Mòbils high tech―vides low costConseqüències de l’explotació de les riqueses naturals a la República Democràtica del Congo.

I jo, hi tinc res a veure?

SolidaritatCastelldefelsKasando

Amb la col·laboració de:

El terme coltan no s’utilitza en llenguatge científic ja que no és cap mineral estable, és un aliatge de dos metalls:

El coltan és fonamental per a la fabricació i desenvolupament de noves tec-nologies, degut a les seves propietats: superconductivitat, caràcter ultrarre-fractant (minerals capaços de suportar temperatures molt elevades), té la propietat d’emmagatzemar càrrega elèctrica temporal i alliberar-la quan es necessita, alta resistència a la corrosió i a l’alteració en general.

Per això el trobem als microprocessadors, a les bateries, als microcircuits i als condensadors de telèfons mòbils, videoconsoles, ordinadors, pantalles de plasma, càmeres digitals o equips d'alta tecnologia, míssils balístics, als airbags i en armes “intel·ligents”; també en medicina (implants), indústria aeroespacial, levitació magnètica, etcètera. El seu 'boom' va arribar amb la telefonia mòbil en utilitzar-se en la fabricació de condensadors de tàntal, que per les seves característiques poden ésser molt més petits.

2

Què és el coltan?

ColumbitaÒxid de niobi amb ferro i manganès

TantalitaÒxid de tàntal amb

ferro i manganès

(Fe,Mn)Nb2O6 + (Fe,Mn)

Ta2O6

Ruanda, la República Democràtica del Congo (RDC) i Nigèria són els prin-cipals productors de coltan, amb un 30%, 28,5% i 14,5% respectivament1.

Es calcula, però, que entre el 64% i 80% de les reserves naturals d’aquest mi-neral es troben a la RDC, principalment a les regions de Nord i Sud Kivu.

La RDC té una gran riquesa natural: flora (segona reserva forestal mundial, després de Brasil), fauna (reserves protegides d’elefants i goril·les) i minerals. Aquest gràfic representa la riquesa mineral de la RDC, on els percentatges estan calculats sobre el total de reserves naturals mundials:

3

On són les reserves naturals de coltan?

80%COLTAN

34%COBALT

10%COURE

8%CARBÓ

RDC

Font: U.S. Geological Survey, Mineral Commodity Summaries, January 2018

1 Es calcula que almenys la meitat del mineral que arriba als mercats internacionals amb l'etiqueta "Made in Rwanda" prové en realitat de l'RDC, i ha creuat la frontera de manera irregular.

La RDC ha estat explotada a causa de les seves grans riqueses natu-rals des del seu descobriment el 1870. Disposar de coltan en grans quantitats en el teu territori, element tan preuat i cobejat, és un privilegi que s'ha convertit en una maledicció per a la població d'aquest país, ja que està tacat de sang.

L'explotació del coltan i d'altres productes minerals a l'est de la RDC ha estat, i està, lligada a conflictes armats que tenen com objectiu encobert aconse-guir el control d'aquest material. Condicions d'explotació en règim de semi esclavitud, desastres mediambientals amb gravíssimes repercussions sobre l’ecosistema i greus problemes de salut associats amb els arcaics i infrahu-mans mètodes d'explotació fan d’aquesta riquesa una de les principals cau-ses de la seva pobresa.

La RD Congo i l’explotació de les riqueses naturals

Principals zones de conflicte

RDC

4

La RD Congoen xifres

+6.000.000

4.490.000

1 de cada 4

4 de cada 10

33.000

+600.000

2.000.000

71.000.000

59

morts violentes des de 1998

desplaçaments interns

dones ha estat víctima de violència sexual

infants moren abans dels 5 anys

nens soldat reclutats en els últims 15 anys

persones refugiades

infants pateixen malnutrició severa

persones analfabetes d'una població total de 82.700.000

anys d'esperança de vida

5

La República Democràtica del Congo és l’escenari del conflicte glo-bal més mortífer des de la segona guerra mundial. Hi ha molt pocs conflictes on el lligam entre la “gana” dels consumidors de tecno-logia i el sofriment humà és tan directe.

RD Congo: un país en conflicte continu

Més sobre el conflicte armat:

Inici de l’explotació i administració europea.

• Països veïns com Ruanda i Uganda te-nen una gran responsabilitat en el con-flicte actual, fruit dels seus interessos econòmics (explotació dels recursos) i geopolítics (control del territori).

• Nacions Unides té desplegats més de 18.000 cascos blaus a tot el país. L’orga-nització està acusada d’inacció i inope-rativitat davant els atacs dels rebels, de casos de corrupció, i els seus soldats han estat involucrats en milers de casos de

El Congo és propietat provada de Leopold II,

rei dels belgues. 10.000.000 de morts.

Cop d’estat i inici de la dictadura de Mobutu

amb els suport dels EUA. Naixement del Zaire.

1885 1965

1870 1908 1960

Independència del Congo. Lumumba és nomenat primer ministre.

Naixement de la colònia del Congo Belga.

6

Fonts: Cristianisme i Justícia. Informe experts Nacions Unides Congo. Global Witness

violacions, d’abusos sexuals i de tràfic d’armes.

• Governs estrangers i multinacionals es-tan implicats en l’explotació del recursos i el finançament dels grups armats.

• Fraccions de l’exèrcit congolès, ruan-dès i ugandès; grups armats locals i mi-lícies controlen i extrauen de manera fraudulenta els recursos naturals de la zona per vendre’ls a les multinacionals.

1999 2011

2018

2016

19972008

1994 2006

Acord de Lusaka per l’alt al foc, tot i que la violència continua.

Joseph Kabila guanya les segones

eleccions amb greus sospites de frau.

Inestabilitat al país.

Convocades eleccions

presidencials el 23 de desembre.

Joseph Kabila no s'hi presenta.

Expirats els dos mandats

establerts per la constitució,

el president Kabila es nega

a abandonar el poder i posposa la convocatòria

d’eleccions.

L’exèrcit de Ruanda i d’Uganda envaeix Zaire. Caiguda de Mobutu i inici de la primera gran guerra africana. Kabila és anomenat president i neix la RDC.

Se celebra a Goma la Conferència per la Pau a la zona de Kivu. Els acords de pau són vulnerats i continua la violència a la zona.

Guerra civil i genocidi a la veïna Ruanda.

Joseph Kabila guanya les primeres eleccions democràtiques.

7

Podem resumir el procés d’explotació en 6 etapes:

El procés d’explotació del coltan

1. Les mines: una “febre de l’or” amb violència i armes

Des de l'any 2000, la major part de les mines són explotades per les coope-ratives de miners artesanals controlades i extorsionades per diferents grups armats: exèrcit congolès, milícies ruandeses, milícies ugandeses o grups MAI-MAI (milícies locals). Això constitueix una violació constant dels drets de la població civil, especialment dones i infants.

2. Les cases d’intercanvi: mirant cap a l’altre costat

De les mines, el coltan es transporta a les ciutats de “negociació”, i d’allà a les dues principals ciutats de la regió: Bukavu i Goma. El 90% de les cases comercials operen il·legalment i es calcula que els grups armats van guanyar 8,2 milions de dòlars l'any 2017. (Font: IPIS)

3. Exportadors: els minerals entren al mercat internacional

Malgrat les iniciatives de certificació i traçabilitat implementades a partir del 2012, la major part del mineral comprat pels exportadors entra al mercat internacional sense garanties sobre la seva procedència.

4. Els països de trànsit: l’origen dels minerals s’enfosqueix

Els minerals s'envien per carretera, vaixell o avió als països veïns de Ruanda, Uganda i Burundi. Part d’aquests minerals s’introdueix per contraban a tra-vés de les fronteres poroses de l'RDC . La manca de transparència del govern congolès i dels governs veïns impedeix certificar l'origen de manera clara dels minerals exportats.

8

5. Refineries: transformar els minerals en metalls

Per poder vendre els minerals en el mercat mundial cal transformar-los en metalls refinats. Les refineries es troben principalment a l'Àsia oriental. Quan s'intenta rastrejar els orígens de les cadenes de subministrament, les refineries són un enllaç crític: després que el mineral és refinat és impossible distingir el tàntal procedent de zones en conflicte.

6. Empreses electròniques: minerals del conflicte al teu telèfon

Finalment, les refineries venen els minerals congolesos a les empreses d'electrònica. Aquestes companyies fabriquen amb ells els productes que tots coneixem i comprem: telèfons, videoconsoles, portàtils... Com a conse-qüència, tots poden contenir minerals de la RD Congo tacats de sang.

• El preu del quilo de coltan al mercat internacional varia entre 280–330€

• El quilo de coltan es paga a les cases d’intercanvi de la RDC a 25–30€2

• Per un quilo de coltan, es paga a un miner3 de la RDC entre 7–16€

2. Ciutat de Goma i Butembo, octubre de 2016.3. Un miner aconsegueix reunir, treballant durament i amb molta sort, 1 quilo de coltan en un dia i mig de feina.

Fonts: GADHOP informe impacte socioeconòmic explotació mineral a Nord Kivu 2012/canal solidari/blocs.xtec.cat. United Nations Webpage

Sabies que?

9

Les sis etapes que connecten els nostres telèfons mòbils amb el con-flicte de l'est de la RDC també són una oportunitat perquè els/les consumidores promoguin un canvi, exigint als fabricants que esta-bleixin les mesures necessàries a les seves cadenes de subministra-ment per garantir que els seus productes no estan tacats de sang.

Però... existeix una solució?

Segons l’organització Enough Project, l'estratègia a seguir es basa en l’acom-pliment d'aquests 3 processos:

Minerals tacats de sang Aquesta organització ha fet un seguiment des de l'any 2010 a les empreses electròniques i de joieria més grans del mercat per determinar quin procés i quin progrés estan fent per tenir cadenes de subministrament “lliures de conflicte”, és a dir, que puguin garantir que no estan contribuint a mantenir el conflicte a la RD Congo. En funció dels resul-tats, tenint en compte l’auditoria, la traçabilitat i la certificació, i el seu suport a lleis que regulin el procés d’explotació, han elaborat diferents informes amb aquests resultats:

Les empreses han de deter-minar amb total precisió l'origen dels seus minerals. Per això s'han de destinar esforços per a desenvolu-par mesures rigoroses que garanteixin que l'origen i la producció dels minerals és transparent.

Els governs i les indústries haurien de proveir d'assis-tència logística i econòmica per implementar un procés de certificació que permeti als consumidors comprar productes lliures de materi-als originats en les zones de conflicte.

Les empreses han de dur a terme anàlisis detallades de les seves cadenes de submi-nistrament de minerals per garantir que s'han pagat els impostos de manera legal al govern congolès, sense suborns i sense pagaments fraudulents. Aquestes auditories haurien de ser realitzades per companyies independents.

Traçabilitat CertificacióControl

i auditoria

10

Progrés de la diligència deguda en les cadenes de subministrament de les empreses més grans del mercat

11

2010 2012 2017

AppleAlphabet Google

HPMicrosoft

IntelSignet

Tiffany&CoSandiskPhillips

AMDRIMAcerDell

PanasonicIBM

Motorola MobilityNokiaSony

LGLenovo

JCPenneyTarget

Macy'sSamsung

CanonNokiaSharp

ToshibaCostco

NTCHelzberg Diamonds

Sears

NintendoNeiman Marcus

Walmart

25% 50% 75% 100%0%

Fonts:

• Report Ranks Electronics Companies on Conflict Minerals. The Enough Project, December 2010

• Taking Conflict Out of Consumer Gadgets Company Rankings on Conflict Minerals 2012. The Enough Project, August 2012

• Demand the Supply. Ranking Consumer Electronics and Jewelry Retail Companies on Their Efforts to Develop Conflict-Free Minerals Supply Chains from Congo. The Enough Project, November 2017

Hi ha més d'una dotzena d'iniciatives i mecanismes que aborden en l'actualitat la regulació minera: d'àmbit internacional, regional, nacional; impulsades per l’administració pública o des de la ini-ciativa privada; totes basades en les mesures de Diligència Deguda recollides per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE).

Mecanisme de certificació: diverses iniciatives

Com veiem en els quadres següents, les iniciatives es clarifiquen, habitual-ment, segons se centrin en les empreses operant en les baules ”upstream” (minerals concentrats sense processar) o “downstream” (productes manufac-turats en algun nivell) de la cadena de subministraments de minerals.

La iniciativa que s’està implementant actualment a la RDC és la iniciativa de certificació ICGLR, i la del International Tin Research Institute (ITRI) pel que fa a la traçabilitat. Durant aquest procés els ma-terials extrets de les mines certificades s’identifi-quen mitjançant etiquetes que els acompanyen durant tot el camí des de la mina a l’exportador.

U P S T R E A M D O W N S T R E A M

Certified Trading Chains (CTC)Analytical Fingerprint (AFP)

ARTISANALMINING

MINE/PROCESSOR

LOCALEXPORTER

INDUSTRIALPRODUCER

ELECTRONICSINDUSTRY END USERSMELTER

International Conference on the Great Lakes Region (ICGLR)

ITRI Tin SupplyChain Initiative (iTSCi)

Conflict-Free Smelter Program (CFS)

Due Diligence Guidance (OECD/UN)

Mineral concentrates Processed metals & products

GREAT LAKES REGIONAUDITFOCUS GLOBAL

Font: BGR (www.bgr.bund.de)

12

El sistema de certificació ICGLR té quatre components principals:

1. Inspeccions de mines i traçabilitat

Les mines obtenen l’estat verd, groc o vermell com a “lliures de conflicte” o no, i els minerals es col·loquen en els sistemes de rastreig de “borsa i etiqueta” o similars. Fins ara 55 mines tenen el sistema de “borsa i etiqueta “. Els minerals, doncs, són rastrejats des de la mina fins a l’exportació.

2. Base de dades d’informació

Seguiment del mineral a través d’una base de dades regional.

3. Auditories

Auditories per part de tercers independents, supervisades pel comitè d’au-ditoria compost per empreses d’electrònica, estats regionals i organitzacions no governamentals.

4. Supervisió independent

Auditor Cadena Mineral Independent o IMCA, per comprovar els extractors, el frau i encarregat de sancionar els traficants.

13

Alguns d’aquest passos s’han iniciat però el procés no avança a la velocitat requerida per aturar les atrocitats que es cometen als països d’origen.

Tot i que tots els actors implicats coincideixen en la necessitat de regular l'ac-tivitat minera a l'RDC, el cert és que les iniciatives implementades fins ara estan lluny d'aconseguir l'objectiu de protegir els drets de la població con-golesa més vulnerable. Com es preveia, algunes de les mesures han suposat un reforç a les màfies congoleses i ruandeses que controlen el sector, man-tenint-se la presència de grups armats i els abusos cap a la població civil i la inestabilitat.

Mes informació: http://www.enoughproject.org/reports/coming-clean-proposal-getting-conflict-minerals-certification-track-0.

En els darrers anys els governs, les ONG i els actors del sector pri-vat han construït els marcs per regular i estimular el mercat mun-dial de minerals de fonts responsables, començant per la legislació.

La legislació, una eina eficaç?

A finals de 2011 va entrar en vigor una llei americana anomenada Dodd-Frank. La secció 1502 s’ocupa específicament de l’ús de minerals conflictius i obliga a totes les empreses que utilitzin qualsevol d’aquests quatre minerals (estany, tàntal, tungstè i or) a localitzar el seu origen.

14

Aquestes empreses han de presentar un informe d’auditoria sobre l’ús de minerals conflictius a la Comissió de Valors i Borsa. Si aquests minerals pro-venen de la regió de la RD Congo o dels països del voltant, cal comprovar si contribueixen al conflicte armat de la regió.

Tot i que la llei només s’aplica a les companyies que cotitzen a la borsa de valors dels EUA, els seus efectes es poden veure a escala internacional, ja que la majoria de companyies americanes tenen un abast mundial.

La llei ha estat un fre a l’explotació per part de grups armats i de l'exèrcit con-golès de les mines d'estany, tàntal, tungstè i or, coneguts com 3TGs, activitat que ha estat la més gran font d’ingressos per a aquests grups i que ha passat de generar un valor estimat de 185 milions de dòlars l'any 2008 a 8,2 milions de dòlars l'any 2017.

Tanmateix la implementació de la llei ha estat polèmica ja que enfront de la normativa, els actors de les indústries no opten per emprendre accions per a la legalització del procés, sinó que busquen recursos en regions més segures, de manera que abandonen les mines i els treballadors es veuen forçats a buscar altres activitats per sobreviure.

15

Regulació d’un sistema de certificació de la cadena de subministra-ment dels importadors de minerals originaris de zones afectades per conflictes i d’alt risc.

La regulació europea: un feble primer pas i molta feina per fer

El març del 2014 la Unió Europea va presentar una proposta per impedir que els beneficis del comerç de minerals alimentessin els conflictes arreu del món. Tot i centrar-se també en els 4 minerals conflictius principals, aques-ta proposta es diferenciava de la llei americana en el fet que els informes eren completament voluntaris i a més es basava en l’auto-certificació dels importadors directes (fonedors) i les refineries, ja que es troben més a prop de l’origen dels minerals.

Amb més de 400 importadors d'aquests minerals i metalls, la UE està entre els més grans mercats d’estany, tàntal, tungstè i or. L'objectiu era augmentar la responsabilitat pública dels fonedors i les refineries, millorar la transpa-rència de la cadena de subministrament i facilitar l'abastament responsable de minerals.

A més, per tal de facilitar el flux de la informació fins als usuaris finals, la UE proposa la publicació d’una llista anual de 'fonedors i refineries de la UE responsables'.

La iniciativa inclou una sèrie d'incentius per a les empreses europees per tal de fomentar la transparència en la cadena de subministrament, tals com:

• Contractació pública per a les empreses que venen productes com telè-fons mòbils, impressores i ordinadors que contenen l’estany, tàntal, tungstè i or.• Ajuts a petites i mitjanes empreses (PIMES) per dur a terme la certificació.• Reconeixement visible per a les empreses europees que facin esforços per garantir que la font no són les zones de conflicte.• Cooperació al desenvolupament amb els països implicats.

16

Aquesta proposta va ser molt criticada per les ONG’s, atesa la seva poca “obli-gatorietat”. Més informació: European Comission 2014/0059 (COD).

Malgrat els esforços de les ONG’s internacionals i d’alguns europarlamenta-ris, finalment els països membres del Consell de la Unió Europea han decidit fer una passa enrere en la proposta de regulació.

Les negociacions del trílog entre el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea han portat, tres anys després de la primera proposta (març de 2017), a l’aprovació de la regulació europea per les empreses importadores dels 3TG (tàntal, estany i wolframi, els seus minerals i l’or) procedents de zones de con-flicte o d’alt risc, on s‘estableix l’obligació d’observança de la diligència degu-da en la part baixa de la cadena, des de la mina fins a les refineries.

El Consell s’ha negat a la implementació simultània de les mesures d’acom-panyament, la qual cosa condiciona negativament i perjudica els efectes de l’aplicació de la nova regulació. El Reglament estableix un període d’aplicació de tres anys, i una avaluació als dos anys de la seva aplicació (és a dir, al 2022) amb l’objectiu de revisar les passes efectuades per les empreses per la seva implementació. Si els resultats d’aquesta avaluació no constaten efectes posi-tius derivats de l’aplicació de la regulació, aquesta serà suprimida. I, sense les mesures d’acompanyament, es dificulta molt l’èxit d’aquest procés d’aplicació.

Tota una estratègia per desvirtuar la regulació? Un desafiament per les ONG’s? El que queda clar és que no s’han assolit fites, sinó que aquesta nova regulació obre les portes a un llarg període de treball per assolir una regula-ció eficient i eficaç en favor dels drets dels homes i dones i famílies d'arreu del món que viuen de l'explotació minera.

17

Actua! Et fem 5 propostes:

• Una iniciativa empresarial: Fairphone

• Campanya: Mòbils vells, Vides noves

• Campanya: No amb el meu mòbil

• Campanya: Mobilitza’t

• #EuroRegulacioConflictMinerals

La comunitat internacional, governs i em-preses multinacionals reaccionen quan els seus interessos es veuen afectats i no-més actuen davant d’una violació de drets quan la pressió de la societat i de l’opinió pública ho exigeix.

Que pots fer?

Una iniciativa des de el món empresarial: Fairphone

• Entra a www.fairphone.com

• Analitza i valora les característiques del dispositiu

• Fes-ne difusió

Una companyia social destinada a crear un smartphone dissenyat i produït amb les mínimes conseqüències sobre el planeta i sobre la població mundial.

Posen al mercat un telèfon mòbil “amb valors”:

Que no contingui minerals conflictius (o que en contingui el mínim possible).

Que respecti els drets dels treballadors i treballadores en la seva fabricació.

Que contamini el mínim, tant en el seu procés de fabricació com en el d’eliminació.

19

Campanya: Mòbils vells, Vides noves 2

Sigues un consumidor/consumidora responsable. No canviïs d’aparell amb massa freqüència i si no és necessari, i quan ho facis recicla el teu aparell.

Reciclatge:

Hi ha metalls preciosos: Coure 7%, Plata 0,02%, Or 0,0025%, Pal·ladi 0,001%. Aquests metalls es poden recuperar.

Hi ha aparells que funcionen i que poden ésser utilitzats per altres usuaris/es.

Hi ha diferents components que espoden reutilitzar.

2 En col·laboració amb Eurekamovil

A l’escola, a la feina, al club...

1. Fes difusió de la campanya.

2. Posa un punt de recollida de mòbils usats; els seus components

seran reciclats i reutilitzats.

20

Campanya: No amb el meu mòbil

Barcelona és la capital de la telefonia mundial i seu del Mobile World Con-gress (MWC) fins al 2023.

Com a ciutadans i ciutadanes hem de demanar als nostres governs que actu-ïn davant de la violació dels drets de la població civil de l'RDC i de molts altres països del món degut a l’explotació de les seves riqueses minerals, entre elles el coltan. Com membres de la societat civil organitzada també podem actu-ar demanant a les empreses més informació i transparència.

Cada any, abans, durant i després del MWC, diferents organitza-

cions catalanes, espanyoles i internacionals aprofiten l'interès de la

societat i dels mitjans pel tema de la telefonia mòbil i la innovació

tecnològica i organitzen fòrums de debat, activitats de denúncia i

d'incidència política per reclamar una major presència i implicació

de les empreses i els governs en la resolució dels conflictes relacio-

nats amb la mineria, la tecnologia i la violació dels drets humans.

Entra a www.sckasando.org o a www.conflictminerals.es, informa't

de les accions previstes, suma-t'hi i fes-ne difusió.

21

Campanya: MOBILitza't

La major part d'empreses tenen un departament de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) on intenten mostrar els seus valors, la seva responsabilitat i el seu compromís per un món més digne. La transparència en la cadena de subministrament i la traçabilitat dels productes en són proves.

3 Trobaràs els contactes al següent enllaç: https://enoughproject.org/demandthesupply#Contact

1. Cerca el contacte de la teva empresa de telefonia mòbil o de pro-

ductes electrònics3

2. Envia un correu electrònic (amb còpia a sckasando@sckasando.org

i a justiciaipau@justiciaipau.org) amb la pregunta:

"Quines mesures de transparència i traçabilitat en relació a les matè-

ries primeres que s'utilitzen per elaborar els components electrònics

dels vostres productes esteu aplicant o exigint als vostres proveïdors?"

3. Dona a conèixer la campanya

22

Campanya: #EuroRegulacioConflictMinerals4

Les organitzacions de la societat civil europea ens estem pronunciant per-què es corregeixi la directiva europea que planteja que la indústria europea no utilitzi minerals procedents del comerç il·legal, que esta alimentant el conflicte armat.

La minsa regulació europea s'està implementant tímidament sense massa suport dels governs ni de les empreses. Si no hi ha impactes visibles, es que-darà en un no-res.

Els consumidors/es europeus hem estat aliens a aquesta regulació mentre els nostres representats han decidit per nosaltres no imposar mesures res-trictives als importadors i fabricants de components electrònics amb matè-ries primeres procedents de zones de conflicte.

Diferents ONG catalanes, espanyoles i internacionals han creat una coalició, de la que són membres SCK i Justícia i Pau, que fa un seguiment de la imple-mentació de la normativa europea i de les mesures d'acompanyament, fent incidència als estats membres i al Parlament Europeu.

4 En col·laboració amb a ALBOAN, Justicia y Paz, REDES, Amnistía Internacional España, Cidse, Global Witness, Amnesty, EurAc, Justice et Paix Belgique, entre altres.

5 Les trobaràs a: http://conflictminerals.es/ca/vigor-reglament-europeu-conflictminerals/

1. Coneix les bases de la regulació europea.5

2. Segueix les accions d'incidència de la coalició i de les entitats

membres.

3. Adhereix-te a les peticions que fem als nostres representants en

favor d'una regulació efectiva i a l'ús dels recursos necessaris per

a la implementació de les mesures d'acompanyament.

23

Solidaritat Castelldefels Kasando (SCK) és una organització que va néixer l’any 1988, amb l'objectiu de denunciar i lluitar contra la desigualtat, la pobresa i la violació de Drets Humans arreu del món i en especial a la República Demo-cràtica del Congo.

sckasando.org – sckasando@sckasando.com – 615373572/686241872

Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968 i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient, a través de la sensibilització de la ciutadania i la incidència política.

conflictminerals.es – justiciaipau.org