1

Inma Martnez Aguilar

Practicum II

Mestre: Ximo Lpez Rio

2

Quina escola ............................................................................ pgs 3-4-5

Un dia en la vida de lescola .................................................... pgs 5

Un dia en la vida dun alumne ................................................. pgs 6-7-8-9

Una setmana en la vida dun mestre ...................................... pgs 9-10-11

La meua vida com a mestre de prctiques ............................. pgs 12-13-14

Conclusions ............................................................................. pgs 15

3

Aquest informe est basat en les experincies viscudes al llarg del meu perode de

practiques, centrant-se principalment en leducaci primria, ja que s el grau que curse

actualment. He volgut reflectir no sols el que he observat sino tamb els diferents aspectes

educatius que es deuen tindre en compte a lhora de educar als xiquets, tant acadmicament

com en valors.

Al llarg de leducaci primria els xiquets experimenten un desenvolupament

extraordinari en les habilitats comunicatives, en aquesta etapa ells mateixa coneixen les seues

possibilitats i els seus lmits. Aix mateix, saben com actuar front a les diverses situacions que

es puguen plantejar en laula, ja tenen capacitat per solucionar xicotets conflictes entre ells.

En el segent informe he reflectat el que he observat al llarg de les meues prctiques.

El desenvolupament de les classes, els hbits i rutines que t lescola, les diferents situacions i

esdeveniments que ocorren dia a dia, les relacions socials entre tots els individus de lescola, i

algunes coses ms, que mhan sigut dinters.

El centre on he realitzat les prctiques s el Ceip San Joan de Ribera ubicat en Alfara del

Patriarca, localitat que pertany a la Mancomunitat del Carraixet, una associaci de diversos

municipis que rodegen com b indica el seu nom al barranc del Carraixet. Les localitats

daquesta Mancomunitat a banda dAlfara sn: Bonreps i Mirambell, Foios, Tabernes

Blanques i Vinalesa, totes elles pertanyen a la comarca de lHorta Nord. Lescola es troba en

un entorn rural, ja que est rodejada de natura. Podem trobar tot tipus de terrenys agrcoles:

tarongers, camps amb diversos cultius (tomaques, encisams, crelles...) aix doncs, lalumnat

pot estar en contacte amb lagricultura.

Aquest collegi va ser inaugurat el 24 dAbril de 1983. Al centre s'impartia EGB fins a 8

curs. Amb una posterior reforma educativa, el cicle superior de l'EGB es transform en el 1r.

cicle d'ESO que es va impartir al nostre centre fins l'any 2000.Des del curs 1983-84 fins el

1999-2000 va ser Director Vicent Llus Ample Llopis. Fins al curs 2012/2013 la direcci va estar

assumida per Vicent Fuster Fernndez.

Actualment aquest centre imparteix leducaci infantil 1 cicle de 0 a 3 anys, (encara que

ledifici daquest es troba separat del collegi rebent el nom dEscoleta), el 2 cicle de 3 a 6

anys (aquest ja es troba dins de lescola) i leducaci primria de 6 a 12 anys.

4

Al collegi s'imparteix el Programa d'Ensenyament Bilinge Enriquit (PEBE), amb la

incorporaci de l'angls des de 1r de Primria.

Des del curs 2010-2011 est en marxa el Programa Plurilinge amb l'extensi de l'angls a

partir d'Infantil 3 anys i l'rea d'Educaci Artstica (Plstica) en angls des de 1r a 6 de

Primria.

L'ensenyana de la lecto-escriptura es fa en valenci fins a 2n de Primria. A partir de 3r

d'Educaci Primria s'imparteixen en castell les rees de Matemtiques i Llengua castellana;

en angls les rees de Plstica i Angls, i en valenci la resta d'rees.

Pel que fa a les installacions del collegi, aquest compta amb un gran pati separat en dues

parts, una per als menuts del 2on cicle dinfantil i laltra per a lalumnat de primria. El collegi

sestructura en 3 edificis: el del segon cicle dinfantil, el principal, on he realitzat les

prctiques, i el menjador. El primer s exclusiu de leducaci infantil. Trobem un aula de 3 a 4

anys, i dues de 4 a 5 anys. Pel que fa a ledifici principal podem trobar la resta dinstallacions i

aules. Aquest, est dividit en tres plantes: la planta principal, la planta baixa, primera planta i

segona planta. En la planta baixa es troba: consergeria, secretaria, la sala dels mestres, el

despatx de direcci, reprografia, laula dinformtica, la biblioteca, laula de msica i un bany,

tot a al voltant duna galeria interna on es realitzen diverses activitats: teatres, festivals,

xarrades... En el 1er pis es troben les aules de 5 a 6 anys, 1er i 2on de primria. Aix com

tamb dos banys (xics i xiques). En lltim pis (2na planta) es troben les aules de 3 i 4t de

primria, el bany dels mestres, laula dangls i laula de 5 i 6.

Aquestes dues classes es troben juntes ja que sols hi ha ....de cinqu i .... de sis. Per tant

hi ha una mateixa mestra per als dos cursos. Encara que hi ha diverses assignatures que les

imparteixen altres mestres, com angls, matemtiques i coneixement del medi.

Cal destacar que des de el curs 2011-2012 el centre gaudeix dun menjador escolar. La

cuina s autnoma i lempresa encarregada s Irco.

Per ltim, altre servei que ofereix aquest collegi s lescoleta matinera, qu comena a

partir de les 7 de la matinada.

5

Hola, em presente: Sc lescola de San Joan de Ribera. A les 7 de la matinada mobrin

les portes per a que lequip de neteja faja la seua feina i em deixe preparat per a rebre al

personal i a lalumnat. A les 8.30h del mat les meues portes ja estan obertes i van aplegant els

mestres i van preparant-se per a larribada dels xiquets. Tots els matins hi ha un mestre a

lentrada del collegi per obrir i tancar la porta.

Tots els xiquets a mida que van aplegant es van organitzant en files per cursos fins que

sona la msica que els indica que ja hi ha que pujar a classe. Aix doncs a les 9.00h cada curs

puja en companyia del mestre fins a les aules. Des de les 9.00h fins les 11.10h es donen dues

assignatures, de les 11.10 a les 11.40h els xiquets ixen al pati, ah! I sabeu qu?, tinc un pati

prou gran i ampli, en el qual poden jugar sense cap problema. Tamb tinc un menut camp de

futbol amb dues porteries, i dues canastres de bsquet. Desprs del pati, de 11.40h a 12.45h

donen una assignatura, i alguns xiquets sen van a casa per a dinar, i altres es queden al

menjador.

Per la vesprada, a les 14.45h tornen a obrir-me les portes per a que vagen entrant els

xiquets que han anat a casa a dinar. Tamb podem trobar una mestra a lentrada per a que

quan ja han entrat tots els xiquets tanque la porta. A les 15.00h comencen les classes, i la

primera assignatura dura fins les 15.45h, desprs hi ha un altra de 15.45h a 16.30, hora que

sen van a casa. Quan sona la msica ja poden anar baixant per anar-sen. Tant com al mat

com a les 15.00h trobem un mestre/a en la porta per tancar-me-la quan ja sen han anat tots

els alumnes.

Desprs tots els mestres tanquen les aules amb clau i baixen a la sala dells per a

conversar de com ha anat el dia, o be corregir algun examen o preparar les classes del dia

segent. Alguns dies tenen claustre de mestres i es reuneixen per a tractar diversos temes

relacionats en lescola, ja siguen metodolgics o problemes que puguen sorgir en el collegi.

Cap all les 18.30h els dies que no hi ha claustre ni tampoc consell escolar me tanquen

les portes. Ara be, si eixe dia hi ha reuni de consell o claustre les portes sn tancades a les

19.00h.

Aix doncs, s com transcorre un dia normal en el collegi de San Joan de Ribera.

Espere vos haja agradat com s un dia dintre meu! Jejejeje

6

En aquest apartat he escollit a un alumne per a que ens explique una jornada escolar

viscuda per ell. En aquest cas he escollit a Alejandra Martnez Martnez, una alumna de 4t de

primria, curs on he realitzat les prctiques.

Hola, em dic Alejandra Martnez Martnez i vaig a explicar-vos com transcorre un dia

en lescola per a mi.

Quan aplega lhora dentrar al collegi, en companyia dels meus pares i el meu germ

ens dirigim cap a ell. Una vegada apleguem, els meus pares sesperen a que hgem entrat per

anar-sen a casa. Jo sc la major, el meu germ Mario es el menut i va a infantil, per tant ells

sesperen a que la mestra els arreplegue per a pujar a les classes.

Abans dentrar a classe el nostre mestre Ferran es colloca a la porta i anem passant

tots dun en un donant-li el bon dia. Una vegada dins hi ha diversos companys que sn els

encarregats de diverses feines. Aquets sn canviats totes les setmanes, i les seues tasques sn

les segents: un s lencarregat de esborrar el que hi haja en la pissarra, dos sencarreguen de

repartir els llibres de les diferents assignatures, un altre sencarrega tots els matins de dir la

data, en castell i valenci. Un altre s lencarregat danotar les faltes dassistncia. I per ltim,

un sencarrega de les persianes de la classe. Aix doncs, tots els matins abans de comenar amb

les classes, el company encarregat de la data ix a la pissarra i diu en veu alta a quin dia estem i

quin dia va ser lanterior. El meu mestre que li agrada que ens divertim i riguem molt, li dna

l'opci d'esborrany, doble esborrador o puntada. Llavors el meu company ha de triar una de

les tres coses, ara us explique que passa.

Si escull esborrador, el meu company ho embruta de guix i es marca el cul amb ell. Si

escull doble esborrador, fa el mateix per amb dos. I per ltim, si decideix escollir puntada, el

meua mestre li dna una petita puntada en el culet, i li diu: -Ala!!! que lluny el he manat eh?,

mare meua! ni es veu de lluny que est-. s una petita broma que ens gasta tots els matins

perqu estiguem ms relaxats i ens posem amb ganes a donar la classe.

Per a que sapigueu quin horari tinc i quines assignatures done vos el vaig a collocar i

vaig a escollir un dia per anar contant-vos que faig al llarg daquest.

7

Ac podeu observar el meu horari. Com podeu veure els divendres de 15.00-16.30 no

tinc classe perqu els mestres tenen un curset formatiu, el qual realitzen totes les setmanes

aquest dia.

El dia que he escollit per a explicar-vos que s el qu faig al llarg del dia s el Dijous, ja

que hi ha Educaci fsica i s lassignatura que ms magrada. Aix doncs, el dijous pel mati tinc

Coneixement del Medi, lo primer que fem s corregir els deures que tenem per a fer. Tenim

una mascota que es diu Dogui, s un gosset. Dogui va passant de company en company, aix

tots sabem a qui li toca corregir o llegir en eixe instant, per tant en totes les assignatures

sempre participen tots, corregim i llegim. Doncs el company que tinga a Dogui corregeix els

exercicis. O be o diu oralment o be Ferran el trau a la pissarra a fer-lo, en Mate sobretot,

perqu sn operacions i per escrit poden veure tot el desenvolupament de loperaci per

saber com fer-ho. Una vegada estan corregits tots els deures, Ferran passa a explicar-nos el

tema, mitjanant exemples molt variats. Ferran ens posa els deures que hem de fer i ens deixa

temps per anar realitzant-los i poder veure si hem ents el que ens ha explicat. Encara que en

Coneixement del Medi no ens dna temps a fer els deures all en classe perqu li fem moltes

preguntes a Ferran, tenim molta curiositat sempre i volem preguntar-li de tot sobre el tema

que estiguem tractant.

8

A segon hora ens toca Castell, per Ferran sol canviar eixa hora per Matemtiques

que ens toca a 1era hora de la vesprada. La metodologia s la mateixa, corregim, Ferran

explica, ens posa deures i anem fent-los. En Matemtiques les explicacions dels conceptes

solen ser mes llargues perqu ens costa ms entendre el que ens expliquen. A les 11.10h eixim

al pati, encara que el dia que vos estic explicant s dijous, per a que sapigueu una cosa, els

dimecres s el dia de la fruita i tots els companys portem una pea de fruita per esmorzar. Ac

tinc una ancdota molt graciosa per a contar-vos. El meu company Jos Andrs, el dia de la

fruita sempre li ensenya a Ferran un suc i li diu: -Mira Ferran, fruita natural!-. A lo que Ferran li

contesta: -Jos Andrs quantes vegades the de dir que el suc no s fruita natural!, no has

complit, aix que el divendres et quedes sense bola mgica!-. I estareu preguntant-vos qu s

aix de la bola mgica? Doncs els divendres quan se acaben les classes i sen anem a casa,

Ferran es colloca a la porta i tots els que hem complit amb els deures de tota la setmana i hem

portat la fruita el dimecres tenim una bola mgica. Ens diu que aquesta bola t poders mgics i

qu ens dona forces i ganes per a fer els deures correctament i amb qualitat.

Desprs del pati ens toca Educaci Fsica, s lassignatura que ms magrada!. Tots els

companys agafen el nostre necesser per a desprs canviar-se la samarreta per una neta i no fer

olor clar!. Ens preparem en la porta fins que aplega Sheila, la nostra mestra de Educaci Fsica.

Amb ella baixem al pati per a fer la classe. El primer que fem s un calfament. Un company

escollit per Sheila es posa al mig del cercle que hem format i realitza el calfament, nosaltres el

seguim. Una vegada hem calfat els msculs del cos, comencem amb la classe. Cada dia fem

exercicis o jocs diferents per a treballar totes les parts del cos i exercitar-les. Fem circuits de

velocitat, de equilibri, de coordinaci... tamb juguem a bal presoner, a laranya ( s igual que

el joc Sobri la pesca, per en un nom diferent). El mocador, polis i cacs, El director

dorquestra... milers de jocs ms. Sheila sempre sol combinar la part de psicomotricitat amb la

part de jocs.

Una vegada acaba la classe, entre als vestuaris per canviar-se la samarreta. Els xics van

al de homes i nosaltres les xiques al de dones. Desprs en companyia de Sheila pugem a classe

per a arreplegar les jaquetes i la motxilla els que ens anem a casa a menjar, i els que es queden

deixen el necesser i s'agafen les jaquetes.

Per la vesprada a primera hora ens toca Castell, ja que Ferran com he comentat

abans, canvia 2on hora que s Castell per Matemtiques. Aix doncs, per la vesprada fem

castell. En aquesta assignatura fem el mateix que en les dems, corregim, donem teoria i fem

9

exercicis. Per cada dues setmanes baixem a la biblioteca per canviar el llibre de lectura, li

entreguem a Ferran una fitxa per a que spiga qui se lha llegit.

A ltima hora, ens toca Arts and Crafts, qu s Plstica. Ferran ens dona la explicaci

del dibuix que hem de fer, i el material que anem a necessitar en Angls, per a que anem

adquirint vocabulari. Aleshores ens posem a realitzar el dibuix. Si aquest necessita molta feina

per a fer-lo Ferran ens dona dues setmanes de termini, per si s ms fcil i rpid de fer,

aleshores li ho presentem en la prxima classe, es a dir, la setmana segent. Quan apleguen

les 16.25h, Ferran ens demana que copiem els deures que tenim per a fer i anem guardant-ho

tot. A les 16.30h sona la msica i ja podem anar baixant per anar-sen a casa. Un dia ms que

sha acabat el cole.

Ja sabeu com s un dia en el cole comptat per mi. Espere vos haja agradat qu s el

que faig en lescola al llarg dun dia.

Qu vaig a ensenyar? Quan? Com? Qu materials puc seleccionar? Qu i com vaig a

avaluar? Aquestes preguntes ens fan pensar a planificar una de les tasques que realitzem

habitualment els docents com una exigncia formal. Aix doncs, en aquest apartat vaig a

redactar qu s el que Ferran fa en totes les classes i com sorganitza per a donar tots els

continguts necessaris per a la formaci de lalumnat.

En aquest apartat Ferran fa el segent: -Qu cal fer la prxima setmana?.

Ell totes les setmanes es fa un calendari on te anotat els objectius que shan de complir

en cada assignatura. No obstant, encara que gasta el llibre de text en totes les assignatures,

algunes vegades fa alguna activitat diferent a les del llibre, aix els xiquets no savorreixen i

presten atenci.

Pel que fa als problemes que se li plantegen, t diversos xiquets en classe qu no tenen

el nivell dels dems companys. Ell intenta desprs de fer lexplicaci del contingut o tema que

ha de donar, agafar-sels i tornar-sho a explicar a dells sols per aprofundir en el que tinguen

ms problemes. Aquesta feina lhe realitzat jo durant la meua estana amb ell. Abans de que

acabe la classe sol fer un marat de preguntes per veure si han anat adquirint tot lo explicat.

A sol repetir-ho al llarg de totes les classes, aix garanteix que han adquirit els coneixements

necessaris per poder avanar.

10

Per a preparar cada classe, es fa servir la generalment del llibre de text, encara que les

explicacions teriques se les organitza ell com millor li conv. El material que utilitza, com be

he dit abans s el llibre de text, i si necessita alguna altra cosa, lagafa de laula, per ell es fa

servir de molts dibuixos fets per ell en la pissarra per a realitzar la classe.

Entorn a lavaluaci, Ferran realitza ell mateix els exmens de totes les assignatures. En

els llibres de text del mestre, t una srie dexmens que pot gastar per avaluar-los, per a

dell no li agraden com estan fets i decideix fer-los ell amb els continguts donats a classe.

Abans de realitzar els exmens, ell sol donar-los als alumnes en totes les assignatures, una

fulla de reps del tema que han donat i un altra fulla dexercicis dampliaci per perfeccionar

els continguts donats. Aix doncs, el dia abans del examen sol corregir eixes dues fulles i

resoldre els dubtes que vagen sorgint. En les assignatures de Valenci i Castell el examen

varia un poc perqu el fa en dues parts. Un dia realitzen expressi escrita i comprensi lectora,

i laltre dia realitzen la gramtica i el dictat. En la assignatura de coneixement del medi, per a

afermar la expressi escrita, els dona una fulla amb preguntes del tema per a que la facen en

casa. El dia del examen a banda dels exercicis del tema, els posa alguna pregunta daquest full

i ells han de contestar-la amb les seues paraules.

En aquest apartat es vaig a parlar de diverses coses -Quina s la rutina de lescola?.

que es realitzen dia a dia en lescola.

La successi de classes en el curs de 4t de primria en general es desenvolupen sense

problemes, llevant dalguns alumnes que sempre porten els deures sense fer i s una lluita

constant per part de Ferran per a que els facen.

En Coneixement del Medi, la majoria de classes les fa a laula, per de tant en tant

baixen a la sala dordinadors. All realitzen activitats interactives per a que siga algo diferent a

les donades en classe. Tamb fan investigacions al voltant dun tema per a que de manera

transversal vagen fent-se amb les Tics, ja que toquen lordinador i tamb gasten la pissarra

digital de la sala dinformtica.

En Valenci i Castell sempre repassa tots els continguts que ja han sigut donats per a

que no sobliden. Si en eixe tema estan donant les esdrixoles, ell intenta repassar les planes i

les agudes per a que les porten al dia i no sobliden.

En Coneixement del Medi els xiquets li fan moltes preguntes al voltant del temari que

estan donant. Ell les contesta totes les que pot i les que sn dimportncia, ja que hi ha algunes

11

que sn molt enrevessades o sense sentit. En esta assignatura intenta donar exemples de la

vida real per a que puguen relacionar-ho amb el dia a dia.

Pel que fa a les tutories, si els xiquets van be no parla amb ells, per si alg va mal en

alguna assignatura o dna problemes en classe s que parla amb ell. En el meu perode de

prctiques he pogut assistir a tres tutories en diversos alumnes. En estes tutories els ha

comentat els problemes que ha vist en ells i ha intentat posar una soluci.

En relaci a les reunions amb els pares, he pogut assistir a diverses reunions amb

alguns pares. En les quals els ha comentat com anava lalumne i els problemes que trobava a

laula entorn a dells, com s el cas de Denis. Aquest xiquet portava dues agendes, una que era

la que portava a classe i en la qual Ferran quasi tots els dies apuntava notetes per als pares, ja

que no havia fet els deures o shavia portat mal. Laltra era la que li ensenyava a sa mare dient-

li que no tenia ninguna noteta i tampoc tenia deures. Sa mare i Ferran el van descobrir aquell

dia en la reuni i es van enfadar molt amb ell.

en aquest apartat tracte danalitzar com creu el -Quina s la rutina de lescola?.

mestre que ha anat la setmana i quins han sigut els xiquets que no han adquirit els

coneixements necessaris.

Quan aplegava el divendres, Ferran i jo conversvem al voltant de com havia anat la

setmana. Ell sempre me comentava els xiquets que no havien aplegat a adquirir tots els

continguts donats al llarg de la setmana, per tant, el cap de setmana intentava fer-los a eixos

xiquets un full amb les activitats ms complicades de totes les assignatures per a que al llarg de

la setmana vinent anaren fent-les en companyia meua, a veure si aix acabaven adquirint-los.

12

Des del moment en el qual vaig triar el collegi on anava a realitzar les meues segones

prctiques escolars, vaig notar un cert nerviosisme. Prcticament no havia tingut contacte amb

xiquets ni tampoc sabia si l'exercir com a mestra m'anava a resultar senzill. Ja que les primeres

prctiques amb prou faenes van ser dues setmanes dobservaci. A ms, els coneixements

adquirits al llarg de la carrera tampoc sabia si anaven a resultar-me del tot eficaos, pel que

estava insegura en tot el que ocorreria al llarg del meu perode. Aix doncs, vaig a redactar com

mhe sentit en aquestes prctiques.

Avui 18 de novembre de 2013 he comenat el prcticum II de magisteri. Quan ha sonat

el despertador, mhe alat plena dalegria i amb moltssimes ganes danar a lescola. He

recordat amb nostlgia la meua infantessa, ja que sempre malava en moltes ganes dentrar al

collegi per a veure a tots els meus companys. Est clar, que aquesta vegada la perspectiva ha

sigut diferent, ja que no anava com alumna, sin ms be, com a mestra.

Quan he aplegat a la porta, molts pares que ja hem coneixen mhan preguntat que feia

all, doncs jo els he contestat que comenava el meu perode de prctiques. En lentrada es

trobava una mestra, qu eixa setmana era lencarregada dobrir i tancar la porta de lescola.

Quan mhe disposat a entrar mha saludat efusivament: -Hola! Tu deus ser la mestra de

prctiques veritat?- jo li he contestat que s. Ella mha dit: -benvinguda al cole! Passa cap a dins

que Toni (el director) estar esperant-te al despatx per explicar-tho tot-.

Mhe dirigit cap endins, i aleshores he observat a tots els xiquets organitzats en files

per cursos esperant sentir la msica per a pujar a les aules. A mida que anava avanant, tots

ells manaven parant per a preguntar-me qu s el que feia al lescola, si anava anar a les seues

classes...Altres em preguntaven si manava a quedar tot el curs, ledat que tenia i qu s el que

estudiava, aix un fum de coses ms.

Juntament amb Toni el director, ens hem dirigit a l'aula de 4 de primria, curs que se

m'ha assignat per al meu perode de prctiques. Quan hem arribat Toni li ha comunicat a

Ferran tutor i professor d'aquest curs, que jo era la seua xica de prctiques. A continuaci ell

ha abandonat la classe i all m'he quedat jo en la porta de l'aula esperant al fet que em dons

pas. Ferran molt simptic m'ha demanat que maprops i em presentara al grup d'alumnes i

aix ho he fet: -Hola a tots, em dic Inma i vaig a estar amb vosaltres ms o menys dos mesos i

mig aprenent tot el que puga de Ferran per a ser una bona mestra, ja que estic en la universitat

13

estudiant per a ser mestra d'educaci primria-. Ferran m'ha somrigut i m'ha contestat que

faria tot el possible perqu aprenguera molt i tinguera molt bona experincia de la seua classe.

Al llarg de les setmanes he estat encarregada dajudar als xiquets a corregir els

exercicis, i solucionar els dubtes que ells tingueren. Tamb Ferran mha deixar al crrec dun

grup de xiquets, entre ells Marc un xiquet amb THDA (Trastorn dHiperactivitat i Dficit

dAtenci), tamb Denis i Jos Andrs dos xiquets repetidors que tenen un nivell molt ms baix

que el de la resta de companys i porten un ACIS (Adaptaci Curricular Individual Significativa)

cadasc. En aquest grup tamb tinc a Empar, una xiqueta que no est diagnosticada i a

primera vista no t cap trastorn, per, baix el meu punt de vista, li ocorre alguna cosa, ja siga

en les relacions socials o pateixca un xicotet problema o retrs. Ja que sempre que li preguntes

qualsevol cosa de classe dalguna de les assignatures o b dalguna cosa de la seua vida, es

queda una estona pensant sense contestar-te. Aix com tamb si acabem de fer un exercici en

la pissarra o acabem de llegir un quadre amb qualsevol definici, com per exemple les paraules

esdrixoles, i li preguntes: -Empar, qu sn les paraules esdrixoles?-. Es posa el dit en la boca i

es queda pensant una llarga estona sense contestar-te. Li dius que torne a llegir el quadre. Ella

el llig, i li preguntes: -Empar, que diu el quadre?, es a dir, qu acabes de llegir?-, fa el mateix

que en les situacions nombrades anteriorment.

Pel que fa als fenmens didctics en relaci a les rees del currculum, aquestes

compleixen perfectament amb el currculum, ja que en totes les assignatures donem el llibre

de text, i aquests estan correctament relacionats amb el currculum de primria. Els

continguts, els objectius i les competncies es compleixen correctament als llibres de text.

En relaci al voltant de les assignatures de Magisteri, he pogut observar que la

Psicologia de lEducaci si esta present a les aules, ja que els mestres en general gasten el

mtode constructivista. El constructivisme educatiu proposa un paradigma on el procs

d'ensenyament es percep i es duu a terme com un procs dinmic, participatiu i interactiu del

subjecte, de manera que el coneixement siga una autntica construcci operada per la

persona que aprn (pel "subjecte cognoscent"). El constructivisme en pedagogia s'aplica com a

concepte didctic en l'ensenyament orientat a l'acci. Tamb he pogut observar un

aprenentatge significatiu. Ausubel menciona que el coneixement que l'estudiant possesca en

la seua estructura cognitiva relacionades amb el tema d'estudi s el factor ms important

perqu l'aprenentatge siga ptim.

Un altre factor important sn els preconceptes (coneixement espontani d'alguna cosa)

ja que aquests poden determinar l'xit o fracs en l'aprenentatge, els preconceptes estan

14

establats en l'estructura cognitiva. L'individu aprn mitjanant Aprenentatge Significatiu,

s'entn per aprenentatge significatiu a la incorporaci de la nova informaci a l'estructura

cognitiva de l'individu. A crear una assimilaci entre el coneixement que l'individu posseeix

en la seua estructura cognitiva amb la nova informaci, facilitant l'aprenentatge.

El coneixement no es troba aix per aix en l'estructura mental, per a a ha portat un

procs ja que en la ment de l'home hi ha una xarxa orgnica d'idees, conceptes, relacions,

informacions, vinculades entre si i quan arriba una nova informaci, aquesta pot ser assimilada

en la mesura que s'ajuste b a l'estructura conceptual preexistent, la qual, no obstant a,

resultar modificada com a resultat del procs d'assimilaci.

Pel que fa a altres assignatures de Magisteri, la relaci que he trobat al realitzar les

practiques sn les assignatures anomenades Didctiques. Com per exemple Didctica de les

Cincies Socials, o b Didctica de les Cincies Naturals. Les quals mhan ensenyat a com donar

organitzar les classes daquestes assignatures.

He tingut loportunitat de donar diverses classes, Valenci, Matemtiques, Castell i

Coneixement del Medi. He realitzat aquestes classes amb molta illusi. Per a les assignatures

de Castell i Valenci vaig seguir el llibre per a donar les classes. En Castell vaig donar-los les

paraules polismiques en Valenci vaig donar-los les paraules esdrixoles. Pel que fa a

matemtiques vaig donar-los les fraccions. En esta ocasi vaig posar-los al projector uns

recursos interactius per a que realitzaren mitjanant lordinador les activitats. La explicaci la

vaig fer mitjanant objectes de la vida real per a que veren la relaci de les fraccions en els

objectes que ells consumeixen o usen. Desprs vaig posar-los en la pissarra diferents activitats

per a que les anaren fent una en una.

Vaig trobar algunes dificultats a lhora de realitzar les classes, ja que es desbarataven

un poc i em tocava alar la veu per a que em feren cas. Per el dems ja no vaig trobar cap

dificultat, lnica va ser eixa. Ja que al tindre la veu tan fina i no cridar massa no em feien cas.

Encara que vaig poder solucionar el problema en la resta de classes. Em callava i me posava a

escriure el nom del que parlava en la pissarra per a que es quedara sense pati copiant.

Pel que fa als xits, la gran majoria va prestar atenci a les meues explicacions i es

mostraven prou participatius en les qestions que jo els llanava. Per un altra banda, van

entendre a la perfecci tot el que els vaig explicar.

15

Per a concloure aquest informe puc dir que mhe sentit totalment satisfeta amb la

meua labor com a mestra, tamb amb tot el collegi que mha acceptat com una ms i sha

portat reb amb mi. Pel que fa a Ferran el meu mestre de prctiques, estic totalment agrada

per tot el que he aprs dell. Mha donat molts bons consells, mha indicat a totes hores com

realitzava ell les coses. Mha indicat en tot moment com podia millorar les classes o com podia

fer per a que els xiquets me feren cas i me tingueren respecte.

Desprs de la realitzaci de les practiques, puc reafirmar que a s el que vull fer al

llarg de la meua vida, dedicar-me completament a lensenyana. Perqu en aquestes

prctiques he pogut involucrar-me amb la tasca docent, portant a terme les meues propostes

didctiques.

Crec que el que ms mha pogut ajudar de les practiques per a la meua futura

professi sn els mtodes empleats per Ferran i per mi al realitzar les classes. Pel contrari no

he trobat cap problema durant la meua estana en el collegi.

Per tant, lexperincia a sigut molt positiva, he aprs tot all que en un futur

magradaria realitzar a mi com a mestra. He pogut observar com s el dia a dia dun mestre, i

per tant les satisfaccions i les dificultats que es poden trobar al llarg de la tasca docent, per

tot a que estic comentat s el que vull viure dia a dia, perqu tot s la dura feina dun

mestre. I amb molta satisfacci magradaria fer-ho..