maqueta

Volum – Intervenció en un espai urbà Tercer trimestre

Intervenció en un espai urbà

Brigitte Carles Crombé

bat 1D 6

Volum

Tercer Trimestre


ETAPA 1: ANÀLISI DEL PAISATGE


Introducció al projecte

L'anàlisi del paisatge és un mètode d'anàlisi de l'espai que permet comprendre i interpretar el funcionament d'un paisatge natural.

Aquesta anàlisi es realitza en general a l'hora de dissenyar projectes d'actuacions que tenen un impacte sobre el paisatge estudiat,

amb la finalitat de determinar quins són els punts sensibles a preservar o a posar en valor.

Amb els diferents conceptes apresos al voltant de l’escultura pública i dels condicionants que cal tenir en compte, es tracte que fem un

estudi detallat d’un espai públic per tal de col·locar-hi una escultura o una instal·lació que construirem nosaltres mateixos.


Recorregut fotogràfic del lloc

L'espai que jo he escollit és un parc situat aprop de casa meva. Està dividit en tres nivells, de manera que es poden distingir tres

espais oberts i lliures (nivells 1 i 2), i un tercer espai lúdic i infantil (nivell 3).

He recollit les fotografies següents:



Estudi de color, de textura i de materials

Aquest estudi consisteix en fer una llista dels colors dominants al l'espai, estudiar les textures i els materials per tal de poder adaptar

l'escultura urbana a l'entorn.

Aquesta imatge del nivell 2 ha sigut retocada: he augmentat el contrast

per tal de simplificar els colors i determinar quines són els que

predominen a l'espai.

Podem veure clarament que el ventall cromàtic del parc no és gaire

ample: el groc de la sorra i el verd dels arbres i arbustos són els colors

que més es veuen.

Si la meva escultura volgués xocar i destacar en l'espai, hauria de variar

els colors i fer servir el blau, el negre o el vermell. Si per una altra banda

volgués desaparèixer en el parc, podria fer servir colors clarets com el

groc o el blanc.

Passant a les textures, podríem afirmar que es tracta d'una interessant barreja de rugós, llis i granulós. Trobem tot tipus de plantes,

arbres i arbustos.

A continuació he fet una recopilació de mostres de materials i textures per mostrar l'amplia varietat de la flora en l'entorn escollit.


Recollida de mostres


ETAPA 2: L'ESCULTURA URBANA


Introducció al projecte

Es tracta de plantejar una intervenció -col·locació d’una escultura- en l’espai públic que hem estudiat en l’exercici anterior. Per a la

realització d’aquest exercici, caldrà seguir unes pautes que ens serviran de guies per crear la nostra escultura urbana.

Estudiarem les zones buides i lliures, zones de pas o de trànsit i els punts estratègics per a la col·locació de la peça. Caldrà respectar

les proporcions i mantenir la precisió en tot moment, ja que es tracta de reproduir l'espai escollit en una maqueta, que ha de respectar

la proporció amb la realitat.


Anàlisi dels factors funcionals

Aquest anàlisi ens permetrà escollir l'emplaçament estratègic de la nostra escultura, que pot variar en funció de l'entorn. Per això és

tant important analitzar detalladament tots aquells elements que permetran fer lluir la nostra peça.

En aquest plànol aeri, he marcat diferents indicacions referent als factors purament funcionals de l'espai escollit i del seu entorn.

Podem visualitzar doncs les zones de pas freqüent

(carrers), les zones per seure (bancs) i la proximitat

de la meva casa.

El parc mesura 110 metres de llarg i 10 metres

d’ample. A la fotografia no es poden apreciar els

detalls del parc, però ja les he exposat més

detalladament en el primer apartat (anàlisi de

l'espai).


Recollida d’informació sobre l’espai on vull intervenir

• Plànols aeris


• Planta, alçat i perfil del parc i de la seva estructura


• Concreció de l'espai: nivell 1

- Planta, alçat i perfil 3D


- Perspectives 3D



• Una mica d'història

Sant Vicenç de Montalt és un municipi del Maresme situat al llarg de la costa de llevant de Mataró, entre Sant Andreu de Llavaneres i

Caldes d'Estrac, envoltat pel Nord i l'Est per Arenys de Munt i Arenys de Mar, respectivament.

No és fins al segle XI que hi ha constància del municipi. Ja avançada la segona meitat del segle

XII consta l'existència de l'església de Sant Vicenç (1169, 1174, 1188), que és determinada com a

Sant Vicenç de Caldes o de Llavaneres. Aquesta església, que presidia una població rural

disseminada en masos, va ser inicialment parròquia i després va passar a sufragània de la de

Sant Andreu de Llavaneres. Les parròquies de Llavaneres i de Sant Vicenç de Montalt formaven

part del castell de Mataró, però fins l'any 1552, no van aconseguir emancipar-se. Felip III de

Castella, l'any 1599, va concedir a la parròquia de Sant Vicenç el formar part del consell municipal separat del de Llavaneres.

Després de l'emancipació, com a municipi i entitat, caldria destacar uns personatges, que han sigut des de fa segles, molt importants i

sempre presents a les festes del poble, els quals vull commemorar amb el disseny de l'estàtua:

els Bòbuls i les Margaridasses. Són uns personatges què sortien per Carnestoltes i Pasqua

Florida per mantenir vius els actes festius. Cometien tot tipus d'entremaliadures per assegurar

el desordre carnavalesc: amagaven els estris de treball i entraven a les cases per agafar objectes

de valor, dels quals posteriorment es simulava la venda en una subhasta a la Plaça del Poble.

El vestuari era molt peculiar. Les Margaridasses anaven amb un vestit de lli blanc, amb una

mantellina i una màscara. Portaven un fuet per empaitar i un cinyell amb picarols. Els Bòbuls

anaven igualment vestits, però duien un barret de palma en el que clavaven el cap d’un pollastre, i així amb la sang escampaven a tot


aquell que envestien. També duien a les espatlles branques de gatoses per punxar a la gent. A les mans duien una forca i una pistola.

Els acompanyaven flabiolaires i timbals en una cercavila molt i molt concorreguda.

El 1931 els Bòbuls i les Margaridasses comencen a deixar de sortir, i en esclatar la guerra civil, els personatges deixen d’aparèixer

definitivament. Se’n torna a parlar dels Bòbuls i les Margaridasses el 1986, al fer la construcció dels Gegants del poble tot i què només

es disfressaven per Carnestoltes.

I és el 2009 quan el projecte de recuperació agafa una embranzida més seriosa i que els nostres

dies hem pogut fer realitat. Aprofitant aquesta tornada a la tradició, l’ajuntament del poble de

Sant Vicenç de Montalt decideix publicar un conte, que encarreguen a Américo J. Carles. Ell

s’encarregà de la redacció, mentre que la pintora Gina Pórtera dibuixà les il·lustracions.

Aquí mostro algunes fotografies de la celebració. Al la meva wiki trobareu un issuu amb el conte.

Aquest és l'enllaç: http://epiavolum.wikispaces.com/BrigitteCC-3r+trimestre.

http://epiavolum.wikispaces.com/BrigitteCC-3r+trimestre


• Petita enquesta

He realitzat una enquesta als habitants dels voltants del parc. M’he centrat i detingut més concretament en la filera de cases situada

davant mateix del parc. Les preguntes que he fet eren les següents:

a) Vostè hi va molt al parc de davant de casa seva?

Majoria de respostes: si.

b) Li troba a faltar alguna cosa al parc?

Majoria de respostes: no.

c) Li agradaria que hi hagués una estàtua o un monument?


d) Si hi hagués una estàtua, li agradaria que tingués relació amb el poble?


e) Si hagués d’escollir entre aquestes tres idees, quina triaria?

- Bóbuls i Margaridasses (tradició) – 8 vots

- El mar (situació geogràfica) – 3 vots

- Els nens (parc infantil) – 4 vots


Recollida d’informació de realitzacions anàlogues

Fa tot just unes setmanes que s’ha acabat de fer un parc a Sant Vicenç. Es troba sota el camp de futbol, a la sortida a la carretera cap a

Barcelona. De fer, és una illa que fa de rotonda, de forma triangular.

La semblança que presenta amb el parc del qual he fet la maqueta és la repetició del desnivell que marca 3 zones ben diferenciades: el

pàrquing, una zona verda i el parc infantil. No es tracta ben bé d’una analogia, però si d’una estructura que ha donat els seus fruits

gràcies a l’amplitud de l’espai i al seu bon aprofitament.


Maduració d’idees de manera gràfica i escrita

- Pluja d'idees


- Materials de construcció


Construcció de la maqueta




Conclusions

Per tancar aquest últim treball del curs, faré un petit resum de les meves impressions personals i del que he après durant l'elaboració

de la part tan teòrica com pràctica del projecte.

La intervenció en un espai urbà em va cridar l'atenció per la creació d'una maqueta. Ha sigut una experiència nova, diferent. Aquesta

construcció implica temps, dedicació, precisió i sobretot pulcritud. Les principals dificultats amb les que m'he trobat han sigut la

recerca dels materials de construcció i el problema de les mides de la maqueta. Tot i que he trobat ràpidament solucions per amagar

les imperfeccions que causa el cartró-ploma, l'aplicació d'aquestes solucions ha sigut delicada. En quan a les mides, volia reproduir en

un principi tot el parc en la seva llargada, però el problema de les proporcions m'obligava a realitzar una maqueta de 3 metres de

llargada. Com heu pogut veure, la solució ha consistit amb un retall important del parc, de manera que només he reproduït el primer

nivell del parc, el que té més alçada.

El resultat final és plenament satisfactori. He descobert que hi ha tot un món rere els espais i els materials que ens envolten. Hi ha

més suports que el cartró-ploma i la fusta, més colorants apart de pintura, més textures del que m'imaginava i sobretot, la creació

d'una maqueta implica més, molt més del que havia imaginat.




Documents

maqueta