8
1 MATERIAL UTILITZAT A LA UNITAT PER A TREBALLAR L’ARGUMENTACIÓ ACTIVITAT 1 ACTIVITAT PRETEST: NOTÍCIA PERIODÍSTICA 1.- La següent notícia ens parla d’una de les conseqüències del canvi climàtic el desgel del pol Àrtic. Però segons aquesta notícia, això no sembla ser un inconvenient, sinó una avantatge per l ’home. Argumenta: Relaciona explicacions i proves que aporta el text que verifiquen beneficis del Canvi Climàtic. BENEFICIOS DEL CAMBIO CLIMÀTICO: DESHIELO DEL ÁRTICO AGILIZARÁ EL TRANSPORTE MARÍTIMO MUNDIAL http://www.dw.de/deshielo-del-%C3%A1rtico-agilizar%C3%A1-el-transporte-mar%C3%ADtimo- mundial/a-16915680 El Ártico se deshiela y la ruta marítima de Rusia que comunica a Europa con el lejano Oriente se ensancha. ¿Podrá este pasaje hacerle competencia a los canales de Suez, Panamá y al planeado en Nicaragua en el futuro? Cada vez más embarcaciones navegan por las frías aguas del océano Ártico, que comunican a Europa con el lejano Oriente. El calentamiento global ha puesto en marcha un proceso de deshielo que comienza a dejar huellas visibles al norte de Noruega y Rusia y algunos beneficios. Cuando llega el verano boreal, los buques petroleros surcan los mares de Barents y Kara, aprovechando que el camino hacia el estrecho de Bering sólo se verá obstaculizado por “hielo joven”, masas de apenas treinta centímetros de espesor, donde antes había bloques de hielo impenetrables. “En 2012, la magnitud del decrecimiento de las capas de hielo estableció un nuevo récord. Y estimamos que ese fenómeno continuará en las próximas décadas”, dijo a DW el analista Eiji Sakai, de la Fundación para la Investigación de Políticas Oceánicas de Japón. En agosto de 2012, un barco cargado de gas natural en estado líquido llegó al puerto nipón de Yokohama, convirtiéndose en la primera nave de ese tipo en completar la ruta marítima del Norte conocida también como “Paso del Noreste”– desde Noruega. Esta hazaña es vista como algo significativo por el uso que se le pretende dar a estas aguas: ya se cuenta con que los cambios climáticos terminarán propiciando el transporte de recursos energéticos por el Paso del Noreste. En 2012, un total de 46 barcos transitaron esa ruta. En 2011, sólo fueron 34. Y en 2010, apenas diez embarcaciones emprendieron esa aventura. No obstante, estas cifras son ínfimas en comparación con el número de barcos que toman otras vías. Además, se conoce que bajo las capas de hielo del Ártico se encuentran grandes reservas minerales, terreno explotable y declarada, por el momento, zona internacional. 2.- Pensa avantatges i desavantatges del desgel de l’Àrtic. 3.- Posicionat Creus llavors que és parcialment beneficiós el Canvi Climàtic?

Material Utilitzat a La Unitat

Embed Size (px)

DESCRIPTION

IRE

Citation preview

  • 1

    MATERIAL UTILITZAT A LA UNITAT PER A TREBALLAR LARGUMENTACI

    ACTIVITAT 1 ACTIVITAT PRETEST: NOTCIA PERIODSTICA 1.- La segent notcia ens parla duna de les conseqncies del canvi climtic el desgel del pol rtic. Per segons aquesta notcia, aix no sembla ser un inconvenient, sin una avantatge per lhome. Argumenta: Relaciona explicacions i proves que aporta el text que verifiquen beneficis del Canvi Climtic.

    BENEFICIOS DEL CAMBIO CLIMTICO: DESHIELO DEL RTICO AGILIZAR EL TRANSPORTE MARTIMO MUNDIAL

    http://www.dw.de/deshielo-del-%C3%A1rtico-agilizar%C3%A1-el-transporte-mar%C3%ADtimo-mundial/a-16915680

    El rtico se deshiela y la ruta martima de Rusia que comunica a Europa con el lejano Oriente se ensancha. Podr este pasaje hacerle competencia a los canales de Suez, Panam y al planeado en Nicaragua en el futuro? Cada vez ms embarcaciones navegan por las fras aguas del ocano rtico, que comunican a Europa con el lejano Oriente. El calentamiento global ha puesto en marcha un proceso de deshielo que comienza a dejar huellas visibles al norte de Noruega y Rusia y algunos beneficios. Cuando llega el verano boreal, los buques petroleros surcan los mares de Barents y Kara, aprovechando que el camino hacia el estrecho de Bering slo se ver obstaculizado por hielo joven, masas de apenas treinta centmetros de espesor, donde antes haba bloques de hielo impenetrables. En 2012, la magnitud del decrecimiento de las capas de hielo estableci un nuevo rcord. Y estimamos que ese fenmeno continuar en las prximas dcadas, dijo a DW el analista Eiji Sakai, de la Fundacin para la Investigacin de Polticas Ocenicas de Japn. En agosto de 2012, un barco cargado de gas natural en estado lquido lleg al puerto nipn de Yokohama, convirtindose en la primera nave de ese tipo en completar la ruta martima del Norte conocida tambin como Paso del Noreste desde Noruega. Esta hazaa es vista como algo significativo por el uso que se le pretende dar a estas aguas: ya se cuenta con que los cambios climticos terminarn propiciando el transporte de recursos energticos por el Paso del Noreste. En 2012, un total de 46 barcos transitaron esa ruta. En 2011, slo fueron 34. Y en 2010, apenas diez embarcaciones emprendieron esa aventura. No obstante, estas cifras son nfimas en comparacin con el nmero de barcos que toman otras vas. Adems, se conoce que bajo las capas de hielo del rtico se encuentran grandes reservas minerales, terreno explotable y declarada, por el momento, zona internacional.

    2.- Pensa avantatges i desavantatges del desgel de lrtic. 3.- Posicionat Creus llavors que s parcialment beneficis el Canvi Climtic?

  • 2

    ACTIVITAT 2 ACTIVITAT DEXPLICACI I APRENENTATGE: ANLISIS VIDEOS

    Ara mirarem dos documentals relacionats amb el canvi climtic, responeu les segents qestions tenint en compte el que expliquen els protagonistes de cadascun dels documentals. Heu domplir les qestions pels 2 vdeos.

    Sessi 1: Vdeos Al Gore: Una verdad incomoda (2006)

    https://www.youtube.com/watch?v=H0jDnbIsL1M Primer de tot mirarem un resum del vdeo Una verdad incomoda, un documental del 2006 protagonitzat per Al Gore, ex-vicepresident dels EEUU, i amb el que va obtenir el Premi Nobel de la Pau l'any 2007. El documental va ser dirigit per Davis Guggenheim.

    Quines sn les principals afirmacions que

    fan sobre el canvi climtic els

    protagonistes del documental?

    En quines dades o proves es basen

    per afirmar-ho? Posan 2 exemples.

    Quines raons donen per justificar/explicar

    les seves opinions?

    Apareix alguna persona que doni opinions

    contrries a la resta? Si s aix...Qu diu?

    A quines conclusions finals sarriba? Es fa

    algun tipus de proposta?

    Dixid de Carboni: s un gas incolor, inodor, i inspid. La seva composici qumica s CO2. No s txic per la seva acumulaci pot produir la mort per ofegament, car s un gas ms pesant que l'aire, i s'acumula fcilment en els llocs ms baixos. El dixid de carboni est compost per un tom central de carboni unit amb dos dobles enllaos a dos toms d'oxigen, els tres alineats en lnia recta; PPM: parts per mili (ppm) s la unitat de mesura amb la que savalua la concentraci. Fa referencia a la quantitat dunitats de determinada substncia (agent, etc.) que hi ha per cada mili dunitats del conjunt. s a dir, es un concepte anleg al percentatge, noms que en aquest cas, no son parts per cent sin pars per mili ( tant per mil). Seria la segent equivalncia. 10.000 ppm = 1 %. s a dir, 10.000 ppm equivalen al 1 per cent. Daquest concepte anterior. La utilitzarem per a concentracions o valors molt ms baixos. Quan parlem de concentracions de

    contaminants en aigua o aire.

  • 3

    El Vdeo El fraude del cambio climtico (2007)

    https://www.youtube.com/watch?v=Dy-qe4zraFY The Great Global Warming Swindle (La gran farsa de lescalfament global) es un polmic documental que suggereix que la opini cientfica sobre el canvi climtic antropognic es influenciat per factors financers i poltics, qestionat si en realitat existeix un consens sobre lescalfament global provocat per lhome. El film realitzat pel productor de televisi britnic Martin Durkin, presenta a cientfics, economistes, poltics, escriptors i altres intellectuals de tot el mn que soposen a la opini de la majoria de cientfics, afirmant aix que lescalfament global produt per lhome es mentida i aquesta idea representa el frau ms gran de tots els temps.

    Quines sn les principals afirmacions que

    fan sobre el canvi climtic els

    protagonistes del documental?

    En quines dades o proves es basen

    per afirmar-ho? Posan 2 exemples.

    Quines raons donen per justificar/explicar

    les seves opinions?

    Apareix alguna persona que doni opinions

    contrries a la resta? Si s aix...Qu diu?

    A quines conclusions finals sarriba? Es fa

    algun tipus de proposta?

    Heretge: persona que segueix una heretgia. Heretgia: creena o teoria controvertida o novedosa, que est en conflicte amb el dogma establert. IPCC: Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC) que es va crear a 1988 amb la finalitat de proporcionar avaluacions integrals de l0estat dels coneixements cientfics, tcnics i socioeconmics sobre el canvi climtic, les seves causes, possibles repercussions i estratgies de resposta. Des de linici de la seva tasca al 1988, el IPCC ha preparat 4 informes de avaluaci en varis volums que es poden consultar a lapartat de Publicacions. El IPCC i lexpresident dels estats Units dAmrica, Al Gore, van rebre el premi Nobel de la Pau el 2007 per la seva tasca relacionada amb el canvi climtic.

  • 4

    ACTIVITAT 3 TREBALL COOPERATIUS Es van elaborar quatre dossiers on cadascun dells portava una pregunta argumentativa a desenvolupar i aquesta era resposta en grup. Activitat del primer cas: 1.- Cas desertitzaci dEspanya: Les solucions que es proposen pel territori espanyol es centren en tres lnies dactuaci lligades a la repoblaci forestal: lestudi de les espcies idnies per a preservar el sl sense afectar la producci, lestudi de les tcniques i sistemes ms adequats i el manteniment del concepte de desenvolupament sostenible i arribada de la informaci a la poblaci dagricultors a la prctica, veiem com els diners de lestat sn dirigits per aquells projectes que beneficien laugment de producci, explotaci del territori i la canalitzaci daiges dels rius cap a altres territoris. Amb els conceptes que heu vist de desertificaci i la situaci actual dEspanya, com argumentareu al govern espanyol la necessitat dun canvi en la gesti dels territoris agrcoles i de recurs hdric? Penseu en grup la resposta a la pregunta. Activitat del segon cas: 2.- cas desgel dels pols: Llegiu els dos textos. Qu creus que shauria de fer? De quina manera creieu que hauria dactuar el govern dEstats Units respecte la gesti de lrtic? Argumenteu en grup. Activitat del tercer cas: 3.- cas de la pluja cida: Argumenta perqu s important buscar solucions urgents a la pluja cida. Argumenteu en grup. Activitat del quart cas: 4.- cas disminuci de la capa doz: Al principi de lactivitat havem dit que la vida srie molt diferents a com nosaltres la coneixem sense la capa doz. Imagineu que la capa doz es veu reduda a uns nivells crtics. Explica dos dades o fets que sen deriven.

  • 5

    ACTIVITAT POSTTEST: EXAMEN FINAL CMC

    EXAMEN FINAL CINCIES DEL MN CONTEMPORANI Evidncies del canvi climtic

    1.- Al 2006 Al Gore va protagonitzar el documental que va guanyar loscar Una veritat incomoda, aquest documental ens parla del canvi climtic, i dels seus responsables. El documental exposa a les persones, als seus governs i industries els principals responsables daquest canvi, i insta a emprendre un cam de recerca denergies netes per evitar la destrucci del planeta. Una de les dades que exposa Al Gore per explicar aquest canvi climtic sn els valors de CO2 atmosfric de tot el planeta i el registre de temperatures des de fa 400.000 anys:

    - Registre de temperatures de laire:

    Al Gore, a partir daquestes dades, arriba a la conclusi que sest produint un canvi climtic. 1.1. Posicionat: Si tu fossis Al Gore com et defensaries davant els escptics del vdeo del Fraude del canvi climtic per corroborar que aquestes dades (grfics

  • 6

    adjunts) sn suficients per confirmar un canvi climtic? Explica-ho utilitzant com a evidncies les dades que aporta lexercici i com es troba.

    RBRICA AVALUACI DE LARGUMENTACI ESCRITA 1. AVALUACI DE LESTRUCTURA DE LARGUMENTACI

    Excellent (4)

    Notable (3)

    B (2)

    Insuficient (1)

    Afirmaci Exposa la afirmaci

    formulada amb claredat

    Exposa fora b la afirmaci

    formulada amb claredat

    Exposa algunes afirmacions amb

    claredat

    No detecta les afirmacions amb

    claredat

    Justifica les dades

    Connecta les dades amb la

    conclusi i ofereix un

    raonament del context.

    Presenta bastantes

    justificacions i aquestes queden

    lligades amb la conclusi.

    Presenta algunes justificacions i

    aquestes queden lligades amb la

    conclusi.

    No sap identificar la justificaci de les dades.

    Fonamentaci Dona fonamentaci a

    la justificaci

    Exposa fora fonamentaci a la

    justificaci

    Exposa alguna fonamentaci a

    la justificaci

    No exposa fonamentaci a la

    justificaci Contra argument

    i justificaci Te en compte els

    arguments oposats

    Te en compte bastants

    arguments oposats

    T en compte alguns arguments

    oposats

    No identifica els contrarguments oposats

    Conclusi Afirmaci inicial lligada amb la conclusi final

    Afirmaci inicial fora lligada amb la conclusi final

    Explicaci de la conclusi sense

    claredat

    No identifica de manera adequada les

    conclusions finals 2. AVALUACI DEL NIVELL DELS ARGUMENTS Avaluaci dels nivells dels arguments construts a travs de classificar els arguments segons la seva complexitat delaboraci.

    Nivell I Nivell II Nivell III Nivell IV Nivell V

    Noms trobem enunciats o fets

    sense dades complementrie

    s

    Argumentacions o textos

    argumentatius que inclouen

    fets i conclusions o

    b fets i justificacions

    Argumentacions o textos

    argumentatius que inclouen

    fets, justificaci, contrarguments

    i/o conclusi

    Argumentacions o textos

    argumentatius que inclouen

    fets, justificaci, contra

    argument i conclusi, amb alguna

    fonamentaci (vlida o no) o exemple

    Argumentacions o textos

    argumentatius amb tots els

    components de lestructura del

    text argumentatiu: fets

    , justificaci, fonamentaci,

    contra argument

  • 7

    justificat,conclusi i exemple.

    3. AVALUACI DE LA COHERENCIA I S DE LLENGUATGE EN ELS ARGUMENTS Per altre banda per avaluar la qualitat daquest arguments shan considerat diferents aspectes:

    Validesa de les argumentacions, tenint en compte la concordana entre fets i conclusi i la lgica del raonament utilitzat.

    Presncia de marcadors del llenguatge: (premisses: ja qu, com qu, per la ra que..), (conclusions: al final, finalment, resumint per concloure...).

    La lgica de la justificaci principal.

    Adequat (A) Suficient (B) Inadequat (C)

    1. Validesa de largumentaci

    Existeix concordana entre els fets que

    exposa i la conclusi

    Sexposen els fets i conclusions per sexposa duna manera confosa la prpia concordana

    No existeix concordana entre els fets que exposa i la conclusi final

    2. Presncia de marcadors del

    llenguatge

    Utilitza marcadors de llenguatge per a desenvolupar les

    seves argumentacions.

    Utilitza marcadors de llenguatge de manera incorrecte per a desenvolupar les seves argumentacions.

    No utilitza marcadors del llenguatge de manera coherent

    3. Validesa entre la afirmaci i les

    dades

    Existeix una lgica raonable entre les

    idees i dades exposades.

    Existeix una lgica confosa entre les idees i dades exposades.

    No existeix una lgica coherent entre les idees i les dades exposades.

  • 8