materials de formació cristiana 2014 adults

Campaña 55

LEMA UN MÓN NOU,

PROJECTE COMÚ

PARAULES CLAU:

Fraternitat, aliança, diàleg, món nou, civilització de l'amor, caritat.

DINÀMICA:

La catequesi està formada per una introducció i tres moments de treball: mirada creient, reflexió creient i compromís creient. El material està preparat perquè sigui treballat, o bé per

un grup d'adults ja formats o bé per un grup amb un acompanyant que pugui anar-los

ajudant.

La introducció té el desenvolupament doctrinal del tema, que pot llegir-se a casa i comentar

en el grup, o bé, ser explicat per l'acompanyant del grup. La mirada creient ens porta a

contemplar el tema mirant nostra pròpia vida a partir d'algunes preguntes.

La reflexió creient ens presenta alguns passatges de la Sagrada Escriptura que ens ajuden a

mirar la realitat amb els ulls de Déu. El compromís creient ens dóna algunes propostes

d'acció que poden ajudar-nos personalment o en grup.

Seria molt apropiat poder utilitzar el material en dues sessions, dedicant una primera a la

introducció i mirada creient i una segona (que prèviament s'hagi treballat personalment) per

compartir la reflexió creient i el compromís creient.

OBJECTIUS:

Comprendre que família humana forma una unitat i veure com està unitat és il·luminada i portada a compliment per l'Església.

Descobrir com, en la Nova Aliança, som cridats a treballar amb els homes de bona voluntat pel desenvolupament integral de tots els homes.

Buscar accions a nivell personal i sociopolític en les quals puguem treballar en el projecte comú d'un món nou.

Textos per aprofundir

Compendio de Doctrina Social de l'Església, BAC, Madrid 2005 Us proposem llegir la Conclusió: Cap a una civilització de l'amor. (Punts 575-583)

Altres lectures:

Caritas in Veritate 34: Fraternitat i experiència del do.

Foto portada Caritas in Veritate 53 – 67: La col·laboració de la família humana

M Eugenia Díaz Joan Pau II, Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau, 1 de gener de 2001.

Mans Unides

Casilda de Zulueta/Mans Unides

FRATERNITAT CRISTIANA I FRATERNITAT UNIVERSAL

Aquest any, des de Mans Unides se'ns proposa treballar entorn del

vuitè dels objectius del mil·lenni formulats per les Nacions Unides:

“Fomentar una aliança mundial pel desenvolupament”. El lema de la

LV Campanya sintetitza aquesta proposta: “Un món nou, projecte

comú”.

Prenem com a punt de partida l'experiència bàsica d'unitat de tots els

homes. Som tots els homes germans? En quin sentit podem utilitzar

aquesta expressió? La fraternitat és l'afecte o amistat que tenen els

que són o es tracten com a germans. La paraula “germà” té múltiples

sentits. Ser germans, en el sentit literal, requereix una unitat d'origen

segons la sang. D'altra banda, també diem que som germans els

cristians, que, pel baptisme, formem part de la família de Déu i som

fills del Pare.

Pel que en aquest tema ens interessa, podem dir que, al costat de la

fraternitat pròpia que es genera entre els germans de sang, tenim

altres dues fraternitats.

Una primera seria la fraternitat universal que uneix a tots els homes. Tots els

éssers humans de les diferents races procedim d'un mateix origen. «A causa de

la comunitat d'origen, el gènere humà forma una unitat» (Catecisme de

l'Església Catòlica 360). La divisió de races, llengües i cultures és posterior i no

pot ocultar una unitat prèvia que ens configura a tots com a humans. Aquesta

unitat, en ser referida a la primera parella humana, apunta també al Creador.

Déu, en crear als homes es revela com a Pare, font i origen de la vida.

No obstant això, aquesta unitat va ser enfosquida pel pecat. Aquesta

experiència és recollida pel passatge de la torre de Babel (Gn 11,1-9), en el

qual es relata el principi de les diferents cultures. Les divisions i les guerres

tenen, per tant, el seu origen en el pecat, que separa als homes de Déu i

enfosqueix les seves relacions mútues. La violència que aquestes generen i les

ferides que queden estenen aquesta divisió al llarg dels segles.

Però Déu no va voler que les coses fossin d'aquesta manera. Ja en convocar a

Israel en l'Antiga Aliança, crea un poble que serà la promesa d'una nova unitat.

«Va ser voluntat de Déu el santificar i salvar als homes, no aïlladament, sense

connexió alguna d'uns amb uns altres, sinó constituint un poble, que li

confessés en veritat i li servís santament» (Lumen Gentium 9). Els profetes

anuncien que aquest poble no tindrà el seu fonament en la raça i la sang, sinó

que s'haurà d'obrir a totes les nacions, doncs la seva destinació és universal:

«La meva casa és casa d'oració i així la cridaran tots els pobles (…) Encara

congregaré a uns altres a més dels ja reunits» (Is 56,7-8).

Descobrim aquí la segona accepció de fraternitat. L'Església és aquest poble

convocat per Jesucrist que és germen de la unitat universal. Així és recollit en

la Constitució Conciliar Gaudium et Spes 92: «L'Església, en virtut de la missió

que té d'il·luminar a tot l'orbe amb el missatge evangèlic i de reunir en un sol

Esperit a tots els homes de qualsevol nació, raça o cultura, es converteix en

senyal de la fraternitat que permet i consolida el diàleg sincer».

Jesucrist és el Fill Unigènit de Déu, el que prové de la seva pròpia naturalesa i

és “Déu de Déu”. Per mitjà de la seva encarnació s'ha fet proper a nosaltres

perquè, per la fe en Ell, participéssim en la seva Vida. Com ens ha assenyalat el

Papa Francesc en la seva primera encíclica Lumen

Fidei:

«Solament així, mitjançant l'encarnació, compartint

la nostra humanitat, el coneixement propi de

l'amor podia arribar a plenitud. En efecte, la llum

de l'amor s'encén quan som tocats en el cor,

acollint la presència interior de l'estimat, que ens

permet reconèixer el seu misteri» (LF 31). Aquest

misteri és una comunió d'Amor. Ell ens introdueix

en una promesa d'unitat inèdita, que no és la mera

unitat entre els homes, sinó una unitat que ve de

Déu. Així ho demana Jesús en l'últim sopar per als

deixebles i tots els que creen en Ell: «Que tots

siguin un, com tu, Pare, en mi, i jo en tu, que ells

també siguin un en nosaltres » (Jn 17,21). La

fraternitat cristiana neix de la unitat amb el Fill de

Déu i la rebem per l'Esperit Sant (cf. Pentecosta –

Hech 2,1-11).

Ara, queda veritablement il·luminat aquell vuitè

objectiu del mil·lenni que expressa l'Organització

de les Nacions Unides i que està el cor de tots els

homes. L'aliança mundial pel desenvolupament

remet a una unitat anterior, la unitat d'origen de

tots els homes, i és il·luminada per una unitat més

elevada, l'Església. Per això, nosaltres treballem

amb tots els homes de bona voluntat per la unitat

en el veritable desenvolupament de cada home i

de tots els homes.

Les paraules del Concili Vaticà II, promulgades fa

50 anys es mostren com a profètiques: “Així,

doncs, als quals creuen en la caritat divina els

dóna la certesa que obrir a tots els homes els

camins de l'amor i esforçar-se per instaurar la

fraternitat universal no són coses inútils. Els

esforços, concebuts a fi de realitzar la fraternitat

universal no són obertures” (Gaudium et Spes 38).

CAMINS PER A UNA ALIANÇA PER AL ESENVOLUPAMENT

Ara, doncs, podem preguntar-nos si la Doctrina Social de l'Església ens

dóna llum sobre la manera d'unir voluntats. El Beat Joan Pau II ens dóna,

en el seu missatge per a la jornada mundial de la Pau de l'any 2001, les

claus necessàries.

L'element principal d'aquesta construcció és el diàleg. «El diàleg porta a

reconèixer la riquesa de la diversitat i disposa els ànims a la recíproca

acceptació, en la perspectiva d'una autèntica col·laboració, que respon a

l'originària vocació a la unitat de tota la família humana» (Missatge per la

XXXIV JMP, 10). El diàleg no és la imposició d'una ideologia, sinó la

recerca de la veritat, que un només pot recórrer amb uns altres des de la

certesa raonable de la veritat que un coneix. Les dificultats per al diàleg

provenen de les inseguretats sobre la veritat del que vivim i que impedeix

disposar l'ànim a la recíproca acceptació. Perquè es doni un veritable

diàleg hem de partir necessàriament de l'afirmació d'una veritat que es

busca. Si la veritat no existeix, el diàleg no serà més que una imposició

de les pròpies posicions vitals. El relativisme és el major enemic del

diàleg.

La veritat a la ens referim és que la persona té una naturalesa i en

aquesta estan inscrits els elements comuns i originals: «hi ha valors

comuns a totes les cultures, perquè estan arrelats en la naturalesa de la

persona» (Missatge per la XXXIV JMP, 16). En el citat missatge, Joan Pau

II assenyala com els principals d'aquests valors la solidaritat, la pau, la

vida en totes les etapes del seu desenvolupament i l'educació.

Des de Pau VI hi ha hagut una contínua referència en el Magisteri Social

de l'Església a la construcció d'una civilització de l'amor. Aquesta és la

casa en la qual habiten els homes, casa que roman en moltes ocasions

en foscor, casa que estem cridats a il·luminar. Totes les relacions socials

han de guiar-se per la llum de la caritat i la justícia. La civilització de

l'amor no és una civilització construïda pels homes. És el món nou que

esperem i al que el lema de la 55 campanya de Mans Unides fa

referència. Aquest món descendeix del cel com una nova ciutat

engalanada, en la qual Déu s'uneix íntima i definitivament amb l'home.

TREBALL PERSONAL I EN GRUP:

Per aprofundir:

Benet XVI dedica el capítol III de Caritas in Veritate a la fraternitat i

el desenvolupament. La lectura d'aquest capítol pot ajudar-te a

aprofundir en la introducció que hem fet.

Laura Gutiérrez/Manos Unidas

MIRADA CREIENT:

Vivim en una societat multicultural. En la nostra vida quotidiana, quins

elements veiem que ens porten a descobrir una unitat original en tots

els homes prèvia a les diferències culturals? Però, d'altra banda, hem

vist que les divisions provenen del pecat. Podem veure exemples

(sense jutjar a ningú) de comportaments que enfosqueixin aquesta

unitat original?

L'Església és la Família dels Fills de Déu, germen de la nova unitat

basada en la misericòrdia. Veiem que això es realitzi a l'Església que

vivim? En quines dimensions hauríem de convertir-nos a Déu perquè

fos així de manera més clara?

Hem vist com el diàleg és el camí per a la recerca d'una major

col·laboració.Tinc clars quins són els fonaments d'aquest diàleg? Sóc

conscient que un món nou només pot venir d'una major obertura de

tots a Déu?

REFLEXIÓ CREIENT:

Podem llegir tres passatges relacionats entre si: La torre de Babel (Gn

11,1-9); Pentecosta (Hech 2,1-11); la ciutat nova que descendeix del

cel (Ap 21, 1-6).

Aquests tres passatges, com es relacionen entre si? Com veus que el

que en ells es relata, amb llenguatges diferents té un reflex en la teva

vida?

Sabies que el llibre de l'Apocalipsi parla d'un “món nou”? Quins trets

podem veure en aquest passatge del llibre de l'Apocalipsi sobre aquest

món nou? Una altra forma de parlar de món nou en la Sagrada

Escriptura és “cels nous i terra nova” o “Nova Jerusalem”. Recordes

algun altre passatge en què es parli d'ells? Quines conseqüències

podem treure per a la nostra vida d'aquestes reflexions.

COMPROMÍS CREIENT:

El compromís per col·laborar en la creació de la civilització de l'amor comença

per nosaltres mateixos. Podem pensar en petits canvis en la nostra vida que

facin que aquest món nou creixi. Les divisions trenquen el desenvolupament

d'un nou món. Podem veure com treballar per la reconciliació i el veritable

diàleg en els nostres ambients familiars, laborals i socials.

En grup, podem informar-nos a través de la web de Mans Unides de tot el treball

en xarxa que s'està fent entorn del desenvolupament per descobrir que les

aliances pel desenvolupament són una realitat creixent entre nosaltres. Podem

també difondre per diferents mitjans aquestes aliances per combatre la

impressió, de vegades generalitzada, de dispersió i que “cadascun va a la seva”.

També podem crear “petites aliances” a través de barris, associacions veïnals,

col·legis o parròquies per treballar units pel veritable desenvolupament.

A www.mansunides.org/materials/campanya es troben dinàmiques de suport

para treballar y aprofundir en el tema.

Divendres 7 de febrer

DÍA DEL DEJUNI VOLUNTARI

Diumenge 9 de febrer

JORNADA NACIONAL

DE MANS UNIDES

Manos Unidas SERVEIS CENTRALS: Premi Príncip d’ Asturiess Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Tel: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08.

de la Concordia 2010 info@manosunidas.org - www.manosunidas.org