mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Maquinària agrícola del segle xx FraNCesC CaNuTo

Fotografies PeP Gayà

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Passatemps arNau MoraTiNos

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Maig 2015. Núm. 419revista d’in formació general

Edita

associació Mel i sucre sant Joan

Local social

Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redacció

Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2015antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, JuliàPicornell.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta

Mateu sastre / Joan Font

Coberta

eleccions municipals (foto: Joan Font).

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 2

� els habitants de sant Joan hau-rem d’esperar unes setmanes pertal de saber quin partit dirigiràl’ajuntament. els resultats electo-rals han donat com a llista gua-nyadora l’assemblea per santJoan, per primera vegada, amb un37,97% (4 regidors); la segonaforça política ha estat el Pi, tambéper primera vegada, amb un28,05% (3 regidors); la tercera haestat el PP (3 regidors), amb un23,73%; i la quarta el Psoe, ambun 8,47% (1 regidor). Per tant,aquestes dades donen pas a possi-bles pactes de governabilitat, queara per ara queden absolutamentoberts. Qui serà el batle o la bat-lessa durant els propers 4 anys? elmes que ve ja hi haurà hagut avi-nences o desavinences suficientsque així ho determinaran.

els partits havien fet actes deprecampanya i de campanya alllarg del mes de maig.

el Partit Popular va presentarla candidatura a la Casa de Cul -tura el 5 de maig, amb la presèn-cia del president regional, Joséramón Bauzá, la candidata alConsell insular, Maria salom, i elsecretari general, Miquel Vidal.el divendres 15 va fer el míting,al local de Can Tronca. el darrerdia de campanya, 22 de maig, vaorganitzar un pa amb oli a la plaçade la Constitució, amb la presèn-cia de Gabriel Company “Mena”,conseller d’agricultura i número7 de la candidatura al Parlament.

mel i sucre

notícies locals

L’ambient era distès entre els apoderats i interventors del partits polítics locals

durant la llarga jornada del 24M. Aquí podeu veure (d’esquerra a dreta) Joan

Serra Cuixart de l’Assemblea per Sant Joan, Marc Vidal del Pi i Frederic Febrer

del PSOE.

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

l’assemblea per sant Joan vafer també presentació i míting. lacandidatura es va presentar el 8 demaig, a la plaça de Joan Carles i,amb la presència de Joana ainaCampomar, de Pollença, i l’exbat-le de Petra i tercer a la llista delConsell, Joan Font Massot. eldimecres 20 va fer el míting, ambalguns convidats: Miquel ense -nyat, batle d’esporles i candidatal Consell, i Joan Font Massot.

el PsiB-Psoe va presentar laseva llista el dissabte 16 a la Casade Cultura, davant una vuitantenade persones. Varen intervenir al’acte Pilar sansó Fuster, que féude mestra de cerimònies, FredericFebrer, que va exposar el progra-ma, el cap de llista, Pep BauzàFon tirroig “des Molí” o “Calde -rer”, a qui el pànic escènic va dei-xar alguna vegada en blanc, iVicenç Thomàs, de la candidatura

del Parlament i antic conseller desanitat.

el Pi (Proposta per les illes) vafer el seu míting a la plaça del reien Jaume, davant una nombrosaconcurrència. Varen intervenir,Joan Matas “Ditaler”, el més jovei els capdavanters de la llista, Bar -tomeu Ferrer, Noèlia llull, MarcVidal i Francesc Mestre “Batxà”,també Guillem Gayà “Cambuix”,que va reivindicar que el sistemade pensions s’integri al pres -supost general de l’estat, i el con-vidat, antoni Pastor, exbatle deManacor pel PP i candidat alConsell.

Tots els partits acompanyarenels actes amb mitjans audiovisu-als (música, vídeos...) fets ambmés o manco recursos i ambresultats desiguals. També totsoferiren una mica de refrigeri alsassistents. la majoria d’actes

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 3

mel i sucre

varen ser bastant concorreguts,com sol passar amb les eleccionslocals.

els cartells electorals es varenpenjar el primer dia, per fer lafoto d’inici de campanya, però nopareix que cap partit es preocupàsgaire de renovar els que s’haviendesferrat per culpa del vent o dequalque desaprensiu. També elprimer vespre varen aparèixerpancartes, de banda a banda decarrer, a les entrades i als puntsmés cèntrics.

Com era d’esperar, de la llista“fantasma” Familia y Vida no sen’ha sabut res.

� el cap de setmana del 2 i 3 demaig es va fer a sant Joan elHappy Weekend. un grup de 24joves d’entre 12 i 23 anys (de santJoan, Petra, sineu, Felanitx, sonFerriol, Palma...), dirigits per Joanlaínez, dedicaren els dos dies, ensessions de matí i horabaixa, apreparar sis cançons, amb la cor-responent coreografia, que des-prés oferiren en concert obert alpúblic. els cantaires varen teniralgunes col·laboracions especials:la santjoanera Mercè serra, que vafer de veu solista en la peça deQueen (el director va dir quenecessitava una veu “bruta”, en elsentit de “dura”), alguns compo-nents del Gay Men’s Chorus, quedirigeix el mateix laínez, diversoscantaires de la Coral de sant Joanque eren entre el públic i al gunsinstrumentistes del grup istanbul.

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

4

L’Ajuntament ha retolat el camí per arribar a Sant Nofre des dels Quatre Vents

fins al peu del puig.

El taller musical per a joves organitzat per l'Associació Coral de Sant Joan fou un

èxit total, que compta amb la col·laboració de Mercè Serra i alguns dels cantaires

del Mallorca Gay Men's Chorus, tots ells dirigits per Joan Laínez (foto Catalina

Gayà).

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 4

mel i sucre

les sis peces que interpretarenforen: Hosanna (un espiritualnegre), Someone to Love (Queen),Per què he plorat (del musicalMar i Cel, de Dagoll Dagom),Bad Romance (lady Gaga) i It’s

my Life (Bon Jovi).si no vàreu assistir al concert,

podeu veure’l en vídeo al nostreweb: http://melisucre.cat/?p=2214.

l’associació Coral de santJoan, organitzadora del taller, pre-tén que aquesta iniciativa tenguicontinuïtat i que es creï una coralestable de gent jove al Pla deMallorca; sembla que el joventque hi assistí hi està molt interes-sat a formar-hi part.

� els Xeremiers de sant Joanacompanyaren el gaiter i flabiolergallec Carlos Núñez. amb motiudel desè aniversari del teatre dePetra, es Quarter, es va organitzara l’església d’aquell poble unaactuació d’aquest famós músic ila seva banda. en algunes pecesvaren tenir l’acompanyament delssantjoaners. l’acte, amb unaacústica i una il·luminació moltaconseguides, va atreure set-cen-tes persones.

� amb motiu del Dia internacio -nal dels Museus, la Casa MuseuPare Ginard va presentar nova-ment l’app interactiva que jahavia mostrat fa alguns mesos,que ara està disponible en quatreidiomes. aquest programa per adispositius mòbils ofereix una

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

5

Malgrat que el PP hagi perdut més de 70 vots en les darreres eleccions a batle,

es manté amb 3 regidors.

L’Associació de Persones Majors assistí a una trobada amb altres associacions de

tot Mallorca al monestir de Lluc.

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 5

mel i sucre

un horari especial “de portesobertes”. el dissabte 16, Diainternacional dels Museus, naCaterina Contacontes va explicarrondalles i es varen exposar glo-ses “per esbutzar-se de rialles”.

� el dBalears va atorgar el guar-dó Primera Plana al santjoanerJaume sastre, el docent que vamantenir, ara fa un any, una vagade fam que es va allargar durant40 dies. a l’acte d’entrega hi as -sis tiren persones que varen formarpart del grup de suport a sastredurant tota la vaga. a ells, simbò-licament, també se’ls féu entregade l’escultura, una talla elaboradaper l’escultor Ferran aguiló, fetaexpressament per a l’ocasió. ante -riorment, el premi s’ha atorgat ainstitucions i a personalitats comel Teatre de Bu nyo la, Biel Majo -ral, sebastià salom, el Movimentd’escoles Mallorquines, Joves deMallorca per la llengua, el vicarigeneral andreu Genovart, l’es -cola Pú blica de son sardina, elgrup musical antònia Font i l’as-sociació Punt Cat.

� Justament, Jaume sastre iiñaki aicart, de l’assemblea deDocents, feren una xerrada orga-nitzada per l’aPiMa de l’escolade son Juny. Hi assistiren unaquinzena de mares i pares.

� També els espais Familiars desant Joan duen molta activitat. eldimarts 19 de maig organitzaren

6

Els xeremiers de Sant Joan varen tenir l’oportunitat de sonar amb l’arxifamós gai-

ter Carlos Núnez en el concert d’aniversari del teatre de Petra (foto Joan Paloni).

La botiga de Joana Maria Font “de s’Hort”, situada al poble de Valldemossa, va

aparèixer en un article del periòdic nord-americà The New York Times.

“realitat augmentada”. Mirant através de la pantalla, es veuenimatges i se senten sons superpo-sats al que es veu i sent a simplevista. això proporciona una expe-

riència molt més enriquidora, quefa més fàcil “traslladar-se” altemps de la infantesa del pareGinard, fa més d’un segle.

els dies 16, 17 i 18 hi va haver

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 6

mel i sucre

un taller per a adults amb unobjectiu ben ambiciós: aprendre iensenyar a pensar. es tracta d’es-timular l’esperit crític dels infantsmitjançant els contes i altresrecursos. el taller va anar càrrecde Montse Huertas sánchez, lli-cenciada en filosofia i màster enfilosofia per a nins.

� segons les dades de l’institutNacional d’ocupació, la taxa d’a-tur s’ha reduït un 11,2% a les illesBalears entre el 2014 i el 2015. asant Joan, s’ha passat de 95 per-sones a 76, una baixada exacta-ment del 20%, però tanmateix unaxifra molt alta per un poble comel nostre amb una gran quantitatde jubilats.

� Vuit santjoaners del grup PeusGrossos participaren en l’onzenaedició de la Cursa de ses Papar -res, que es fa a son Carrió. sisvaren fer la versió llarga (10,2km) i dos la curta (4,2 km).aquesta prova és molt popular,com ho demostra el nombre departicipants: enguany hi va haver1.283 inscrits.

� un corredor santjoaner quedestaca a nivell estatal és enTomeu Nicolau. el 10 de maig vaser a Granada a córrer el Campio -nat d’espanya de Mitja Maratóabsolut i de Veterans. De més de3.000 participants va quedar en laposició 122 de la classificaciógeneral, 85 del campionat absolut

i 5 de la seva categoria (M45).

� el cuiner solleric Òscar Mar -tínez, popular per un programad’iB3, farà un taller de cuina al’associació de Persones Majorsel 30 de maig. Per una trentenad’euros es podrà assistir al taller,amb una durada de quatre hores, idesprés sopar, amb entrant, primer,segon plat i postres. està obert atotes les persones interessades,siguin o no de l’asso ciació.

� la santjoanera Joana MariaFont “de s’Hort” és la propietàriade la botiga s’Hort de Cartoixa,a Valldemossa, que s’autodefi-

neix com “comerç de queviuresespecialitzats”. Va aparèixer enun reportatge sobre gastronomiapu blicat a la secció de viatges deThe New York Times. l’autoradescriu un viatge per la carreteraMa-10, de Pollença a andratx,on va tastant moltes especialitatsmallorquines. De pas per Vallde -mossa, s’atura a la botiga de naJoana Maria, de la qual diu queés “una joia”. Pel que fa al men-jar, pareix que el que va agradarmés a la periodista varen ser elscocarrois, l’ensalada de codonyati maonès, la torrada d’embotitsamb suc de taronja, la coca depatata i els escaldums de po -llastre.

� el dissabte dia 30 de maig estàprevist que hi hagi la trobadad’escoles de ball. l’acte ésorganit zat per aires de Pagesia itendrà lloca a la plaça de laConstitució a les 18:30 h, ambl’actuació de Brocalet (llorito),Copeo de sineu, Va de Jota! (santllorenç) i aires de Pagesia de lanostra vila.

� i el diumenge dia 31 de maighi haurà la primera Carrera de

Postes que es farà a la vila. estracta d’una concentració decavalls, muls, ponis i similarsamb carros i carruatges diversos.l’etapa té 28 km distància; laconcentració és a les 9 h al “campde futbol” de son Juny i en acabares farà un dinar de paella.

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

7

Tomeu Nicolau quedà 5è de la seva

categoria al Campionat d’Espanya de

Mitja Marató que va tenir lloc a Gra -

nada (foto Macuin).

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 7

mel i sucre

8

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 8

mel i sucre

9

dalasalsynnyaserpnaheuqquociPtnntemilCleteffeaheuqqurgbmmbaamtubernemaamtnntuunjAAj'L

rn

lenE.ailtabed4srerraardsletidiserddraqu5edllenrorenaanojttjnntasrotnipóicanodaldutitaatrahnaoJtnntaSedtnnt

laiquorrrrapequledacilpedtucse'ledemroiretnntaaJnemïarga'ledavirotsisnoCaidediranelpdalasalsynnya

aisélgse'laahihe-èranu,naoJtnaanSóicanodreffeavtnnte

.rr.otniplapaapctnntaicnààntsnocraxieda

legiamed31alenE.ailtabed

rr

UN

'dnexieduagociPtnntemilC

.laiquorrap

TNUJA

rn.tixènargnuun

errotnipnuséllenro

aC,NAANOJTNAANSEDTNEMATTA

nínePala;tugenoce

25179noffoèleTTe16,rr,ojaajMrerrerrra

opxxpesevesselalusn

en.naanojttjnaansjaaj.www//w/:pttpttth3006

snoiciso

/te

el PiNTor CliMeNT PiCorNell

Fa DoNaCió De CiNC QuaDres

a l’aJuNTaMeNT

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 9

mel i sucre

l’hort

des padrí

El mes de junyaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aquest mes és el que obrela porta a l’estyiu i és elmes en què la natura està

en la seva plenitud de recollidaper a la pagesia.

la dita era: “Pel juny, la falçaalpuny”, això suposava trenir lesfalçs ben esmolades o dentades denou per tal d’envestir de bonagana a la segada dels cereals.aques ta tasca, actualment, estràdescartada, perquè aquesta feinala fan les màquines recol·lectores.

“el juny diu al foraviler: Jadormiràs de gener.”

s’han d’escugular els alls quehan tret cugul i a finals de mes jaes poden arrabassar i deixdar-losestesos alguns dies perquè eixu-guin.

es poden treure les patatesnovelles, les que vàrem sembraren la lluna plena de març.

serà bo tallar els tronxos de lescarxoferes arran de terra per talque, passat l’estiu, la rabassa tornia envestir amb ulls tendres, prepa-rant l’esplet de l’any que ve.

És temps de preparar les her-bes, dolces o seques, per fer-ne unglopet, que cau molt bé tant al’estiu com al’hivern.

les plantes medicinals recolli-des en aquest temps conservenmillor les seves propietats.

Convé posar les canyes a lestomatigueres, tant de casta grossacom de ramellet i va bé tomar-losels ulls de la soca, i així els ra -mells de tomàtigues seran de mésqualitat.

el mes de juny es poden sem-brar fesols, mongetes, carabassi-ners, cogombres, carabasses detotres varietats, cols d’acop i colsfloris i moltes altres hortalisssesd’estiu.

la mongeta és una llegumino-sa de fàcil cultiu. Hi ha distintesvarietats que es poden consumirtendres, amb la beina, o també perconsumir en bessó. es tracta d’unaliment amb poques calories peròric en minerals i molt digestiu.

amb lluna plena i minvant espot aclarir la fruita dels arbresque han carregat amb excés;la que quedi tendràmés qualitat.

Per sant Bernabé, sembra el fa -soler i per sant Pere, la mongetera.

la setmana de sant Joan és bontemps per recollir la camamil·la.

Perprevenir contra el mildiu ila cendrada dels parrals i vinyes ohortalisses com les tomatigueres,serà bo una empolsada de flor desofre.

Diumenge dia 7 es fa la pro-cessó del Corpus i és tradicióengalanar els carrers per on passala processó.

Dia 13 és l’anomenat sant an -toni dels albercocs.

Dia 24 se celebra la festa delnaixement de sant Joan Bap -tista; és una nit màgica ies fa foc i la festadel sol queballa.

10

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 10

qual s’han aplicat sistemesmoderns que desperten i fan mésatractiva la curiositat dels visi-tants sense fer mablé la primitivaestructura de casa de la pagesiasantjoanera.

en el mostruari de cal pareGinard, hi trobam manuscrits deles seves obres literàries i tambéalguns sermons del que anavapredicant pels pobles.

un dels atractius per als sant-joaners és tot un seguit de foto-grafies que mostren com era lagent del poble durant el segle XX,unes fotografies que inclouengrups familiars, grups escolars deca les monges o de l’escola, pri-meres comunions, processonsreligioses, festes de carrer... entreuna cosa i l’altra, s’hi trobenrepresentans molts membres deles famílies que vivien en aquelltemps passat, cosa que dóna lloc atota casta de comentaris per partdels santjoaners que les miren.

la visita al museu va durarprop d’una hora i mitja, encaraque per fer-ho arreu hauria dedurar tot un dia. Però encara que lavisita es fes aviat, els visitantsvàrem quedar satisfets i, en el tornde comentaris, la meva opinió per-sonal va ser que vaig notar a faltaralguna veu santjoanera i sobretotun poquet de protago nisme delCol·lectiu Teranyines. si se donàsaixò, encara ens faria més ganes,als santjoaners, de visitar la casamuseu de cal Pare Ginard.

mel i sucre

l’altre dia de pagès, mentreestava assgut a l’ombra de lafiguera esperant que el sol tombàsper partir a regar les hortalissesdel petit hort familiar de sonrabassa, me vaig embadalir es -coltant la melodia que xiulava unamèl·lera amb el bec groc enrama-da dalt d’un cirerer carregat decireres que començaven a pintar; imentre el mel·lerot entonava lesmelodies, la seva parella, lamèl·lera, estava covant aquellsquatre o cinc ovets que en pocsdies es convertiran en un niu debutzetes que amb la boca benoberta rebran l’aliment que elsportaran els seus progenitors. iaviat hi haurà mèl·leres joves quepasturaran per dins l’hort i caça-ran molts de cucs i cuques d’a-quests que fan malbé algunes deles hortalisses. Pere tant, lesmèl·leres són uns animalons bene-ficiosos per als hortolans.

Cal Pare Ginard

el Col·lectiu Teranyines mésprimerenc va ser fundat a la pri-mera meitat dels anys quarantadel segle XX per un grup d’in -tel·lectuals entre els quals hi haviael pare rafel Ginard.

Durant uns anys, el col·lectiuva organitzar una festa el dia desant sebastià, que consistia en uncertamen de recerca històrica ambel poble de sant Joan com a cen-tre. Tot això està imprès en el

volum titulat Documenta, que vades de l’any 1941 fins al 1947.

Després d’unes dècades deletàrgia, el nou Col·lectiu Teranyi -nes va resorgir per continuar ambla tasca que havien començat elsfundadors. un dels entusiastesfou mossèn Josep estelrich iCosta, que va començar la col·lec-ció de Monografies santjoaneresde les quals s’han editat 23 títols,a més d’auques, fulletons, calen-daris i el ja habitual Pronòstic

santjoaner.en aquesta segona època es va

començar la gestió de la casamuseu de cal pare Ginard.

l’embrió de la casa museu esva gestar al si del Col·lectiu Tera -nyines, però a l’hora del naixe-ment de la criatura, les cir-cumstàncies polítiques varen ferque el Consell de Mallorca apa-drinàs aquell projecte, cosa quecrec que va ser un encert perquèel col·lectiu no tenia recursos nitan sols per restaurar la casa, queestava en desús i molt deteriora-da. en canvi, el Consell s’hi hagastat molts de doblers i ho haconvertit en una joia de la qual elssantjoaneres podem estar orgu -llosos.

Dies passats, un grup d’amicsanàrem de visita a la casa museude cal Pare Ginard. ens va aten-dre un jovenet que va dir que erade Montuïri i per cert que va sermolt hàbil en l’explicació de lareforma que s’ha fet durant la

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 11

mel i sucre

amb aquest capítol donamper acabada la petita sèried’articles destinats a

conèixer i testimoniar, d’algunamanera, la incipient maquinàriamoderna de la ruralia santjoanerade principis del segle XX.

Tractors, arades, batedores,segadores i d’altres aparells ambels quals es va iniciar la mecanit-zació de les tasques agrícolesd’antany són avui peces demuseu. encara ara podem localit-zar algun d’aquests aparells arra-conat, però la gran majoria es tro-ben actualment desapareguts isols perviu el seu record a lamemòria popular. Per si fos poc,el que encara resta és exhibit a lesrotondes de les carreteres, totsuportant les inclemències deltemps. el dia que les nostres ins-titucions posin fil a l’agulla i esdecideixin a la creació d’unmuseu agrícola ja no quedarà resa preservar.

1. BATRE AMB BATEDORAles fonts orals apunten que les

quatre primeres batedores arriba-des a Mallorca, devers l’any1915, tres anaren destinades apossessions de sant Joan: sonGual, son Brondo i els Calderers;i una, a son Joan arnau (llorito).Malauradament no hem sabutesbrinar qui era el fabricant o dis-tribuïdor d’aquests aparells queben aviat revolucionarien les fei-nes de batre.

antoni sastre (2002: 225) des-criu a la seva obra la batedora dela farinera vella, aportant tresfotografies de l’època i abundosainformació sobre la feina i el per-sonal que requeria:

“aquestes tres fotografies sónfetes a l’any 1934 a la farineravella i segurament es tracta d’unade les primeres batedores que esposaren al servei del públic. alcostat de la fàbrica, els pagesos hiduien els carros carregats de gar-bes i cada un anava fent la sevagarbera i esperant que li tocàs elseu torn. a la garbera, els queeren curiosos, posaven les garbesben compostes a fi que, si plovia,l’aigua llenegàs i no amaràs lesgarbes. si posaven les garbes dequalsevol manera, en un caramullmalfet, si plovia, desprès leshavien d’estendre perquè eixu-gassin, ja que humides no espodien batre.

aquestes màquines havien decomptar amb un bon equip decinc o sis persones: un que dona-va brins; un que duia les garbes, isi eren enfora havien de ser dos;un altre que es cuidava dels sacsde gra i dels baleigs; i dos queestaven a la palla que queiadamunt el llençol i, en esser ple,el llevaven i n’estenien un altre.

Com totes les màquines, ambels anys s’anaren perfeccionant.Per exemple, el que donava brins,en lloc d’estar damunt, ja podiaestar a baix, per tant el que duiales garbes ja no havia de pujarl’escala. una altra invent quetambé va simplificar molt la feinava esser el tub amb ventilador, quepodia fer uns quants caramulls depalla enfora de la batedora. Peruna altra banda, les rodes de gomaque més tard posaren va fer moltmés fàcil el transport.”

altra aportació de l’amo an -toni de sa Botigueta ha estat cab-dal per conèixer el funcionament

12

de la batedora dels Calderers: “adamunt l’era vella hi havia unabatedora petita clavada fixa, mo -guda per un motor de benzina.Després en dugueren una de gros-sa d’en Mestres de Felanitx i ambel tractor Fordson anaven a batrea son Pere de sineu, a son ra -mis d’inca i a altres llocs delsquals no recorda el nom.” (sastre,2003: 98).

Posteriorment (sastre, 2008:32) torna a insistir sobre la bate-dora de la farinera vella: “l’any1929 instal·laren una batedoraruston, anglesa, al costat de lacimentera, que marxava amb elmateix embarrat que feia moureles moles de la farina i les delciment. segurament fou la prime-ra batedora que es posà al serveipúblic, encara que en aquellaèpoca la majoria de pagesos pre-ferien batre a l’era.

És clar que la batedora tan solsera feina de temporada, o sia, entemps de messes. aquesta màqui-na necessitava cinc o sis homes

investigació

Maquinària agrícola del segle xx (i III)

Les batedoresFraNCesC CaNuTo Bauçà

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 12

mel i sucre

que ens ha cridat fortament l’aten-ció i que no podem estar de repro-duir (vegeu il·lustració adjunta).es tracta d’una “Trilladora Ma -llor quina”, patentada i amb puntde venda a Barcelona, de la qualno en sabem res pus.

Posteriorment es varen intro-duir a Mallorca, entre d’altres, labatedora marca ajuria, construïdaa les fàbriques de àlaba i araya(Vitòria) i devers el 1946 fou

crea da pels germans Munar, asen celles, la fàbrica de batedoresmarca osca.

BIBLIOGRAFIA

sastre Gayà, antoni (2002). Les eres de

Sant Joan. Monografies santjoaneres, 13.sant Joan: Col·lectiu Teranyines.sastre Gayà, antoni (2003). “recordançadels amos i missatges dels Calderers.” a:La família Oliver dels Calderers. Mono -grafies santjoaneres, 15, pàg. 87-126. santJoan: Col·lectiu Teranyines.sastre Gayà, antoni (2008). Empresaris,

industrials i fabricants de Sant Joan.Monografies santjoaneres, 18. sant Joan:Col·lectiu Teranyines.

que en general solien ser elsmateixos obrers de la fàbrica, mésalgun de llogat si feia falta.

els pagesos, amb els carros iles bísties, traginaven les garbes iagarberaven els cavallons pels

voltants de la batedora i desprésde la batuda tornaven per endur-se’n el gra i la palla.

Dels obrers de la batedora, elmés important era el briner, quehavia de sebre repartir les gave-lles amb seny perquè la màquinafes una bona feina. el garber eraqui duia les garbes i de vegadeshavien de ser dos si la garba que-dava penjant un poc cap a defora.N’hi havia un altre que estava al

gra i cuidava de retirar els sacsplens i enganxar-ne un de buit alcanalet del gra. a la palla tambésolien ser dos, ja que en sortir dela batedora la palla queia a terra iamb llençols de saqueta l’haviende llevar.”

Gràcies a la recerca efectuadaper l’amo antoni de sa Botigueta,hem pogut saber que la batedoramarca ruston de fabricacióanglesa, era distribuïda a espanya

per la societat Múgica, arellano yCompañia la qual tenia la seu aPamplona (Navarra) i delegacionsa nombroses províncies d’arreude l’estat. Tenien la representacióexclusiva de segadores, tractorsmarca Deering, batedores rustoni arades, cultivadors i tota menad’eines agrícoles. l’any 1928anunciaven la seva maquinària ales pàgines de la prestigiosa revis-ta d’agricultura “el Progresoagrícola y Pecuario” (vegeuil·lus tració adjunta).

les pàgines d’aquesta revistapublicaven l’any 1922, un anunci

13

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 13

Gram Parsons (WinterHeaven, Florida, 1946)havia nascut per ésser una

estrella, però desgraciadamentfou un estel fugaç. Fill d’una fa -mília acomodada –els seus parestenien grans extensions de fruitalsa Florida–, son pare es suïcidà,dos dies abans de Nadal, quan elltenia dotze anys; sa mare, es casàllavors amb Bob Parsons –de quiell prendria el llinatge–, i despréscaigué en l’alcoholisme i morí setanys després, víctima de la cirro-si. Parsons es refugià en la músi-ca, però, amb aquests antece-dents, era difícil que la cosaacabàs bé.

Com la majoria dels músicsjoves de la seva generació, voliaser com elvis, i amb el seu primergrup, a l’institut, començà a ver-sionar-lo. en acabar la secundàriapartí a Massachusetts on cursà lacarrera de teologia, que abandonàgairebé immediatament, per mar-xar a Califòrnia, terra d’oportuni-tats. el coixí econòmic que teniena casa seva li havia permès eman-cipar-se prest, sense haver de tre-ballar, així que dedicava els dies arelacionar-se amb l’ambient mu -si cal de la ciutat de los angeles.

allà fou on el seu nom començà asonar amb força.

Tot i que ell era del sud, mais’havia interessat gaire per lamúsica popular d’allà, fins que unamic seu li descobrí MerleHaggard. a partir d’aquí s’afi-cionà a la seva música, i també ala de Johnny Cash, Buck owens oHank Williams. les lletres d’a-quests cantautors parlaven dejugadors, de perdedors, d’alcoholi bars, de pobles morts, de delin-qüents i d’amors impossibles;aquests serien llavors els temesrecurrents de les seves cançons.l’eclosió de la música psicodèlicaera omnipresent a l.a., en canviell s’interessà per les històries quecantaven els músics country, ambels seus banjos i violins. així queformà la international submarineBand i firmà el seu primer discSafe at Home. allà versionavacançons de Cash i Haggard, peròtambé en firmava un parell de

pròpies, que evidenciaven el seutalent com a cantautor, però eldisc s’enregistrà amb mitjanspobres. No passà desapercebut iParsons rebé una oferta per unir-se a The Byrds, per suplir l’erràticDavid Crosby, qui s’havia embar-cat en un altre supergrup ambstephen stills, Graham Nash iNeil young.

The Byrds era el grup mésrepresentatiu del folk-rock psi-codèlic, però la incorporació de

Parsons canvià la història. Quanaparegué el disc Sweetheart of the

Rodeo, la crítica quedà des col·lo -cada. els Byrds havien abandonatel seu estil propi i havien fet undisc eclèctic entre el country i el

mel i sucre

notes

musicals

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

14

Country, rock, ParsonsJulià PiCorNell

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 14

mel i sucre

folk-rock; versionant com semprea Dylan, d’altres autors tradicio-nals, i incloent-ne a més, unesquantes d’un tal Gram Parsons.arribar i moldre. Parsons de -mostrà que, si tenia els mitjansnecessaris, era capaç de fer unescançons inigualables.

el carisma de Parsons era tantabassegador que havia eclipsat ellíder de la banda, roger Mcguinn.així i tot, aquest cantava la majo-ria de cançons del disc, algunsdiuen que per problemes legals dela discogràfica, d’altres que pertensions amb Parsons. Com quenecessitava volar més amunt i esveia amb forces, Parsons aban-donà els Byrds, juntament ambChris Hillman, i formà els FlyingBurrito Brothers. el grup revolu-cionà l’escena musical, amb l’im-pecable The Guilded Palace of

Sin. Parsons havia après a trobar

l’aven tura en solitari. Va saberagrupar músics amb talent i, desde l’hotel on residia, enregistrà undisc memorable, GP, on destacala comunió de la seva veu ambuna llavors desconeguda emmy -lou Harris. repetí amb èxit ambGrievous Angel, on fins i totcomptà amb qui havia estat gui -tarrista d’elvis, James Burton.Però Parsons no veié sortir aques-ta joia al carrer, perquè moríd’una sobredosi de morfina i alco-hol, davant d’alguns amics seus,que de tant perjudicats com ana-ven, foren incapaços de fer res.Morí a un motel de Joshua Tree,un parc nacional de Califòrnia onanava a meditar. el taüt era al’aero port a punt per ésser enviata Florida, on la seva família l’es-perava, però el seu mànager elrobà, el ficà al seu cotxe, i viatjàamb ell fins a Joshua Tree de nou,on el xopà de benzina i li pegàfoc, complint la voluntat de Par -sons, i causant gran desconsolentre els seus familiars.

Parsons morí amb vint-i-sisanys, però el temps l’hi ha retor-nat la dignitat que mereix. Fouun pioner, capaç de retornar ladignitat a la música country, peractualitzar-la, i juntar-la amb elrock fins a formar una unió in -dissoluble. Visqué una vida comla d’un personatge de cançócountry. el seu magnetisme per-dura fins avui en dia, si escoltauels discs aquí esmentats, sabreuel perquè.

el que cercava, i ho feia amb mes-tria. allà deixà cançons per a laposteritat, dels temes que lihavien tocat el cor de jove, i acon-seguí per fi compactar la músicarock amb la música country. Feuuna gran amistat amb Keithrichards, qui el considerava comun germà d’ànima, i sortí de giraamb els rolling stones el 1971.

era un tipus histriònic, unrockstar amb totes, i manà fer unsvestits al sastre d’elvis, amb unimaginari propi, per la sevabanda; en el seu hi sortien rose-lles, flames, dones nues, amfeta-mines, fulles de marihuana, i unacreu. es presentava poc als assa-jos i quan hi anava ho feiaembriac. llavors els directes noeren gaire bons, i a les gravacionsdel segon disc acabà amb lapaciència dels seus companys.una altra vegada, començà

15

Keith Richards i Gram Parsons al Joshua Tree (Califòrnia).

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 15

mel i sucre

Comentari al mes d’abril

el mes d’abril, amb una tem-peratura mitjana de 14,6 ºC, s’hapresentat més fresc que l’abril de2014, amb un valor mitjà de 16,6ºC. Hem seguit un mes més ambla tendència, des d’inici d’any,amb mitjanes mensuals inferiors ales de 2014. No obstant això, elsvalors termomètrics fins a l’abrild’enguany coincideixen amb elsesperats per al nostre clima per aaquesta època de l’any. al llargdel mes, les temperatures han anatascendit suaument; solament hiha hagut una baixada un poc pro-nunciada entre els dies 5 i 9, lesjornades més fresques del perío-de. en general ha predominatl’ambient primaveral, amb celsclars i temperatures agradables. aexcepció dels dematins i en tom-bar el sol que refrescava un poc,durant la resta del dia hem tenguthabitualment força calor com peranar en màniga curta i per poderprendre algun bany a la mar, en elcas dels més atrevits i dels menysfredelucs.

encara que s’anunciàs algunainestabilitat atmosfèrica al llargdel mes, no ha arribat a plourequasi gens; l’única precipitacióperceptible es produí el dia 27,amb 2,8 mm. en total el pluviò-metre ha sumat 5,6 mm, on més

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872015 FEBRER 75532 6288 12,01 10,02 5093 15722015 MARÇ 117872 9507 12,4 15,58 7701 23772015 ABRIL 162389 12791 12,7 20,27 10361 3198

2014 ABRIL 173230 13542 12,79 22,23 10969 3386

MAIG 2015 (fins a dia 23)

Temperatura mitjana 19,7 ºCTemperatura més alta 32,7 ºC (dia 14)Temperatura més baixa 10,5 ºC (dia 21)Pluviometria 6,8 mm Velocitat mitjana del vent 6,1 Km/hVelocitat màxima del vent 49,7 Km/h (dia 16)Direcció del vent predominant O-NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 6,5 ml/dia

MES D’ABRIL 2015 2014

Temperatura mitjana 14,6 ºC 16,6 ºCTemperatura més alta 23,8 ºC (dia 23) 25,8 ºC (dia 13)Temperatura més baixa 6,2 ºC (dia 9) 10,3 ºC (dia 1)Pluviometria 5,6 mm (3 mm dels 24,5 mm

quals, de rosades matinals)Velocitat mitjana del vent 5,7 Km/h 4,8 Km/hVelocitat màxima del vent 57,6 Km/h (dia 27) 67,6 Km/h (dia 25)Direcció del vent predominant E NOHumitat mitjana 76 % 72 %Pressió mitjana 1019 mb 1013 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,6 ml/dia 3,6 ml/dia

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana Pluviometria

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4MARÇ 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3ABRIL 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9

16

de la meitat corresponen a rosadesi boirades d’alguns dematins.enguany, el bon temps ha acom-panyat durant les vacances dePasqua i ha afavorit les celebra-cions religioses de la setmanasanta que es fan a l’aire lliure.Des d’aquestes festes, a principis

de mes, i durant la resta de setma-nes s’ha pogut gaudir de l’airelliure i d’una natura, que s’hamanifestat més exuberant quemai, amb una massa vegetal, afa-vorida per les bones condicionsambientals, i esquitxada per lapolicromia i aromes de les flors, i

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 16

mel i sucre

17

amb una explosió de vida animal(ocells, insectes, rèptils, amfibis)que s’ha fet present després delsdescans i letargia de l’hivern.

encara que no haguem tengutpluges, la humitat s’ha mantingu-da alta, amb una mitjana del 76%.sí que ha augmentat un poc, l’e-vaporació, que ha passat dels 2,4ml/dia del mes passat als 3,6ml/dia de l’abril. aquesta situa-ció ha duit a haver de començar aregar aquelles plantes o cultiusque precisen de regadiu.

el vent ha estat un altre mete-or que s’ha fet sentir també durantalguns dies. la mitjana ha arribatals 5,7 Km/h.. el dia 27 anotàremel cop de vent més fort del mesamb 57,6 Km/h. la direcció pre-dominant ha estat de llevant (e).

Comentari al mes de maig

en el maig les temperatureshan augmentat de manera consi-derable, invertint-se la tendènciadels mesos anteriors. encara queels valors han fluctuat un poc, enconjunt i fins a la data han predo-minat els dies de calor quasi béestival, amb mitjanes diàries quehan superat els 20 ºC. la fortainsolació afegida a una precipita-ció mínima ha fet fet que elscamps de cereals que dominen lesnostres terres comencin a rossejar,color que ens indica que aquestesplantes comencen a granar i quel’ambient d’estiu s’acosta. Detotes maneres des de mitjan mesuna certa inestabilitat s’hainstal·lat a l’atmosfera però quefins ara no ha aportat més queunes petites precipitacions que enconjunt han comptabilitzat 6,8mm. No ens convé ara, a finals demaig, i molt manco en el juny, untemps plujós; no és beneficiós niper a la majoria de cultius ni tam-poc per als visitants, que cerquencels estirats i temperatures càli-

des. ens hagués anat millor unabril humit per al nostre cicleagrícola; ja ho diu el refrany: al’abril cada gota val per mil.També ens va bé l’aigua al maigcom ho expressa la saviesa popu-lar: al maig cada gota val un raig,però molt millor si és a principisde mes. Confiem que la climato-logia ens afavoreixi i no ens duguiaigua a destemps com l’any pas-sat en què varen caure un centenarde litres pel juny i molt mancoque la precipitació sigui en formade calabruix, com ha afectat tannegativament a indrets peninsu-lars en aquests darrers dies.

Parc solar fotovoltaic

Com era d’esperar, per aques-ta època de l’any, en el mes d’a-bril s’ha produït un nou augmentde la la radiació solar en relació almes anterior; el dia segueix allar-gant-se, quasi una hora de mitjana(que ha passat de 11 h 54 min demitjana del març a 13 h 20 min del’abril). No obstant això, i en con-

tra del que era previsible, atès queno ha estat un mes de molta ines-tabilitat, s’ha reduït en 10841Wh/m2 la radiació rebuda, res-pecte a l’abril de 2014. així i tot,s’han generat 3284 Kwh més queen el passat març però amb unalleugera baixada del rendiment,que ha passat de 12,40 a 12,70; ésa dir, per obtenir cada Kwh s’hanecessitat un poc més de radiacióque en el mes anterior. si compa-ram l’abril d’enguany amb l’abrilde 2014, observam que la genera-ció d’energia elèctrica ha dismi-nuït en 751 Kwh, descens causatper l’esmentada disminució de laradiació solar que ha incidit a lesplaques, probablement a conse-qüència de la presència de núvols,encara que hagi estat un messense quasi precipitació. la tem-peratura mitjana a què han estatexposades les plaques ha estatquasi 2 ºC inferior a la del marçde 2014; el rendiment de l’abrild’enguany, potser per aquest des-cens, ha millorat 9 centèsimesrespecte al mateix mes de 2014.

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 17

mel i sucre

18

Feim un pensament... trenta!aquest és l’article número30 que mel i sucre em

publica, ja fa tres anys que conti-nua i comencen a quedar enforaels primers números. els haureude cercar al 2012 o al bloghttp://pensamentgeografic.blogs-pot.com.es/.

supós que aquest mes estareutots nerviosos amb les eleccions iels possibles canvis de govern(quan escric aquest article l’únicque sé és que el Barça acaba deguanyar la lliga; i falta una setma-na per les eleccions).

Què hem pensat fins ara?

Hem parlat de molts temes,sant Joan, Barcelona, Xile, clima,turisme, urbanisme, paisatge, ecò-nomia, transports, geologia, hi -dro logia... fins i tot de llames iterratrèmols, o curiositats exòti-ques com les relacions entre Xilei Mallorca-Barcelona-espa nya...com explicaré en aquest article.

Feim un pensament

... geogràfic

30 pensaments

GuilleM serra Bou, GeÒGraF

Catalans a xile

Malauradament, és mal de fertrobar mallorquins famosos aXile, tot i que hi ha el cas de laciutat d’ovalle, on la immigraciómallorquina va ser massiva i s’hipoden trobar molts llinatgesmallorquins. Per això, bàsicamentescriuré de catalans, me sap greu.Fa poc era dia 21 de maig, a Xilees celebra aquest dia el combatnaval d’iquique del 1879, una deles moltes batalles de la Guerradel Pacífic de Xile contra Perú iBolívia. el més curiós d’aquestaguerra és que el principal generalperuà era Miguel Grau, nét decatalans, concretament de sitges.el general xilè era arturo PratChacón, també nét de catalans,concretament de santa Coloma deFarners. Per això a santa Colomahi ha una plaça anomenada “arturPrat” on cada 21 de maig elsxilens que viuen a Catalunya fanun homenatge al general. També

hi ha l’avinguda de Xile i el carrerd’iquique. Per altra banda, a laciutat d’iquique, és fàcil trobar elcarrer dedicat a santa Coloma deFarners.

Però no queda aquí la cosa: lafamília Montt, provinents de santPere Pescador a Girona, van arri-bar a tenir tres presidents de larepública de Xile: ManuelMontt, Jorge i Pedro Montt, entreel 1850 i el 1910.

l’actual himne de Xile estàtambé compost per un músic cata-là: ramon Carnicer. i es comútrobar ciutats amb un carrer de -dicat.

el Centre Català de santiagode Xile fou fundat l’any 1906 i ésun dels més antics.

Ja que és mes d’eleccions, deixa-ré aquest article curtet perquècada vegada vénen coses mésinteressants.

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 18

mel i sucre

19

MOTS ENQUADRATS 69 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Li han respost amb posters deldolc. Te assenyalat al bell mig de l’horari que ha dedir les oracions. 2. Que ho vol tot, com un dels setdimonis. La part mes habil de l’huma. 3. Na Pau-la te una bona casa. Animal que construeix presesa rius o projecte que construeix deposits a la marMediterrania. 4. A la vall occitana hi ha una ar-na. Com que es vol unir en matrimoni es rasca labutxaca. L’eden celeste n’es ple. 5. ... ha donatun tros de liana. Relatiu o pertanyent als saures.Els ocells parteixen cap a Australia. 6. Primer qua-drant. Fet de vidre. La taca del document formales que pot provocar un atac. 7. Tocare el que retocadesbaratadament les oques. Concerti una trobada,per exemple a una ciutat anglesa. 8. La masoveraen compra el dimarts (en singular). Provoca ira ala raca aria. Un que es pensa que pot volar n’estatocat. 9. El camı de l’estimacio tambe du a Roma.Entrar sense permıs a un camp de cols. Duplicadasona diferent. 10. Arrupiries, abatries. 11. Lletraque te un poc de tela. Cap de llista. Li lliurare,perque un se’n refia. 12. Tercera persona singulardel preterit imperfecte d’indicatiu del verb sedegar.Al bell mig de la pica. 13. Part posterior d’una ocaalterada. Que manca de ritme.

Verticals: 1. Insecte que neda fent traccio ambels bracos de manera simultania. A la tecla de dalta l’esquerra. 2. Fabrica d’ovuls. Animal que potcanviar de color. 3. Alas l’habitacio de cinema.Moltıssim de baf, moltıssim de vapor. 4. El que hi

ha els diumenges despres d’un pont. Quan apareixen parella, com aquı, te un so diferent. A l’abece-dari n’hi ha dues. 5. El curs d’aigua li fa gracia.La que seu al final de la platea no creu en Deu. Ala gala hi serviran una planta marina amb un agla.6. Tros de l’ectoplasma. Relatiu o pertanyent alcurrıculum. 7. Que fa maldats per encarrec. Ti-pus de joc en que cada jugador n’empren un. Sucde raıms que data del segle sis. 8. A un lloc fertildel desert hi pot creixer soia. L’Estat Islamic n’haautoproclamat un. 9. Al cel podem trobar la Ma-jor i la Menor (a la imatge). Quin mal! Al mesde iar el membre de la raca superior mostra la sevaira. Serralada. 10. Als extrems del raor. Establiriaun acord sobre com procediria amb ell. Conjun-cio erecta. 11. Propietari de la moa desbaratada,per la qual no mostra un amor total. Que serveixde qualque cosa. Nom masculı d’origen escandinau.12. Es una infrequencia, pero resara alterat. Ho fauna cosa quan la deixes al Sol.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=2230Solucio al numero 68:

B R O T A A S T U T AA U R O R E S A L A RL L A R G S A S T U TL E C T I N E S I R AE T I L O T S M O NS A O A B R I G A ET N A S U M A R E NA R S I A S I L E C

I X I S C L A A SP E R E I A T E SA R A C N O I D E P AP A L A U R E S T A RA L U N A R S E T A

passatempsMots enquadrats núm. 69

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 19

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grup de nins santjoaners tocant el tambor, encapçalant una processó del Corpus, ameitat dels anys cinquanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”. Fotografia 2:

Processó del Corpus de l’any 1965, pujant pel carrer Major. aportació fotogràfica: amador BauçàBauçà “Passol”. Fotografia 3: enramellant el carrer de Fra lluís Jaume, abans de la sortida de laprocessó del Corpus, a principis dels setanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

20

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 20

mel i sucre

21

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 21

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmSpaguetti al riccio di mare (Sicília)

saCraMeNT Ferrer

sicília és l’illa més gran de la Mediterrània i

ocupa una posició central i molt estratègica.

Per això, durant més de 6.000 anys diferents cul-

tures, tant d’europa com d’àfrica, han deixat la

seva empremta a l’illa, en forma de ruïnes, monu-

ments o edificis. alguns d’aquests pobles invasors

que han passat per sicília al llarg de la Història

han estat els grecs, romans, àrabs, bizantins, nor-

mands, francesos i catalans-aragonesos.

Tot això fa de sicília un lloc de contrasts i amb

molts atractius de diferents tipus per al visitant:

temples grecs, ruïnes romanes, castells i catedrals

normandes, o cúpules àrabs i bizantines, a més de

l’actiu volcà etna.

Menjar bé és un dels grans plaers dels sicilians.

la cuina siciliana té molt alta qualitat, desenvolu-

pada al llarg de molts segles amb la influència de

les successives cultures invasores. Pel seu caràcter

insular, el peix és el component primordial. lògi -

cament, per raons històriques, geogràfiques i cli-

matològiques també incorpora els components de

la dieta mediterrània com l’oli o el vi.

Ingredients

Per a 4 persones:- 350 g d’espaguetis- 110 g polpa d’eriçó de mar (*)- 1 pebre de cirereta- oli d’oliva verge- 5 alls- sal(*) es pot adquirir a la zona “gourmet” de gransmagatzems.

Preparació

- laminar els alls ben fins.- Fer rodanxes del pebre de cirereta.- abocar oli d’oliva extra verge dins una paella ifregir els alls i el pebre de cirereta fins que estigu-in daurats.- afegir la polpa d’eriçó de mar i sal marina.- Cuinar uns dos minuts i mig o fins que es tornaa veure l’oli.- Dins una cassola amb sal i aigua abundant bullirels espaguetis fins que la pasta està al seu punt.- una vegada bullits, escolar-los i abocar-los dinsla salsa de la paella juntament amb un cullerotamb 80 ml de brou de bullir la pasta.- remenar i servir.

22

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 22

mel i sucre

23

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 31 de maig Porreresdia 7 de juny sant Joandia 14 Vilafrancadia 21 arianydia 28 Montuïridia 5 de juliol Petra

el sol

surt es pon

1 juny 06.23 21.09

15 06.20 21.17

21 comença l’estiu

30 06.23 21.19

15 juliol 06.32 21.15

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Juny: Corpus Christi (4), sant onofre (12), sant antonidels albercocs (13), sant Joan Baptista (24), santGuillem (25), sant Pere i sant Pau (29).

El mes

“aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. esperemque no sigui així, sobretot per la marxa que duim d’aiguaenguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu i ja no hiha por als constipats. la fruita és a la plena: albercocs,cireres, prunes, melicotons... i a finals de mes les primeresfigues flors. És temps de sega: faves, ordi, civada i blat.Per sant Joan és bon temps per sembrar lletugues i ravesi planters de col. aquest mateix dia diuen que si sembrenclavells a la sortida del sol i els reguen amb aigua de setpous en sortiran de set colors.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Juny de 1995• Va morir Josep estelrich“Turricano”, víctima d’un acci-dent amb el tractor devora lescases d’Hortella, on vivia i feia depagès. Havia tengut una vidalaboral, social i cultural moltintensa: entre altres coses haviaestat regidor de l’ajuntament (alfinal del franquisme i amb el pri-mer ajuntament democràtic), sin-dicalista, cooperativista, presidentdel Teleclub, col·laborador deTeranyines (hi publicà un llibresobre la Guerra Civil i la post -guerra) i candidat al ParlamentBalear amb el PsM.• es va jubilar Miquel Gaià “esMestre Fidever”, que havia estatal capdavant de sa Nostra durant23 anys.• Va morir sor antònia adrover,de Felanitx, germana de la Caritat,a l’edat de 93 anys. Va estar mésde vint anys a sant Joan, dedicadaa la formació dels pàrvuls.

Juny de 2005• es va anunciar la creació del’escola de Música de sant Joan,que seria gestionada per l’asso -ciació Coral de sant Joan, ques’havia de posar en marxa amb elnou curs escolar.• el doctor ulrich lange, dentista,va obrir una consulta al carrerMajor, ben davant Can Mateu desForn. li feia d’infermera n’antò -nia Matas “Miquelona”.• la revista Mel i Sucre va arribaral número 300. s’havia publicatininterrompudament des del junyde 1980. Per commemorar la xifrarodona es va editar un númeroespecial.

la lluna

2 juny plena

9 quart minvant

16 nova

24 quart creixent

2 juliol plena

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 23