I LA NORMA UNE-EN 13501-2:2002. “Clasificación de resistencia al fuego de elementos de construcción, excepto cubiertas y sistemas y servicios de ventilación ” A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació caldrà que els productes es demanin segons les noves classificacions europees i nous assaigs de resistència al foc.

Les principals classes són:

R: Capacitat portant (resistance) E: Integritat (integrity) I: Aïllament (insulation)

i també es contemplen les següents classificacions per a alguns casos concrets:

W: Radiació M: Acció mecànica C: Tancament automàtic S: Estanqueïtat al pas dels fums P o HP: Continuïtat de l’alimentació elèctrica o de la transmissió de la senyal G: Resistència a la combustió de sutges K: Capacitat de protecció contra incendis D: Duració de l’estabilitat a temperatura constant DH: Duració de l’estabilitat considerant la corba normalitzada temps-temperatura F: Funcionalitat dels extractors mecànics de fum i calor B: Funcionalitat dels extractors passius de fum i calor

L’escala de temps normalitzada per a aquesta norma UNE és 15, 20, 30, 45, 60, 90, 120, 180 i 240 minuts.

Amb aquesta classificació europea, les classes s’indiquen de la següent manera:

R(t): temps que es compleix la capacitat portant (similar al concepte d’estabilitat al foc, EF). S’aplica a elements només estructurals, per exemple pilars.

E(t): temps que es compleix la integritat. S’aplica a portes d’ascensors.

EI(t): temps que es compleix la integritat i l’aïllament tèrmic. S’aplica a elements compartimentadors que no són estructurals, per exemple parets de separació entre habitatges, portes, etc..

REI(t): temps que es compleix l’estabilitat, la integritat i l’aïllament tèrmic (similar al concepte de resistència al foc, RF). S’aplica a elements que són simultàniament estructurals i compartimentados com per exemple forjats o parets de càrrega.

JUSTIFICACIÓ DE LA RESITENCIA AL FOC DELS ELEMENTS COMPARTIMENTADORS

Per a la justificació de la resistència al foc d’un element constructiu es pot adoptar alguna de les següents opcions: a) Adoptar els valors de les taules dels Annexes al DB SI

- Annex F Resistència al foc dels elements de fàbrica: fàbrica de maó, de argila alleugerida i de bloc de formigó.

- Annex C Resistència al foc de les estructures formigó armat: murs, lloses o forjats.

b) Mètodes simplificats definits en els Annexes del DB SI c) Mitjançant la realització d’assaigs que estableix el RD 312/2005:

Caldrà demanar al fabricant el certificat de l’assaig del producte (per exemple envans de plaques de guix amb fibra, fibrosilicats o cartró guix, sostres col·laborants, etc.) o en el cas de solucions compostes o que no disposin de certificat de resistència al foc, caldrà realitzar l’assaig segons el RD en laboratori acreditat.

2. Locals i zones de risc especial

Algunes zones o locals de l’edifici presenten un risc especial d’incendi per l’activitat, la càrrega de foc acumulada, pel risc de les instal·lacions, etc. Tenint en compte la seva perillositat es classifiquen en la Taula 2.1 segons els graus de risc alt, mig i baix i han de complir les condicions que s’estableixen en la taula 2.2. S’inclouen també locals destinats a albergar instal·lacions i equips - com ara transformadors, maquinària de aparells elevadors, calderes, dipòsits de combustible, comptadors de gas o electricitat, etc.- que hauran de complir també la seva reglamentació específica. Les condicions de ventilació dels locals i dels equips exigides per la seva reglamentació hauran de solucionar-se de forma compatible amb la compartimentació. S’exclouen els equips situats a la coberta de l’edifici, encara que estiguin protegits amb elements de cobertura.



SI 1

Pro

paga

ció

inte

rior

22/22

Taula 2.1 Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis

Dimensions del local o zona

S = superfície construïda, V = volum construït ÚS DE L’EDIFICI O ESTABLIMENT

ÚS PREVIST DEL LOCAL O ZONA DE RISC D’INCENDI

RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

QUALSEVOL Aparcament de vehicles ≤ 100 m2 En qualsevol cas - -

Magatzem de residus (escombraries) 5 < S ≤ 15 m2 15 < S ≤ 30 m2 S > 30 m2

Local de comptadors d’electricitat En qualsevol cas - -

Sala de maquinaria de ascensors En qualsevol cas - -

Sales de calderes amb potència útil nominal P 70 < P ≤ 200 kW 200 < P ≤ 600 kW P > 600 kW

Sales de màquines d’instal·lacions de climatització (UTAs, climatitzadors i ventiladors)

En qualsevol cas - -

refrigerant amoníac - En qualsevol cas - Sales de maquinària frigorífica refrigerant halogenat P ≤ 400 kW P > 400 kW -

Magatzem de combustible sòlid per a calefacció - En qualsevol cas -

>300ºC En qualsevol cas - -

Potència total P ≤ 2.520 kVA 2.520 < P ≤ 4.000kVA P > 4.000 kVA

Centre de transformació Aparells amb aïllament dielèctric sec o líquid amb punt d’inflamació

≤300ºC Potència cada transformador P ≤ 630 kVA 630 P ≤ 1.000 kVA P > 1.000 kVA

- Tallers de manteniment, - Magatzems d’elements combustibles

(p. e.: mobiliari, roba, neteja, etc.) - Arxius de documents, - Dipòsits de llibres, etc.

100< V ≤ 200 m3

200< V ≤ 400 m3

V > 400 m3

Cuines segons potència instal·lada,P (1) 20 < P ≤ 30 kW 30 < P ≤ 50 kW P > 50 kW

Bugaderies, vestidors de personal, camerinos (no computen banys petits) 20 < S ≤ 100 m2 100 < S ≤ 200 m2 S > 200 m2

ADMINISTRATIU

Impremta, reprografia i locals annexos, com ara, magatzems de paper o de publicacions, enquadernat, etc.

100 < S ≤ 100 m2 200 < S ≤ 500 m2 S > 500 m2

COMERCIAL Magatzems amb densitat de càrrega de foc, Qs (2) i en els que la Sc ha de ser:

425< Qs≤ 850 MJ/m2

850< Qs ≤ 3.400 MJ/m2

Qs > 3.400 MJ/m2

Amb extinció automàtica S < 2.000 m2 S < 600 m2 S < 25 m2 i h < 15 m

Magatzems sobre rasant

Sense extinció automàtica S < 1.000 m2 S < 300 m2 No s’admet

Amb extinció automàtica S < 800 m2 No s’admet No s’admet

Magatzems sota rasant Sense extinció automàtica S < 400 m2 No s’admet No s’admet

PÚBLICA CONCURRÈNCIA

Taller o magatzem de decorats, vestuari, etc. - 100< V ≤ 200 m3 V > 200 m3

HOSPITALARI Magatzems de productes farmacèutics i clínics 100 < V ≤ 200 m3 200 < V ≤ 400 m3 V > 400 m3

Esterilització i magatzems annexes - - En qualsevol cas

Laboratoris clínics V ≤ 350 m3 350< V ≤ 500 m3 V > 500 m3

RESIDENCIAL HABITATGE

Trasters (inclosos els que comuniquen directament amb zones d’aparcament) 50 < S ≤ 100 m2 100 < S ≤ 500 m2 S > 500 m2

RESIDENCIAL PÚBLIC

Guardarrobes i locals per a la custodia d’equipatges S ≤ 20 m2 20 < S ≤ 100 m2 S > 100 m2



SI

1 P

ropa

gaci

ó in

teri

or

23/23

(1) CUINES INDUSTRIALS - Cuines en usos diferents de Residencial Públic i Hospitalari protegides amb un sistema automàtic d’extinció:

- No es consideren locals de risc especial - Segons la secció SI 4 s’hi ha de col·locar un sistema automàtic d’extinció quan P> 50 kW.

- Determinació de la potencia instal·lada, P: - Només es consideren els aparells destinats a la preparació d’aliments. - Les fregidores i les paelles basculants es computen a raó d’1 kW/litre de capacitat, independentment de la seva potencia.

Sistemes d’extracció dels fums: - Campanes:

• Han de separades 50 cm, com a mínim, de qualsevol material que no sigui A1. - Conductes:

o Han de ser independents de tota altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. o Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més grans de 30° i cada 3 m

com a màxim de tram horitzontal. o Tindran una classificació EI 30 quan discorrin per l’interior de l’edifici o per façanes a menys d’1,50 m de distancia de

zones de la mateixa que no siguin EI 30, com a mínim, o de balcons, terrasses o forats practicables. o No han d’existir comportes tallafoc en l’interior d’aquest tipus de conductes, havent-se de resoldre per altres sistemes el

seu pas a través d’elements de compartimentació de sectors d’incendi. - Filtres:

• Han d’estar separats dels focus de calor > 1,20 m si són tipus “parrilla” o de gas, i > 0,50 m si són d’altres tipus. • Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per a la seva neteja. • Han de tenir una inclinació més gran de 45° y disposar d’una safata de recollida de greixos que condueixi aquestes fins a

un recipient tancat la capacitat del qual ha de ser inferior a 3 l. - Ventiladors:

• Compliran la norma UNE EN 12101-3: 2002

• Tindran una classificació F400-90. (2) CÀRREGA DE FOC en magatzems d’establiments d’ús Comercial

La determinació de la densitat de càrrega de foc, QS, es pot fer segons el "Reglament de seguretat en cas d’incendis en establiments industrials". Es recorda que els magatzems on la càrrega al foc superi el valor de 3 x 106 MJ es regulen per l’esmentat reglament encara que pertanyin a un establiment d’ús Comercial.

Comentaris i ajudes - Valors de càrrega de foc per diferents usos segons l’Annex CTE DB SI B.

Ús de la zona o del sector Valor característic [MJ/m2]

Comercial(1) 730

Residencial Habitatge 650

Hospitalari / Residencial Públic 280

Administratiu 520

Docent 350

Pública Concurrència (teatres, cines) 365

Garatge 280 (1) Per a locals comercials el valor indicat és el mínim que cal considerar, si no és previsible un ús amb càrrega de foc

especialment elevada.

- Més informació sobre el càlcul i valors de densitat de càrrega de foc a l’Annex I (Taula 1.2) del RSCIEI, Reglament de Seguretat en cas d’incendi d’Establiments Industrials (RD 2267/2004).

- Nota (1) de la Introducció del DB SI: S’aplicarà el Reglament en cas d’incendi en establiments industrials, RSCIEI, als emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i corregida dels esmentats emmagatzematges, calculada segons l’Annex 1 del RSCIEI, superi el valor de 3 x 106 MJ. Això no obstant, quan estigui prevista la presència de públic en ells se’ls haurà d’aplicar a més a més les condicions que estableix el CTE per a l’ús corresponent.



SI 1

Pro

paga

ció

inte

rior

24/24

Taula 2.2 Condicions dels locals i zones de risc especial

CARACTERÍSTIQUES RISC BAIX RISC MIG RISC ALT

Resistència al foc de l’estructura portant (1) R 90 R 120 R 180

Resistència al foc de les parets (EI) i sostres (REI) que separen la zona de la resta de l’edifici (2) (3)

EI 90 EI 120 EI 180

Vestíbul d’independència en cada comunicació de la zona amb la resta de l’edifici - Sí Sí

Portes de comunicació amb la resta de l’edifici EI2 45-C5 2 x EI2 30-C5

Obren cap a l’interior del vestíbul d’independència

2 x EI2 30-C5 Obren cap a l’interior del vestíbul d’independència

Recorregut d’evacuació màxim fins a alguna sortida del local. (computarà en la longitud total del recorregut fins a la sortida de planta)

≤ 25 m ≤ 31 m si disposa

d’extinció automàtica





1 El temps de resistència al foc no ha de ser menor que el de l’estructura portant del conjunt de l’edifici, excepte quan la zona es trobi sota una coberta no prevista per a l’evacuació i la fallada de la qual no suposi un risc per a l’estabilitat d’altres plantes ni per a la compartimentació en cas d’incendi, podent ser en aquest cas R 30.

Es pot adoptar com a alternativa el temps equivalent d’exposició al foc, excepte en els locals destinats a albergar instal·lacions i equips.

2 El sostre que separa el sector d’una planta superior ha de tenir la resistència al foc amb la característica REI en comptes de EI, perquè es tracta d’un element portant i compartimentador d’incendis. Si es tracta d’una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ésser utilitzada en l’evacuació, només li cal aportar la resistència al foc R que li correspongui com a element estructural, excepte en las franges a les que fa referència SI 2, en las que l’esmentada resistència ha de ser REI.

3 La resistència al foc del terra, REI, depèn de l’ús al que estigui destinat la zona existent en la planta inferior.

3. Espais ocults. Passos d’instal·lacions a través d’elements de compartimentació

d’incendi

3.1 Espais ocults En espais ocults, com per exemple patinets, cambres, cel ras, terres elevats, etc., es garantirà la compartimentació d’incendi adoptant alguna de les següents opcions:

a) Mantenint en els espais ocults la compartimentació contra incendis dels espais ocupables. b) Compartimentant els espais ocults respecte dels espais ocupables amb:

- Elements separadors: la mateixa resistència al foc ≥ EI-t que el sector del que es compartimenten

- Registres de manteniment: EI-t/2.

* En cambres o calaixos no estancs es limita el seu desenvolupament vertical a tres plantes i 10 m.

Comentaris i ajudes

- En la definició d’escala protegida (Annex SI A Terminologia) s’admet que pel recinte d’una escala protegida o especialment protegida passin canalitzacions d’instal·lacions sempre que les parets siguin EI-120 i els registres, EI 60. Tanmateix, el REBT 2002, prohibeix que la canalització de les derivacions individuals elèctriques que van des dels comptadors als habitatges discorri per l’interior d’una escala protegida.

- S’entén un calaix no estanc en relació a la planta o espai amb el que comunica. Per tant, no s’inclouen ni els patinets ni els calaixos d’instal·lacions quan es dissenyen compartimenten amb parets EI t i registres EI t/2.



SI

1 P

ropa

gaci

ó in

teri

or

25/25

2

3.2 Passos d’instal·lacions En passos d’instal·lacions, com per exemple cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc., es garantirà la compartimentació d’incendi mitjançant alguna de les següents opcions:

a) Mecanismes de obturació automàtica que garanteixi en aquest punt una resistència al foc, EI-t, igual a la de l’element travessat: per exemple, comportes tallafocs i dispositius intumescentes d’obturació (collarins per a baixants, etc.)

1 Comportes tallafocs

1

1

3

2

4

1 Paret separadora de dos sectors

2 Panell intumiscent

3 Tuberia

4 Morter o masilla intumiscent

1 Baixant

2 Forjat

3 Collarí amb material intumiscent

1

2

3

Planta

32

45

3

2

4

4

5

2 Morter o masilla intumiscent

3 Paret de fàbrica

4 Segellat a nivell de forjat

5 Cables elèctrics

Secció

b) Elements passants que aportin una resistència al foc, EI-t, al menys igual a la de l’elementtravessat: per exemple, conductes de ventilació, xemeneies, etc.

1 Panell de fibrosilicat, llana mineral, conducte d'obra, etc.

2 Conducte de ventilació

Sector 1 Sector 2 Sector 3

1



SI 1

Pro

paga

ció

inte

rior

26/26

Comentaris i ajudes

- Conductes d’extracció fums de cuines industrials (SI 1.2):

o Han de ser independents de tota altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. o Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més

grans de 30° i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal. o Tindran una classificació EI 30 quan discorrin per l’interior de l’edifici o per façanes a menys d’1,50

m de distancia de zones de la mateixa que no siguin EI 30, com a mínim, o de balcons, terrasses o forats practicables.

o No han d’existir comportes tallafoc en l’interior d’aquest tipus de conductes, havent-se de resoldre per altres sistemes el seu pas a través d’elements de compartimentació de sectors d’incendi.

4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari

La reacció al foc és la resposta d’un material al foc mesurada en termes de la seva contribució al desenvolupament del mateix per la seva pròpia combustió, en condicions específiques d’assaig. Els elements constructius, decoratius i de mobiliari han de complir les condicions de reacció al foc que s’estableixen a continuació.

4.1 Elements constructius

Àmbit d’aplicació:

- Revestiments que superin el 5% de les superfícies totals del conjunt de parets, del conjunt de sostres o del conjunt de terres del recinte considerat.

- Canonades i conductes que transcorren per les zones que s’indiquen sense recobriment resistent al foc.

- Materials que constitueixin una capa continguda a l’interior del sostre o paret i que no estigui protegida per una capa que no sigui EI 30 com a mínim.

Condicions:

Han de presentar la classe de reacció al foc que s’indica a la taula 4.1

Taula 4.1 Classes de reacció al foc dels elements constructius

REVESTIMENTS SITUACIÓ DE L’ELEMENT

De sostres i parets De terres

Zones ocupables (1) C-s2,d0 EFL

Aparcaments A2-s1,d0 A2FL-s1

Passadissos i escales protegits B-s1,d0 CFL-s1

Recintes de risc especial B-s1,d0 BFL-s1

Espais ocults no estancs (patinets, cel-rasos, terres elevats, etc.) B-s3,d0 BFL-s2 (2)

1 Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguin protegides. Exclou l’interior dels habitatges.

2 Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, en la cambra dels cel-rasos es refereix al material situat en la cara superior de la membrana. En espais amb clara configuració vertical (per exemple, patinets) aquesta condició no és aplicable.



SI

1 P

ropa

gaci

ó in

teri

or

27/27

Comentaris i ajudes

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació caldrà que els productes es demanin segons les noves classificacions europees i nous assaigs de reacció al foc. CLASSIFICACIÓ EUROPEA DE REACCIÓ AL FOC DELS MATERIALS SEGONS EL RD 312/2005 I LA NORMA UNE-EN 13501 1:2002. EUROCLASSES

- Les noves classes són A1, A2, B, C, D, E, F que es corresponen conceptualment amb les següents definicions:

A1: No Combustible. Sense contribució en grau màxim al foc A2: No Combustible. Sense contribució en grau menor al foc B: Combustible. Contribució molt limitada al foc C: Combustible. Contribució limitada al foc D: Combustible. Contribució mitja al foc E: Combustible. Contribució alta al foc F: Sense classificar

- A més, en els assaigs també es considera les classificacions addicionals següents, que són de caràcter obligatori en la majoria de classes tot i que n’hi ha alguna que en queda exempta d’algun d’aquests conceptes (veure quadre):

- opacitat dels fums, s (smoke) amb denominació s1, s2, s3 , per a baixa, mitja o alta opacitat de fums (incorpora els conceptes de velocitat de propagació i producció total de fums).

- caiguda de gotes o partícules inflamades, d (drop) amb denominació d0, d1, d2, per a nul·la, mitja o alta caiguda de gotes o partícules inflamades.

- Per últim, la classificació no només depèn del comportament davant el foc dels materials, sinó també de la forma en què aquests es col·loquen sobre el substrat ja que els assaigs d’un mateix material sobre diferents aplicacions finals pot donar diferents classificacions.

Per tant, els materials també cal que es classifiquin segons la seva aplicació final, Així doncs la classificació dels materials per a parets i sostres aniran sense subíndex, per als terres portaran el subíndex FL (floor) i la dels productes lineals per a aïllaments de canonades portaran el subíndex L (line).

LES EUROCLASSES: UNE EN 13501-1:2002

COMBUSTIBILITAT Aplicació final

parets sostres

terres Productes lineals per a aïllament tèrmic de canonades COMBUSTIBLE CONTRIBUCIÓ AL FOC

A1 A1FL A1L NO NO grau màxim

A2 A2FL A2L NO NO grau menor (duració de la flama ≤20s)

B BFL B L SI SI Molt limitada

C CFL C L SI SI Limitada

D DFL D L SI SI Mitja

E EFL E L SI SI alta

Classificació segons: (classificació principal)

F FFL FL Sense classificar, sense comportament determinat

OPACITAT DE FUMS

Baixa s1

Mitja s2 Quantitat i velocitat d’emissió

Alta s3

Observacions: Les classes A1, A1FL, i A1L; E, EFL i EL; i F, FFL i FL no es classifiquen sota aquest concepte.

Sense caiguda (UNE-EN 13823:2002) en 600s d0

Sense caiguda (UNE-EN 13823:2002) durant més 10s d1

Classificacions addicionals segons:

CAIGUDA DE GOTES O DE PARTÍCULES INFLAMADES Ni d0, ni d1 d2

Observacions: Les classes A1, A1FL i A1L, i F, FFL i FL no es classifiquen sota aquest concepte.

El tractament d’algunes famílies de productes dóna lloc a classificacions específiques (terres, productes lineals per a aïllament tèrmic). El tractament d’altres productes encara en estudi (cables, canals, tubs,..) pot donar lloc a nous quadres de classificació que s’aniran publicant en el BOE com a desenvolupament del RD 312/2005. * A l’Annex I del RD 312/2005 es poden trobar una sèrie de materials i productes classificats sense necessitat

d’assaig com ara, morters, formigons, pedres, ceràmiques, metalls, vidre, guixos, plaques de guix laminar, taulells derivats de la fusta, plafons estratificats i fusta estructural.



SI 1

Pro

paga

ció

inte

rior

28/28

4.2 Instal·lacions elèctriques

Els components de les instal·lacions elèctriques (cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc.) han de presentar les condicions de reacció al foc que es regulen en la seva reglamentació específica. c.a.

Comentaris i ajudes

Les condicions de seguretat en cas d’incendi del cablejat i de les canalitzacions elèctriques estan fixades en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, REBT, aprovat pel RD 842/2002,. Convé destacar els requisits relacionats amb:

- Reacció al foc: Cables, connexions, canalitzacions no propagadors de l’incendi i amb emissions de fums i

opacitat reduïda, segons norma UNE 21.123. S’exigeix en edificis d’habitatge a la línia general d’alimentació i a les derivacions individuals; en edificis de pública concurrència, a tot el cablejat, connexionat a quadres elèctrics i canalitzacions.

- Resistència al foc: Cables de seguretat enfront el foc segons norma UNE-EN 50.200, poden continuar en

funcionament fins a temperatures de 700ºC. S’exigeix en cables elèctrics destinats a serveis de seguretat no autònoms o amb fonts autònomes centralitzades (grup electrogen). Per exemple caldria disposar-los en l’alimentació elèctrica als ventiladors del sistema de control de fums d’un aparcament o de pressurització d’una escala protegida.

4.3 Elements tèxtils de cobriment

Els elements tèxtils de cobriment han de presentar una classe de reacció al foc M 2, o més favorable segons la norma UNE 23727:1990.

4.4 Elements decoratius i de mobiliari

Àmbit: Edificis i establiments d’ús Pública Concurrència c.a. Condicions: Els elements decoratius i de mobiliari compliran les següents condicions:

a) Butaques i seients fixos que formin part del projecte:

- Tapissats: passen l’assaig segons les normes següents: - UNE EN 1021-1:1994 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapissat - Part 1: font

d’ignició: cigarreta en combustió”. - UNE EN 1021-2:1994 “Valoració de la inflamabilitat del mobiliari capissat - Part 2:

fuente de ignición: llama equivalente a una cerilla”.

- No tapissats: material M2 conforme a - UNE 23727:1990 “Assaigs de reacció al foc dels materials de construcció. Classificació

dels materials utilitzats en la construcció”.

b) Elements tèxtils suspesos, com telons, cortines, cortinatges, etc.: Classe 1 segons norma: - UNE EN 13773: 2003 “Tèxtils i productes tèxtils. Comportament al foc. Cortines i

cortinatges. Esquema de classificació”.

Comentaris i ajudes

c.a. S’entén que es refereix a zones destinades a espectadors en cinemes, teatres, auditoris, etc.

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 2 Propagació exterior

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 2 29 /29

SI 2

Pro

paga

ció

exte

rior


Exigència Bàsica SI 2: “Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com a d’altres edificis”.



SI 2

Pro

paga

ció

exte

rior

31/31


1. Mitgeres

2. Façanes

2.1 Propagació horitzontal

2.2 Propagació vertical

2.3 Propagació superficial

3. Cobertes

3.1 Propagació exterior




SI 2

Pro

paga

ció

exte

rior

33/33

1. Mitgeres

Per tal de limitar el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, les mitgeres o murs colindants amb un altre edifici, han de tenir una resistència al foc EI 120 com a mínim.

2. Façanes

S’estableixen condicions per tal de limitar el risc de propagació exterior de l’incendi per la façana en horitzontal, en vertical i superficialment per l’acabat exterior o per la cambra ventilada si n’hi ha.

2.1 Propagació exterior horitzontal per façana

Àmbit: Es limitarà el risc de propagació de l’incendi en els següents casos:

- entre dos edificis - entre dos sectors d’incendi del mateix edifici - entre una zona de risc especial alt i d’altres zones de l’edifici - cap a una escala o passadís protegit des d’altres zones

Condicions:

- En els casos anteriors els punts d’ambdues façanes que no siguin resistents al foc EI 60, com a mínim, han d’estar separats una distància, “d”, en funció de l’angle “α” format pels plànols exteriors de les mateixes, segons s’indica en la taula següent:

α 0º 45º 60º 90º 135º 180º

d (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50

Per a valors intermitjos de l’angle α, la distància, d, es pot obtenir per interpolació linial. L’angle α = 0º reflecteix el cas de façanes enfrontades paral·leles Separació entre punts de façana < EI 60

Façanes enfrontades Façanes a 90º Façanes a 180º

Façanes a 45º Façanes a 60º Façanes a 135º



SS

I 2

Pro

paga

ció

exte

rior

34/34

2.2 Propagació exterior vertical per façana

Àmbit: Es limitarà el risc de propagació de l’incendi en els següents casos:

- entre dos sectors d’incendi - entre una zona de risc especial alt i d’altres zones de l’edifici.

Condicions:

- La façana ha de ser resistent al foc ≥ EI-60 en una franja d’1 m d’altura mesurada sobre el pla de façana.

- Si existeixen elements que sobresurten aptes per a impedir el pas de les flames, l’altura de la franja es podrà reduir en la dimensió de l’esmentat element.

Trobada entre el forjat separador de sectors diferents i la façana

Trobada entre el forjat separador de sectors diferents i la façana amb element sobresortint


Àmbit: Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per la superfície de la façana en els següents casos:

- façanes el començament de les quals sigui accessible al públic (bé des de la rasant del carrer o bé des d’una coberta)

- qualsevol façana l’altura de la qual excedeixi de 18 m Condicions:

- Acabat exterior: els materials que ocupin més del 10% de la superfície d’acabat exterior de la façana tindran una classe de reacció al foc B-s3 d2.

- Cambres ventilades: Els materials col·locats en les superfícies interiors de cambres ventilades tindran una classe de reacció al foc B-s3 d2.



SI 2

Pro

paga

ció

exte

rior

35/35

3. Cobertes

S’estableixen condicions per limitar el risc de propagació exterior de l’incendi per la coberta i, també, superficialment pel seu acabat exterior.

3.1 Propagació exterior per coberta

Àmbit: Es limitarà el risc de propagació exterior en els següents casos:

- entre dos edificis - entre dos sectors d’incendi del mateix edifici - entre una zona de risc especial alt i d’altres zones de l’edifici

Condicions: a) La coberta ha de ser resistent al foc ≥ EI 60 en una franja de:

0,50 m d’amplada mesurada des de l’edifici adjacent 1,00 m d’amplada situada sobre la trobada amb la coberta de qualsevol element

compartimentador d’un sector d’incendi o d’un local de risc especial alt.

Mitgera EI 120

Edifici 1 Edifici 2

SECCIÓ

>0,50 m

Franja EI 60

Coberta>0,50 m__

Coberta>1 m

Paret EI t

Sector 1 Sector 2

SECCIÓ

_

Franja EI 60

Local de risc alt Local de risc alt

Franja ≥ EI 60 entre dos edificis Franja ≥ EI 60 entre dos sectors

b) Com alternativa a la condició anterior es pot optar per perllongar la mitgera (EI 120) o l’element compartimentador (EI t del sector) 0,60 m per sobre de l’acabat de coberta.

Sector 2

Paret EI t

Sector 1

SECCIÓ

>0,6 m_

Mitgera EI 120

EI tEI 120

Coberta

Perllongació de la mitgera o l’element compartimentador



SS

I 2

Pro

paga

ció

exte

rior

36/36

c) En la trobada entre una coberta i una façana que pertanyin a sectors d’incendi diferents o a edificis diferents, s’ha de complir la següent relació entre: - la distància, d, en projecció de la façana a qualsevol zona de coberta resistent al foc < EI 60. - l’altura, h, sobre la coberta a la que ha d’estar qualsevol zona de façana resistent al foc < EI 60.

d (m) ≥2,50 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 0,75 0,50 0

h (m) 0 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 5,00

Trobada entre coberta i façana de sectors diferents o edificis diferents


En qualsevol coberta s’han de complir les següents condicions:

a) Acabat exterior: els materials de revestiment o acabat exterior de les cobertes, inclòs la cara superior dels voladius que sobresurtin més d’1 m, han de pertànyer a una classe de reacció al foc BROOF (t1).

b) Lluernaris, claraboies i qualsevol altre element d’il·luminació, ventilació o extracció de fum han de pertànyer a una classe de reacció al foc BROOF (t1).

Comentaris i ajudes

CLASSIFICACIÓ DE LES COBERTES I ELS RECOBRIMENTS DE COBERTES DAVANT D’UN FOC EXTERIOR en base la norma UNE ENV 1187:2003.

- BROOF (t1)

dóna compliment a tota una sèrie de condicions fixades per l’assaig

- FROOF (t1)

no té cap comportament determinat

A l’Annex II del RD 312/2005 s’estableix una classificació de les cobertes i els recobriments de cobertes (producte que constitueix la capa superior del conjunt de la coberta) davant d’un foc exterior en base la norma UNE ENV 1187:2003.

Aquesta norma preveu tres mètodes d’assaig diferents (XROOF (t1), XROOF (t2) i XROOF (t3)) que responen a diferents escenaris de risc d’incendi. (t1 = “pavesa” en flames; t2 = “pavesa” en flames + vent; t3 = “pavesa” en flames + vent + radiació)

En territori espanyol, els productes afectats per aquesta classificació cal que ho siguin segons l’assaig XROOF (t1). (Cada estat membre de la Unió Europea té potestat per a determinar l’assaig aplicable en el seu territori)

També al mateix Annex II es classifiquen, sense necessitat d’assaigs, algunes cobertes i recobriments d’aquestes segons la seva reacció davant d’un foc exterior, com per exemple, pissarres, teules, xapes metàl·liques planes i perfilades o productes destinats a ser coberts totalment en utilització normal amb graves o lloses de pedra.

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 3 Evacuació d’ocupants

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 37/37

SI

3 E

vacu

ació


Exigència Bàsica SI 3: “L’edifici disposarà dels mitjans d’evacuació adequats perquè els ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat”.



SI

3 E

vacu

ació


1. Restriccions a l’ocupació

2. Càlcul de la ocupació

3. Elements d’evacuació:

3.1 Origen d’evacuació

3.2 Altura d’evacuació

3.3 Sortides

3.4 Espai exterior segur

3.5 Recorregut d’evacuació

3.6 Portes situades en recorreguts d’evacuació

3.7 Passadissos

3.8 Rampes

3.9 Escales

3.10 Vestíbuls d’independència

3.11 Ascensors d’emergència

4. Compatibilitat dels elements d’evacuació

5. Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d’evacuació

6. Dimensionat dels elements d’evacuació

6.1 Criteris per a l’assignació dels ocupants

6.2 Càlcul

7. Senyalització dels elements d’evacuació

8. Control del fum d’incendi



SI

3 E

vacu

ació

1. Restriccions a l’ocupació

Excepte en el cas de les zones d’ús Aparcament, de les zones d’ocupació nul·la i de les zones ocupades únicament per personal de manteniment o de control de serveis, no es consideren vàlids els recorreguts que hagin de salvar en sentit ascendent, una altura superior a la que s’indica en la taula següent, bé en la totalitat del recorregut d’evacuació fins a l’espai exterior segur, o bé en algun dels seus trams. És a dir, no es podran destinar a presencia habitual de persones les zones que superin les altures d’evacuació ascendent que fixa la taula següent.

ÚS PREVIST I ZONA MÀXIMA ALTURA D’EVACUACIÓ ASCENDENT ADMESA

4 m, o EN GENERAL

Primera planta sota rasant, independentment de la seva altura

- Zones d’hospitalització HOSPITALARI

- Zones de tractament intensiu 2 m (No es limita en zones de radioterapia)

- Educació infantil 1 m DOCENT

- Educació primària 2 m

→ dues sortides de planta i ADMINISTRATIU - Zones de seguretat (custodia de documents o d’altres objectes de valor que precisen estar situats en llocs difícilment accessibles des de l’exterior)

sempre que comptin, com a mínim amb:

→ almenys una d’elles sigui una porta d’accés a: un altre sector en la mateixa planta, una escala protegida, un passadís protegit o a un vestíbul d’independència.

6 m

2. Càlcul de l’ocupació

A efectes de determinar el nombre d’ocupants de cada zona i del conjunt de l’edifici o de l’establiment:

- S’adoptaran els valors de densitat d’ocupació de la taula 2.1 i aplicats a la superfície útil de cada zona, excepte si es previsible una ocupació més gran o quan sigui exigible una ocupació inferior.

- Cal tenir en compte el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones d’un edifici, considerant el règim d’activitat i d’ús previst per al mateix.

- Cal considerar les possibles utilitzacions especials i circumstancies de determinades zones o recintes, quan puguin suposar un augment important de l’ocupació en comparació amb la pròpia de l’ús normal previst. En aquests casos s’haurà d’adoptar una de les següents opcions:

a) Es consideraran aquests usos alternatius a efectes de disseny i càlcul dels elements d’evacuació, o bé, b) Es deixarà constància, tant en la documentació del projecte com en la del Llibre de l’edifici, de que les

ocupacions i els usos previstos han estat únicament els característics de l’activitat.

Taula 2.1 Densitats d’ocupació

ÚS PREVIST ZONA, TIPUS D’ACTIVITAT DENSITAT D’OCUPACIÓ (m2 sup. útil / persona)

QUALSEVOL Zones de ocupació ocasional i accessibles només a efectes de manteniment: sales màquines, locals material neteja, serveis higiènics planta, trasters, etc. Ocupació nul·la

ADMINISTRATIU Plantes o zones d’oficina 10

Vestíbuls generals i zones d’ús públic 2

APARCAMENT Vinculat a activitat subjecta a horaris: comercial, espectacles, oficina, etc. 15

En d’altres casos 40

Robotitzat Ocupació nul·la (sortides per al personal de manteniment)



SI

3 E

vacu

ació

42/42

ÚS PREVIST ZONA, TIPUS D’ACTIVITAT DENSITAT D’OCUPACIÓ (m2 sup. útil / persona)

ARXIUS, MAGATZEMS

En general 40

COMERCIAL - plantes soterrani, baixa i entreplanta 2 En establiments comercials

- Àrees de venda en - plantes diferents a les anteriors 3

- Mercats i galeries d’alimentació 2 En zones comunes de centres comercials

- Plantes de soterrani, baixa i entreplanta o qualsevol altra amb accés de d’espai exterior 3

Plantes diferents a les anteriors 5

DOCENT - Conjunt de la planta o de l’edifici 10

- Aules (excepte en escoles infantils) 1,5

- Aules d’escoles infantils 2

- Sales de lectura en biblioteques 2

- Laboratoris, tallers, gimnasos, sales de dibuix, etc. 5

HOSPITALARI - Sales d’espera 2

- Zones d’hospitalització 15

- Serveis ambulatoris i de diagnòstic 10

- Zones destinades a tractament a pacients internats 20

- amb seients definits en projecte 1 persona/seient PÚBLICA CONCURRENCIA - sense seients definits en projecte 0,5

- Zones destinades a espectadors

- dempeus 0,25

- Zones de públic en discoteques 0,5

- Salons d’ús múltiple en edificis per a congressos, hotels, etc. 1

- Museus, galeries d’art, fires i exposicions, etc. 2

- En planta soterrani, baixa i entreplanta 2

- Vestíbul annex a sales d’espectacles i de reunió 2

- Vestíbuls generals i zones generals d’ús públic

- En terminals de transport 10

- Sales de lectura 2

- Sales d’espera 2

- Vestidors, camerinos i d’altres dependències similars annexes a sales d’espectacles i de reunions 2

- amb aparells 5 - Zones de públic en gimnasos - sense aparells 1,5

- zones de bany (superfície del vas de la piscina) 2

- zones d’estada de públic en piscines descobertes 4 - Piscines públiques

- vestidors 3

- Zones de públic dempeus 1

- Zones de públic en restaurants de “menjar ràpid” (hamburgueseries, pizzeries, etc.) 1,2

- Zones de públic assegut 1,5

- Bars, restaurants, cafeteries

- Zones de servei 10

RESIDENCIAL HABITATGE Plantes d’habitatge 20

RESIDENCIAL PÚBLIC

Zones d’allotjament 20

Salons d’ús múltiple 1 Vestíbuls generals i zones generals d’ús públic en plantes de soterrani,

baixa i entreplanta 2



SI

3 E

vacu

ació

Comentaris i ajudes CÀLCUL DE L’OCUPACIÓ El nombre d’ocupants, P, d’una zona, sector o edifici es determina amb la següent expressió:

P = Superfície útil / Densitat d’ocupació segons la taula 2.1

SUPERFÍCIE ÚTIL (Annex SI A Terminologia) Superfície en planta d'un recinte, sector o edifici que es pugui ocupar per les persones.

En ús Comercial, quan no es defineixi en projecte la disposició de taulells, prestatgeries, caixes registradores i, en general, d'aquells elements que configuren la implantació comercial d'un establiment, es prendrà com a superfície útil de les zones destinades al públic, almenys el 75% de la seva superfície construïda.



SI

3 E

vacu

ació

44/44

3. Elements d’evacuació

L’evacuació d’un edifici consisteix en garantir que els ocupants situats en qualsevol punt ocupable del mateix (origen d’evacuació) puguin abandonar-lo sortint a un espai exterior segur o bé arribar a un lloc segur dins del mateix edifici (refugi). S’ha de fer en condicions de seguretat a través dels elements d’evacuació que s’agrupen, genèricament, en els recorreguts (portes, passadissos, rampes, escales i ascensors) i les sortides d’evacuació (de planta, d’edifici i d’emergència). Els elements d’evacuació han de complir les condicions de seguretat d’utilització del DB SU i les següents condicions de seguretat en cas d’incendi que estan definides en la Secció SI 3 i en l’Annex A de terminologia. Caldrà tenir en compte el nombre i les característiques dels ocupants; en particular, la vulnerabilitat o la necessitat d’una especial protecció per motius d’edat, com a nens i gent gran, per una discapacitat física, sensorial o psíquica o d’altres que puguin afectar a la presa de decisions, sortir de l’edifici sense l’ajuda d’altres o tolerar situacions adverses. També la familiaritat dels usuaris amb l’edifici i els seus mitjans d’evacuació.

3.1 Origen d’evacuació

Es considera com a origen d’evacuació: a) Qualsevol punt ocupable d’un edifici, en general. b) Qualsevol punt ocupable dels locals de risc especial i d’altres zones d'ocupació nul·la.

Es considera com a inici del recorregut d’evacuació però no comptabilitza a efectes de determinar l'altura d'evacuació de l’edifici o el nombre d'ocupants.

* S’exceptua l’interior dels habitatges i de qualsevol recinte o conjunt de recintes en els que la densitat

d'ocupació no sigui més gran d’1 persona/10 m² i la superfície total sigui no superi els 50 m² (per exemple habitacions d'hotel, residència o hospital, despatxos, etc.). casos

O

P

R R

O

R

A

O

O Origen d’evacuació

R Sortida de recinte P Sortida de planta A Punt amb recorreguts alternatius

____ Tram de recorregut d’evacuació - - - - Tram de recorregut d’evacuació alternatiu

Habitatge, habitació d’hotel, despatx o qualsevol zona de densitat ≤ 1 pers/10 m2 i Su ≤ 50 m2.

Recinte o zona amb una única sortida

Recinte o zona amb més d’una sortida



SI

3 E

vacu

ació

3.2 Altura d’evacuació

- És la màxima diferència de cotes entre un origen d'evacuació i la sortida d'edifici que li correspongui. - L’altura d’evacuació pot ser descendent o ascendent, en funció del sentit de l’evacuació. - A efectes de determinar l'altura d'evacuació d'un edifici no es consideren les plantes en les quals únicament

existeixin zones d'ocupació nul·la. - Aquest paràmetre condiciona el tipus de protecció de l’escala d’evacuació, el nombre d’escales, el temps de

resistència al foc de l’estructura i dels elements compartimentadors, etc.

3.3 Sortides d’evacuació

Es considera com a final d’un recorregut d’evacuació la sortida de planta, de l’edifici i d’emergència.

- Sortida de planta

Es considera sortida de planta a algun dels següents elements que poden estar situats tant en la mateixa planta com en una altra planta diferent:

a) L'arrencada d'una escala no protegida que: - Condueixi a una planta de sortida de l'edifici - No tingui un ull o forat central amb una àrea en planta més gran que 1,30 m². * Tanmateix, no es pot considerar com a sortida de planta quan la planta estigui comunicada amb

altres per buits diferents dels de les escales.

b) Una porta d'accés a una escala protegida, un passadís protegit o un vestíbul d'independència d'una escala especialment protegida que:

- Tingui capacitat suficient - Condueix a una sortida d'edifici *ÚS HOSPITALARI: La sortida de planta des d'una zona d'hospitalització o de tractament intensiu es

pot fer a una escala protegida, passadís protegit o vestíbul d’independència sempre que aquests elements tinguin una superfície lliure que compleixi ell següent rati:

→ Sortida des de zones d’hospitalització: 0,70 m²/ persona.

→ Sortida des de zones de tractament intensiu: 1,50 m²/ persona.

- En el cas d'escales, aquesta superfície es refereix a la del replà de la planta considerada i s’admet la seva utilització per a activitats d'escàs risc, com sales d'espera, etc.

c) Una porta de pas, a través d'un vestíbul d'independència, a un sector d'incendi diferent o alternatiu que existeixi a la mateixa planta, sempre que:

- El sector inicial tingui una altra sortida de planta que no condueixi al mateix sector alternatiu.

h, Altura d’evacuació descendent

h, Altura d’evacuació ascendent



SI

3 E

vacu

ació

46/46

- El sector alternatiu tingui una superfície en zones de circulació suficient per albergar als ocupants del sector inicial, a raó de 0,5 m²/pers, considerant únicament els punts situats a menys de 30 m de recorregut des de l'accés al sector.

* ÚS HOSPITALARI: la superfície es determina conforme als criteris indicats en l’apartat b. - L'evacuació del sector alternatiu no conflueixi amb la del sector inicial en cap altre sector de l'edifici,

excepte quan ho faci en un sector de risc mínim.

d) Una sortida d'edifici

- Sortida d’edifici

És la porta o el forat de sortida a un espai exterior segur.

* Cas particular: Establiments situats en àrees consolidades amb una ocupació no superior a 500 persones → es pot admetre com sortida d'edifici aquella que comuniqui amb un espai exterior que disposi de dos recorreguts alternatius que no excedeixin de 50 m fins a dos espais exteriors segurs.

- Sortida d’emergència

Sortida de planta o d'edifici prevista per ser utilitzada exclusivament en cas d'emergència i que està senyalitzada d'acord amb això.

abc

d

e

SORTIDES DE PLANTA

f

g

S

SECTOR DIFERENT

a.- Escala oberta a la planta amb forat d'escala superior a 1,30 m. No es considera sortida de plantab.- Escala oberta a la planta amb forat d'escala no superior a 1,30 m.c.- Escala oberta a la planta sense forats de comunicació entre plantesd.- La porta d'accés a una escala protegidae.- La porta d'accés al vestibul previ d'una escala especialment protegidaf.- La porta d'accés a un pas protegit connectat a una escala protegida o especialment protegidag.- La porta de pas a un sector d'incendi diferent de la mateixa planta sempre que: La planta tingui una altra sortida L'altre sector disposi de superficie lliure 0,5 m / persona del sector inicial L'evacuació no concideix en cap lloc amb la d'altres sectors. Excepte PB de risc baix

2

2

S >1,30 m2

S <1,30 m2_

2

ESCALES OBERTES A LES PLANTES

No és sortidade planta

ESCALA PROTEGIDA

ESCALA ESPECIALMENTPROTEGIDA

PASSADÍS PROTEGIT



SI

3 E

vacu

ació

3.4 Espai exterior segur

És aquell espai en el que es pot donar per finalitzada l'evacuació dels ocupants de l'edifici, perquè compleix les següents condicions:

- Permet la dispersió dels ocupants que abandonen l'edifici, en condicions de seguretat: - Davant de cada sortida d'edifici que comuniqui amb ell: Superfície ≥ 0,5 P m² , dins de la zona

delimitada amb un ràdio 0,1 P m de distància des de la sortida d'edifici, sent P el nombre d'ocupants l’evacuació del quals estigui prevista per l'esmentada sortida. * Quan P no excedeixi de 50 persones no cal comprovar l'esmentada condició.

- Permet una àmplia dissipació de la calor, del fum i dels gasos produïts per l'incendi. - Permet l'accés dels efectius de bombers i dels mitjans d'ajuda als ocupants que, en cada cas, es

considerin necessaris. - Si l'espai considerat no està comunicat amb la xarxa viària o amb altres espais oberts no es pot

considerar cap zona situada llevat 15 m de qualsevol part de l'edifici. * Excepció: quan estigui dividit en sectors d'incendi estructuralment independents dintre seu i amb sortides

també independents a l'espai exterior, en el qual cas l'esmentada distància es podrà aplicar únicament respecte del sector afectat per un possible incendi.

- La coberta d'un edifici es pot considerar com a espai exterior segur sempre que, a més de complir les condicions anteriors, la seva estructura sigui totalment independent de la de l'edifici amb sortida a l'esmentat espai i un incendi no pugui afectar simultàniament a tots dos.

Espai exterior segur

Sortida d'edifici

L < 60 m

RS

Nombre de persones, P

>8,00

Façana accesible

_

Superficie, S > 0,5 x P (m2)Radi, R < 0,1 x P (m)


__

Au

ESPAI DE MANIOBRA - VIAL D'APROXIMACIÓ

VIAL D'APROXIMACIÓ - ESPAI DE MANIOBRA

L < 60 m segons D241/94

Av > 600P

_

ESPAI DE MANIOBRA

Sortida d'edifici

Nombre de persones, P

RS

ESPAI DE MANIOBRA - VIAL D'APROXIMACIÓ


Superficie, S > 0,5 x P (m2)Radi, R < 0,1 x P (m)

Façana accesible

__

ESPAI DE MANIOBRAVIAL D'APROXIMACIÓ



SI

3 E

vacu

ació

48/48

Comentaris i ajudes El Decret 241/1994 sobre “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi complementaris de la NBE-CPI/96”, d’àmbit català, actualment vigent però en revisió per adequar-se al CTE, no contempla la possibilitat de que l’espai exterior segur quedi incomunicat del vial d’aproximació i maniobra dels bombers. A Catalunya només s’acceptaria en edificis o establiments que es construeixin en nuclis urbans consolidats com cascs antics, etc. El Decret 241/94 estableix que:

- les sortides han de quedar a menys de 60 m del vial d’aproximació - l’amplada mínima de pas des de la sortida fins al vial ha de ser de 1,80 m si h ≤ 8 m; o 3,00 m si h> 8 m.

3.5 Recorregut d’evacuació

- Recorregut d’evacuació

Recorregut que condueix des d’un origen fins a una sortida de planta o fins a una sortida d’edifici. Està format per portes, passadissos, escales, rampes i ascensors d’emergència. Amb caràcter general ha de complir les següents condicions de seguretat en cas d’incendi:

- Longitud del recorregut:

→ Es mesurarà sobre l’eix de passadissos, escales i rampes.

→ Degut a que el recorregut acaba en la sortida de planta, un cop assolida aquesta sortida la longitud del recorregut no computa a efectes de compliment del límits de recorregut d’evacuació.

- Limitacions:

→ Els recorreguts que tinguin el seu origen en zones habitables no poden travessar les zones de risc especial definides en SI 1.2. Tanmateix, poden travessar aparcaments, quan es tracti dels recorreguts addicionals d'evacuació que precisin les esmentades zones i en cap cas dels recorreguts principals.

→ No es consideren vàlids els recorreguts per escales mecàniques, ni aquells en els que existeixin torns o altres elements que puguin dificultar el pas.

→ Els recorreguts per rampes i passadissos mòbils es consideren vàlids quan no sigui possible la seva utilització per persones que traslladin carros per al transport d'objectes i estiguin equipats amb un dispositiu de parada que pugui activar-se bé manualment, o bé automàticament per un sistema de detecció i alarma.

* ÚS APARCAMENT:

- Traçat: → Els recorreguts d'evacuació han de transcórrer pels carrers de circulació de vehicles, o bé per itineraris

de vianants protegits enfront de la invasió de vehicles, conforme s'estableix en el DB-SU 7.

* ESTABLIMENTS D’ÚS COMERCIAL:

- De superfície construïda > 400 m2 : · Els recorreguts d'evacuació han de transcórrer, excepte en els primers 10 m, per passadissos

definits en projecte, delimitats per elements fixos o ben senyalitzats a terra de manera clara i permanent.

· Els trams dels recorreguts compresos entre d'altres passadissos transversals seran ≤ 20 m.

- Amb previsió d’ús de carros per a transport de productes: · Els punts de pas a través de caixes de cobrament no es consideren com a elements de l'evacuació. · Es disposaran sortides intercalades en la bateria de caixes, dimensionades segons s'estableix en

l'apartat 4.2 de la Secció SI 3 i separades de tal forma que no existeixin > 10 caixes entre dues sortides consecutives.

· Quan la bateria compti amb < 10 caixes, es disposaran dues sortides, com a mínim, situades en els extrems de la mateixa.

· Quan compti amb < 5 caixes, es disposarà una sortida situada en un extrem de la bateria.



SI

3 E

vacu

ació

- No està previst l’ús de carros: · Els punts de pas a través de les caixes es poden considerar com a elements d'evacuació, sempre que la seva amplada lliure sigui ≥ 0,70 m, i que en un dels extrems de la bateria de caixes es disposi un pas d'1,20 m d'amplada, com a mínim.

- Recorreguts d’evacuació alternatius Es considera que dos recorreguts d'evacuació que condueixen des d'un origen d'evacuació fins a dues sortides de planta o d'edifici diferents són alternatius quan:

- en l'esmentat origen formen dintre seu un angle més gran que 45º o bé, - estan separats per elements constructius que siguin EI-30 i impedeixin que els dos recorreguts puguin

quedar simultàniament bloquejats pel fum.

3.6 Portes situades en els recorreguts d’evacuació

- Tipus de portes

Àmbit d’aplicació: Portes previstes com a sortida de planta o d’edifici i les que serveixin per a l’evacuació de més de 50 persones. Condicions:

- En general, seran batents amb eix de gir vertical. - Quan es col·loquin portes giratòries o automàtiques s’han d’adoptar mesures específiques per tal de garantir el funcionament adequat durant l’evacuació:

→ Portes giratòries

a) Es disposaran portes batents al costat de les portes giratòries o bé b) Les portes giratòries són automàtiques i disposen d’un sistema que permet l’”abatiment” de les

seves fulles en el sentit d’evacuació, inclòs en cas de fallada del subministrament elèctric, mitjançant l’aplicació d’una força no superior a 14 kg.

* L’amplada útil de les portes batents i de les de gir automàtic després del seu “abatiment”, estarà dimensionada per a l’evacuació total prevista.

→ Portes d’obertura automàtica

a) Disposaran d’un sistema tal que, en cas de fallada del mecanisme d’obertura o del subministrament d’energia, obri la porta i impedeixi que aquesta es tanqui, o bé

b) Quan siguin batents, han de permetre la seva obertura manual. c) En absència de l’esmentat sistema, s’han de disposar de portes batents d’obertura manual que

compleixin les condicions indicades en el paràgraf anterior.

- Sistema de tancament

Àmbit d’aplicació: Portes previstes com a sortida de planta o d’edifici i les que serveixin per a l’evacuació de més de 50 persones.

Condicions: Tindran un sistema de tancament que:

a) No actuarà mentre n’hi hagi activitat en les zones a evacuar

b) Consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del que provingui l’evacuació, sense haver d’utilitzar una clau i sense haver d’actuar sobre més d’un mecanisme. Per exemple:



SI

3 E

vacu

ació

50/50

- Per ocupants habituals: maneta o polsador segons norma UNE-EN 179:2003 VC1

- Per ocupants no habituals: barra horitzontal d’empenta o lliscament segons la norma UNE EN 1125:2003 VC1 (antipànic)

- Sentit d’obertura

Obriran en sentit d’evacuació les portes previstes per a l’evacuació de:

- Més de 200 persones, en ús Residencial Habitatge - Més de 100 persones, en general - Més de 50 persones del recinte o local on estiguin situades

- Locals de risc especial mig i alt

Comentaris i ajudes Les portes que no siguin de sortida de planta, d’edifici o per l’evacuació de més de 50 persones poden ser diferents a les batents, per exemple corredisses. Resulta interessant per habitacions de residències geriàtriques, en oficines, etc.

PORTES

Portes d’una fulla Portes de dues fulles

PORTES CORREDISSES

Àrea de circulació

p

A

Recinte o local

0,80 < A < 1,20 m._ _

p < 50 persones del recinte o local on estiguin situades

_

* No es sortida de planta ni d'edifici

0,80 < A < 1,20 m._ _

OBERTURA EN SENTIT D'EVACUACIÓ

p

> 100 persones, en general> 200 persones en el conjunt d'edifici habitat

> 50 persones del recinte o local on estiguin situades

0,80 ≥ A ≤ 1,20 m 0,60 ≥ A ≤ 1,20 m

ÀREA DE CIRCULACIÓ A < 2,50m._

OBERTURA DE LES PORTES: INTERFERÈNCIES EN ELS RECORREGUTS D'EVACUACIÓ

p

ÀREA DE CIRCULACIÓ

A> 2,50m.

p

> A pas recorregutd'evacuació



SI

3 E

vacu

ació

Portes d’accés a les escales Porta d’accés a una escala d’ús públic

3.7 Passadissos

Els passadissos previstos com a elements d’evacuació compliran les condicions d’utilització que estableix el DB SU 1-4 i es dimensionaran segons l’apartat 6 d’aquest capítol.

- Passadís protegit

Passadís que, en cas d'incendi, constitueix un recinte prou segur per permetre que els ocupants puguin romandre en el mateix durant un determinat temps. Per això l'esmentat recinte ha de reunir, a més de les condicions de seguretat d'utilització exigibles a tot passadís (vegeu DB S 1 i S 2), unes condicions de seguretat equivalents a les d'una escala protegida:

- Traçat → El passadís ha de tenir un traçat continu que permeti circular per ell fins a una escala protegida o

especialment protegida, fins a un sector de risc mínim o bé fins a un punt situat a 15 m d'una sortida d'edifici, com a màxim.

- Ventilació

La protecció enfront el fum del passadís es farà mitjançant alguna de les següents opcions: a) Mitjançant finestres o forats:

- la seva superfície de ventilació serà ≥ 0,2 L m², sent L la longitud del passadís en m.

b) Mitjançant conductes d'entrada i de sortida d'aire: - Els conductes compliran les mateixes condicions indicades per als conductes de les escales

protegides. - Les reixetes d'entrada d'aire han d'estar situades en un parament del passadís, a una altura menor

que 1 m i les de sortida en l'altre parament, a una altura més gran que 1,80 m i separades de les anteriors 10 m com a màxim.

3.8 Rampes

Les rampes, com a part del recorregut d’evacuació, es consideren com a passadissos a efectes de dimensionat de la seva amplada de pas i hauran de complir les condicions d’utilització que estableix el DB SU 1 i 2.

A ESCALA

p

A

ESCALA

=0.40m.

p



SI

3 E

vacu

ació

52/52

3.9 Escales

- Escala protegida Escala de traçat continu des del seu inici fins al seu desembarcament en planta de sortida de l'edifici que, en cas d'incendi, constitueix un recinte prou segur per permetre que els ocupants puguin romandre en el mateix durant un determinat temps. Per a això ha de reunir, a més de les condicions de seguretat d'utilització exigibles a tota escala (vegeu DB-SU 1-4) les següents: - Compartimentació:

És un recinte destinat exclusivament a circulació i compartimentat de la resta de l'edifici mitjançant elements separadors EI 120. Si disposa de façanes, aquestes han de complir les condicions establertes en el capítol 1 de la Secció SI 2 per limitar el risc de transmissió exterior de l'incendi des d'altres zones de l'edifici o des d'altres edificis. A la planta de sortida de l'edifici l'escala pot estar mancat de compartimentació quan comuniqui amb un sector de risc mínim.

- Accessos a cada planta: El recinte té com a màxim dos accessos en cada planta, els quals es realitzen a través de portes EI2 60 i des d'espais de circulació comuns i sense ocupació pròpia.

A més dels esmentats accessos, poden obrir al recinte de l'escala protegida locals destinats a lavabo i neteja, així com els ascensors, sempre que les portes d'aquests últims obrin, a totes les seves plantes, al recinte de l'escala protegida considerada o a un vestíbul d'independència.

- Passos d’instal·lacions:

Al recinte també poden existir tapes de registre de patinets o de conductes per a instal·lacions, sempre que aquestes siguin EI 60.

- Planta de sortida de l’edifici:

A la planta de sortida de l'edifici, la longitud del recorregut des de la porta de sortida del recinte de l'escala, o si no n'hi ha des del desembarcament de la mateixa, fins a una sortida d'edifici no ha d'excedir de 15 m, excepte quan l'esmentat recorregut es realitzi per un sector de risc mínim, en el cas del qual l'esmentada longitud ha de ser la que amb caràcter general s'estableix per a qualsevol origen d'evacuació.

- Ventilació:

El recinte compta amb protecció enfront del fum, mitjançant una de les següents opcions: a) Ventilació natural mitjançant finestres practicables o forats oberts a l'exterior amb una

superfície de ventilació d'almenys 1 m² en cada planta. b) Ventilació mitjançant conductes independents d'entrada i de sortida d'aire, disposats

exclusivament per a aquesta funció i que compleixen les condicions següents: - la superfície de la secció útil total és de 50 cm² per cada m3 de recinte, tant per a l'entrada

com per a la sortida d'aire; quan s'utilitzin conductes rectangulars, la relació entre els costats més gran i menor no és més gran que 4;

- les reixetes tenen una secció útil d'igual superfície i relació màxima entre els seus costats que el conducte al qual estan connectades;

- en cada planta, les reixetes d'entrada d'aire estan situades a una altura sobre el terra < 1 m i les de sortida d'aire estan enfrontades a les anteriors i a una altura > 1,80 m.

c) Sistema de pressió diferencial conforme a prEN 12101-6.



SI

3 E

vacu

ació

Comentaris i ajudes EXEMPLE D’ESCALA PROTEGIDA

EI2 60 C5

EI 120

A3 2

EI 120EI 60 0,50

EI 60 0,50

51

EI 120

Planta tipus

EI 60 0,50

EI 60 0,50

EI 120

EI 120

EI2 60 C5

EI2 60 C5

1 2 1

21 1

3

Planta tipus

EI 120

EI 120

EI 60 0,50

EI 60 0,50

EI2 60 C5

3

2

A

SE

L < 15m

O

Planta de sortida de l’edifici

1 Habitatge, local o zona d’ús 2 Espai de circulació 3 Escala protegida



SI

3 E

vacu

ació

54/54

Comentaris i ajudes EXEMPLE D?ESCALA PROTEGIDA AMB VENTILACIÓ A PATI A TRAVÉS DE FINESTRES Condicions del CTE DB SI i Criteris de la TINSCI, Taula per a la Interpretació de la Normativa de Seguretat en cas d’Incendi

a) Pati de parcel·la al que s’hi pot ventilar una escala protegida o especialment protegida conjuntament amb altres

usos

Paràmetres:

Superfície(*)del pati en funció del nombre de plantes (D. 259/03 art. 2.4.4)

Nombre de plantes 1 2 3 4 5 6 7 >7

Superfície (m2) ≥ 9 9 9 11 12 14 16 18

Ha d’admetre la inscripció d’una circumferència de diàmetre més gran o igual a una sisena part de l’altura del pati, amb un mínim de 3m. (*) Caldrà tenir present les dimensions de pati del DB

HS3 (D> 4 m i D > H/3) i l’existència d’altres normes d’àmbit municipal amb caràcter més restrictiu

Obertures de ventilació - Sv ≥ 1,00 m2 a cada planta → finestra practicable

- Separació respecte a qualsevol punt de la façana d’altres zones de l’edifici que sigui < EI 60: segons SI 2 del DB SI

b) Pati interior per a ventilació d’una escala protegida o especialment protegida, exclusiu per a aquest ús

Paràmetres:

Superfície(*)del pati en funció del nombre de plantes (D. 259/03 art. 2.4.4)

Nombre de plantes 1 2 3 4 5 6 7 >7

Superfície (m2) ≥ 4 4 4 5 6 8 10 12

Ha d’admetre la inscripció d’una circumferència de diàmetre més gran o igual a una setena part de l’altura del pati, amb un mínim de 2m. (*) Caldrà tenir present l’existència d’altres normatives

d’àmbit municipal amb caràcter més restrictiu

Obertures de ventilació Sv ≥ 1,00 m2 a cada planta → finestra practicable

≥ 3,00 m ≥ H/6

≥ 2,

00 m

EI 6

0

≥ 2,00

EI 1

20 L ≤

25 m

Habitatge / Local Habitatge / Local

Sv

Habitatge / Local Habitatge / Local

D ≥ 3,00 m D ≥ H/6

EI260 C5

EI 60

EI < 60

EI 120 EI260 C5

≥ 2,00 m

≥ 2,

00 m

Habitatge / Local

Habitatge / Local

EI 1

20 Sv

D ≥ H/7; D ≥ 2,00 mm



SI

3 E

vacu

ació

- Escala especialment protegida

Escala que reuneix les condicions d'escala protegida i que a més disposa d'un vestíbul d'independència diferent a cadascun dels seus accessos des de cada planta. L'existència de l'esmentat vestíbul d'independència no cal, ni quan es tracti d'una escala oberta a l'exterior, ni a la planta de sortida de l'edifici, quan l'escala comuniqui amb un sector de risc mínim.

Comentaris i Ajudes EXEMPLE D’ESCALA ESPECIALMENT PROTEGIDA

5 4 2

EI 60

EI 60

0,50

0,50

EI 120

EI 120

EI2 30 C5 EI2 30 C5

VENTILACIÓ

EE E

A

Planta tipus

4 25

0,50EI 60

EI 60 0,50

EE

A

EI 120

EI 120

VENTILACIÓ

EI2 30 C5

EI 120

EI2 30 C5

Planta tipus

A

5 2

EI 120

EI 120

EI2 60 C5

L < 15m

O

SE

EE

E

E

Planta de sortida de l’edifici

1 Habitatge, local o zona d’ús 2 Espai de circulació 4 Vestíbul d’independència 5 Escala especialment protegida



SI

3 E

vacu

ació

56/56

- Escala oberta a l'exterior

Escala que disposa de buits permanentment oberts a l'exterior que, en cada planta, acumulen una superfície de 5A m2, com a mínim, sent A l'amplada del tram de l'escala, en m. Quan els esmentats buits comuniquin amb un pati, les dimensions de la projecció horitzontal d'aquest han d'admetre el traçat d'un cercle inscrit de 15 m de diàmetre. Es pot considerar com a escala especialment protegida sense que per a això precisi disposar de vestíbuls d'independència en els seus accessos.

Comentaris i ajudes ESCALA OBERTA A PATI ASSIMILABLE A L’EXTERIOR DE L’EDIFICI

Escala Protegida ▪ Obertures de ventilació

- Sv ≥ 1,00 m2 a cada planta, forat permanent o finestra - Separació respecte a qualsevol punt de la façana d’altres zones de l’edifici < EI 60: segons SI 2 del DB SI

Escala Especialment Protegida i Escala oberta al exterior ▪ Obertures de ventilació

- Sv ≥ 5 A m2 a cada planta, forat permanent (A: amplada del tram d’escala)

- Separació respecte a qualsevol punt de la façana d’altres zones de l’edifici < EI 60: segons SI 2 del DB SI

≥ 0,50 m EI 60

Habitatge / Local

Habitatge / Local

≥ 0,50 m EI 60

PATI assimilable a L’EXTERIOR DE L’EDIFICI

D ≥ 15,00 m Sv EI 120

EI 120

EI260 C5

EI 120



SI

3 E

vacu

ació

- Condicions de protecció de les escales

Les condicions de protecció enfront de l’incendi que ha de presentar una escala d’evacuació es fixen en funció de l’ús, l’altura d’evacuació i el nombre de persones a les que serveix. Les escales que serveixin a diversos usos compliran en totes les plantes les condicions més restrictives de les corresponents a cadascun d’ells. Quan un establiment contingut en un edifici d’ús Residencial Habitatge no hagi de constituir sector de incendi, les condicions exigibles a les escales comunes són les corresponents a aquest ús. Les escales que comuniquin sectors d’incendi diferents però que tinguin una altura d’evacuació no superior a la que s’admet per a les escales no protegides, no han de complir les condicions de les escales protegides, sinó únicament estar compartimentades respecto a aquests sectors amb elements que tinguin la resistència al foc exigida a aquests sectors.

Taula 5.1 Protecció de les escales, DB SI 3

CONDICIONS SEGONS EL TIPUS DE PROTECCIÓ DE L’ESCALA

h: altura de evacuació de l’escala P: nombre de persones a les que serveix en el conjunt de plantes

ÚS PREVIST

No protegida Protegida Especialment protegida

ESCALES PREVISTES PER A EVACUACIÓ DESCENDENT

Administratiu, Docent h ≤ 14 m h ≤ 28 m

Aparcament No s’admet No s’admet

Comercial, Pública concurrència h ≤ 10 m h ≤ 20 m

Zones d’hospitalització o tractament intensiu

No s’admet h ≤ 14 m Hospitalari

Altres zones h ≤ 10 m h ≤ 20 m

Residencial Habitatge h ≤ 14 m h ≤ 28 m

Residencial Públic Baixa més una (1) h ≤ 28 m

S’admet en qualsevol cas

ESCALES PREVISTES PER A EVACUACIÓ ASCENDENT

h ≤ 2,80 m S’admet en qualsevol cas

2,80 < h ≤ 6,00 m P ≤ 100 persones En general

h > 6,00 m No s’admet


Aparcament No s’admet No s’admet


(1) Quan es tracti d’un establiment amb menys de 20 places d’allotjament es podrà optar per un sistema de detecció i alarma com a mesura alternativa a l’exigència d’escala protegida.



SI

3 E

vacu

ació

58/58

3.10 Vestíbul d’independència

És un recinte d'ús exclusiu per a circulació situat entre dos recintes o zones amb la finalitat d'aportar una major garantia de compartimentació contra incendis i que únicament pot comunicar amb les zones a independitzar o amb lavabos de planta. Complirà les següents condicions:

- Compatibilitat

→ Els vestíbuls d'independència de les escales especialment protegides no podran ser-ho simultàniament de locals de risc especial.

→ Els que serveixin a un o a diversos locals de risc especial, segons allò que estableix la Secció SI 2 o una zona d'ús Aparcament, no es poden utilitzar en els recorreguts d'evacuació de locals o zones diferents de les esmentades.

- Compartimentació

Les seves parets seran EI 120 i les seves portes EI2 30 C5.

- Portes → La distància mínima entre els contorns de les superfícies escombrades per les portes del vestíbul ha de ser

almenys 0,50 m. En ús Hospitalari, quan estigui prevista l'evacuació de zones d'hospitalització o de tractament intensiu a

través d'un vestíbul d'independència, la distància entre dues portes que s’han de travessar consecutivament en l'evacuació serà de 3,5 m com a mínim

→ Les portes dels vestíbuls d'independència que comuniquin amb zones d'ús Aparcament o de risc especial, han d'obrir cap a l'interior del vestíbul.

- Ventilació

Estaran ventilats conforme a alguna de les alternatives establertes per a les esmentades escales.

3.11 Ascensor d’emergència

Comentaris i ajudes

L’ascensor d’emergència pot ser utilitzat per facilitar l’evacuació dels ocupants amb discapacitats, especialment si ténen mobilitat reduïda. La seva utilització es farà d’acord amb el Pla d’evacuació de l’edifici, S’ha de col·locar ascensor d’emergència en els edificis segons l’ús i altura d’evacuació, segons capítol SI 4: Ús de l’edifici o establiment Altura d’evacuació, h, a partir

de la que s’ha de col·locar ascensor d’emergència

Administratiu 50 m

Comercial 50 m (no habitual )

Docent 50 m ( no habitual)

Hospitalari 15 m

Pública concurrència 50 m ( no habitual)

Residencial Habitatge 35 m



SI

3 E

vacu

ació

4. Compatibilitat dels elements d’evacuació

Els establiments integrats en un edifici que tingui un ús principal diferent del seu s’han de sectoritzar segons la Taula 1.1 de la secció SI 1, però podran compartir els elements d’evacuació de l’edifici amb certes condicions. En aquests casos l’element d’evacuació es dissenyarà i dimensionarà considerant tant l’ocupació que resulta de l’ús principal de l’edifici com la de l’establiment al que també dona servei.

ÚS DE L’ESTABLIMENT integrat en un edifici d’ús diferent COMPATIBILITAT DE L’ELEMENT D’EVACUACIÓ

Sortides d’ús habitual i recorreguts fins a l’espai exterior segur: - Estaran situats en elements independents de las zones comunes del

edifici i compartimentats respecte d’aquest de la mateixa manera que ho hagi d’estar l’establiment en qüestió.

- Això no obstant, aquests elements podran servir com a sortides d’emergència d’altres zones de l’edifici.

ADMINISTRATIU, DOCENT O RESIDENCIAL PÚBLIC de superfície construïda Sc > 1.500 m2

COMERCIAL, PÚBLICA CONCURRÈNCIA de qualsevol superfície

Sortides d’emergència: - Podran comunicar amb un element comú d’evacuació de l’edifici a

través d’un vestíbul d’independència.

Sc ≤ 500 m2 Sortides d’ús habitual i sortides d’emergència: - Es podran fer a través de les zones comuns de circulació del centre.

PÚBLICA CONCURRÈNCIA de superfície construïda, Sc integrat en centre comercial Sc > 500 m2

Sortides d’emergència: - Seran independents de les zones comuns del centre.



SI

3 E

vacu

ació

60/60

5. Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d’evacuació

Un cop establerta l’ocupació de cada recinte, zona, planta i del conjunt de l’edifici s’han definir les sortides i la longitud dels recorreguts d’evacuació fins a elles. En la taula 3.1 s’indica el nombre mínim de sortides i la longitud màxima dels recorreguts d’evacuació. Aquesta longitud es pot augmentar un 25% quan es tracti de sectors d’incendi protegits amb una instal·lació automàtica d’extinció

Taula 5.1 Nombre de sortides de planta i longitud dels recorreguts d’evacuació

NOMBRE DE SORTIDES EN PLANTES O RECINTES

CONDICIONS

UNA ÚNICA SORTIDA DE PLANTA

- Plantes d’hospitalització o tractament intensiu

No s’admet en : Ús hospitalari (1) - Sales o unitats per a pacients

hospitalitzats Sc > 90 m2

100 persones en general

500 persones en el conjunt de l’edifici, en el cas de sortida d’un edifici d’habitatges;

50 persones en zones des de les que l’evacuació fins a una sortida de planta hagi de salvar una altura > 2 m en sentit ascendent

Ocupació màxima:

50 alumnes en escoles infantils, o d’educació primària o secundària.

25 m en general

35 m en ús Aparcament

Longitud màxima dels recorreguts d’evacuació des de l’origen fins a una sortida de planta:

50 m si es una planta amb sortida directa a l’espai exterior segur i l’ocupació ≤ 25 persones

28 m en general

Altura màxima d’evacuació descendent:

La segona planta per sobre de la de sortida de l’edifici en ús residencial públic que tingui més de 20 places d’allotjament i no estigui dotat d’un sistema de detecció i alarma.

MÉS D’UNA SORTIDA DE PLANTA 50 m en general

35 m en ús Residencial Habitatge i Residencial Públic

30 m en plantes d’hospitalització o de tractament intensiu en ús Hospitalari

Longitud màxima dels recorreguts d’evacuació des de l’origen fins alguna sortida de planta:

30 m en plantes d’escola infantil o d’educació primària

25 m, en general

35 m, en ús Aparcament

Longitud màxima dels recorreguts d’evacuació des del seu origen fins a un punt des del que existeixin, com a mínim, dos recorreguts alternatius: 15 m, en plantes d’hospitalització o tractament

intensiu en ús Hospitalari

MÉS D’UNA SORTIDA EN LA PLANTA DE SORTIDA DE L’EDIFICI

del conjunt de l’edifici:

> 500 persones en el conjunt de l’edifici d’ús Residencial Habitatge

> 100 persones, en general

Si l’ocupació

d’aquesta planta:

> 50 alumnes en escoles infantils o d’educació primària o secundària

- l’evacuació descendent o

Si l’edifici està obligat a tenir més d’una escala per: (excepte en ús Residencial Habitatge) - l’evacuació ascendent

(1) Quan s’hagi de disposar de més d’una sortida, com a mínim, una d’elles ha de ser un accés a un altre sector d’incendi, a una escala protegida, a un passadís protegit o a un vestíbul d’independència.



SI

3 E

vacu

ació

S1

O

Comentaris i ajudes 1 ÚNICA SORTIDA

ÚS Longitud del recorregut En general: O-S ≤ 25 m Ús aparcament: O-S ≤ 35 m

MÉS D’UNA SORTIDA Recorreguts alternatius

Recorreguts alternatius amb cul de sac

ÚS

Longitud del recorregut a una de les sortides

Longitud del recorregut a una de les sortides Cul de sac

En general O-S1 ≤ 50 m o

O-S2 ≤ 50 m

O-S1 ≤ 50 m o O-S2 ≤ 50 m

0-A ≤ 25 m

Residencial Habitatge, Residencial Públic

O-S1 ≤ 35 m o

O-S2 ≤ 35 m

O-S1 ≤ 35 m o

O-S2 ≤ 35 m

0-A ≤ 25 m

Docent (infantil I primària), Hospitalari

O-S1 ≤ 30 m o

O-S2 ≤ 30 m

O-S1 ≤ 30 m o

O-S2 ≤ 30 m

0-A ≤ 25 m

Aparcament O-S1 ≤ 50 m o

O-S2 ≤ 50 m

O-S1 ≤ 50 m

o O-S2 ≤ 50 m

0-A ≤ 35 m

S1

O A

S2

α ≥ 45º

S2 O

S



SI

3 E

vacu

ació

62/62

SECTOR A SECTOR B SECTOR C

SORTIDA DE PLANTAORIGEN D'EVACUACIÓ

RECORREGUT D'EVACUACIÓ PRINCIPALRECORREGUT D'EVACUACIÓ ALTERNATIU

EVACUACIÓ. RECORREGUTS AMB UNA O MÉS D'UNA SORTIDA (1)

< 25m._ < 25m._

< 25m._

_< 50 m. (35)

< 50 m. (35)_< 50 m.

(35)_

< 25m._

Cul de sac < 25 m._

SECTOR A SECTOR B SECTOR C

ORIGEN D'EVACUACIÓ

RECORREGUT D'EVACUACIÓ ALTERNATIURECORREGUT D'EVACUACIÓ PRINCIPAL

SORTIDA DE PLANTA

EVACUACIÓ. RECORREGUTS AMB UNA O MÉS D'UNA SORTIDA (2)

< 25m._ < 25m._

< 25m._

< 50 m. (35)_ < 50 m.

(35)_

< 50 m. (35)_

Cul de sac < 25 m._



SI

3 E

vacu

ació

6. Dimensionament dels elements d’evacuació

6.1 Criteris per a l’assignació dels ocupants

- En recintes d’una única sortida aquesta es dimensionarà per al nombre total d’ocupants previstos. - Quan en un recinte, en una planta o en l’edifici hagi d’existir més d’una sortida, la distribució dels ocupants

entre elles s’ha de fer suposant inutilitzada (bloquejada) una d’elles, sota la hipòtesi més desfavorable

- Quan existeixin vàries escales protegides no cal suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna d’elles. Tanmateix, quan existeixin vàries escales no protegides, cal considerar inutilitzada en la seva totalitat alguna de elles, sota la hipòtesi més desfavorable.

- En la planta de desembarcament d’una escala, el flux de persones que l’utilitza s’haurà d’afegir a la sortida de planta corresponent, a efectes de determinar la seva amplada. L’esmentat flux s’haurà d’estimar:

P = 160 x A escala, o P = Nombre de persones que utilitza l’escala en el conjunt de plantes si P < 160

Comentaris i ajudes CRITERIS PER A L’ASSIGNACIÓ DELS OCUPANTS - Quan en un recinte hagi d’existir més d’una sortida la distribució dels ocupants entre elles a efectes de càlcul s’ha de fer

suposant inutilitzada una sortida amb la hipòtesis més desfavorable i suposant que els ocupants utilitzen:

a) La sortida més propera a cada origen de evacuació quan estiguin familiaritzats amb l’edifici,

b) La sortida a la que condueixi la senyalització implantada, quan no ho estiguin, o

c) La sortida prevista, en cada cas, en el Pla de evacuació de l’edifici, quan es garanteixi l’eficàcia del mateix.



SI

3 E

vacu

ació

64/64

6.2 Càlcul

El dimensionament dels elements d’evacuació s’ha de realitzar segons s’indica en la taula 4.1 Taula 4.1 Dimensionament dels elements d’evacuació

TIPUS D’ELEMENT DIMENSIONAMENT VALOR MÍNIM

PORTES I PASSOS A ≥ P / 200 0,80 m 0,80 m ≤ A porta d’una fulla ≤ 1,20 m.

0,60 m ≤ A cada fulla porta de 2 fulles ≤ 1,20 m Amplada ,A, de porta de sortida del recinte de una escala protegida A porta ≥ 0,80 x A escala 1,05 m en ús hospitalari, inclòs en portes d’habitacions 2,10 m en passos a través de portes de passadissos d’ús hospitalari

PASSADISSOS I RAMPES A ≥ P / 200 1,00 m 0,80 m en passadissos previstos per a ≤10 persones que siguin usuaris habituals. 2,20 m en ús hospitalari (1) en ús comercial

Amb sortida a passadís només per un extrem ≤ 12 seients

A ≥ 30 + 2,5 cm per seient addicional

30 cm quan la filera ≤ 7 seients 12 seients com a màxim (≥ 42,5 cm)

Amb sortida a passadís pels dos extrems > 12 seients

A ≥ 30 + 1,25 cm per seient addicional

30 cm quan la filera ≤ 14 seients 50 cm quan la filera ≥ 30 seients (3)

PASSOS ENTRE FILERES DE SEIENTS FIXOS (sales per a públic: cinemes, teatres, auditoris, etc. (2) ) Passadissos entre

conjunts de fileres - 1,20 m, cada 25 fileres, com a màxim

ESCALES NO PROTEGIDES

evacuació descendent A ≥ P / 160

(inclòs passadissos esglaonats a localitats en amfiteatres, grades i tribunes en recintes tancats)

evacuació ascendent A ≥ P / (160-10h)

ESCALES PROTEGIDES E ≤ 3 S + 160 AS

1,00 m, en general

0,80 m, en escales previstes per a ≤10 persones que siguin usuaris habituals. 1,20 m, en ús docent, pública concurrència i comercial, ús hospitalari en general 1,40 m, en ús hospitalari en zones destinades a pacients amb recorreguts que obliguen a recorreguts ≥ 90º.

Passos, passadissos i rampes A ≥ P / 600

1,00 m 1,20 m en zones per a més de 3000 persones

EN ZONES A L’AIRE LLIURE:

Escales A ≥ P / 480 1,00 m 1,20 m en zones per a més de 3000 persones

A = Amplada de l’element, [m]

As = Amplada de l’escala protegida en el seu desembarcament en la planta de sortida de l’edifici, [m]

h = Altura de evacuació ascendent, [m]

p = Nombre total de persones que es preveu que passin pel punt l’amplada del qual es dimensiona.

E = Suma dels ocupants assignats a l’escala. Només caldrà aplicar la hipòtesi de bloqueig de sortides de planta en una de las plantes, amb la hipòtesi més desfavorable;

S = Superfície útil del recinte de l’escala protegida en el conjunt de les plantes de les que provenen les P persones. Inclou la superfície dels trams, dels replans i dels replans intermedis.



SI

3 E

vacu

ació

(1) AMPLADA MÍNIMA DE PASSADISSOS SITUATS EN ÀREES DE VENDA D’ÚS COMERCIAL de superfície

construïda Sc,

A ≥ 4,00 m entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries

Està previst l’ús de carros per al transport de productes

A ≥ 1,80 m en d’altres passadissos

Sc > 400 m2

No està previst l’ús de carros A ≥ 1,40 m

A ≥ 3,00 m entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries

Està previst l’ús de carros per al transport de productes

A ≥ 1,40 m en d’altres passadissos

Sc ≤ 400 m2

No està previst l’ús de carros A ≥ 1,20 m

(2) AMPLADA EN PASSOS ENTRE FILERES DE SEÏENTS FIXOS: Es determina per les projeccions verticals més properes

de dues fileres consecutives, incloses les taules, taulells o d’altres elements auxiliars que puguin existir. Els seients batents que es col·loquin automàticament en posició elevada poden considerar-se en l’esmentada posició.

(3) NOMBRE MÀXIM DE SEÏENTS D’UNA FILERA: No es limita el nombre de seients, però queda condicionat per la longitud dels recorreguts d’evacuació fins a una sortida del recinte.

Taula 4.2 Capacitat d’evacuació de les escales en funció de la seva amplada

NOMBRE D’OCUPANTS QUE PODEN UTILITZAR L’ESCALA

ESCALA NO PROTEGIDA ESCALA PROTEGIDA O ESPECIALMENT PROTEGIDA (1)

Evacuació descendent o ascendent, segons Nº de plantes AMPLADA DE

L’ESCALA en m Evacuació

ascendent (2) Evacuació

descendent 2 4 6 8 10 cada

planta més

1,00 1,10 1,20 1,30 1,40 1,50 1,60 1,70 1,80 1,90 2,00 2,10 2,20 2,30 2,40

132 145 158 171 184 198 211 224 237 250 264 277 290 303 316

160 176 192 208 224 240 256 272 288 304 320 336 352 368 384

224 288 352 416 480 +32 248 320 392 464 536 +36 274 356 438 520 602 +41 302 396 490 584 678 +47 328 432 536 640 744 +52 356 472 588 704 820 +58 384 512 640 768 896 +64 414 556 698 840 982 +71 442 596 750 904 1058 +77 472 640 808 976 1144 +84 504 688 872 1056 1240 +92 534 732 930 1128 1326 +99 566 780 994 1208 1422 +107 598 828 1058 1288 1518 +115 630 876 1122 1368 1614 +123

1. La capacitat que s’indica és vàlida per a escales de doble tram, que tinguin una amplada constant en totes les plantes i en les que les dimensions dels replans i dels replans intermedis siguin els estrictament necessàries en funció de l’esmentada amplada. Per a d’altres configuracions s’ha d’aplicar la fórmula de la taula anterior, determinant la superfície S de la escala.

2. Es recorda que una escala no protegida per a evacuació ascendent de més de 2,80 m no pot servir a més de 100 persones.



SI

3 E

vacu

ació

66/66

>1,00

PASOS ENTRE FILERES DE SEIENTS FIXOS AMB SORTIDA A PASADÍS NOMÉS PER UN EXTREM

_>1,00

_21

4

_

3

A

1.- PAS LLIURE ENTRE SEIENTS2.- PASSADÍS PRINCIPAL3.- PASSADÍS ENTRE CONJUNT DE FILERES (cada 25 fileres màxim)4.- SORTIDA D'EVACUACIÓ

A

A> 30 fins a 7 seientsA> 30 + 2,5 cm per seient adicional a partir de 7 seients

NOMBRE DE SEIENTS < 12

4

>1,00_

>1,00_

_>1,00

_>1,00

2

2

2

3 3 3

>1,00 >1,20_ _ >1,20_

4

4

1.- PAS LLIURE ENTRE SEIENTS, A2.- PASSADÍS 3.- PASSADÍS ENTRE CONJUNT DE FILERES (Cada 25 fileres màxim)4.- SORTIDA D'EVACUACIÓ

1

A

2

A> 30 fins a 14 seientsA> 30 + 1,25 cm per seient adicional a partir de 14 seientsA> 30,50 si > 30 seients

PASOS ENTRE FILERES DE SEIENTS FIXOS AMB SORTIDA A PASADÍS PELS DOS EXTREMS

Nombre màxim de seients condicionat

a les longituds dels recorreguts d'evacuació

fins a les sortides



SI

3 E

vacu

ació

7. Senyalització dels elements d’evacuació

Les sortides i els recorreguts d’evacuació se senyalitzaran amb les següents condicions:

- Característiques

Normativa: UNE 23034-1998

Disposició: - De forma coherent amb la assignació d’ocupants que es pretén fer cap a cadascuna de les sortides.

Senyalització de sortides de recinte, planta o edifici

- D’ús habitual: - Senyal amb el rètol SALIDA. - No cal senyalitzar les sortides en les zones de:

Ús Residencial Habitatge; Recinte S < 50 m2 amb ocupants habituals i la sortida del qual sigui visible des de qualsevol punt del recinte i els ocupants estiguin familiaritzats.

- D’ús exclusiu en cas d’emergència: - Senyal amb rètol SORTIDA D’EMERGÈNCIA

Senyalització dels recorreguts d’evacuació

- Direcció: - Sempre que des de l’origen d’evacuació no es perceben clarament les sortides o les seves senyals.

- Enfront a la sortida d’un recinte > 100 persones que accedeixin lateralment a un passadís.

- Alternatius: - S’indicarà l’alternativa correcta en els punts dels recorreguts en què existeixin alternatives que puguin induir a error.

- Sense sortida: - Senyal amb el rètol SENSE SORTIDA junt a les portes que no siguin sortida i puguin induir a error. (mai no es col·locaran sobre la fulla )

- Dimensions: queden fixades en la taula següent funció de la distancia d’observació, d:

Distància d’observació Dimensions dels senyals

d ≤ 10 m 210 x 210 mm

10 < d ≤ 20 m 420 x 420 mm

20 < d ≤ 30 m 594 x 594 mm

- Visibilitat: Han de ser visibles inclòs en cas de fallada de l’enllumenat normal.

Comentaris i ajudes Els senyals de seguretat han de disposar d’enllumenat d’emergència segons el DB SU 4 “Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada”. La il·luminació ha de complir els següents requisits:

a) Luminància L ≥ 2 cd/m2 de qualsevol àrea de color de seguretat del senyal en totes les direccions de visió importants

b) Relació entre luminàncies L màxima i L mínima ≤ 10:1, dins del color blanc o de seguretat

c) Relació entre luminàncies L blanca i L color → 5:1 ≤ Relació ≤ 15:1

d) Iluminància: 50 % als 5 s i 100 % als 60 s.



SI

3 E

vacu

ació

68/68

8. Control de fum d’incendi 8.1 Dotació

S’instal·larà un sistema de control del fum d’incendi capaç de garantir aquest control durant l’evacuació dels ocupants, de manera que aquesta es pugui dur a terme en condicions de seguretat en els casos següents: a) Aparcaments que no tinguin la consideració d’aparcament obert.

b) Establiments d’ús Comercial i de Pública Concurrència que tinguin una ocupació superior a 1000 persones.

c) Atris, quan la seva ocupació en el conjunt de zones i plantes que constitueixin el mateix sector d’incendi, sigui superior a 500 persones, o bé quan es preveu que pugui ser utilitzat per a l’evacuació de més de 500 persones.

8.2 Disseny, càlcul, instal·lació i manteniment

El disseny, càlcul, instal·lació i manteniment es farà segons les normes:

- UNE 23585:2004: de la que no es considerarà l’exclusió dels sistemes d’evacuació mecànica o forçada que s’expressa en l’últim paràgraf del seu apartat “0.3 Aplicacions”.

- EN 12101-6:2005 Comentaris i ajudes APARCAMENT OBERT (Annex SI A Terminologia) Un aparcament té la consideració d’aparcament obert quan compleix les següents condicions:

a) Les seves façanes presenten en cada planta una superfície de obertures permanentment oberta a l'exterior no inferior a:

- S total d’obertures ≥ 1/20 Superfície construïda,

- S obertures ≥ 1/40 de S construïda, distribuïdes uniformement entre les dues parets oposades situades a menor distància

b) La distància des de la vora superior de les obertures fins al sostre ≤ 0,5 metres.

ATRI (Annex SI A Terminologia) És un espai diàfan amb altura equivalent a la de diverses plantes de l'edifici comunicades amb l'esmentat espai mitjançant buits, finestres, balcons, passadissos oberts, etc. Part del perímetre de l'atri pot també estar format per murs cecs o per façanes de l'edifici. SISTEMA DE PRESSIÓ DIFERENCIAL (Annex SI A Terminologia) Sistema de ventiladors, conductes, obertures i altres elements característics previstos amb el propòsit de generar una pressió més baixa a la zona de l'incendi que a l'espai protegit (CR 12101-5:2000).



SI

3 E

vacu

ació

8.3 Control de fums en aparcaments que no tinguin la consideració d’aparcament obert

El control de fums en cas d’incendi es pot fer amb un sistema de ventilació per extracció mecànica amb obertures d’admissió d’aire previst en el DB HS-3 complint addicionalment les següents condicions específiques:

- Cabal d’aire: 120 l/plaça · s

- Activació automàtica mitjançant una instal·lació de detecció.

- Tancament automàtic de les obertures més properes al terra, si n’hi ha, mitjançant comportes E600 90

- Ventiladors: - F400 90

- Conductes: - E600 90 si transcorren por un únic sector

- EI 90 si travessen elements separadors de sectors d’incendi

Comentaris i ajudes CONDICIONS DEL SISTEMA DE VENTILACIÓ PER EXTRACCIÓ MECÀNICA AMB OBERTURES D’ADMISSIÓ D’AIRE SEGONS EL DB HS-3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR 1. Cabal d’aire de l’aparcament qv = Nº places x 120 l/plaça · s 2. Admissió d’aire

- Obertures: • Superfície total ≥ 4 x qv (qv en l/s; Sup. en cm2; velocitat ≈ 2 m/s)

• Distribució: 1 obertura cada 100 m2 de Superfície útil 3. Extracció mecànica

- Obertures: • Superfície total ≥ 4 x qv (qv en l/s; Sup. en cm2; velocitat ≈2,5 m/s)

• Distribució: 1 obertura cada 100 m2 de Sup. útil; separació ≤ 10 m.

- Conductes: • Secció ≥ 2,5 x qv (qv en l/s; secció en cm2 ; velocitat ≈ 4 m/s)

• Nombre de conductes d’extracció i de ventiladors d’extracció: segons el nombre de places, P

P ≤ 15 → 1 conducte i 1 ventilador;

15 < P ≤ 80 → 2 conductes i 2 ventiladors

P > 80 → Nº conductes i ventiladors = 1 + part sencera P/40



SI

3 E

vacu

ació

70/70

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 4 Detecció, control i extinció de l’incendi


SI 4

In

stal

·lac

ion

s


Exigència Bàsica SI 4: “L’edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per a fer possible la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, així com la transmissió de l’alarma als ocupants”.



SI 4

In

stal

·lac

ion

s

73/73


1. Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis

2. Disseny, execució, posta en funcionament i manteniment

3. Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis



SI 4

In

stal

·lac

ion

s

75/75

1. Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis

- Els edificis disposaran dels equips i de les instal·lacions de protecció en cas d’incendi que s’indiquen en la taula 1.1, en funció del risc d’incendi que depèn bàsicament de l’ús, la superfície construïda, l’altura d’evacuació y la densitat de càrrega de foc.

- Aquelles zones que tinguin un ús previst diferenciat i subsidiari de l’edifici o de l’establiment en el que estiguin integrades i que hagin de constituir un sector d’incendi (segons la taula 1.1 de SI 1) han de disposar de la dotació d’instal·lacions que s’indica per a l’ús previst de la zona.

Taula 1.1 Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis

INSTAL·LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d’evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida

ÚS ADMINISTRATIU

General

Eficàcia: 21A – 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d’evacuació

Eficàcia: 21A – 113B

- Exterior del local:

Un proper a la porta d’accés, que podrà servir a varis locals o zones.

- de risc especial alt: L ≤ 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l’exterior.

Extintors portàtils

Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Ubicació:

- Interior del local

- de risc especial mig o baix: L ≤ 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l’exterior.

Sc > 2.000 m2 Tipus 25 mm Boques d’incendi

Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) Tipus 45 mm

Columna seca h > 24 m * Els municipis podran substituir aquesta condició per la d’una instal·lació de boques d’incendi si no poden garantir el seu funcionament.

Alarma Sc > 1.000 m2

Sc > 2.000 m2 Detectors d’incendi en zones de risc alt Detecció d’incendi

Sc > 5.000 m2 Detectors d’incendi en tot l’edifici

h > 80 m

Cuines industrials Instal·lació si P > 50 kW (l’eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d’extracció de fums)

Extinció automàtica

Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d’inflamació < 300ºC)

Instal·lació si P > 1000 kVA en cada aparell o si P > 4.000 kVA en el conjunt dels aparells

Ascensor d’emergència h > 50 m (1)

h descendent > 28 m 1 c/10.000 m2 o fracció

h ascendent > 6 m 1 c/10.000 m2 o fracció

5.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors

Sc > 10.000 m2 1 més c/10.000 m2 addicionals o fracció

* Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l’edifici


SI 4 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006 76/76

SI 4

In

stal

·lac

ion

s

INSTAL·LACIONS ÀMBIT CONDICIONS

Sc: superfície construïda; h: altura d’evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida

ÚS APARCAMENT

Extintors portàtils General Eficàcia: 21A – 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d’evacuació

Sc > 500 m2 (no robotitzat) Tipus 25 mm Boques d’incendi Zones de risc especial alt

(degut a matèries sòlides) Tipus 45 mm

Columna seca > 3 plantes sota rasant o > 4 plantes sobre rasant

Preses en totes les plantes

Sc > 500 m2 Detectors d’incendi, com a mínim. Detecció i alarma

Aparcament robotitzat Polsadors d’alarma

H ascendent > 6 m 1 cada 10.000 m2 o fracció

1.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors



ÚS COMERCIAL

General



- Exterior del local

Un proper a la porta d’accés, que podrà servir a varis locals o zones.





Tipus: Extintor mòbil de 50 kg de pols


Agrupació de locals de risc especial mig o alt i Sc total > 1.000 m2 Distribució: 1 cada 1.000 m2 addicionals o fracció

Sc> 500 m2 Tipus 25 mm Boques d’incendi


Columna seca h > 24 m


Detecció d’incendi Sc > 2.000 m2 Detectors d’incendi en tot l’edifici, com a mínim

Control de fums Establiments > 1000 persones

Disseny, càlcul i instal·lació d’acord amb les normes UNE 23585:2004 i EN 12101-6:2005

Instal·lació en àrees públiques de venda si qs > 500 MJ/m2 (120 Kcal/ m2 ) aportada pels productes comercialitzats.

Sc > 1.500 m2 de l’edifici o establiment

Instal·lació en locals de risc especial mig i alt, de qualsevol Sc.





Ascensor d’emergència h > 50 m ¿no habitual? (1)



1.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors





SI 4

In

stal

·lac

ion

s

77/77


ÚS DOCENT

General




un proper a la porta d’accés que podrà servir a varis locals o zones.






Sc> 2.000 m2 Tipus 25 mm Boques d’incendi




Sc > 2.000 m2 Detectors d’incendi en zones de risc alt Detecció d’incendi

Sc > 5.000 m2 Detectors d’incendi en tot l’edifici








5.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors





SI 4

In

stal

·lac

ion

s



ÚS HOSPITALARI

General









Tipus: Extintor mòbil de 25 kg de pols o de CO2


Zones de risc especial alt i Sc > 500 m2 Distribució: 1 cada 2.500 m2 addicional o fracció

En qualsevol cas Tipus 25 mm Boques d’incendi



En qualsevol cas Detectors d’incendi i polsadors manuals. Transmissió d’alarmes: locals, general i instruccions verbals.

Detecció i alarma

> 100 llits Comunicació telefònica directa amb el servei de bombers





Ascensor d’emergència h > 15 m En zones d’hospitalització i tractament intensiu. (1)



2.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors





SI 4

In

stal

·lac

ion

s

79/79



ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA

General










Sc> 500 m2 Tipus 25 mm Boques d’incendi



Alarma P > 500 persones Apte per emetre missatges per megafonia

Detecció d’incendi Sc > 1.000 m2 Detectors d’incendi en tot l’edifici

Control de fums Atris > 500 persones Establiments > 1000 persones

Disseny, càlcul i instal·lació d’acord amb les normes UNE 23585:2004 i EN 12101-6:2005

h > 80 m

Cuines industrials P > 50 kW (l’eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d’extracció de fums)

Caixa escènica El teló ha de disposar d’una cortina d’aigua d’activació automàtica i manual des de l’escenari i des de un altre punt situat en un lloc d’accés segur.



P > 1000 kVA en cada aparell P > 4.000 kVA en el conjunt dels aparells


h descendent > 28 m 1 c/10.000 m2 o fracció ¿?


5.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors





SI 4

In

stal

·lac

ion

s


ÚS RESIDENCIAL HABITATGE

General










Boques d’incendi Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) Tipus 25 mm


Detecció i alarma h > 50 m Com a mínim: detectors i dispositius d’alarma d’incendi en zones comuns.

h > 80 m Extinció automàtica






5.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors





SI 4

In

stal

·lac

ion

s

81/81



ÚS RESIDENCIAL PÚBLIC

General




Un proper a la porta d’accés que podrà servir a varis locals o zones.






Sc>1.000 m2 o > 50 pers. Tipus 25 mm Boques d’incendi


Columna seca h > 24 m * Els municipis podran substituir aquesta condició per la d’una instal·lació de boques d’incendi si no poden garantir el seu funcionament.

Detecció i alarma Sc > 500 m2 Com a mínim: detectors d’incendi

h > 28 m o Sc > 5000 m2






h descendent > 28 m 1 c/10.000 m2 o fracció ¿?


2.000 ≤ Sc ≤ 10.000 m2 1

Hidrants exteriors





SI 4

In

stal

·lac

ion

s

2. Disseny, execució, posta en funcionament i manteniment:

- El disseny, l’execució, la posta en funcionament i el manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis, així com el seus materials, components i equips, han de complir allò que estableix el “Reglament d’instal·lacions de Protecció contra incendis”, RIPCI, en les seves disposicions complementàries i en qualsevol altra documentació específica que li sigui d’aplicació.

- La posta en funcionament de les instal·lacions requereix la presentació, davant de l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma, del certificat de l’empresa instal·ladora (Art. 18 del RIPCI).

Comentaris i ajudes ASCENSOR D’EMERGÈNCIA (segons DB SI 4)

- Capacitat de càrrega: 630 Kg

- Cabina: 1,40 m2 . En ús Hospitalari: 1,20 x 2,10 m.

- Amplada de portes: 0,80 m

- Velocitat: permet realitzar tot el recorregut en 60 s.

- Accionament: amb polsador situat a la planta d’accés a l’edifici, al costat dels comandaments de l’ascensor i amb la

inscripció “ÚS EXCLUSIU DE BOMBERS”. L’activació de l’ascensor ha de permetre que baixi a la planta d’accés i permetre

la seva maniobra exclusivament des de la cabina.

- Font pròpia d’energia: en cas de fallada del subministrament elèctric normal entrarà automàticament en

funcionament i tindrà una autonomia d’una hora.

INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Les instal·lacions de protecció en cas d’incendi queden regulades pel RIPCI i per nombroses normes UNE, UNE-EN que fan

referència tant al disseny i dimensionat com a les característiques dels components i a les proves de funcionament. Cal destacar

que els equips de protecció contra incendi han de disposar en la majoria de casos de marcatge CE ja que en aquest àmbit

existeixen i són d’aplicació nombroses normes harmonitzades de productes i sistemes (p.e. extintors, BIES, detectors, etc.).

- SISTEMES DE DETECCIÓ D’INCENDI (condicions de disseny i disposició segons RIPCI)

Remet a normes UNE.

Normalment cal desenvolupar un projecte o estudi específic en funció de l’envergadura de l’edifici o establiment.

- SISTEMES MANUALS D’ALARMA D’INCENDI (condicions de disseny i disposició segons RIPCI)

- Components del sistema: Polsadors manuals que permeten provocar voluntàriament i transmetre una senyal a una

central de control i senyalització permanent vigilada de forma que sigui fàcilment identificable la zona en la que s’ha

activat el polsador.

- Ubicació dels polsadors: Estaran situats de manera que la distància des de qualsevol punt fins a arribar a un polsador

no sigui superior a 25 m.

- SISTEMES DE COMUNICACIÓ D’ALARMA (condicions de disseny i disposició segons RIPCI)

- Components del sistema: Lloc de control i emissors (sirenes o altaveus).

- Prestacions: Transmetre un senyal diferenciat des d’un lloc de control. El senyal serà audible, havent de ser, a

més a més visible quan el nivell de soroll en el que s’hagi de percebre sigui superior a 60 dBA:

- Estaran situats de manera que la distància des de qualsevol punt fins a arribar a un polsador no sigui superior a 25 m.



SI 4

In

stal

·lac

ion

s

83/83

Comentaris i ajudes

- EXTINTORS MANUALS (condicions de disseny i disposició segons RIPCI)

- Seran fàcilment visibles i accessibles.

- Ubicació: Estaran situats propers als punts en els que es consideri que es pugui iniciar l’incendi, a ser possible propers

a les sortides d’evacuació.

- Muntatge: Estaran col·locats preferentment sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior

de l’extintor quedi, com a màxim a 1,70 m sobre el terra.

- SISTEMA DE BOQUES D’INCENDI EQUIPADES, BIE (condicions de disseny i disposició segons RIPCI)

- Components del sistema: Font de proveïment d’aigua, una xarxa de canonades per a l’alimentació d’aigua i les

boques d’incendi equipades, BIE, necessàries.

- Tipus: Les BIE poden ser de dos tipus BIE-25 i BIE-45 en funció del diàmetre del ràcord.

- Muntatge: Les BIE s’han de muntar sobre un suport rígid de manera que l’altura del seu centre quedi com a màxim a

1,50 m sobre el nivell del terra, o a més altura en el cas de les BIE 25 sempre que la boca i la vàlvula d’obertura manual

estiguin a aquesta altura.

- Ubicació: → Les BIE, sempre que sigui possible, se situaran a una distància màxima de 5 m de les sortides de cada

sector d’incendi, sense que constitueixin cap obstacle per a la seva utilització.

→ El nombre i distribució de les BIE en un sector d’incendi, en un espai diàfan, serà tal que la totalitat de la

superfície del sector d’incendi en què estiguin instal·lades quedi coberta per una BIE, considerant com a

radi d’acció d’aquesta la longitud de la mànega incrementada en 5 mm

→ La separació màxima entre cada BIE i la seva més propera serà de 50 m. La distància des de qualsevol

punt del local protegit fins a la BIE més propera no haurà d’excedir de 25 m.

→ S’haurà de mantenir al voltant de cada BIE una zona lliure d’obstacles que permeti l’accés a ella i la seva

maniobra sense dificultat.

- Prestacions: Funcionament simultani de les dues BIES hidràulicament més desfavorables durant una hora, com a

mínim, proporcionant una pressió dinàmica mínima de 2 bar en el forat de sortida de qualsevol BIE.

- SISTEMA DE COLUMNA SECA (condicions de disseny i disposició segons RIPCI)

- Components del sistema:

- Presa d’aigua en façana o en zona fàcilment accessible al Servei contra incendis, amb la indicació d’ús

exclusiu de bombers, equipada amb connexió siamesa, amb claus incorporades i ràcors de 70 mm amb

tapa.

- Columna ascendent de canonada d’acer galvanitzat i DN 80 mm.

- Sortides en planta: En plantes parells fins a la vuitena i en totes les plantes a partir d’aquesta, equipades

amb connexió siamesa, amb claus incorporades i ràcords de 45 mm amb tapa.

- Claus de seccionament: S’instal·larà una clau de seccionament cada quatre plantes per sobre de la

sortida de planta corresponent.

- Muntatge: La presa de façana i les sortides en les plantes tindran el centre de les seves boques a 0,90 m sobre el nivell

del terra.

- SISTEMES D’EXTINCIÓ AUTOMÀTICA

Seran els adequats al tipus de foc previsible i a la configuració del sector d’incendi. Caldrà un estudi o projecte específic.



SI 4

In

stal

·lac

ion

s

HIDRANT D’INCENDI

- Definició: Un hidrant és un aparell hidràulic connectat a la xarxa d’abastament d’aigua destinat a subministrar aigua

en cas d’incendi en totes les seves fases.

- Tipus: El tipus a instal·lar serà de 100 mm de diàmetre; en casos excepcionals, en què la xarxa existent no

tingui capacitat suficient per alimentar a un hidrant de 100 mm (nuclis històrics o antics, per exemple)

podran instal·lar-se de 80 mm de diàmetre.

- Muntatge: Han de complir al normativa UNE, EN corresponent i poden ser dels següents models:

- en arqueta amb tapa de color vermellós

- en columna seca o humida que només s’admet en zones costaneres on no hi hagi risc de gelades.

El model d’hidrant el fixa el municipi, encara que és convenient que sigui soterrat.

Els hidrants instal·lats seran de fàcil accessibilitat per als vehicles d’extinció (autobombes) i la seva

localització serà senyalitzada d’acord amb el que estableix l’Annex a la norma UNE 23-033. En el cas

d’hidrants enterrats, la seva tapa serà de color vermellós per la cara vista.

- Ubicació: → Ha d’estar emplaçat a la via pública a una distància tal que qualsevol punt d’una façana a nivell de rasant

estigui a menys de 100 m d’un hidrant.

- Prestacions: El disseny i l’alimentació de la xarxa que suporti els hidrants ha de considerar la hipòtesi de consum més

desfavorable amb l’ús simultani de dos hidrants immediats durant dues hores, essent el cabal de

cadascú de 1000 l/min (tipus 100 mm) i de 500 l/min (tipus 80 mm). La pressió de sortida ha de ser

superior a 1 bar (= 1 atm., 10 m.c.a., 1 kg/m2 ).

3. Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis

Les instal·lacions de protecció contra incendis d’utilització manual (extintors, boques d’incendi, polsadors manuals d’alarma i dispositius de “disparo” dels sistemes d’extinció) s’han de senyalitzar amb les següents condicions:

- Característiques:

Senyalització en general: norma UNE 23033-1

Senyalització fotoluminiscent: norma UNE 23035-4:1999. - Dimensions: queden fixades en la taula següent funció de la distancia d’observació, d:

Distància d’observació Dimensions dels senyals

d ≤ 10 m 210 x 210 mm

10 < d ≤ 20 m 420 x 420 mm

20 < d ≤ 30 m 594 x 594 mm

- Visibilitat: Han de ser visibles inclòs en cas de fallada de l’enllumenat normal.

Comentaris i ajudes Els senyals de seguretat han de disposar d’enllumenat d’emergència segons el DB SU 4 “Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada”. La il·luminació ha de complir els següents requisits:

a) Luminància L ≥ 2 cd/m2 de qualsevol àrea de color de seguretat del senyal en totes les direccions de visió importants

b) Relació entre luminàncies L màxima i L mínima ≤ 10:1, dins del color blanc o de seguretat

c) Relació entre luminàncies L blanca i L color → 5:1 ≤ Relació ≤ 15:1

d) Iluminància: 50 % als 5 s i 100 % als 60 s.

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 5 Intervenció dels bombers


SI

5 I

nte

rven

ció

bom

bers

SI 5 Intervenció dels bombers

Exigència Bàsica SI 5: “Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis”.

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 5 Intervenció dels bombers


87/87

SI 5

In

terv

enci

ó bo

mbe

rs

SI 5 Intervenció de bombers

1. Condicions d’aproximació i entorn

1.1 Aproximació als edificis

1.2 Entorn dels edificis

2. Accessibilitat per façana

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 5 Intervenció de bombers


89/89

SI 5

In

terv

enci

ó bo

mbe

rs

1. Condicions d’aproximació i entorn

L’emplaçament de l’edifici ha de garantir les següents condicions d’aproximació i entorn per tal de facilitar la intervenció de bombers.

1.1 Aproximació als edificis

- Vial d’aproximació Els vials d’aproximació permeten l’accés dels vehicles dels bombers als espais de maniobra dels edificis. Un vial d’aproximació pot ser simultàniament un espai de maniobra si compleix les condicions d’ambdos conceptes. Han d’existir vials d’aproximació als edificis que tinguin una altura d’evacuació, h > 9 m segons el DB SI 5 i compliran les següents condicions:

- Amplada lliure mínima: 3,5 m

- Altura lliure mínima o de gàlib: 4,5 m

- Capacitat portant: 20 kN/m2

- Amplada lliure mínima en trams corbs: 7,20 m, delimitada pel traçat d’una corona circular que tingui radis mínims de 5,30 m i 12,50 m

TRAMS CORBATS

R >5,30 Au >7,20

R >12,50

BANDA DE PAS LLIURE MÍNIMA

Capacitat portant > 20 KN/m

SECCIÓ

PLANTA

4,50

3,50

3,50

2



SI I

nte

rven

ció

bom

bers

1.2 Entorn dels edificis

- Espai de maniobra Els edificis que tinguin una altura d’evacuació, h > 9 m han de disposar d’un espai de maniobra en el seu entorn immediat perquè els bombers puguin intervenir en cas d’incendi. Aquest espai complirà les següents condicions:

- Situació: Al llarg de la o les façanes on es trobin els accessos principals (façana accessible)

- Amplada lliure mínima: 5 m

- Altura lliure mínima o de gàlib: La de l’edifici

- Pendent màxima: 10 %

- Resistència al punxonament: 10 tones sobre un cercle de diàmetre 20 cm Inclòs en les tapes de registre de les canalitzacions de servei que siguin > 15 x 15 cm que compliran a més la norma UNE EN 124:1995.

- Vial d’accés sense sortida (cul de sac): Si té una longitud superior a 20 m, es disposarà d’un espai suficient per a la maniobra dels vehicles del servei d’extinció d’incendis.

Altura d’evacuació de l’edifici, h Separació màxima

h ≤ 15 m 23 m

15 m < h ≤ 20 m 18 m

- Separació màxima del vehicle a l’edifici (des del pla de façana a l’eix del vehicle):

h > 20 m 10 m

- Condicions d’accessibilitat: Lliure de mobiliari urbà, arbrat, jardins, fitons o d’altres obstacles. S’evitaran elements (cables elèctrics aeris, arbres, etc.) que puguin interferir en l’accés a la façana amb escales o plataformes.

- Distància màxima fins a qualsevol accés principal a l’edifici:

30 m

- Accés a la instal·lació de columna seca de l’edifici, si n’hi ha:

Accés per al camió de bombeig a menys de 18 m del punt de connexió a la columna seca. Aquest punt ha de ser visible.



91/91

SI 5

In

terv

enci

ó bo

mbe

rs

Au ≥ 5 m

Accésprincipal

Accés principal

Espai de maniobra

Condicions: - Pendent ≤ 10 %

- Capacitat portant ≥ 20 kN

- Punxonament: 10 T en D 20 cm

- Separació màxima a l’edifici, s, en funció de la seva altura d’evacuació, h

h s

h ≤ 15 m 23 m

15 m < h ≤ 20 m 18 m

h > 20 m 10 m

Trams corbats Accés principal a l’edifici

Au ≥ 5 m s

Espai de maniobra

h ≥ 9 m

L ≥ 20 m

Au ≥ 5 m

R ≥ 5,30

R ≥ 12,50

7,20

R ≥ 5,30

Au ≥ 5 m

L ≤ 30

Au ≥ P/600

Au

Façana accessible

Espai de maniobra



SI I

nte

rven

ció

bom

bers

Comentaris i ajudes

- Moltes de les condicions que s’estableixen per a l’entorn de l’edifici afectarien al planejament i a la urbanització exterior i de vegades pot resultar difícil donar compliment des del projecte d’edificació; per exemple, l’amplada i pendent de vials, la resistència al punxonament dels paviments, l’espai de maniobra de 12,50 m de radi en vials en cul de sac o el camí perimetral en edificacions que limiten o són interiors a àrees forestals. Per això, aquestes dades cal tenir-les presents en els projectes d’urbanisme perquè siguin compatibles amb l’edificació que es farà posteriorment.

- Cal destacar que l’espai de maniobra ha d’estar al llarg de les façanes que tinguin els accessos principals (sortides de l’edifici); això vol dir que si aquests accessos no donen a vials exteriors, s’haurà de garantir un espai d’entrada per al camió de bombers a l’interior de l’ïlla –de les característiques que s’indiquen- . Per exemple, edificacions amb espais comunitaris a l’interior de l’illa al que donen les sortides de les escales; si només donen aquí, caldrà garantir l’accés del camió dels bombers, amb la implicació que té d’amplades i de sobrecàrrega.

- També cal destacar que no pot haver més de 30 m de distància des de qualsevol accés principal de l’edifici al vial d’aproximació; si els accessos o sortides de l’edifici obren al carrer no hi ha problema, però si n’hi han accessos que comuniquen amb l’interior d’illa, carrerons, etc., s’ha de garantir un itinerari exterior que tingui ≤ 30 m fins al vial d’aproximació i que compleixi les amplades fixades a SI 3.

ALTRES NORMATIVES

• En relació a aquest capítol a Catalunya tenim el Decret 241/1994 de “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi, complementaris de la NBE-CPI/91” : Aquest Decret, actualment en revisió per adequar-se al CTE estableix condicions d’aproximació i espais de maniobra a qualsevol edificació, no només als que tinguin una altura d’evacuació h > 9 m. També regula les condicions de les edificacions que limiten amb àrees forestals.

• Aquest Decret incideix en què en els vials d’aproximació (vial d’intervenció) s’han d’ubicar els hidrants d’incendi que serveixen per subministrar aigua al camió de bombeig dels bombers. S’han de col·locar a menys de 100 m de qualsevol punt de les façanes accessibles pels espais de maniobra, mesurats a nivell de rasant.

HIDRANT D’INCENDI

En els espais de maniobra s’han de trobar els hidrants d’incendi perquè els bombers puguin tenir abastament d’aigua suficient per

fer l’extinció de l’incendi.

Segons el D. 241 /1994 hi ha d’haver un hidrant d’incendi a menys de 100 m de qualsevol punt d’una façana accessible a nivell de

rasant.

Ubicació d’hidrants a la via pública segons el D.241/1994 d’àmbit català.

Vial d'intervenció

HIDRANT D'INCENDI A LA VIA PÚBLICA

_<100,00

_<100,00

<100,00_

_<100,00

Façana accessible

Hidrant d'incendi100 mm

Façana accessible Façana accessible

Hidrant d'incendi100 mm



93/93

SI 5

In

terv

enci

ó bo

mbe

rs

Au ≥ 5 m

A u ≥ 3,5 m

R ≥ 5,30

≥ 7,20 R ≥ 5,30

R ≥ 12,50

- Zones edificades limítrofs o interiors a àrees forestals

Per tal de limitar el risc de que l’incendi produït en un àrea forestal pugui afectar a un edifici, o a l’inrevés, així com per tal de garantir la ràpida intervenció dels bombers s’ha de garantir eles següents condicions:

- Franja de separació entre la zona edificada i la forestal:

• Ha d’existir una franja de 25 m d’amplada, lliure de arbustos o vegetació que pugui propagar un incendi de l’àrea forestal i

• Ha d’haver un camí perimetral de 5 m que podrà estar inclòs en aquesta franja. c.a.

Franja perimetral de separació

- Vies de accés a la zona edificada o urbanitzada:

a) Preferentment disposarà dues vies alternatives que han de complir les condicions de vials d’aproximació.

b) Si no és possible el cas anterior, la zona edificada o urbanitzada tindrà un accés únic que finalitzarà en cul de sac de 12,50 m de radi i complirà les condicions d’espai de maniobra

Franja perimetral de separació ≥ 25 m

Camí perimetral A u ≥ 5 m

Àrea forestal

Parcel·les

A u ≥ 5 m

A u ≥ 3,5 m



SI I

nte

rven

ció

bom

bers

Comentaris i ajudes

FRANJA DE SEPARACIÓ El Decret 64/1995, de 7 de març, d’àmbit català, defineix les característiques d’aquesta franja de separació:

- Franja de terreny permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, - Amb la massa forestal aclarida (densitat d'arbres adults inferior a 150 peus/ha – arbres entre 20 i 40 m d’altura, separats

8 m com a mínim -, - Amb una distribució homogènia sobre el terreny - Branques baixes esporgades (un terç de la seva altura amb un màxim de 5 metres), - Neta de vegetació seca i morta durant l'època de màxim risc d'incendi, així com de qualsevol mena de residu vegetal o

d'altre tipus que pugui afavorir la propagació del foc.

CAMÍ PERIMETRAL

L’exigència de deixar un camí perimetral a la zona edificada o urbanitzada pot ser difícil de complimentar en planejament existent en el que la zona de parcel·les limiti directament amb l’àrea forestal que pertany a una altra propietat.



95/95

SI 5

In

terv

enci

ó bo

mbe

rs

2. Accessibilitat per façana

2.1 Façana accessible

Les façanes dels edificis que tinguin una altura d’evacuació h > 9 m i que siguin accessibles a través dels espais de maniobra definits en l’apartat anterior hauran de: - tenir situats els accessos principals a l’edifici - disposar de forats que permetin l’accés al personal del servei d’extinció d’incendis i que compleixin les

condicions següents:

Condicions dels forats per a l’accés de bombers

- Ubicació: - En cadascuna de las plantes de l’edifici. - Separació ≤ 25 m entre eixos de dos forats consecutius, mesurada

sobre la façana.

- Altura de l’ampit: - Altura ≤ 1,20 m, respecte del nivell de la planta a la que s’accedeix.

- Dimensions mínimes dels forats:

- Amplada ≥ 0,80 m - Altura ≥ 1,20 m

- Accessibilitat: - No s’instal·laran en façana elements que impedeixin o dificultin l’accessibilitat a l’interior de l’edifici a través d’aquests forats.

< 25,00

Façana accessible

FAÇANA ACCESSIBLE

>0,80

<1,20

>1,20

Obertures

ALÇAT DETALL

Sortidad'edifici

Sortidad'edifici

Comentaris i ajudes

ALTRES NORMATIVES

Decret 241/1994 de “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi, complementaris de la NBE-CPI/91”, d’àmbit català. Aquest Decret, actualment en revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI estableix condicions d’accessibilitat de façana per a qualsevol edifici o establiment, no només per als que tinguin una altra d’evacuació h > 9 m.

2.2 Aparcament robotitzat

Els aparcaments robotitzats disposaran, en cada sector d’incendi en que estiguin compartimentats, de les següents condicions per facilitar l’accés de bombers: - Una via compartimentada amb elements EI 120 i portes EI2 60-C5 que permeti l’accés dels bombers a

cada nivell existent. - Control de fums mitjançant un sistema mecànic d’extracció de fum capaç de realitzar 3 renovacions per

hora.

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 6 Resistència al foc de l’estructura

Octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 6 97/97

SI 6

Res

istè

nci

a al

foc


Exigència Bàsica SI 6: “L’estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les anteriors exigències bàsiques”.



99/99

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc


1. Generalitats

2. Resistència al foc de l’estructura

3. Elements estructurals principals

4. Elements estructurals secundaris

5. Determinació de la resistència al foc

5.1 Consideracions de càlcul

5.2 Justificació de la resistència al foc



101/101

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc

1. Generalitats

- L’augment de temperatura que es produeix com a conseqüència d’un incendi afecta a la seva estructura de dues formes diferents:

- Els materials veuen afectades les seves propietats, modificant-se de forma important la seva capacitat mecànica.

- Apareixen accions indirectes, com a conseqüència de les deformacions dels elements, que generalment provoquen tensions que s’afegeixen a les provocades per altres accions.

- En el Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi, DB SI, i en aquest Manual d’aplicació, només s’indiquen

mètodes simplificats de càlcul suficientment aproximats per a la majoria de situacions habituals. Aquests mètodes únicament recullen l’estudi de la resistència al foc dels elements estructurals individuals enfront a la corba normalitzada temps-temperatura.

- Això no obstant, el DB SI estableix que es poden adoptar altres models d’incendi per a representar l’evolució

de la temperatura durant l’incendi quan es requereixi un estudi més ajustat a la situació d’incendi real. Aquest models són adequats per edificis singulars o per al tractament global de l’estructura o part d’ella. En aquest cas es proposen les anomenades corbes paramètriques o, per a efectes locals els models d’incendi d’una o dos zones o de focs localitzats o mètodes basats en dinàmica de fluids com els que es contemplen en la norma UNE-EN 1991-1-2:2004 “Accions en estructures exposades al foc” . En l’esmentada norma també es recullen d’altres corbes nominals com, per exemple, per a foc exterior i mètodes per a l’estudi dels elements externs situats fora de l’envolvent del sector d’incendi i als que el foc els afecta a través de les obertures de façana.

Comentaris i ajudes

CORBES TEMPS-TEMPERATURA (Annex SI A Terminologia)

Representen la temperatura de l'aire en la proximitat de les superfícies d'un element, en funció del temps. Poden ser:

a) Nominals: corbes convencionals adoptades per classificar o verificar la resistència al foc, per exemple, la corba normalitzada temps-temperatura, la corba de foc exterior o la corba de foc d'hidrocarburs;

b) Paramètriques: determinades a partir de models de foc i dels paràmetres físics específics que defineixen les condicions del sector d'incendi (UNEIX EN 1991-1-2:2004).

CORBA NORMALITZADA TEMPS-TEMPERATURA (Annex SI A Terminologia)

Corba nominal que representa un model de foc totalment desenvolupat en un sector d'incendi (UNE EN 1991-1-2:2004).

FOC DE CÀLCUL (Annex SI A Terminologia) Desenvolupament de foc específic adoptat a efectes de càlcul (UNE EN 1991-1-2:2004)

FOC TOTALMENT DESENVOLUPAT (Annex SI A Terminologia) Estat en el qual totes les superfícies combustibles existents en un determinat espai participen en el foc (UNE EN 1991-1-2:2004)

FOC LOCALITZAT (Annex SI A Terminologia) Foc que només afecta a una zona limitada de la càrrega de foc del sector d'incendi (UNE EN 1991-1-2:2004)

MODEL INFORMÀTIC DE DINÀMICA DE FLUIDS (Annex SI A Terminologia) Model de foc que permet resoldre numèricament les equacions diferencials parcials que relacionen a les variables termodinàmiques i aerodinàmiques de cada punt del sector d'incendi considerat. (UNE EN 1991-1-2:2004).


SI 6 Oficina Consultora Tècnica - COAC octubre 2006

102/102

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc

2. Resistència al foc de l’estructura

2.1 Exigència de resistència al foc - S’admet que un element estructural té suficient resistència al foc si, al llarg d’un incendi, el valor de càlcul de

l’efecte de les accions, en qualsevol instant t, no supera el valor de la capacitat resistent del mateix.

2.2 Comprovació de la resistència al foc - En general, és suficient fer la comprovació en l’instant de temperatura més alta que, en el model de corba

normalitzada temps-temperatura, es produeix al final i que correspon amb el temps exigit pel DB SI. Quan s’adopti el temps equivalent d’exposició al foc, com alternativa a la durada de l’incendi, es comprovarà la

resistència al foc en relació a la temperatura corresponent al valor d’aquest temps equivalent que és inferior al exigit en el cas anterior.

- En el cas de sectors de risc mínim i en aquells sectors d’incendi en els que, per les seves dimensions i per la

seva distribució de la càrrega de foc, no sigui previsible l’existència de focs totalment desenvolupats, la comprovació de la resistència al foc pot fer-se element a element mitjançant un estudi de focs localitzats, segons s’indica en l’Eurocodi 1 (UNE-EN 1991-1-2: 2004) situant successivament la càrrega de foc en la posició previsible més desfavorable. Aquest mètode no es desenvolupa ni en el DB SI, ni en aquest Manual.

Comentaris i ajudes

RESISTÈNCIA AL FOC (Annex SI A Terminologia)

És la capacitat d’un element de construcció per mantenir durant un termini de temps determinat (t) la funció portant ( R ) que li sigui exigible, així com la integritat ( E) i/o l’aïllament tèrmic ( I ) en els termes especificats en l’assaig normalitzat corresponent (DPC-DI2, Directiva de Productes de la Construcció).

c.a. La resistència al foc es defineix per unes classes R, EI o REI segons el RD 312/2005. Per exemple:

- Si un element només és estructural - com per exemple, un pilar- se li exigeix la classe R t. - Si l’element estructural també és compartimentador de sector d’incendi i ha de mantenir durant aquest temps

t la integritat (E) i l’aïllament tèrmic ( I ) - com és el cas d’un forjat o un mur – se li exigeix la classe: REI t.

SECTOR D’INCENDI (Annex SI A Terminologia)

Espai d'un edifici separat d'altres zones del mateix per elements constructius delimitadores resistents al foc durant un període de temps determinat, a l'interior del qual es pot confinar (o excloure) l'incendi perquè no es pugui propagar a (o des de) una altra part de l'edifici. (DPC - DI2)

SECTOR DE RISC MÍNIM (Annex SI A Terminologia)

Sector d'incendi que compleix les següents condicions:

- Està destinat exclusivament a circulació i no constitueix un sector sota rasant.

- La densitat de càrrega de foc no excedeix de 40 MJ/m2 en el conjunt del sector, ni de 50 MJ/m2 en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la càrrega de foc aportada, tant pels elements constructius, com pel contingut propi de l'activitat.

- Està separat de qualsevol altra zona de l'edifici que no tingui la consideració de sector de risc mínim mitjançant elements la resistència dels quals al foc sigui EI 120 i la comunicació amb les esmentades zones es realitza a través de vestíbuls d'independència.

- Té resolta l'evacuació, des de tots els seus punts, mitjançant sortides d'edifici directes a espai exterior segur.



103/103

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc

3. Condicions de resistència al foc dels elements estructurals principals

Es considera que la resistència al foc, R, d’un element estructural principal d’un edifici (inclosos forjats, bigues i suports) és suficient si:

a) Assoleix la classe indicada en les taules 3.1 i 3.2 que representa el temps en minuts de resistència enfront de l’acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura, o

b) Suporta aquesta acció durant el temps equivalent d’exposició al foc definit a l’apartat anterior

Taula 3.1 Resistència al foc suficient dels elements estructurals principals de l’edifici

RESISTÈNCIA AL FOC

Plantes sobre rasant Altura d’evacuació de l’edifici, h

ÚS DEL SECTOR D’INCENDI CONSIDERAT

Plantes soterrani h > 1,50 m

h < 15 m 15 ≤ h < 28 m h ≥ 28 m

HABITATGE UNIFAMILIAR (1) R 30 R 30 - -

ADMINISTRATIU, DOCENT, RESIDENCIAL HABITATGE, RESIDENCIAL PÚBLIC,

R 120 R 60 R 90 R 120

COMERCIAL, HOSPITALARI, PÚBLICA CONCURRÈNCIA

R 120 R 180, si h edifici > 28 m R 90 R 120 R 180

Edifici d’ús exclusiu o situat sobre un altre ús R 90

APARCAMENT Sota d’un ús diferent R 120 ( R 180 si es robotitzat )

1 En habitatges unifamiliars agrupats o adossats, els elements que formin part de l’estructura comuna tindran la resistència al foc exigible a edificis d’ús Residencial Habitatge.

2 La resistència al foc suficient d’un terra és la que resulti quan es considera com a sostre del sector d’incendi situat sota aquest terra.

Taula 3.2 Resistència al foc suficient dels elements estructurals dels locals de risc d’incendi

LOCAL O ZONA DE RISC ESPECIAL RESISTÈNCIA AL FOC

BAIX R 90

MIG R 120

ALT R 180

- La resistència al foc suficient d’un terra és la que resulti quan es considera com a sostre del sector d’incendi situat sota aquest terra.

- El temps de resistència al foc no serà inferior al de l’estructura portant de la planta de l’edifici excepte quan la zona es trobi sota una coberta no prevista per a evacuació i la fallada de la qual no suposi risc per a l’estabilitat d’altres plantes ni per a la compartimentació contra incendis, en aquest cas pot ser R 30.

Comentaris i ajudes c.a. Locals de risc:

Alguns locals o zones de l’edifici presenten un risc especial d’incendi degut a l’activitat que es desenvolupa, la càrrega de foc acumulada o el risc de les instal·lacions. Són, per exemple, magatzems, arxius, tallers, locals d’instal·lacions o d’emmagatzematge de combustible

Tenint en compte la seva perillositat es classifiquen segons els graus de risc alt, mig i baix en la Taula 2.1 de la Secció SI 1.

Els elements estructurals principals d’un local o zona de risc especial han de complir el temps de resistència al foc que s’indica en la Taula 3.2 en funció del seu risc d’incendi.



104/104

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc

- Elements estructurals principals de cobertes lleugeres (càrrega permanent ≤ 1 kN/m2 )

La resistència al foc de cobertes lleugeres, així com dels elements que només sustentin a les mateixes, podran tenir una resistència al foc R 30 si es compleixen simultàniament les següents condicions:

• No està prevista per a ésser utilitzada en l’evacuació dels ocupants • Té una altura respecte de la rasant exterior ≤ 28 m

• La seva fallada no pot ocasionar danys greus als edificis o establiments propers, ni comprometre l’estabilitat d’altres plantes inferiors o la compartimentació dels sectors d’incendi

- Elements estructurals principals continguts en escales i passadissos protegits La seva resistència al foc serà:

→ Escales protegides o passadissos protegits: R-30

→ Escales especialment protegides: no s’exigeix cap resistència al foc dels elements estructurals

4. Condicions de resistència al foc dels elements estructurals secundaris

- Elements estructurals secundaris com sobre llindes, entreplantes d’un local, etc. a) La seva resistència al foc serà la mateixa que la dels elements principals si el seu col·lapse

pot ocasionar danys personals o comprometre l’estabilitat global, l’evacuació o la compartimentació en sectors d’incendi de l’edifici.

b) No cal complir cap exigència de resistència al foc en d’altres casos.

- Estructures que suporten elements tèxtils de coberta integrats en edificis a) No han de complir cap exigència de resistència al foc si l’element tèxtil és classe M2 segons norma

UNE 23727:1990 i el certificat d’assaig acrediti la perforació de l’element. b) En cas contrari, han de ser R 30.



105/105

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc

Comentaris i ajudes c.a. A continuació s’explica la Corba normalitzada temps-temperatura que modelitza un tipus d’incendi que en el DB SI s’aplica tant

per als models simplificats de càlcul de resistència al foc de l’estructura com per a la realització d’assaigs de comprovació de la resistència dels elements estructurals. n els models simplificats. Representa un tipus de foc molt intens en el que de seguida s’assoleixen temperatures molt elevades que afecten als materials i que, caldrà tenir en compte ja que, en molts casos, implica que s’han de sobredimensionar o protegir amb capes protectors.

- CORBA NORMALITZADA TEMPS-TEMPERATURA segons norma UNE EN 1363: 2000 (Annex SI A Terminologia)

Representa un model d’incendi totalment desenvolupat en un sector d’incendi definit per la següent expressió:

gΘ = 20 + 345 log10 (8 t +1) [ºC]

sent,:

gΘ temperatura del gas en el sector [ºC]

t temps des de l’inici de l’incendi [min]

La corba normalitzada temps-temperatura determina, aproximadament, les següents temperatures al llarg del temps de durada prevista de l’incendi:

Temps t, en minuts 15 30 45 60 90 120 180 240

Temperatura del sector gΘ en ºC 740 840 900 950 1000 1050 1100 1150

c.a.

TEMPS EQUIVALENT D'EXPOSICIÓ AL FOC (Annex SI A Terminologia)

És el temps d'exposició a la corba normalitzada temps-temperatura que se suposa que té un efecte tèrmic igual al d'un incendi real en el sector d'incendi considerat (UNE EN 1991-1-2:2004).

El temps equivalent s’obté tenint en compte les característiques geomètriques i tèrmiques del sector i el valor de càlcul de la càrrega de foc. Es determina mitjançant un procediment simplificat establert a l’Annex SI B.

c.a. Es un procediment simplificat que es pot utilitzar com alternativa a la durada de l’incendi que han de suportar tant els elements estructurals com compartimentadors. Per tant determina un temps equivalent, teq, per al que s’adoptarà la temperatura corresponent de la corba normalitzada.

DENSITAT DE CÀRREGA DE FOC (Annex SI Terminologia)

Càrrega de foc per unitat de superfície construïda qf, o per unitat de superfície de tota l'envolvent, incloses les seves obertures, qt. (UNE EN 1991-1-2:2004)

DENSITAT DE CÀRREGA DE FOC DE CÀLCUL (Annex SI Terminologia)

Densitat de càrrega de foc considerada per determinar les accions tèrmiques en el càlcul en situació d'incendi. El seu valor té en compte les incerteses. (UNE EN 1991-1-2:2004)

10 20 30 40 50 60 70 80 90

250

0

Minutos

500

750

1100

Tem

pera

tura

ºC

Curva normalizadaArchivos de papelEdificio de oficinasViviendas unifamiliares

Comparativa de la corba normalitzada d’incendi amb d’altres corbes representatives d’altres models d’incendi



106/106

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc

5. Determinació de la resistència al foc

5.1 Consideracions de les accions en cas d’incendi

a) Accions (DB-SE-AE). - S’han de considerar les mateixes accions permanents i variables que en situació normal si és probable que

actuïn en cas d’incendi - Per trobar el valor de càlcul de les accions pel cas de situació extraordinària-incendi es prendran els

coeficients parcials de seguretat, γ (majoració de càrregues) com: γ = 1, si el seu efecte és desfavorable γ = 0, si el seu efecte és favorable

- En situació d’incendi es calcularà la combinació o combinacions d’accions més desfavorable amb els coeficients de simultaneïtat ψ1 de la taula 4.2 (redueixen les càrregues d’ús, neu, vent, temperatura i accions del terreny)

Taula 4.1 Coeficients parcials de seguretat (γ) per les accions (DB-SE)

Tipus de verificació

Tipus de acció Situació persistent o transitòria

desfavorable favorable

Permanent Pes propi, pes del terreny

1,35

0,80

Empenta del terreny 1,35 0,70 Pressió de l’aigua 1,20 0,90

Resistència

Variable 1,50 0

En situació extraordinària, tots els coeficients de seguretat (γG, γP, γQ ) són iguals a zero si el seu efecte és favorable, o la unitat si és desfavorable. (DB SE, art 4.2.2)

Taula 4.2 Coeficients de simultaneïtat en cas d’incendi (ψ) (DB-SE)

ψ1

Sobrecàrrega superficial d’ús (Categories segons DB-SE-AE)

• Zones residencials (Categoria A) 0,5

• Zones administratives(Categoria B) 0,5

• Zones destinades al públic (Categoria C) 0,7

• Zones comercials (Categoria D) 0,7

• Zones de tràfic i d’aparcament de vehicles lleugers de pes total inferior a 30 kN (Categoria F)

0,7

• Cobertes transitables (Categoria G) (1)

• Cobertes accessibles únicament per manteniment (Categoria H) 0

Neu

• per altituds > 1000 m 0,5

• per altituds ≤ 1000 m 0,2

Vent 0,5

Temperatura 0,5

Accions variables del terreny 0,7

(1) En les cobertes transitables, se adoptaran els valors corresponents a l’ús des d’on s’accedeix.



107/107

SI

6 R

esis

tèn

cia

al f

oc

b) Coeficients parcials de resistència dels materials

Els coeficients de minoració de resistència dels materials de l’estructura en el cas d’incendis són γM,fi = 1; és a dir, no s’apliquen coeficients de minoració i per tant la resistència de càlcul del material en cas de foc es pren igual a la resistència característica. c) Simplificacions de càlcul - Si s’utilitzen els mètodes indicats en els annexes C, D, E i F pel càlcul de la resistència al foc es pot

prendre com efecte de les accions de l’incendi únicament el derivat de l’augment de la temperatura en la resistència de l’element estructural i obviar accions indirectes (deformacions, etc.). En aquest sentit, caldrà dissenyar els detalls constructius apropiats, per evitar els efectes no tinguts en compte.

- En l’anàlisi de l’element es pot considerar que les coaccions en els recolzaments no varien durant el temps d’exposició al foc respecte a les que tenia a temperatura normal.

- Es pot estimar l’efecte de les accions en cas d’incendi en funció de l’efecte de les accions en situació normal de la següent manera:

Efi,d = ηfi Ed sent, Ed, efecte de les accions de cálcul en situació permanent (temperatura normal); Efi,d efecte de les accions de cálcul en situació d’incendi ηfi, factor de reducció

- En la utilització d’algunes taules dels annexos C i D (formigó i acer) es considera el coeficient de sobredimensionat μfi que simplificadament es pot calcular com:

5.2 Justificació de la resistència al foc

La resistència al foc d’un element es pot determinar a partir d’alguna de les següents opcions:

a) Obtenint la seva resistència a través de les taules o pels mètodes simplificats donats en els Annexes C, D, E i F.

b) Mitjançant la realització d’assaigs que estableix el RD 312/2005 de 18 de març i en les normes UNE, EN de l’Annex G.

c) D’altres procediments que permetin modelitzar el comportament de l’estructura respecte del foc previsible. Aquests mètodes no són objecte d’aquest Manual.

ηfi = μfi =1,K1,QkG

1,k1,1K

QG

QG

γ+γ

ψ+ essent,

Gk : valor característic d’una acció permanent (pesos propis dels elements estructurals, tancaments, envans, paviments, accions del terreny, equips fixes, ..).

ψ1 : coeficient per valors freqüents d’una acció variable (veure Taula 4.2) Qk,1: valor característic de l’acció variable preponderant (sobrecàrrega d’ús, vent, acció tèrmica, neu,..). (Veure DB-AE

accions a l’edificació) γG : coeficient parcial per una acció permanent (veure Taula, 4.1.) γQ,1: coeficient per valors freqüents d’una acció variable

Si l’annex corresponent al material específic (C a F) no indica el contrari, els valors dels coeficients parcials de resistència del material en situació d’incendi seran γ M,fi = 1 (DB SE, art. 6.4)

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Annex SI A. Terminologia

G

Nor

mes

E

Fust

a

D

Ac

er

C

F

orm

igó

arm

at

A

Te

rmin

olog

ia

B

Teps

equ

iven

t

F

fàb

rica

Annex SI A Terminologia

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI A 1/1


A

Te

rmin

olog

ia

La majoria dels conceptes que estan definits en l’Annex SI A de Terminologia del Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi s’han introduït en les Seccions corresponents del Manual d’aplicació del DB SI perquè es considera que facilita l’explicació dels diferents conceptes i elements. Per això, en aquest Annex només apareixen els termes que no s’han definit en altres parts del Manual. Quan el significat assignat a un terme en aquest Annex sigui igual al que estableix una norma EN o un altre document, al final d’aquest significat i entre parèntesis s'indica la referència de l'esmentat document.

E Fu

sta

D Ac

er

C

Form

igó

arm

at

ESTABLIMENT

Zona d’un edifici destinada a ésser utilitzada sota una titularitat diferenciada, sota un règim no subsidiari respecte de la resta de l’edifici i en la que el projecte d’obres de construcció o reforma així com l’inici de l’activitat prevista, siguin objecte de control administratiu.

ÚS ADMINISTRATIU

Edifici, establiment o zona en el qual es desenvolupen activitats de gestió o de serveis en qualsevol de les seves modalitats, com per exemple, centres de l'administració pública, bancs, despatxos professionals, oficines, etc. També es consideren d'aquest ús els establiments destinats a altres activitats, quan les seves característiques constructives i funcionals, el risc derivat de l'activitat i les característiques dels ocupants es puguin assimilar a aquest ús millor que a qualsevol altre. Com a exemple de l'esmentada assimilació poden ser els consultoris, els centres d'anàlisis clínics, els ambulatoris, els centres docents en règim de seminari, etc. Les zones d'un establiment d'ús Administratiu destinades a altres activitats subsidiàries de la principal, com ara cafeteries, menjadors, sales d'actes, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús previst.

ÚS APARCAMENT

Edifici, establiment o zona independent o accessòria d’un altre ús principal, destinat a estacionament de vehicles i que tingui una superfície construïda que excedeixi de 100 m2, incloent les dedicades a revisions com ara rentat, posada a punt, muntatge d'accessoris, comprovació de pneumàtics i fars, etc., que no requereixin la manipulació de productes o d'útils de treball que puguin presentar risc addicional i que es produeix habitualment en la reparació pròpiament dita. S'exclouen d'aquest ús els aparcaments en espais exteriors de l'entorn dels edificis, encara que les seves places estiguin cobertes. Dins d'aquest ús, s’anomenen aparcaments robotitzats aquells en els que el moviment dels vehicles, des de l'accés fins a les places d'aparcament, es realitza mitjançant sistemes mecànics sense presència de persones, exceptuant l'actuació ocasional de personal de manteniment. En aquests aparcaments no cal complir les condicions d'evacuació que s'estableixen en aquest DB SI, encara que han de disposar dels mitjans d'escapament en cas d'emergència per a l'esmentat personal que en cada cas consideri adequats l'autoritat de control competent.

ÚS COMERCIAL

Edifici o establiment l’activitat principal del qual és la venda de productes directament al públic o la prestació de serveis relacionats amb els mateixos, incloent, tant a les botigues com als grans magatzems, els quals acostumen a constituir un únic establiment amb un únic titular, com els centres comercials, els mercats, les galeries comercials, etc.. També es consideren d'ús Comercial aquells establiments en els quals es presten directament al públic determinats serveis no necessàriament relacionats amb la venda de productes però que presenten les característiques constructives i funcionals, les del risc derivat de l'activitat i les dels ocupants que es puguin assimilar més a les pròpies d'aquest ús que a les de qualsevol altre. Com a exemples de l'esmentada assimilació poden ser les bugaderies, els salons de perruqueria, etc.

F f

àbric

a



A

A

Ter

min

olog

ia

ÚS DOCENT

Edifici, establiment o zona destinada a docència, en qualsevol dels seus nivells: escoles infantils, centres d'educació primària, secundària, universitària o formació professional. Això no obstant, els establiments docents que no tinguin la característica pròpia d'aquest ús (bàsicament, el predomini d'activitats en aules d'elevada densitat d'ocupació) s’han d’assimilar a altres usos. Les zones d'un establiment d'ús Docent destinades a activitats subsidiàries de la principal, com ara cafeteries, menjadors, sales d'actes, administració, residència, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús.

ÚS HOSPITALARI

Edifici o establiment destinat a assistència sanitària amb hospitalització de 24 hores i que està ocupats per persones que, en majoritàriament, són incapaces de tenir cura de si mateixos, com ara hospitals, clíniques, sanatoris, residències geriàtriques, etc. Les zones dels esmentats edificis o establiments destinades a assistència sanitària de caràcter ambulatori (despatxos mèdics, consultes, àrees destinades al diagnòstic i tractament, etc.) així com els centres amb l'esmentat caràcter en exclusiva, han de complir les condicions corresponents a l'ús Administratiu. Les zones destinades a usos subsidiaris de l'activitat sanitària, com ara oficines, sales d'actes, cafeteries, menjadors, capelles, àrees de residència del personal o habitacions per a metges de guàrdia, aules, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús.

ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA

Edifici o establiment destinat a algun dels següents usos: cultural (destinats a restauració, espectacles, reunió, esport, esplai, auditoris, joc i similars), religiós i de transport de persones. Les zones d'un establiment de pública concurrència destinades a usos subsidiaris, com ara oficines, aparcament, allotjament, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús.

ÚS RESIDENCIAL HABITATGE

Edifici o zona destinada a allotjament permanent, qualsevol que sigui el tipus d'edifici: habitatge unifamiliar, edifici de pisos o d'apartaments, etc.

ÚS RESIDENCIAL PÚBLIC

Edifici o establiment destinat a proporcionar allotjament temporal, regentat per un titular de l'activitat diferent del conjunt dels ocupants i que pot disposar de serveis comuns, com ara neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc. Inclou als hotels, hostals, residències, pensions, apartaments turístics, etc. Les zones dels establiments d'ús Residencial Públic destinades a altres activitats subsidiàries de la principal, com cafeteria, restaurant, sales d'actes, locals per a jocs o espectacles, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús.

SI A Oficina Consultora Tècnica- COAC juliol 2006 4/4


A

Te

rmin

olog

ia

E Fu

sta

D Ac

er

C

Form

igó

arm

at

F f

àbric

a


Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Annex SI B. Temps equivalent d’exposició al foc

G

Nor

mes

E

Fust

a

D

Ac

er

C

F

orm

igó

arm

at

A

Te

rmin

olog

ia

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

F

fàb

rica

Annex SI B Temps equivalent d’exposició al foc

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI B 1/1


B

Tem

ps e

quiv

alen

t

Annex SI B Oficina Consultora Tècnica- COAC juliol 2006 2/2


Temps equivalent d’exposició al foc

És el temps d’exposició a la corba normalitzada temps-temperatura que se suposa que té un efecte tèrmic igual al d’un incendi real en el sector d’incendi considerat. El temps equivalent s’obté tenint en compte les característiques geomètriques i tèrmiques del sector i el valor de càlcul de la càrrega de foc.

B T

emps

equ

ival

ent

Es determina mitjançant un procediment simplificat establert a l’Annex SI B. Per als elements estructurals de formigó armat, acer o mixtes pot adoptar-se com a valor de càlcul del temps equivalent, en minuts:

te,d = kb · wf · kc· qf,d sent, kb, coeficient en segons propietats tèrmiques de l’envolvent del sector. wf, coeficient de ventilació en funció de la forma i dimensions del sector Kc, coeficient segons el material estructural (Taula B.1) qf,d densitat de càrrega de foc en MJ/m2, (apartat B.4)

- Coeficient en segons propietats tèrmiques de l’envolvent del sector, kb

Es pot adoptar un valor igual a 0,07. L'annex F de la norma UNE EN 1991-1-2:2004 aporta valors més precisos.

- Coeficient de ventilació wf

wf = (6/H)0,3·[0,62 + 90(0,4 - vα )4/(1 + bv hα )] 0,5 [-] (B.3) ≥

sent:

vα =Av/Af relació entre la superfície de les obertures en façana i la superfície del terra del sector, amb els

límits 0,025 < vα < 0,25 (B.4)

hα =Ah/Af relació entre la superfície de las obertures en el sostre, Ah, i la superfície construïda del terra del sector

bv =12,5 (1 + 10 vα - vα 2 ) ≥ 10 (B.5)

H alçada del sector d’incendi [m]

Per a sectors petits (Af <100 m2), sense obertures en el sostre, el coeficient wf es pot calcular aroximadament com: wf = O-½ ·Af/At (B.6)

sent:

O = Av h / At coeficient d’obertures amb els límits 0,02 ≤ O≤ 0,20 [m1/2];

At superfície total de l’envolvent del sector (parets, terra i sostre), incloent obertures [m2];

h alçada mitja dels forats verticals, [m]

Com a obertures en façana o en sostre s’han considerar els forats, lluernaris, finestres (practicables o no) superfícies de vidre i, en general, tota zona susceptible de facilitar l’entrada d’aire a la zona en la que es desenvolupi l’incendi.



De forma simplificada, per a casos de sectors d’una sola planta amb obertures únicament en façana, el

coeficient de ventilació w en funció de l’alçada de la planta i de la superfície de les anomenades obertures respecte de la superfície en planta del sector, pot prendre’s com:

Coeficient de ventilació w

Superfície relativa de forats en façana Alçada de planta (m) 0,05 0,10 0,15 0,20 ≥ 0,25

2,5 2,6 1,8 1,3 1,0 0,9 3,0 2,4 1,7 1,2 0,9 0,8 3,5 2,3 1,6 1,1 0,9 0,8 4,0 2,2 1,5 1,1 0,9 0,8

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

- Coeficient de correcció kc

Taula B.1. Valors de kc segons el material estructural

Material de la secció transversal kc

Formigó armat 1,0

Acer protegit 1,0

Acer sense protegir 13,7 · O

- Valor de càlcul de la densitat de càrrega de foc, qf,d

El valor de càlcul de la densitat de càrrega de foc es determina en funció del valor característic de la càrrega de

foc del sector, així com de la probabilitat d’activació i de les previsibles conseqüències de l’incendi, com:

qf,d =q f,km 1qδ 2qδ nδ cδ (B.7)

sent:

qf,k valor característic de la densitat de càrrega de foc per unitat de superfície del sector, segons B.5; m coeficient de combustió que té en compte la fracció del combustible que crema en l’incendi. En els

casos en els que el material incendiat sigui és de tipus cel·lulòsic (fusta, paper, teixits, etc.) pot prendre’s m= 0,8. Quan es tracti d’altre tipus de material i no es conegui el seu coeficient de combustió pot prendre’s m=1 del costat de la seguretat.

1qδ coeficient que té en compte el risc d’iniciació degut a la grandària del sector,

2qδ coeficient que té en compte el risc d’iniciació degut al tipus d’ús o activitat;

nδ té en compte en compte les mesures actives voluntàries existents, nδ = 1,nδ 2nδ 3nδ

cδ coeficient de correcció segons les conseqüències de l’incendi.

Els valors de es donen en la taula B.2, podent obtenir-se valors intermedis per interpolació lineal. 1qδ

Taula B.2. Valors del coeficient 1qδ pel risc d’iniciació degut a la grandària del sector

Superfície del sector Af [m2] Risc d’iniciació 1qδ<20 1,00

25 1,10

250 1,50

2 500 1,90

5 000 2,00

>10 000 2,13



Els valors de 2qδ poden obtenir-se de la taula B.3.

Taula B.3. Valors del coeficient 2qδ pel risc d'iniciació a causa de l'ús o activitat

Activitat Risc d'iniciació 2qδ

Habitatge, Administratiu, Residencial, Docent 1,00

Comercial, Garatge, Hospitalari. 1,25

Sectors de risc especial sota 1,25

Sectors de risc especial mitjà 1,40

Sectors de risc especial alt 1,60

B T

emps

equ

ival

ent

Els valors de poden obtenir-se de la taula B.4. i,nδ

Taula B.4. Valors dels coeficients i,nδ segons les mesures actives voluntàries existents

Detecció automàtica 1,nδ Alarma automàtica a bombers 2,nδ Extinció automàtica 3,nδ

0,87 0,87 0,61

Els valors de poden obtenir-se de la taula B.5. En el cas d'edificis en els quals no sigui admissible que puguin

quedar fora de servei o en els que es pugui haver un número elevat de víctimes en cas d'incendi, com és el cas dels hospitals, els valors indicats han de ser multiplicats per 1,5.

cδ

Taula B.5. Valors de cδ per les possibles conseqüències de l'incendi,

segons l'altura d'evacuació de l'edifici Altura d'evacuació cδ

Edificis amb altura d'evacuació descendent de més de 28m o ascendent de més d'una planta. 2,0 Edificis amb altura d'evacuació descendent entre 15 i 28 m o ascendent fins a 2,8m. Garatges sota altres usos.

1,5

Edificis amb altura d'evacuació descendent de menys 15m 1,0

- Valor característic de la densitat de càrrega de foc

1 El valor característic de la densitat de càrrega de foc, qf,k, s'obté sumant el valor característic de la càrrega de

foc permanent, estimat pel seu valor mitjana o esperat, i el valor característic de la càrrega de foc variable, estimat com el valor que només és sobrepassat en un 20% dels casos.

2 La càrrega de foc permanent correspon als revestiments i altres elements combustibles permanents inclosos en projecte. Pot obtenir-se a partir dels valors específics aportats el fabricant de cada producte o, si no n'hi ha, a partir de taules de valors per a materials genèrics.

3 La càrrega de foc variable pot avaluar-se individualment segons s'indica en la norma UNE EN 1991-1-2: 2004, podent en aquest cas tenir en compte les càrregues protegides, o bé obtenir-se en la taula B.6, per a zones que no presentin acumulacions de càrrega de foc més grans que les pròpies de l'ús previst, com és el cas de zones d'emmagatzematge, arxius intensius de documentació, dipòsits de llibres, etc.( )1 .

(1) En el “Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials” s'indiquen càrregues de foc mitjana per a algunes

activitats especials, així com per a ús Comercial i per a magatzems. El valor característic pot obtenir-se multiplicant l'esmentat valor per 1,6.



Taula B.6. Càrregues de foc característiques segons l'ús previst

Valor característic [MJ/m2]

Comercial(1) 730

Residencial Habitatge 650

Hospitalari / Residencial Públic 280

Administratiu 520

Docent 350

Pública Concurrència (teatres, cines) 365

Garatge 280

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

(1) Per a locals comercials el valor indicat és el mínim que cal considerar, si no és previsible un ús amb càrrega de foc especialment elevada.



B T

emps

equ

ival

ent


Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat

E Fu

sta

D Ac

er

C

F

orm

igó

arm

at

A

Te

rmin

olog

ia

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

F

fàb

rica

SI Annex C Resistència al foc de les estructures de formigó armat

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 1/1


C.1. Generalitats En aquest annex es donen dos mètodes simplificats, Taules i Isoterma 500 per determinar la resistència d’elements aïllats de l’estructura (bigues, pilars, murs ...) front a l’exposició al foc representat per la corba normalitzada temps-temperatura (B.1). Ambdós es poden utilitzar també amb el Temps equivalent d’exposició al foc (B.2) C.2 Taules C.2.1 Generalitats Cal complir amb les dimensions mínimes i amb la distància mínima equivalent, am, de la taula corresponent segons el tipus d’element.

1. Distància mínima equivalent a l’eix de les armadures, am

( )[ ]∑

∑ +=

ykisi

sisiykisim fA

ΔaafAa

C

F

orm

igó

arm

at

essent, Asi àrea de cadascuna de les armadures i, passiva o activa;

Diàmetre 6 8 10 12 14 16 20 25 32 Àrea, cm2 0.28 0.50 0.79 1.13 1.54 2.01 3.14 4.91 8.04

asi distància de l’eix de cadascuna de les armadures i, al parament exposat més proper. En alguns casos es poden considerar possibles revestiments segons les condicions que estableix l’articulat per diferents casos particulars;

fyki resistència característica de l’acer de les armadures (per a les armadures passives, barres corrugades fyki = 400 o 500 N/mm2) i;

Δasi segons els valors de la taula C.1. Correcció per la diferència de temperatura crítica entre l’acer d’armar i el de pretesar i per a les condicions particulars d’exposició. Δasi depèn a més del coeficient de sobredimensionat de la secció, μfi

2. Coeficient de sobredimensionat de la secció en estudi, μfi

(veure apartat 5.1.c d’aquest manual i l’exemple corresponent)

Comentaris i Ajudes:

Del costat de la seguretat es pot agafar directament μfi = 0.6 per entrar en la Taula C.1. i trobar els valors de Δasi

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

3/3


Taula C.1. Valors de Δasi (mm) (1) (2)

Acer d’ armar Acer de pretesar Bigues i lloses

(forjats) Resta de casos μfi Bigues (3) i lloses (forjats)

Resta de casos

Barres Filferros Barres Filferros ≤ 0,4 +10 0 -5 0,5 +5 -5 -10 0,6 0

0 -10 -15

-10 -15

(1). Els valors indicats en les taules són aplicables a formigons de densitat normal, amb àrids de naturalesa silícia. En bigues, lloses i forjats amb àrids calcaris poden reduir-se un 10% les dimensions mínimes i les distàncies mínimes a l’eix. (2). Les correccions per valors de μfi < 0,6 en bigues, lloses i forjats, només es poden considerar si aquests elements estan sotmesos a càrregues distribuïdes de manera sensiblement uniforme. Valors intermedis es poden interpolar linealment. (3). En zones traccionades, amb recobriments superiors a 50 mm s’ha de disposar un mallat amb distàncies inferiors a 150 x 150 mm, ancorat regularment al formigó.

C

Form

igó

arm

at

Comentaris i Ajudes: S’ha eliminat una bonificació de recobriment, aplicable en alguns casos d’armadures de cantonada de bigues, perquè creiem que és deguda a un error de redacció. Manca corroborar que aquesta bonificació no es tradueixi en una penalització.

Costat menor o gruix b mín / Distància mínima equivalent a l’eix am (mm) (1) RESISTÈNCIA AL FOC

Suports exposats per 3 o 4 cares

Mur de càrrega exposat per una cara

Mur de càrrega exposat per ambdues cares

R 30 150 / 15 (2) 100 / 15 (3) 120 / 15 (3)

R 60 200/ 20 (2) 120 / 15 (3) 140 / 15 (3)

R 90 250 /30 140 / 20 (3) 160 / 25 (3)

R 120 250 / 40 160 / 25 (3) 180 / 35 (3)

R 180 350 / 45 200 / 40 (3) 250 / 45 (3)

R 240 400 / 50 250 / 50 (3) 300 / 50 (3)

TAULA C.2. SUPORTS I MURS (SI-6 C.2.2)

(1) Els recobriments per exigències de durabilitat poden requerir valors superiors. (2) Els suports executats a l’obra han de tenir, segons EHE, una dimensió mínima de 250 mm. (3) La resistència al foc aportada es pot considerar REI

Observacions: - Per resistències al foc > R 90 i quan l’armadura del suport sigui superior al 2% de la secció de formigó,

aquesta armadura es distribuirà en totes les cares. Aquesta condició no regeix en les zones de cavalcament.

- Si l’element està sotmès a tracció es comprovarà com element d’acer revestit.


4/4


Dimensió mínima bmín / Distància mínima equivalent a l’eix de l’armadura inferior traccionada, am (mm) RESISTÈNCIA

AL FOC Opció 1 Opció 2 Opció 3 Opció 4

Amplada mínima de

l’ànima b0,mín (mm)

R 30 80 / 20 120 / 15 200 / 10 - 80

R 60 100 / 30 150 / 25 200 / 20 - 100

R 90 150 / 40 200 / 35 250 / 30 400 / 25 100

R 120 200 / 50 250 / 45 300 / 40 500 / 35 120

R 180 300 / 75 350 / 65 400 / 60 600 / 50 140

R 240 400 / 75 500 / 70 700 / 60 - 160

TAULA C.3. BIGUES AMB TRES CARES EXPOSADES AL FOC BIGUES EXPOSADES EN TOTES LES SEVES CARES S’haurà de verificar, a més de les condicions d’aquesta taula que,

àrea secció transversal de la biga ≥ 2 bmín

2

LES BIGUES PLANES amb massissats laterals >10 cm es poden assimilar a lloses unidireccionals (taula C.4.)

(SI-6 C.2.3)

(1) Els recobriments per exigències de durabilitat poden ser superiors.

Observacions : - Per bigues d’ample variable es considera com amplada mínima b la que té a l’alçada del centre de

gravetat mecànic de l’armadura traccionada en la zona exposada (veure fig.)

- Per bigues doble T el cantell de l’ala inferior haurà de ser superior al valor de bmin establert a la taula. Si el cantell de l’ala inferior es variable es considerarà, a efectes d’aquesta comprovació, def=d1 + 0.5d2, segons figura.

- Per una resistència al foc ≥ R 90, la armadura de negatius de bigues continues es perllongarà fins el

33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25% de la requerida en els extrems.

C

F

orm

igó

arm

at


5/5


Distancia mínima equivalent a l ‘eix de l’armadura inferior traccionada, am (mm) (1)

Flexió en dues direccions (Bidireccional)

RESISTENCIA AL FOC

gruix mínim hmín (3)

(mm) Flexió en una direcció

(Unidireccional) Iy/Ix

(2)≤ 1,5 Iy/Ix (2)≤ 1,5

REI 30 60 10 10 10

REI 60 80 20 10 20

REI 90 100 25 15 25

REI 120 120 35 20 30

REI 180 150 50 30 40

REI 240 175 60 50 50

TAULA C.4. LLOSES MASSISSES

(SI-6 C.2.3.3)

(1) Els recobriments per exigències de durabilitat poden ser superiores. (2) Ix

y Iy són les llums de la llosa, essent Iy > Ix

(3) Cal complir el gruix mínim si la llosa té funció de compartimentació (REI). No cal complir-lo si el criteri és únicament resistent (R). Als efectes de gruix mínim, pot considerar-se el paviment o qualsevol altre element que mantingui la seva funció aïllant durant tot el període de resistència al foc.

Observacions: - Per lloses massisses sobre recolzaments lineals i per resistències al foc ≥ R 90, l’armadura de negatius s’haurà

de perllongar un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior a un 25% de la requerida en els extrems recolzats.

- Per lloses massisses sobre recolzaments puntuals i per resistències al foc ≥ R 90, el 20% de l’armadura superior sobre suports s’haurà de perllongar al llarg de tot el tram.

C

Form

igó

arm

at

Amplada de nervi mínima bmín / Distància mínima equivalent a l’eix de l’ armadura inferior traccionada, am

(1) (mm)

RESISTÈNCIA AL FOC Gruix mínim hmín

(2) (mm)

Opció 1 Opció 2 Opció 3

REI 30 60 80 / 20 120 / 15 200 / 10

REI 60 70 100 /30 150 / 25 200 / 20

REI 90 80 120 / 40 200 / 30 250 / 25

REI 120 100 160 / 50 250 / 40 300 / 35

REI 180 120 200 / 70 300 / 60 400 / 55

REI 240 150 250 / 90 350 / 75 500 / 70

TAULA C.5 FORJATS BIDIRECCIONALS AMB CASSETONS RECUPERABLES SI-6 C 2.3.4)

(1) Els recobriments per exigències de durabilitat poden ser superiores. (2)

Cal complir el gruix mínim si el forjat té funció de compartimentació (REI). No cal complir-lo si el criteri és únicament resistent (R). Als efectes de gruix mínim, pot considerar-se el paviment o qualsevol altre element que mantingui la seva funció aïllant durant tot el període de resistència al foc.

Observacions: - Per lloses nervades sobre recolzaments puntuals i per resistències al foc ≥ R 90, el 20% de l’armadura

superior sobre suports es distribuirà en tota la longitud del tram, en la banda de suports (veure EHE 22.4.2).

- Si la llosa nervada es disposa sobre recolzaments lineals, l’armat de negatius s’haurà de perllongar un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior a un 25% de la requerida en els extrems recolzats.


6/6


TAULA C.2.3.5. FORJATS UNIDIRECCIONALS SI-6 C 2.3.5)

Per resistències al foc ≤ R120, per forjats amb cassetons ceràmics o de formigó i revestiment inferior, serà suficient que es compleixi el valor de la distància mínima equivalent a l’eix de les armadures establert per lloses massisses a la taula C.4, podent-se comptabilitzar, a efectes de la distància am el gruixos equivalents de formigó segons criteris i condicions de l’apartat C.2.4, Capes Protectores. Si a més cal complir funcions de compartimentació, també s’haurà de complir el gruix mínim hmin de la taula C.4 Per a resistències al foc > R120, o bé quan els elements d’entrebigat no siguin ni de ceràmica ni de formigó o no es disposi de revestiment inferior, s’hauran de complir les especificacions establertes per bigues amb tres cares exposades al foc (C 2..3.1.) A efectes del gruix de la xapa de compressió i de l’amplada del nervi es poden tenir en compte els gruixos de paviment i de les peces d’entrebigat que mantinguin la funció aïllant durant el període de resistència al foc. Els cassetons ceràmics es poden considerar gruixos addicionals de formigó equivalents a dues vegades el gruix real. Observacions: Per resistències al foc R≥90, l’armat a negatius dels forjats continus s’ha de perllongar fins a un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25% de la necessària en els extrems.

C

F

orm

igó

arm

at

Comentaris i Ajudes: FORJATS RETICULARS AMB CASETONS PERDUTS. Donat que el CTE no dóna taules per aquest tipus de forjat s’entén que, del costat de la seguretat es poden fer servir el mateixos criteris que per Forjats Unidireccionals (C.2.3.5) i respecte a la disposició de les armadures de negatius per resistències al foc R≥90 es pot aplicar: - Per forjats reticulars sobre recolzaments puntuals, el 20% de l’armat superior sobre suports es perllongarà en tota la longitud del vano, en la banda de suports. - Per forjats reticulars sobre recolzaments continus, l’armat de negatius s’ha de perllongar fins a un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior a un 25% de la necessària en els recolzaments.

C.2.4 CAPES PROTECTORES La resistència al foc requerida es pot aconseguir aplicant capes protectores, la contribució de les quals a la resistència al foc de l’element estructural protegit es determinarà d’acord amb la norma UNE ENV 13381-3:2004. Per resistències al foc R ≤ 120, els revestiments de guix poden considerar-se gruixos addicionals de formigó equivalents a 1.8 vegades els gruix real. Per revestiments de guix (no plaques de guix) aplicats a sostres i amb resistència al foc R ≤ 90 es recomana que la posada en obra es faci per projecció. Per revestiments de guix ( no plaques de guix) aplicats a sostres i amb resistència al foc R ≥ 120 és necessari que la posada en obra es faci per projecció, disposant a més un armat intern no combustible fermament unit a la bigueta.


7/7


C.3. Mètode simplificat de la Isoterma 500 1. Aplicable a elements de formigó armat o pretesat sotmesos a compressió, flexió o flexocompressió. 2. La dimensió del costat menor exposat i dels contigus en bigues o suports a de ser superior a la indicada en la

taula C.6. Taula C.6 Dimensió mínima de bigues i suports

Resistència a foc normalitzat R 60 R 90 R 120 R 180 R 240 Dimensió mínima de la secció recta (mm) 90 120 160 180 200

C.3.2 DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT RESISTENT DE CÀLCUL DE LA SECCIÓ TRANSVERSAL

1. La comprovació de la capacitat portant d’una secció de formigó armat es farà segons els mètodes establerts a la Instrucció EHE, considerant:

a. una secció reduïda de formigó, excloent els gruixos de formigó externs a la isoterma 500. b. que les característiques mecàniques del formigó de la secció reduïda no es veuen afectades per la

temperatura i per tant es conserven els valors inicials de resistència i mòdul d’elasticitat.

C

Form

igó

arm

at

c. que les característiques mecàniques de les armadures es redueixen d’acord a la temperatura que hagi assolit el seu centre durant el temps de resistència al foc considerat (Taula C.7.). Es consideren totes les armadures, incloses les que quedin fora de la secció reduïda de formigó.

2. La comprovació de bigues i lloses secció a secció queda del costat de la seguretat, es pot afinar més valorant la capacitat residual de moments de cada signe i veure si el conjunt de les seccions equilibra les sol·licitacions en cas de foc.

C.3.3. REDUCCIÓ DE LES CARCTERÍSTIQUES MECÀNIQUES

Taula C.7 Reducció relativa de la resistència amb la temperatura

Temperatura (ºC) 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1200

Silicis 1,00 0,95 0,85 0,75 0,60 0,45 0,30 0,15 0,08 0,04 0,00 Formigó

Calcaris 1,00 0,97 0,91 0,85 0,74 0,60 0,43 0,27 0,15 0,06 0,00

Laminat en calent 1,00 1,00 1,00 1,00 0,78 0,47 0,23 0,11 0,06 0,04 0,00 Acer d’ armar Estirat en fred 1,00 1,00 1,00 0,94 0,67 0,40 0,12 0,11 0,08 0,05 0,00

Estirat en fred 0,99 0,87 0,72 0,46 0,22 0,10 0,08 0,05 0,03 0,00 0,00 Acer de pretesar

Refredat i trempat 0,98 0,92 0,86 0,69 0,26 0,21 0,15 0,09 0,04 0,00 0,00

C.3.4. ISOTERMES

1. Les temperatures poden obtenir-se de manera experimental o analítica

2. Les isotermes de les figures següents poden utilitzar-se per seccions de formigó amb àrids silicis i exposades al foc segons la corba normalitzada. Aquestes isotermes queden del costat de la seguretat per la major part dels tipus d’àrids però no de manera generalitzada per exposicions a focs diferents del normalitzat.


8/8

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat FIGA C.3. Isotermes per quarts de secció de 300 x 160 mm exposats per ambdues cares

C

F

orm

igó

arm

at

R-30 R-60

R-90


9/9


FIGURA C.4. Isotermes per quarts de secció de 600 x 300 mm exposats per ambdues cares

C

Form

igó

arm

at

R-60 R-90


10/10


C

F

orm

igó

arm

at

R-120 FIGURA C.5. Isotermes per quarts de secció de 800 x 500 mm exposats per ambdues cares


11/11


C

Form

igó

arm

at

R-90 R-120


12/12


C

F

orm

igó

arm

at

R-180 R-240


13/13


FIGURA C.6. Isotermes per quarts de secció de 300 x 300 mm exposats per ambdues cares

C

Form

igó

arm

at

R-30 R-60


14/14


C

F

orm

igó

arm

at

R-90 R-120

FIGURA C.8. Distribució de temperatures en el gruix de seccions planes exposades per una cara amb cantell total h ≥ 200 mm

R-30 – R-240

FIGURA C.7. Isotermes per quarts de secció circular de 300 mm de diàmetre exposada perímetralment


15/15


C

Form

igó

arm

at

R-30 R-60


16/16


C

F

orm

igó

arm

at

R-90 R-120


17/17


Comentaris i ajudes Exemple 1. Jàssera plana:

C

Form

igó

arm

at

Estat de càrregues D. Distància mínima equivalent, am, per μfi = 0.52

D Asi fyki D/2 + estrep Rec. nominal asi Δasi

∑ + )Δa(afA sisiykisi ∑ ⋅ ykisi fA

mm mm2 N/mm2 mm mm mm mm

12 11300 500 6+8 30 44 4 2,71E+08 5,65E+06

12 11300 500 6+8 30 44 4 2,71E+08 5,65E+06

12 11300 500 6+8 30 44 4 2,71E+08 5,65E+06

16 20100 500 8+8 30 46 4 5,03E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 4 5,03E+08 1,01E+07 am = 49 mm Segons taules C.3 – C.4, correspon pràcticament a un R180 (50 mm)

Estat de càrregues C. Distància mínima equivalent, am, per μfi = 0.67

D Asi fyki D/2 +

estrep Rec. nominal asi Δasi ∑ + )Δa(afA sisiykisi ∑ ⋅ ykisi fA


12 11300 500 6+8 30 44 0 2,49E+08 5,65E+06

12 11300 500 6+8 30 44 0 2,49E+08 5,65E+06

12 11300 500 6+8 30 44 0 2,49E+08 5,65E+06

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07 am = 45 mm Segons taules C.3 – C.4, correspon a un R>120 (35 mm) però inferior a R180


18/18

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat Exemple 2. Jàssera de cantell:

C

F

orm

igó

arm

at

Estat de càrregues B. Distància mínima equivalent, am, per μfi = 0.60

D Asi fykiD/2 + estrep

Rec. nominal asi Δasi ∑ + )Δa(afA sisiykisi ∑ ⋅ ykisi fA


16 20100 500 8+6 30 44 0,4 4,46E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+6 30 44 0,4 4,46E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+6 30 44 0,4 4,46E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+6 30 44 0,4 4,46E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+6 30 44 0,4 4,46E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+6 30 44 0,4 4,46E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+6 63 77 0,4 7,78E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+6 63 77 0,4 7,78E+08 1,01E+07 am = 52 mm Segons taula C.3, opció 3, correspon a un R>120 (300/40 mm) però inferior a R180


19/19


Exemple 3. Pilar 50x50:

Estat de càrregues A. Distància mínima equivalent, am

D Asi fykiD/2 +

estrep Rec. nominal asi Δasi ∑ + )Δa(afA sisiykisi ∑ ⋅ ykisi fA

mm mm2 N/mm2 mm mm mm

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07 16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

16 20100 500 8+8 30 46 0 4,62E+08 1,01E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07

20 30104 500 10+8 30 48 0 7,22E+08 1,51E+07 am = 47 mm Segons taula C.2, correspon a un R>180 (350/45 mm) i quasi un R240 (400/50)

C

Form

igó

arm

at


20/20


Exemple 4. Jàssera de cantell. Comprovació per R60. Mètode de les isotermes Armadura a tracció 3 D 20. Acer B500S

C

F

orm

igó

arm

at

Quart de secció de 60 x 30 per R60

Afyd en càlcul a temperatura normal = 131,9 + 131,9 + 131,9 = 395,8 kN i

Mu= 18.94 mT

en cas d’incendi, segons les isotermes tenim dos D 20 a 500º C i un a 250ºC,

per tant,

Afyd,i= (131.9 x 0.78) + (131,9 x 1) + (131,9 x 0.78) = 337,66 x 1.15 =388,3 kN i Mu= 18.88 mT

La capacitat mecànica no és redueix significativament per R60 i a més en situació d’incendi els coeficients de seguretat del material s’han agafat = 1 i per això el Mu és pràcticament el mateix.


21/21


Exemple 5. Jàssera de cantell. Comprovació per R90. Mètode de les isotermes Armadura a tracció 3 D 20. Acer B500S

C

Form

igó

arm

at

Quart de secció de 60 x 30 per R90

Afyd en càlcul a temperatura normal = 131,9 + 131,9 + 131,9 = 395,8 kN i el

Mu= 18.94 mT

en cas d’incendi, segons les isotermes tenim dos D 20 a 550º C i un a 350ºC, per tant,

Afyd,i= (131.9 x 0.62) + (131,9 x 1) + (131,9 x 0.62) = 295,45 x 1.15 =339,7 kN i el

Mu= 16.70 mT

Si l’armat de la secció era ajustat a normes i tenim, per exemple, un μfi = 0.67 el moment de càlcul a 90 minuts de foc serà de l’ordre de 12.7 mT i per tant la secció resisteix amb escreix. En cas de R120 tindríem, segons les isotermes corresponents dos D 20 a 600º C i un a 400ºC, que segons la taula C.7 serà,

Afyd,i= (131.9 x 0.47) + (131,9 x 1) + (131,9 x 0.47) = 255.88 x 1.15 =294,6 kN i el

Mu= 13,51 mT > 12.7 mT i per tant la secció resisteix R120 però ja no de manera sobrada


22/22

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI 6 Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer

G

Nor

mes

E

Fust

a

D

Ac

er

C

F

orm

igó

arm

at

A

Te

rmin

olog

ia

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

F

fàb

rica

SI Annex D Resistència al foc dels elements d’acer

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex D - Acer 1/1

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer

D.1. Generalitats 1. En aquest annex s’estableix un mètode simplificat que permet determinar la resistència dels elements d’acer front l’acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura (B.1) o respecte el Temps Equivalent (B.2)

2. En l’anàlisi de l’element es pot considerar que les coaccions en els recolzament i extrems en situació de càlcul a foc no varien respecte a les que es produeixen a temperatura normal.

3. S’admet que la classe de les seccions transversals en situació de càlcul a foc és la mateixa que a temperatura normal.

4. En elements de seccions de paret prima (classe 4), la temperatura de l’acer en totes les seccions transversals no ha de superar els 350ºC.

5. Respecte a la resistència al foc dels elements d’acer revestits amb productes amb marcatge CE, els valors de protecció seran els avalats per aquest marcatge.

D.2 Mètode simplificat de càlcul D.2.1 Bigues i tirants Amb la taula D.1 es pot dimensionar la protecció al foc de bigues travades lateralment o tirants per una determinada resistència al foc. De la taula s’obté el coeficient de protecció= d / λp , de manera que si es coneix la conductivitat, λp , del material de protecció podem aïllar d i per tant obtenir el gruix de protecció necessari per la resistència al foc prevista. Els paràmetres de la taula són: μfi : coeficient de sobredimensionat de la secció en estudi, μfi



D Ac

er

Del costat de la seguretat, per a perfils d’acer revestits, es pot pendre directament 0.70> μfi ≥ 0.6 per entrar en la

Taula D.1

Am /V factor de forma, essent:

3/3

Am superfície exposada al foc de l’element per unitat de longitud, la de l’element si no està protegit o la de la cara interior de la protecció si està revestit. Es considerarà únicament la del contorn exposat en el sector d’incendi analitzat.

V volum de l’element d’acer per unitat de longitud, Per elements de secció constant, Am/V es igual al quocient entre el perímetre exposat i l’àrea de la secció transversal.

d/λp coeficient d’aïllament del revestiment, (m2 K/W) obtingut com a promig de les cares exposades al foc, essent:

d gruix del revestiment, (m); λp conductivitat tèrmica efectiva del revestiment, (W/mK).

En materials petris, ceràmics, formigons, morters i guixos, es pot prendre el valor de λp corresponent a 20 ºC.

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex D Acer


- BIGUES TRAVADES LATERALMENT I TIRANTS

- SUPORTS d’estructures travades, en les que cada sector no abasti més d’una planta i amb longitud de guerxament ≥ 0,7 de l’alçada entre plantes

COEFICIENT DE PROTECCIÓ d/λp (m2 K/W) PER:

Coeficient de sobredimensionat > μfiRESISTÈNCIA AL FOC

Factor de forma Am / V (m -1 )

0,70 >μfi ≥ 0,60 0,60 >μfi ≥ 0,50 0,50 >μfi ≥ 0,40

30 0,00 (1) 0,00 (1)

50 100 150 200

0,05 0,05 0,05

250

R 30

300 0,10 0,10 0,05

30

50 0,05 0,05 0,05

100 150

0,10

200 0,10

250

R 60

300 0,15

0,15

0,10

30 0,05 0,05

50 0,05

100 0,10

0,10 150 200

0,15

250 0,15

R 90

300 0,20

0,20

0,15

D Ac

er

30 0,05 0,05

50 0,10

0,10 0,10 100 0,15 0,15 150 0,15

200 0,20

250 0,20

R 120

300 0,25

0,25 0,20

30 0,10 0,10 0,10

50 0,15 0,15 0,15 100 0,20 0,20 150

0,25

200 0,25

250

4/4

0,25

R 180

300 0,30

0,30 0,30

30 0,15 0,15 0,10

50 0,20 0,20 0,15 100 0,30 0,25 0,25 150 0,30 200

0,30

250

R 240

300

- -

-

(1) Perfils d’ acer sense revestir

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica - COAC SI 6 Annex D Acer



Valors de conductivitat tèrmica, λp, d’alguns productes habituals per revestiments de protecció al foc d’elements d’acer. (Consultar dades del fabricant del producte seleccionat).

Material λp (W/ m K) Material λp (W/ m K)

Ciment

D Ac

er

5/5

D.2.2 Suports

D.2.2.1 Suports d’estructures travades

1. En suports d’acer revestits amb elements de fàbrica en tot el contorn exposat al foc, es pot considerar, del costat de la seguretat que la resistència al foc del suport és, al menys igual a la resistència al foc corresponent a l’element de fàbrica.

2. En el cas d’estructures travades en les que cada sector no abasti més d’una planta i en les que la secció del suport s’hagi determinat adoptant com a longitud de guerxament al menys el ≥ 0.7 de l’alçada entre plantes, la resistència al foc pot determinar-se amb la Taula D.1.

3. En qualsevol cas, en suports de paret no prima (classes 1, 2 o 3), la capacitat resistent de càlcul considerant guerxament d’un element sotmès a flexocompressió pot verificar-se, a partir de les sol·licitacions obtingudes de la combinació d’accions en cas d’incendi, segons la formulació general del DB SE-A utilitzant els valors modificats que es donen a continuació:

a). el límit elàstic és reduirà multiplicant-lo pel coeficient Ky,θ de la taula D.2 b). com a longitud de guerxament es prendrà, en estructures travades i si el sector d’incendi no abasta més

d’una planta, la meitat de l’alçada entre plantes intermèdies, o el 0.7 de l’alçada de l’ultima planta c). com a corba de guerxament s’utilitzarà la corba c, amb independència del tipus de secció transversal o

del pla de guerxament d). l’esveltesa reduïda s’incrementarà multiplicant-la pel coeficient Kλ,θ de la taula D.2

Taula D.2 Valors dels paràmetres mecànics de l’acer en funció de la temperatura

Temperatura (ºC) 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1200

k y,θ = f y,θ / f y 1,00 1,00 1,00 1,00 0,78 0,47 0,23 0,11 0,06 0,04 0,00

k E,θ = E s,θ / E s 1,00 0,90 0,80 0,70 0,60 0,31 0,13 - - - -

k λ,θ = _

θ_

λ/λ 1,00 1,05 1,11 1,19 1,14 1,23 1,33 - - - -

D.2.3 Determinació de la temperatura de l’acer 1. Per comprovar bigues o suports, en funció de la variació dels paràmetres mecànics de l’acer (taula D.2). cal obtenir la temperatura de l’element, mitjançant un càlcul incremental, d’acord amb la variació de la temperatura del sector.

2. Per acer sense revestir, l’increment de temperatura de l’acer, Δθ s,t, suposant-la distribuïda uniformement en la secció, en un increment de temps Δt, es determina amb l’expressió:

t'hc

V/Ad,net

ss

mt,s Δ

ρ=θΔ

essent, Am /V factor de forma en m-1

cs calor específic d l’acer, que es pot suposar independent de la temperatura, i de valor cs = 600 J/kgK ρs densitat de l’acer, que es pot suposar independent de la temperatura i de valor 7850 kg/m3. Δt interval de temps, no superior a 5 segons;

1,4 Guix amb fibra de vidre 0,16

Vermiculita 0,15 Silicats 0,175-0,087 segons densitat

Morters de projecció

Perlita-vermiculita 0,067

Plaques

Llana de roca 0,035



h’

net,d valor de càlcul del flux de calor net per unitat d’àrea (W/m2), que es considera suma del valor del flux de calor por radiació h’net,r i per convecció h’net,c , essent:

h’net,r = [(Φ fε mε σ rΘ + 273)4–( + 273)sΘ 4], (W/m2)

on: factor de configuració, de valor 1,0 si no existeixen dades específiques; Φεf emissivitat del foc, de valor 1,0 si no existeixen dades específiques; εm emissivitat superficial del material, al cas de l’acer té un valor 0,50;

rΘ temperatura de radiació efectiva de l’ambient del sector d’incendi (ºC), que es pot prendre igual a la de l’ambient segons B.2 ;

sΘ temperatura superficial del element (ºC), i

σ constant de Boltzmann; igual a 5,67·10-8 W/m2 K4

h’net,c= ( – ) (W/mcα gΘ mΘ 2)

on: coeficient de transferència de calor per convecció (W/mcα 2 K), que pel cas de corba normalitzada

temps-temperatura és igual a 25 W/m2 K. En el costat no exposat d’elements separadors, es pot considerar únicament el flux de calor per convecció, prenent com a coeficient de transferència el valor αc = 9 W/m2 K

gΘ temperatura de l’ambient en el sector d’incendi (ºC)

sΘ temperatura superficial de l’element (ºC).

3. Per acer revestit, l’increment de temperatura en l’acer, Δθs,t, suposant-la distribuïda uniformement en la secció, en un increment de temps Δt, es determina mitjançant l’expressió:

tg,φ/10ts,tg,

ss

mpts, θ 1)Δ-(e-Δt

φ/3)+(1)θ- (θ

ρcd/VAλ

=Δθ amb Δθs,t ≥ 0

essent:

D Ac

er

V/Adcc

mss

pp

ρ

ρ=φ

on:

Am/V definit a D.2.2; d definit a D.2.2; θs,t temperatura de l‘acer en l’instant t;

λp conductivitat tèrmica del material de revestiment, (W/mK).

D.3 Connexions 1 La connexió entre elements ha de tenir un valor μfi més gran que el valor pèssim dels elements que uneix.

2 Si els elements estan revestits, la unió entre ells també ha d’estar revestida, de manera que el valors del coeficient d’aïllament del material de revestiment de la unió sigui superior o igual al dels elements.

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica - COAC SI 6 Annex D Acer 6/6

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer Comentaris i ajudes Exemple 1.

CÀLCUL PROTECCIÓ NECESSÀRIA PER UNA BIGA HEB-300, EXPOSADA PER TRES CARES PER ASSOLIR UNA R60.

μfi = 0.57 Am/V = Pm / A = 1.43 m / 149 · 10-4 = 95.9 m-1

amb un morter de projecció de conductivitat tèrmica, λp = 0.15 d/λp = 0.10 d/0.15 = 0.10 -- 0.015 m = 1,5 cm de gruix de protecció Per un morter de projecció de conductivitat tèrmica, λp = 0.067

d/λp = 0.10 d/0.067 = 0.10 -- 0.0067 m = 0.67 cm de gruix de protecció

D Ac

er

Exemple 2.

CÀLCUL PROTECCIÓ NECESSÀRIA PER UN PILAR HEB-300, EXPOSAT PER QUATRE CARES PER ASSOLIR UNA R90. (El pilar forma part d’una estructura travada, el sector d’incendi és d’una sola planta i la longitud de guerxament de càlcul és 1)

7/7

μfi = 0.57 Am/V = Pm / A = 1.73 m / 140 · 10 -4 = 116.1 m-1

amb un morter de projecció de conductivitat tèrmica, λp = 0.15 d/λp = 0.15 d/0.15 = 0.15 -- 0.0225 m = 2.25 cm de gruix de protecció



Exemple 3.

CÀLCUL PROTECCIÓ NECESSÀRIA PER UNA BIGA HEB-300, EXPOSADA PER TRES CARES PER ASSOLIR UNA R60.

μfi = 0.67 Am/V = Pm / A = 0.9 m / 149 · 10 -4 = 60.4 m-1

amb una protecció de plaques de guix amb fibra de vidre, de conductivitat tèrmica, λp = 0.16 d/λp = 0.10 d/0.16 = 0.10 -- 0.016 m = 1,6 cm de gruix de protecció SEMPRE CAL CONTRASTAR I CONFIRMAR EL CÀLCUL DELS REVESTIMENTS DE PROTECCIÓ AL FOC AMB LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL GARANTIDES PER L’ASSAIG CORRESPONENT

D Ac

er

Exemple 4.

CÀLCUL PROTECCIÓ NECESSÀRIA PER UN PILAR HEB-300, EXPOSAT PER UNA CARA PER ASSOLIR UNA R30. (El pilar forma part d’una estructura travada, el sector d’incendi és d’una sola planta i la longitud de guerxament de càlcul és 1)

μfi = 0.45

8/8

Am/V = Pm / A = 0.30 m / 140 · 10 -4 = 20.13 m-1

No necessitaria protecció per una R30

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica - COAC SI 6 Annex D Acer

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex E. Resistència al foc de les estructures de fusta

1/1

G

Nor

mes

E Fu

sta

D Ac

er

C

F

orm

igó

arm

at

A

Te

rmin

olog

ia

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

F

fàb

rica

SI Annex E Resistència al foc de les estructures de fusta

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex E Fusta

1/1


E.1. Generalitats En aquest annex s’estableix el mètode simplificat anomenat de la secció reduïda per determinar la resistència dels elements estructurals de fusta front a l’acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura (B.1) o respecte al Temps Equivalent d’exposició al foc (B.2).

Definició de secció residual i eficaç

1 Superfície inicial de l’element

2 Límit de la secció residual

3 Límit de la secció eficaç Regles simplificades per l’anàlisi d’elements estructurals (E.3) 1. Pot menysprear-se la compressió perpendicular a la fibra. 2. En seccions rectangulars i circulars massisses es pot obviar el tallant. 3. Quan en el càlcul dels elements sotmesos a compressió o a flexió es tingui en compte l’efecte de trava, s’haurà de verificar que no es produeix la seva fallida durant el temps requerit d’exposició al foc. 4. Es considera que no es produeix fallida de la trava si el seu ample i la seva secció reduïda són al menys el 60% de l’ample i de la secció requerida en situació de càlcul a temperatura normal, sempre que la fixació es faci amb claus, tirafons, passadors o perns. Bigues: 5. Quan es pugui produir la fallida del travament lateral de la biga durant el temps requerit d’exposició al foc, s’haurà de considerar en el càlcul la possibilitat de bolc lateral de la biga sense trava. 6. En bigues amb entalladures s’ha de verificar que la secció residual és com a mínim el 60% de la secció requerida en condicions de càlcul a temperatura normal.

E Fu

sta Suports:

7. Quan es pugui produir la fallida de la trava del suport durant el temps requerit d’exposició al foc. S’ha de considerar a efectes de guerxament el suport sense traves.

3/3

3/3

8. En estructures travades i sempre que el sector d’incendi no abasti més d’una planta, es pot prendre com a longitud de guerxament la meitat de l’alçada entre plantes intermèdies, o el 0.7 de l’alçada de la última planta. Elements compostos amb unions mecàniques: 9. En elements compostos amb unions mecàniques, s’ha te tenir en compte la reducció del mòdul de lliscament en situació d’incendi. 10. El mòdul de lliscament Kfi per la situació d’incendi es determina: fufi Kk η⋅=essent, Ku mòdul de lliscament en situació normal pels estats límits últims segons DB SE-M, en N/mm ηf factor de conversió, de valor 0.2 per a claus i tirafons i 0.67 per a perns, passadors i connectors En el mètode de la secció reduïda es consideren les següents hipòtesis implícites: 11. Únicament s’analitzen els elements estructurals individualment i no l’estructura global. 12. Les condicions de contorn i recolzament dels elements estructurals es corresponen amb les adoptades per a temperatura normal. 13. No és necessari considerar les dilatacions tèrmiques en els elements de fusta però sí en altres materials.



E.2. Mètode de la secció reduïda per fusta sense protecció. La comprovació de la capacitat portant d’un element estructural de fusta es farà segons el mètodes establerts en el DB SE-M, tenint en compte les regles simplificades abans esmentades i considerant: a). una secció reduïda de fusta, obtinguda eliminant de la secció inicial la profunditat eficaç de carbonització, def, en les cares exposades i d’acord al període de temps considerat; def= dchar,n + ko · do

essent, def gruix efectiu carbonitzat dchar,n profunditat carbonitzada nominal de càlcul, dchar,n = βn ·t βn velocitat de carbonització nominal, segons taula E.1. t temps d’exposició al foc do = 7 mm ko = 1 per t≥ 20 minuts; = t/20 per t< 20 minuts Taula E.1. Velocitat de carbonització nominal de càlcul, βn, de fustes sense protecció

βn (mm/min)

Coníferes i faig Fusta laminada encolada amb densitat característica ≥ 290 kg/m3

Fusta massissa amb densitat característica ≥ 290 kg/m3

0,70

0,80

Frondoses

Fusta massissa o laminada encolada de frondoses amb densitat característica de 290 kg/m3 (1)

Fusta massissa o laminada encolada de frondoses amb densitat característica ≥ 450 kg/m3

0,70

0,55

Fusta microlaminada Con una densitat característica ≥ 480 kg/m3

0,70

(1) Per a densitats característiques compreses entre 290 i 450 kg/m3, s’interpolarà linealment b). que la resistència de càlcul i els paràmetres de càlcul de la rigidesa es consideren constants durant l’incendi, conservant els valors inicials

c). que el valors de càlcul de les propietats del material i de les unions es defineixen com: modd KX =

M

kXγ

,

E Fu

sta

i pel cas d’incendi serà kmod =1 i γM = 1


juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex E Fusta 4/4


E.2.3.2. Mètode de la secció reduïda per fusta amb protecció. La comprovació de la capacitat portant d’un element estructural de fusta es farà segons el mètodes establerts en el DB SE-M, tenint en compte les regles simplificades abans esmentades i considerant: a). una secció reduïda de fusta, obtinguda eliminant de la secció inicial la profunditat eficaç de carbonització, def, en les cares exposades i d’acord al període de temps considerat; def= dchar,n + ko · do

essent, def gruix efectiu carbonitzat dchar,n profunditat carbonitzada nominal de càlcul, dchar,n = βn ·t ko per a superfícies protegides amb temps d’inici de carbonització, tch ≤ 20 minuts, = 1 per a t≥ 20 minuts = t/20 per a t< 20 minuts ko per a superfícies protegides amb temps d’inici de carbonització, tch > 20 minuts, es considerarà que ko varia

linealment de 0 a 1 durant d’interval de temps entre 0 i tch, essent constant i igual a 1 a partir d’aquest punt. t temps d’exposició al foc do = 7 mm βn velocitat de carbonització nominal que per a elements de fusta protegits varia durant el temps d’exposició al

foc, havent de considerar-se els següents casos:

a1) si l’inici de la carbonització de l’element es produeix per fallida de la protecció s’hauran de considerar tres fases:

a11) l’inici de la carbonització es retarda fins que es produeix la fallida de la protecció, tf (1) a12) a partir d’aquest moment s’ha de considerar una velocitat de carbonització nominal igual al

doble de la establerta en la taula E.1 fins que s’arribi a un profunditat carbonitzada nominal de càlcul igual al menor dels valors següents: 25 mm o la profunditat carbonitzada nominal de càlcul d’una superfície no protegida

a13) a partir d’aquest moment es considerarà com a velocitat de carbonització nominal la corresponent a la fusta sense protecció.

a2) si l’inici de la carbonització de l’element es produeix abans de la fallida de la protecció s’han de

considerar quatre fases: a21) fins el moment en que s’inicia la carbonització de l’element, tch (2) a22) a partir d’aquest moment i fins que es produeix la fallida de la protecció, tf , s’ha de considerar

una velocitat de carbonització nominal igual a la establerta en la taula E.1 multiplicada per un coeficient reductor K2 (3), funció del tipus de protecció.

a23) a partir d’aquest moment, s’ha de considerar una velocitat de carbonització nominal igual al doble de la establerta en la taula E.1, fins arribar a una profunditat carbonitzada nominal de càlcul igual al menor dels valors següents: 25 mm o la profunditat carbonitzada nominal de càlcul d’una superfície no protegida

E Fu

sta

5/5

5/5

a24) en la fase posterior, es considerarà com a velocitat de carbonització nominal la corresponent a la fusta sense protegir.

(1) El temps de fallida, tf, del revestiment de protecció contra el foc o altres tipus de materials de protecció s’hauran de determinar experimentalment excepte en els casos contemplats en aquest DB (Veure E.2.3.2.3) o en aquells dels que es disposi informació suficient (2) El temps d’inici de la carbonització, tch, s’haurà de determinar experimentalment excepte en els casos contemplats en aquest DB (Veure E.2.3.2.2) o en aquells dels que es disposi informació suficient. S’haurà de tenir en compte en l’inici de la carbonització i, quan procedeixi, en la velocitat de carbonització abans de la fallida de la protecció, l’efecte de les juntes del revestiment amb folgances no replenes superiors a 2 mm. (3) Si l’element està protegit amb mantes de llana de roca amb un gruix ≥ 20 mm i una densitat ≥26 kg/m3 que es mantinguin amb cohesió fins a 1000ºC, es poden prendre els següents valors:

K2 = 1 per guixos de 20 mm K2 = 0.6 per guixos ≥45 mm Per gruixos entre 20 i 45 mm es pot interpolar linealment



b). que la resistència de càlcul i els paràmetres de càlcul de la rigidesa es consideren constants durant l’incendi, conservant els valors inicials

c). que el valors de càlcul de les propietats del material i de les unions, es defineixen com: modd KX =

M

kXγ

,

i pel cas d’incendi serà kmod =1 i γM = 1


E.2.3.2.2 Inici de la carbonització 1. En el cas de revestiment de protecció d’una o varies capes de taulers derivat de la fusta o de taulers de fusta massissa, el temps d’inici de carbonització, tch, de l’element protegit es pot obtenir com:

0β= p

ch

ht

essent: hp gruix del tauler o gruix total en cas de varies capes, en mm. βo velocitat de carbonització bàsica de càlcul (taula E.3)

Taula E.3. Velocitat de carbonització bàsica de càlcul, β0, de taulers de protecció β0

(mm/min)

Taulers (1)

Taulers de fusta Taulers contraxapats Taulers derivats de la fusta diferents dels taulers contraxapats

0,90 1,00 0,90

(1) Els valors s’apliquen per densitat característica de 450 kg/m3 i per un gruix de tauler de 20 mm. Per valors diferents de la densitat característica ρk y del gruix hp del tauler, la velocitat de carbonització bàsica de càlcul es determina amb la següent expressió:

kt k 0 = t,0, ρββ ρ (E.4)

essent:

ρρ

k

450 = k y (E.5)

0,1

20

max phtk = (E.6)

E Fu

sta

on: ρk densitat característica en kg/m3

hp gruix del tauler en mm 2. En el cas de murs o forjats formats per taulers units a un entramat de fusta, el temps d’inici de carbonització tch dels elements d l’entramat protegit pot obtenir-se com: 4

0

−β

= pch

ht

essent: hp gruix del tauler o gruix total en cas de varies capes, en mm. βo velocitat de carbonització bàsica de càlcul (taula E.3)



3. Pels casos d’elements protegits amb mantes de llana de roca ( amb un gruix ≥ 20 mm i una densitat ≥26 kg/m3

que es mantinguin amb cohesió fins a 1000ºC), el temps d’inici de la carbonització es pot obtenir com: insinsch ht ρ)20(07.0 −=

essent, hins gruix del material aïllant en mm ρins densitat del material aïllant en kg/m3

E.2.3.2.3 Temps de fallida dels revestiments de protecció. 1. La fallida del revestiment de protecció contra el foc pot succeir degut a:

a) Carbonització o degradació mecànica del material del revestiment b) Insuficient longitud de penetració dels elements de fixació en la zona no carbonitzada de la fusta c) Separació o distàncies inadequades dels elements de fixació

2. En el cas de revestiments de protecció al foc amb taulers derivats de la fusta o taulers de fusta massissa, es considera com a temps de fallida del revestiment, tf, el temps d’inici de la carbonització de l’element protegit (veure E.2.3.2.2) 3. Per evitar la fallida per longitud insuficient de penetració dels elements de fixació en la zona no carbonitzada, la, aquesta longitud serà al menys de 10 mm. La longitud requerida de l’element de fixació es determinarà segons,

an,charpreq,f ldhI ++=

essent: hp gruix del tauler dchar,n profunditat de carbonització en el element de fusta la longitud mínima de penetració de l’element de fixació en la zona no carbonitzada de la fusta E.4 Unions 1. En aquest apartat es tracten les unions entre elements exposats al foc realitzades amb claus, perns, passadors, connectors d’anell o de placa segons la norma UNE EN 912:2000 i amb barres encolades. Si en el text no s’indica el contrari, les regles no més són d’aplicació per resistències al foc ≤ R60 2. Els apartats E.4.2 i E.4.3 no més són vàlids per unions simètriques de tres elements sotmeses a càrrega lateral.

E Fu

sta

E.4.2.1 Unions no protegides

7/7

7/7

1. Amb la taula E.5 es pot obtenir la resistència al foc d’unions no protegides entre fusta i fusta, sempre que les separacions, distàncies entre elements de fixació i gruix de la peca lateral compleixin els requisits mínims definits al capítol 8 del DB SE-M Taula E.5. Resistència al foc d’unions no protegides amb peces laterals de fusta

Resistència al foc Condicions

Claus llisos R-15 d ≥ 2,8 mm (1)

Tirafons R-15 d ≥ 3,5 mm (1)

Perns R-15 t1 ≥ 45 mm (2)

Passadors R-20 t1 ≥ 45 mm (2)

Connectors R-15 t1 ≥ 45 mm (2)

(1) d és el diàmetre de la fixació (2) t1 és el gruix de la peça lateral



2. En unions amb passadors, claus o tirafons en les que el cap no sobresurti de la superfície de la peca, es poden resistències al foc superiors a les indicades a la taula E.5 si s’incrementa el gruix, la longitud i l’ample de les peces laterals, així com les distàncies a la testa i a les vores des de els elements de fixació, una quantitat afi, definida per la següent expressió:

E Fu

sta

8/8

d,fireqfluxnfi −⋅ a )tt(kβ= (E.11)

essent: βn velocitat de carbonització nominal de càlcul de la fusta (taula E.1) k flux coeficient que té en compte l’increment del flux de calor a través de l’element de fixació. Pot agafar-se igual a 1.5 treq temps requerit de resistència al foc, en minuts. En aquesta formulació no pot ser superior a 30 minuts tfi,d temps de resistència al foc de la unió no protegida segons la taula E.5 E.4.2.2 Unions protegides 1. Si es protegeix la unió adossant taulers de fusta o taulers derivats de la fusta, cal complir la següent condició: tch ≥ t req – 0.5 · t fi,d essent: tch temps en el que s’inicia la carbonització segons E.2.3.2.2 t req temps requerit per l’exposició al foc normalitzat t fi,d temps de resistència al foc de la unió sense protegir segons la taula E.5, sotmesa a l’efecte de càlcul de les

accions en situació d’incendi 2. En unions en les que els elements de fixació estiguin protegits per taps o pedaços encolats, els gruix del pedaç s’ha de determinar segons l’expressió E.11

1. taps encolats 2. protecció amb taulers 3. fixació de la protecció amb taulers

Figura E.3. Exemples de proteccions addicionals amb pedaços encolats i protecció amb taulers derivats de la fusta (la protecció de les vores de les peces laterals i central no està representada en el dibuix)

3. La protecció s’ha de fixar de manera que no es pugui produir una fallida prematura. Si la protecció és amb taulers derivats de la fusta, aquesta ha de mantenir-se en la seva posició fins a arribar al temps requerit d’inici de la carbonització de l’element protegit (t=t ch) 4. Per a la protecció d’unions amb perns, el cap dels perns s’ha de protegir amb un element de protecció de gruix afi segons E.11



1. peça 2. pern 3. protecció

Figura E.4. Exemple de protecció del cap del pern 5. Quan la fixació de la protecció es faci amb claus o tirafons s’han de complir les següents condicions: a). La distància entre elements de fixació ha de ser al menys de 100 mm al llarg de les vores de la peca i al menys de 300 mm en les línies interiors (allunyades de les vores) b). la distància a les vores des dels elements de fixació ha de ser al menys igual a la obtinguda segons la equació E.11 (veure figura E.3) 6. La profunditat de penetració en l’element protegit, dels elements de fixació de taulers de fusta o derivats de la fusta, ha de ser al menys igual a 6d E.4.2.3 Regles complementaries per la unió amb plaques d’acer a l’interior 1. En unions amb plaques d’acer de gruix ≥ 2 mm, situades com peces centrals, on la placa d’acer no sobresurt respecte de la superfície de la peca de fusta, l’ample bst de la placa d’acer ha de complir les condicions definides en la taula E.6.

Taula E.6. Ample de les plaques d’acer amb vores sense protegir, bst

Temps de resistència al foc (min)

bst (mm)

Vores sense protegir en general R-30 ≥ 200 R-60 ≥ 280 Vores sense protegir en un o dos costats R-30 ≥ 120 R-60 ≥ 280

E Fu

sta

2. En plaques d’acer d’ample inferior al de les peces de fusta poden considerar-se protegides en els següents casos: a). En plaques amb un gruix no superior a 3 mm, quan la reculada dg sigui > 20 mm

9/9

9/9

b). En unions amb llistons encolats o taulers derivats de la fusta, quan la reculada dg o el gruix del tauler hp, sigui de 10 mm per resistències al foc R30 i més gran de 30 mm per resistència al foc R60.

sense protecció protecció amb protecció amb protecció amb taulers reculada llistons encolats

Figura E.5. Protecció de les vores de les plaques d’acer ( no es dibuixen les connexions entre la placa i la fusta)



E.4.3 Unions amb placa d’acer a l’exterior Unions no protegides La capacitat resistent de les plaques d’acer es determina segons l’annex D d’aquest document. A efectes de càlcul del factor de forma definit a l’annex D, les superfícies en contacte amb la fusta es poden considerar no exposades al foc. Unions protegides Les plaques d’acer utilitzades com peces laterals es poden considerar protegides si estan totalment recobertes de fusta o productes derivats de la fusta amb un gruix mínim igual a afi segons E.11, amb t fi,d = 5 min. Tirafons sotmesos a càrrega axial 1. Les especificacions que segueixen no més són d’aplicació si els tirafons estan protegits de l’exposició directa al foc. 2. La capacitat resistent en situació d’incendi s’obté multiplicant la capacitat resistent en situació normal de temperatura (segons DB SE-M) per un coeficient de reducció, anomenat factor de conversió, η

Figura E.6. Secció transversal i definició de distàncies 3. Per les unions del tipus representat a la figura E.6, amb d2 ≥ d1 + 40 (E.13) d3 ≥ d1 + 20 amb d1,d2 i d3 en mm, (E.14) el factor de conversió η es defineix amb les equacions següents: η = 0 per a d1 ≤ 0.6 · t fi,d (E.15)

5t2.0

t264.0d44.0

d,fi

d,fi1

+⋅

⋅−⋅=η per a 0.6· t fi,d ≤ d1 ≤ 0.8 · t fi,d + 5 (E.16)

E Fu

sta

23t2.0

32.7t36.0d56.0

d,fi

d,fi1

+⋅

+⋅−⋅=η per a 0.8· t fi,d + 5 ≤ d1 ≤ t fi,d +28 (E.17)

η = 1 per a d1 ≤ t fi,d + 28 (E.18) essent, d1 recobriment lateral en mm t fi,d temps requerit de resistència al foc en minuts 4. El factor de conversió η per recobriments laterals d2 = d1 i d3 ≥ d1 + 20 mm poden calcular-se amb les equacions E.13 a E.18, substituint tfi,d per 1.25t fi,d



E.5 Disposicions constructives E.5.1 Murs i forjats 1. La separació entre eixos de muntants entramats i de biguetes de forjat no ha de superar els 625 mm

Comentari: És tracta d’una traducció literal del DB, sembla adreçada tant a murs com a forjats formats per entramats de fusta però segurament no pas a forjats amb biguetes de fusta i revoltons ceràmics

2. En els murs, els panells individuals han de tenir un gruix mínim, t p,min , igual al valor més gran de:

70

lp o 8 mm

essent, t p,min gruix mínim del plafó en mm lp llum de plafó (separació entre peces de l’entramat) en mm 3. En els elements constructius amb una sola capa a cada costat, els taulers derivats de la fusta hauran de tenir una densitat característica ≥ 350 kg/m3

E.5.1.2 Detalls de les unions dels taulers 1. Els taulers s’han de fixar a l’entramat de fusta 2. Pels taulers de fusta o derivats de la fusta fixats amb claus, la separació màxima entre claus serà de 150 mm. La profunditat mínima de penetració ha de ser 8 vegades el diàmetre de l’element de fixació per a taulers portants i 6 vegades el diàmetre de l’element de fixació per a taulers no portants. 3. Si els panells es fixen amb tirafons, la separació màxima serà de 250 mm 4. Els cantells dels taulers han de quedar en contacte amb una folgança màxima de 1 mm. S’han de fixar a l’entramat al menys en dues vores oposades. En el cas de capes múltiples aquest requisit s’aplica a la capa externa. 5. En el cas de capes múltiples les juntes dels panells s’han de desfasar al menys 60 mm. Cada plafó es fixarà de manera individual. E.5.1.3 Aïllament Les capes de materials aïllants o taulers que es tinguin en compte en el càlcul, s’hauran de fixar a l’entramat de fusta de manera que no es produeixi una fallida prematura o es despengin. E.5.2 Altres elements Els taulers utilitzats com a protecció d’elements estructurals s’han de fixar directament a l’element i no a un altre tauler.

E Fu

sta En els revestiment consistents en múltiples capes de taulers, cada capa s’ha de fixar individualment i les juntes s’han

de desfasar al menys 60 mm. La separació entre els elements de fixació no pot sobrepassar els menor dels següents valors: 200 mm o 17 vegades el gruix del tauler hp Per a la longitud dels elements de fixació s’aplicarà el punt 2 de E.5.1.2 La distància a la vora serà el menor valor entre 1.5 vegades el gruix del tauler o 15 mm, i mai superior a 3 vegades el gruix del tauler hp

a) b) c)

Figura E.7. Exemples de fixacions per taulers de protecció


11/11


E.6. Adhesius 1. Els adhesius per a l’ús estructural han mantenir la integritat de l’encolat per garantir que la resistència i la durabilitat de les unions es mantinguin durant el període de resistència al foc exigit. 2. Per a l’encolat de fusta amb fusta , fusta amb productes derivats de la fusta o productes derivats de la fusta amb productes derivats de la fusta, s’han d’utilitzar adhesius del tipus fenol-formaldehid i aminoplàstics de tipus 1 segons la norma UNE EN 301:1994 i adhesius per tauler contraxapat i fusta microlaminada d’acord amb la norma UNE EN 314:1994. 3. Per a l’encolat de barres d’acer, la temperatura d’estovament de l’adhesiu s’haurà de determinar experimentalment. Comentaris i ajudes Exemple 1. Càlcul d’una bigueta de forjat d’un habitatge (E.2) a. Càlcul a temperatura normal Fusta massissa classe resistent C-22 Secció: 14 x 20 cm Classe de servei= 1, interior (DE SE-M, 2.2.2.2) Accions permanents = 3,50 kN/m2 = 0.35 T/m2

Accions variables, sobrecàrrega d’ús = 2,0 kN/m2 = 0.20 T/m2

intereix = 60 cm llum de càlcul = 3.50 m recolzaments: biarticulada (0.35 x 0.6 = 0.21 T/ml i 0.20 x 0.6 = 0.120 T/ml)

mT71.0275.0434.08

5.312.050.1

85.321.0

35.1M22

d =+=⋅

+⋅

=

Resistència de càlcul a flexió:

2

m

mkmodd,m cm/kg113

30.1220

67.0f

Kf ==γ

=

Kmod = 0.6 càrregues permanents Kmod = ((0.6 x 0.21) + (0.8 x 0.12)) / 0.33 = 0.67 Kmod = 0.8 sobrecàrrega d’ús (Taula 2.4 DB SE-M) Secció: 14 x 20, A= 280 cm2, I= 9333 cm4 W= 933 cm3

1131,76933

71000d,m <==σ

També compleix a tallant i a fletxa

E Fu

sta

kg/cm2, compleix a flexió

b. Càlcul en situació d’incendi per 30 minuts

def= dchar,n + ko · do = 24 + 7 x 1 = 31 mm dchar,n = βn ·t = 0.8 x 30 = 24 mm

βn = 0.8 segons taula E.1. t = 30 minuts do = 7 mm ko = 1 per t≥ 20 minuts



Secció eficaç per 30 minuts: 7.8 x 16.9 cm, A= 131,8cm2, I= 3137 cm4, W= 371 cm3

mT41.009.032.08

5.312.050.01

85.321.0

1M22

fi,d =+=⋅

⋅+⋅

=

2

m

mkmodfi,d,m cm/kg220

0.1220

0.1f

Kf ==γ

=

220110371

41000d,m <<==σ

trava lateral en aquest període de temps i per tant la bigueta no pugui patir bolc lateral. c. Càlcul en situació d’incendi per 60 minuts def= dchar,n + ko · do = 48 + 7 x 1 = 55 mm

dchar,n = βn ·t = 0.8 x 60 = 48 mm βn = 0.8 segons taula E.1. t = 60 minuts do = 7 mm ko = 1 per a t≥ 20 minuts Secció eficaç per 60 minuts: 3 x 14.5 cm, A= 43.5 cm2, I= 762 cm4, W= 105 cm3

mT41.009.032.08

5.312.050.0

85.321.0

1M22

fi,d =+=⋅

+⋅

=

2

m

mkmodfi,d,m cm/kg220

0.1220

0.1f

Kf ==γ

=

220390105

41000d,m >>==σ

kg/cm2 i per tant resisteix més de 30 minuts a l’acció del foc, sempre que no pugui fallar la

kg/cm2 i per tant NO resisteix 60 minuts a l’acció del foc

E Fu

sta


13/13

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex F. Resistència al foc dels elements de fàbrica

G

Nor

mes

E

Fust

a

D

Ac

er

C

F

orm

igó

arm

at

A

Te

rmin

olog

ia

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

F

fàb

rica

SI Annex F Resistència al foc dels elements de fàbrica

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex F Fàbrica 1/1

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI SI Annex F. Resistència al foc dels elements de fàbrica

Resistència al foc dels elements de fàbrica Les taules F1 i F2 estableixen la resistència la foc, segons la corba normalitzada de temps-temperatura (B-1) o respecte al Temps Equivalent d’exposició al foc (B-2), que aporten els elements de totxo ceràmic o silici-calcari i els blocs de formigó. Les taules són aplicables a murs i envans d’un full, sense revestir o amb arrebossat o enguixat per una cara o per les dues, amb gruixos de 1,5 cm com a mínim. Per a solucions constructives formades per dos o més fulls es pot adoptar com a valor de la resistència al foc del conjunt, la suma dels valors individuals. Una classificació EI, per exemple, no pressuposa que la solució no pugui ser portant i que no es pugui classificar com REI, senzillament no es disposa d’aquesta classificació.

Taula F.1. RESISTENCIA AL FOC DE MURS I ENVANS DE FÀBRICA DE TOTXO CERÀMIC O SILICI-CALCARI e= gruix de la fàbrica en mm.

FÀBRICA DE TOTXO BUIT FÀBRICA DE TOTXO MASSÍS O PERFORAT

FÀBRICA DE BLOCS D’ARGILA ALLEUGERIDA

TIPUS DE REVESTIMENT

40 < e ≤ 80 80 < e ≤ 110 e > 110 110 < e ≤ 200 e > 200 140 < e ≤ 240 e > 240

Sense revestir (1) (1) (1) REI-120 REI-240 (1) (1)

Per la cara exposada al foc (1) EI-60 EI-90 EI-180 EI-240 EI-180 EI-240

Arrebossat (mínim 1,5 cm) Per les dues

cares REI-30 REI-90 REI-120 REI-180 REI-240 REI-180 REI-240

Per la cara exposada al foc EI-60 EI-120 EI-180 EI-240 EI-240 EI-240 EI-240

Enguixat (mínim 1,5 cm) Per les dues

cares EI-90 EI-180 EI-240 EI-240 EI-240 EI-240 EI-240

(1) No es usual.

F

fàb

rica

3/3

Taula F.2. RESISTÈNCIA AL FUEGO DE MURS I ENVANS DE FÀBRICA DE BLOCS DE FORMIGÓ

TIPUS DE CÀMARA TIPUS D’ÀRID TIPUS DE REVESTIMENT GRUIX NOMINAL

mm RESISTÈNCIA AL

FOC

100 EI-15

150 REI-60 Silici Sense revestir

200 REI-120

100 EI-60

150 REI-90 Calcari Arrebossat per les dues cares (mínim 1,5 cm)

200 REI-180

120 EI-120 Sense revestir

200 REI-180

Enguixat per la cara exposada (mínim 1,5 cm) 120 EI-120

Enguixat per les dues cares (mínim 1,5 cm) 90 EI-180

120 EI-180

Volcànic

Enguixat per la cara exposada i arrebossat per la cara exterior (mínim 1,5 cm) 200 REI-240

Simple

Argila expandida Sense revestir 200 REI-120

Doble Argila expandida Sense revestir 200 REI-180

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex F Fàbrica

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Annex SI G. Normes relacionades amb l’aplicació del DB SI

G N

orm

es

E Fu

sta

D Ac

er

C

F

orm

igó

arm

at

A

Te

rmin

olog

ia

B

Tem

ps e

quiv

alen

t

F

fàb

rica

Annex SI G Normes relacionades amb l’aplicació del DB SI

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI G 1/1

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Annex SI G. Normes relacionades amb l’aplicació del DB SI 1 Reacció al foc 2 Resistència al foc i Eurocodis 3 Instal·lacions per al control del fum i del calor (Especificacions) 4 Ferramenta i dispositius d’obertura per a portes resistents al foc 5 Senyalització 6 D’altres matèries

Aquest Annex reprodueix l’Annex SI G del DB SI i inclou, amb caràcter informatiu, les normes de classificació, d’assaig i d’especificació de producte que tenen relació amb l’aplicació del DB SI. Les referències indiquen les que estan ja disponibles como a normes UNE EN, les que estan disponibles como a normes EN y les que estan encara en fase de projecte (prEN). 1 Reacció al foc

13501 Clasificación en función del comportamiento frente al fuego de los productos

de construcción y elementos para la edificación UNE EN 13501-1: 2002 Parte 1: Clasificación a partir de datos obtenidos en ensayos de reacción al fuego. prEN 13501-5 Parte 5: Clasificación en función de datos obtenidos en ensayos de cubiertas ante la

acción de un fuego exterior. UNE EN ISO 1182: 2002 Ensayos de reacción al fuego para productos de construcción - Ensayo de no

combustibilidad. UNE ENV 1187: 2003 Métodos de ensayo para cubiertas expuestas a fuego exterior. UNE EN ISO 1716: 2002 Ensayos de reacción al fuego de los productos de construcción - Determinación del calor

de combustión. UNE EN ISO 9239-1: 2002 Ensayos de reacción al fuego de los revestimientos de suelos Parte 1: Determinación del comportamiento al fuego mediante una fuente de calor

radiante. UNE EN ISO 11925-2:2002 Ensayos de reacción al fuego de los materiales de construcción - Inflamabilidad de los

productos de construcción cuando se someten a la acción directa de la llama. Parte 2: Ensayo con una fuente de llama única. UNE EN 13823: 2002 Ensayos de reacción al fuego de productos de construcción - Productos de construcción,

excluyendo revestimientos de suelos, expuestos al ataque térmico provocado por un único objeto ardiendo.

prEN xxxxx Normas de montaje y fijación para ensayos de reacción al fuego. UNE EN 13773: 2003 Textiles y productos textiles. Comportamiento al fuego. Cortinas y cortinajes. Esquema de

clasificación. UNE EN 13772: 2003 Textiles y productos textiles. Comportamiento al fuego. Cortinas y Cortinajes. Medición de

la propagación de la llama de probetas orientadas verticalmente frente a una fuente de ignición de llama grande.

UNE EN 1101:1996 Textiles y productos textiles. Comportamiento al fuego. Cortinas y Cortinajes.

Procedimiento detallado para determinar la inflamabilidad de probetas orientadas verticalmente (llama pequeña).

3/3

UNE EN 1021-2:1994 Mobiliario. Valoración de la inflamabilidad del mobiliario tapizado. Parte 2: Fuente de ignición: llama equivalente a una cerilla. UNE 23727: 1990 Ensayos de reacción al fuego de los materiales de construcción. Clasificación de los

materiales utilizados en la construcción.

G

Nor

mes

juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI G


2 Resistència al foc 13501 Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos

en función de su comportamiento ante el fuego UNE EN 13501-2: 2004 Parte 2: Clasificación a partir de datos obtenidos de los ensayos de resistencia al fuego,

excluidas las instalaciones de ventilación. prEN 13501-3 Parte 3: Clasificación a partir de datos obtenidos en los ensayos de resistencia al fuego de

productos y elementos utilizados en las instalaciones de servicio de los edificios: conductos y compuertas resistentes al fuego.

prEN 13501-4 Parte 4: Clasificación a partir de datos obtenidos en ensayos de resistencia al fuego de

componentes de sistemas de control de humo. 1363 Ensayos de resistencia al fuego UNE EN 1363-1: 2000 Parte 1: Requisitos generales. UNE EN 1363-2: 2000 Parte 2: Procedimientos alternativos y adicionales. 1364 Ensayos de resistencia al fuego de elementos no portantes UNE EN 1364-1: 2000 Parte 1: Paredes. UNE EN 1364-2: 2000 Parte 2: Falsos techo. prEN 1364-5 Parte 5: Ensayo de fachadas y muros cortina ante un fuego seminatural. 1365 Ensayos de resistencia al fuego de elementos portantes UNE EN 1365-1: 2000 Parte 1: Paredes. UNE EN 1365-2: 2000 Parte 2: Suelos y cubiertas. UNE EN 1365-3: 2000 Parte 3: Vigas. UNE EN 1365-4: 2000 Parte 4: Pilares. EN 1365-5: 2004 Parte 5: Balcones y pasarelas. EN 1365-6: 2004 Parte 6: Escaleras. 1366 Ensayos de resistencia al fuego de instalaciones de servicio UNE EN 1366-1: 2000 Parte 1: Conductos. UNE EN 1366-2: 2000 Parte 2: Compuertas cortafuegos. EN 1366-3: 2004 Parte 3: Sellados de penetraciones. prEN 1366-4 Parte 4: Sellados de juntas lineales. UNE EN 1366-5: 2004 Parte 5: Conductos para servicios y patinillos. EN 1366-6: 2004 Parte 6: Suelos elevados. EN 1366-7: 2004 Parte 7: Cerramientos para sistemas transportadores y de cintas transportadoras. EN 1366-8: 2004 Parte 8: Conductos para extracción del humo.

G

Nor

mes

prEN 1366-9 Parte 9: Conductos para extracción del humo en un único sector. prEN 1366-10 Parte 10: Compuertas para control del humo.

Annex SI 6 Oficina Consultora Tècnica - COAC juliol 2006 4/4

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Annex SI G. Normes relacionades amb l’aplicació del DB SI 1634 Ensayos de resistencia al fuego de puertas y elementos de cerramiento de huecos UNE EN 1634-1: 2000 Parte 1: Puertas y cerramientos cortafuegos. prEN 1634-2 Parte 2: Herrajes para puertas resistentes al fuego. Herrajes para puertas y ventanas

practicables resistentes al fuego de edificación.

UNE EN 1634-3: 2001 Parte 3: Puertas y cerramientos para control del humo. UNE EN 81-58: 2004 Reglas de seguridad para la construcción e instalación de ascensores – Exámenes y

ensayos. Parte 58: Ensayo de resistencia al fuego de las puertas de piso. 13381 Contribución a la resistencia al fuego de elementos estructurales prENV 13381-1 Parte 1: Membranas protectoras horizontales. UNE ENV 13381-2: 2004 Parte 2: Membranas protectoras verticales. UNE ENV 13381-3: 2004 Parte 3: Protecciones aplicadas a elementos de hormigón. ENV 13381-4: 2002 Parte 4: Protecciones aplicadas a elementos de acero. ENV 13381-5: 2002 Parte 5: Protecciones aplicadas a elementos compuestos de hormigón y chapa perfilada

de acero. UNE ENV 13381-6: 2004 Parte 6: Protecciones aplicadas a columnas de acero huecas rellenadas de hormigón. ENV 13381-7: 2003 Parte 7: Protecciones aplicadas a elementos de madera. EN 14135: 2004 Revestimientos. Determinación de la capacidad de protección contra el fuego. 15080 Extensión de la aplicación de los resultados de los ensayos de resistencia al

fuego prEN 15080-1 Parte 1: Principios generales. prEN 15080-2 Parte 2: Muros no portantes. prEN 15080-3 Parte 3: Techos no portantes. prEN 15080-4 Parte 4: Muros cortina. prEN 15080-6 Parte 6: Muros portantes. prEN 15080-7 Parte 7: Suelos y cubiertas. prEN 15080-8 Parte 8: Vigas. prEN 15080-9 Parte 9: Pilares. prEN 15080-10 Parte 10: Conductos resistentes al fuego. prEN 15080-11 Parte 11: Compuertas. prEN 15080-12 Parte 12: Sellados de penetraciones.

5/5

prEN 15080-13 Parte 13: Sellados de juntas lineales. prEN 15080-14 Parte 14: Conductos y patinillos para instalaciones.

G N

orm

es

prEN 15080-15 Parte 15: Suelos elevados. prEN 15080-16 Parte 16: Conductos para extracción de humo.



prEN 15080-17 Parte 17: Conductos para extracción de humo en un único sector. prEN 15080-18 Parte 18: Compuertas para control de humo. prEN 15080-19 Parte 19: Puertas y cierres resistentes al fuego. prEN 15080-20 Parte 20: Puertas para control del humo. UNE EN 1991-1-2: 2004 Eurocódigo 1: Acciones en estructuras. Parte 1-2: Acciones generales. Acciones en

estructuras expuestas al fuego. UNE ENV 1992-1-2: 1996 Eurocódigo 2: Proyecto de estructuras de hormigón. Parte 1-2: Reglas generales.

Proyecto de estructuras frente al fuego ENV 1993-1-2: 1995 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de

estructuras expuestas al fuego UNE ENV 1994-1-2: 1996 Eurocódigo 4: Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero. Parte 1-2: Reglas

generales. Proyecto de estructuras sometidas al fuego UNE ENV 1995-1-2: 1999 Eurocódigo 5: Proyecto de estructuras de madera. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto

de estructuras sometidas al fuego. ENV 1996-1-2: 1995 Eurocódigo 6: Proyecto de estructuras de fábrica. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto

de estructuras frente al fuego. EN 1992-1-2: 2004 Eurocódigo 2: Proyecto de estructuras de hormigón. Parte 1-2: Reglas generales.

Proyecto de estructuras expuestas al fuego. prEN 1993-1-2 Eurocódigo 3: Proyecto de estructuras de acero. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto de

estructuras expuestas al fuego. prEN 1994-1-2 Eurocódigo 4: Proyecto de estructuras mixtas de hormigón y acero. Parte 1-2: Reglas

generales. Proyecto de estructuras sometidas al fuego. EN 1995-1-2: 2004 Eurocódigo 5: Proyecto de estructuras de madera. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto

de estructuras expuestas al fuego. prEN 1996-1-2 Eurocódigo 6: Proyecto de estructuras de fábrica. Parte 1-2: Reglas generales. Proyecto

de estructuras frente al fuego. 3 Instal·lacions per a control del fum i del calor 12101 Sistemas para el control de humo y de calor prEN 12101-1 Parte 1: Especificaciones para barreras para control de humo. UNE EN 12101-2: 2004 Parte 2: Especificaciones para aireadores naturales de extracción de humos y de calor. UNE EN 12101-3: 2002 Parte 3: Especificaciones para aireadores extractores de humos y de calor mecánicos. prEN 12101-4 Parte 4: Instalaciones para control del fuego y el humo. CR 12101-5: 2000 Parte 5: Guía sobre recomendaciones funcionales y métodos de cálculo de los sistemas de

extracción de humo y de calor. UNE 23585: 2004 Seguridad contra incendios. Sistemas de control de temperatura y evacuación de humos

(SCTEH). Requisitos y métodos de cálculo y diseño para proyectar un sistema de control de temperatura y de evacuación de humos en caso de incendio.

prEN 12101-6 Parte 6: Sistemas de presión diferencial. Kits. prEN 12101-7 Parte 7: Especificaciones para conductos para control de humo.

G

Nor

mes

prEN 12101-8 Parte 8: Especificaciones para compuertas para control de humo. prEN 12101-9 Parte 9: Especificaciones para paneles de control y de señalización.

Annex SI 6 Oficina Consultora Tècnica - COAC juliol 2006 6/6

Manual d’aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Annex SI G. Normes relacionades amb l’aplicació del DB SI prEN 12101-10 Parte 10: Especificaciones para equipos de alimentación eléctrica. prEN 12101-11 Parte 11: Requisitos de diseño y métodos de cálculo de sistemas considerando fuegos

variables en función del tiempo. 4 Ferramenta i dispositius d’obertura per a portes resistents al foc

UNE EN 1125: 1997/A1:2001 Herrajes para la edificación. Dispositivos antipánico para salidas de emergencia activados

por una barra horizontal. Requisitos y métodos de ensayo. UNE EN 179: 1997/A1: 2001 Herrajes para la edificación. Dispositivos de emergencia accionados por una manilla o un

pulsador para salidas de socorro. Requisitos y métodos de ensayo. UNE EN 1154: 2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos de cierre controlado de puertas. Requisitos y

métodos de ensayo. UNE EN 1155: 2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos de retención electromagnética para puertas

batientes. Requisitos y métodos de ensayo. UNE EN 1158: 2003 Herrajes para la edificación. Dispositivos de coordinación de puertas. Requisitos y métodos

de ensayo. prEN 13633 Herrajes para la edificación. Dispositivos antipánico controlados eléctricamente para salidas

de emergencia. Requisitos y métodos de ensayo. prEN 13637 Herrajes para la edificación. Dispositivos de emergencia controlados eléctricamente para

salidas de emergencia. Requisitos y métodos de ensayo. 5 Senyalització UNE 23033-1:1981 Seguridad contra incendios. Señalización. UNE 23034:1988 Seguridad contra incendios. Señalización de seguridad. Vías de evacuación. UNE 23035-4:2003 Seguridad contra incendios. Señalización fotoluminiscente. Parte 4: Condiciones

generales. Mediciones y clasificación. 6 D’altres matèries

UNE EN ISO 13943: 2001 Seguridad contra incendio. Vocabulario.

7/7

G

Nor

mes
