MARESME - aca-web.gencat.cataca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterra... · masses d'aigua subterrÀnia de catalunya maresme fitxa de caracteritzaciÓ, anÀlisi

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

MARESME

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

18

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 18

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Tordera-Besòs

Sèrie 1:50.000, ICC: 365, 393, 394, 421

Conca/ques hidrogràfica/ques: Les rieres del Maresme

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 444 Extensió aflorant (km2): 444

Tipologia litològica dominant: Granit i PaleozoicAl i l i li lò i Al l i l

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:La massa d’aigua 18 es troba al NE de la província de Barcelona i ocupa tota la comarca del Maresme, limitant al E i S amb el mar Mediterrani, al W i N amb el batòlit granític de la Serralada Litoral Catalana (Serres de Sant Mateu, el Corredor i el Montnegre) i el riu Tordera i el seu delta al NE. Es tracta d’una franja costanera d’uns 8 Km d’amplada mitjana (màxim 15 Km a l’alçada de la Serra del Montnegre) i uns 50 Km de longitud.

Municipis inclosos totalment:

Vilalba Sasserra

Montgat

Llinars del Vallès

Premià de Dalt

Vallgorguina

Fogars de la Selva

Dosrius

Vilassar de Dalt

Malgrat de Mar

Palafolls

Tiana

Òrrius

Sant Celoni

Tordera

305 Àrea paleozoica i granítica de Collserola-Maresme

Arenys de Munt

Sant Pol de Mar

Argentona

Santa Susanna

Sant Vicenç de Montalt

Calella

Cabrils

Premià de Mar

Mataró

Sant Cebrià de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta

Vilassar de Mar

Alella

Pineda de Mar

Canet de Mar

Cabrera de Mar

el Masnou

Arenys de Mar

Caldes d'Estrac

Teià

Sant Andreu de Llavaneres

Pàgina 3


Altres tipologies litològiques: Al·luvial

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliuresAltres característiques: -

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

Els 2 grans tipus de aqüífers que es distingeixen a la massa són:

- Granits i materials paleozoics del Maresme. Litològicament aquest aqüífer està format per un important batòlit de roques plutòniques àcides (composició granodiorítica) i de petits afloraments paleozoics de gneisos i materials cataclàstics a la zona de Mataró. L’aqüífer present és el dels Granits i materials paleozoics del Maresme (3051H01).

- Quaternaris al·luvials i litorals del Maresme. Cobertura quaternària de magnitud i potència variable, fortament condicionada pel basament granodiorític. Els aqüífers presents són: els al·luvials i quaternaris entre Tiana i Caldes d’Estrac (3052A11), al·luvials entre Caldes d’Estrac i Calella (3052A12) i al·luvials i quaternaris entre Calella i Malgrat de Mar (3052A13).

La litologia granodiorítica forma el basament general integrant alguns sectors dispersos de materials paleozoics i, en menor proporcions triàsics. Aquest materials serveixen de suport als materials quaternaris que ha estat generats per la meteorització i erosió dels materials granítics i la seva posterior mobilització al llarg de les rieres. El granit meteoritzat es troba a l’interior a partir de les primeres muntanyes i cobreix bona part de l’àrea d’estudi. Es comporta com aqüífer lliure encara que localment pot ser confinat per una cobertura d’argiles. El seu desenvolupament es deu a l’alteració del granit, la seva base és molt irregular i té una potència d’entre 20 i 50 m a les capçaleres de les rieres. L’aqüífer no té continuïtat espacial i és d’escàs desenvolupament a les cotes topogràfiques més elevades.

Els dipòsits de materials al·luvials quaternaris constitueixen els aqüífers més importants. Es desenvolupen en un sistema de ventalls al·luvial disposats en una estreta franja costanera d’uns 2 Km d’ample per 50 Km de llarg. Els ventalls s’han format seguint un sistema de falles que estan controlades per la tectònica de l’estructura de la conca mediterrània occidental. Aquestes falles tenen una direcció principal NE – SW (paral·leles a la costa) existint una altra família de falles en sentit perpendicular (NW – SE). Aquestes últimes, perpendiculars a la costa, són les que han facilitat la formació de rieres i torrents que drenen al propis aqüífers al·luvials i litorals. L’al·luvial actual i subactual conté l’aqüífer més important i explotat de massa 18 Maresme. Està constituït per materials detrítics de gra fi–mig, observant canvis bruscos de la granulometria. La mida de gra va des de llim i sorra mitjana fina fins a sorra grollera i clastes. A les capçaleres es troben blocs angulosos. Les màximes potències del conjunt quaternari i granit alterat són de 50-60 m. Les potències dels materials quaternaris de les rieres no

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3051H01 Aqüífer dels Granits i materials paleozoics del Maresme

3052A11 Aqüífer dels al·luvials i quaternaris entre Tiana i Caldes d’Estrac

3052A12 Aqüífer de l’al·luvial entre Caldes d’Estrac i Calella

3052A13 Aqüífer dels al·luvials i quaternaris entre Calella i Malgrat de Mar

Pàgina 5


superen els 30 m. Els dipòsits litorals (sorres quaternàries) amb una amplada mitjana inferior a 1 Km poden arribar a potències de 100 m, essent el valor mitjà de 25-30 m.

Els límits que contenen a la massa d’aigua de l’àrea Collserola Maresme són de diferents naturalesa.

- A l'E, SE, S, i SO la línia de costa amb el mar Mediterrani fixa aquest límit.- Al N i NE els límits corresponen al contacte dels materials granítics amb els materials al•luvials de la Tordera Alta, Mitjana i Baixa.- Al NO el límit és la divisòria d’aigües superficials de la Serralada Litoral.

Es poden diferenciar dos tipus de recàrrega natural: recàrrega pluvial sobre tota la superfície aflorant de la massa i recàrrega des dels cursos d’aigua superficial, rieres de Argentona, Cabrils, etc.

L’extensió total de la massa d’aigua, massís granític, Quaternari al·luvial rieres i litoral.

Quaternari al·luvial rieres i litoral. Mar

-

S’observa, en general, un paral·lelisme de les isopieces en la seva descàrrega al mar i un augment de les curvatures al convergir cap a les rieres, algunes de les quals es converteixen en eixos de drenatge del massís granític. Per tant, la direcció general del flux d’aigua subterrània és de NO a SE. La piezometria de l’aqüífer granític del Maresme segueix els gradients topogràfics del terreny. Els gradients piezomètrics que s’observen a les cotes més elevades estan associats als elevats gradients topogràfics (0,01 a 0,08). La piezometria de l’aqüífer Quaternari al•luvial i litoral presenta isopieces molt paral•leles a la línia de costa i per tant el flux és cap al mar. Els gradients hidràulics són més accentuats a les capçalera de les rieres (0,01 a 0,04) i més suaus a la plana litoral (0,003 a 0,006).Altres inflexions notables es deuen a la presència de bombejos locals. S’aprecien cons de bombeig a Vilassar de Mar, a la desembocadura de la Riera d’Argentona i a les depressions particularment importants a la plana litoral de Calella a Malgrat de Mar.

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 6


0,4 - 1 (granits); 10-20 (quaternaris)

13 - 34 (quaternaris)

20 (granits); 100 - 400 (quaternaris)

El granit meteoritzat que es comporta com aqüífer lliure té una potència d’entre 20 i 50 m a les capçaleres de les rieres, presenta una zona no saturada conformada pels mateixos materials, amb gruixos de 10 a 30 m a les capçaleres de les rieres i de 1 a 10 m fins arribar a la línia de costa.La zona no saturada dels al•luvials quaternaris està constituïda per materials detrítics de gra fi – mig, la mida de la grava va des de llim i sorra mitjana i fina fins a sorra grollera i clastos (capçaleres de les rieres), amb gruixos de 10 a 20 m en cotes més elevades i de 1 a 10 m a la plana litoral.

No hi ha cursos d’aigua superficial permanent, i les rieres funcionen de forma torrencial en èpoques de fortes pluges, essent aleshores influents.

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRICAquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 7


Aqüífers Granits Quaternaris entre

Tiana i Caldes d’Estrac

Quater-naris entre

Caldes d’Estrac i Calella

Quaternaris entre Calella i Malgrat

de Mar

al·luvials litorals al·luvial al·luvials litorals Any 1973 1973 1978 1984 1984 1987

Núm. de Mostres 4 7 34 7 1 4 Parà-

metres Unitats Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana

CE µS/cm 1.405,0 659,0 1.575,0 721,0 725,0 865 pH u. pH 7,6 7,4 7,9 7,3 8,5 7,6

CO3H- mg/L 302,0 253,8 312 229,4 244,0 239,0 SO4

2- mg/L 215,0 157,1 82,6 92,2 51,8 152,0 Cl- mg/L 89,0 41,4 44,0 59,6 89,5 74,0

NO3- mg/L 1,7 9,8 18,5 31,0 2,9 17,0

Na+ mg/L 48,0 24,8 29,1 30,0 58,8 62,0 K+ mg/L 2,0 4,6 1,9 2,1 2,3 1,0

Ca2+ mg/L 164,0 121,9 112,2 104,2 75,4 99,0 Mg2+ mg/L 23,0 21,9 22,0 16,1 18,5 23,0

No ha estat possible trobar cap analítica on la concentració de nitrats i la contaminació relacionada amb l’activitat humana fos zero. S’ha pres com estat químic històric les aigües amb les menors concentracions en nitrats trobades a la sèrie de dades. En els paràmetres on ha estat possible, s’ha estimat el valor promig de diferents campanyes. Las mostres escollides per descriure l’estat químic històric són de la campanya de mostreig de 1973 i pertany a les dades del PHPO de 1985 i del IGME 1984 y 1987. Hidrofàcies químiques constatades: - Granits i materials paleozoics; Quaternaris al·luvials entre Tiana i Calella: aigües Bicarbonatades i/o sulfatades càlciques i/o magnèsiques. - Quaternaris litorals entre Tiana i Malgrat de Mar i Quaternaris al·luvials entre Calella i Malgrat: sulfatada i/o Clorurada càlcica i/o magnèsica.

Pàgina 8


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 9


Un total de 28 municipis inclosos en aquesta massa d’aigua es troben dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar.

Aqüífers corresponents a la massa d’aigua del Maresme associats als dipòsits o materials al·luvials del Maresme.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 10


5. PRESSIONS

21,6

5,0

20,7

4,0

62,7

14,0

339,0

77,0

L’activitat agrícola a la zona és de tipus intensiu centrada especialment a la zona costanera i les rieres del Maresme. Els principals cultius són tipus herbacis de regadiu: hortalisses, flors i maduixers. Destacar en segon lloc les plantacions de fruiterars i cítrics. Els tractaments que es destinen a aquests conreus exerceixen una pressió elevada sobre la massa d’aigua.

S’han aplicat fangs de depuradores l’any 2001 en 3 municipis que es troben al Maresme: Tordera, Palafolls i Blanes. Tots 3 es troben a NE de la massa d’aigua.

• Blanes: s’apliquen 3 t/ha en una superfície total de 25,6 ha.• Palafolls: s’apliquen 2 t/ha en una superfície total de 3 ha.• Tordera: s’apliquen 3 t/ha en una superfície total de 10,5 ha.

Es considera que la pressió sobre la totalitat de la massa d’aigua deguda a aplicació de biosòlids és baixa.

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

L’activitat ramadera dins la massa d’aigua del Maresme no és massa important. La comarca del Maresme està dins de les 10 comarques que menys dejeccions ramaderes produeixen, aproximadament un 1% del total de Catalunya. Es calcula una producció total 677.775 T de N/any. El tipus de ramaderia més comú a la zona és l’aviram en primer lloc, seguit del porcí. Cal destacar que més del 50% producció de dejeccions ramaderes a la comarca és deguda als bovins.

Maresme Caps kg N / anyBovins 6.776 346.253Ovins 5.003 22.513Cabrum 923 4.153Porcins 12.083 102.705Aviram 297.706 148.853Conilles mares 5.777 24.841Equins 446 28.454Total 328.714 677.775

Pàgina 11


En aquesta zona només es realitza recàrrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu. S’ha estimat una recàrrega de 0,41 hm3/any. Suposa una pressió baixa sobre l’estat químic.

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa més d’un 75% del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una pressió alta sobre l’estat químic de la massa d’aigua. Els nuclis urbans i industrials més importants es troben a la línia de costa i a les rieres més importants, destacar entre elles la riera d’Argentona. Els centres més importants són Mataró, Arenys de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar i Argentona.

Gran part de les infrastructures relacionades amb les zones d’activitat industrial es troben bàsicament a la línia de costa, seguint gran part dels nuclis urbans de la zona (Mataró, Argentona, Arenys, el Masnou). Les principals infrastructures lineals són col•lectors en alta i alguns emissaris que segueixen el traçat de les rieres de la zona i que desemboquen a mar.

La indústria no és una activitat important dins de la zona. Hi ha molt pocs abocaments industrials. Es considera que no hi ha pressió sobre la massa d’aigua deguda a abocaments industrials.

Es coneixen dos zones on s’han detectat sòls contaminats. Per una banda a la riera de Premià de Mar i Premià de Dalt on s’ha trobat contaminacions per metalls i olis minerals respectivament i per altra banda la riera de Sant Pol. Aquesta riera registre bastants episodis de contaminació de VOCs, cloroform i PCE i TCE.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

No hi ha dipòsits controlats de residus sobre la massa d’aigua del Maresme.

La pressió per abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals té en compte no només el nombre d’abocaments sinó també les característiques d’aquests i de la llera o curs d’aigua superficial on s’aboquen.

En la massa d’aigua del Maresme es localitzen 6 estacions depuradores bona part de les quals tenen cabals de disseny màxim de fins a 5000 m3/dia. Les estacions depuradores de Mataró i Teià tenen cabals de disseny de 57.000 i 22.500 m3/dia. Tots els abocaments són a la llera de les rieres del Maresme. Hi ha en construcció o previstes 3 estacions depuradores més que estaran situades a Arenys de Mar, Pineda de Mar i Vallgorguina.

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Pàgina 12


Aquests abocaments no comporten cap risc a assolir els objectius de la Directiva per les masses d’aigua superficials.

En conjunt, s’estima que sobre el total de la massa d’aigua aquests abocaments no exerceixen cap tipus de pressió.

No es té inventariat cap punt d’extracció d’àrids en domini públic hidràulic a la massa d’aigua del Maresme.

S’han detectat conductivitats i concentracions de clorurs elevades. Per altra banda l’estudi de les dades piezomètriques ha permès detectar zones on els nivells es troben en permanentment en cotes negatives.

En conjunt, es considera que la massa d’aigua del Maresme té una pressió moderada a la costa que provoca intrusió marina.

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 13


Moderada

Alta

Baixa

Baixa

Alta

Baixa

Sense pressió

Alta

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Alta

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Alta

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 14


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 15


21,08,3 39,3 7,7 36,95,0 23,8

33,3 0,0 0,63

La pressió sobre la massa d’aigua deguda a les extraccions s’ha considerat moderada en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades.

Es tenen inventariades 331 captacions, 226 de les quals es destinen a abastament d’aigua industrial. Les extraccions més importants es localitzen als quaternaris al•luvials de las rieres de Argentona i Cabrils i quaternaris litorals entre Tiana i Calella.

El 23,8% de les extraccions d’aigua es destinen a abastament, un 39,3% a l’agricultura i un 36,9% al ús industrial. El 75% de les captacions tenen profunditats de menys de 30m, un 20% menys de 60m.

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

21,0

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsS’observen plantacions importants de freatòfits, principalment pollancres localitzats a la vessant N de la massa d’aigua. La majoria d’aquestes plantacions es troben a les rieres, sobre els aqüífers al•luvials. Destacar la concentració a la zona de capçalera de la Riera d’Argentona.La seva influència és especialment alta degut a la reduïda dimensió dels aqüífers de les rieres.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Pàgina 16


Moderada

Alta

Sense pressió

Aquesta massa d’aigua està formada d’aqüífers al·luvials i l’aqüífer format per la part alterada del massís granític del Maresme. Els aqüífers són de tipus lliure, amb zones no saturades poc importants. La porositat i permeabilitat són elevades. El pendent del terreny és moderat. Es considera que la vulnerabilitat és alta en la totalitat de la massa d’aigua.

Alta

Alta

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 17


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 18


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

3051H01 Aqüífer dels Granits i materials paleozoics del Maresme

7,74 1194,0 323,6 103,2 114,66 158,3 26,4

25,57 3,65 54,2 - 31,00 -

Promig de 3, 7 o 82 (nitrats) dades de l'any 2003

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

3052A11 Aqüífer dels al·luvials i quaternaris entre Tiana i Caldes d’Estrac

7,66 1032,28 323,6 131,5 92,8 144,42 24,6

37,97 2,83 70,4 - 212,40 -

Promig de 5, 7 o 35 (nitrats) dades de l'any 2003

Aqüífer:



-



1995-2003

1982-2003

-

-

-

-

213

23

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

No existeix una adequada distribució de punts de nivell piezomètric. Els sectors que corresponen a l’aqüífer granític, quaternari al•luvial i litoral del Maresme Nord i Central no es controlen a la actualitat. Les sèries de dades de Química no són contínues en el temps i no presenten la mateixa quantitat d’elements analitzats per a totes les mostres i anys.

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 19


3052A12 Aqüífer de l’al·luvial entre Caldes d’Estrac i Calella

7,92 927,0 304,7 77,9 153,0 194 26,7

27,64 3,49 80,2 - 27,00 -

Promig d'1, 5 o 17 (nitrats) dades de l'al·luvial (no litoral)

Aqüífer:



-



3052A13 Aqüífer dels al·luvials i quaternaris entre Calella i Malgrat de Mar

7,6 1124 252,5 88,8 266,0 243,9 36,0

23,15 2,16 124,8 - 149,00 -

Promig d'1, 3 o 5 (nitrats) dades de l'al·luvial (no litoral)

Aqüífer:



-



L'impacte més important és per organoclorats i nitrats (els darrers amb concentracions mitjanes superiors als 50 mg/l i puntuals de més de 500 mg/l). Els sulfats, els clorurs i la conductivitat també presenten valors puntualment elevats

Alt Alt

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

(Pressió total x Vulnerabilitat)

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

No es constata a nivell regional

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

Pàgina 20


Alta

PRESSIÓ TOTALIMPACTE COMPROVAT

Baix

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 21


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí No Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

La massa d'aigua està en risc degut a les pressions sobre l'estat químic. Sobretot per nitrats i plaguicides. També localment per clorurs i sulfats

Pàgina 22

MARESME

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Mapa geològic de la massa 18 Maresme

Figura 2. Tall A-A´. Correlació Sondejos IGME y CHPO en la riera de Argentona (Guimerà, 1992).

Annex. Pàgina A 2


Figura 3. Tall B-B´. Perfil hidrogeològic en la riera de Cabrils (detalles hipotètics) (PHPO, 1985)

Annex. Pàgina A 3


Figura 4. Mapa Piezomètric aqüífer granític massa 18 Maresme. Actualitzat del PHPO (1985) Cotes en msnm. (Tiana a Caldes d’Estrac)

Figura 5. Mapa Piezomètric aqüífer granític massa 18 Maresme. Actualitzat del PHPO (1985) Cotes en msnm. (Caldes d’Estrac a Malgrat de Mar)

Annex. Pàgina A 4


Figura 6. Mapa Piezomètric Juliol 1992 aqüífer al·luvial Baix Maresme (Tiana a Caldes d’Estrac) massa 18 Maresme. Cotes en msnm. (IGME, 1992)

Annex. Pàgina A 5


Figura 7. Mapa Piezomètric Juliol aqüífer al·luvial Maresme Centro (Caldes d’Estrac a Calella) massa 18 Maresme. Cotes en msnm. (IGME, 1992)

Annex. Pàgina A 6


Figura 8. Mapa Piezomètric Juliol aqüífer al·luvial Alt Maresme (Calella a

Malgrat de Mar) massa 18 Maresme. Cotes en msnm. (IGME, 1992)

Annex. Pàgina A 7


Figura 9. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 2034A11, Granits i materials paleozoics, del 1973 al 2003

Figura 10. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 3052A11, Quaternaris al·luvials rieres entre Tiana i Caldes d’Estrac, del 1970 al 2003

Annex. Pàgina A 8


Figura 11. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 3052A11, Quaternaris al·luvials litoral entre Tiana i Caldes d’Estrac, del 1970 al 2003.

Figura 12. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 3052A12, Quaternaris al·luvials litoral entre Caldes d’Estrac i Calella, del 1970 al 2003,

Annex. Pàgina A 9


Figura 13. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 3052A13, Quaternaris al·luvials rieres entre Calella i Malgrat de Mar, del 1970 al 2003

Figura 14. Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 3052A13, Quaternaris al·luvials litoral entre Calella i Malgrat de Mar, del 1970 al 2003

Annex. Pàgina A 10


-5.0

-4.0

-3.0

-2.0

-1.0

0.0

1.0

2.0

3.0

4.0

5.0

oct-81 oct-83 oct-85 oct-87 oct-89 oct-91 oct-93 oct-95 oct-97 oct-99 oct-01 oct-03

Timepo (meses)

Cot

a Pi

ezom

étric

a (m

snm

)

Can Teixido Can Jordana EL Masnou Can Elena Can Padellás

Figura 15. Evolució de nivell piezomètric a l’aqüífer 3052A11, Quaternaris al·luvials litoral entre Tiana i Caldes d’Estrac, del 1981 al 2003

53.0

55.0

57.0

59.0

61.0

63.0

65.0

67.0

69.0

71.0

73.0


Timepo (meses)

Cot

a Pi

ezom

étric

a (m

snm

)

Argentona P-4 P-6-a P-1-a

Figura 16. Evolució de nivell piezomètric a l’aqüífer 3052A11, riera de Argentona,

Quaternaris al·luvials litoral entre Tiana i Caldes d’Estrac, del 1981 al 2003

Annex. Pàgina A 11


Figura 17. Evolució de nivell piezomètric a l’aqüífer 3052A12, Quaternaris al·luvials litoral entre Caldes d’Estrac y Calella, del 1981 al 2001

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

oct-85 oct-87 oct-89 oct-91 oct-93 oct-95 oct-97 oct-99 oct-01 oct-03

Cot

as P

iezo

mét

rica

s (m

snm

6

7

8

9

10

11

12

13

3815-3-0002 3815-3-0003 3815-3-0004 3815-3-0007 3815-3-0009 3815-3-0022 3815-4-0002

Riera

Acuífero Cuaternario

Figura 18. Evolució de nivell piezomètric a l’aqüífer 3052A13. Quaternaris al·luvials litoral entre Calella i Malgrat del 1985 al 2001.

50

55

60

65

70

75


Cot

as P

iezo

mét

rica

s (m

snm

-5

-4

-3

-2

-1

0

Cot

as P

iezo

mét

rica

s (m

snm

3815-2-0014 3815-2-0001 3815-2-0023 Lineal (3815-2-0023) Lineal (3815-2-0014) Lineal (3815-2-0001)

Riera Vallalta

Riera de Sant Pol

Riera de Canet

Annex. Pàgina A 12

Documents

MARESME - aca-web.gencat.cataca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterra... · masses d'aigua subterrÀnia de catalunya maresme fitxa de caracteritzaciÓ, anÀlisi