28

MEMORIA 2008

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Memòria d'activitats de la Fundació Foment de l'Habitatge Social 2008

Citation preview

1. Presentació2.Qui Som�. El Projecte 4. El Pressupost5. Patronat i d

1. Presentació

2. Qui Som

�. El Projecte

4. El pressupost

5. Patronat i dades registrals

Índex

5

11. Presentació

Si alguna paraula domina en aquests moments en els mitjans de comunicació és “crisi”. En alguns sectors s’han fet coses malament o molt malament, que pro-bablement han provocat la crisi, però aquesta ha estat amplificada pels mitjans de comunicació i assumida per tothom, tot prenent les precaucions al seu abast. Tothom es defensa o àdhuc contraataca la crisi, però no tothom té la mateixa capacitat de defensar-s’hi, els més febles no la tenen tan desenvolupada aquesta capacitat i resten, per tant, en gran risc de caure en l’exclusió social i residen-cial. L’atur augmenta ràpidament i les situacions d’insolvència econòmica de les famílies també. Sens dubte, els estudis i estadístiques a posteriori faran palès els efectes de la crisi en els col·lectius més vulnerables, que són els que acull la nostra Fundació.

Ens hem de preguntar com afecta la crisi a la nostra activitat. En primer lloc, s’ha produït un augment difícil de quantificar, dels impagaments per part dels nostres beneficiaris, que tractem de minimitzar-los en continues accions per part dels nostres professionals.

�4

D’altra banda, hem iniciat un projecte de pisos compartits, és una resposta a la manca d’habitatge a preu raonable. Aquesta pràctica però, comporta també un major esforç dels treballadors de la Fundació i unes dificultats de convivència no sempre superables.

Pel que fa als ajuts institucionals, que de manera recorrent rebíem, han minvat, tan subvencions oficials, pels col·lectius d’immigrants, com les subvencions per rehabilitació d’habitatges. La nostra entintat ha tingut i te encara, dificultats per obtenir recursos per rehabilitacions d’habitatges i per l’atenció d’alguns col·lectius de persones com ara els sense papers. D’altra banda, l’ajut que rebem d’ADIGSA i de la Fundació Caixa Catalunya s’ha mantingut estable des del 2004.

Malgrat tot, el Compte de Resultats de la Fundació és positiu, a més s’han pogut augmentar els fons dotacionals, la qual cosa és una garantia de futur del nostre projecte. Dins la gravetat de la situació són optimistes i voldríem que tothom ho fos, així la crisi se superaria més fàcilment.

Dins dels fets importants produïts l’any 2008, hem de destacar l’inici de 2 projectes de construcció d’habitatges nous a Barcelona. Un projecte al barri de Poble Sec de 19 habitatges, i un altre projecte, mes endarrerit, d’uns 25 habitatges al barri de Poble Nou. Els solars d’aquests projectes han estat oferts per l’Ajuntament de Barcelona fruit d’un conveni signat al maig del 2007. Aquestes promocions per-metran prescindir d’alguns dels nostres habitatges que es troben en situacions precàries, i també ens permetran augmentar el nombre d’habitatges disponibles.

Una vegada més vull agrair la col·laboració en el nostre projecte de les institucio-ns públiques i privades, els logotips dels quals figuren al final d’aquesta Memòria. Aquest agraïment el faig extensiu a totes les persones que any rere any ens fan confiança.

Finalment, dono les gràcies als patrons i treballadors de la Fundació que, en clara vocació de solidaritat i servei, treballen perquè una important quantitat de perso-nes amb dificultats disposin d’un habitatge digne.

Antoni Salamero SalasDirector—

22. Qui Som

“Foment de l’Habitatge Social” és una fundació privada d’inspiració cristiana,

formada per diverses persones sensibilitzades pels problemes socials del nostre

país, especialment en matèria d’habitatge. La Fundació va ser creada el 23 de

juliol del 1990, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona, i inicià realment

la seva actuació al final del 1991. El seu àmbit d’actuació és Catalunya, tot i que,

de fet, és concentra preferentment a l’antiga Diòcesi de Barcelona.

L’objectiu de la Fundació és fomentar i promoure l’habitatge social per tal d’ajudar a les persones en procés de reinserció social a tenir una llar digna.

4

Justificació de la seva creació.

L’experiència demostra de forma contundent que la disponibilitat d’un habitat-

ge és una peça clau per poder afrontar amb èxit un procés de redreçament

social de persones i famílies immerses en un context d’exclusió social.

És a dir, les actuacions socials sobre persones o famílies que pateixen greus pro-

blemes d’exclusió són, en molts casos, fràgils i excessivament puntuals, o fins

i tot inútils a mitjà o a llarg termini si els destinataris no poden comptar amb un

habitatge digne.

La necessitat de l’existència de la Fundació, la determina la combinació de fets

socioeconòmics, com són:

l’existència de grans bosses de pobresa que afecten greument a milers

de persones

un mercat de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, ja sigui d’obra

nova com de segona mà, amb uns preus excessius per a les possibilitats

econòmiques de moltes famílies.

La insuficiència d’iniciatives públiques per fer front a les necessitats

d’habitatge de les persones i famílies amb molt pocs recursos econò-

mics.

Les famílies acollides per la Fundació han estat bàsicament proposades per Càri-

tas Diocesana de Barcelona per mitjà del seu Departament d’Acció Social. Es

tracta de famílies que no compten amb mitjans econòmics suficients per accedir

a un habitatge segons les condicions de mercat, -i normalment, ni tan sols a ha-

4

4

4

4

bitatges d’iniciatives públiques- i que estan seguint un procés d’inserció social i

laboral.

Origen dels immobles.

a)Herència, llegat o donació d’immobles per part de particulars i

institucions públiques i privades.

b) Acords especials a què s’arriba amb propietaris d’immobles.

Adquisició del dret d’ús d’un habitatge per un període de temps de-

terminat, mitjançant, per exemple, la realització d’obres de millora de

l’immoble a canvi d’un lloguer reduït.

Condiciones econòmiques favorables dels arrendaments, com ara

terminis de contracte, etc.

c)Habitatges en règim d’arrendament a preu de mercat amb dret de sots-

arrendament als nostres beneficiaris.

Els recursos econòmics.

Els ingressos que provenen dels lloguers que la Fundació ofereix als seus benefi-

ciaris són insuficients per fer front a les despeses. La diferència es cobreix gràcies

als donatius i subvencions de què normalment gaudeix la Fundació.

4

4

10

11

��. El Projecte

El 31 de desembre de 2008, la Fundació disposava de 70 habitatges destinats a

la seva activitat fundacional, d’aquests habitatges:

40 són en propietat

30 són en cessió d’ús (20 de lloguer i 10 amb cessió d’ús temporal

gratuïta)

El règim d’ocupació a 31 de desembre de 2008 dels habitatges era el següent:

66 estan ocupats d’acord amb les finalitats de la Fundació.

2 estan en tràmits d’arranjaments i pendents de signar-ne el contracte

de lloguer.

2 han estat cedits a Càritas Diocesana de Barcelona per a equipaments

propis.

44

44

4

12

Aquest volum d’habitatges ha permès a la Fundació oferir una llar digna a

vuitanta-cinc famílies o persones soles al llarg del 2008, amb un total de 265

persones ateses, les quals han pogut accedir a un habitatge facilitat per la

Fundació en règim de lloguer, d’acord amb les seves possibilitats econòmiques.

Situació anterior respecte de l’Habitatge

Al llarg de l’any 2008 es van rebre 43 noves sol·licituds que, afegides a les 14

que provenien del 2007, fan un total de 57 sol·licituds. D’aquestes 20 van ser

anul·lades pels usuaris o per la nostra Fundació per diferents motius. És a dir,

37 peticions fermes, de les quals es van atendre 24, i 13 resten pendents per a

l’exercici 2009

També hem de constatar que s’han fet 43 renovacions de contractes d’arrendament

a famílies que ja eren ateses abans del 2008. I què un total de 18 famílies, ateses

des de feia temps per la Fundació, van trobar, al llarg del 2008, un habitatge pel

seu compte i amb els seus propis mitjans, ja sigui en pisos de lloguer o de com-

pra, tan del mercat privat com en el de protecció oficial.

(*)Compartir habitatge amb d’altres famílies o acollits per la pròpia família sense un mínim d’espai ni de condicions.(**)Viure en pensions, centres residencials de Càritas, presons, etc…

20,00% 11,��%

11,��%

�5,2�%

21,1�%

Manca d’habitatge (**) DesnonamentManca d’habitatge

Casa d’acollida de Càritas Amuntegament (*)

1�

Tot això ha fet que s’hagin formalitzat un total de 67 contractes durant tot el

2008.

Perfil de l’Usuari

A continuació presentem més detalladament el perfil socioeconòmic de les famí-

lies ateses per la Fundació.

Estructura Familiar

Membres a la unitat familiar

—11,��% 1,1�%

41,1�%45,��%

Dona sola o home sol AltresParella amb fills o sense Monoparental

12,�4% 11,��%

22,�5%

25,��%

24,�1%

Dos membres Tres membresUn membre

2,�5%

Quatre membres

Cinc membres Sis membres

14

Persones ateses per sexe

Homes

42% 5�%

Dones

��%4�%

Persones ateses per edat�%

15%

Menors de 18 anys Entre 18 i 29 anys Entre 30 i 49 anys Majors de 50

Lloc de procedència

22,2�% ��,��%�,��%

No Comunitaris Comunitaris espanyols Comunitaris No espanyols

15

Els gràfics anteriors posen de relleu els següents trets:

El pes de les famílies immigrants ateses continua essent molt important,

gairebé del 78%, si bé ha baixat una mica respecte l’any anterior. Cal dir

però, que alguns beneficiaris que abans considerem com a nouvinguts,

hi figuren ara, com a espanyols a l’haver obtingut aquesta nacionalitat.

Durant el 2008 el percentatge de famílies ateses que disposen d’algun

tipus d’ingressos que provenen del seu treball, és del 60%. Tanmateix,

1.

2.

Situació administrativa dels no comunitaris

��,�0% 55,�1%

4,5�%No comunitaris legalitzats

Procedència dels ingressos

�0,5�%

2�,41%

Treball normalitzat

No comunitaris en proccès No comunitaris sense regularitzar

14,12%

�,0�%�,24%

2,�5% �,24%

Treball en precari Renda mínima d’inserció

Ajuts económics PNC Pensionista Atur

1�4

el percentatge de persones que treballen en precari és gairebé la mei-

tat.

Respecte les dades del 2007, constatem un augment significatiu del tre-

ball en precari, la qual cosa evidencia la crisi econòmica a la què fèiem

esment a la presentació d’aquesta memòria

La composició de la unitat familiar més habitual és de 3 i 4 membres.

Únicament tenim acollides 2 famílies amb 6 membres a la seva unitat

familiar.

La població atesa és jove, només el 6% supera els 50 anys d’edat.

Aquesta dada ens posa de manifest que les persones ateses són perso-

nes que no troben recursos en altres projectes més institucionalitzats.

L’adjudicació dels habitatges

El procés d’adjudicació dels pisos lliures es fa amb la col·laboració de Càritas

Diocesana de Barcelona. Es valora la idoneïtat de l’habitatge respecte les dife-

rents sol·licituds. Entre d’altres aspectes, es tenen en compte:

Que la família o persona sola visqui al mateix territori on es troba el pis.

L’antiguitat de la sol·licitud.

La urgència del cas.

Que l’habitatge disposi de les condicions necessàries per a la família. Es

té en compte el nivell d’adaptació de l’habitatge com pot ser l’ascensor

per a beneficiaris amb alguna discapacitat física. També es considera molt

important que realment la família gaudeixi de suficient espai per no patir un

amuntegament a l’habitatge.

4.

5.

�.

—4444

1�4

Les sol·licituds tenen una validesa d’un any. Transcorregut aquest temps, es de-

mana a la treballadora social de referència una nova valoració de la situació per

posar al dia la demanda.

El Seguiment

En aquesta etapa es treballa bàsicament en 3 línies d’actuació:

La primera línia de treball és la conservació de l’habitatge i la integració

de la família a la comunitat de veïns, al barri o poble. Aquesta part del

seguiment la porten a terme els educadors. Ells s’ocupen de què les famí-

lies conservin i s’encarreguin de la neteja adequada de l’habitatge; de què

facin les petites reparacions de manteniment i, ajuden a què les persones

s’adaptin als recursos del territori (escola, metges etc. ...). També fan una

tasca de recolzament en l’organització econòmica de la família en relació

l’habitatge.

La segona línia és el seguiment integral que la treballadora social de Càritas

Diocesana de Barcelona porta a terme amb la família. Aquest es basa en el

compliment del Pla de Treball establert entre la família i C àritas. Aquest

Pla de Treball consta al contracte d’arrendament i és imprescindible el seu

acompliment per tal de què la família continuï al pis.

Per últim, la part que es realitza des de l’administració de la Fundació i

que consisteix, entre d’altres, en controlar els pagaments mensuals del

lloguer i dels subministraments com a mesura normalitzadora. Aques-

tes aportacions són pactades segons l’informe social de les treballadores

socials de referència, i per tant, són uns pagaments que les famílies poden

assumir. Amb el pagament puntual s’intenta fer una feina educativa amb les

famílies per tal què es responsabilitzin de les seves despeses i valorin el re-

curs de l’habitatge.

—a)

b)

c)

1�

Al llarg de la vida del contracte d’arrendament es treballen bàsicament els tres

aspectes esmentats coordinadament amb els Serveis Socials de Càritas Dioce-

sana de Barcelona. La valoració de la continuïtat dels beneficiaris, es fa, per tant,

conjuntament amb Càritas Diocesana de Barcelona. En el cas de què es faci la

renovació del contracte de lloguer, és el moment de valorar si l’aportació econò-

mica de la família continua sent adient als seus ingressos o bé cal modificar-la.

Les famílies solen participar del nostre projecte una mitjana de 3-4 anys, tot depe-

nent sempre de les seves possibilitats econòmiques i de la seva situació personal.

En principi no s’estableix un període màxim d’estança, si bé entenem que, en el

moment en què la família pugui assolir una autonomia personal i econòmica, faci

recerca d’un nou habitatge del qual es pugui responsabilitzar directament.

Els recursos humans

La Fundació compta, per dur a terme les seves activitats fundacionals, amb un

voluntari i quatre treballadors contractats. El voluntari és el Director de la Funda-

ció, el qual realitza les tasques de gerent i apoderat. També, més esporàdicament

es compta amb 2 tècnics voluntaris pels temes tècnics de la construcció.

El personal contractat és el següent:

Una coordinadora del projecte.

Una administrativa amb tasques de recepció, atenció telefònica, arxiu,

correspondència i d’altres feines inherents a l’administració.

Dos educadors pel seguiment de les famílies i de l’habitatge. Entre

d’altres fan tasques de condicionament de l’habitatge, ajuden les famí-

lies en la relació amb la comunitat de veïns per tal de què respectin els

elements comunitaris; informen sobre la correcta utilització dels submi-

nistraments; fan el seguiment del manteniment del pis i són els interlo-

cutors davant de la resta de veïns.

—44

4

1�

El projecte al llarg dels divuit anys d’activitat

El projecte iniciat a començaments dels anys noranta amb la promoció i recolza-

ment econòmic de Càritas Diocesana de Barcelona, ha seguit bàsicament amb

els mateixos objectius, si bé, s’han produït diverses situacions que han fet modi-

ficar la gestió i els resultats de la Fundació:

Un primer canvi ha estat la diferent procedència del col·lectiu atès,

ara majoritàriament nouvinguts amb cultures, costums, idiomes i

motivacions diferents. Aquest fenomen s’ha produït amb un ritme de

creixement extraordinari.

Un altre aspecte que cal tenir molt present, és l’augment forassenyat

dels preus dels habitatges, tant de compra com de lloguer. Actualment

resulta econòmicament inviable llogar un pis i oferir-lo per un preu as-

sequible als nostres beneficiaris. També és molt habitual que, en finali-

tzar un contracte de lloguer ó conveni de cessió, la propietat no vulgui

renovar-lo. Àdhuc, això s’ha donat en molts casos quan la propietat

era una entitat sense ànim de lucre. En conjunt, els habitatges cedits o

llogats utilitzats per la Fundació han anat disminuint al llarg dels anys.

Contràriament a aquesta situació, la Fundació disposa de més habitat-

ges de la seva propietat gràcies a donacions i a la compra d’habitatges

autofinançats per la generació de recursos econòmics propis.

El Decret 244/2005 de 8 de novembre, d’actualització del Pla pel Dret

a l’habitatge 2004-2007, va permetre de crear la Xarxa d’Habitatges

d’Inclusió que té com a objectiu donar suport a entitats sense ànim

de lucre que administren habitatges per a col·lectius en situació de risc

—4

4

204

d’exclusió social. L’entitat col·laboradora i coordinadora de la Xarxa

d’Habitatges d’Inclusió és la “Fundació Caixa Catalunya” que juntament

amb ADIGSA financien els habitatges inclosos a la Xarxa. La nostra Fun-

dació va signar un conveni el 22 de desembre de 2005. Aquest fet va

suposar una consolidació dels ingressos i una menor dependència de

les aportacions econòmiques de la promotora i de les donacions econò-

miques de particulars.

D’altra banda, el Decret 244 va crear els ajuts al lloguer, dels quals n’han pogut

gaudir el nostres beneficiaris els quatre darrers anys, amb un augment significatiu

any rere any.

L’any 2008 s’han consolidat dos fets importants ja esmentats a la Me-

mòria de l’any passat. El primer és, l’inici de 2 projectes de promo-

cions d’habitatges, una de 19 habitatges al Poble Sec i una segona,

més endarrerida, d’uns 25 habitatges al Poblenou. Aquestes promocio-

ns poden endegar-se gràcies a la donació particular rebuda el 2007 i, es

construiran en solars oferts per l’Ajuntament de Barcelona.

El segon fet important és que ja s’han adquirit 2 dels 4 habitatges oferts per

ADIGSA a preus de protecció oficial. Dos dels pisos resten pendents de tràmits

administratius de la mateixa ADIGSA.

Durant l’any 2008 hem continuat fent actuacions d’arranjament

d’habitatges, però aquesta actuació ja no compta amb els importants

ajuts que fins ara en gaudíem

En el 2008 disposem de 3 pisos compartits. Aquesta és una alternativa

en principi atractiva, però que presenta diversos problemes entre ells un

de molt difícil solució, el problema convivencial.

4

4

4

21

22

2�

44. Pressupost exercici200�

A) DESPESES 524.000,00

Despeses activitat fundacional 524.000,00

640 Sou i Salaris 120.000,00

642 S.S. a càrrec d’empresa 40.000,00

682 Amortització 26.000,00

620 Despeses comunitats 35.000,00

621 Lloguers i cànons 75.000,00

622 Reparacions i conservació 105.000,00

623 Serv. Prof. Independents 12.000,00

625 Primes d’assegurances 10.000,00

626 Serveis Bancaris 2.000,00

628 Subministraments 4.000,00

629 Altres serveis 18.000,00

631/632 Tributs 2.000,00

650 Ajuts usuaris 5.000,00

659 Pèrdues de lloguers 15.000,00

670 Pèrdues d’inmobilitzat ma-terial

35.000,00

662 Despeses financeres 20.000,00

24

4B) INGRESSOS 524.000,00

Ingressos fundacionals 474.000,00

720 Activitat pròpia 296.400,00

Lloguers 216.000,00

Xarxa Inclusió -FUSM- 80.400,00

724 Subvencions Oficials 113.400,00

ADIGSA 80.400,00

Governació 33.000,00

725 Sub. Oficials traspasades a l’exercici

1.500,00

726 Donatius traspasats a l’exercici 35.500,00

727 Altres subvencions i donacions 27.200,00

Ingressos financers 50.000,00

769 Altres ingressos financers 50.000,00

25

5El Patronat de la Fundació Foment de l’Habitatge Social és format per persones

que provenen de diversos camps professionals, aglutinats per Càritas Diocesana

de Barcelona. En l’actualitat el Patronat està format per:

President: Sr. de Delàs i de Ugarte, Ignasi

Secretari: Sr. Contijoch Pratdesaba, Ramón

Vocal: Sr. Casa Aruta, Ernesto

Vocal: Sr. Estruga Estruga, Jordi

Vocal: Sr. Franco Sala, Lluís

Vocal: Sr. Roglà de Lew, Jordi

Vocal: Sr. Romaní Blancafort, Andreu

Vocal: Sra. Vendrell Aubach, Maria

5. Patronat i dades registrals

2�

El Director de la Fundació és el Sr. Antoni Salamero Salas

La nostra Seu Social és:

C/Capellans 2, 2on. 1ª

08002 - BARCELONA

Tel: 93/302.71.97 Fax: 93/302.10.67

Email: [email protected]

Web: habitatgesocial.org

La Fundació Privada “Foment de l’Habitatge Social” està inscrita al Registre de

Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya, amb el número 520 i classifi-

cada com a Fundació benèfica de tipus assistencial. També és inscrita al Registre

d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, del Departament de Benestar i Família

amb el núm. E01180.

Si voleu fer aportacions monetàries els comptes corrents de la

Fundació són:

C/c 2100-0965-51-0200047154 (Caixa de Pensions)

C/c 2013-0500-12-0213636565 (Caixa Catalunya)

També podeu col·laborar oferint habitatges.

4

44

4

2�

Promoguda per:

4Amb la col·laboració de: