Mar Adentro. La mort i la dignitat

8/6/2019 Mar Adentro. La mort i la dignitat.

1/9

w w w .c in e s c o la . in fo

MAR ADENTRO

La mort i la dignitatRamon Breu

SINOPSI

La pellcula ens acosta al final de la vida de RamnSampedro, el qual ja va ser en el seu moment

protagonista als mitjans de comunicaci. Sampedroera un tetraplgic que va estar durant gaireb trentaanys immobilitzat en un llit. En vida, Sampedro deiasc un cap viu en un cos mort. Per alhora aquestmariner de Porto do Son (Galcia) va ser capa deplante jar a la societat un tema tab: la legalitzaci deleutansia activa, per la qual va entrar en batalladurant tot el seu calvari.

A la pell cula, lnica f inestra de Ramn (JavierBardem) s la seva habitaci, a tocar del mar, el

mateix on va tenir el f at dic accident. Des daleshores la seva obsessi ser acabar amb laseva vida dignament. Larribada de dues dones ho canvia tot: Julia, ladvocada que recolzala seva causa (Beln Rueda), i Rosa, una vena que el vol convncer que el millor s viure.La personalitat aclaparadora de Ramn acaba seduint-les totes dues, que shan de qestionarels seus propis principis. Noms ell sap qui la judar a emprendre el darrer viatge.

Fitxa de la pellcula:

Direcci: Alejandro AmenbarProducci: Fernando Bovaira i Alejandro Amenbar. 2004Gui: Alejandro Amenbar i Mateo GilDirector de f otograf ia: Javier AguirresarobeMsica: Alejandro AmenbarDirecci artstica: Benjamn FernndezLocalitzacions: Galcia, Madrid i Barcelona

Intrprets: Javier Bardem (Ramn Sampedro); Beln Rueda (Julia); Lola Dueas (Rosa);Mabel Rivera (Manuela); Celso Bugallo (Jos); Clara Segura (Gen); Joan Dalmau(Joaqun); Alberto Jimnez (Germn); Francesc Garrido (Marc); Tamar Novas (Javi); JosepMaria Pou (Padre Francisco).


2/9

PARLA ALEJANDRO AMENBAR

Alejandro Amenbar (Santiago de Chile, 1972) s un dels grans directors del panoramacinematogrfic espanyol. Coneguem, a continuaci, les seves impressions sobre Maradentro:

Per qu Mar adentro?Sempre f aig la pell cula que magradaria veure en una sala de cinema, encara que soni atpic. Vaig llegir el llibre de Ramon Sampedro fa uns anys i, no s si perqu tractava sobrela mort, o per la manera que tenia dexpressar-se, vaig descobrir un discurs quemenganxava molt. Vaig anar investigant en el seu entorn i vaig comprendre que hi haviaencara ms raons per rodar aquesta histria. Que la histria den Ramn mereixia explicar-se. Quan decideixo fer una pellcula all que considero fonamental s la histria i no elpressupost ni els actors amb els que treballar.

Com heu aconseguit que una pellcula que t tan present la mort sigui tan lluminosa?Perqu ens hem deixat portar pel carisma i la personalitat den Ramn, comenant per JavierBardem. Aquesta era la contradicci den Ramn. Que alg tan vital i que es relacionava tanb amb la gent, perseguia la mort. La mort s un tema recurrent en les meves pellcules,per si a Los otros era una visi de la famlia des del cant obscur, des de la mort; Maradentro s una visi de la mort des de la vida, des de la quotidianitat, des dall que snatural, des dun cant molt llumins.

Lamor s important en aquesta pell cula?Mar adentro es podria considerar en gran part una histria damor, o diverses histriesdamor. El que mostra sn les diferents maneres de concebre lamor. Observem la histriadel Ramn a travs de les dif erents dones que envolten el seu llit. Lamor protector quesestableix amb la Rosa, perqu ella i altres dones anaven a explicar-li els seus problemes.Amb la Jlia, on percebem una connexi intellectual; comparteixen preocupacions similarsi concepcions totalment diferents de la vida i de la mort. Veiem tamb la relaci pare-fillque sestableix amb el seu nebot. Tamb s molt important la relaci damor i de xoc decriteris fraternal que Ramn i Jos mantenen. I la relaci amb la seva cunyada, dabsolutacomplicitat, maternal, on gaireb sobren les paraules perqu sentenen amb una mirada. Quin significat t el mar en aquesta pellcula?Mar adentro s un dels versos dun poema del Ramn. Hi ha un moment de la pellculaon Ramn diu que el mar li va donar la vida i el mar li ha pres, perqu va ser on va tenirlaccident. El mar s, tamb, la sensaci descapar. s aquesta lnia de lhoritz que maisacaba, que representa linfinit. Hi ha alguna cosa en lexperincia den Ramn per intentarescapar, per viatjar, que tamb trobem en lexperincia cinematogrfica.

Resum de lentrevista promocional del film (3 de setembre de 2004)

Traducci de CinEscola


3/9

ACTIVITATS

1.- Probablement els personatges de Ramn Sampedro (Javier Bardem) i de Julia,ladvocada, (Beln Rueda), sn els ms interessants del film. En una de les escenes inicials,Julia li pregunta a Ramn: Por qu morir?, i aquest respon: La vida as no es digna. Lamuer t e siem pr e ha est ad o ah , f or ma par t e de nosot r os . Valoreu aquesta resposta.

2.- Julia est malalta, t una malaltia degenerativa. A la darrera seqncia de la pellcula, jano recorda res den Ramn, se la veu fora malament, malgrat que el marit diu que est b.Qu ens vol transmetre el director, Alejandro Amenbar, amb aquesta seqncia?

3.- Veiem com Ramon sempre est envoltat de dones: Julia, ladvocada; la seva cunyadaManuela; Rosa, una vena del poble... Quina mena derelaci , de complicitat , de qumicaestableix Ramn amb cadascuna delles?

4.-La ONG que collabora amb Ramn Sampedro s una entitat catalana anomenada DMD, Dret a morir dignament . Cerqueu informaci sobre aquesta organitzaci o sobre daltres desemblants i resumiu els seus ob jectius i les seves accions.

5.- Recordeu la seqncia en la que un capell tamb tetraplgic, el Padre Francisco, va avisitar Ramn. Es discuteixen i cadasc explica la seva visi sobre la vida i la mort. Quinas la postura del capell, la postura of icial de lEsglsia Catlica? Qu li respon en Ramn?

6.- En el judici, ladvocat de la ONG catalana diu que els tribunals dun estat laic no poden

contemplar creences metafsiques, s a dir religioses. Expliqueu aquest raonament.7.- Valoreu aquests f rases de Ramn Sampedro, algunes de les darreres del f ilm: V ivir es underecho, no una obligacin. Slo el tiempo y la evolucin de las conciencias decidirn si mi

peticin era razonable o no.

8.-Comenteu el segent poema de Ramn Sampedro, que dona ttol al film:

Mar adentro, mar adentro, y en la ingr avid e z de l f ond o

donde se cumplen los sueosse juntan dos voluntades

para cumplir un deseo.U n beso enciend e la vidacon un relmpago y un trueno,

y en una met amor f osismi cuerpo no es ya mi cuerpo;es como penetrar al centro del universo:

El abrazo ms pueril y el ms pur o de los besos ,

hasta vemos reducidosen un nico deseo: T mir ad a y mi mir ad a


4/9

como un eco repitiendo, sin palabras:m s ad ent r o , ms ad ent r o ,hasta el ms all del todo

por la sangre y por los huesos.Pero me despierto siempre

y siem pr e quier o est a r muer t o para seguir con mi bocaenr ed a d a en t us cabe llos.

9.-Feu una descripci psicolgica i ideolgica dels personatges principals.

UNA AMIGA DE RAMN SAMPEDRO ADMET QUE VA AJUDAR-LO A MORIR

Ramona Maneiro, amiga de Ramn Sampedro, el tetraplgicgallec que va encapalar una llarga lluita jurdica en defensadel seu dret a morir amb dignitat, va admetre ahir per primercop que va ser ella qui li va apropar el got amb una solucidaigua amb cianur que li va causar la mort.

Maneiro, la dona que va tenir cura de Sampedro en els seusltims mesos de vida, va ser lnica imputada pel cas. Diesdesprs de la mort del tetraplgic, el 12 de gener de 1998, vaser detinguda sota lacusaci dhaver-li donat el cianur ambqu es va sucidar, per la causa es va arxivar el 1999 desprs

que el jutge no trobs proves que demostressin la seva implicaci ni la de qualsevol altrapersona en la mort del tetraplgic.

Maneiro va detallar ahir en un programa de Tele-5, perqu deixin despecular, com vapreparar la barreja letal i com lhi va subministrar, donat per segur que el delicte que lipodrien imputar ja ha prescrit.

F a ig una sr ie d e r e pa r t iment s amb cianur , lint r od uei xo al go t am b la quan t it a t d a iguaque ell em deia, li poso la palleta i li acosto el got on ell volia, va explicar. Jo em quedoa ll , da r r er e la cm er a va continuar- , i al f inal ell em diu: Des pr s que jo begui no em

facis un pet als llavis

Lamiga de Sampedro va lamentar, no obstant, que el tetraplgic gallec no tingusla mort ideal d e qu t ant par lava a causa del sistema escollit per morir, que segons va dir el va ferpatir en els ltims moments.

(...) En declaracions a EFE, ladvocat de Ramona Maneiro va indicar que les afirmacions deManeiro no tenen transcendncia penal per a ella, ja les penes relacionades amb una morteutansica van de sis mesos a dos anys i mig i prescriuen al cap de tres anys.

Diari Avui, 11 de gener de 2005


5/9

ACTIVITATS

1.- Per qu creieu que Ramona Maneiro va fer aquestes declaracions en el moment que lesva f er? Les va f er perqu d ei xin d es pecular ?

2.-Com valoreu que les declaracions de Maneiro van ser fetes en un programa de Tele-5.

LA POSTURA OFICIAL DE LESGLSIA CATLICA

Poques setmanes desprs de lestrena de Mar adentroi de Million dolar baby i, probablement, a causa delseu xit i de la seva capacitat per plantejar el debatsobre leutansia a lopini pblica, la Conf ernciaEpiscopal va llanar una campanya permobilitzar lesconscincies dels f id els ca t lics (El Pa s 6-11-04, LaVanguardia 7-11-04) en contra de leutansia activa ipassiva. Per fer aix va imprimir set milions de

fulletons en els que assegurava que leutansia suna forma dhomicidi . Fulletons que no esvan arribar a distribuir a les parrquies catalanes.

En aquest opuscle contra leutansia repartit per lEsglsia Catlica espanyola es pot llegirque la legalitzaci de leutansia precipitaria greus conseqncies socials, ja que algunsmalalts fins i tot podrien ser fcilment eliminats sense el seu consentiment . O quela vida nos a disposici del propi individu com si fos una finca o un compte bancari i que la vida sd igna per qu t el seu or igen i dest en D u.

No obstant, la ma joria dels metges de lestat (sis de cada deu) sn partidaris de legalitzarleutansia i donen suport a un canvi de llei per permetre als malalts demanar i rebre elsucidi assistit o eutansia activa, segons una enquesta del Centre dInvestigacionsSociolgiques. Per leutansia s delicte en aquests moments, segons larticle 143 del codiPenal. Aix , en els casos que comunament es consideren eutansia o sucidi les penes sn desis mesos de pres per a qui collabori, i de tres anys per a lexecutor assistit de leutansia.

En la presentaci de la campanya de lEsglsia va estar present el president de la FederaciNacional dAssociacions de Lesionats Medullars i Grans Minusvlids, Alberto Pinto. Pintoexplic que, desprs de lestrena la pellcula Mar adentro, moltssims tetraplgics es vandirigir a ell indignats perqu el f ilm f eia la impressi dabocar a aquests malalts a una nicaopci: morir-se. El president daquesta Federaci afeg: Si hi ha alguna cosa que uneix als12.000 lesionats medullars espanyols s lamor a la vida.

ACTIVITATS

1.- Creieu que determinats malalts podrien ser fcilment eliminats sense el seuconsent iment , tal comdiu la Conf erncia Episcopal?


6/9

2.-Com valoreu lafirmaci de que la vida no pertany a lindividu?

3.- El president de la Federaci Nacional dAssociacions de Lesionats Medullars i GransMinusvlids, transmet la queixa de molt ssims t et r a pl gics pe r qu el f ilm f eia la im pr essidabocar a aquests malalts a una nica opci: morir-se. Desprs dhaver vist la pellcula,qu en penseu daquesta afirmaci? Com creieu que hagus respost Ramn Sampedro aaquestes paraules? El president daquesta associaci va intervenir en la presentaci de lacampanya contra leutansia organitzada per lEsglsia Catlica, qu en penseu daquestfet?

EL CAS DE TERRI SCHIAVO

La vida de TheresaTerri Marie Schindler es va illuminar quan va conixer MichaelSchiavo, a principis de 1983, quan els dos eren estudiants del Bucks Community College(Filadlfia). Va ser amor a primera vista. Per a Terri va suposar a ms la recuperaci de laseva autoestima, la confirmaci de que ella, que mai havia tingutnovio i havia estatacomplexada per ser grassa, era una noia atractiva. Es van conixer just desprs de perdre45 quilos dels 110 que va arribar a pesar, per la seva tendncia a engreixar-se rpidamentla va portar a obsessionar-se per aprimar-se i, finalment, fou el detonant de la seva mort.

Lany 1989, cinc anys desprs del casament ambMichael, Terri havia aconseguit aprimar-se 16quilos i volia quedar-se embarassada per no hoaconseguia. Feia temps que els Schiavo volien tenirfills i van decidir acudir a una clnica de fertilitat.Mentre seguia el tractament, Terri gaireb nomenjava i bevia de 10 a 15 gots de te al dia. La nitdel 25 de f ebrer de 1990, Michael es va despert alsentir un soroll en el passads i es va trobar la Terridesmaiada. En els set minuts que va trigar

lambulncia a arribar, la noia va patir danys cerebrals per mancar doxigen. Els metges vandir que laturada cardaca havia estat causada per una baixada de potassi.

El cos de Terri Schiavo va deixar de viure el dia 31 de mar de 2005, desprs de duessetmanes desendollat de la sonda que lalimentava. Desprs de llargs procediments judicialsdes de 1998, i amb loposici frontal dels seus pares, el seu marit va aconseguir que els jutges permetessin desendollar-la.

La batalla al voltant daquest cas va posar de manifest la dimensi ms ultramontana de ladreta cristiana extremista i la seva utilitzaci pol tica, per tamb ha conf irmat la f ortalesade lestat de dret als Estats Units. Per altra banda, un altre element dinters ha estat que elspol tics van descobrir en els sondeigs que hi havia una clara ma joria de ciutadansnordamericans a favor de deixar morir la Terri, una noia que se li va oblidar de signar de jove un testament vital amb instruccions especfiques per, arribat el cas, no mantenir-la vivaamb mtodes artificials.


7/9

Els pares de la noia van implorar f ins lltim moment a la just cia, al president Bush, al seugerm Jeb, governador de Florida i als legisladors de Washington i de Florida, perqutornessin a connectar les sondes a la seva filla (desprs que els tribunals accedissin a ladesconnexi) i els concedissin un nou judici. Per una rera laltra sels van anar tancant lesportes, f ins i tot quan des de Washington es va aprovar una nova llei durgncia aprovadapel Congrs i signada pel president Bush, i fins tot quan el governador de Florida va intentarassumir la custdia de Terri. Els tribunals van tenir la ltima paraula i fou que no.

Els jutges van tancar files corporativament, ressentits per la intervenci del Congrs ambuna llei que els instava a reobrir el cas a partir de testimonis i proves que havien estatexcloses. El jutge encarregat del cas va declarar inconstitucional la intervenci de Bush i delCongrs. Podem dir doncs, que el cas de Terri Schiavo, a ms de constituir un captol msen la lluita per leutansia ha estat un batalla de poders.

EUTANSIA: VIURE I MORIR AMB DIGNITAT

Sens dubte, leutansia ser una de les grans qestionsque preocuparan la nostra societat en els propers anys.En els pasos desenvolupats lesperana de vida gairebsha duplicat al llarg del segle XX i la medicina cada copdisposa de ms mitjans que permeten allargar la vida, avegades, fins i tot contra el sentit com. Per tant, calpreguntar-se, qu cal f er amb els malalts en f aseterminal, amb unes condicions de vida veritablement

inhumanes. Es tracta duna qesti que molts ciutadans haurem daf rontar directament enels propers anys.Etimolgicament la paraula eutansia significa bona mort. Histricament aquest termesha utilitzat per descriure actuacions molt variades en contingut, destinades a facilitar lamort del malalt irreversible amb una situaci greu de patiment f sic i / o psicolgic. Latendncia actual s restringir la paraula eutansia a les accions realitzades per unprof essional sanitari a petici expressa i reiterada dun pacient que viu una situaci depatiment derivat duna malaltia incurable, que ell viu com inacceptable.

Si en el cas de Ramn Sampedro hagus participat un professional de la salut, el termeadequat hagus estat sucidi mdicament assistit. En cas contrari parlem simplement desucidi i ajut al sucidi.

En el cas de Terri Schiavo, estvem davant duna suspensi progressiva de tractaments enels malalts irrecuperables. Aquesta s una prctica comuna en tots els pasos del mn, irespon a la necessitat tica devitar que la tecnologia mdica acabi destruint la dignitat de lespersones. Deixar morir aquell a qui la malaltia ja ha venut def initivament, encara que lesmquines el fan seguir respirant, s un exercici dhumanitat. En aquest cas no es teniaconeixement dall que hagus desit jat la pacient, perqu la pacient no va complimentar untestament vital. Aquest fet va fer fcil la manipulaci ideolgica, religiosa i poltica.


8/9

La sedaci paliativa s una prctica mdica que, si es fa dacord amb els protocolsestandarditzats s, simplement, una bona prctica cl nica. Consisteix en f acilitar als pacientsterminals en agonia que ho autoritzin o que ho hagin autoritzat, la possibilitat de rebremedicaci que els adormi profundament mentre esperen la mort.

ACTIVITATS

1.- Investigueu sobre la malaltia que consisteix en lobsessi per aprimar-se. Quin nom t?A quin tipus de persones els af ecta ms?

2.- Per qu es diu que el cas Terri Schiavo fou una batalla de poders? Quins poderssenfrontaven? Quants poders t un estat democrtic, tericament?

3.-Per que sens ve a dir que leutansia ser una gran qesti de debat en els pasos rics, enels propers anys?

4.-Quin tipus de manipulaci ideolgica, religiosa i poltica va patir el cas Schiavo? Per partde quins sectors?

5.- Com creieu que la tecnologia mdica pot atemptar contra la dignitat de les personesmalaltes?

6.- Podeu citar algun cas, ms o menys conegut, on es va mantenir artificialment la vida

duna persona per diverses raons, sense pensar en el seu patiment fsic? Expliqueu una micael cas.

EL CAS LEGANS

A labril de 2005 es va desf ermar una crisi a la sanitat deMadrid arran de lanomenat cas Legans. Manuel Lamela,conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, amb

laquiescncia dEsperanza Aguirre, presidenta daquestacomunitat; va destituir Luis Montes, coordinador durgnciesde lhospital Severo Ochoa de Legans, perqu havia rebut unadenncia annima que acusava Montes de sedar irregularmentels malalts molt greus, i accelerar aix la seva mort per estalviardiners al centre.

Ms de 400 metges madrilenys es van mobilitzar en def ensa delseu company, tot demanant la dimissi del conseller de Sanitat.

En aquest context, resulta molt interessant i aclaridora la segent entrevista feta al cap de la

UVI del mateix hospital, Frutos del Nogal, on explica els problemes i les prctiqueshabituals en el servei durgncies pel que fa als malalts terminals:


9/9

Frutos del Nogal fue coordinador de Urgencias de Legans entre 1987 y 1990 y actualmentedirige la UVI del centro. Del Nogal, madrileo de 56 aos, def iende las actuaciones de losmdicos del centro.

Pregunta. Hay sedaciones irregulares, sin consentimiento?

Respuesta. No. Se han hecho todas con consentimiento.

P. Por qu se hacan sedaciones en urgencias?

R. Puede que urgencias no sea el mejor sitio. El problema es que el hospital ha estadodurante muchos aos sometido a una presin asistencial muy alta. Estbamos entre losndices ms bajos de camas por habitante de Madrid. La consejera, que ahora se rasga lasvestiduras, no ha hecho nada sobre la f alta de camas. La unidad de cuidados paliativos tieneslo cuatro camas.

P. Pero haba una habitacin en urgencias para los enfermos terminales aunque no esnormal.

R. En muchas ocasiones, los ingresos de gente en estado terminal superaba a esa unidad decuatro camas y, por dignidad de las personas y por dignidad profesional, se hizo un sitio enurgencias para ello. Somos los primeros en reclamar sistemas de cuidados paliativos paraque la gente tenga una buena muerte.

P. Es eutanasia?

R. Una buena muerte, una muerte sin angustia, una muerte sin dolor. Esto no es eutanasia.Esto es sedacin en pacientes que estn agonizando, que les quedan pocos d as de vida. Esuna dignificacin de la muerte. No es acortar la vida, sino acortar la agona. Nadie deberapasar dolor salvo que sea su expreso deseo porque la sanidad dispone de f rmacos para queeso no sea as. Lo otro no es digno. Si no se puede hacer en unidades de urgencias, en algnsitio habr que hacerlo. Si es en Urgencias, bendito sea. Lo que no es tico es que unapersona agonice y que nadie haga nada.

EL PAS, 7 dabril de 2005

ACTIVITATS

1.-Pot tenir credibilitat una denncia annima?

2.- Qu us sembla la segent frase: Lo que no es tico es que una persona agonice sin quehagamos nada

3.- Quina seria la vostra posici com a pacients o com a professionals en una situacisemblant a les descrites.

Documents

Mar Adentro. La mort i la dignitat