34 DISSABTE, 31 DE MAIG DEL 2014 ara

Torna l’Intenz Diagonal by The Shopping Night BarcelonaIntenz Diagonal, el festival estiuenc d’oci, comerç, cultura, estil de vida i gastrono-mia organitzat per The Shopping Night Barcelona, torna el 19 de juny a la nit amb la segona edició. La cita, amb el nom Le Cirque Intenz, arriba amb un programa farcit d’espectacles i activitats, repartides

al llarg de l’avinguda Diagonal, entre els carrers Joan Güell i Entença. La padrina de l’edició d’aquest any serà l’artista de circ Pepa Plana, Premi Nacional de Cultu-ra 2014. A la fotografia, el cartell d’en-guany per al festival, dissenyat per l’artis-ta Robert Llimós.ESTILS

re’s a la taula adjudicada i començar a treballar. Tal com detalla el direc-tor de l’associació Coworking Spa-in, Manuel Zea, es necessita una mentalitat oberta i bona predispo-sició per ser capaç de posar en comú els projectes laborals. “No serveix de res guardar-se les idees en un ca-laix i amb por per si algú les roba”, destaca Zea.

Els beneficis del ‘networking’ De fet, una bona manera d’explo-tar-les són les trobades de networ-king, que han esdevingut cites habi-tuals per als coworkers. En aquestes reunions, cadascú exposa les seves iniciatives per “rebre feedback i mi-llorar-les”. Zea reconeix que “no s’ha inventat res nou” perquè la col·laboració entre sectors profes-sionals sempre ha existit. Amb tot, aquesta pràctica fins fa no gaire era “molt poc comuna al món dels free-

Autònoms: la feina a casa o en un

espai ‘coworking’?Treballar en una zona compartida

amb altres persones genera sinergies

SUMAR EXPERIÈNCIES El màxim profit del coworking

s’obté quan s’està disposat a compartir. CRISTINA CALDERER

Treballar en pijama i sa-batilles des del menja-dor de casa no és tan idíl·lic com, en un prin-cipi, pot semblar. La so-

litud és una mala companya de fei-na, i les distraccions es multipli-quen quan s’ha de treballar des de la pròpia llar. Per això, alguns profes-sionals autònoms dels sectors labo-rals més diversos comparteixen despeses i companyia en espais d’oficina comuns. Aquesta pràctica s’anomena coworking i a Catalunya els interessats ja disposen de més d’un centenar de sales.

A canvi d’una quota mensual, que se sol situar al voltant dels 150 a 250 euros, cada llogater disposa d’una taula, una cadira, connexió a inter-net i accés a l’oficina a qualsevol ho-ra del dia, tot i que els serveis poden variar en funció de l’espai. Però més enllà dels aspectes més clarament materials, l’objectiu principal del coworking és crear sinergies i esta-blir relacions entre els usuaris. “La productivitat i les possibilitats d’aconseguir nous clients creixen de manera exponencial quan es pas-sa de treballar sol a fer-ho en com-panyia”, explica Isabel Pérez, res-ponsable de Meet BCN.

Una actitud oberta i receptiva Aquest espai, ubicat a la part alta de l’Eixample, disposa d’una vintena de membres de perfils laborals ben diferents. Traductors, publicistes, assessors financers i programadors de web treballen colze a colze i s’aju-den com si fossin de la mateixa em-presa. Gràcies a aquests vincles de confiança, els usuaris poden “com-partir dubtes i inquietuds, ampliar els seus cercles de contactes i apren-dre dels altres”, assegura. Ara bé, treure rendiment del coworking no només implica asseu-

BARCELONANÚRIA JUANICO

Sumar talents per crear una aplicació mòbil en només un cap de setmana“Fromto és el resultat d’una expe-riència coworking portada a l’extrem”, admet Yonah Frost amb satisfacció. Ell i Duncan Campbell, tots dos programadors infor-màtics i membres de l’es-pai de coworking Beta-haus Barcelona, van im-pulsar el mes passat un projecte que, a simple vista, pot semblar una utopia. “Volíem sumar la creativitat i el talent dels nostres companys d’oficina en una iniciativa comuna”, explica Campbell. Després de rumiar-hi durant mesos i votar-ho entre els 32 participants, van decidir crear una aplicació mòbil que servís de guia per a la capital catalana. To-ta la feina, però, havia de desen-volupar-se des de zero i durant un sol cap de setmana.

Dividits en quatre grups, els par-ticipants van elaborar el contin-

gut, el disseny, el codi de pro-gramació i la campanya de

màrqueting del projecte. Campbell subratlla que no van posar restriccions a ningú, sinó que cada usu-ari podia escollir de quin equip volia formar part,

independentment del seu perfil professional. Així, a

més d’estrènyer els vincles entre ells, van tenir “l’oportu-

nitat d’aprendre i viure en pri-mera persona com treballa cada perfil laboral”, diu Frost.

Malgrat algun moment puntual de caos, el cap de setmana va trans-córrer sense grans problemes ni discussions. “Tots volíem assolir el repte i acabar l’aplicació diumenge al vespre, però ningú posava pres-sió”, apunta Campbell. Seguint un

Varietat En un espai treballen colze a colze traductors, publicistes o informàtics

Intercanvi Posar en comú els projectes laborals pot millorar-ne la qualitat

Les sessions de networking serveixen per intercanviar idees i millorar projectes. ARA

horari marcat i reunint-se de ma-nera constant per no perdre la di-recció del projecte, la iniciativa va donar els seus fruits. En 36 hores van aconseguir posar en marxa una aplicació que recull una vuitantena de recomanacions d’indrets de Barcelona, categoritzats en funció de l’estat d’ànim que es vulgui ex-perimentar. Però Fromto significa molt més que un nou producte dis-ponible a l’Apple Store. Aquesta iniciativa els ha demostrat que “quan cadascú fa allò que li agrada l’ambient és molt positiu i tot flu-eix”, assegura Campbell. Malgrat que són conscients que “el projecte va funcionar perquè no era feina de debò, sinó una manera de passar-ho bé”, l’experiència també els ha ensenyat que “encara que sembli increïble, es pot treballar amb un somriure a la cara i sense pensar en l’hora de plegar”.

35ara DISSABTE, 31 DE MAIG DEL 2014 estils

Giambattista Valli llança una línia ‘prêt-à-porter’El dissenyador Giambattista Valli ha anun-ciat que llança la seva nova línia de prêt-à-por-ter, Giamba. A diferència de la seva firma ho-mònima i les seves col·leccions d’alta costura, Giamba estarà basada en Milà i desfilarà allà, i no a París. La nova línia comptarà també amb col·leccions de creuer i pre-fall.

El Museu del Ferrocarril rep el mític tren ‘Mataró’El Museu del Ferrocarril de Catalunya, situ-at a Vilanova i la Geltrú, celebra demà la Gran Festa dels Mecenes, amb motiu de la recupe-ració definitiva de l’emblemàtica locomotora de vapor Mataró, mitjançant micromecenat-ge. A partir de juliol tornarà a posar-se en fun-cionament a les instal·lacions del Museu.

Quatre experiències ‘coworking’Testimonis

Robert Brandl PROGRAMADOR WEB

Robert Brandl va enamorar-se de Barcelona ja fa cinc anys, el 2009. Tres anys més tard, va fer un cop de cap i va decidir ins-tal·lar-se a la capital catalana. “La meva feina em permet tre-ballar amb clients d’arreu del món de manera virtual”, expli-ca. Però fer-ho des de casa no li agradava gens, així que va optar per llogar un espai de cowor-king, i l’experiència no l’ha de-cebut. “És com tenir companys d’oficina sense pressions de cap tipus ni competitivitat entre nosaltres”, reflexiona.

Céline Müllich GESTORA TURÍSTICA

“Gràcies al coworking puc tre-ballar virtualment a Alemanya, però amb el magnífic clima i la gent de Barcelona”, assegura Céline Müllich. Com que les ofi-cines estan obertes cada dia, pot adaptar-se al calendari laboral germànic i fer feina malgrat que a Catalunya sigui un dia festiu. Per a ella, el millor moment del dia és, sens dubte, l’hora de di-nar. “La cuina de les oficines es converteix en un indret de con-fidències i llargues converses que no tindria si treballés sola des de casa”.

Marc Nacenta EMPRESA D’EXPORTACIONS

El lloguer d’oficines pot suposar una forta inversió quan s’engega una empresa i es necessita poc espai per treballar. És el cas de Marc Nacenta, que, juntament amb altres socis, ha posat en mar-xa un negoci d’exportació fa pocs mesos. “El coworking m’ofereix un lloc econòmic, amb accés a contactes d’altres sectors i que em permet començar a treballar sense invertir pràcticament res”, subratlla. Nacenta reconeix que “al principi sobta una mica, això de treballar amb desconeguts”, però assegura que “ben aviat es creen vincles de confiança”.

Irina Molero COMUNICACIÓ DIGITAL

Per a Irina Molero, passar de tre-ballar a casa a fer-ho en un espai coworking ha suposat un salt qualitatiu en la seva vida laboral. “Et concentres més i aprofites molt el temps, perquè ja associes venir aquí i treballar”, destaca. A banda d’augmentar la producti-vitat, el coworking també li ha proporcionat nous clients, pro-jectes més sòlids i un intercanvi de coneixements. “De vegades em passava hores a casa buscant com solucionar algun problema informàtic lleu. Aquí, en canvi, tinc persones que m’ho resolen en pocs minuts”, emfatitza.

lances”, tot i que cada vegada “té més acceptació”. El coworking, però, no és fruit de la crisi econòmica. Malgrat que el nombre d’autònoms ha seguit una tendència creixent els últims anys, “els coworkers no són empresaris que abans es podien pagar una ofi-cina i ara ja no poden”, precisa Zea. Segons el director de Coworking Spain, “en general són persones que treballaven a casa o en espais pú-blics però que decideixen invertir uns diners per disposar d’una ofici-na compartida”. Tampoc predomi-nen els autònoms de recent creació, perquè “l’emprenedor que comen-ça de zero i encara no té ingressos fi-xos mensuals no es pot permetre pagar una quota fixa per una ofici-na”, afirma Pérez.

Viure i treballar on vulguis En canvi, internet sí que ha estat un revulsiu per al coworking. L’emer-gència de professions estretament relacionades amb el món virtual ha tingut un impacte directe en la cre-

ació d’aquests espais. “Molts usua-ris treballen en xarxa i viuen del mercat online”, assegura el respon-sable de Coworking Girona, Xevi Esteva. Així, sota el seu sostre s’hi acullen empreses de màrqueting di-gital, de comunicació digital, de dis-seny i d’audiovisuals. Internet exer-ceix de punt en comú entre totes elles i els permet generar oportuni-tats de negoci de manera constant. Com que ofereixen serveis comple-mentaris, és habitual que s’inter-canviïn aquestes oportunitats de negoci. Marta Vila, dissenyadora gràfica i usuària de Coworking Giro-na, explica que moltes vegades els clients li demanen que els recoma-ni un community manager per fer di-fusió de les seves pàgines web. “Quan treballava a casa, havia de de-dicar temps a buscar la persona cor-recta. Ara la tinc al costat”, explica gràficament.

Més enllà de generar sinergies entre els usuaris, internet també ha obert les portes de Barcelona a molts estrangers que somiaven

Pressupost Per 150 o 250 euros al mes es lloga l’espai ‘coworking’ i serveis com el wifi

quedar-s’hi a viure. A les sales de coworking són molts els que treba-llen físicament des de la capital ca-talana però que tenen clients d’ar-reu d’Europa, Amèrica i Àsia. D’aquesta manera, els immigrants enamorats de Barcelona no han de recórrer al mercat laboral català per poder-s’hi establir i disposar d’ingressos. En tenen prou amb un ordinador i una connexió wifi, fins al punt que “un 80% dels usuaris provenen de fora”, subratlla Isabel Pérez des de Meet BCN.

Un futur per als bons gestors Les xifres ho avalen: amb prop de 400 espais i 130.000 metres qua-drats dedicats al coworking, Espa-nya és el tercer país amb més ofici-nes compartides del món, per dar-rere dels Estats Units i Alemanya. Són dades aportades per la Global Survey Coworking 2013, i que asse-nyalen la tendència creixent d’aquests espais.

Tot i això, Xevi Esteva observa amb escepticisme l’aparent aug-

ment d’aquesta pràctica, si més no pel que fa als efectes a llarg termi-ni. “Esclar que el fenomen avança-rà, perquè cada vegada hi ha més professionals dedicats al món virtu-al i que necessitaran aquesta mena de serveis”, admet. Però Esteva con-sidera que no tots els espais sobre-viuran a aquest increment, sinó que “només quedaran els que segueixen un criteri empresarial”, on conflu-eixin diversos factors i no només el de compartir un espai físic.

En aquest sentit, la figura del ges-tor pren força i es postula com un element bàsic perquè l’espai funci-oni. “Posar en marxa unes oficines compartides va més enllà de col·lo-car unes taules i unes cadires i co-brar un lloguer. Algú ha d’assumir l’esforç econòmic i sobretot social”, apunta Esteva. Tant ell com Pérez estan convençuts que l’evolució del mercat laboral passa per explotar l’univers virtual i per instaurar la fi-losofia del treball compartit, dues tendències que, unides, configuren el camp de cultiu del coworking.e