Embed Size (px)
Citation preview
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 2 / 36 maig del 2018
MAREMAR – GUIA DIDÀCTICA
Sumari
1. Introducció
2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre 2.1. L’origen de l’obra: Pericles, Prince of Tyre
• Resum de l’obra
• L’autor: William Shakespeare
• Activitats d’aprenentatge
2.2. El context geogràfic i històric de l’obra en la versió de Dagoll Dagom
• La localització geogràfica de l’acció dramàtica
• La versió teatral de Dagoll Dagom
• Activitats d’aprenentatge
2.3. El context artístic
• Teatre, música i dansa
• L’origen musical
• L’expressió de la dansa
• La posada en escena
• Activitats d’aprenentatge
2.4. Punts d’atenció per entendre millor l’obra
3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre
3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra 3.2. Activitats entorn del text, la música i l’escenografia 3.3. Els continguts temàtics de l’obra.
Propostes de treball diverses
4. Bibliografia i webgrafia
5. Annexos:
5.1. Objectius didàctics generals potencials 5.2. Continguts d’aprenentatge potencials 5.3. Taula sobre les competències bàsiques educatives treballades
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 3 / 36 maig del 2018
1. Introducció Maremar és una adaptació de l’obra teatral Pericles, Prince of Tyre, de William
Shakespeare. No cal dir que l’autoria de l’obra de procedència és, per tant, tota una
garantia de qualitat en l’argument i en la construcció dels personatges, que ens acosta amb
sensibilitat i saviesa a perfils diversos de l’ànima humana.
Aquesta obra de Shakespeare, però, no ha estat mai representada a Catalunya. Es tracta
d’una estrena, doncs, en el sentit més ampli de la paraula. De fet, és una de les obres més
desconegudes i menys representades de l’universal dramaturg anglès, tot i que en els seus
orígens va ser una peça teatral que va tenir un gran èxit i va gaudir del reconeixement i del
fervor del públic en nombroses representacions. És, sens dubte i com no podria ser d’una
altra manera, una obra que s’ho val, per descomptat. Que s’ho val molt, perquè es tracta
d’una creació de Shakespeare que connecta de manera molt especial amb fets rellevants i
dolorosament colpidors de l’actualitat, tot i que l’acció dramàtica se situa en l’època de
l’Antiguitat. Com podrem comprovar més endavant, el paral·lelisme entre la trama de
l’obra i el drama humà de les persones retingudes en els camps refugiats grecs és una
evidència que impacta l’espectador, l’emociona i l’interroga. I en el context convuls de la
trama, l’aflorament de les passions humanes desencadena conflictes i ens mostra amb
profunditat i mestratge shakespearià la naturalesa dels capteniments humans.
Maremar és, d’altra banda, la primera representació d’una obra de Shakespeare per
part de la companyia Dagoll Dagom al llarg dels seus quaranta-quatre anys de trajectòria.
L’adaptació dramatúrgica que la companyia teatral us ofereix i us proposa es fonamenta en
una pluralitat de llenguatges que fan d’aquesta representació un espectacle enormement
ric en la capacitat expressiva. L’alumnat de Secundària hi podrà trobar els atractius de les
múltiples disciplines de les arts escèniques.
Quant a la configuració dels recursos didàctics a l’entorn de Maremar que en aquesta
guia us oferim, hem organitzat les propostes de treball en dos blocs:
• Propostes prèvies a la funció de teatre
El conjunt de propostes que formen part d’aquest bloc pretenen afavorir una recepció
més rica i profunda del contingut de l’obra per part del vostre alumnat. D’acord amb el
vostre criteri i la realitat concreta dels vostres alumnes, l’ús que pugueu fer dels recursos
diversos d’aquest bloc ha de tenir com a objectiu principal una actitud de predisposició
favorable de l’alumnat davant la representació teatral. Aquest bloc de recursos ha de servir,
a més, per transmetre entre els vostres alumnes les claus d’interpretació de l’obra, unes
claus que els portin a fer una lectura més profunda del missatge teatral que connecti amb la
seva capacitat d’anàlisi i comprensió dels fets i vivències que s’hi relacionen.
Des d’un punt de vista de rendibilitat educativa les propostes de treball prèvies a la
funció de teatre són, per tant, especialment rellevants. Es tracta de crear les condicions
òptimes de recepció entre aquests espectadors joves. Ens proposem que entenguin l’obra i
que la gaudeixin. I si aconseguim que l’entenguin i la gaudeixin haurem fet un altre pas
important en el camí cap a l’estimulació del gust pel teatre, cap a l’afició personal envers un
instrument tan potent d’expressió cultural com és la representació dramàtica.
Portem-los al teatre, sí, però molt millor si els hi portem preparats.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 4 / 36 maig del 2018
• Propostes posteriors a la funció de teatre
Assaborim la funció de teatre un cop s’ha acabat. Allarguem el plaer i l’estimulació
cognitiva, sensorial, artística, que ens ha ofert l’obra teatral. Aquest és el propòsit essencial
de la proposta d’activitats diverses pensades per després de la funció. Trieu i remeneu allò
que us convingui i descarteu el que no s’ajusti a la vostra manera de fer o als vostres
interessos pedagògics. Eviteu, si us sembla, que l’alumnat visqui com una càrrega feixuga i
ingrata les activitats a posteriori de l’obra teatral. Mireu que aquestes activitats no
penalitzin el gust per anar al teatre; ans al contrari, que serveixin per enriquir la
interpretació del contingut de l’obra i el bon record que se’n pot tenir. Procureu que allò
que proposeu als alumnes els faci sentir, els faci pensar, sempre, de forma gratificant. Que
s’esforcin, sí, però que sigui un esforç amb una finalitat viscuda personalment com a
significativa i estimulant.
ESO i BAT
Hem marcat cada un dels elements i de les activitats d’aquesta guia amb la icona
quan ens dirigim als estudiants de l’Educació Secundària Obligatòria, i ho hem fet amb la
icona quan pensem en propostes per a l’alumnat de batxillerat. En alguns casos
veureu de costat ambdues etiquetes ; vol dir que els elements que van a
continuació poden ser tan útils o adaptables a la capacitat d’aprenentatge de l’alumnat de
l’ESO com al de batxillerat; es tracta d’activitats versàtils que permeten una realització de
dificultat múltiple. Hem d’entendre que les activitats que no tenen una icona indicadora
just al seu costat corresponen a l’última icona apareguda entre els exercicis anteriors.
Cal afegir, a més, l’existència d’una quarta icona que identifica les propostes pensades
per fer en grup, ja sigui treball per parelles, grup de treball reduït (quatre o cinc alumnes) o
la totalitat del grup classe. Ens referim a la icona .
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
La línia de treball didàctic que us proposem s’emmarca en un tractament que té com a
horitzó el desplegament de les anomenades competències bàsiques educatives. Per tant,
sovint les activitats formulades tindran un caràcter complex, és a dir “competencial”, en el
sentit de generar actuacions per part de l’alumnat que exigeixin l’articulació d’habilitats,
requisits, coneixements o procediments diversos. Es defugen, doncs, els processos
mecànics o repetitius.
Val a dir, a més, que les propostes formulades afecten matèries ben diverses, com ara la
Llengua i la Literatura, la Història, la Música, l’Anglès, l’Educació Visual i Plàstica, l’Educació
Física, la Filosofia... Aquest caràcter pluridisciplinar atorga al nostre plantejament didàctic
un enfocament clarament transversal, la qual cosa confirma la concepció “competencial”
d’aquesta guia didàctica.
Al final d’aquest document trobareu un quadre que recull l’aportació que des de cada
activitat formulada es fa al desplegament de les diverses competències bàsiques.
G
ESO BAT
BAT
TO
ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 5 / 36 maig del 2018
2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre
2.1. L’origen de l’obra: Pericles, Prince of Tyre
Maremar és una adaptació de l’obra Pèricles, príncep de Tir, escrita per William
Shakespeare. L’obra es va fer pública el 1609, si bé sembla que havia estat registrada com a
producció teatral un any abans. Gran part dels crítics shakespearians pensen que, en aquest
cas, podria no tractar-se d’una obra escrita totalment per Shakespeare i que estaríem
parlant d’una coautoria; a més de Shakespeare, l’altre coautor seria George Wilkins, un
escriptor que l’any 1608 havia publicat una novel·la intitulada The Painful Adventures of
Pericles, Prynce of Tyre (Les doloroses aventures de Pericles, príncep de Tir), amb un
argument idèntic al de l’obra de teatre. Sigui quin sigui l’origen, el cas és que l’obra va
gaudir de la paternitat de Shakespeare tant en l’àmbit de la creació literària com en el de la
inicial posada en escena.
La referència més remota de Pèricles, però, l’hem d’anar a buscar entre els escrits
d’Apol·loni de Tir, filòsof estoic de l’Antiguitat. L’escriptor anglès del segle XIV, John Gower,
explicà novament el relat d’Apol·loni de Tir en un dels llibres que formen la seva obra
Confessio amantis. Justament Gower serà un personatge que crearà i utilitzarà Shakespeare
com a narrador en l’adaptació teatral d’aquesta obra.
El personatge Pèricles té clares ressonàncies de l’Ulisses d’Homer, tots dos navegants
del Mediterrani sotmesos a les aventures, els naufragis i les desgràcies. El personatge
també fa pensar en el profeta bíblic Job, l’home que, malgrat les doloroses adversitats,
finalment veu recompensada per Déu la seva confiança en els designis divins.
D’altra banda, Pèricles és l’única obra de Shakespeare on s’introdueixen temes tan
compromesos i de tractament tan dificultós en la seva època com són l’incest i la
prostitució.
La pèrdua i la recuperació de l’esposa i de la filla, així com la capacitat de Pèricles de
superació de totes les dificultats que el fat li va plantejant, són els eixos narratius centrals
de l’obra. La maldat, la ira, la lleialtat, la confiança, la gelosia, la ingratitud, el poder, la
virtut... formen part d’un ventall de sentiments i situacions que empelten la conducta
humana i que es mostren de la mà dels diversos personatges.
• Resum de l’obra
Tot situant l’espectador en l’Antiguitat, l’esperit del ja traspassat John Gower, escriptor
medieval anglès, fa de narrador i presenta Antíoc, rei d’Antioquia, un cabdill autoritari que
exigeix als pretendents de la seva filla la resolució d’un enigma per poder casar-s’hi. La
solució a l’enigma està associada a la relació incestuosa entre Antíoc i la princesa. Pèricles
descobreix l’incest i resol l’enigma. És per això que Pèricles es veu obligat a fugir cap a Tir
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 6 / 36 maig del 2018
abans que Antíoc vulgui passar comptes, enrabiat per la descoberta de Pèricles i el
desprestigi personal que se’n pugui derivar. Antíoc, que no en té prou, envia a Tir un dels
seus guerrers, Thaliart, perquè mati Pèricles. Però Pèricles, príncep de Tir, se sent en perill
perquè sospita les males intencions d’Antíoc i és a temps d’escapar-se rumb a Tarsus en un
vaixell. Pèricles deixa el govern de Tir en mans del seu conseller fidel Helicà.
El vaixell de Pèricles porta un carregament de blat, perquè sap que la població de Tarsus
i els seus governants pateixen una duríssima època de fam. A Tarsus, Pèricles es guanya
l’afecte i la gratitud del governador Cleó i de la seva esposa Dionisa, en veure’s salvats per
l’aportació generosa de blat. Però tampoc a Tarsus Pèricles està segur, perquè li han fet
saber que Antíoc ha descobert on es refugia. Per això Pèricles es torna a fer a la mar.
Tanmateix, la desgràcia sembla que empaita Pèricles. Un naufragi a les costes de
Pentàpolis el deixa desproveït de tot, tret de la seva armadura. Uns pescadors el rescaten i,
d’incògnit, arriba a la cort del rei Simònides, que en aquells dies està celebrant un torneig
en honor de l’aniversari de la seva filla Thaïsa. Pèricles veu en el torneig la possibilitat de
capgirar el seu destí i decideix participar-hi, malgrat les condicions físiques desfavorables en
què l’ha deixat el naufragi sofert. Pèricles guanya el torneig i el rei, que reconeix el valor
d’aquell guerrer desconegut, li concedeix la mà de la seva filla.
A Pentàpolis arriba la notícia de la mort d’Antíoc i això fa que Pèricles pugui desvelar
sense por la seva identitat, el seu rang noble de príncep de Tir. D’aquí que decideixi tornar a
la seva ciutat amb la seva esposa Thaïsa, que està embarassada. En el trajecte marítim cap
a Tir i enmig d’una tempesta aterridora, Thaïsa dóna a llum una nena i mor. La nena es dirà
Marina per les circumstàncies que n’han envoltat el naixement. El navegant i aventurer
Pèricles està afligit per la mala fortuna que no el deixa de petja. Vol mantenir el cos inert de
Thaïsa a l’embarcació, però la tripulació el convenç perquè embolcallada en un taüt sigui
llançada al mar.
Pèricles ara dirigeix la nau cap a Tarsus, on deixarà la seva filla Marina sota la custòdia
de Cleó i Dionisa, governants que se senten en deute amb ell.
Mentrestant, el taüt de Thaïsa és arrossegat per les ones fins a les costes d’Efes. Un
metge examina el cos de Thaïsa , s’adona que, estranyament, encara és viva i aconsegueix
recuperar-la plenament. Aquest fet extraordinari fa que el metge enviï Thaïsa al temple de
Diana, perquè la supervivència prodigiosa fa que es tracti d’una dona d’atributs especials,
una dona idònia per consagrar-se com a sacerdotessa de la deessa del temple.
El narrador Gower explica ara que han passat catorze anys i Marina s’ha convertit en
una jove molt bella i virtuosa que desperta la gelosia de Dionisa. Dionisa es mostra
temorosa que Marina sobrepassi els encants de la seva pròpia filla i conspira per assassinar-
la. L’intent d’assassinat no reïx. Uns pirates segresten Marina i la venen a un bordell de
Mitilene. Marina sembla condemnada a una vida de servituds sexuals i esclavatge, però
malgrat les circumstàncies adverses aconsegueix protegir amb fermesa la seva castedat,
enfront la desesperació dels seus alcavots. Paradoxalment, la virginitat i la puresa la fa més
preuada als ulls dels qui volen explotar-la. Marina ha de ser reservada per a clients del
bordell importants. Lisímac, governador de Mitilene, que visita el bordell d’amagat i que
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 7 / 36 maig del 2018
inicialment pretén gaudir dels favors sexuals d’aquella jove, és seduït pels encants de
Marina, per la seva oratòria, pel seu caràcter decidit i per la bellesa del seu cant. Per això
Lisímac se l’enduu amb ell a palau, la respecta i la protegeix.
Després de tots aquests anys passats, alguna força empeny Pèricles a retornar a Tarsus
per retrobar-se amb Marina. Arribat a Tarsus l’informen, però, que la noia ha mort.
Novament desconsolat, Pèricles es lliura a una vida de dol i silenci navegant pels mars.
De manera atzarosa, el vaixell de Pèricles va a parar a Mitilene. Allà, Lisímac prova
d’alegrar l’entristit Pèricles enviant-li Marina perquè el conhorti amb el seu cant. És així,
conversant, com Pèricles descobreix, ple de joia, que aquella noia és la seva filla, que creia
morta.
La deessa Diana s’apareix a Pèricles en un somni i li demana que visiti el seu temple
d’Efes. Pèricles i Marina viatgen plegats a Efes i allà es retroben sorprenentment i
impensable amb Thaïsa, a qui reconeixen com l’esposa i la mare que tots dos tenien com a
morta en alta mar just en néixer Marina.
El final de l’obra és, doncs, plenament feliç. El narrador Gower tanca l’espectacle amb un
discurs moralitzador.
• L’autor: William Shakespeare
La popularitat, el prestigi i el reconeixement universals de la figura literària de William
Shakespeare (1564-1616) fa que sigui innecessari detallar-ne una biografia minuciosa.
Dramaturg, director i actor teatral, Shakespeare és considerat un autèntic monstre de la
literatura, l’autor de teatre i escriptor més rellevant de tota la història de la humanitat.
Shakespeare és el suposat autor de 37 obres dramàtiques, 13 comèdies, 10 tragèdies, 9
drames històrics, 154 sonets, quatre romanços, dos poemes mitològics, un llibre de versos i
una elegia funerària. En col·laboració amb John Fletcher va escriure dos drames més i se li
atribueixen uns altres tres que s’han perdut. Tanmateix no és la quantitat de producció
literària sinó la qualitat dels seus textos el que n’enalteix la figura.
Shakespeare penetra en l’interior de l’ànima humana i ens la mostra despullada amb
l’aliança d’un llenguatge sublim que ens captiva i ens transporta a una dimensió de màxima
comunicació i empatia. Els personatges, d’una constitució psicològica precisa, encarnen i
mostren l’essència de la condició humana. Les creacions skakespearianes, de les quals se
n’han fet tota mena de versions, han esdevingut clàssics de la literatura universal i s’han
mantingut vigents i actuals al llarg dels més de quatre segles que són representades arreu
del món.
El teatre de Shakespeare és expressió artística en el seu grau d’excel·lència més elevat.
Contingut dramàtic i llenguatge formen un binomi indestriable que atorguen a la
representació teatral una atmosfera de comunicació incisiva que sedueix l’espectador i el fa
partícip de la dissecció d’allò que, en termes moderns, podem anomenar la psicologia
humana. El domini de la paraula esdevé literatura en estat pur i ens permet obrir la mirada,
el pensament i les emocions en una perspectiva integradora que estimula la nostra
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 8 / 36 maig del 2018
capacitat de comprensió de la realitat humana. Shakespeare és, sense dubte, el gran
mestre de l’art dramàtic.
• Activitats d’aprenentatge
1. Rellegeix el resum de l’obra i marca amb un retolador fluorescent les ciutats per on
va passant Pèricles al llarg de l’acció dramàtica.
Representa ara per escrit, de forma esquemàtica, la trajectòria de Pèricles des del
principi al final de l’obra.
Antioquia .................... ..................... etc.
2. Treballa en grup de quatre o cinc companys i companyes i proveu de localitzar les
ciutats que visita Pèricles sobre un mapa del Mediterrani oriental.
Pentàpolis és una paraula d’origen grec. Què significa? Per què en resulta difícil la
localització?
Quines d’aquestes ciutats existeixen encara avui dia?
3. Explica què et sembla que tenen en comú Pèricles i Ulisses, el personatge
protagonista de l’Odissea, el poema èpic d’Homer?
4. Treballa en grup i esbrineu els trets principals que perfilen el personatge bíblic Job.
En quin sentit Pèricles fa pensar en Job?
5. Sense consultar cap font, escriu títols d’obres de Shakespeare que recordis.
6. Amb els companys i companyes de classe, feu una posada en comú de les obres de
Shakespeare que heu mirat de recordar individualment.
7. Busca’t una parella de treball, trieu una obra de Shakespeare i escriviu-ne
l’argument.
8. Quin paper fa John Gower en la representació de l’obra Pèricles, príncep de Tir?
Quin sentit té que faci aquest paper?
2.2. El context geogràfic i històric de l’obra en la versió de Dagoll Dagom
• La localització geogràfica de l’acció dramàtica
Partint de la traducció de Pèricles, príncep de Tir de Salvador Oliva, Maremar és de
fet un nou guió teatral que, tot respectant la poesia i la psicologia dels personatges de
l’obra de Shakespeare, fa un salt en el temps i trasllada cronològicament l’acció a
l’actual camp de refugiats de Mitilene, a l’illa de Lesbos, a Grècia. Ens movem, però, en
les mateixes coordenades geogràfiques. Mitilene és una de les ciutats que marquen el
recorregut de Pèricles en la versió teatral original i és ara, en la dolorosa i impactant
ESO
ESO BAT
G
G
G
BAT
G
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 9 / 36 maig del 2018
realitat que vivim, un lloc on s’ha instal·lat un dels camps europeus de refugiats més
grans, en el qual són confinades les persones que fugen amb desesperació dels
conflictes armats dels seus països de procedència. La fatalitat de Pèricles, que als
entorns del Mediterrani oriental perd esposa i filla en el seu deambular marítim, té un
paral·lelisme en el drama dels fluxos migratoris actuals de les persones que provinents
de l’Orient Mitjà i de països africans intenten arribar a Europa amb uns mitjans
absolutament precaris, patint l’extorsió de les màfies traficants de persones que operen
en la zona i, en conseqüència, sotmeses al dolor i als riscos extrems d’unes condicions
totalment inhumanes.
• La versió teatral de Dagoll Dagom
A Maremar, una nena de dotze anys és un dels refugiats actuals de Mitilene, a l’illa
grega de Lesbos. La nena ha quedat separada de la família en els episodis que han marcat
la fugida del seu país d’origen. Diana, una dona misteriosa i bonica, s’adona de la solitud i
la tristor de la nena, se n’apiada i per distreure-la de les penalitats que l’afligeixen li
explica la rondalla d’una altra nena, Marina, que va patir unes desgràcies similars a les
seves i que, finalment, se’n va sortir salva i estàlvia. El personatge de Diana és, en aquesta
versió teatral, una actualització de la deessa Diana que apareix a l’obra de Shakespeare.
Diana fa, a més, un paper que correspondria al de conductor de l’acció dramàtica que en
l’obra original Pèricles, príncep de Tir, feia el personatge John Gower.
De mica en mica, els altres refugiats del camp s’integren a la narració de Diana. Amb
els materials que tenen a l’abast a la platja desolada on es troben improvisen els escenaris
diversos de l’obra i, entre tots, s’ocupen de donar vida als diferents personatges que van
apareixent en la representació dramàtica. La nena perduda de dotze anys farà el paper de
Marina, el personatge del relat de Diana amb qui les circumstàncies viscudes li permeten
clarament identificar-se. En més d’una ocasió, aquesta nena reconeixerà, en la història
que s’està representant davant dels seus ulls, les pròpies vivències: el naufragi de la barca
en què viatjava amb els seus pares, els traficants de persones que posen preu a les seves
vides, els cossos sense vida flotant a les aigües, els esforços de les organitzacions
humanitàries de salvament... Sobre l’escenari, unes projeccions molt breus, gairebé
instantànies, d’imatges actuals sobre el drama dels refugiats al Mediterrani oriental,
connecten els fets del relat de Diana amb els records borrosos i traumàtics de la nena de
dotze anys i els fets dramàtics de l’actualitat.
A la rondalla de Diana, Pèricles es retroba feliçment amb la seva filla Marina i la seva
esposa Thaïsa. El desig d’un horitzó amb un final feliç fonamenta l’esperança en un futur
no gaire llunyà malgrat una realitat que ara es mostra dramàtica i inhumana.
• Activitats d’aprenentatge
9. Consulta Google Maps i situa la ciutat de Mitilene, a l’illa de Lesbos. Quin és el país
veí més proper a l’illa de Lesbos? Per què et sembla que aquesta illa grega és un lloc
al qual intenten arribar moltes pasteres o embarcacions amb persones que aspiren a
fer el salt a Europa?
ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 10 / 36 maig del 2018
10. Els grecs antics van dominar el Mediterrani i hi van fundar colònies en molts
territoris. Els romans antics van anomenar aquest mar Mare Nostrum, perquè
controlaven tots els territoris que l’envolten. Consulta un mapa i escriu tots els
països mediterranis en l’actualitat.
11. Només en el mes de gener de 2018, 62.193 persones van arribar a les illes gregues des
de les costes turques. En aquest mateix període van morir al mar Egeu 272 persones,
més de vuit per dia. Pensa i explica per quina raó aquestes persones arrisquen la vida
en la travessia marítima, sovint havent pagat molts diners per embarcar-se.
Podeu fer-ne un debat a classe.
12. Documenta’t i explica de forma breu però entenedora la guerra actual a Síria.
Explica quins són els bàndols bèl·lics enfrontats.
13. A Maremar, una nena de dotze anys és una de les refugiades del camp de Mitilene. Ha
perdut els seus pares en la travessia marítima. Mitilene és una de les ciutats en
l’itinerari de Pèricles, justament allà on retroba la seva filla, i és també un
enclavament de la crua realitat dels refugiats actualment. Quin sentit tenen, avui dia,
els camps de refugiats? Penses que els camps de refugiats són necessaris? Contrasta
els teus arguments amb els dels teus companys i companyes.
14. Diana és un personatge que s’apiada de la nena de dotze anys i intenta consolar-la.
Aquest personatge tindria una correspondència amb la deessa Diana que apareix a
l’obra de Shakespeare. Diana és una deessa de la mitologia romana que en la
mitologia grega rep el nom d’Àrtemis. Busca informació sobre els atributs particulars
d’aquest personatge de la mitologia grecollatina.
15. MAREMAR trena dues històries: un relat actual i un relat situat en l’Antiguitat.
Podríem dir que es tracta d’un relat dins del relat. Més de dos mil anys d’història els
separen, però. Creus que les històries de l’Antiguitat poden tenir interès encara en
l’actualitat? Raona la resposta.
16. A l’obra de teatre es referencien ciutats com Antioquia, Tir, Tarsus, Mitilene. Cada una
té el seu governant o fins i tot el seu rei. Es tracta de les polis de l’Antiguitat grega.
Busca informació, si et cal, i explica en què consistien les anomenades polis gregues.
17. Pèricles ha de fugir perquè ha descobert l’enigma d’Antíoc. Defineix què és un enigma.
Antíoc ha comès un incest. Ara explica amb les teves paraules què és un incest.
Després, busca’n el significat en un diccionari i comprova si el que tu has escrit
s’ajusta suficientment a la definició del diccionari.
18. La nena refugiada de dotze anys representa un personatge de l’actualitat. Marina, en
canvi, és un personatge de l’època antiga que apareix en el relat que explica Diana.
Sembla que les històries d’una i altra tenen un cert paral·lelisme, malgrat els anys que
separen les respectives èpoques. Com t’imagines els seus finals?
ESO
BAT
G
ESO
G
BAT ESO
ESO
BAT ESO
BAT
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 11 / 36 maig del 2018
2.3. El context artístic
• Teatre, música i dansa
MAREMAR no és només una obra de teatre; no és tampoc un musical, encara que la
música és un dels ingredients essencials d’aquesta proposta artística. MAREMAR és un
espectacle que combina arts escèniques diverses de forma harmònica i amb la intencionalitat
compartida d’expressar un mateix missatge des de la complicitat de llenguatges artístics
diferents.
Teatre, música i dansa formen, doncs, un conglomerat escènic amb una estructura
coordinada i entrellaçada. A diferència dels musicals de configuració tradicional, que alternen
sovint el text dramàtic amb els balls i les cançons, MAREMAR es presenta com un espectacle
compacte, en què les arts escèniques es mostren totes plegades de manera integrada. Les
coreografies no són un guarniment o un acompanyament de l’acció dramàtica sinó part
intrínseca del discurs teatral, perquè embolcallen i revesteixen les escenes en què uns
mateixos actors i actrius canten, acompanyen les cançons amb repercussions musicals de
vegades, dansen i interpreten el text dramàtic. Música, veus, text i moviments es fonen en un
sol cos escènic.
L’elaboració d’aquest espectacle ha comportat de manera molt especial la cooperació
íntima dels responsables de la direcció, de la coreografia, de la direcció musical, de la
producció, de l’escenografia i del vestuari. La voluntat de fusió de totes les intervencions
professionals en una mateixa línia cohesionada d’actuació atorga a MAREMAR un plus
d’originalitat i de dificultat tant en la concepció i desplegament de l’espectacle com en la
seva posada en escena.
D’acord amb la seva trajectòria de renovació del teatre musical a partir de la
incorporació de recursos innovadors, la companyia Dagoll Dagom planteja a MAREMAR un
component musical bastit sobre veus despullades, veus sense el suport d’una orquestra; es
tracta, per tant, d’intervencions a cappella, polifonia de veus sense presència instrumental,
tret de ritmes i percussions que, ocasionalment, els mateixos cantaires fan servir per
acompanyar el seus cants amb l’ajuda puntual d’algun instrument.
En definitiva, som a davant d’una proposta teatral essencialment original, que interpreta
i actualitza un text de Shakespeare, que l’enriqueix de potencialitat expressiva des de la
confluència de disciplines escèniques ben variades i que connecta el relat dramàtic amb una
realitat actual ben colpidora.
• L’origen musical
Els cants a cappella que fonamenten la música de l’obra són versions de cançons
creades al llarg de la seva llarga i reconeguda trajectòria professional pel cantautor Lluís
Llach. L’elaboració i arranjament d’aquests cants corals ha estat a càrrec del pianista, director
musical i compositor Andreu Gallén.
El bagatge musical de Lluís Llach ofereix una evident sintonia amb la temàtica, el
compromís humà i els indrets geogràfics representats en l’obra. El mateix títol, MAREMAR,
està inspirat en un àlbum d’aquest cantautor que té, en la seva discografia, una àmplia llista
de treballs que tenen com a centre el mar Mediterrani. A més de l’elapè MAREMAR (1985),
hi podem trobar Viatge a Ítaca (1975), El meu amic el mar (1978) i Un pont de mar blava
(1993).
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 12 / 36 maig del 2018
Els orígens de la carrera musical de Lluís Llach s’emmarquen en el moviment musical
català conegut com Nova Cançó, un moviment sorgit en la segona meitat de la dècada de
1951-60 del segle passat, amb unes arrels franceses provinents de cantautors com George
Brassens (1921-1981), Yves Montand (1921-1991) i Jacques Brel (1929-1978), compromès
amb la reivindicació de la llengua catalana, la denúncia dels abusos i la manca de llibertat de
la dictadura del general Franco, i la reclamació dels valors i els principis de les societats
democràtiques. El 1956, un grup format per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter
van compondre unes primeres cançons en català. Les cançons s’interpretaven als
intermèdies de les sessions de Teatre Viu (teatre experimental promogut per Ricard Salvat i
Miquel Porter, que recorria comarques i barriades catalanes). L’any 1959 es va formar un
grup anomenat Els setze jutges, iniciat per Remei Margarit i Josep Maria Espinàs, als quals
se’ls va unir aviat Delfí Abella i Francesc Pi de la Serra (1962). L’èxit del moviment va impulsar
les primeres gravacions de discs d’alguns dels seus components, que anava creixent. L’any
1968 s’havia completat el nombre d’Els setze jutges amb noms que tindrien un paper tan
rellevant dins el món dels cantautors catalans com ara Guillermina Motta, Maria del Mar
Bonet, Joan Manuel Serrat i el mateix Lluís Llach, que va ser l’últim “jutge” d’incorporar-se al
grup. La popularíssima cançó de Llach L’estaca, una al·legoria musical referida al dictador
Franco i el seu règim, es va instal·lar amb molta força en l’imaginari de la societat catalana i
va travessar fronteres per ser traduïda i coneguda en molts altres països arreu del món. Lluís
Llach va esdevenir segurament el cantant més emblemàtic d’aquest moviment artístic.
El cantant valencià Raimon va tenir també lligams amb la Nova Cançó en els seus inicis.
Així mateix, un altre cantautor i actor valencià, Ovidi Montllor, amb molt presència al
Principat, va contribuir a anar estenent arreu dels Països Catalans l’esperit del moviment.
Amb el pas dels anys, la progressiva diversificació d’opcions artístiques i de posicions
personals va fer que el terme Nova Cançó fos substituït de mica en mica pel de Cançó
Catalana.
Els setanta van ser anys de consolidació de la Cançó Catalana, cosa que aviat es va fer
palès en iniciatives com el popular festival Sis hores de Canet, que es va celebrar per primera
vegada el setembre de 1971 a Canet de Mar (Maresme) i que el 1976 va aconseguir ja
aplegar 60.000 persones. Al festival de Canet es va donar a conèixer amb un èxit sense
precedents el conjunt La Trinca, un grup conreador d’una cançó crítica, desenfadada i
humorística que va connectar amb àmplies capes de la societat catalana del moment. Als
noms ja reconeguts de l’època s’hi van anar afegint altres veus del Principat com ara Pere
Tàpias, Ramon Muntaner, Joan Isaac, Marina Rosell i els grups Esquirols i Coses.
En definitiva, la Nova Cançó i, posteriorment, l’anomenada Cançó Catalana, va
comportar un rearmament moral de la ciutadania catalana enfront la repressió lingüística,
política i cultural del règim il·legítim del dictador Franco. Les cançons de Lluís Llach inspirades
en el Mediterrani i que abasteixen l’àmbit musical de l’obra MAREMAR beuen, doncs, d’unes
fonts sorgides de la Nova Cançó i fan una crida a la concòrdia i a les arrels històriques i
culturals que uneixen els pobles de les terres mediterrànies.
• L’expressió de la dansa
La dansa, juntament amb el teatre i la música, és una de les tres arts escèniques
existents des de l’Antiguitat. Es tracta, per tant, d’una manifestació humana ancestral, fet
que en denota la vinculació amb l’essència de la condició humana.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 13 / 36 maig del 2018
La dansa és un llenguatge artístic que comunica emocions, sentiments, pensaments o,
fins i tot, pot explicar una història. Els moviments rítmics i compassats del cos en harmonia
amb altres cossos, els desplaçaments modulats, les alteracions cinètiques, les disrupcions, la
lentitud o la rapidesa, la brusquedat o la suavitat, la tendresa o la duresa, l’acoblament
musical... configuren una expressió escènica. Per això es parla de llenguatge corporal en un
sentit molt ampli, en general, i també en un sentit més concret, si ens referim a la dansa.
Els diversos contextos culturals i històrics han produït una tipologia ben variada de
danses, perquè, en qualsevol cas, la dansa és una manifestació cultural que s’explica pel
context que l’ha generat. Si atenem les arrels folklòriques o tradicionals podrem distingir
multitud de danses populars tradicionals associades a entorns culturals determinats. La
sardana, la jota i el flamenc, per exemple, serien exemples propers de danses tradicionals, si
bé cadascuna compta amb una realitat, una vitalitat i una difusió social i mediàtica ben
diferenciades. El flamenc, relacionat amb el folklore andalús i particularment amb el gitano,
té, com és notori, un àmbit important d’execució professional i artística, així com un gran
reconeixement i seguiment per part d’un públic nombrós arreu del món.
En una altra dimensió però al costat de les danses tradicionals podem identificar la
dansa clàssica, aquella que popularment es coneix com a ballet i que exigeix un nivell de
preparació molt elevat i, en últim terme, un grau de professionalització per la dificultat de la
realització i el conjunt de tècniques específiques que en comporta la pràctica. La dansa
clàssica és una dansa culta, en el sentit que s’aprèn en un context acadèmic i absolutament
reglat.
Els anomenats balls de saló tenen, en general, un origen tradicional o popular si bé el
pas del temps els ha situat fora de les tendències dominants de les èpoques que els van
veure aparèixer i, no obstant això, mantenen un arrelament i una vigència entre la població
que s’ha estès més enllà fins i tot dels indrets de procedència. Aquests balls han esdevingut
en molts casos balls d’envelat o de festa major associats a estils musicals amb una bona
implantació popular, si bé amb nivells de domini en l’execució molt diferenciats entre els uns
i els altres. Moltes acadèmies de ball tenen en els balls de saló un àmplia oferta de cursos
dirigits a un públic amateur. Segons l’origen podem distingir els europeus, com ara el vals, el
foxtrot, el quickstep, el tango... i els americans, com són el swing, el pas doble, el txatxatxà, la
samba, la salsa, el rock and roll, la rumba, el bolero...
La que es coneix com dansa moderna acull una varietat molt àmplia d’estils. En el pla
més acadèmic i culte, la dansa moderna és una transgressió dels paràmetres del ballet i té a
veure amb una concepció d’expressió corporal lliure de cànons preestablerts i exhibidora de
complicitats amb plantejaments escènics o de coreografia que poden incorporar components
escènics força heterogenis. El terme dansa moderna, però, designa també una gestació més
pròxima en el temps i sovint relacionada amb entorns urbans i col·lectius juvenils que
configuren les anomenades tribus urbanes. En aquest cas, podríem parlar de danses
urbanes. El hip-hop, nascut entre les comunitats afroamericanes i hispanes com a moviment
artístic i cultural als anys setanta del segle passat, al barri del Bronx de Nova York, és el
rerefons de concrecions o estils de dansa com el break dance, el city jumping, el popping o el
locking.
D’altra banda, la dansa, com a expressió artística, està íntimament emparentada amb la
coreografia, és a dir, amb l’art d’harmonitzar la creació de figures i moviments pròpies de la
dansa amb la música i els elements escènics d’un espectacle. La coreografia ha tingut al llarg
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 14 / 36 maig del 2018
de la història professionals molt notables. A la Península Itàlica, trobem els primers grans
coreògrafs. Domenico da Piacenza (1390-1470) n’és el primer gran expert, autor del
manuscrit D’art Saltendi et Chora Ducendi. Guglielmo Ebreo (1420-1481) va escriure Pràctica
o art de la dansa. Antonio Cornazzano (1430-1484) sistematitza els passos i estableix les
regles de situació sobre l’espai escènic. Cesare Negri (1535-1605) publica La Gratia d’Amore i
preconitza l’ús de la barra com a instrument de treball i preparació. A França, Màrius Petipà
(1822-1910) va ser mestre de ballet i ballarí a més d’un coreògraf de prestigi. A Rússia,
Agrippina Vaganova (1879-1951), mestra de ballet, va desenvolupar un mètode que porta el
seu nom, i que desplega tècniques derivades dels mètodes d’ensenyament de l’antiga Escola
de Ballet Imperial. El seu llibre Fonaments de dansa clàssica (1934) continua sent una manual
de referència per a la instrucció de les tècniques de ballet. Michel Fokine (1880-1942) va
revolucionar el panorama de la dansa russa. Finalment, Ramon Solé i Valdívia (1938-1997)
vas ser fundador del Ballet Contemporani de Barcelona, de línia experimental. Va ser creador
també d’una escola de dansa i d’una companyia pròpia. La seva coreografia més coneguda és
la Dansa de la Mort, amb música de Mozart i textos medievals.
• La posada en escena
L’espectacle de la companyia DAGOLL DAGOM està representat, en aquesta ocasió, per 9
actors i actrius, que interpreten els més de trenta personatges que apareixen al llarg de la
funció, la qual cosa fa que tota la companyia estigui de forma quasi permanent en escena,
sigui interpretant un personatge o bé formant part del cor de refugiats que assisteixen a la
representació organitzada al camp de Mitilene.
S’ha format una companyia amb actors i actrius joves disposats a executar un treball
d’elevada exigència musical, coreogràfica i teatral, ja que, en el plantejament dramatúrgic
que DAGOLL DAGOM ha concebut, els mateixos actors i actrius són els responsables de
l’execució musical i la dansa. Actrius i actors representen els papers dramàtics, canten i
ballen, i mostren, per tant, una gran polivalència artística.
MAREMAR es desmarca dels espectacles de gran format i es configura amb una posada en
escena que contraposa la potenciació màxima de la feina pluridisciplinària d’actors i actrius a
través de la dansa i de la música, amb l’austeritat dels elements que conformen el marc
escènic. L’escenari representa un camp de refugiats situat en una platja, amb tota la
precarietat que aquest espai conté. Del no-res, de l’escassetat, de la misèria material, sorgeix
la creativitat, la capacitat d’imaginació i l’explotació dels pocs recursos a l’abast. Els refugiats
del camp organitzen austerament la seva escenografia. Es tracta, doncs, d’una escenografia
dins l’escenografia. L’espectacle teatral es serveix, però, d’una escenografia superior que tot
ho embolcalla i que, mitjançant les projeccions sobre el fons de l’escenari, la llum i el
moviment, enllaça la història antiga de Pèricles amb la situació real dels refugiats a Mitilene.
Projeccions d’imatges en moviment i luminotècnia permeten establir una transició màgica
des del món de Shakespeare al món de la realitat actual representada.
• Activitats d’aprenentatge
19. Llegeix l’apartat Teatre, música i dansa. Explica de quina manera es combinen el text
teatral, la música i la dansa a MAREMAR.
ESO
G
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 15 / 36 maig del 2018
20. Posa’t d’acord amb companyes i companyes i feu un grup de treball. Cerqueu i escolteu
amb atenció la cançó Quan l’onada em durà a la platja dels morts, del cantautor Lluís
Llach, que pertany al disc El meu amic el mar. Copieu-ne la lletra. Expliqueu breument
quina relació us sembla que té la cançó amb l’obra Maremar.
21. Què significa cantar a cappella?
22. Defineix el moviment conegut com la Nova Cançó. Què hi té a veure el cantautor Lluís
Llach?
23. Amb el teu grup de treball, cerqueu i esbrineu un estil de dansa per a cada una de les
categories següents:
✓ Danses tradicionals
✓ Balls de saló
✓ Dansa culta
✓ Dansa moderna
✓ Danses urbanes
24. Quin és l’estil de dansa que més t’agrada? Explica’n les raons.
25. Que 9 actors i actrius assumeixin tot el repartiment de l’obra Maremar, et sembla que
és molt o poc? Per què? Aquests 9 actors i actrius, quants personatges representen al
llarg de l’obra?
26. Llegeix l’apartat Teatre, música i dansa. Explica per què es pot dir que MAREMAR no és
teatre musical convencional.
27. Posa’t d’acord amb companyes i companyes i feu un grup de treball. Cerqueu, trieu i
escolteu amb atenció una cançó del cantautor Lluís Llach d’entre les que comprèn el disc
El meu amic el mar. Copieu-ne la lletra. Quina relació hi veieu amb l’obra Maremar?
28. Quina relació pots establir entre el moviment de la Nova Cançó i el grup anomenat Els
setze jutges? Quina relació hi té el cantautor Lluís Llach?
29. Explica per què la dansa és expressió corporal.
30. En què consisteix la coreografia?
31. A MAREMAR hi ha projeccions sobre la realitat dels refugiats actuals a camps
mediterranis europeus. Projectar imatges en moviment (vídeos) al teatre no és fer un
producte híbrid? Raona la resposta.
BAT
G
G
G
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 16 / 36 maig del 2018
2.4. Punts d’atenció per entendre millor l’obra MAREMAR
Només a tall d’apunt, convé que tinguis presents aquestes qüestions abans de veure la
funció teatral, per tal de poder treure’n més profit, entendre millor l’obra i gaudir-ne amb
més plenitud:
✓ MAREMAR és una versió actual de l’obra de Skakespeare, Pèricles, príncep de Tir.
✓ MAREMAR trena l’obra Pèricles, príncep de Tir amb la realitat dolorosa dels camps
de refugiats mediterranis a Europa.
✓ Dues històries, una d’antiga i l’altra d’actual, mantenen un paral·lelisme narratiu i
s’esdevenen, a més, al Mediterrani oriental. Comparteixen, per tant, un mateix
espai escènic.
✓ Tres llenguatges combinats expressen el missatge: text dramàtic, música i dansa.
✓ Uns mateixos actors i actrius es multipliquen dalt de l’escenari i desenvolupen tres
funcions íntimament relacionades: representen el text dramàtic, canten i dansen.
✓ MAREMAR ens parla d’un relat dramàtic que té a veure amb la nostra realitat
actual. Nosaltres som europeus i som mediterranis. Els camps europeus de
refugiats situats al Mediterrani són un assumpte nostre. Respondre a aquesta
realitat és una qüestió de justícia, un afer humanitari.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 17 / 36 maig del 2018
3. Propostes de treball posteriors a la funció de
teatre
3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra
32. Marca, en cada cas, la resposta correcta:
• Qui comet incest amb la seva filla?
Pèricles
Thaliard
Antíoc
• Qui és el príncep de Tir?
Helicà
Thaliard
Pèricles
• Què fa Pèricles per guanyar-se l’amistat dels governants de Tarsus?
Els regala joies i brillants.
Els promet ajuda militar.
Els porta un carregament de blat.
• Per què arriba Pèricles a Pentàpolis?
En fugir de Tarsus, naufraga i el mar l’arrossega a les costes de Pentàpolis.
Acompanyat de Cleó i Dionisa, viatja a Pentàpolis.
És capturat per uns pescadors de Pentàpolis en alta mar.
• Com aconsegueix Pèricles ser acollit a la cort de Pentàpolis pel rei Simònides?
Pèricles es dona a conèixer com a príncep de Tir.
Pèricles enamora la princesa Thaïsa.
Pèricles guanya un torneig entre cavallers.
• Per què Pèricles i Thaïsa s’embarquen cap a Tir?
Perquè Simònides els fa fora de Pentàpolis.
Perquè els nobles de Tir han localitzat Pèricles i volen que torni a governar la seva ciutat.
Perquè Pèricles s’enyora de la seva ciutat d’origen.
• Per què els mariners de Pèricles volen llançar al mar el cadàver de Thaïsa?
Perquè hi ha una vella creença marinera que si no ho fan els espera un naufragi.
Per raons d’higiene i salut.
Perquè Thaïsa ha ofès els déus i ha estat castigada amb la mort.
ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 18 / 36 maig del 2018
• A qui confia Pèricles la seva filleta Marina?
A Helicà, regent de Tir, en absència de Pèricles
A Cleó i Dionisa, reis de Tarsus
A Simònides, l’avi de la criatura
• Qui recull de la platja el cos de Thaïsa?
Cerimon
Uns pescadors
El governador Lisímac
• Per què Dionisa vol fer matar Marina després de 14 anys d’haver-la criat?
Perquè li ha demanat la seva filla Filotene.
Perquè amb la seva bellesa i gràcia eclipsa la seva pròpia filla Filotene.
Perquè Marina ha flirtejat amb el seu marit Cleó.
• Què pretenen fer els pirates que captiven Marina?
Vendre-la en un bordell de Mitilene.
Prostituir-la i explotar-la com a proxenetes.
Oferir-la al seu capità com un present de la tripulació.
• Quan Pèricles torna a Tarsus per retrobar-se amb la seva filla, Cleó li explica que...
Marina ha fugit no sap on.
Marina és morta i enterrada.
Marina l’espera a Mitilene.
• Què captiva a Lisímac, governador de Mitilene, de la jove Marina?
Només la seva bellesa física.
Les seves paraules, la seva bellesa, la seva puresa.
La seva astúcia, la seva tossuderia.
• Com reconeix Pèricles la seva filla Marina?
Per la seva veu
Pel que ella li explica el seu naixement i el seu passat
Per la seva aparença física
• Com reconeix Thaïsa el seu marit Pèricles?
Perquè porta l’anell que li va regalar el rei Simònides, pare de Thaïsa.
Perquè Pèricles li parla de la seva filla Marina.
Perquè Marina li explica que ha descobert que és el seu pare.
• Com descobreix la noia del camp de refugiats que la seva mare és a prop?
Perquè veu una maleta que reconeix com la de la seva mare.
Perquè Diana li transmet la notícia.
Perquè sent un cant que la seva mare li cantava de petita.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 19 / 36 maig del 2018
33. Escriu els personatges protagonistes i alguns personatges secundaris d’aquest obra:
34. Descriu breument cada un d’aquests personatges:
Pèricles: _________________________________________________________
Antíoc: __________________________________________________________
Dionisa: _________________________________________________________
Simònides: _______________________________________________________
Thaïsa: __________________________________________________________
Marina: _________________________________________________________
Lisímac: _________________________________________________________
35. Explica què et suggereix el topònim Mitilene.
36. Quin dels personatges femenins de l’obra et sembla dramàticament més atractiu? Per
què?
3.2. Activitats entorn del text, la música i l’escenografia
37. Llegeix aquesta primera estrofa de la cançó L’estimada m’acompanya, de Lluís Llach:
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena.
Esbrina a quin poeta i a quin poema correspon aquesta lletra.
Quina relació trobes entre la lletra d’aquest poema i la situació dels refugiats al camp
de Mitilene?
38. Explica el significat d’aquests versos que són cantats a l’escena 4a, al començament de
l’obra, que formen part de la cançó de Lluís Llach L’estimada m’acompanya i que
pertanyen a Corrandes d’exili, del poeta Pere Quart.
A la meva terra deixí el dia de ma partida mitja vida condormida l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres llunyanes i demà més lluny potser no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré.
BAT
Personatges protagonistes Personatges secundaris
BAT
ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 20 / 36 maig del 2018
39. Pèricles parla així al seu fidel servent Helicà abans d’acomiadar-se’n per marxar cap a
Tarsus:
Allí sabré de vós; actuaré segons les vostres cartes. La cura que he tingut i tinc dels meus bons súbdits, la poso damunt vostre: amb la força del seny la podeu assumir. Ja em basta la paraula; no vull cap jurament. Vós feu brillar la llum d’un súbdit; jo, la d’un príncep veritable. És la cura pel meu poble i no la pietat per mi la que em fa marxar.
Explica amb les teves paraules què li demana Pèricles a Helicà.
La relació entre Pèricles i Helicà és la d’un príncep amb la d’un súbdit seu. Tu i els teus
companys i companyes sou també súbdits d’algú? Raoneu la resposta i parleu-ne tots
plegats.
40. Pèricles s’enamora de Thaïsa, filla del rei Simònides, de Pentàpolis. El seu
enamorament es presenta acompanyat de la cançó Som tu i jo. Cerca’n la lletra i digues
si et sembla que s’ajusta a la situació d’aquests dos enamorats. Raona la teva resposta.
41. La cançó Som tu i jo acompanya l’enamorament de Pèricles i Thaïsa, i un cop s’han
declarat el seu amor i esdevenen marit i muller, se sent la cançó Onades. Cerca les
lletres d’aquestes dues cançons i valora si han estat ben situades per il·lustrar aquests
dos moments dels enamorats.
42. Pèricles, quan s’acomiada de la seva filleta Marina, òrfena, canta:
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
És un cant premonitori? Per què?
43. Marina és capturada per uns pirates i sembla condemnada a la prostitució o a
l’esclavitud sexual. Però malgrat les circumstàncies totalment adverses aconsegueix
mantenir intacta la seva puresa i recuperar la dignitat i el respecte que li volien fer
perdre. Et sembla que aquesta situació és versemblant? Raona la resposta. Pots
debatre i contrastar la teva opinió amb la dels teus companys i companyes.
BAT ESO
G
c
ESO
BAT
ESO
BAT
G
c
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 21 / 36 maig del 2018
44. L’oratòria, la bellesa i la puresa de Marina captiven Lisímac, governador de Mitilene.
Veus alguna semblança entre els fets que envolten Marina i les circumstàncies de
Xahrazad, la protagonista de les Mil i una nits. Documenta’t, si et cal, pensa-hi i
explica’t.
45. La dansa expressa els sentiments que manifesten els diversos personatges. Hi ha
moments de dolor o de tristesa i, contràriament, també alegria o joia en altres episodis
de l’obra. Feu grups de treball de quatre o cinc persones, feu memòria i descriviu els
moviments de la dansa que acompanyen alguna de les escenes que recordeu amb més
passió, més intensitat o més força.
46. Trieu un dels episodis pels quals passa Pèricles, Marina o Thaïsa. Descriviu-lo de forma
breu però de manera prou explícita perquè els vostres companys i companyes puguin
saber de forma entenedora a quin moment de l’obra us referiu. I fent un treball
d’equip, mireu de representar amb una coreografia senzilla els moviments que
expressen l’estat d’ànim i les circumstàncies dels personatges en el passatge escollit.
47. Projeccions d’imatges reals sobre la tragèdia dels refugiats al Mediterrani es van
intercalant al relat que, conduït per Diana, explica i representa la història de Pèricles.
Sobre aquest recurs escenogràfic, expressa la teva opinió responent les preguntes
següents:
✓ Creus que les imatges dels vídeos aconsegueixen vincular fàcilment la història de
Pèricles amb la realitat dels refugiats? Per què?
✓ Algunes de les imatges et semblen excessivament colpidores? Raona la resposta. Si
la resposta ha estat sí, digues de quines imatges es tracta.
✓ El final de l’obra, amb la fusió de la projecció amb la realitat del propi escenari , t’ha
resultat visualment sorprenent? Per què?
48. Aquesta és la llista de les cançons de Lluís Llach que apareixen a l’obra MAREMAR.
• L’estimada m’acompanya
• Vinc de molt lluny
• Som tu i jo
• Onades
• I si canto trist
• Cançó a Mahalta
• Abril del 74
• Madame
• Cant de l’enyor
• Un núvol blanc
• Maremar
Treballeu en equip de 4 o 5 persones i escolteu aquestes cançons.
Trieu i consensueu, en cada equip, la cançó que més us ha agradat.
Expliqueu què us ha interessat més de la cançó escollida.
G
c
BAT
BAT
G
c
G
c
ESO
ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 22 / 36 maig del 2018
Feu a classe una audició de les cançons triades per tots els grups de treball. Cada grup
en tria només una.
Us sembla molt diferent la interpretació de Lluís Llach de la que vau sentir interpretar a
cappella a la funció de teatre? Raoneu la resposta.
49. Posa’t d’acord amb alguns companys i companyes de classe i mireu d’assajar i
d’interpretar a cappella Abril 74, d’acord amb les veus indicades a la partitura que ha
preparat amb aquesta finalitat Andreu Gallén, director musical de l’obra. Si ho creieu
necessari podeu acompanyar-vos d’un piano.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 23 / 36 maig del 2018
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 24 / 36 maig del 2018
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 25 / 36 maig del 2018
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 26 / 36 maig del 2018
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 27 / 36 maig del 2018
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 28 / 36 maig del 2018
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 29 / 36 maig del 2018
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 30 / 36 maig del 2018
3.3. Els continguts temàtics de l’obra. Propostes de treball diverses.
50. Antíoc fa perseguir Pèricles i això fa que aquest hagi de fugir i marxar a l’exili. Informa’t,
defineix què vol dir “exiliar-se” i quines són les raons més freqüents que actualment forcen
les persones a exiliar-se.
51. Dionisa, amb la connivència del seu marit Cleó, vol assassinar Marina. Podríem dir que
es tractava d’una temptativa de crim passional? Raona la resposta.
52. Els pirates venen Marina a una alcavota. Explica el significat de la paraula “alcavota”.
Quina relació té aquesta paraula amb el terme “proxeneta”?
53. Llegeix ara aquesta notícia del 10 de febrer de 2015 (Laura Díaz-Roig, diari Ara)
Cinc milions d’euros al dia. Aquesta és la xifra que mou actualment a l’Estat el tràfic d’éssers humans, bàsicament dones, amb finalitats sexuals. Una plaga molt present a Espanya que, segons la policia, només podrà ser erradicada amb una forta col·laboració i conscienciació ciutadana. “A l’Espanya del segle XXI continua havent-hi esclaves, en molts casos invisibles, que són explotades en clubs de carretera, forçades en polígons o pisos pirates”, va assegurar ahir el director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosidó, durant la presentació de la segona part del pla contra el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual. Organitzeu un debat a classe sobre el tràfic de dones en l’actualitat. 54. Esbrina quina és la finalitat de la ONG Open Arms, quan va ser creada i en quina zona actua.
55. Llegeix aquesta notícia publicada per CatalunyaPress, el 26 de setembre de 2017:
Espanya no compleix amb la quota europea pactada d'acollida de refugiats
El juliol de 2015, els Estats de la Unió Europea es van comprometre a reubicar
32.256 sol·licitants d'asil procedents d'Itàlia i Grècia, amb el compromís d'ampliar aquesta xifra
al desembre fins als 40.000; però això últim no es va fer .
Dos mesos després, aquest compromís es va multiplicar i la UE va rubricar un segon acord a
través del qual 22 Estats europeus van acceptar la reubicació de 120.000 sol·licitants d'asil des
d'Itàlia, Grècia i Hongria, cosa que situava el compromís en 160.000 refugiats a repartir
proporcionalment entre països. No obstant això, Hongria va desvincular-se de l'acord i els seus
G
c
ESO
BAT
BAT ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 31 / 36 maig del 2018
54.000 refugiats van quedar pendents de reubicació, una quota que finalment va quedar sense
reassignar.
Fins ara, els Estats membres han reubicat més de 28.700 demandants d'asil, segons les últimes
dades de la Comissió Europea, a 20 de setembre (2017). En total, sumant les xifres que mouen
les institucions europees sobre reassentaments i reubicacions, els Estats membres han acollit
més de 44.300 refugiats, és a dir, el 27% dels 160.000 compromesos.
El Govern espanyol, que es va comprometre a acollir 17.337 persones, n’ha acollit 1.983 fins a
aquest diumenge 24 de setembre (2017), és a dir, el 11,4% de la quota pactada, segons les
últimes dades del Ministeri de l'Interior recollides per Europa Press.
Comenteu la notícia anterior a l’aula. Aporteu més dades informatives al respecte.
56. Per grups, trieu una d’aquestes notícies i expliqueu-la després a la resta de la classe.
https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20180518/open-arms-drons-trobar-refugiats-deriva-
mediterrani-6826114
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1363476-concentracio-per-reclamar-
la-llibertat-de-proactiva-open-arms.html
https://www.elperiodico.cat/ca/mes-persones/20180515/nens-refugiats-save-the-children-
6810316
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1365267-italia-confisca-el-vaixell-de-
proactiva-open-arms.html
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1376246-la-justicia-italiana-allibera-el-
vaixell-d-open-arms.html
https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20180514/europa-externalitza-control-
fronteres-6813222
https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20180507/tensioacute-destiacute-immigrants-
rescatats-open-arms-6804654
https://www.elperiodico.cat/ca/successos-i-tribunals/20180506/bombers-sevillans-lesbos-
jutjats-per-salvar-vides-6799614
https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20180507/judici-bombers-proem-aid-a-lesbos-
6803882
G
c
G
c
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 32 / 36 maig del 2018
57. Observa aquest esquema sobre el procés d'adaptació dels refugiats, d'acord amb els
programes de suport previstos per la Creu Roja. Tot plegat comprèn de 18 a 24 mesos, en cada
cas.
Fes un esforç d'empatia: posa't a la pell d'un refugiat i pensa i explica quina creus que seria la
teva dificultat més gran a l'hora d'adaptar-te a la vida d'un país amb una llengua, una cultura,
unes normes i convencions socials, uns costums..., clarament diferents als que tu tens.
Organitzeu un debat a classe sobre el procés d'adaptació dels refugiats previst per la Creu
Roja.
G
c
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 33 / 36 maig del 2018
4. Bibliografia i webgrafia
• William Shakespeare, Pericles,Traducció de Josep Maria de Sagarra, Editorial Bruguera, Col·lecció Popular de Teatre Clàssic, Barcelona, 1981
• William Shakespeare, Pèricles,Traducció de Salvador Oliva Llinàs, Editorial Vicens Vives, Barcelona, 1992
• Lluís Llach (Col·lecció commemorativa del 40è aniversari de la carrera del cantautor). 20 volums. La Vanguardia Ediciones, SL. 2007
• http://www.xtec.cat/~salonso/pericles.htm#Personatges
• http://www.xtec.cat/~salonso/l%27obra_de_shakespeare.htm#quarts
• https://shakespeareobra.wordpress.com/pericles/
• https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0062429.xml
• https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046470.xml
• https://www.ara.cat/internacional/UE-deportara-refugiats-Grecia-Turquia-acord_0_1542445914.html
5. Annexos: 5.1. Objectius didàctics generals potencials
• Conèixer l’obra d’un dels autors més importants de la història del teatre mundial, William Shakespeare.
• Vincular els continguts argumentals de l’obra amb aspectes rellevants presents en el món actual i la problemàtica que es viu en alguns indrets del Mediterrani.
• Analitzar com es pot adaptar un text clàssic a través del teatre total que inclou dansa, música i teatre.
• Conèixer i valorar una companyia reconeguda del teatre català: Dagoll Dagom.
• Conèixer l’obra del cantautor Lluís Llach.
• Descobrir com els actors i actrius expressen, mitjançant la música, idees i emocions molt properes a experiències reals.
• Reflexionar sobre el llenguatge musical, el procés creatiu i els diferents elements que formen un projecte de teatre musical.
• Valorar la pràctica musical i coreogràfica com a font de coneixement i d'expressió.
• Conèixer una nova forma de crear estructures melòdiques sense música gravada i a partir del cant a cappella.
• Aproximar el públic jove a una experiència musical teatral original i crear interès per les arts escèniques i les manifestacions culturals en general.
• Gaudir d’un espectacle en directe i descobrir una forma d’entreteniment.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 34 / 36 maig del 2018
5.2. Continguts d’aprenentatge potencials
• Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals.
• Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent el valor simbòlic del llenguatge poètic, els recursos retòrics més importants i els procediments de versificació.
• Lectura comentada i dramatitzada d'obres de teatre o fragments, tot reconeixent els aspectes formals del text teatral, sobretot l'estructura.
• Lectura, anàlisi i ús d'altres llenguatges estètics: la cançó i la seva relació amb la poesia com a gènere literari a partir de lectures i audicions de textos coneguts o propers als interessos i gustos de l'alumnat.
• Coneixement i valoració de manifestacions i obres musicals significatives del patrimoni musical català i universal.
• Coneixement dels recursos musicals que ofereix l'entorn cultural i social proper i disposició a emprar-los de forma cívica i autònoma.
• Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, tractament de les formes verbals i adequació del registre dels textos orals, escrits o audiovisuals a les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadèmiques.
• Elaboració i organització del missatge audiovisual: combinació del text i les paraules amb els altres recursos visuals, icònics i sonors.
• Interès per la bona presentació dels textos escrits, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques, tipogràfiques i dels elements icònics utilitzats, i amb l'ús dels elements icònics que complementin i donin suport a la informació verbal.
• Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva, una eina potenciadora de la comunicació i l'aprenentatge i una porta oberta a la comprensió del món i de les altres persones.
• Conscienciació de pertinència a una comunitat lingüística, social i cultural i actitud positiva d'interès i confiança davant la diversitat de llengües i cultures.
• Transformacions i desequilibris en el món actual.
5.3. Taula sobre les competències bàsiques educatives treballades
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 35 / 36 maig del 2018
ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Competències comunicatives
C. c. lingüística i audiovisual
C. artística i cultural
Competències metodològiques
Tractament informació i competència
digital
Competència matemàtica
Competència d’aprendre a prendre
Competències personals
C. autonomia i iniciativa personal
Competències especifiques per conviure
i habitar el món
C. en el coneixement i la interacció món
físic.
C.social i ciutadana
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
PROPOSTES DE TREBALL ANTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 36 / 36 maig del 2018
ACTIVITATS 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55
Competències comunicatives
C. c. lingüística i audiovisual
C. artística i cultural
Competències metodològiques
Tractament informació i competencia digital
Competència matemàtica
Competència d’aprendre a prendre
Competències personals
C. autonomia i iniciativa personal
Competències especifiques per conviure i
habitar el món
C. en el coneixement i la interacció món físic.
C.social i ciutadana
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
PROPOSTES DE TREBALL POSTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL
