Marta de Castro 4t ESO A 1 2011 pgs 31 … · la meva gent, sóc a Mallorca. Lloc on he estat, estic i estaré. Sí, estim les platges, les ones, la gent, la felicitat... Estic enamorada

Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor

31

Seguda a l’arena escolt la mar. És com un mirall de l’ ànima de la terra, furiosa amb grans onades, però també tranquil·la amb una aigua cristal·lina. No entenc què m’entusiasma tant de les platges. Les ones simplement em relaxen i fan que pensi que tot està i estarà bé. Aquesta sonoritat em transmet records però també futurs somnis. Somií que sempre estaré allà, en un món perfecte on només passen coses bones. Més tard les ones esclaten damunt les roques, torn a la realitat. I m’adon de seguida que és com al meu somni, tot està bé, estic amb la meva gent, sóc a Mallorca. Lloc on he estat, estic i estaré. Sí, estim les platges, les ones, la gent, la felicitat... Estic enamorada de Mallor- ca.

Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vega-des tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'u-tilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un ani-mal, un paisatge o qualsevol objecte imaginable.

Marta de Castro 4t ESO A


32

Guanyadors dels Jocs FloralsGuanyadors dels Jocs FloralsGuanyadors dels Jocs FloralsGuanyadors dels Jocs Florals

PER QUÈ?PER QUÈ?PER QUÈ?PER QUÈ?

N ecessito qualcú. Em sento molt sola... Les meves amigues diuen que les tinc a elles, però jo vull qualcú que m ’ estimi de veri-tat!

Això és el que em deia abans de... No puc ni pensar-ho, cada vegada que ho record el cor se m ’encongeix... tot el cos se m ’estremeix... se ’ m talla la respira-

ció... no desig la meva història a cap dona, ni a cap persona en ge-neral.

Tot va començar en aquella festa. Jo hi vaig anar perquè em varen convèncer. Ballant vaig veure com es fixava en mi. No estava mala-ment. Se ’ l veia ben plantat, ens presentàrem, vàrem estar xerrant una estona i ens prenguérem un

parell de copes. Vàrem sortir unes quantes nits fins que decidírem ser parella. Els dos primers mesos va-ren ser meravellosos. Deien que no ens desferràvem, però què volien, estàvem enamorats. Anàvem a

passejar, a sopar, me feia regals, era atent amb mi, es preocupava per mi... era el noi que tota noia voldria.

Era un poc gelós ( però això volia dir que jo li importava ) . Jo sabia que no volia que anés a la festa d ’ aniversari de na Lluna, la me-

va millor amiga. Vaig intentar con-vèncer-lo, però no es duien bé. Tant un com l ’ altre deien que l ’altre feia que em distanciés d ’ells, per això la nit de l ’ an iversari vaig quedar per sopar amb ell. Just abans d ’ anar al restaurant

me vaig passar per la festa per donar el regal a na Lluna i per felicitar-la. A ella li va saber greu que me n ’ anés i me va dir que jo sabia el que feia amb la meva vida, però que ella sempre estaria

amb mi per al que volgués.

Aquesta aturada va fer que em retardés en el sopar. Feia un quart d ’ hora que m ’ esperava. Em va demanar el perquè de fer-

lo esperar i jo no li volia dir que havia anat uns minuts a la festa. No vaig saber què respondre... M ’ agafà fort del braç i va comen-çar a sacsejar-me i a cridar-me. Jo em vaig espantar, me feia mal,

vaig dir-li que havia estat amb ma mare.

Cada vegada m ’ estrenyia més del braç i em cridava més fort, me deia que m ’ havia trucat a casa i

que li havia contestat ma mare, li

havia dit que no sabia on era. Vaig sentir que no tenia sortida i vaig acabar dient-li la veritat.

Em va pegar un bufetada i em

va dir que no el tornés a mentir.

En tota aquella nit no vàrem tor-

nar a tocar el tema.

Jo el vaig entendre, s ’ ha-

via preocupat molt per mi.

Amb el temps aquell episodi es

va anar fent llunyà, el fet de no

donar-li importància va ajudar.

La relació amb les meves ami-

gues va quasi desaparèixer per

complet. Tampoc no sortia ni

m ’ arreglava. Ell em deia que li

agradava així com era i que te-

nint-lo a ell no necessitava ningú

més.

Ell se ’ n va haver d ’ anar de

viatge. Xerràvem al matí,

l ’ horabaixa i al vespre.

A mi se ’ m va trencar

l ’ escalfador de l ’ a igua. Els

meus pares també eren de viat-

ge, ja que feien vint-i-cinc anys

de casats. Vaig comentar-li el

que em passava i em va dir que

tornaria quant abans li fos possi-

ble per arreglar-me ’ l , que no

feia falta que me gastés els di-

ners en reparacions. En passar

tres dies no vaig poder suportar


33

passar d ’ una actitud submisa a la superioritat i agressivitat. Va començar a dir-me que a ell ningú no el deixava, que jo era seva. Jo em vaig espantar. Em va mirar i em va obligar a dir que em que-

daria amb ell. Jo vaig dir que així no podíem seguir, que una relació basada en la superioritat i en la por no era bona per a ningú.

Ell va agafar un ganivet. Me ’ l va clavar tres vegades i va fugir. Vaig quedar allà estesa, ferida, era incapaç de moure ’ m. Pen-sava si de veritat, tot allò, havia

estat culpa meva. Gracies que un veí va sentir la discussió, va en-trar i em va socórrer. En dos dies la policia el va trobar amagat i el varen tancar a la presó per intent d ’ homicidi.

Des de llavors la vida per a mi mai no ha tornat a ser la mateixa. M ’ he adonat que jo em mereixo una millor vida i que hi ha gent al

meu voltant que m ’ estima de veritat i no em fan mal. No estem sols mai, sempre hi ha gent dis-posada a ajudar-te.

Begoña Bernabeu

4t ESO

més. No podia continuar dutxant-

me amb aigua freda, ja érem a

novembre.

Vaig acabar decidint trucar a un

tècnic perquè me l ’ arreglés.

Va venir al dia següent. Em va dir que ja estava tot solucionat i just quan se n ’ anava, va arribar la meva parella, ell. Me volia sor-prendre amb la seva vinguda in-esperada. Jo vaig anar a abraçar-

lo quan de sobte em va apartar. Em mirava amb menyspreu. Jo no ho entenia. Va ordenar-me que entrés a casa. El tècnic, en veure la situació, va anar-se ’ n ràpidament. En entrar a casa em va empènyer contra la paret. Em

vaig donar un fort cop contra el marc de la porta. Ell m ’ a gafava amb força i em demanava què feia aquell home a ca meva. Jo m ’ havia quedat glaçada. No sa-bia com reaccionar, no entenia què era el que passava. Ell em

pegava bufetades, m ’ e stirava dels cabells. De sobte vaig reacci-onar i vaig dir-li que no em pe-gués, que havia vingut a arreglar l ’ escalfador romput. Em va cri-dar i em va dir que no el mentís.

Jo vaig cridar-li que era veritat i em va pegar un cop de puny. Jo vaig caure al terra immòbil, no podia aturar de plorar. Em va dei-xar allà i va anar a la meva habi-tació per mirar els llençols. Va

veure que el meu llit estava fet, no tenia raons per pensar que li havia estat infidel. En tornar em va insultar, em va dir puta i porca, em va escopir i se ’ n va anar. Vaig quedar-me allà, al terra del

passadís, tota la nit, pensant què havia fet perquè passés tot allò perquè estava clar que havia es-tat culpa meva. Vaig trucar a ma mare i li vaig contar entre llàgri-mes tot el que havia passat. Va-

ren tornar de seguida del seu vi-atge. En veure ’ m, ma mare em va dir que el deixés i el denunci-és. Jo vaig plorar, l ’ estimava, o això creia perquè jo sentia que ell m ’ estimava. Vaig trucar-lo per dir-li-ho. Ell em va demanar per-

dó, que ho sentia molt, que havia perdut el cap, em digué que m ’estimava. Jo el veia molt penedit. Em va demanar per xerrar-ho tranquil·lament sopant. A mi, em va costar contestar-li, però al final hi vaig accedir.

Vàrem sopar a ca seva. Jo no obria la boca. Ell era molt cavalle-

rós. Ho va preparar tot molt ele-gant i mesurat, va fer el sopar... Mentre menjàvem el primer plat em va demanar per què no deia res. Jo vaig contar-li la conversa que havia tingut amb ma mare. La idea que el pogués deixar el

va posar molt nerviós. Em deia que allò que havia passat no es tornaria a repetir, em suplicava que no el deixés. De sobte va


34

OBLIT I SOLEDAT

L es manetes del rellotge de la

sala recorrien el seu camí una

darrere l’altra… Passaven se-

gons, minuts, hores i dies i ningú

no entrava en aquella sala.

Estava assegut a la cadira. Da-

vant l’estufa, al costat de la taula.

Feia un parell de mesos havia

començat a notar un mal

d’esquena, i feia un parell de dies

se li havia obert una gran ferida,

que li provocava un fort dolor,

quasi tan fort com el que li provo-

cava l’estar tot sol.

Un d’aquells dies de la seva mo-

nòtona vida, quan estava assegut

al sofà en lloc de la cadira, es

demanà com havia arribat

allà;com havia arribat a aquella

casa i perquè hi estava tot sol.

Pensà detingudament quina podia

ser la resposta: potser tenia una

filla i no l’estimava? No, no hi ha-

via cap possible filla. O si? Mentre

pensava, una llàgrima es precipità

del seu ull. Feia temps que no

plorava, feia temps que no reia.

De sobte tocaren les nou, però ell

no es podia aixecar per anar a

sopar. Es botà per primer dia el

seu senzill horari. O potser se

l’havia botat abans? Ningú no ho

sap.

No donava amb cap resposta

possible, tremolava de por, no

sabia què feia en aquella casa.

Pensà qui fou la darrera persona

que va veure i no se li ocorria

cap. Pensar i pensar, durant se-

gons, minuts, hores i dies.

Un dia, es llevà de matí, havent

dormit al sofà, i es quedà assegut

allà com estava, com havia estat i

com estaria durant molt de temps:

sense moure’s. Sentí un renou,

què era un renou? Feia molt que

no en sentia cap. No sabia reco-

nèixer-lo, era agut i estrident.

No sabia què estava passant. De

sobte sentí cops... Tenia por; que

succeïa? La porta de la casa es

va obrir, però ell no se n’adonà.

Una persona va recórrer la casa

cercant aquell home, que ni es

recordava del seu propi nom.

Per primera vegada en mesos,

entrà una persona a la sala. Era

una dona, d’uns trenta anys.

-Pare, hem d’anar a l’hospital,

t’han de fer la revisió.

Es sentí un silenci sepulcral. Pa-

reixia que també s’havia oblidat

de parlar.

-Qui... qui ets? -pronuncià amb

molt d’esforç.

-Au pare, no facis bromes amb

això que et passa. Saps bé qui

som; fa temps que no he pogut

venir, però saps que ha estat per

treball i ho sent. Però fora bro-

mes, per favor.

- Pare? Aquest és el meu nom?

Per favor, dona, em podries dur a

ca meva? No sé per què som en

aquesta casa tan petita... Qui em

va dur aquí?- l’home es començà

a mareja i a sentir un potent dolor

a la seva ferida, que s’havia fet

molt més gran.

-Pare! Arribam tard, per favor, ara

no.- La seva cara començà a ba-

nyar-se amb unes llàgrimes que

no es podien dissimular; temia

que tot allò no fos una broma.

L’home ja no sentia ni les seves

cames ni la seva respiració. La

infecció de la seva gran ferida

s’havia estès per les extremitats

inferiors. Només sentia una feroç

fam perquè no havia menjat res

en tres dies.

-Per favor, li diràs a la meva mare

que em vengui a cercar? Crec

que m’estic morint, però no ho

diguis al meu pare, pensarà que

som un covard- pronuncià sense

respiració.

-Pare, la teva mare morí quan

vares néixer... El teu pare va des-

aparèixer a la guerra...- va dir la

dona ja inundada de llàgrimes.

Dia 21 de setembre, els doctors

s’adonaren que, a part de sofrir

alzheimer, l’home patia de sole-

dat, i potser la segona fou la cau-

sant de la seva mort.

Mónica Morote

4t ESO


35

Enguany hem posat en marxa el club Enguany hem posat en marxa el club Enguany hem posat en marxa el club Enguany hem posat en marxa el club d’animació a la lecturad’animació a la lecturad’animació a la lecturad’animació a la lectura

Què és ?Què és ?Què és ?Què és ?

É s un club que informa sobre: nove-tats, activitats i tallers relacionats amb la lectura i organitza activitats de con-tacontes i concursos literaris. Sempre trobareu la informació al nos-tre racó de porteria, feu-li un cop d’ull! Hi trobareu un munt de propostes! Què hem fet fins ara?Què hem fet fins ara?Què hem fet fins ara?Què hem fet fins ara?

A l desembre hem organitzat una activitat de contacontes per a tots els alumnes de primària. Ha estat molt di-vertit perquè cada classe ha rebut un sobre amb un missatge: “Dimecres re-breu un regal sorpresa!” i l’últim dia abans de les vacances de Nadal dife-rents persones han anat a tots els cur-sos de Primària a contar-los un conte de Nadal. Al març hem fet el concurs per escollir el personatge que representarà al Club d'Animació a la Lectura. Com ja sabeu, ha guanyat en Liper de na Carme Caçador, però el més divertit ha estat la votació per escollir-ne el millor. Hi ha participat moltíssima gent entre alumnes, mestres, pares, ... 335 perso-nes! Després, el dia del Llibre, s’ha fet el lliurament de premis; tots els par-ticipants han rebut un premi pel fet d’haver presentat un personatge, però els dos finalistes i la guanyadora han tengut un premi especial... endevinau quin és? Sí! Un llibre!

L es mestres que integren aquest club són: na Carol, na Maria Eugènia, na Sílvia, na Mar, na Mireia, na Maria Feliu i na Sol. Totes estaran encanta-des de rebre els vostres suggeriments o opinions per tenir un club dinàmic i divertit. En el futur volem posar en marxa moltes més activitats, esperam que hi participeu i en gaudiu molt!

Bona lectura!Bona lectura!Bona lectura!Bona lectura!


36

en l'elaboració d'una pel·lícula basada en una història de reis, princeses i lladres de l'edat mitjana, titulada “El sol, la luna y la pluma”. Un film que va tenir tots els ingredi-ents que té una pel·lícula, dirigida per To-meu Jaume amb la col·laboració de Miquel Fullana, Mª Antònia Tous, tots els monitors d'aquelles colònies i la participació d'uns 90 nins i nines actors.

Però ara ja som al 2011 i us presen-tam les colònies d’enguany, que de ben se-gur portaran els seus participants a mons imaginaris i il·lusionants: - Ed. Infantil : 2n i 3r De l'11 al 13 de juliol

- Ed. Primària: 1r i 2n Del 14 al 17 de juliol 3r i 4t Del 4 al 9 de juliol 5è i 6è Del 22 al 29 de juliol

El nombre de places de cada torn està limitat a 30 i la inscripció està oberta fins a final de curs o fins que s'exhaureixin les places disponibles. Enguany, un any més, passaran per la casa de Galilea uns 120 alumnes i uns 20 monitors i responsa-bles que tot surti a la perfecció. Vos hi es-peram.

ANIMAU-VOS A VIURE L'EXPE-RIÈNCIA DE COLÒNIES!

XXXI ANYS DE COLÒNIES XXXI ANYS DE COLÒNIES XXXI ANYS DE COLÒNIES XXXI ANYS DE COLÒNIES D'ESTIU!D'ESTIU!D'ESTIU!D'ESTIU!

Era l'any 1980 i s'organitzava la pri-mera colònia d'estiu al casal que les Religi-oses del Sagrat Cor havien adquirit un temps abans al bucòlic poblet de Galilea, en plena Serra de Tramuntana. Ara, trenta-un anys després continuam amb l'organit-zació d'aquestes colònies d'estiu que ja s'han convertit en emblemàtiques per a molts dels nostres alumnes. Fins a l'any 1992, les colònies es realitzaven amb els alumnes de 5è d'EGB. A partir d'aquell curs passàrem a organitzar-ne per altres nivells, des d'Educació Infantil fins a ESO i així s'ha mantingut fins avui, malgrat aquests darrers anys no s'hagin realitzat les d'ESO.

Durant aquests 31 anys ininterrom-puts, han estat ja més de dos milers d'alum-nes els qui han gaudit d'uns dies de colòni-es a Galilea, repetint alguns d'ells com a monitors uns anys més tard. Durant uns dies de l'estiu s'han enfonsat en mons d'il·lusió, han viatjat per distints països, han conegut els pirates més simpàtics, han vis-cut en el món màgic de Harry Potter, han passat per l'Olimp dels déus, s'han trobat amb Peter Pan, han anat de la mà dels per-sonatges Disney, han batallat a la guerra de les galàxies i s'han trobat cara a cara amb Darth Vader. Han caminat diversos dies per la Serra, han acampat al bosc, han dormit davall un sòtil d'estrelles, han participat a les majors gimcanes, en els jocs més es-pectaculars i en els tallers més estranys. Han nedat, han jugat, s'han embrutat (a les gimcanes brutes), però sobretot han gaudit d'una experiència que molts no oblidaran mai. Una experiència educativa de germa-nor, de companyia, de solidaritat i d'amistat.

Però, a més, el 1992 va ser un any d'inflexió a les colònies. Els participants de 3 torns de colònies de 5è i 6è participaren


37

Baix aquest lema, tota l'escola partici-pà per primera vegada en una repoblació forestal el passat dia 26 de gener. Aquesta activitat en la qual participàrem prop de 1.100 persones, entre alumnes, professorat i acompanyants, es realitzà a la finca pública de Son Real i estava emmarcada dins les activitats que hem programat a la nostra es-cola per commemorar i participar de l'Any Internacional dels Boscos 2011.

El 20 de desembre de 2006, l'Assem-blea General de les Nacions Unides va apro-var la resolució (A/RES/61/193) en la qual es declarava el 2011 com a l'ANY INTERNACI-ONAL DELS BOSCOS. Aquesta celebració pretén prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupa-ment sostenible del planeta a causa dels be-neficis econòmics, socioculturals i ambien-tals que proporcionen. Amb aquesta finalitat, es promou l'acció internacional a favor de l'ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d'ells. La FAO estima que cada any, més de 130.000 km2 de boscos es perden a causa de la deforestació. La conversió a terres agrícoles, la recollida insostenible de fusta, les pràctiques de la gestió inadequada de la terra i la creació dels assentaments humans són les raons més comunes per a la pèrdua de zones boscoses. Segons el Banc Mundi-al, la deforestació representa fins a un 20% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle, que contribueixen a l'escalfament global i, amb això, al canvi climàtic. Els bos-cos constitueixen l'hàbitat al voltant de dos terços de totes les espècies sobre la terra i la deforestació de boscos tropicals produeix la pèrdua de biodiversitat de fins a 100 espèci-es per dia.

Les activitats que duim a terme du-rant tot aquest curs, parteixen de la Comissió Ambiental i del Departament de Medi Natural del Centre. Per a la realització de l'activitat de repoblació es va analitzar l'impacte que

SEMBRAM UN BOSC, DE-SEMBRAM UN BOSC, DE-SEMBRAM UN BOSC, DE-SEMBRAM UN BOSC, DE-FENSAM LA VIDAFENSAM LA VIDAFENSAM LA VIDAFENSAM LA VIDA

aquesta activitat podria causar sobre l'eco-sistema de Son Real per evitar que fos per-judicial i es va aconseguir la total col·laboració del Govern de les Illes Bale-ars, mitjançant els Serveis Forestals de la Conselleria de Medi Ambient, l'IBANAT, els vivers forestals de Menut, els Agents de Medi Ambient i la Fundació pel Desenvolu-pament Sostenible de les Illes Balears com a gestora de Son Real. En total, unes 80 persones col·laboraren amb nosaltres per-què tot funcionàs com cal i fos un dia inobli-dable. Entre tots sembràrem uns milers d'arbres (alzines, pins, arboceres, ullastres i savines).

Després d'aquesta activitat, que ens ha servit com a punt de partida de l'Any In-ternacional, hem realitzat altres activitats: La custòdia d'un arbre: cada alumne ha re-but un arbre (ullastre, alzina o pi) perquè el trasplanti i el custodiï a casa durant uns me-sos, fins a la propera tardor. Així i ja en el proper curs, cada nivell o cicle conclourà l'any fent una nova repoblació amb els ar-bres custodiats. La sembra d'un arbre commemora-tiu a l'escola: un alumne representat de ca-da nivell ha participat en la sembra d'un fleix als jardins d'Educació Infantil amb l'ob-jectiu que es converteixi en el símbol d'a-quest curs en el nostre centre. L'arbre està acompanyat d'una placa recordant la cele-bració.

Miquel Fullana Daviu


38


39

Recepta Atura’t i Escolta Restaurant: Atura’t i Escolta Ingredients: Clima de silenci Ganes d’escoltar Atenció Pensar abans de parlar Saber esperar Elaboració: Presentam i treballam les rutines fins que els nins i les nines les han as-solit. Una vegada interioritzades afegim moments d’escolta i afavorim la participació de tots. Per a l’elaboració d’aquest aprenentatge les eines més importants seran: Les oïdes: escoltam el que ens demanen i el que diuen els altres. El cervell: pensam què ens demanen i el que volem dir. La mà: l’aixecarem si volem intervenir. La boca: ens expressam. Si ens equivocam no passa res. Com es serveix: Ens seurem en cercle, amb la possibilitat de veure’ns tots. Abans de par-lar aixecarem la mà i parlarem amb un to adequat. Els companys escoltaran el que deim perquè és interessant i els interessa. Tots som importants. Així treballam el Projecte Educatiu Educació Infantil

Recepta Atura’t i EscoltaRecepta Atura’t i EscoltaRecepta Atura’t i EscoltaRecepta Atura’t i Escolta


40

Documents

Marta de Castro 4t ESO A 1 2011 pgs 31 … · la meva gent, sóc a Mallorca. Lloc on he estat, estic i estaré. Sí, estim les platges, les ones, la gent, la felicitat... Estic enamorada